Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.
El poble pren el
nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és
un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes). Malgrat
l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de
fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades.
Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del
nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa
Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria,
Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico.. San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).
Introducció: A la tendre edat dels 15 anys, un company de l’Institut i jo varem emprendre la gran aventura de creuar el Montseny, tot pujant dalt d’aquests cims que, per mi, eren tan emblemàtics.
El camí triat va ser d’allò menys inapropiat, al
menys pel que es refereix a la primera part. No se’ns va ocórrer cap altre cosa
que baixar a l’estació de tren de Hostalets de Balenyà i pujar per la carretera
asfaltada fins al Coll Formic. No obstant,
a partir d’aquell moment, les coses van canviar.- Varem començar a pujar
vers al Matagalls, i poc abans del cim, davallaren cap a la Plana Jugadora a la
recerca d’un indret on acampar i dormir (llavors el tema d’acampada no tenia
restriccions). Recordo amb especial emoció el final de la tarda, el foc de camp
(que tampoc no era delicte, fer-ho), la fresca del capvespre, la fredor de la
nit, la brillantor de les estrelles.
FOTO PAKO CRESTAS
Escrivint aquestes línies he pres una polèmica
decisió. Convertir-me en delinqüent i repetir l’acampada amb la companyia del
meu fill petit, i ensenyar-li, de primera ma, totes aquelles emocions retrobades.
Punt de partida: COLL FORMIC, 1.144 metres.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 525 metres.
Horari: 1 hora 25 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * COLL FORMIC* SANTANDREU DE LA
CASTANYA * SOT DE LA ROCA. SOT
DEL CINGLE * SOT DE LA CANAL * LES PLANIQUES * PLANA JUGADORA * SOT DE LA CARENA D’EN BESSA *
COLLET DE L’ESTANYOL * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS
Itinerari: Sortint del COLLFORMIC, prenem
l’ample camí amb escales que passa pel costat de la creu que recorda les morts
que van haver-hi a aquest indret durant les guerres carlistes, i a pocs metres
trobem la pista que caldrà prendre cap a la dreta, tot deixant de banda les
marques de GR que indiquen la pujada clàssica al cim. Tot seguint la pista que
puja molt suament, arribem, després d’un giravolt, a les portes de la masia més
alta de tot el Montseny: SANTANDREUDE LA CASTANYA. 1.220
m. (0,10 h). Passar pel vessant nord de lla masia,
baixant suaument cap als camps llaurats situats cap a llevant, i just per sobre
aquest trobem el camí que ens portarà per la soleia del Matagalls.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada que encarrilem la senda, aquesta no te
pèrdua. Va resseguint el vessant, en lleugera línia ascendent, tot traspassant
el llit de insignificants torrenteres que acostumen a ser-hi eixutes: SOT DE LA
ROCA. SOT DEL CINGLE. Just quan estem
sota els cingles del vessant sud del TURÓ GROS DE SANTANDREU (parany rocallós
amb una cicatriu força característica situada una mica per sota la cadena)., el
camí es va desdibuixant, fins a fer-se un pel complexa de seguir amb les
proximitats del SOT DE LA
CANAL. En el lloc on el mapa anomena “LES PLANIQUES”, la senda es
destria, es perd, es fa intermitent. A l’altre costat de la torrentera seca
prendrem unes lloses de pedra com a referència. A la part alta de la mateixa
trobem una fita. De cop i volta el paisatge s’obre i la línia a seguir (malgrat
no haver-hi mes fites i camins traçats) es fa evident. Pugem pel suau lloc vers
a la cadena (cap al nord), traspassem els verds i bucòlics prats de la PLANA
JUGADORA, i tot seguint el nervi central d’una petita
coma, que resulta ser la capçalera del SOT
DE LA CARENA D’EN
BESSA, assolim l’aresta al COLLET DE
L’ESTANYOL, 1.526 m.
(1:00 h), lloc on coincidim amb el camí traçadíssim del que seria l’itinerari
clàssic de pujada al cim des del Coll Formic i que em ressenyat al capítol
anterior.
FOTO PAKO CRESTAS
Seguim
pujant vers al nord-est per flanquejar per l’esquerra el TURO DE L’ESTANYOL,
fins arribar al COLLET DELS LLOPS, 1.565 m, i d’aquí, sense
pèrdua possible, per un camí ample que fins i tot a trams està empedrat, i
pujant sempre en direcció N.O. arribem al punt culminant de la muntanya, el cim
del MATAGALLS, 1.696 m. (1:25 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Per la carena del Turó Gros de Santandreu (veure fitxa corresponent), si be, per tal de tornar a passar per la masia de SANTANDREU DE LA CASTANYA, podem prendre el camí que davalla a la mateixa en diagonal des del PLA DE LA BARRACA, per tros de vessant que el mapa de l’alpina nomena com EL CLOPER. Es tracta d’una camí evident, de baixada constant, sense ser molt accentuada, ja que traça una llarga diagonal en mig del vessant sud del TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Sigui com sigui comptar poc mes d’una hora per baixar del cim al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Clàssica
excursió entre les clàssiques del país. Tot un referent, imprescindible de
l’ABC bàsic de qualsevol excursionista català.
Cada cap de setmana, un veritable formiguer de
persones pugen pels marcats camins que enllacen el Coll Formic amb el cim del
Matagalls. No ha pèrdua, no hi ha secret. Tot tipus de personatges es donen
cita, tot fent cames vers a la tercera alçada de la serralada.
FOTO PAKO CRESTAS
Segurament, no es gens descabellat, considerar
l’ascensió al cim del Matagalls des del Coll Formic, com l’excursió més
freqüentada de tota Catalunya.
Punt de partida: COLL FORMIC. 1.144 m.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 m.
Desnivell: 552
metres.
Horari: 1 hora.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Sortint
del COLL FORMIC, (cartell
indicador), prenem el marcat camí que neix al costat nord de la carretera,
passant per la creu que recorda els morts de les guerres carlistes. Creuem la
pista, passem per sota de la línia d’alta atenció, i pugem el marcadíssim camí
de la coneguda com a CARENA DE LES ROQUES. Creuem de nou la pista i
pugem en diagonal ascendent vers al collet que serà la connexió amb la cadena,
coll situat a 1.365 metres, entre els Turons d’en Bessa i el Turó del Pla de la
Barraca. (0,20 h)
FOTO PAKO CRESTAS
El camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (1,00 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Excursió
que ens fa voltar per mig del bosc, endinsant-nos per les immensitats boscoses
dels boscos caducifolis de les Guilleries, per acabar en un atractiu passeig
vora un minso rierol, on trobem tot un rosari de fonts amb la qual destaca, per
la seva coqueria, justament la més llunyana que es la que dóna nom a
l’itinerari: la Font Formiga.
Temps: 3 hores
Desnivell: 185
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 12
quilòmetres 410 metres
Dificultat: Baixa –
Mitja
Punts
d’aigua:
Hi troben varies fonts: la font de Cal Sastre al principi i durant l’excursió
la font de Vern, la del Gavatx i la que dona nom a l’itinerari, la Font Formiga
Punts
de referència: * Urbanització de Cal Sastre * oratori de Sant
Miquel Arcàngel * Les Clotes * pla de l’Estanyol * Serra de les Heures * Can
Calabrès * Font del Gavatx * Font del Vern * Font del Gavatx * Font Formiga *
Font del Gavatx i la Font del Vern * Can Calabrès * les Clotes * oratori de
Sant Miquel Arcàngel * Urbanització Cal
Sastre
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Entrada Urbanització Cal Sastre. Accessible
mitjançant el tram asfaltat del que, a partir d’aquest punt, es la pista
forestal Sant Hilari – El Sobirà de la Creu.
977 metres d’alçada.
Itinerari: 0,00 h. Urbanització de Cal Sastre. Seguim
per l’amplíssima pista de terra direcció El Sobirà de la Creu, o sigui, la prolongació
natural de la carretera asfaltada que ens ha dut fins a l’entrada de
l’urbanització i que a partir d’aquest moment no està pavimentada. Al poc
passem pel costat de l’oratori de Sant
Miquel Arcàngel, on una placa ens comenta la llegenda relacionada amb
aquest indrets. Marques de G.R.
0,12
h. Cruïlla
amb dues bifurcacions a banda esquerra i una tercera a la nostra dreta. Cartell
que ens informa que per aquí passa la ruta del bosc i patrimoni. Deixem el G.R.
Nosaltres continuem recte per l’amplíssima pista principal direcció nord. Tram
horitzontal. Passem pel costat d’una granja. Tram completament horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Bifurcació. Pista que surt a ma esquerra. Cartell indicador a la cruïlla. Abandonem
l’amplíssima pista d’accés al Sobirà de la Creu i davallem per aquesta nova
pista més estreta de dibuixa una mena de arc.
0,22
h. Les Clotes.
Bifurcació. Seguim per la pista que segueix tot recte deixant un camí vers a la
nostra dreta i la pista de duu directe a la casa a la nostra esquerra. Cartell
indicador que ens informa de la direcció correcte per seguir la ruta de la font
formiga. Just al començar aquesta nova pista obviem un camí perpendicular que neix
a la nostra dreta.
0,26
h.
Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra perdent alçada de manera suau.
Estaca indicadora de la ruta.
0,28
h.
Nova bifurcació. Obviem novament el brancal ascendent de la nostra dreta.
0,35
h.
Creuem un petit rierol. Bifurcació. Cartell a la cruïlla. Una pista secundària
surt en diagonal descendent per la nostra esquerra (es per on prové la ruta
Bosc i Patrimoni), nosaltres seguim per la pista superior que segueix tot recte
després d’un revolt i que guanya alçada de manera suau.
0,39
h.
Camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.
0,40
h.
Nou camí secundari que també se’ns incorpora per la dreta i que ignorem. Seguim
per un tram bastant horitzontal i que ens duu direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,47
h.
Important nus de pistes en el punt en que creuem una mena d’aresta. Estem per
sota de l’anomena’t pla de l’Estanyol. Obviem
una primera pista en diagonal que se’ns incorpora per la dreta i tres pistes a
l’esquerra que surten de manera correlativa al mateix revolt amb direccions
diferents. Seguim dons per tram més horitzontal, seguint el transcurs natural
de la mateixa pista de procedència, girant cap a la dreta vers l’altre costat
de la muntanya (ignorant però el trencall diagonal que se’n incorpora per
l’esquena) i re orientem les nostres passes vers al S.E. Estaca indicadora en
aquesta complexa cruïlla.
0,53
h.
Trencall que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte per la
pista principal. La fisonomia pròpia de la muntanya torna a re orientar les
nostres passes dirigint-les primer vers a l’est i després cap al nord.
1,01
h.
Passem pel costat de la casa de la Serra
de les Heures, petit mas completament perdut dins de l’ immensitat boscosa
d’aquestes muntanyes. Seguim la pista vers al N-N.E.
1,06
h.
Cruïlla amb cinc branques. Girem la segona a la dreta obviant altres dues a la
nostra esquerra. Estaca indicadora de la ruta.
1,07
h.
Brancal secundari en desús que neix en diagonal per sota nostre a l’esquerra i
que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
1,08
h.
Nova bifurcació. Deixem la pista principal i prenem el trencall ascendent vers
a la nostra dreta. Estaca indicadora de la ruta.
1,20
h.
Després d’un tram constant de pujada la pista combina trams horitzontals amb
altres curtes seccions ascendents. Trencall secundari a la nostra dreta que
obviem. Creuem un petit torrent.
1,23
h.
Estem a punt d’arribar de nou a l’amplíssima pista d’accés al Sobirà de la
Creu. Proximitats de Can Calabrès.
No obstant no arribem a la pista per pocs metres ja que un nou trencall
descendent neix en diagonal a la nostra esquerra i serà el traçat a seguir. A
partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R. (blanques i vermelles).
Rètol indicador a la bifurcació.
1,26
h.
A la nostra dreta neix un camí i a la nostra esquerra una senda. Seguim pel mig
perdent alçada per un ample i evident camí. Marques de G.R.
1,28
h.
Nova bifurcació. Seguim davallant tot recte per brancal de l’esquerra que ja es
transforma en un corriol. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30
h.
Nova bifurcació. Girem vers a la nostra dreta per continuar baixant i
orientar-nos vers a la propera riera.
1.31
h.
Nova bifurcació. Seguim el senderó descendent de la nostra esquerra. Marques
G.R.
1,32
h.
Traspassem el torrent de la Font del
Gavatx. Passarel·la de fusta. Seguim pel sender en mig del bosc direcció
N.E.
1,34
h.
Anem a parar a una pista transversal. Es el moment d’abandonar el G.R. que
continua pujant tot recte per anar per la pista de la nostra esquerra direcció N.O.
Cartell indicador a la cruïlla.
1,36
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra que continua tot recte. Cartell
indicador i marques del circuit núm. 11 de BTT.
1,37
h. Font del Vern, que resta a la dreta del camí. Seguim recte per la
pista en direcció N.O. Tram horitzontal amb una gairebé imperceptible baixada.
1,39
h.
Bifurcació que obviem i que surt en perpendicular a la nostra esquerra i a la
dreta hi trobem immediatament la Font
del Gavatx. Seguim recte per la pista que discorre molt propera a les aigües
de la riera que resta a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
1,46
h.
Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra dreta per continuar pel
costat de les aigües seguint el llit natural de la vall.
1,48
h.
Nova bifurcació. Ignorem la pista que neix a la dreta i el corriol que neix a
l’esquerra per continuar tot recte per la pista en direcció N.O. Cartell
indicador i marques del circuit de BTT núm. 11.
1,55
h.
Bifurcació. Seguim recte ignorant el camí que surt a la nostra dreta.
1,56
h.
Se’ns incorpora un camí secundari per sota nostre, per l’esquerra. Seguim tot
recte. De fet ja podem veure de sota nostre l’emplaçament de la font formiga.
1,57
h.
Deixem la pista per davallar per un corriol que neix vers a la nostra esquerra.
Cartell indicador.
1,59 h. Ja hi som a la Font Formiga. Per tornar caldrà desfer les nostres passes fins al punt on retrobem el G.R. (punt horari 1,34 h), passant novament pel costat de la Font del Gavatx i la Font del Vern.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: El
petit periple de l’ermita del Nen Jesús de Praga es una passejada molt popular
i recorreguda pels vilatans de Sant Hilari de Sacalm, molt apropiada per gaudir
de les darreres llums de la tarda a l’estiu o d’un lluminós passeig de mig matí
a l’hivern.
Periple molt ben
senyalitzat, agradable i amb la grata sorpresa d’aquesta petita ermita, amb un
nom tant suggerent, dalt del turó. El punt més alt està coronat per un bloc que
te una creu de ferro incrustada. Si volem pujar-hi haurem de fer una curta
grimpada (IIº grau)
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 22
minuts per anar i poc menys per tornar.
Desnivell: 88
metres.
Dificultat: fàcil
Punts
d’aigua:
No hi cap font en aquest breu periple.
Punts
de referència: * Afores Sant Hilari de Sacalm – barri de Villaret
Nou * camps de Mas Duell * Ermita del Nen Jesús de Praga * Roca d’en Pla
Punt
de partida: Afores Sant
Hilari de Sacalm – barri de Villaret Nou. 816 metres. Just
al primer trencall asfaltat que hi ha a ma esquerra quan em deixat enrere la
rotonda oriental de la població i em fet els primers metres de la carretera que
duu vers a Santa Coloma de Farners. Rètol indicador.
On
dormir:
recomanem la casa rural la vinyota, just a l’altre costat del poble. Més
informació a www.lavinyota.com. Per
anar-hi des de la Vinyota al punt de partida el més pràctic es fer-ho amb
vehicle, tot travessant el poble de Sant Hilari o fent la circumval·lació per
la carretera de Font-Vella (que es la mateixa que serveix per accedir a la casa
rural)
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h.Afores Sant Hilari de Sacalm – barri de Villaret Nou, 816 metres,
Trencall indicat (rètol) que neix a ma dreta del vial asfaltat. Ample pista
horitzontal amb lleugeríssima pujada.
0,02
h.
Bifurcació de pistes. Cal continuar recte ignorant el brancal que neix a la
nostra dreta.
0,04
h.
Un nou brancal que també obviarem, es desprèn a la nostra dreta (cadena).
0,06
h.
Nova bifurcació amb una unió de pistes que dibuixen un triangle. Cartell
indicador al cor de l’esmentat triangle. Continuarem vers a la nostra dreta.
Tram completament horitzontal. Zona de camps oberts a la nostra dreta. Son els camps de Mas Duell.
0,07
h.
Nova bifurcació. La pista que continua tot recte presenta una barrera. Seguim
vers a la nostra esquerra tot internant-nos al bosc. Lleugera pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10
h.
Deixem a la nostra dreta dos pistes que neixen justes i es separen dibuixant
una espècie de “V”. Ambdues pistes que obviem presenten sendes tanques o
barreres.
0,11
h.
Bifurcació. Prenem la pista ascendent en diagonal de la nostra dreta que
presenta una barrera que acostuma a estar oberta. Marques pròpies del
recorregut (estaques amb una guilla dibuixada amb el nom de la ruta)
0,14
h.
Nova bifurcació. Continuem pujant pel brancal de la dreta. Marques pròpies del
recorregut.
0,19
h.
Arribem a una mena de replà en mig del bosc amb un encreuament de pistes en
forma de creu. Davant i a l’esquerra hi ha barreres. Continuem per la nostra
dreta continuant guanyant alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
0,22
h. Ermita del Nen Jesús de Praga. 904 metres. Davant de l’ermita hi ha
la Roca d’en Pla, punt culminant de
turonet. Es tracta d’un gran bloc que pujarem pel marge esquerra, guanyant
primer alçada per uns altres blocs adossats més petits i passant a la pedra principal
mitjançant un breu pas d’escalada fàcil (IIº), graons picats a la roca. Cal
anar amb precaucions ja que el cap de la roca no es uniforme i existeix caiguda
vers als costats. Una creu corona aquest bloc que ens permet gaudir de bones
vistes panoràmiques.
Retornarem pel mateix itinerari en sentit invers
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: La llegenda de Sant Miquel de Solterra
o de les Formigues. Quan el temps i la manca de culte van
malmetre la capella que havia estat aixecada en devoció a Sant Miquel, l’indret
es va convertir en una mena de cementiri de formigues. Diuen que moltes morien
quan arribaven, potser a causa del fred o de la gana. La tradició també manté
que les formigues havien convertit la capella en el seu graner i lloc de
residència. Entraven i sortien com volien i es van acostumar, de manera
irrellevant, a pujar-se per l’altar i enfilar-se per l’estàtua de Sant Miquel.
Un dia, una formiga més agosarada que les altres, va pessigar la cama del Sant
i de l’estàtua va sortir una gota de sang. El Sant va aixecar l’espasa, va
enlairar-se de manera amenaçant, obrí els llavis i amb veu altiva condemna
totes les formigues a morir, tan les que hi havia a la capella com totes
aquelles que arribessin durant els segles dels segles. D’aquí que sempre es
trobin formigues mortes al cim.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Font dels Abeuradors * Creu del Llevanyers * Font
Saguarda * Cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues
Punt
de partida: Font dels Abeuradors.
Com
arribar-hi: Per pista forestal des de Sant Hilari de Sacalm,
pista ample i en molt bon estat (transitable per tot tipus de vehicles)
Horari: 1 hora
30 minuts per l’anada o poc més d’una hora per la tornada.
Desnivell: 252
metres de pujada per l’anada i l’equivalent de baixada per la tornada
Dificultat: Mitja
Punts
d’aigua:
Al mateix punt de partida trobem la font dels Abeuradors
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari:0,00 h. Font
dels Abeuradors. 950 metres. Al quilòmetre 5,00 del començament de la pista
de terra que comunica Sant Hilari de Sacalm amb el Coll de la Casanova de la
Muntanya. (ruta de font formiga). (Km. 6,5 des de les afores de la població) Prenem
la pista que surt en sentit ascendent vers a l’esquerra. Rètol indicador.
0,05
h.
Bifurcació de camins, prenem la branca de l’esquerra. Rètol indicador.
0,10
h.
Dos brancals gairebé simultanis surten a ma dreta. Ignorarem tots dos i seguim
per la pista principal. Rètol indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
0,15
h.
Un camí ens creua de manera transversal, marcant les corresponents desviacions
a banda dreta i esquerra, que caldrà obviar, nosaltres seguim tot recte vers
als nord.
0,23
h.
Neix un camí a banda dreta de la pista que ignorarem.
0,25
h.
Una pista se’ns incorpora per sota a ma esquerra, representa l’unió amb el G.R.
i amb l’itinerari 10.B. Rètol indicador. Continuem vers al nord per la
continuació evident de la pròpia pista de la que venint, això si, ara amb
l’auxili de les marques de pintura blanques i vermelles del G.R.
0,26
h.
Branca a ma dreta que ignorem, seguim veres al nord. Rètol indicador.
0,30
h.Creu del Llevanyers. Cruïlla amb
rètol indicador. Serà el moment d’abandonar el G.R. per pujar per la pista
ascendent que neix a la nostra dreta i s’orienta vers al N-N.O.
0,35
h.
Bifurcació de pistes. Cal prendre la branca de l’esquerra. Cartell indicador.
1,05
h.
Neix una brancal de pista a la nostra esquerra que cal ignorar per seguir tot
recte. Rètol indicador a la bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
1,11
h.
Creuem en perpendicular una nova pista, deixant de banda els brancals que ens
dibuixa tan a ma dreta com a ma esquerra, per seguir tot recte vers al N-N.O.
Rètol indicador.
1,20
h.
Bifurcació. Estem en les proximitats de la Font
Saguarda. Serà el moment d’abandonar la pista i internar-nos pel bosc
mitjançant el corriol ben marcat que puja en diagonal vers al N-N.O., sempre
una mica per sota del que seria l’aresta principal, que restarà per damunt a la
nostra esquerra. Aquest tram de camí es molt atractiu i encisador.
1,27
h.
El camí va a parar a l’aresta, en deixat el cim a la nostra esquena, pel que
haurem de re orientar les nostres passes vers al sud. La creu cimera es ben
visible. Petita grimpada sense cap mena de complicació als darrers metres.
1,30
h. Cim de Sant Miquel de Solterra o de
les Formigues, 1.202 metres. Punt culminant del massís de les
Guilleries. Boniques vistes panoràmiques.
Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Al Montseny es va celebrar el primer campionat de
Catalunya relacionat amb el esports d’hivern, en concret era el I concurs català
de luges, i es celebrà al 21 de març del 1909 a la cadena de Matagalls.
L’organització va anar a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, i va
aplegar al voltant d’una gran tenda plantada, més d’un centenar de persones
entre les que havien representants de la premsa esportiva, fotògrafs i fins i
tots uns productors de pel·lícula per encàrrec de la barcelonina Sala Mercè.
El primer concurs, amb 21 participants a la prova
reina, que consistís en una cursa de luges sobre una pista d’un quilòmetre de
longitud, va ser un gran èxit, que tingué força ressò com esdeveniment a nivell
esportiu i nacional. La prova en concret es va localitzar al Pla del Cent Sous,
sota en Turó d’en Besa, camí a Sant Segimon.
A l’any següent però, les coses no van anar be.
Per començar les expectatives, després de l’èxit de la primera edició, van ser
força bones: Les II proves del campionat de luges també havien d’incloure
altres modalitats, con les curses de bobsleighs i d’esquí, un concurs femení de
luges i un altre de parelles. Els entrenaments havien de fer-se durant els tres
dies anteriors a la cursa i fins i tot es va habilitar part del mas de Sant
Andreu de la Castanya
com un refugi per allotjar als participants, premsa i públic en general. Les
proves estaven previstes pel 2 de febrer del 1910, però aquesta vegada la manca
de neu va troncar el concurs. Un ajornament fins als dies 19 i 20 de març també
va desembocar en fracàs, aquesta vegada la neu era present, però també el mal
temps que va fer que els traginers de Seva es neguessin a fer pujar les mules
fins a Sant Andreu de Castanya, fet que obligà a la suspensió definitiva, no
sense que abans deixés de produir-se fortes discussions, alguna agressió i fins
i tot l’intervenció de les autoritats locals per restablir l’ordre.
A partir de l’any 1911 els concurs varen començar a fer-se al Pirineu, en concret a Ribes de Freser i a la Molina, restant el Montseny completament oblidat per a properes edicions, això representà la final de la breu història dels esports de neu al massís – com esdeveniment esportiu organitzat, es clar – i també representà la final de l’efímer projecte de rehabilitar Sant Andreu de la Castanya com un refugi permanent.
Introducció: La pujada al Matagalls des de
Coll Formic tot seguint la cadena del Turó Gros de Santandreu es tracta,
segurament, de la excursió més resseguida de tot el Montseny.
El Matagalls es el cim per excel·lència per als
excursionistes, lluny de les bases i les carreteres que han malmès el Turó de
l’Home i de retruc han desvirtuat totalment el cim de les Agudes.
FOTO PAKO CRESTAS
No es d’estranyar dons que el camí que puja pel
cordal estigui trillat, ple de diferents corriols paral·lels, marques i fites.
De fet forma part de l’emblemàtica cursa de muntanya de la «Matagalls – Montserrat»
en menys de 24 hores, esdeveniment que any rere any, pels mitjans de setembre,
organitza el centre excursionista de Gràcia (Barcelona).
No obstant el recorregut com a tal es bastant
avorrit i monòton, i sovint es veu massificat per tot un formigueig
d’excursionistes, turistes i grups familiars que volen estirar una mica més les
cames i anar més enllà de la simple passejada. Per aquest motiu us aconsello
deixar aquest itinerari com a la part del descens i pujar al Matagalls donant
una mica més de volta i perdent-nos per la que podríem anomenar «la ruta
de les Fonts», que discorre pel Sot de la Fagetona. Com al seu
nom indica en endinsem en un encisador bosc de fagedes, el qual es pot
considerar com un dels més atractius del massís. Les fonts estan dedicades a
personatges tant insignes com en Mossèn Cinto Verdaguer, Antoni Maria Claret i
Jaume Balmes, pilars essencials de la cultura catalana.
FOTO PAKO CRESTAS
A tall d’anècdota fer constar que la masia de
Santandreu va ser, temps ençà, un refugi pels excursionistes, i el lloc de
recollida dels participant de la cursa d’esquí i trineus que es va fer al
Matagalls a principis del segle passat. Quan a l’edat de setze anys vaig
realitzar la meva primera travessa del Montseny, des del Figaró a Sant Celoni
passant pels principals cims (Tagamanent, Pla de la Calma, Matagalls, Agudes i
Turó de l’Home), el grup d’excursionistes varem fer nit al paller de la masia
(amb el corresponent permís del amos, es clar), encara recordo les picades de
les puces i els lladrucs del gossos, que durant hores es van esforçar per a que
els estranys ostes marxéssim de casa seva.
Punt de partida: COLL
FORMIC, 1.144
metres.
Punt d’arribada: CREU DEL MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 582 metres de pujada.
Horari: 1
hores i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de
referència: * COLL FORMIC * PLA D’EN BESA O DE LA TERMA * PLA DE CENT
SOUS * FONT DELS MANLLEUENCS *
FONTS DE LA SARDANA I
LA FONT DEL
PLA DE LA GAVARRERA * COLLET DELS LLOPS * FONT FREDA ó FONT DEL COLLET DELS LLOPS *
CREU DEL MATAGALLS.
Itinerari: Des
de l’aparcament del COLL FORMIC prendre el camí que neix just al costat
de la carretera i que en un principi son unes escales empedrades. (G.R. i
marques verdes i vermelles del G.R. Matagalls – Montserrat). A uns quants
metres provem la creu construïda en memòria dels assassinat durant la guerra
carlista els «dies 10 y 11 de janer del 1874.» El camí esta molt ben
marcat i no ofereix dubte. Pujada bastant pronunciada. Al 4 minuts creuem la
pista que duu a SANTANDREU DE LA CASTANYA. Continuem pel camí que puja pel dret en
direcció N.-N.E.. Creuem un tram de roureda i alzinar i continuem pel ample
camí descarnat. Passem sota un línia de tensió elèctrica (0,10 h) i ràpidament
arribem a una altre secció de pista. (0,15 h). Es llavors quan deixarem les
taques del G.R. i continuarem la pista en sentit lleugerament ascendent vers al
N.O. La pista, molt còmoda, voreja de manera semicircular el Turó d’en Besa.
FOTO PAKO CRESTAS
Bifurcació al PLA D’EN BESA O DE LA TERMA. (0,25 h) Prendre el ramal descendent (esquerra). L’altre dur al propi TURÓ D’EN BESA, que tot just estem flanquejant. Trobem un marcat revolt on la pista pren direcció O i continua baixant molt lleugerament. Aquest revolt es el PLA DE CENT SOUS, lloc on es va fer el concurs de trineus a l’any 1909, un dels primers esdeveniment de l’historia dels esports de neu a Catalunya.
Ens dirigim cap al bosc de fageda. Deixem la pista just al arribar al riu. (0,45 h) Cal prendre el camí que puja pel costat dret de la torrentera i que en un principi, de tant ample que es, gairebé podríem dir que es tracta d’una pista. El sender discorre en mig de un bosc encisador. Duran el primer tram trobem tres fonts amb les respectives escultures i construccions. Destaca la primera d’ella, que es la FONT DELS MANLLEUENCS, i que es troba al altre costat del riu (pontet minúscul per facilitar el pas sobre les tranquil·les aigües). les altres fonts, molt properes la segona de la tercera, son les FONTS DE LA SARDANA I LA FONT DEL PLA DE LA GAVARRERA. poc després el camí es fica de ple al llit del riu, creuem una torrentera que davalla de la nostre dreta i poc mes tard deixem el llit del riu per pujar pel costerut bosc de fagedes situat a la dreta. La marxa estarà sempre orientada en direcció est. La pujada per aquest tram de fageda es una mica perdedora ja que en realitat es dibuixen diversos camins alternatius i potser ens costarà seguir el més marcat. Quan el bosc es torna o obrir ens trobem en una mena de llom herbat o, malgrat les fites esporàdiques, les traces tendeixen a diluir-se per desaparèixer a estones. Bastant a dalt del petit llom en desviarem gradualment cap a la dreta a la recerca del llit del riu que discorre per una mena de coma paral·lela a la que em pujat. Aquesta secció no te un camí definit però el terreny es prou obert i localitzarem a la rodalies el camí traçat que discorre pel costat oposat del llit de la torrentera. Creuarem dons aquesta pel lloc que considerem més adient (la torrentera acostuma a estar eixuta) i arribarem a la pista que flanqueja, sempre cap a l’est. El vessant sud del Sot de la Fagetona. Poc mes a dalt el camí que seguim es fon de nou amb el G.R. que havíem abandonat al creuar la segona secció de pista. la fusió es fa al COLLET DELS LLOPS. 1.565 m. (1,10 h). Val la pena «perdre» un parell de minuts i fer la vista a la propera i vistosa FONT FREDA ó FONT DEL COLLET DELS LLOPS. La segona més alta del massís i potser la més popular. La mateixa està dedicada a JAUME BALMES.
FOTO PAKO CRESTAS
Inscripcions de la font: «Si voleu
evitar les revolucions feu evolucions» (d’en Balmes) i el poema
que li va dedicar en Mossèn Cinto Verdaguer a la seva mort: «Ah! si
volant a la glòria pogués posar-me en ton cim per dir-li adéu a ma terra. La
terra que tant amí!…«
Des del COLL fins al cim la pujada es evident ja que una munió de camins paral·lels a descarnat completament la pujada final. Direcció N.E. Suau llom de monòtona ascensió, per sort aquesta es breu. CREU DEL MATAGALLS, 1.696 m. (1,30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Bonic i refrescant itinerari per
pujar al Matagalls; força recomanable per èpoques càlides. També ens farà
gaudir d’una major soledat, com a bona alternativa en vers del camí trillat i
força concorregut que va al Matagalls des de Sant Marçal. A partir del Coll
Pregon tots dos itineraris coincideixen. El prat, que capta tota l’essència de
les parts altes de la muntanya montsenyenca, es un racó de pau, un espai obert
que convida al repòs, al breu descans i a la contemplació. Al cor, en ben mig
de tan idíl·lic paisatge, una fita dedicada a un dels catalans més
internacionals: la primera persona que va parlar en la seu de l’ONU en llengua
catalana, per expressar-se, seguidament, de la millor manera que ho sabia fer,
amb el violoncel. Estem parlant d’en Pau Casals.
FOTO PAKO CRESTAS
A la fita o menhir commemoratiu, que es va instal·lar
coincidint amb el XXVI aplec del Matagalls, de l’any 1975, es pot llegir la
següent inscripció:
A Pau
Casals, mestre del violoncel
i missatger de la pau cristiana arreu del mon.
Ara ve el
temps del gran repòs
de la pau a
les muntanyes
el primer
fred marcí les flors
fan veles
de plata les aranyes.
Ara comença
enllà del camp
el tomb
august de la natura;
el faig ja
té color d’aram
i és el
pollanc or que fulgura
Felip
Graugés
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: COLL DE BORDORIOL, 1.089 metres. Situat a
la carretera que davalla de SANT MARÇAL a VILADRAU. Zona d’aparcament al propi
coll. Des de pàrking de SANT MARÇAL, o des de la propera TAULA DELS TRES
BISBES, el COLL DE BORDORIOL es ben visible.
Punt d’arribada: CIM DEL MATAGALL, 1.696 metres
Desnivell: 617 metres.
Horari: 2 hores i 10 minuts per la pujada i 1 hora i 40 minuts per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de
referència: * COLL DE BORDORIOL * CORRAL DE LA VILA * COLLET DE JOAN * COLL SABÈNIA DE
BAIX * COLL SABÈNIA DE DALT * COLL PREGON
* COLLET DE L’HOME MORT * CIM DEL MATAGALLS * COLL PREGON * FONT DELS
MOSQUITS * FONT DELS LLOPS * COLLET DE JOAN * COLL DE BORDORIOL
Itinerari: Des del mateix COLL DE BORDORIOL, 1.089 metres, neix una
pista orientada vers al sud, al marge dret de la carretera. Als cinc minuts
deixem de banda un camí que neix ver a la dreta, passem pel costat d’un corral,
CORRAL DE LA VILA, i arribem a una
mena de coll, COLLET DE JOAN, 1.137 metres. (0,15 h)
De fet fins a aquest collet es pot arribar en cotxe.
FOTO PAKO CRESTAS
D’aquí neix una drecera, deixant a la nostre
esquerra la pista. Pugem pel mig del bosc per un camí ben traçat, creuant la
pista principal una vegada, a l’anomena’t COLL
SABÈNIA DE BAIX, (0,30 h) i retrobant-la a l’anomena’t COLL SABÈNIA DE DALT, 1.275 metres (0,45 h). A partir d’aquest moment
ja no abandonem la pista que al principi segueix una mena de llom per després
traçar una llarga línia en diagonal ascendent, direcció O-S.O. pel mig de
meravellosos boscos caducifolis. A l’alçada d’un gran revolt trobem les restes
d’un pou de glaç, en aquest indret deixem la pista i per un camí indicat i ben
traçat pugem directes, direcció sud, fins al COLL PREGON, 1.532 m, (1,30 h). En aquest indret coincidim amb el
clàssic camí que puja des de SANT MARÇAL, només haurem de seguir la senda
ascendent que es torna a endinsar dins del bosc de fageda, ara en direcció O, i
que conclou en el COLLET DE L’HOME MORT,
1.639 metres,
(1:50 h) indret on el bosc dona pas al llom de l’aresta del cim del MATAGALLS,
prèviament, per guanyar els darrers metres abans d’assolir la creu, passarem
per petites cotes i collets secundaris molt poc rellevants. CIM DEL MATAGALLS, 1.696 metres (2:10 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Desfem les nostres passes fins al COLL PREGON (2:40 h), i baixant cap al nord fins al revolt on hi ha les restes del pou de glaç, enlloc de baixar pel mateix camí, seguim tot recte en sentit descendent (taques vermelles), fins assolir una pista, FONT DELS MOSQUITS (3:00 h), seguim la pista un centenar de metres cap a l’esquerra i al arribar a l’alçada d’un rètol, tornem a abandonar la pista per baixar de nou pel mig de bosc, camí traçat, fins a que topem amb una segona pista. La seguim vers a l’esquerra, passant per la FONT DELS LLOPS (cadena) i sempre vers a l’esquerra (direcció E.-N.E.) arribem a una altre cadena, situada a la unió de la pista amb el COLLET DE JOAN, 1.137 metres, indret on tornarem a coincidir amb el camí de pujada. El punt d’arribada ja es ben a prop. COLL DE BORDORIOL, 1.089 metres. (3:50 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Curta,
còmoda i gratificant excursió que més aviat es tracta d’un passeig. Destaca la
conclusió de la mateixa, o sigui, l’arribada i visita de les mines. Tot però
està en un estat deplorable d’abandonament. Hi ha restes de rails i fins i tot
alguna carreta oxidada. Les pedres, — que van ser tretes de les entranyes de
la terra –; formen lletjos marges, fruit d’un temps en que l’estètica i la
necessitat d’evitar impactes ecològics no tenien la menor cabuda dins de les
inquietuds de la societat.
Caminant per la pista, — passejada que convida a
la introspecció –, no ens costarà gaire imaginar la vida i els sentiments
d’aquells homes que es ficaven dins de les entranyes de la muntanya, tot
arriscant la seva vida (cal tenir en compte que les mesures de seguretat
laboral dins d’aquestes excavacions eren del tot precàries, per no dir
inexistents). Deurien ser un homes durs, de caràcter agre, que deurien maleir
els dies en que el fred, la boira, la humitat o fins i tot la freda neu, els hi
rebia fora d’aquest petit infern.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: COLL DE BORDORIOL, 1.089 m. Aparcament de
vehicles. El coll es troba a 1 quilòmetres i 300 metres després de
SANT MARÇAL, en direcció a VILADRAU.
Punt d’arribada: MINES DE SANT MARÇAL, a 1.310 m.
Desnivell: 221 metres.
Horari: 45
minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
del COLL DE BORDORIOL, prenen la
carretera com si tornéssim a SANT MARÇAL,
i als 100 metres
veiem la pista que neix a la nostre dreta, en sentit ascendent, que es la que
haurem de prendre. Es tracta d’una pista molt ample i ben marcada que seria
transitable per vehicles si no fora per que als pocs metres una cadena ho
priva. Al primer revolt deixem a la dreta una bifurcació (pista secundaria en
pitjor estat) i continuem sense pèrdua per la pista principal. Al 10 minuts
passen per davant d’un corral abandonat. CORRAL
D’EN SEGALARS. Mes a dalt, a mig camí, una altre pista secundaria neix cap
a la dreta, pista que, per suposat, deixarem de banda.
FOTO PAKO CRESTAS
Ja a les proximitats de les mines la pista descriu
un gran revolt on ja son visibles les restes abandonades de l’explotació: una
canonada oxidada i el detritus de petites pedres extretes del interior de les
cavitats mitjançant cops de pic i explosius. Passat al revolt trobem les MINESDE SANT MARÇAL, indret on finalitza la pista. 1.310 m. (0,45 h).
Descens: Pel mateix itinerari
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 