catalonia-trekking

9 agosto, 20199 agosto, 2019

LA TARDOR AL COR DE LO PALLARS, UN REGAL PELS SENTITS. SORTIDA GUIADA DEL 1 AL 3 DE NOVEMBRE DEL 2019

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

El proper pont del 1 AL 3 DE NOVEMBRE DEL 2019, fem una nova edició amb grup obert i GUIADA de LO COR DE LO PALLARS.

La tardor es una època màgica per conèixer la gran comarca muntanyenca del Pallars Sobirà. La riquesa cromàtica dels boscos en plena transformació. Estem entre dues aigües: amb l’hivern que crida la porta i que es fa més patent per les nits; i l’escalfor encara tíbia i agradable del sol, — restes d’un estiu potser massa llarg — i que es fa més patent als migdies. Dos migs mons que fan un de sencer efímer i de passes lleugeres.

I es que a la tardor cada setmana hi canvia tot, a finals de setembre veiem ja els verds apagats, els primers arbres mig pàl·lids, a un pas de les primeres tonalitats groguenques. Durant l’octubre, mica en mica, com si un nan encantat anés saltant d’arbre en arbre per calorejar-los, van apareixent cada vegada més tonalitats, més intenses: grogs, taronges, vermells, granats … a finals d’octubre, primers dies de novembre, el bosc està en el seu màxim esplendor tardorenc. Després mica en mica es va apagant, cauen les fulles, es panseixen definitivament, només resta el verd fosc del arbres perennes i els troncs despullats i freds dels arbres caducifolis. Senyal inequívoca que aviat començaran a caure els primers flocs de neu.

Lo Cor de la Pallars es una nova ruta circular que va voltant i puja la Torreta de l’Orri, just amb ben mig d’aquesta comarca pirinenca. D’aquí el nom de la ruta. Es tracta d’una ruta variada, tranquil·la, solitària, on descobrirem racons magnífics amb bones vistes panoràmiques, extensos boscos i restes del conflicte bèl·lic de la guerra civil espanyola, ja que aquí va ser on es va crear la línia de front, coneguda com el front del Pallars a l’any 1938.

Un dels principals punt atractius de la ruta es la riquesa natural del propi Parc Natural de l’Alt Pirineu, on trobarem una representació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per aquestes valls on la seva presencia es preveu que aviat sigui permanent.

Els punts claus de la ruta (de 4 dies) son:

TORRETA DE L’ORRI. La Torreta de ‘Orri es un amplíssim massís de formes suaus que ocupa la part central de la comarca del Pallars Sobirà. El seu punt culminant es de 2.438 metres i presenta unes enormes torres de telecomunicació que ja formen part de la fisonomia típica de la muntanya. El cim també es veu afectat per la proximitat de les instal·lacions més altes de les pistes d’esqui alpí de Portainé. Malgrat la gran modificació que ha fet l’home al cim de la muntanya, on també hi proven restes de les trinxeres de la guerra civil, la resta del massís es caracteritza per la enorme tranquil·litat dels seus paratges salvatges amb comes glaciars.

ROQUES D’AULÒ. Es tracta d’un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Al davallar des de la carretera de Portainé, primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

TRINXERES DE LA SERRA DE FREIXA. Tota la Serra de Freixa des del cim de Sant Quir fins el Tossal de Puial va ser línia de front i està farcit de restes de trinxeres i petites construccions de pedra que es feien servir de aixopluc o de niu d’ametralladores. Les trinxeres més ben conservades les trobem just dalt del cim de Sant Quir una mica a ponent.

DESPOBLAT DE SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES: és un despoblat al terme municipal de Llavorsí. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes.

POBLE DE RUBIÓ: és un poble més alt de Catalunya. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal de Soriguera, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió.

DESPOBLAT DE SANTA CREU: Al capdamunt d’un petit turó de la Vall de Siarb es troben les restes d’un recinte fortificat medieval, bastit al damunt d’un primer assentament humà datat al voltant de l’any 1500 aC. Després de diverses excavacions i d’una curosa restauració, avui es poden observar els murs dels diversos habitatges, el que queda de la muralla d’un metre d’amplada, la base d’una torre circular i una petita església d’absis semicircular.

POBLE DE LLAGUNES: és un poble del terme municipal de Soriguera. A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l’esquerra del Barranc de Coma-Sarrera. L’església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre del poble, amb una petita plaça en el seu costat meridional.

POBLE DE TORNAFORT: és un poble del municipi de Soriguera, que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004. Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines, Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l’expressió torna’t fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc.

SANT JOAN DE L’ERM VELL : és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936. Està protegit com a bé cultural d’interès local. Diu la tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Grial, que abans es guardava a Besiers. Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible.

POBLE DE MONTENARTRÓ: és un poble del terme municipal de Llavorsí (Pallars Sobirà). Està situat a l’extrem sud del terme, a 1.299 m d’altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l’Erm. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

POBLE DE RODÉS: Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a una altitud de 1.089,8 metres. És un nucli format per un grup de cases (Casa Agustí, Casa Consolet, Casa Gep, Casa Vicent i Casa Canelo) i l’església parroquial de Sant Andreu, originalment amb un campanar quadrat de pedra que feia al temps funció de torre de guarda, i que fou substituït per un d’espadanya. Es troba dins de l’antic terme del castell de Rodés, on hi ha restes del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, antiga abadia benedictina, situada a prop de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial del poble és dedicada a Sant Andreu.

POBLE DE RONÍ: és un poble del terme municipal de Rialp (Pallars Sobirà). Està situat a 1.080,9 metres d’altitud, en una petita elevació que és el final d’una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l’extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata.

El poble s’ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d’esquí de Port-Ainé. Roní té l’església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.

Roní també va patir de manera especial la violència de la guerra civil, ja que va ser un dels pobles en els quals els franquistes van obligar a abandonar els habitatges als vilatans, sense cap mena de compensació a canvi, donada la proximitat de la població a la línia de front.

COM ACTIVAR LA RESERVA: Des de l’organització (Viatges Mon Petit) us oferim un pack o preu tancat que inclou el forfait, gestió reserves, GUIA PER L’EDICIÓ DEL 1 AL 3 DE NOVEMBRE, preu tancat i reduït als establiments per fer sopar, pernocta, esmorzar i pícnic, samarreta exclusiva de la ruta, mapa i us facilitem altra informació pràctica com els tracks amb els waypoints i una descripció exhaustiva i detallada de la ruta.

Més info a:

http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

mail infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp 615.626.813

8 agosto, 20199 agosto, 2019

LO COR DE LO PALLARS AMB RAQUETES – 27 AL 30 DE DESEMBRE DEL 2015

Com vàrem fer l’any 2014, just passat festes i per tal de baixar els torrons i els excessos a taula dels dies de nadal, sant esteve i la nit del 24, ens animem tota una colla a fer la ruta de lo Cor de lo Pallars amb versió “raquetes de neu”. Un cercle més petit que el de l’estiu que va buscant alçada, obaga i neu …. cosa que ha resultat estranyament escassa aquest any.

Arribem al refugi de les Valls de Siarb a Llagunes el 27 al vespre. Allà ens trobem els 7 que venen amb el grup obert d’en Pako Crestas (la Montse, en Pere Jaume, la Nathalie, en Carlos, en Carles i la Dolo), amb un grup de 4 valencians (Pere, Josep, Pilar i Gabriela) que van començat ahir la ruta a Montenartró i que avui han pujat la Torreta per Portainé. Al dia següent al matí se’ns incorpora el grup guiat per la Silvia Rovira, amb en Marc i en Joaquim. Tots 14 comencem dons la jornada de la Serra de Freixa amb molt poca perspectiva de trepitjar neu aquest dia.

La pujada cap a la Serra per la Roca de Llaguna sempre fa suar de valent, ja que la pujada es continua i comença des de bon principi, només travessar el riu Cantó. Dalt de la Serra no hi ha ni un bri de neu i les temperatures son altes, quasi primaverals. Arribem a la cabana on l’any passat tot era ben nevat i glaçat i on ens vàrem resguardar del vent. Ara res que se li sembli. Fins i tot hi ha cavalls que encara pasturen aprofitant la verdor de la herba. En Josep troba dos casquets de bala ¿Seran de la guerra civil?. La manca de neu també ens permet veure les restes de les trinxeres, que ara ja haurien d’estar colgades per l’element blanc.

Fem el pícnic a Coll de Cantó. Estirats a l’herba. Amb un ambient quasi primaveral. En les dates en que estem això hauria d’estar ben blanc i hauria de córrer l’aire gèlid que sempre impera per aquestes conrades els dies més curts de l’any … ara tot es diferent. Coses del “niño” i el canvi climàtic

Fins a la zona alta de la Serra Seca i el Prat Muntaner no trepitgem la primera neu. Ben glaçada i transformada. Arribem a Comes de Rubió abans del previst. La manca de neu i el fet de caminar sense raquetes ens ha fet alleugerir la marxa. Aprofitem la tarda per visitar la cabana d’en Tonico. Un indret ben amagat a la Comarca de l’Orri al qual només hi arriba aquell que coneix l’indret i se’n recorda, ja que no hi ha cap camí marcat que s’atansi.

Nit al Refugi de les Comes de Rubió, entre bon menjar, riures i històries. En Paco (guarda del refugi) ens del·laïta amb la seva clàssica escudella, la botifarra al pi i les patates amb salsa verda. Després se’ns incorpora a la sobretaula i entre txupitos de ratafia ens va explicant la seva llarga trajectòria com a guarda d’aquest entranyable racó de mon que son les Comes de Rubió.

Al dia següent en grup es torna a separar ja que els nostres amics valencians fan la variant curta i directa de Comes de Rubió a Montenartró per arribar d’hora al cotxe i tornar cap a casa seva, que resta a unes quantes hores de conducció i han de passar l’aduana més enllà de l’Ebre. Nosaltres pugem vers a la Torreta pel camí de L’Estanyet tot buscant el màxim de neu possible. Ens fiquem per primera vegada les raquetes i gaudim de la pujada pel bosc fins a les darreres pendents abans de l’aresta. Dalt ja no hi ha gent de neu i arribem dalt del cim amb un dia radiant. La previsió per avui era de neu, però amb prou feines ha caigut un parell de mil·límetres durant la nit. Sembla més gebre que nevada

Dalt de la Torreta el temps es fantàstic. Fins ara no hi havia estat mai amb bon temps i sense vent dalt del cim a l’hivern i aquest mes de desembre repeteixo aquesta estranya sensació. Davallem pel bosc cap al Coll de la Culla on ens tornem a calçar les raquetes i encara podem gaudir d’algun tram amb neu pols. L’obaga manté encara neu, malgrat que ja fa més d’un mes que va caure.

Passem amb les llums de tarda per Sant Joan Vell, que desprèn una tristor indescriptible. Gaudim de la màgia del bosc de Montenartró, aquest any sense neu però amb racons d’ensomni on la molsa i els arbres centenaris con els protagonistes. Nit a l’Abadia amb la sempre calorosa i amable rebuda de l’Imma i el Gerard, que saben mimar el seu lloc de mon, aquí perdut a l’obaga de la part baixa de la Vall de Santa Magdalena, en un dels espais més obacs de Catalunya.

El tercer dia aprofitem pel flanquejar la Torreta sense trepitjar de nou el cim i envoltar-la per l’est, en concret per la conegut com el Bosc de Costa Negra. Des de que sortim de Portainé fins que arribem a la solana no ens traiem les raquetes, el que assegura que aquesta es molt bona ruta per gaudir-ne d’aquesta modalitat d’excursionisme hivernal, ja que un any tan summament catastròfic com aquest quasi un terç de la travessia l’hem fet trepitjant neu. Aprofitem el bon rotllo i les darrers estones amb neu per auto fabricar-nos la nevada que tant havíem esperat aquest dies i que al final, per molta previsió de meteoblue, TV3, mountain-forecast i hòsties en vinagre … no ens ha arribat

Gaudim de nou d’un solet primaveral als búnquers de Vilamur i arribem a Llagunes amb la tarda ja començada, poc després de l’hora de dinar. Fem d’okupes civilitzats al refugi, fent unes birres i pagant com a bons samaritans amb un dia en que les valls de Siarb d’autogestionen soles (els guardes estan de compromisos familiars, però les portes continuen obertes a tothom). Una molt bona manera de concloure aquesta nova edició d’hivern de lo Cor de lo Pallars.

Esperem que nevi aviat i que encara podem gaudir de més edicions, ja sigui de la versió e 3 dies o la de cap de setmana.

Si voleu més informació de la ruta, gestions, reserves, preus, etc … per fer-la autoguiada visiteu el següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/lo-cor-raquetes/

Espero que us hagi agradat aquesta petita crònica i pugueu gaudir de bones raquetades aquest any 2016 que just comença d’aquí poc. Bon any a tothom !!!!

8 agosto, 201910 agosto, 2019

BATALLA DE BALADREDO – ESCENARI BÈLIC DE LA TERRA INCÒGNITA

A l’etapa de la Terra Incògnita que anem des del refugi de Gall Fer a Montenartró passem pels escenaris de la que segurament va ser la batalla més cruenta del front del Pallars al 1938, la batalla de Baladredo, als vessants occidental del Pic d’Urdosa.

Encara queden moltes restes de les fortificacions, trinxeres, murs de pedra, el polvorí, els nius d’ametralladores de la Castelleta. Fa poc es va instal·lar una creu en record de les víctimes a la font de Pardines.

Tal com hem dit, i tot i que poc coneguda, la muntanya del Baladredo, a Llavorsí, va viure un dels episodis més dramàtics de la guerra civil al Pirineu. Les empremtes d’aquells fets encara són visibles avui en dia.

A principis d’abril de 1938, després de trencar el Front d’Aragó, les forces franquistes arriben a Catalunya. Els nacionals estableixen una línia de front que transcorre paral·lela als Rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Catalunya queda aïllada de la resta del territori republicà.

Als Pallars el front tenia una doble finalitat: d’una banda, defensar la carretera que, des de Balaguer, era l’única via de subministrament de les forces franquistes al Pirineu. De l’altra, controlar les preses i centrals hidroelèctriques que proporcionaven a Catalunya bona part de l’energia elèctrica. En conseqüència la indústria de guerra catalana es va veure greument perjudicada que va haver de tornar a utilitzar el carbó com a combustible.

El dia 22 de maig l’exèrcit de la República va emprendre una ofensiva amb el propòsit d’eliminar els caps de pont de Seròs, Balaguer i Tremp, recuperar les centrals i avançar el front fins la línia del riu Cinca. Als Pallars hi van destacar els combats a la muntanya de Sant Corneli, entre Tremp i Pobla i a les Pedres d’Auló, sobre Rialp. Tot i els milers de baixes que hi va haver en ambdós bàndols, l’ofensiva va resultar un fracàs.

La República no es va donar per vençuda i va preparar la que acabaria sent la pugna més sagnant de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. L’inici de l’ofensiva republicana tenia que començar el 25 de juliol, però uns dies abans va haver-hi una operació de distracció
a la muntanya de Baladredo. Amb aquest atac republicà, dut a terme per forces del Xè Cos d’Exèrcit entre es dies 22 i 24. Es tenia que tallar la carretera prop de Llavorsí amb la intenció d’aïllar les forces franquistes d’aquest sector per impedir que es poguessin desplaçar a la zona de l’Ebre per donar suport als seus.

En un principi les forces republicanes van aconseguir foragitar les forces franquistes de les posicions de la Castelleta, que era el principal centre de resistència d’aquest sector. Passades unes hores els franquistes emprenen un ferotge contraatac i recuperen les posicions perdudes. Els combats es van incrementar i allargar durant dos dies per l’arribada de forces fresques per part dels dos exèrcits, però tot va ser inútil per canviar la situació militar al Pallars Sobirà.
Aquesta batalla, malgrat no ser tan coneguda com d’altres, els seus efectes van ser igualment nefastos per a totes aquelles persones a les que els va tocar participar-hi. Avui podem recordar aquells fets tot passejant-nos per un dels camps de batalla més ben conservats del Pirineu català.

El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes. El 24 de juliol de 1938, el darrer dia de la batalla de Baladredo, va morir Camil Ulargui. El seu amic Pere Tarrés anotava la tràgica notícia en el seu diari.

24/07/1938: Ha mort l’amic Olargui (sic), el capità Sieber; ferits en Fabregat i l’Estaim, morts, moltíssims morts que han quedat al camp de batalla en plena putrefacció; molts ferits que s’han quedat al camp en espera que es fes de dia; molts presoners. Quina tragèdia! Entre els llocs de socors s’han assistit aquesta nit 600 ferits. La batalla de Valadredo (sic) haurà estat una de les més terribles de la guerra

TARRÉS, Pere, El meu diari de guerra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

En un comunicat de guerra rebel, redactat el 27 de juliol, ens explica les tasques de reconeixement del territori, efectuades després dels combats. El relat informa de la gran quantitat de morts republicans que van quedar abandonats sobre el terreny. Segons el comunicat, entre les víctimes es va localitzar el cos sense vida d’un capità.

27/07/1938: Se ha efectuado un reconocimiento a vanguardia en las inmediaciones de la posición de Baladredo, una de las atacadas fuertemente por los rojos en días pasados, habiéndose encontrado y enterrado por nuestras fuerzas los cadáveres de un capitán, cuatro tenientes y 347 soldados rojos

Un molt bon documental sobre la batalla de Baladredo, autoria d’en Oriol Ricart, el trobareu al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=NfOvk4vyJFw

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ ó RESERVAR LA VOSTRA TERRA INCOGNITA, entreu al següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/

Informació al mail infocataloniatrekking@gmail.com

8 agosto, 20198 agosto, 2019

MARMELLAR (BAIX PENEDES)

Despoblat localitzat al municipi d’el Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis de Marmellar daten de l’any 1023.

Segons arxiu parroquials, la població de Marmellar l’any 1717 era de 65 habitants i de 59 l’any 1787. A partir del cens de1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 hi figuraven 26 habitants. Segons les cròniques, l’any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.

L’any 1993 la troballa d’una noia morta al poble va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.

8 agosto, 20198 agosto, 2019

LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR – OCTUBRE 2016

Al pont de finals d’octubre fins a l’un de novembre del 2016, vàrem aprofitar per fer una altre edició amb grup obert (possiblement la darrera que faci jo com a dissenyador), per aquesta bonica ruta del Lo Cor de lo Pallars.

Les intencions (a part de fer la ruta, es clar) eren dues de molt clares: Volia conèixer la ruta a la tardor, potser la millor època per recórrer-la, amb especial interés pel racó de Freixa i la meva segona principal motivació era aprofitar la que feia novament el trajecte definitiu de la ruta per millorar la senyalització del recorregut.

Vàrem començar la ruta a Montenartró, poblet que cada vegada te pitjor accés ja que la carretera, a tram inexistent i convertida ja en pista, està demanant a crits una bona reparació. La veritat es que serà tot un problema per aquest Petit poble si no es fa una actuació ràpida, ja que en qüestió d’un any la degradació de la carretera s’ha accentuant i si continua així potser aviat només serà possible l’accés 4*4.

Comencem la pujada amb la fresca de les ombres ja llargues per aquest època de l’any, però amb una temperatura molt agradable, que ens recorda que als darrers anys ja ens hem acostumat a celebrar la castanyada amb màniga curta.

Senyalitzo l’alternativa a la carretera en el tram d’accés a l’estació inferior de Portainé, amb la consciencia de que caldrà fer una bona neteja del camí senyalitzat i potser posar un passamà per facilitar la caminada per sobre d’un tram on hi ha una xarxa de protecció de la carretera. Un tema pendent per la propera primavera.

Davallem per les Roques d’Aulò per un paisatge idíl·lic i un dia fantàstic. Gens de vent, molt bona visibilitat, temperatura entre tèbia a l’ombra i calorosa al Sol …. Sembla mentida, amb aquest paisatge de postal, que estem transitant per un terreny on 70 anys abans tot era Mort, foc, sang i destrucció. Cada vegada que passo per aquest paratge de Lo Cor se’m queda el cor en un puny, pensant en les bestialitats de la nostra historia recent i la lluita contra el feixisme encara imperant que va guanyar la guerra.

Davallem a Roní i de Roní al riu per pujar pel camí antic de Sant Romà de Tavèrnoles. Personalment em va caure fatal quelcom que havia dinat, de fet ja venia tocat amb un excés de fatiga d’una activitat alpina de la setmana anterior i de una mancança de son, i el tema em passa factura. La pujada seca, eixuta i erma a Sant Romà de Tavèrnoles se’m fa extraordinàriament feixuga i el tram des del despoblat a Rodès una veritable agonia.

A Rodès, més Mort que viu, descanso i em recupero. Al dia següent, per sort, em trobo millor. Millora que va incrementant-se els següents dies. El segon dia anem per Rialp, Sort, vora el riu Noguera Pallaresa i pugem amb tota la calma la Vall de riu Cantó, un regal pels sentís amb tots els colors de la tardor.

Prop de Llagunes passem pels antic molins, on uns recents cartells ens informen de la utilitat passada d’aquestes edificacions en runes i com donaven servei elèctric a la Vall. Una informació molt interessant que s’ha recuperat gràcies a la iniciativa a d’en Marc Cortina, el guarda del refugi de les Valls de Siarb.

A Llagunes passem, com sempre, una nit i una vetllada molt agradable. Bon menjar, bon tracta, un la sorpresa de llegir en un dels llibres de la seva petita biblioteca unes cròniques de Sant Romà de Tavèrnoles que ens expliquen que fins els anys 1991 hi vivia encara un matrimoni gran que vivia en plena autarquia gràcies a la llet que venien dia a dia i que pujaven i baixaven en ruc pel feixuc camí que em va semblar interminable. Costa d’imaginar aquesta vida en un poble ja quasi abandonat, perdut, on l’electricitat no va arribar mai.

Al dia següent continua el temps magnífic. Pugem amb tota la calma i la soledat garantida vers a Sant Quirc, al cim on encara es poden veure molt be les trinxeres, algunes amb murs de pedra seca. Milloro senyalització i baixem vers a la Conca del poble de Freixa. Tal com havia previst i imaginat, un racó d’una gran bellesa a la tardor. Potser el tram on es pot gaudir més de la transformació de colors dels boscos dins de la ruta del Lo Cor. Magnífic. Totes les expectatives han estat cobertes.

Per la tarda, i amb una calma absoluta i una temperatura encara suau i agradable, coronem el Prat Muntaner i fem la Serra Seca. Nit a l’entranyable refugi de les Comes de Rubió amb el menú típic i ja més que previsible (sempre es el mateix), carn d’olla, botifarra, patates al caliu amb salsa pesto i filebertos.

Quart i darrer dia, dia de cim, dia per coronar la Torreta de l’Orri. Continuo millorant la senyalització. Pugem pel suau i panoràmic llom de la Serreta, sempre sota l’atenta vigilància de les enormes antenes. Gaudim del cim sense ni un bri de vent (cosa rara en aquest cimal) i divissem en la llunyania el gran incendi que assola la part nord del Part, a les Valls d’Àneu. Un trist espectacle i preocupant, ja que en aquestes èpoques de l’any no hi hauria d’haver-hi tanta sequera.

Aprofitem el darrer tram on ens dona el sol de ple per fer el pícnic, estem al Coll de la Culla, a partir d’aquí les ombres allargades dominen tot el bosc i amb elles la frescor típica de la tardor. Gaudim de les darreres estampes tardorenques baixant cap a Montenartró. Ves que es sempre atractiu aquest tram de bosc, però en aquesta època de l’any l’atracció es màxima. Un gaudi pels sentits el millor colofó per concloure aquesta bonica travessa.

Aquest vegades vàrem ser pocs. Cosa estranya, ja que amb el pont i les bones previsions hi comptaven de ser una bona colla. Però en petit comitè em aconseguit gaudir igualment del trajecte de lo Cor, coneixe’l a la tardor i concloure la tasca de senyalització. No va faltar a la cita l’amic Salvador López (el soci accionista, com jo li dic), que va mostrar una molt bona recuperació dels problemes que arrossegava i que li feien anar patint certes caminades. Ara no hi havia qui li agafés, ni a les pujades i a les baixades. Confio, espero i desitjo que la inversió feta arribi a bon port i sigui de bona utilitat per als propers caminants de LO COR DE LO PALLARS

Trobaràs mès info de LO COR DE LO PALLARS al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

8 agosto, 20199 agosto, 2019

LES AGUDES DES DE LA FONT DE PASSAVETS PELS BOSCOS DE BRIANÇÓ.

Introducció: Sens dubte l’itinerari excursionista més resseguit per pujar al segon cim més alt del Montseny. Tot un regal pels sentiments, amb el gaudidor passeig que comporta traspassar els boscos continentals de fageda i avets. La font de Briançó es una de les més famoses i visitades de tot el massís, ben arranjada, amb aigua sempre fresca i sovint abundosa. Només en temps eixuts el rajolí d’aigua resta esquifit, en temps de pluja, es un broll generós.

Val a dir que, antuvi, fa molt anys, abans de que es posessin els primers remuntadors de pistes d’esquí a la Molina, es va contemplar la possibilitat de fer d’aquests boscos la primera pista d’esquí alpí de Catalunya. Un projecte que, de ben segur, hagués estat avocat al fracàs i que hagués esquinçat per sempre aquest paratges de singular bellesa.

La font del Briançó, durant un període de transició. Va ser el punt màxim assolible en 4 * 4 per la família que habitava al observatori del Turó. Al principi de tot havien de fer tota la pujada amb la càrrega amb matxos, des de la Font de Passavets fins al Turó. Després, la construcció de la pista fins a la font de Briançó va ajudar a que el subministra fos més fàcil. Per últim l’arribada de la carretera asfaltada a les rodalies del cim, va fer que la opció de la font de Briançó fos ràpidament descartada.

Punt de partida: FONT DE PASSAVETS, 1.200 metres.

Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres.

Desnivell: 506 metres.

Horari: 1 hora amb 30 minuts

Itinerari: Des de la zona d’aparcament de la FONT DE PASSAVETS, caldrà seguir la carretera en direcció a SANT MARÇAL,durant la distància de 50 metres, per trobar l’inici de l’ample camí que ens permetrà pujar pel mig del boscos del vessant de BRIANÇÓ. L’inici del camí just està al costat d’una senyal de la carretera que ens anuncia la proximitat de la zona d’aparcament de la font. El camí, que es una veritable pista en els seus dos terços inferiors, va fent ziga zagues, sempre en ascens, i a cada bifurcació caldrà canviar de direcció (comencem caminant cap a la dreta, després pugem cap a la dreta, i així sucessivament, amb una única excepció una mica per sota de la FONT DE BRIANÇÓ). No obstant no cal patir ja que el camí te taques vermelles i esta força ben indicat i en totes les bifurcacions trobem fites. Com a indrets destacables tenim la pròpia FONT DE BRIANÇÓ, (0,50 h) d’aigües sempre fresques, a 1.490 metres d’alçada (la font més alta de la VALL DE SANTA FE). Per sobre d’aquesta el camí es fa més estret per convertir-se en un sender. La darrera bifurcació ens descriu l’itinerari cap a la dreta. Hi ha unes lletres vermelles escrites en un arbre que ens indiquen la direcció a seguir. A l’arribar a l’aresta ja hi serem al COLL DE LES AGUDES, (1,20 h) una mica per sota el propi cim. Pugem el darrer tram del cim pel camí marcat a la pedra, en direcció N.E. fins al punt culminant del CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 39 del planol parcial

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

8 agosto, 20198 agosto, 2019

LES AGUDES PEL CAMÍ DE CASTELLETS.

Introducció: Son tants els excursionista que, al cap dels anys, han transitat per la cresta, que al final s’ha acabat dreçant un bonic camí que, a base de pujades i baixades, evita completament totes les dificultats de l’aresta.

Una bonica opció per aquell que vulgui gaudir de les espectaculars vistes sense veure’s envoltat de cap mena de complicació, ni enfrontar-se al vertiginós traçat de la part més alta de la cresta. Inexplicablement, quan es va traçar el GR que puja de Sant Marçal a les Agudes, no es va utilitzar aquest itinerari, que, de ben segur, es el més resseguit per tots aquells que voren coronar aquest altre cim des del monestir situat entre les gran moles montsenyenques.

Punt de partida: Petit aparcament situat després del SOT DE LES MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.

Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.

Desnivell: 406 metres de desnivell. Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells intermedis en que el camí flanqueja sota les puntes i descriu desnivells ascendents i algun de descendent.

Horari: 1 hora i 30 minuts.

Itinerari: Just al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O. fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN. Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre punt de partida possible per emprendre el present itinerari).

Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta en una mena de collet intermedi. COLL SACIUREDA DE DALT, 1.404 metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el segon.

Si continuem pel camí flanquejarem la primera i la segona cota per la dreta, per una drecera fàcil, que en cap moment comporta grimpar, però que si que passa per algun tram aeri on caldrà vigilar de no fer un mal pas. La tercera cota es flanqueja per l’esquerra (es l’únic tram que davallem i pugem pel costat est de la carena). Tornem a l’aresta remuntant una mena de canal per arribar Al collet DELS LLISOS 1.530 metres. (1,05 h) Punt de transició entre el sauló i el gneis. Continuar per la dreta, tot arribant a una mena de plataforma situada al peu de l’aresta final i deixant de banda les taques grogues que pugen a plena aresta, continuem el llarg flanqueig de les taques vermelles, que segueixen el camí ascendent en diagonal que, algun tramet incòmoda (però sempre fàcil) i un darrer tarteram diminuts, en porta al COLL DE LES AGUDES, 1.647 metres (1,25 h) situat al sud del cim. Remuntem la trillada aresta somital del cim pel seu vessant sud, tot coincidint amb el darrer tram de la clàssica excursió que enllaça el TURÓ DE L’HOME amb el CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres. (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 38 del mapa parcial

7 agosto, 20197 agosto, 2019

MATAGALLS DES DE VILADRAU PEL TORRENT DELS RENTADORS.

Introducció: Si el Montseny es conegut com “la muntanya dels ametistes”, gràcies al poeta Guerau de Lliost, aquest, alhora, es va inspirar en el torrent dels Rentadors per proposar aquest nom a la seva obra. La qüestió es que, fa temps, al Montseny es van extreure, d’aquesta torrentera, pedres precioses, en especial ametistes. Fins i tot es va parlar que la torrentera tenia or, malgrat que, segurament, la seva existència no va anar més enllà de l’imaginari popular.

No obstant, quan pugem la vall, ens mantenim relativament allunyats de la torrentera, ja que la mateixa s’engorga. La vall en si es força llarga, segurament la vall més llarga del sector nord del massís. Fins i tot, per les seves proporcions, ens poden recorden certes valls pirinenques. Altres al·licients de l’excursió son les vistes sobre Sant Segimon i la visita a la part alta de la torrentera, en la seva transició entre vegetació de fageda i alzinar, allà on sobresurt el Castellfitó, veritable queixal de pedra plantat en mig de l’espès bosc.

Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA, situat a poc més d’un quilòmetre de la sortida de VILADRAU, direcció SEVA. El mapa de l’Alpina detalla aquest indret com el GARATGE DE MOLINS. Estem a 730 metres d’alçada.

Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell: 966 metres.

Horari: 3 hores i 50 minuts

Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA * RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES * GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES * PLA DE LES LLOSES * AGULLA DE CASTELLFITÓ * COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT MIQUEL *TURÓ DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET DE LA FONT * FONT DEL MATAGALLS * PLA DE LES SALERES VELLES * MATAGALLS

Just abans d’arribar a la gran masia, i trobem una pista que baixa vers a la dreta, vorejant grans zones de conreu. Cal seguir la pista que, en realitat, dibuixa una gran “S”, primer vers al nord, i després vers al sud. Evident, amb algun tram de pujada. La pista ens deixa vora el TORRENT DE LES RENTADORES, (1,10 h) que creuarem mes tard. Una vegada al costat occidental de les aigües de la riera, la pista es va transformant, poc a poc en camí. Trobem una bifurcació, en la qual caldrà seguir el ramal de l’esquerra, o sigui, l’orienta’t cap a la muntanya, al igual que en una segona bifurcació. Aquest tram de pista presenta el llit ple de vegetació baixa, però que, per sort, no es espinosa. A parir de la segona bifurcació la pista es va transformant en camí, que serà el camí que ja no abandonarem en la pujada de tota la vall. Es tracta d’un camí vell, però una mica en desús, el que fa que la vegetació, sovint, gairebé mengi el traçat. Presenta taques vermelles i fites, però aquestes son esporàdiques, fins i tot, en els trams més necessaris, costar de provar-les.

Just al portar quinze minuts de pujada pel camí, i trobem una bifurcació que baixa vers al riu. Es evident, des de bon principi, que aquesta bifurcació no l’haurem de seguir, malgrat tot val la pena perdre 10 minuts per baixar al riu i tornar a pujar al camí de pujada que ens interessa, i visitar així un indret ple de llegenda: el GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES. (1,30 h).

El camí de bosc situat al costat occidental de la vall, presenta diverses fases:

Pujada constant fins a la bifurcació del GORG NEGRE DEL TORRENT DE LES RENTADORES.
Una segona secció de forta pujada, mitjançant ziga zagues, que ens va allunyant poc a poc del llit del riu. Dalt d’aquest secció tindrem bones vistes sobre l’engorgat del riu, i comprendrem per que, molt sàviament, la traça del corriol ens ha allunyat tant del fons de la vall.
Una tercera secció es un flanqueig horitzontal vers al sud, amb trams de pujada. En mig d’aquest sector trobem el PLA DE LES LLOSES (1,50 h), excel·lent mirador sobre l’altre costat de la vall, on es sustenta el Santuari de Sant Segimon.
Una altre secció de pujada, en un tram on el bosc es d’alzinar però sense sotabosc espès. Cal prendre força cura a resseguir les marques, força espaiades, en un sector on els porcs senglars i el poc us del camí han provocat que la traça sigui força perdedora.
Ja en el territori de la fageda, i després d’una darrera pujada força inclinada i incòmode, ens trobem amb un nou camí que prové de la nostra dreta. Caldrà seguir el corriol vers a l’esquerra per tal de travessar de nou el riu, a les proximitats de l’agulla de CASTELLFITÓ. (2,15 h). Una vegada al costat oriental de les aigües, el camí puja traçant una diagonal ascendent vers a l’esquerra, taques blaves, fins a dur-nos al COLL DE LES TRES CREUS, (2,30 h) que més que un coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es inconfusible per la tiple creu metàl·lica que te plantada.

En aquest punt abandonem la pista i prenem el camí que puja pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS BARRETONS. Cartell indicador a la bifurcació d’on neix en camí des de la pista. Taques verdes al terra, força abundants, i algun que altre graó prefabricat per ajudar en la pujada per ferm rocallós. Des de l’espectacular mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar uns metres més per trobar-nos dalt de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT MIQUEL. (2,50 h) Ja hi som a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun tram puntual on la línia de la fageda es a tocar del propi llom), i que sense pèrdua ens durà al cim principal.

El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407 m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta – llom vers al S.E, fins arribar al PLA DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible. El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena. Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat hi serem al COLLET DE LA FONT (3,25 h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una vegada visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim, passant pel PLA DE LES SALERES VELLES. Camí força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per coronar el cim del MATAGALLS. (3,50 h)

Descens: La millor alternativa, per tornar al punt de partida, es ver l’itinerari de Sant Segimon pel Serrat de Pomereta, en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 57 del mapa parcial

7 agosto, 20197 agosto, 2019

MATAGALLS DES DE VILADRAU PER SANT SEGIMON, SERRAT DE COLLSAPRUNA.

Introducció: Aquesta es l’excursió més clàssica i concorreguda de tots els itineraris que surten des de Viladrau per coronar el Matagalls.

L’estampa del santuari i les seves rodalies son, sens dubte, un dels marcs paisatgístics més bonics del massís, en especial l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, situada dalt d’un greny de roca, penjant del buit, com un veritable niu d’àguiles. Quan vaig ser-hi a l’indret, tot fent fotografies de l’ermita i el Santuari abandonat, vaig trobar certes coincidències amb altres paisatges com el de l’illa de Còrsega, i es que, al voltant de Sant Segimon, els relleus pedregosos son abundants, qüestió única a la muntanya del Matagalls i ben estranya al conjunt del massís montsenyenc, a excepció es clar, del cim de les Agulles.

Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell: 966 metres.

Horari: 3 hores i 20 minuts.

Punts de partida: * RESTAURANT DE LA SOLANA * RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA * CASTANYEDA GRAN DE CAN GAT * FONT DE L’OR * SOT DE LA FIGUERA * l’ORATORI DE SANT CAMIL DE LES LELLIS * TORRENT DE L’ORATORI * COLLET DE L’ESTORNELL * SANT SEGIMON DE LA MUNTANYA * COLL DE LES TRES CREUS * SANT MIQUEL DELS BARRETONS * TURÓ DE SANT MIQUEL * TURÓ DE COLL SA PRUNERA * COLL SA PRUNERA * PLA DELS GINEBRES * COLLET DE LA FONT * FONT DEL MATAGALLS * PLA DE LES SALERES * MATAGALLS.

Itinerari: caldrà deixar el vehicle a la zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi neix en aquest punt, davant del RESTAURANT DE LA SOLANA, es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud. En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem una zona de prats de conreu, son els PLANS D’ABAIX, 795 m. El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la proximitat la masia de CAN GAT (0:50 h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos perillosos. A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja cap a l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE DE DÉU DE L’EROLA, 860 m, (1:00 h).

Cal prendre el camí ascendent que surt vers a la dreta (direcció O-S.O.) i que puja de manera suau però constant. Drecera ben marcada en mig del bosc, creuem la CASTANYEDA GRAN DE CAN GAT, passem per la FONT DE L’OR, i després de creuar el SOT DE LA FIGUERA, arribem a un colze del camí, que serveix de mirador, i on trobem l’ORATORI DE SANT CAMIL DE LES LELLIS. Aquest mirador també representa arribar i traspassar el llom boscós que delimitava el vessant per qual estàvem pujant. Continuem la nostra marxa ascendent, però ara vers al sud, fins arribar al TORRENT DE L’ORATORI, moment a partir del qual el camí puja unes ziga zagues i després comença a dibuixar un llarg flanqueig horitzontal, amb trams ascendents, vers a l’oest. No hi ha pèrdua possible, el camí està força ben marcat i delimitat per l’espessor del bosc. Al finalitzar el flanqueig arribem al COLLET DE L’ESTORNELL, 1.145 m, que torna a ser un altre marge de les arestes boscoses que cauen de la part superior de las muntanya. Pugem ara en direcció S.O. per bosc de fageda, fins arribar a la pista situada en les proximitats de SANT SEGIMON DE LA MUNTANYA (2,00 h).

Continuar la pista vers al sud fins al proper COLL DE LES TRES CREUS, que més que un coll, es tracta d’una mirador, si be el lloc es inconfusible per la tiple creu metàl·lica que te plantada. En aquest punt abandonem la pista i prenem el camí que puja pel vessant ja nuu de vegetació i es dirigeix en forta pujada vers a SANT MIQUEL DELS BARRETONS. Cartell indicador a la bifurcació d’on neix en camí des de la pista. Taques verdes al terra, força abundants, i algun que altre graó prefabricat per ajudar en la pujada per ferm rocallós. Des de l’espectacular mirador de l’ermita, tan sols caldrà pujar uns metres més per trobar-nos dalt de l’arrodonit i simpàtic TURÓ DE SANT MIQUEL. (2,20 h) Ja hi som a llom, nuu de vegetació (amb l’excepció algun tram puntual on la línia de la fageda es a tocar del propi llom), i que sense pèrdua ens durà al cim principal.

El següent cimal, molt suau i de poc caràcter, que es el TURÓ DE COLL SA PRUNERA, 1.407 m, el flanquegem pel vessant sud (camí marcat), traspassem el proper COLL SA PRUNERA, on arriba un camí bastant marcat que sembla ser una antiga pista abandonada. Seguim l’aresta – llom vers al S.E, fins arribar al PLA DELS GINEBRES. A partir d’aquest moment el cim principal ja es ben visible. El camí es dibuixa ara vers a l’est, sempre pel punt més alt de l’ampla carena. Traspassem un turonet, cota 1.566, on hi ha una petita creu de ferro, i aviat hi serem al COLLET DE LA FONT (2,55 h). En aquets punt val la pena fer una curta visita a la FONT DEL MATAGALLS, situada a pocs metres a la nostre esquerra, tot seguint el corriol es que fica per la part alta de la línia de la fageda. Una vegada visitada la fons, tornem al coll i guanyem la darrera pujada al cim, passant pel PLA DE LES SALERES VELLES. Camí força marcat, amb llit de grava. Continuem caminant vers a l’est, amb una lleugera tendència cap al E.N.E. als darrer metres. Evident i suau pujada per coronar el cim del MATAGALLS. (3,20 h)

Descens: Pel mateix itinerari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Ressegui l’itinerari 57 del mapa parcial

7 agosto, 20197 agosto, 2019

MATAGALLS DES DE VILADRAU PEL SERRAT DE SALAVERDS.

Introducció: Llarga i bonica excursió que ens fa descobrir els indrets més obacs del Matagalls. En conjunt el recorregut es una sorpresa darrera d’altra. Des dels amples plans situats en el tram que ens apropa a la llegendària masia de Can Gat, amb la gran cos muntanyós del Matagalls com a teló de fons, passant per la impertorbable quietud de l’ermita d’Erola, tot creuant el fantàstic bosc de castanyers del torrent de l’Erola, fent una aturada camí al magnífic mirador del Coll d’Àligues, com pujant pel senderó que s’endinsa al sot de les Cordes, fins a l’ample passeig del Serrat de Salaverds, amb l’amplitud com a essència i la proximitat de la creu del cim com a destí. Totes les fases de l’excursió, totes elles variades i complementàries, li donen una caliu especial. La quinta essència de la muntanya montsenyenca en estar pur.

Val a dir que l’excursió la vaig fer sol en un mes de gener. La nit abans havia plogut a la part baixa de la muntanya i el bosc i els cordals més alts estaven enfarinats de neu per sobre els 1.400 metres d’alçada. La pista d’accés a Can Gat era una veritable pista de patinatge, ja que després de la pluja el cel es va asserenar i la temperatura nocturna va baixar uns tres graus per sota el zero. Els cimals encara tenien núvols ben enganxats, residus del primer front de pluges i les neus de la vigília. A mida que va anar avançant el dia i que jo guanyava alçada, el cel va tornar a poblar-se de núvols cada vegada més compactes. A l’alçada del Sot de les Cordes en vaig dur una agradable sorpresa: el torrent començava a estar glaçat, el que em confirmava que podria ser escalat després d’un període de fred intens, convertint-se en un itinerari d’escalada en gel completament inèdit, exòtic, remot, i com a mínim molt sorprenent per la seva ubicació. Poc després va començar a caure aiguaneu. La jaqueta de gore-tex es va començar a humitejar. Dalt del serrat un vent fort i una nevada més consistent, va fer que la jaqueta mullada es quedés completament glaçada i encartonada. Al perdre alçada la neu va tornar a ser aiguaneu, i per sota els 1.400 metres ja era un pluja consistent. I la cortina interminable d’aigua, com un plor inconsolable, no va deixar ja de rajar durant les tres hores llargues de camí de tornada al cotxe. Completament xop vaig agrair el metàl·lic refugi del vehicle. Només calia posar-ho en marxa i deixar que la calefacció es fes oblidar la llarga mullena.

Punt de partida: RESTAURANT DE LA SOLANA (antic Garatge de Molins) situat a 1,5 quilòmetres, aproximadament, de la sortida de VILADRAU, tot agafant la carretera direcció SEVA. 725 metres d’alçada.

Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell: 924 metres.

Horari: 4 hores.

Punts de referència: * RESTAURANT DE LA SOLANA * RIERA MAJOR * REVOLT DE LA PAELLA * PLANS D’ABAIX * CAN GAT * CAN PUIG * LA MARE DE DÉU DE L’EROLA * TORRENT DE L’EROLA * COLL D’ÀLIGUES * PLA DE MALATAUP * SOT DE LES CORDES * COLL D’ORDIALS * COLLET SUD DEL TURÓ DE MIG * SERRAT DELS SALAVERDS * CIM DEL MATAGALLS

Itinerari: Caldrà deixar el vehicle a la zona d’aparcament situat al marge sud de la carretera, ja que la pista que hi neix en aquest punt, davant del RESTAURANT DE LA SOLANA, es d’us particular i un cartell així ens ho indica, a part de la presencia d’una reixa que pot fer que ens trobem el pas definitivament tancat. Així dons comencem a caminar des de la mateixa carretera prenen la pista en direcció sud. En un principi baixem lleugerament i travessem mitjançant un ample pont la RIERA MAJOR. Al cinc minuts deixem un camí que surt a la nostre esquerra i continuem per la pista principal. Poc més tard trobem una nova bifurcació, el trencall de l’esquerra en indica “CAL MOLÍ”, nosaltres continuarem per la dreta. La pista fa una gran revolt, conegut com el REVOLT DE LA PAELLA, i continuem sempre deixant de banda petits trencalls secundaris. Trobem una nova tanca (0:30 h) i travessem una zona de prats de conreu, son els PLANS D’ABAIX, 795 m. El camí fa un nou revolt, no tan gran com al primer, i al fons ja divisem en la proximitat la masia de CAN GAT (0:50 h). Ens apropem força però no em d’arribar-hi, indicació de que hi ha gossos perillosos. A les proximitats del mas veiem un trencall de la pista que puja cap a l’esquerra, fent una pujada moderada. Una mica més a dalt donem l’esquena al masia de CAN PUIG, i la pista es va convertint en un camí ample que travessa una zona de castanyers, i que ja puja d’una manera més decidida vers al S.E., fins arribar a l’església de LA MARE DE DÉU DE L’EROLA, 860 m, (1:00 h). De fet ara caldrà desfer el camí un 100 metres fins a la bifurcació prèvia a l’arribada a l’església. Des d’aquesta unió de camins prenem el que surt en direcció ascendent vers al S.E., just per ficar-se al llit del TORRENT DE L’EROLA, que de seguida travessarem per pujar sempre pel marge esquerra de les aigües. Es tracta d’un tram de bosc del castanyers completament encisador, amb el camí intel·ligentment indicat amb fites, sense cap altre senyal de pintura que embruti la visió. Les aigües del torrent, sempre properes, ens queden tota l’estona a la nostra dreta. Passem al costat d’una mena de fals coll, anomenat el COLL D’ÀLIGUES, 1.074 m i poc més tard en camí va a parar, en perpendicular, a una bifurcació situada sota una vistosa esllavissada natural, estem a la cota 1.087 metres (1:50 h). Cal prendre el corriol que surt cap a la dreta (fites), direcció O primer i ràpidament sud. Pugem fent ziga zagues fins al PLA DE MALATAUP. 1.150 m (2:00 h). Prenem el camí que surt en direcció ascendent pel mig del bosc de fagedes, en direcció sud. Aquí el camí si que te indicacions de pintura (taques blaves i vermelles). Pugem per pendent moderada, al mig del bosc, i just al situar-nos a la part alta de la pendent iniciem una travessia en horitzontal vers al riu, per travessar la branca esquerra del SOT DE LES CORDES. (2:40 h) Pugem en diagonal ascendent cap al oest, passant per un fals coll i arribant al COLL D’ORDIALS, a 1.471 metres (3:00 h). el camí traça una suau pujada en diagonal per la fageda situada al vessant sud-oest del TURÓ DEL MIG, direcció E-S.E. per arribar al COLLET SUD DEL TURÓ DE MIG, 1.544 metres. A partir d’aquest moment cal seguir l’ample cadena del SERRAT DELS SALAVERDS, sempre en direcció S.E. Es tracta d’un terreny molt suau, amb lleugeres pujades i baixades. El camí, de vegades millor traçat i altres vegades més difús, travessa paisatge de landes. El cim principal es ben visible. Cas de boira només caldrà parar atenció a no prendre el rumb i caminar sempre per la part alta del cordal. La darrera pujada al cim, que ja te una pendent més pronunciada en comparació a la suavitat del serrat, es fa en direcció est. CIM DEL MATAGALLS, 1.696 metres. (4:00 h).

Descens: Pel mateix itinerari o per SANT SEGIMON, (veure fitxa corresponent). Calcular 3 hores llargues per la baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor