Introducció: Descobrim aquí el vessant més tranquil de la muntanya de Brocà. Sant Genís de Gavarrós es un d’aquells indrets on es sorprèn, tan bon punt arribem i observem la solitud que l’envolta, que els nostre avant passats triessin indrets tan remots per fer els seus assentament i viure-hi. Sens dubte les condicions del dia a dia serien dures i la vida molt rudimentària.
Val a dir que el camí inicial de pujada vers a la Serra de Colobre està pendent d’una bona neteja, esperem que no triguin massa en fer-la, ja que si no la senda ja corre perill de tancar-se del tot.
FOTO PAKO CRESTAS
Sant Genís de Gavarrós: Rectoria de l’ermita preromànica consagrada a Sant Genís (824 d.C.). Gavarrós fou el centre de tota l’activitat de l’antiga Vall de Riutort – Gavarrós. La rectoria era la vivenda del rector, una figura molt important i respectada, que a part de fer la missa i les celebracions impartia l’ensenyament als nens de totes les masies dels voltants. Situada a 1355 metres d’altura, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, fou construïda a l’ any 1400, ampliada al 1721 i restaurada al 2006. Actualment es Allotjament Rural tot l’any.
Temps: 2 hores 10 minuts per l’anada i poc més de 2 hores per la tornada.
Desnivell: 485 metres de pujada i 227 de baixada per l’anada i l’equivalent a l’inversa per la tornada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: Sant Genís de Gavarrós * Serra de Colobre * El Pla de l’Arca * Canal de Colobre * Collada Grossa * Collet de Fanelles * Bassa de Tarnes * Collet de la Roca Llaurada * Sant Marc de Brocà
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Sant Genís de Gavarrós. 1.350 metres. Per accedir-hi des del Racó de l’avi (www.elrecodelavi.com) a Guardiola de Berguedà, prendrem la carretera direcció la Pobla de Lillet – Ripoll i als pocs quilòmetres trobem a ma esquerra el trencall d’accés al càmping Espelt. Abandonem la carretera, encarem la vall vers al nord, passem pel costat del càmping i seguint la pista evident cap a dalt, després d’un llarg i empipador tram de pista (la pista està en bon estat, però es fa llarga) arribem a Sant Genís de Gavarrós on aparcarem el vehicle.
Itinerari: 0,00 h. Des de la vora de l’església de Sant Genís de Gavarrós, 1.350 metres, i de les poques cases adjuntes, baixem per la pròpia pista de procedència en direcció oest.
0,04 h. A l’alçada del primer revolt trobem una bifurcació ascendent a la dreta que ignorem. Seguim davallant per la pista.
0,05 h. Cartell indicador. A ma dreta neix un corriol vers al sud que abandona la pista. Just es el camí a seguir. Taques grogues i vermelles. Travessem una zona de petits prats i de seguida ens endinsem al bosc. Es tracta d’un camí que al poc fa un pujada constant amb trams costeruts, les marques tendeixen a dispersar-se i fins i tot a desaparèixer. Malgrat que el ferm del camí està marcat, la vegetació arbustiva a menjat molts trams i ara es una senda bruta i semi tancada que caldria netejar. Pujada empipadora per la falta de neteja de la vegetació invasora del camí.
FOTO PAKO CRESTAS
0,35 h. Ja hi som a la part alta del vessant boscós. Travessem una mena d’aresta. Al nostre marge esquerra localitzem una torre elèctrica. A partir d’aquest punt hi ha una ample camí que es una pista en desús per la qual agrairem transitar, després de la pujada per la senda semi perduda.
0,40 h. La pròpia pista traspassa la Serra de Colobre, 1.425 metres d’alçada, i es re orienta vers al O-S.O. iniciant una suau davallada en diagonal. Marques esporàdiques vermelles i grogues.
0,45 h. Bifurcació. Deixem de banda la pista ascendent de la nostra dreta per continuar davallant en diagonal vers al O-S.O.
0,50 h. Unió de pistes. Seguim en linia recte davallant en diagonal vers al O-S.O. Marques de pintura esporàdiques de color grog i de color vermell.
FOTO PAKO CRESTAS
0,52 h. El Pla de l’Arca. Casa molt ben restaurada. Passarem per fora els límits de la finca, pel seu marge esquerra, i retrobem a l’altre costat la pista que continua baixant de manera molt suau vers a l’oest.
0,54 h. Neix a ma esquerra un senderó que davalla de manera ferma. Cartell indicador. Ignorem aquesta senda i continuem davallant per la pista.
0,58 h. Anem a parar al nervi central de la vall. Estem a 1.315 metres d’alçada. Bifurcació en una zona on domina un ample i agradable prat. Continuem ara la pista ascendent vers a l’ O.N.O. que discorre per l’anomenada Canal de Colobre. Malgrat el nom, es tracta d’una ample vall boscosa amb pujada moderada i constant. No hi ha marques de pintura.
1,05 h. Ignorem un brancal que dur a la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada, al poc passem una barrera.
1,15 h. Nova bifurcació. Seguim recte per la pista principal ignorant el brancal de l’esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30 h. Collada Grossa. 1.475 metres. Rètol indicador. Indret on coincidim amb el PR. Unió de pistes. Seguim la que surt vers a la nostra esquerra en diagonal ascendent i que presenta les marques del PR (grogues i blanques).
1,40 h. Traspassem una barrera, estem al Collet de Fanelles, 1.562 metres. Continuem per la pista que ara comença a perdre alçada.
1,50 h. Bassa de Tarnes. Collet situat a 1.495 metres d’alçada. Se’ns incorpora una nova pista per l’esquerra i un sender per la dreta. Continuem tot recte vers al S.E. seguint les marques del PR. Descrivim uns revolts i tornem a guanyar alçada de manera més suau però constant.
FOTO PAKO CRESTAS
1,57 h. Collet de la Roca Llaurada. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra que puja en diagonal pel mig del bosc vers al S.E.
2,10 h. Sant Marc de Brocà. 1.608 metres. Cim de les muntanya on trobem les restes de la petita ermita. Bones vistes panoràmiques.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: La pujada al Serrat de Corró des de la Poble de Llillet es un regal pels sentits. Una excursió variada on l’observació de la natura resulta tan gratificant, que fins i tot el fet de no assumir el propi cim i encetar la baixada vers al santuari de Falgars des del Roc de Catllaràs, ja te de per si prou sentit. Com a punts més interessants del periple hi destaca el propi refugi d’Ardericó, tot un rabeig de pau en mig de la serra, i la forta pujada vers als prats del Joc de Pilota. Els prats alts, veritables esplanades, conviden a mandrejar i a caminar sense preses. De ben segur, si guardem silenci, sorprendrem als cérvols, que son a casa seva. El vessant nord de la Serra de Catllaràs es un veritable zoològic sense barrots.
El lloc de pilota:Al municipi de las Poble de Lillet va haver-hi, com a tants altres indrets de la comarca, una important explotació minera. Hi destaquen les petites mines d’extracció manual que hi havia per la zona alta del vessant nord del Catllaràs. En elles hi van treballar una important comunitat anglesa i van fer famós l’idíl·lic pla conegut com “el Joc de la Pilota” pel fet de que, davant de la sorpresa dels locals, els forans ocupaven el seu temps lliure jugant a un extravagant esport en que dos equips corrien i manipulaven una pilota per mirar de fer-la entrar dins d’una mena de porteria que estava vigilada per l’anomena’t porter, únic membre del lloc que tenia permès tocar la pilota amb les mans, ja que la resta de jugadors podien utilitzar peus, cames, pit i cap, però no els braços i les mans. Aquest exòtic passatemps s’ha conegut amb el temps amb el nom de “football”. Amb independència d’això també esmentarem l’existència al terme d’una mina d’extracció de petroli, que avui en dia es pot visitar de manera turística i on, malgrat els 100 anys que fa que ha deixat de funcionar, encara es pot veure en certs indrets com el petroli goteja de les parets de les galeries subterrànies.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 5 hores i 35 minuts
Desnivell: 915 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja – Alta
Punts d’aigua: Potser la millor alternativa es dur l’aigua des del principi de l’excursió. Durant el tram de pujada hi trobem el Refugi d’Ardericó i les fonts de Prats Xispedor i Font Assedegossa, ja a la part alta. Durant la baixada hi ha un punt d’aigua a les immediacions al Santuari de Falgars.
Punts de referència: * Monestir de Lillet * Església de Sant Miquel * Roca del Castell * Terra Negra * Collada d’Arderiu * Refugi Ardericó * Mirador de la Pipa * El Joc de pilota * Prat Xispedor * Font de Prat Xispedor * Roca i Pla de Catllaràs * Collada del Pla de l’Orri * Pedró del Pla de l’Orri * Roca i Pla de Catllaràs * Collet Llebató * Camp de l’Ermità * Collada de Falgars * Santuari de Falgars * Segon grau o la Mineta * Pobla de Lillet * Barri Coromines * Oratori de Sant Antoni * Monestir de Lillet.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: El Monestir de Llillet, 900 metres, es accessible mitjançant una pista de terra en bon estat que neix a la dreta (vessant sud) de la carretera que va de la Poble de Llillet vers al Coll de Merolla i Gombrèn, que es la carretera B-402 i que neix al mateix poble de Guardiola de Berguedà. El trencall està just a un quilòmetre havent sortit de la població vers a llevant, al punt quilomètric 11,2.
Itinerari:0,00 h. Monestir de Lillet. 900 metres. Cartell indicador. El camí surt tot pendent amunt cap al sud, seguint les taques del P.R. C-52 i prenent com a referència la propera construcció circular de l’església de Sant Miquel.
0,02 h. Església circular de Sant Miquel. El camí passa pel costat esquerra tot endinsant-se en una zona de bosc.
0,10 h. Primera bifurcació, cal continuar per la branca de l’esquerra passant un filat. Marques de P.R. blanques i grogues.
0,15 h. El camí va a parar a una pista que continuarem vers a l’esquerra pel transcurs d’uns 50 metres. Rètol indicador a l’unió entre el camí i la pista. Transcorreguts els 50 metres de pista i trobem una nova bifurcació, cal prendre el senderó que neix cap a la dreta i abandona la pista. Marques de P.R. Creuem una zona de prats i després tornem a entrar al bosc tot pujant unes ziga-zagues vers al sud-oest.
0,20 h. Roca del Castell. El camí va a parar a una mena de coll situat al sud de l’esmentada roca on es localitzen les runes del Castell de Lillet i una creu. Bifurcació i cartell indicador. Continuarem per la branca de l’esquerra en sentit ascendent pel mig del bosc seguint direcció sud-sud-oest. Taques grogues i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
0,35 h. El camí travessa una pista abandonada, seguim tot recte pujant vers al sud-sud-oest.
0,37 h. Unió de camins. El que ens ha dut fins aquí s’uneix amb un altre camí que prové de la nostra dreta, una vegada s’uneixen, continuen en un sol camí que continua pujant vers al sud-sud-oest.
0,50 h. Creuament de la pista en el indret conegut com Terra Negra. Poc abans d’arribar a la pista deixem de banda una branca a la nostra dreta i una vegada travessada la pista caldrà continuar pel camí situat al costat oposat i que segueix en direcció sud. Val a dir que en aquest indret haurem abandonat el P.R. i que l’inici de la nova senda al altre costat de la pista no es massa evident. No obstant a mida que pugem el camí es va definint.
1,05 h. Hi trobem de nou la pista en una mena de coll, veiem que la branca de l’esquerra està tancada per una cadena. Nosaltres creuarem la pista i continuarem pel camí situat al sud i que continua pujant en mig del bosc. En realitat aquest tram es una drecera de la pròpia pista que retrobarem de nou poc més a dalt.
1,10 h. El camí desemboca en una pista transversal. Seguir-la cap a la nostra esquerra deixant de banda, a pocs metres, una bifurcació que neix vers a la dreta. Seguim tot recte per l’ample pista en aquest tram perd una mica de desnivell.
FOTO PAKO CRESTAS
1,20 h. Collada d’Arderiu, 1.417 metres. Seguim la pista vers al sud que, de manera molt suau, continua perdent una mica d’alçada.
1,30 h. Falsa bifurcació, tan la branca dreta com l’esquerra son vàlides, ja que totes dues es tornen a unir en un únic camí als pocs metres.
1,25 h.Refugi Ardericó. 1.326 metres. Mas reconvertit en refugi. Guardat tot l’any. Servei de begudes i menjars. El guarda es dia Kun, contacte: telèfon: 626 881 151 – e-mail: arderico@gmail.com. Web: www.arderico.com
Al sortir del refugi prendrem el camí que surt vers a l’oest, davant la façana del mas orientada nord, pujant pel mig del bosc i senyalitzat amb taques vermelles i gorgues. Es tracta d’un camí nou que, amb el temps, estarà més trillat.
1,30 h. Un cartell ens indica que estem a prop del Mirador de la Pipa, que queda a la nostra dreta.
1,40 h. El camí va a parar a una pista, seguir la mateixa cap a la dreta en sentit ascendent durant 50 metres, indret on trobem el camí que segueix al marge esquerra de la pista, pujant vessant amunt en direcció oest i seguint les taques vermelles. En el tram que segueix hi ha vegetació baixa i la traça del camí es una mica perdedora, caldrà dons parar especial atenció a les taques de pintura vermella.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Sobrepassem la línia de bosc i veiem davant nostre els estimballs de roca on va a parar el camí.
1,55 h. Coronem la feixa sobre els estimballs en un tram de camí fàcil però alhora espectacular per la proximitat dels estimballs.
2,00 h. Final d’una mena d’aresta boscosa que trobem sobre els estimballs, les nostres passes continuen vers a l’oest i ja em superat la pujada principal, ara el terreny, en conjunt, es molt planer i fins i tot hi ha petites baixades. Continuar les indicacions de les taques vermelles.
2,05 h. El Joc de pilota. Zona de prats situat sota l’altiva Roca del Joc, de 1.615 metres d’alçada. Unió de camins. Coincidim amb el P.R. C-52 i seguirem el mateix vers a l’esquerra.
2,15 h. Prat Xispedor. El camí es fon en una pista que continuarem en sentit ascendent vers al sud. Cartell indicador.
2,17 h. Font de Prat Xispedor. Bifurcació. Tornem a abandonar la pista per continuar per la senda que surt tot recte pel marge dret de la pista i que es torna a endinsar al bosc, Marques de P.R.
2,30 h. El camí arriba a una pista que continuarem uns quans metres cap a la dreta fins que trobem al marge esquerra la continuació del senderó. Seguir per aquest camí cap al sud-oest. Marques grogues i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
2,45 h. Roca i Pla de Catllaràs. 1.685 metres. Zona de plans oberts i cruïlla de camins. Seguim la pista que segueix tot recte cap a l’est per dalt del cordal, abandonant les taques de G.R. que s’orienten cap al nord.
2,55 h. Collada del Pla de l’Orri. 1.695 metres. Nova bifurcació de camins. Deixem de banda la senda que va cap a l’esquerra i seguim tot recte cap a l’est pujant pel mig del vessant boscós. Taques blaves que ens ajuden a seguir el millor camí de pujada al cim.
3,05 h. Cim del Serrat de Corró, també anomenat Pedró del Pla de l’Orri, 1.765 metres. Cim amb poques vistes panoràmiques, ja que està envoltat de bosc. Des d’aquest punt donem mitja volta i desfem les nostres passes.
3,20 h. Roca i Pla de Catllaràs. 1.685 metres. Continuem la pista que surt recte vers a l’oest en sentit horitzontal. Deixem de banda una primera bifurcació que surt cap a l’esquerra, just passat la Roca. Marques de P.R.
3,30 h. Collet a 1.694 metres. Poc abans haurem ignorat una branca de la pista que surt vers a l’esquerra. Una vegada traspassat el collet i torbem una drecera que talla un primer revolt, per tornar a desembocar a la pista descendent. Marques grogues i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
3,35 h. Collet Llebató. 1.628 metres. Bifurcació. A partir d’aquest punt coincidim amb les taques del G.R. 4. Abandonem la pista i seguim per la senda que davalla al marge dret. Marques de P.R. Baixem pel mig del bosc en direcció oest. Forta baixada per l’indret conegut com “el Forat”.
3,40 h. El camí va a parar al revolt de la pista, que tan sols toca de passada, ja que de nou surt un senderó vers al nord que baixa directament. Marques de G.R.
3,45 h. Camp de l’Ermità. 1.470 metres. Cruïlla de camins i pistes. Rètol indicador. Seguim per la pista que davalla en direcció nord seguint les marques blanques i vermelles.
3,55 h. Deixem al marge esquerra un bifurcació, seguim baixant per la pista tot recte vers al nord-nord-est.
3,56 h. Deixem al marge esquerra un bifurcació, seguim baixant per la pista tot recte vers al nord-nord-est.
4,02 h. La pista travessa un camí perpendicular. No variarem la nostre direcció i continuarem tot recte seguint el G.R. Evident.
4,07 h. Branca de camí que s’incorpora al nostre per l’esquerra. Continuem baixant de manera molt suau vers al nord-nord-est.
FOTO PAKO CRESTAS
4,12 h. Bifurcació. Seguir baixant de manera suau per la branca de la dreta. Marques de G.R.
4,16 h. Creuem de manera transversal i en diagonal vers a l’esquerra una pista abandonada.
4,20 h. Collada de Falgars. 1.266 metres. El camí va a parar a la carretera asfaltada que serveix d’accés al proper Santuari de Falgars, ben visible al nord. Seguir la carretera cap al nord durant uns dos-cents metres fins a un revolt on hi ha una zona de picnic. Just passada aquesta zona d’oci neix el nou camí que ens servirà per tornar al punt de partida. Es tracta d’una senda que travessa els prats vers a la dreta, direcció est, tot passant pel costat del bonic mirador de Falgars.
4,24 h. Al costat del camí hi trobem una creu. Ja hi som de nou en mig de terreny boscós. Aquest punt es una petita inflexió en l’orientació de la baixada , que ara tendeix a anar tota l’estona vers l’ est-nord-est. Tot aquest trajecte discorre per dalt d’una mena d’aresta coneguda com la Serra dels Graus de Falgars.
4,40 h. Pont sobre l’anomena’t segon grau o la Mineta. Continuar la senda descendent vers l’ est-nord-est seguint les marques de G.R.
4,45 h. Un nou camí se’ns uneix per la nostra dreta. Continuem baixant en direcció est-nord-est.
4,52 h. Bifurcació, neix una camí a la nostra dreta. Nosaltres continuem baixant tot recte.
4,54 h. Doble bifurcació al marge esquerra, senyalada amb P.R. Continuem baixant recte seguint les taques de G.R.
4,55 h. Hi trobem una pista que seguirem en sentit descendent. Passem pel costat d’un heliport, moment en que la pista de terra es transforma en una pista d’asfalt.
5,05 h. Ja hi som a la primera plaça que provem de la Pobla de Lillet, seguir el carrer de la dreta, que puja suament i que ens porta al Barri Coromines. 850 metres. Aquest barri, situat al marge sud-oriental del poble, es una mena de barri de gent modesta que deuria ser una colònia que es deuria construir amb l’establiment de les fabriques i mines situades a prop de la població. Seguim el carrer lateral del barri vers al sud.
5,15 h.l’oratori de Sant Antoni. Extrem sud del Barri Coromines. Cal prendre la pista que neix cap a l’est i que s’allunya del poble per retornar-nos al punt de partida.
5,25 h. Després d’una suau pujada, el ample camí va a morir a una pista. Continuar la mateixa, de manera horitzontal, cap a l’esquerra, o sigui, cap a l’est.
5,35 h. Monestir de Lillet. 900 metres. Ja hi tornem a ser al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Poc ens podem imaginar quan comencem l’excursió i passem per sota el viaducte de l’eix del Llobregat, que ens espera un dels boscos més atractius i a l’hora desconeguts del Berguedà. Al Bac Dividí presenta una vegetació exuberant, espessa, fresca i en ell descobrirem alguns dels exemplar de faig més espectaculars de la comarca, amb un cas concret que ens recorda més un castanyer que un faig per la dimensions del tronc i el fet de que neixin l’hora tres brancals senyorials i destacables. Tot un regal pels amants de la natura. Per altra banda contrasta la sequedat i la vegetació arbustiva del vessant oposat de la mateixa muntanya, o sigui, el solei de la Llena. En aquest tram també trobarem la pedra plena d’incrustacions minerals i fòssils, algunes d’elles ben curioses dignes de ser fotografiades.
El Bac Dividí es una excursió senyorial per poder descobrir a qualsevol època de l’any, però sens dubte la tardor ens deixarà sense paraules per descriure tanta bellesa.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 40 minuts
Desnivell: 563 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Dificultat: Baixa – Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap en total l’excursió, però a la zona de picnic de Rigogrèixer (a prop de l’indret on deixem el vehicle estacionat) hi ha una font.
Punts de referència: * Estret de Rigogrèixer * riu Rigogrèixer * Bac Dividí * Collada Xica * la Llena * Collada de Carbaions * Mirador del Bac Dividí * Estret de Rigogrèixer
Punt de partida: Estret de Rigogrèixer. 920 metres. Per arribar-hi des del Racó de l’avi a Guardiola de Berguedà, caldrà prendre la carretera vers a Bagà, entrar a la població i agafar la carretera vers a Coll de Pal. Al pocs quilòmetres arribarem a la zona de picnic i a les construccions de Rigogrèixer (avui en estat d’abandonament), la carretera passa per un estret i just passat l’esmentat barranc rocallós deixarem el cotxe al marge dret de la carretera. Esplanada on acostumen a haver-hi m,és vehicles, ja que l’estret de Rigogrèixer es un indret molt freqüentat per escaladors.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Estret de Rigogrèixer. 920 metres. Des de l’esplanada on aparcarem el vehicle, seguim la carretera en sentit ascendent durant uns quans metres. Marques de GR.
0,03 h. Neix una pista descendent a ma dreta. Agafarem la mateixa tot abandonant la traça del GR. A partir d’aquest punt i fins al coll hi trobarem taques vermelles molt esporàdiques.
0,05 h. Creuem el riu Rigogrèixer i seguim per la pista, ara ascendent, que orienta les nostres passes vers a l’est.
0,09 h. Passem per sota de l’espectacular viaducte de l’eix del Llobregat que resta enlairat sobre els nostres caps sobre unes immenses potes de formigó, que ens ajuda a fer-nos una idea de les dimensions de l’obra d’aquesta carretera.
FOTO PAKO CRESTAS
0,12 h. Una vegada ja hem passem sota el gegantí pont la pista es va transformant en sender. Bifurcació. Seguim tot recte vers a l’est, comença la pujada que ja serà constant i amb una única senda fins a la part alta de la vall. Cal destacar que aquest es un boc molt atractiu, en el qual podrem observar algun exemplar de faig espectacular. Senda ben marcada, a estona espessa i amb marques esporàdiques de color vermell. Es el bosc conegut com el Bac Dividí.
1,10 h. Travessem una pista perpendicular. Continuem pujant vers a l’est en direcció al coll ja proper i visible.
1,13 h. Collada Xica, 1.392 metres. Màxima alçada del periple. Bifurcació de camins. Seguim vers a la nostra dreta baixant en diagonal per un ample camí. Baixada suau però constant que al poc s’accentua. Anirem vers al S.E. taques vermelles esporàdiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,23 h. Bifurcació. Prenem el brancal que surt en diagonal vers a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes de manera radical vers al sud primer i després vers a l’oest. Comença ara un tram relativament horitzontal que discorre entre pedres erosionades i vegetació arbustiva baixa, on la senda a estones resulta un xic perdedora, es el sector conegut com “la Llena”. Tram molt solei i sec que contrasta amb el fresc bosc de la pujada. Al final encarem la baixada directe vers a un coll per terreny descarnat, on creuarem alguna pista en desús.
1,53 h. Collada de Carbaions. 1.243 metres. Seguim la pista en desús i ascendent vers al S.O.
1,59 h. Anem a parar a una nova pista descendent, aquesta ben marcada. Seguirem la mateixa vers a la dreta, o sigui, perdent alçada en direcció oest. La pista es va allargant i descriu unes grans corbes que resseguirem sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
2,19 h. Bifurcació. Obviem la pista secundària que neix a la nostra esquerra per continuar davallant per la pista principal. Nou tram de ziga zagues.
2,30 h. Mirador del Bac Dividí. Zona de picnic al costat de la carretera de l’eix del Llobregat que haurem de creuar per anar al vessant oposat on neix la senda que continua davallant vers a l’oest.
2,40 h. Anem a parar a la zona de picnic i les edificacions de Rigogrèixer i seguint la carretera vers a la dreta, al poc hi serem a l’estret de Rigogrèixer on podem donar per finalitzada aquesta agradable i sorprenent excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquest periple ens permet conèixer la part alta de les Serres de Gisclareny, anant a parar al seu extrem de llevant on trobem l’excel·lent mirador de la Roca Tiraval. Val a dir que la primera meitat discorre per bosc i prats enlairats amb bones vistes panoràmiques, i el segon tram peca de massa asfalt al final de tot.
Bones vistes sobre Gisclareny i l’església de Sant Miquel de Turbians. Si volem fer la visita a aquesta darrera església caldrà comptar amb uns 45 minuts més de marxa per anar i tornar.
Sant Miquel de Turbians: El lloc de Turbians que li donà el nom ja consta en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. L’església és romànica, de la qual se’n té notícia des del segle X, amb el nom de Sant Miquel del Paradís, i que va funcionar com església parroquial fins el segle XVIII.
FOTO PAKO CRESTAS
Té una nau única, ampla i sense absis (probablement suprimit per alguna reforma). La portalada, al mur del S, és força elegant, amb dos arcs que descriuen una volta de mig punt amb dovelles ben tallades i coronats per una arquivolta que té funcions de cornisa.
El campanar, molt poc elevat, és una torre quadrada. L’església es troba en bon estat de conservació.
Temps: 3 hores i 5 minuts.
Desnivell: 279 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: En tot el periple tant sols hi ha una font, la de Can Pere Vilella, poc després d’haver deixat enrere la Collada de Turbians.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Coll de l’Escriga * Cim del Cau * La Colladassa * Roca Tiraval * Collada de Turbians * Font de Can Pere Vilella * mirador de Sant Miquel de Turbians * Coll de l’Escriga
Punt de partida:Coll de l’Escriga, 1.351 metres. Per arribar-hi des del Racó de l’avi de Guardiola de Berguedà cal agafar la carretera vers a Bagà, entrar al centre de la població, i tot seguint les indicacions prendre una nova carretera secundària en direcció Gisclareny. Pugem per la mateixa fins ser-hi dalt de la Serra de Gisclareny que justament es traspassa pel Coll de l’Escriga.
Itinerari: 0,00 h. Coll de l’Escriga, 1.351 metres. La senda surt un xic per sota el coll, al vessant sud i surt en diagonal vers a l’esquerra en direcció est. Presenta un pujada suau i bastant uniforme pel mig del bosc en mig de bell paratges. Marques grogues i blanques.
0,30 h. Cim del Cau, 1.539 metres. Iniciem la davallada, també suau i en mig del bosc, vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
0,43 h. La Colladassa. 1.473 metres. Malgrat el nom, resulta una mica difícil apreciar-la durant la baixada al ser-hi envoltats de bosc. Bifurcació, seguim la marcada senda superior que flanqueja vers a l’est de manera molt horitzontal. Marques de PR.
0,55 h. Quan la senda ja comença a prendre alçada, neix un nou camí vers a l’esquerra que puja. Cartell indicador. Serà aquest nou camí ascendent el que haurem de seguir. Principi amb pujada, intermedi pla en mig del bosc i darrer tram més obert per aresta també boscosa, sempre vers a l’est. No hi ha marques de pintura però el camí està molt ben fresat.
1,20 h. Roca Tiraval. 1.453 metres. Coronat per una gran bandera al marge de la cinglera. Excel·lent mirador de la vall de Bagà – Guardiola. Després de la merescuda pausa del cim retornem sobre les nostres pròpies passes.
1,41 h. Ja hi som de nou a la bifurcació. Seguim el camí ascendent amb marques de PR, que es el mateix camí del qual procedíem abans de fer la darrera pujada al cim de la Roca Tiraval.
FOTO PAKO CRESTAS
1,44 h. Collada de Turbians, 1.545 metres, on coincidim amb la carretera (l’asfalt justament s’acaba en aquest coll). Creuem la carretera i prenem la senda que surt vers a la dreta i que perd alçada en direcció oest. Marques PR. Cartell indicador. El camí fa una forta baixada al principi però de seguida es fa bastant horitzontal.
1,58 h. Font de Can Pere Vilella, just al marge dret del camí. Seguim per la senda vers a l’oest.
2,02 h. Bifurcació en una zona de carreus. Obviem la senda ascendent i continuem de manera horitzontal travessant uns petits prats. Marques PR.
2,05 h. Travessem en diagonal una pista, el camí davalla vers a la dreta. Marques PR.
2,09 h. Bifurcació. Seguim davallant de manera suau, tot recte, obviant el brancal de la dreta. Marques PR
FOTO PAKO CRESTAS
2,17 h. Anem a parar a una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta i que haurem de seguir direcció oest. Marques PR – taques grogues.
2,25 h. Anem a parar a una carretera asfaltada que seguirem vers a l’oest, iniciant aquí un llarg tram d’asfalt. Marques PR i marques gorgues.
2,35 h. A ma esquerra neix un corriol que ens duria a la relativament propera església de Sant Miquel de Turbians, ben visible per sota nostre. Nosaltres continuarem per la carretera vers a l’oest.
2,36 h. A ma esquerra hi ha un bonic mirador de Sant Miquel de Turbians. 1.260 metres. Aquest es el punt més baix del periple. Continuem per l’asfalt sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
2,53 h. Cruïlla de carreteres. Prenem el vial que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Cartell indicador.
3,05 h. Ja hi som de nou al Coll de l’Escriga, 1.351 metres, donant per finalitzada l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Gisclareny es un bucòlic poble que gaudeix d’una de les millor vistes panoràmiques vers al Pedraforca, es un indret de postal, de comte, conserva una bellesa primitiva, humil, pregona.
La present excursió es llarga però variada i reconfortant. En ella també descobrim una de les nombroses meravelles naturals de la comarca: La Dou de Bastareny.
A Gisclareny trobarem l’església parroquial del Roser, del segle XVIII.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 4 hores i 50 minuts
Desnivell: 688 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja – Alta.
Punts d’aigua: Hi trobarem la font Nostra just al principi, també hi ha la Font de la Dou de Bastareny, la Font Vella a prop del Coll de la Bena i també hi ha una font al poble de Gisclareny.
Punts de referència: * Cal Cerdanyola – la Salle Natura * Font Nostra * la Dou de Bastareny * torrent de la Muga * Rec de Murcarols * Salt de Murcarols * Torrent de Prat de Rei * Runes de Muscarols * Baga de Muscarols * font Vella * Coll de la Bena * Poble de Gisclareny – Església del Roser * barri de Berta * runes del Cal Bisbe * Camps de l’Escriga * Coll de l’Escriga * Sant Martí del Puig * Cal Cerdanyola – la Salle Natura
Punt de partida: Cal Cerdanyola – la Salle Natura. 920 metres. Per arribar-hi des del Racó de l’avi de Guardiola de Berguedà cal agafar la carretera vers a Bagà, entrar al centre de la població, i tot seguint les indicacions prendre una nova carretera secundària en direcció Gisclareny. Just abans de la zona de picnic del Pont de Sant Joan surt a ma dreta una pista forestal (cartell indicador que ens diu que es el camí d’accés a la Dou de Gisclareny), que seguirem fins a Cal Cerdanyola. Zona d’aparcament.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Cal Cerdanyola – la Salle Natura. 920 metres. Cartell indicador. Font Nostra. Cal seguir la pista vers a l’oest, al poc trobem una petita drecera (marques de PR verdes i blanques i de GR vermelles i blanques) que evita un primer i proper revolt. En breu tornem a retrobar la pista.
0,04 h. Un camí ascendent neix vers a la nostra dreta, el qual obviarem per continuar per l’ample pista en direcció oest. Rètol indicador.
0,05 h. Creuem les aigües del torrent de la Muga. Runes del Molí del Forat a la nostra dreta. Seguim per la pista que resulta ser bastant horitzontal.
0,07 h. Rètol indicador. Aquesta vegada neix la senda vers a l’esquerra. L’ignorem igual que l’anterior per continuar per la pista vers a l’oest. Marques verdes i blanques. En aquest punt deixem el GR.
0,12 h. Nova bifurcació al marge esquerra de la pista que ignorem.
0,30 h. A l’alçada d’un revolt on hi ha un pont, trobem la senda que va a la Dou de Bastareny. Cartell indicador. Val la pena pujar-hi per veure el naixement i després tornar de nou a la pista per continuar l’ascensió.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Després de la visita al naixement de la Dou del Bastareny hi serem de nou a la pista, creuem el pont, ignorem el brancal de la dreta i continuem per la pista cap a l’esquerra, o sigui, vers a l’oest novament. Marques verdes i blanques.
0,49 h. Neix un corriol vers a l’esquerra de la pista. Cartell indicador. Deixem la pista i agafem aquest nou camí descendent. Marques verdes i blanques.
0,51 h. Creuem el torrent de la Muga i iniciem la senda ascendent al marge nord de les aigües.
0,56 h. Creuem una nova torrentera que es el Rec de Murcarols. Molt a prop hi ha el Salt de Murcarols.
1,05 h. Creuem una tercera torrentera que es el Torrent de Prat de Rei, seguim pujant per la senda ben marcada i senyalitzada amb pintures verdes i blanques.
1,21 h. Bifurcació a l’alçada d’un petit prat. Agafem la senda que segueix vers a la dreta, tornant en endinsar-nos al bosc.
FOTO PAKO CRESTAS
1,25 h. Bifurcació. Ignorem la senda de la dreta que davalla per continuar tot recte.
1,27 h. Runes de Muscarols. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt. Al costat hi ha un gran dipòsit d’aigua. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta en direcció oest. Marques verdes i blanques.
1,49 h. En un revolt de la pista surt una doble bifurcació a la nostra dreta. Agafem el segon brancal que ascendeix vers al S.O. Marques verdes i blanques.
2,01 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem en diagonal ascendent vers a l’esquerra.
2,05 h. Nova pista transversal que ara seguirem vers a la dreta, també en diagonal ascendent. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del GR (vermelles i blanques). Aquest tram de bosc es conegut com la Baga de Muscarols.
2,14 h. Bifurcació. Davant tenim la font Vella. Continuem la senda ascendent de la nostra esquerra.
2,16 h. Coll de la Bena. 1.439 metres. Arribem a l’asfalt i seguim la carretera vers al sud.
2,19 h. Bifurcació. Neix una pista vers a la nostra dreta. Deixem la carretera principal i seguim aquesta nova pista que discorre a tocar del torrent del Coll de la Bena (que gairebé sempre està eixut), en direcció S.E. Marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal.
FOTO PAKO CRESTAS
2,45 h. Creuament de pistes i carreteres, seguim el vial ascendent vers a l’est. El petit poblet de Gisclareny ja es ben visible.
3,00 h. Poble de Gisclareny. Església del Roser. 1.351 metres. Retornem per les nostres passes fins a la darrera cruïlla.
3,09 h. Estem de nou a la cruïlla. Cartell indicador. Seguim per la carretera descendent vers a la nostra dreta, o sigui, en direcció N.E. marques grogues.
3,16 h. Zona de picnic. Seguim per la carretera vers a l’oest.
3,17 h. Al marge esquerra de la carretera neix un nou camí ascendent que s’endinsa per les cases del barri de Berta. Cartell indicador. Abandonem l’asfalt i seguim per aquesta nova senda ascendent que de seguida deixa enrere el petit conjunt de cases. Marques grogues.
3,23 h. Creuem una pista en perpendicular. Seguim la senda ascendent en diagonal vers al N.E. Ja al final de la pujada passem per davant de les runes del Cal Bisbe.
3,40 h. Part alta de l’aresta. Anem a parar als Camps de l’Escriga. 1.408 metres. En aquest punt trobem una pista que seguirem vers a la dreta, o sigui, vers a l’est. Primer es horitzontal i després perd alçada de manera suau però constant.
3,55 h. Anem a parar al Coll de l’Escriga, 1.351 metres, al costat de la carretera. Cartell indicador. Sense necessitat d’arribar a l’asfalt, prenem la pista que davalla vers al nord i que s’endinsa dins del bosc. Baixada constant, camí molt marcat. Taques de PR (grogues i blanques).
4,07 h. Falsa bifurcació. Els camins es tornen a ajuntar poc més a baix. La pèrdua de desnivell continua essent constant. Marques PR.
4,30 h. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’un revolt. Trifurcació. Seguim el brancal del centre, o sigui, el que segueix en lleugera pujada vers al nord. Marques de GR.
4,32 h. Ignorem un senderó descendent que neix a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte.
4,36 h. Sant Martí del Puig, 1.027 metres. Prenem el corriol que neix al costat esquerra de la pista i que torna a perdre alçada de manera constant. Marques de GR.
4,45 h. Anem a parar a la pista per on hem començat l’excursió. Seguim la pista vers a la dreta, o sigui, vers a l’est, per terreny ja conegut.
4,50 h. Ja hi som al punt de partida, Cal Cerdanyola – la Salle Natura, 920 metres, tancant aquest periple circular.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Al Montseny es va celebrar el primer campionat de Catalunya relacionat amb el esports d’hivern, en concret era el I concurs català de luges, i es celebrà al 21 de març del 1909 a la cadena de Matagalls. L’organització va anar a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, i va aplegar al voltant d’una gran tenda plantada, més d’un centenar de persones entre les que havien representants de la premsa esportiva, fotògrafs i fins i tots uns productors de pel·lícula per encàrrec de la barcelonina Sala Mercè.
El primer concurs, amb 21 participants a la prova reina, que consistís en una cursa de luges sobre una pista d’un quilòmetre de longitud, va ser un gran èxit, que tingué força ressò com esdeveniment a nivell esportiu i nacional. La prova en concret es va localitzar al Pla del Cent Sous, sota en Turó d’en Besa, camí a Sant Segimon.
A l’any següent però, les coses no van anar be. Per començar les expectatives, després de l’èxit de la primera edició, van ser força bones: Les II proves del campionat de luges també havien d’incloure altres modalitats, con les curses de bobsleighs i d’esquí, un concurs femení de luges i un altre de parelles. Els entrenaments havien de fer-se durant els tres dies anteriors a la cursa i fins i tot es va habilitar part del mas de Sant Andreu de la Castanya com un refugi per allotjar als participants, premsa i públic en general. Les proves estaven previstes pel 2 de febrer del 1910, però aquesta vegada la manca de neu va troncar el concurs. Un ajornament fins als dies 19 i 20 de març també va desembocar en fracàs, aquesta vegada la neu era present, però també el mal temps que va fer que els traginers de Seva es neguessin a fer pujar les mules fins a Sant Andreu de Castanya, fet que obligà a la suspensió definitiva, no sense que abans deixés de produir-se fortes discussions, alguna agressió i fins i tot l’intervenció de les autoritats locals per restablir l’ordre.
A partir de l’any 1911 els concurs varen començar a fer-se al Pirineu, en concret a Ribes de Freser i a la Molina, restant el Montseny completament oblidat per a properes edicions, això representà la final de la breu història dels esports de neu al massís – com esdeveniment esportiu organitzat, es clar – i també representà la final de l’efímer projecte de rehabilitar Sant Andreu de la Castanya com un refugi permanent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Al febrer del 2020 varem celebrar la primera edició com a grup obert de la Ruta de la Pau a la Terra Alta. Es tracta d’una ruta que discorre pels escenaris de la Batalla de l’Ebre i que te dos parts ben diferenciades. La zona de muntanya (2 etapes) i la zona de la plana (les altres dues etapes). Jo ja l’havia recorregut de manera integra i havia repassat la senyalització de la pintura, seguint l’encàrrec del Consell Comarcal. Ara toca ja la tercera fase, comercialitzar com agencia de viatges l’anomenada ruta i convertir-la en un producte per conèixer el territori.
FOTO PAKO CRESTAS
El primer dia vàrem començar un pel tard, però de seguida anàrem per feina. El punt d’inici va ser Corbera d’Ebre, i els primers trams, bastant planers, els vàrem fer a un bon ritme. Es tracta d’una mena de triangle allargat que fa una línia entre Corbera i Gandesa per recular una mica més a l’est fins a situar-nos per sota de la Serra de Cavalls, deixant pel mig l’anomenada Serra de Madrona
FOTO PAKO CRESTAS
Només la darrera pujada a la Serra de Cavalls presenta un corriol amb pronunciat pendent, però es un tram massa curt per fer-se feixuc. El punt més alt d’aquest dia es la Punta Rodona, de 640 m d’alçada. Un increïble mirador de la Terra Alta i els Ports. Dalt de la serra es poden veure encara molts vestigis d’antigues trinxeres.
FOTO PAKO CRESTAS
La baixa es fa pel bonic, tranquil i espectacular Barranc del Bous, per finalitzar ja amb la tarda avançada però encara amb quasi una hora de llum al poblets de Pinell del Bari, on fem nit al tranquil i acollidor hotelet de Ca l’Àngel. Cuina casolana com als millors dels elixirs per recuperar forces i preparar-nos per la propera jornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Al segon dia, i sempre seguint el P.R., pugem cap a la Serra de Pàndols pel Barranc de Santa Magdalena fins a l’ermita homònima. D’aquí per un curt però encisador tram de bosc arribem a la part alta de la serra on per pista asfaltada assolim el punt més alt de la ruta i també un punt emblemàtic a nivell històric, la tristament famosa Cota 705. Un dels punts on més violent va ser el combat durant l’ofensiva de la batalla de l’Ebre. Dalt de la Serra hi ha el monument a la Quinta del Biberó.
FOTO PAKO CRESTAS
Desprès seguim vers al sud passant pel panoràmic Coll d’en canar per davallar vers al curt però espectacular Barranc de la Fontcalda. Llàstima que aquest sector sigui curt, amb prou feines uns 300 m de recorregut, ja que la seva espectacularitat el converteix en un dels trams més encisadors de la travessia.
FOTO PAKO CRESTAS
La Fontcalda està tancada a cal i canto. Seguim pel G.R. fins a Prats del Comte on també ho trobem tot tancat. Cap bar on fer un beure i un refrigeri. Cansats ja d’un jorn llarg remuntem la darrera serra per anar fins a Bot.
FOTO PAKO CRESTAS
Avui ha estat una jornada llarga, exigent, però a l’hora la més atractiva del trekking. Nit a l’acollidora casa rural de Cal Tomàs. Tracte i servei excel·lent. Tot un plaer per recuperar-nos del jorn clau de la ruta. Ja tenim mig recorregut a la butxaca !!!
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia el paisatge canvia radicalment, anem ja per zona de camps i conreus, primer per la via verda i desprès pels darrers trams de bosc i corriols per pujar a Coll de Moro, un dels altres punts de principal interès històric de la ruta de la Pau, ja que aquí hi havia el lloc de comandament de Franco.
Vesprada a Vilalba del Arcs, al bonic hotelet del Nou Moderno, amb un disseny exquisit i una cuina sofisticada i excel·lent. Com tots tres establiments de la ruta, un 10 sobre 10. Nit de rua de carnestoltes, força animada i treballada malgrat tractar-se de la rua d’un poble relativament petit.
FOTO PAKO CRESTAS
Al quart dia potser es el més monòton de tots. Com ja es l’últim jo crec que ajuda a passar-ho millor, i malgrat que el trajecte es el més llarg de tots el quilòmetres, es el que més ràpid es fa al tractar-se integrament d’un sistema de pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
Bona part del trajecte es fa sota la vigilància dels enormes molins de vent, que resulten impressionants per les seves dimensions i els sorolls que emeten, sobretot quan passes a tocar d’ells. Tenen quelcom de fantasmagòric.
FOTO PAKO CRESTAS
El darrer dia es passa pel poble de la Fatarella i es conclou el recorregut a Corbera d’Ebre. Es passa també per zona de trinxeres i indrets on hi ha cartells que ens recorden que aquella va ser la línia de front. Sembla mentida, més amb la perspectiva de la pau i tranquil·litat actual, que aquests mateixos escenaris es van omplir de sang i dolor fa més de 70 anys.
FOTO PAKO CRESTAS
La ruta de la Pau es un bon homenatge als que varen lluitar contra el feixisme i les dictadures, sistemes polítics completament injustos i tercermundistes que avui en dia encara ens governen de manera més o menys clara. Resta molt per fer. De vegades la pau, tanca les boques i lliga les mans, només et deixa les cames per fugir … de vegades la Pau.
FOTO PAKO CRESTAS
Us animem a conèixer aquest solitari i tranquil recorregut de la Terra Alta, caminar amb els peus i amb el cor, i sentir en l’ànima el pes de la memòria històrica.
Ruta realitzada a finals de febrer amb la companyia de Abel González, Teresa Alfranca i Salvador López. I en el meu pensament, durant aquests 4 dies, el record de l’avi Venanci, que va formar part de la quinta del biberó i va haver de patir l’exili.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: No es la més llarga però si l’excursió més exigent, per les característiques de la pujada, de totes les que hem descrit per coronar el cim de Sant Marc de Brocà. Combinem les dues alternatives, per pujar la més directe i curta i per baixar la més llarga i, relativament, més suau. A part de l’atractiu cim, destaca el mirador de la Foranca i els prats i les runes Paller de Dalt, on destaquen les restes de l’antiga església que data de l’any 1200.
Mare de Déu del Paller: Edifici històric que va ser construït entre el 1747 i el 1748. L’antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l’església, ja esmentada l’any 1200 i que tenia molts devots. Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687. El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari segons traça de Francesc Morató a l’indret del Paller de Baix, a dos quilòmetres de la vila de Bagà, en un paratge acollidor, tranquil i d’una serena bellesa, a prop de l’anomenada Font dels Banyadors (per això també es coneix com Santa Maria dels Banyadors), on era costum que els devots s’hi banyessin i que se n’emportessin aigua considerada miraculosa.
FOTO PAKO CRESTAS
A partir del 1772 el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts, en bona part, l’any 1936, tot i que en l’actualitat, les pintures que decoren la paret i la volta s’estan restaurant, com també el magnífic retaule barroc que orna l’altar major.
L’església és d’una sola nau d’estil neoclàssic amb volta de mig punt, mentre que l’estructura i ornamentació del retaule principal és d’estil barroc, destacant-hi la imatge de la Mare de Déu, d’estil neoclàssic, que acapara l’estima i la devoció dels habitants de la vall del riu Bastareny. El primer diumenge de setembre s’hi celebra l’aplec de la Mare de Déu de Paller.
Temps: 2 hores i 55 minuts.
Desnivell: 685 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: Cap en tota l’excursió. Al santuari de la Mare de Déu del Paller hi ha fonts i un Bar Restaurant.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Santuari de la Mare de Déu del Paller *La Foranca * Bassa de Tarnes * Collet de la Roca Llaurada * Sant Marc de Brocà * Bassa de Tarnes * Collet de Fanelles * Collada Grossa * El Paller de Dalt * bauma de la Foranca * Santuari de la Mare de Déu del Paller.
Punt de partida: Santuari de la Mare de Déu del Paller. 990 metres. Per arribar-hi des del Racó de l’avi a Guardiola de Berguedà, caldrà prendre la carretera vers a Bagà, entrar a la població i prendre la carretereta ascendent vers a llevant que neix al costat del torrent del Paller, abans d’entrar al barri de Rocamora. Cartell indicador. La pista asfaltada coincideix amb el GR.
Itinerari: 0,00 h. Santuari de la Mare de Déu del Paller. 990 metres. Prenem el marcat corriol que neix entre el Santuari i la torrentera normalment seca que es el nervi central de la vall. Ja des de bon principi presenta una bona pujada vers al N.E. Camí empedrat. Cartell indicador al principi.
FOTO PAKO CRESTAS
0,04 h. Creuem la torrentera. Seguim corriol amunt, Marques de GR i taques grogues.
0,12 h. Separació de camins en un indret on el pendent presenta unes llastres característiques. Pugem directes en diagonal vers a la nostra dreta tot seguint les marques de pintura groga. Terreny descarnat. Cal anar amb compte ja que, sense ser perillós, si que es propens a les relliscades.
0,24 h. La Foranca. Bon mirador local. En aquest tram hi ha una protecció vers al estimball amb una mena de filat. Continuem pel corriol ascendent de marques grogues. Per sort, a partir d’aquest punt, la pendent ja es més moderada i el ferm més còmoda.
0,31 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui, vers al N.E.-E. Tram bastant horitzontal.
0,36 h. Al marge dret de la pista trobem un corriol que torna a endinsar-se al bosc per pujar de manera decidida, es la senda a seguir. Marques de pintura vermelles (punts i sagetes). Tram relativament llarg de pujada constant.
FOTO PAKO CRESTAS
1,03 h. Anem a parar a una pista en desús que continuarem vers a la dreta. Taques vermelles.
1,06 h. Bassa de Tarnes. Collet situat a 1.495 metres d’alçada. Coincidim aquí amb el PR que prové d’una nova pista ben marcada que talla la de procedència en perpendicular. Seguir la nova pista vers a la dreta. Descrivim uns revolts i tornem a guanyar alçada de manera més suau però constant.
1,13 h. Collet de la Roca Llaurada. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra que puja en diagonal pel mig del bosc vers al S.E.
1,30 h. Sant Marc de Brocà. 1.608 metres. Cim de les muntanya on trobem les restes de la petita ermita. Bones vistes panoràmiques. Retornem per les nostres pròpies passes fins a la Bassa.
FOTO PAKO CRESTAS
1,42 h. Bassa de Tarnes. 1.495 metres. Enlloc de retornar pel camí que hem fet a la pujada, seguirem la pista amb marques de PR vers al N.E primer i després vers al N.O. suau pujada.
1,49 h. Collet de Fanelles. 1.562 metres. Barrera. Seguim per la pista que ara presenta un tram de baixada.
1,58 h. Collada Grossa. 1.475 metres. Indret on coincideix el GR amb el PR. Cartell indicador. Nosaltres iniciarem la davallada vers a l’esquerra del coll seguint les marques de GR. Consta un xic de veure al principi, però el camí surt en diagonal descendent en tendència N.O. Després d’una part inicial més moderada fem una forta baixada per ziga zagues.
2,13 h. Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques de GR.
2,18 h. El Paller de Dalt, conjunt de runes en mig de prats. 1.312 metres. El senderó es converteix en camí. Bifurcació. Seguim per la pista descendent que surt vers a la nostra esquerra, passant pel mig del conjunt de runes.
2,30 h. Al marge esquerra de pista neix una drecera que seguirem. Forta davallada en direcció S.O., marques de GR
FOTO PAKO CRESTAS
2,39 h. Passem per davant de la bauma de la Foranca (nom escrit a la paret). Continuem davallant vers al S. Camí molt marcat sense pèrdua possible.
2,46 h. Unió de camins. Coincidim ja amb el tram inicial de pujada os son comunes les taques de pintura groga amb el GR, davallem per terreny ja conegut.
2,55 h. Santuari de la Mare de Déu del Paller. 990 metres. Final d’aquest entretingut periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga excursió que ens porta als cingles de Vallcebre, situat amb sud de Guardiola de Berguedà.
L’excursió, a més de llarga es variada, passem per l’església de Sant Climent de la Torre de Foix i pugem el grau de Jou amb l’auxili d’unes bones cadenes. Al tram final de tornada coincidim amb el camí de Picasso.
Sant Climent de la Torre de Foix: Església romànica. Les primeres referències documentals que ens parlen de Vallcebre daten dels primers segles de l’alta edat mitjana, concretament de l’any 983, data en què l’església de Sant Climent apareix citada com una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. “in monte Balcebre, eclesiam Sancti Clementis, cum suas decimas et primicias et oblaciones et casas et terras et vineas, cum illorum afrontationes…”
Pocs anys més tard, vers el 1003, Guifré, comte de Cerdanya i marquès, juntament amb Oliba, el futur abat i bisbe, donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà 18 masos situats dins el terme de l’església de Sant Climent de Vallcebre, donació de la qual s’especifiquen les afrontacions.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores i 35 minuts.
Desnivell: 655 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Alta.
Punts d’aigua: Hi ha la font de la Foradada, sota els cingles de Vallcebre, ja quan abandonem els mateixos, i la font del mas del Vilar, a la part final de l’excursió.
Punts de referència: * Guardiola de Berguedà * riu Bastareny * Església de Sant Llorenç de Guardiola * riu Llobregat * Les Cases Noves de Collet * Collet d’Eina * riu Llobregat * torrent de la Torre * Sant Climent de la Torre de Foix * El Jou * Grau del Jou * Cingles de Vallcebre * cim del Grau de Sant Climent * Grau del Poeta * la Foradada * Font de la Foradada * càmping El Berguedà * riu Saldes * mas del Castellot * riu Saldes * Devesa de Mas d’en Pei * Serrat de la Socarrada * Segona Canal * la Primera Canal * Serrat de l’Adó * El Vilar * Camp de Baix d’en Vilar * Sant Llorenç prop Bagà * Guardiola de Berguedà.
Punt de partida:Guardiola de Berguedà. 720 metres. Podem sortir a peu del mateix establiment del Racó de Ca l’avi – Hotel Casa Duaner. Més informació a www.elrecodelavi.com
Itinerari:0,00 h. Guardiola de Berguedà. 720 metres. Sortint del racó de Ca l’avi prenem el carrer situat a la vora del riu vers a la dreta fins a trobar la carretera, seguim la mateixa vers a l’esquerra tot passant per sobre el pont del riu Bastareny i seguim vers a la plaça central del poble.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Centre del poble, rotonda. Església de Sant Llorenç de Guardiola. Cartell indicador. Seguim la carretera o carrer principal de la població vers al sud. A l’alçada del que era l’antiga estació de tren, avui transformada en oficina de turisme, deixem la carretera per baixar unes escales i continuar pel vial paral·lel a la carretera, també en direcció sud.
0,15 h. Passem pel costat de CAP, ens situem davant de l’escala bressol, girem vers a l’esquerra per anar al voltant del cap de futbol i seguim la pista de terra situada al marge esquerra de les instal·lacions esportives, orientant les nostres passes vers al pont que haurem de passar per sota.
0,19 h. Passem per sota el pont i sortim definitivament del poble. Comença ara un bonic passeig vora al riu Llobregat (sota el pont s’ajunten el riu Bastareny que es tributari i el Llobregat, que es el principal). Tram planer, amb ombra gràcies als arbres de ribera.
0,23 h. Trobem una font a ma dreta i una bifurcació ascendent que ignorem. Seguim per l’agradable camí planer situat al marge dret de les aigües.
0,34 h. El camí abandona la vora del riu i puja en diagonal a la nostra dreta en direcció sud. Al poc anem a parar a uns descampats situats al costat de la carretera. Davant nostre hi ha unes pantalles de propaganda. Seguim pel mig dels plans vers al sud. Camí.
0,38 h. Les Cases Noves de Collet, 700 metres. Traspassem a l’altre costat de la carretera pel pont enlairat de vianants. Una vegada siguem al costat contrari, o sigui al costat de ponent de la carretera, continuarem per l’asfalt vers al sud per una mena de carrer interior. Cartell indicador. Zona un xic desolada, amb magatzems i locals.
0,43 h. Anem a parar a una rotonda i seguim la carretera que puja en diagonal a la dreta i que es la carretera d’accés a Saldes. Passem pel costat del Restaurant el Collet.
0,47 h. Collet d’Eina. Quan donem l’esquena al restaurant i trobem un cartell indicador. Seguim per la carretera encara uns quans metres passant per sobre del pont del riu Llobregat.
0,50 h. A ma esquerra de l’asfalt neix una pista de terra que dibuixa una diagonal ascendent, es el camí a seguir, tot abandonant la carretera.
0,54 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui, en sentit ascendent vers al sud. A partir d’aquesta zona trobem marques de PR verdes i blanques, però en una quantitat més petita de l’acostumat en aquesta mena de camins senyalitzats.
0,58 h. Deixem un brancal que surt vers a la nostra esquerra i que du a unes fàbriques abandonades.
1,11 h. Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Al poc travessem el torrent de la Torre que acostuma a estar eixut. La pista guanya alçada dibuixant uns revolts.
FOTO PAKO CRESTAS
1,21 h. A l’alçada d’un revolt surt una mena de camí vers a la nostra esquerra. L’ignorem i continuem guanyant alçada de manera molt suau vers al sud. Marques molt esporàdiques del PR, verdes i blanques.
1,36 h. Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt abandonem el PR i continuem per la pista més ample de la nostra dreta, vers a l’oest.
1,40 h. Sant Climent de la Torre de Foix. Interessant esglesiola romànica. Continuem per la pista que segueix vers al O-S.O. i que fa una suavíssima pujada.
1,46 h. Anem a parar a un vial asfaltat que talla la pista en perpendicular. Es el moment de seguir la carretera, sense pèrdua possible, vers a l’esquerra, o sigui, primer vers al S.E. i després vers al sud.
1.48 h. Rètol indicador. Per la nostra esquerra sens incorpora la senda del PR que abans havíem deixat de banda. Continuem per la carretera per fer un llarg tram d’asfalt.
2,20 h. El Jou. Gran Mas que també es hostaleria. Cartell indicador a ma dreta de la carretera. Es el moment d’abandonar l’asfalt i prendre aquesta pista ascendent. Doble brancal al principi, nosaltres pujarem per la senda de la dreta. Marques PR (grogues i blanques).
2,23 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la dreta. Marques de PR.
2,37 h. Anem a parar a una mena de cul de sac on mort la pista en desús. En aquest punt cal prendre especial atenció a les marques de pintura grogues i blanques que senyalitzen la nova senda que seguirem vers a la nostra dreta. De seguida es converteix en un camí molt evident i prossegueix un tram força divertit, que es la superació de Grau del Jou dels Cingles de Vallcebre, amb trams amb cadenes i costeruts. Es tracta d’un camí molt ben equipat i exent de perill.
2,44 h. Ja hi som dalt del Grau de Jou. Seguim pel marge del cingle vers al nord tot seguint les marques de PR (grog i blanc).
2,46 h. Cartell indicador. 1.220 metres. Estem al punt més alt del periple. Seguim vers a la nostra dreta. Al principi el camí es discontinu i s’alternen zones de prats amb zones de senda intermitent. Cal parar especial atenció a les senyals. Deixem un forat a la nostra dreta (el Jou) i una petita creu.
2,52 h. Anem a parar a una senda, aquesta ben marcada, que seguirem vers a la nostra dreta, o sigui, cap al nord. Anem pel marge del cingle, combinant zones obertes amb petites zones de bosc. Aquesta zona es molt panoràmica.
3,06 h. Creuem una torrentera. Seguim l’evident camí vers al nord.
3,12 h. Hi som a un promontori del cingle on hi ha una bandera. Es el cim del Grau de Sant Climent. Ara el cingle gira vers a ponent i el camí senyalitzat amb marques del PR també.
3,18 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot recte obviant la senda que baixa vers a la nostra dreta. Marques de PR.
3,19 h. Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta, marques de PR.
3,26 h. Unió de pistes. Seguim vers a la dreta, o sigui, cap a l’est. Tram bastant horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
3,29 h. Neix un camí a ma dreta. Es el moment d’abandonar la pista i seguir aquest camí que ens duu al Grau del Poeta, a partir del qual discorre tota l’estona al costat del cingle i presenta diferents ramals vers a l’esquerra, tots ells que caldrà ignorar ja que duen a cases particulars. Marques de GR.
4,00 h. Ja hi som sobre la Foradada. Passem per sobre un pont. A l’altre costat hi ha un rètol indicador i una cruïlla de camins. Es el moment d’abandonar el cingle i davallar vers a la nostra dreta per un camí de forta baixada però molt ben marcat i senyalitzat amb taques grogues.
4,11 h. Una vegada a la part baixa de l’engorgat de la Foradada en trobem la carretera asfaltada. Font de la Foradada, al marge esquerra que brolla de la pròpia paret rocallosa. Seguim l’asfalt uns pocs metres vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’est. Marques gorgues.
4,14 h. Un corriol neix al marge esquerra de la carretera. Marques de pintura groga a la barrera de protecció de la carretera. Camí ben marcat que davalla pel bosc.
4,25 h. Traspassem un tros quadrat pavimentat, a banda i banda hi ha corriols. Nosaltres seguim tot recte davallant vers al N.E. Estem a tocar del càmping El Berguedà, que resta a la nostra dreta.
4,29 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques grogues.
4,33 h. Bifurcació. Obviem el brancal que surt vers a l’esquerra i que baixa al riu ben proper.
4,37 h. Anem a parar a una pista ample. Al costat esquerra hi ha el pont sobre el riu Saldes. En aquest punt coincidim amb el camí Picasso. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta. Marques grogues.
4,45 h. Un corriol neix a banda esquerra de la pista endinsant-se en el bosc. Es el moment d’abandonar la pista i seguir aquest corriol vers a l’est. Marques grogues.
4,58 h. Anem a parar a les proximitats del mas del Castellot que restarà a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt seguim per una pista, sempre cap a l’est. Marques grogues.
5,12 h. Passem per sobre les aigües del riu Saldes, el qual creuarem gràcies a l’auxili d’una passarel·la de fusta. 730 metres. Una vegada en el marge nord de les aigües iniciem un tram de moderada pujada. Camí en diagonal que puja vers al N.E. Marques gorgues. Aquest sector es conegut com la Devesa de Mas d’en Pei.
5,36 h. Traspassem una collet, es el Serrat de la Socarrada, 895 metres. Seguim pel corriol horitzontal pel mig del bosc vers a l’est.
5,41 h. Bifurcació. Rètol indicador. Deixem a la nostra dreta un corriol descendent. Seguim pel camí del Picasso vers a l’est. Ara be un llarg tram en que flanquegem seguint una linia gairebé horitzontal a ple vessant de la muntanya, traspassant la Segona Canal, la Primera Canal i el Serrat de l’Adó. No hi ha pèrdua possible ja que tan sols hi ha una senda i ben marcada. Marques de pintura groga.
6,10 h. El Vilar. Font just al arribar vora el mas. Passem per sota els límits del mas i a l’altre costat trobem una pista ample i horitzontal que segueix vers al nord. Marques grogues.
6,12 h. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem davallant vers a l’est, o sigui, cap a la dreta, passant pel costat del Camp de Baix d’en Vilar. Seguim la pista ample i evident que descriu un marcat revolt vers a la nostra esquerra.
6,24 h. Passem pel costat del cementiri, a partir d’aquí la pista es transforma en un vial asfaltat.
6,27 h. Proximitats del Sant Llorenç prop Bagà. Seguim davallant pel vial asfaltat que descriu uns revolts. Al poc ja hi som dins de les cases de la part alta de la població de Guardiola.
6,35 h. Després d’haver creuat la carretera interior de la població, davallem pel carreró que ens duu al punt de partida, tancant així el periple. Ja tornem a ser al racó de l’avi, al cor de Guardiola de Berguedà. 720 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Aquest proper dijous comencem la travesia de 4 dies de la Ruta de la Pau en el que serà la primera i, per ara, única edició en la qual personalment hi participaré com a gestor de la mateixa.
Tenim grup garantit i places disponibles. LA RUTA DE LA PAU es una ruta circular de discorre pels escenaria de la batalla de l’Ebre.
CONTACTE PER CONSULTAS I RESERVES: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp al 615626813 (PAKO CRESTAS)
La Terra Alta va ser escenari d’un dels episodis més dramàtics de la Guerra Civil Espanyola, la batalla de l’Ebre. La Ruta de la Pau és un homenatge a la pau i, alhora, un camí per a senderistes ple de paratges on, seixanta anys després d’aquell sagnant enfrontament, regna el silenci.
Es tracta d’un itinerari circular que, fent ús de la senyalització dels GR i dels PR de la comarca, fa un recorregut pels indrets que van tenir més rellevància durant la batalla de l’Ebre. Comença i acaba a Gandesa, passant per la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, Coll del Moro, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Corbera d’Ebre, en un recorregut de 74 quilòmetres que, si es fa complet, es pot dur a terme en vint hores i vint-i-cinc minuts (sense comptar parades ni descansos). Aquest itinerari té una variant que l’enllaça amb la població del Pinell del Brai.
La ruta ofereix diverses possibilitats, ja que si no es vol fer completa, es pot escurçar o allargar accedint-hi o sortint-ne per altres itineraris també assenyalats com a GR o PR.
catalonia-trekking 