Dissabte: Pujada al refugi dels Estanys de la Pera des de l’aparcament de les pistes d’esquí de fons d’Aranser (itinerari habilitat per raquetes de neu). Desprès de sopar passejada de raquetes a la lluna plena pels Estanys de la Pera.
Diumenge: Pujada al cim de la Colilla, 2.836 m. Retorn al refugi dels Estanys de la Pera i a l’aparcament de les pistes d’esquí nòrdic d’Aranser.
Material recomanat:
Botes de muntanya adequades per la neu
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta adequada pel fred
Sac de dormir
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Menjar lleuger pels dinars (barretes, fruita, fruits secs, entrepà, etc)
Prenent com a base La Cerdanya anirem a caminar amb raquetes de neu per la zona de les Bulloses en un marc magnífic de boscos i llacs. També visitarem el mirador del Pla de la Llet, amb molt bones vistes sobre la vall i ens aproparem a la cara nord del Cadí per contemplar les impressionants parets d’aquesta serra des del Prat de Cadí.
Itinerari:
Pla dels Avellaners-Presa i Llac de Bulloses 11,8 Km / 323m
Mirador del Pla de la Llet 7,5km / 345m Prat de Cadí 7,42 km / 360m
Material recomanat:
Botes de muntanya de canya mitja-alta
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta per la pluja
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Aigua,
frontal
Menjar pels dinars, tindrem la possibilitat de comprar menjar al poble o demanar entrepans
Raquetes de neu, us puc facilitar el lloguer per 12 euros el cap de setmana
Aprofitarem els tres
dies festius per moure’ns al voltant d’una població tant coneguda com Sort i
descobrir aquells racons que habitualment passen desapercebuts però que son de
gran bellesa i amb paisatges espectaculars. Les nostres rutes recorren petites
poblacions al voltant de Sort unides per antics camins enllosats i amb murs de
pedra seca i la Vall de Siarb que comunica aquesta població amb el Port del
Cantó i ens ofereix àmplies vistes sobre aquests espais del Pallars. També visitarem alguna formatgeria artesana
de la zona.
Itinerari:
Camins de
Batalliu Sort-Olp-Pujal-Sort 9Km / 550m
Llagunes a
Freixa 7,5km / 500m
Torreta de
l’Orri 2.438M 8 km / 550m
Material
recomanat:
Botes
de muntanya de canya mitja-alta
Bastons
de trekking Roba d’abric i jaqueta per la pluja
Protecció
solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Aigua,
frontal
Menjar
pels dinars, tindrem la possibilitat de comprar menjar al poble o demanar
entrepans
Depenent
de l’evolució de la meteo es podrien necessitar raquetes de neu
Preu: 75
€ per persona
inclou
organització,
guiatge 3
dies,
assegurança
de les activitats
IVA
No inclou
transport
que farem en vehicle de 8 places repartint el cost.
Introducció: De les
diferents excursions que ens permet l’accés rodat al Coll de la Creueta, hi ha
de llargues, com el Puigllançada, i de curtes i singulars com el Tossal de
Riols. Aquesta ascensió a aquest petit però altívol cimal, resultarà una bona
alternativa per un dia que la neu sigui abundant i vulguem fer una passejada
sense pretensions. Apropiada per acomiadar una glacial nit d’hivern, un mes de
gener o febrer. Les postes de sol, de vegades, presenten tot el seu esplendor
en aquestes ondulades cadenes que a l’època freda, sovint presenten un
extraordinari aspecte àrtic.
Als nostres
peus, a vista d’àguila, les confortants cases del turístic poble de Castellar
de n’Hug, sens dubte un dels pobles més bonics i ben conservats de tot el
Pirineu Català.
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Collada
de Tossal * Tossal de Riols.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 55
minuts.
Desnivell: 208
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa.
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar directament
per anar a parar a la Coma de l’Home
Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja la primera
cota.
Prendrem la
pista que continua vers al sud, al costat esquerra d’una diminuta coma i que es
creua amb una altre en perpendicular. Aquesta segons pista que ens barra el pas
de manera horitzontal, caldrà seguir-la vers a l’est, en sentit descendent, per
descriure un gran revolt i anar a parar a la Collada de Tossal, 1.840 metres, situada sota el cim en qüestió.
Pugem pel vessant nord del cim, per una pendent de moderada – baixa inclinació de curta durada, que no sempre serà practicable amb raquetes. El Tossal de Riols, amb els seus 1.909 metres, es un bon mirador del poble de Castellar de N’Hug. (0,55 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga
excursió de suaus cordals que ens mostra la que potser es la zona més llarga i
amable del llarguíssim cordal que separa aquestes valls a cavall entre l’Alt
Berguedà i el Ripollès. Molt bona alternativa per tot aquell que vulgui
passar-se unes hores caminant per un paisatge d’alta muntanya, molt obert, amb
grans horitzons, sense complicacions, sense perill d’allaus i amb la sensació
d’estar en un zona remota en contrades àrtiques. Res més lluny de la realitat,
ja que un bon dia de sol a ple hivern, ràpidament ens recordarà la proximitat
del clima mediterrani.
Si no fa vent i
malgrat ser-hi al zenit de l’hivern, la sensació de bona temperatura pot ser
força gratificant a pel hivern, quan l’astre rei fa el seu esforç per pujar el
màxim dins de la paràbola celeste.
FOTO PAKO CRESTAS
Només caldrà
tenir en compte un tema important: es tan llarg l’ascens con el descens, i
sempre haurem de reservar les forces suficients per a que el retorn no es
converteixi en un suplici que pugui malbaratar un bon jorn de passejada amb
raquetes.
Punts
de referència: * Collada de la Creueta * Basses de la Creueta * Cap
de la Creueta * Turó de la Pleta Roja * Coma de Migjorn * Serrat de la Moixera
* Serrat del Paravent o Amorriador del Bac * Collada de les Fontetes * Pedra
Picada.
Temps: 2 hores
per anar i un temps equivalent per tornar.
Desnivell: Si
comptem l’anada i la tornada, acumularem 760 metres en sentit ascendent i
l’equivalent en sentit descendent.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Coll de la Creueta, a 1.925 metres d’alçada.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
FOTO PAKO CRESTAS
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari:Collada de
la Creueta. 1.920 metres. Encarem les nostres passes cap a llevant i prenem
la suau pujada del vessant que se’ns presenta al nord-est. Pujarem en diagonal
pel costat solei de arrodonit llom. El conjunt del terreny es tan evident,
sobretot si hi ha bona visibilitat. Al poc arribarem a les Basses de la Creueta, 2.031 metres. (0,10 h) Part plana entre la
primera i la segona pujada al primer cim del recorregut. Hi trobem un filat que
caldrà traspassar. Cap de la Creueta. (0,30
h) 2.066 metres. Amplíssim cimal amb molt bones vistes panoràmiques i des d’on
es pot observar la resta del recorregut per cordals, en tota la seva
integritat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem vers a l’est per un terreny
molt ample. Filat que dalt de la cadena que s’estén en la mateixa direcció que
les nostres passes, o sigui, vers a llevant. Traspassem un suau collet
entremig. 1.999 metres, per pujar al cimal situat al altre costat, sempre vers
a llevant, cim que resulta ser el Turó
de la Pleta Roja. 2.033 metres (0,50 h). Amplíssim cimal de molt poca
personalitat. A la part alta hi ha una petita construcció semicircular que
resulta ser un paravent.
Davallem per
pendissos nevats de suau baixada en direcció est fins a una nova collada
intermèdia, molt ample, es la part alta de la Coma de Migjorn. 1.956 metres.
Entrem en una mena de petita depressió del terreny, mitjançant la qual
encararem la següent pujada, molt suau i sempre vers a l’est per coronar el Serrat de la Moixera. 1.996 metres.
(1,05 h) Cim força ample i poc marcat, com els anteriors. Seguim vers a
llevant, emprenent una suaus baixada. A partir d’aquest punt es comença a intuir
una mena de pista a la part alta de cordal, que serà l’evident traça a seguir.
De nou hi serem a una Collada intermèdia, 1.879 metres. Seguim vers a l’est,
emprenent la següent pujada molt suau del
Serrat del Paravent o Amorriador del Bac. 1.908 metres (2,25 h). Quart
cimal arrodonit de l’itinerari, amb tan poca personalitat com els anteriors.
Continuem vers a l’est per la mena de pista fins a la Collada de les Fontetes. 1.875 metres. Cartell indicador.
Nosaltres seguim vers a l’est tot pujant per la dreta del filat. Trobem taques rodones vermelles als arbres. Estem encarant la darrera pujada, la qual te dos sectors ben diferenciats. El primer es la part inferior on la traça de la pista semi dibuixada al costat del filat es marca per on seguir. A mitja alçada del vessant comença la línia de bosc. En aquest punt anirem pujant pel terreny que ens sembli més obert. Hi ha taques espaiades de color vermell i de color grog verdós. Per les clarianes en mig del bosc dispers, pujarem sense complicacions els darrers metres d’aquest últim turó, el Pedra Picada. 2.006 metres. (2,00 h) Ample cimal amb pins dispersos. Hi ha una mena de fita o tros de mur a la part alta, molt a prop del punt culminant que resta una mica més a llevant. Al cim, que es una esplanada molt ample, no trobem cap marca diferenciadora. Ni fita, ni creu, ni vèrtex geodèsic. Des del punt més alt donarem mitja volta i tornarem sobre les nostres passes cap l’oest.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Podríem
dir que aquest itinerari es la versió reduïda de l’anterior que puja al
Puigllançada des del Coll de la Creueta. Si no volem caminar tantes hores o
se’ns fa feixuga la darrera pujada al monumental Puigllançada, sempre resta
l’alternativa del Tosal del Rus. Excursió ni massa llarga, ni massa curta,
perfecte per omplir un bon matí amb raquetes.
Es podria dir que l’itinerari te dues parts ben diferenciades. La
primera bastant planera fins al Coll del Tossal del Rus i una segona que seria
la pujada uniforme i constant al propi cim.
El Tossal del
Rus es un arrodonit cimal que tindria major personalitat i presencia, si no fos
per l’aclaparador protagonisme del gegantí Puigllançada, situat més a l’est.
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Pla de
Baguet * Tarter de Rus * Collada de Tortes * Tosal del Rus
Temps: 2 hores
i 30 minuts.
Desnivell: Amb tot
el periple, comptant la pujada i la baixada, tenim 490 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar directament
per anar a parar a la Coma de l’Home
Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja la primera
cota.
FOTO PAKO CRESTAS
Malgrat el nom
de “Coma” en realitat es un ample coll. Ara també tenim dos alternatives que
triarem segons la presència o absència de la neu. Si els cordals estan ventats
però la neu encara aguanta al vessant sud, el millor es continuar per la pista,
primer vers al sud i després vers a l’est, tot flanquejant pel vessant sud de
les següents cotes.
Si per contra la
neu es prou abundant als cims, el millor es continuar pel cordal tot pujant
primer el Pla de Baguet, 1.996
metres, davallant a una collada intermitja de 1.968 metres, i pujant després el
cim del Tarter de Rus, de 2.031
metres. La baixada d’aquesta cota vers a l’est pot presentar trams de blocs i
pedres si la neu no es prou abundant.
Tan si hem optat per flanquejar per la pista a ple vessant sud, com per pujar les cotes de Pla de Baguet i Tarter del Rus, anirem a parar a l’ample Collada de Tortes, 1.871 metres, on trobem una cabana de pastors tancada, una construcció satèl·lit i un corral. Son les anomenades Barraques de Rus. (1,30 h). El Tossal hi es davant nostre i la resta de l’excursió es mostra molt evident. Caldrà pujar el llom arrodonit que descriu vagament una amplíssima aresta, sempre en sentit ascendent i orientació S.E., tot seguint una mena de grades que més aviat son la conseqüència dels múltiple camins que a l’estiu ha marcat el ramat que pastura i la pròpia erosió periglacial que provoca el desgel i la desfeta de la neu. Es possible que no sempre sigui practicable amb raquetes trams d’aquesta darrera pujada, pel fet de que el cordal resta molt desprotegit del vent i no sempre s’acumula la neu com ens agradaria als caminants amb raquetes. Com sempre, la muntanya i les seves característiques temporals, determinaran la nostra marxa. Cim del Tosal del Rus, 2.116 metres (2,30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Llarga
excursió que ens permet caminar durant força estona per un paratge d’alta
muntanya amb espais nets de vegetació més amples de l’Alt Berguedà. El
Puigllançada mostra les seves enormes proporcions amb la seva màxima plenitud.
Quan hi siguem
dalt del cim i girem la vista cap a la Creueta, veurem que el tros que em
caminat per arribar-hi a coronar al cim, no es gens menyspreable.
Es recomana
evitar el recorregut en dies de vent, ja que la zona es molt propensa a
canalitzar les ràfegues (sobretot aquelles provinents del nord). Tanmateix, si
hi ha poca visibilitat per culpa de la boira, caldrà tenir molt bon sentit de
l’orientació per no errar en les nostres passes, ja que sense bona visibilitat,
els punts de referència son difícils de localitzar.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Pla de
Baguet * Tarter de Rus * Collada de Tortes * Pla de Rus * Coma o Torrent de la
Geperuda * Puigllançada
Temps: de 3,30
hores a 4 hores per la pujada i unes 3
hores per la baixada.
Desnivell: Entre
anar i tornar, i tenim com a alternatives l’anada per dalt del cordal Pla de
Baguet – Tarter de Rus i la tornada flanquejant per vessant sud dels esmentats
cimals, ens trobarem amb una suma total de desnivells de 782 metres de pujada i
els equivalents de baixada.
Dificultat: Mitjana – Alta
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar
directament per anar a parar a la Coma
de l’Home Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja
la primera cota.
FOTO PAKO CRESTAS
Malgrat el nom
de “Coma” en realitat es un ample coll. Ara també tenim dos alternatives que
triarem segons la presència o absència de la neu. Si els cordals estan ventats
però la neu encara aguanta al vessant sud, el millor es continuar per la pista,
primer vers al sud i després vers a l’est, tot flanquejant pel vessant sud de
les següents cotes.
Si per contra la
neu es prou abundant als cims, el millor es continuar pel cordal tot pujant
primer el Pla de Baguet, 1.996
metres, davallant a una collada intermitja de 1.968 metres, i pujant després el
cim del Tarter de Rus, de 2.031
metres. La baixada d’aquesta cota vers a l’est pot presentar trams de blocs i
pedres si la neu no es prou abundant.
Tan si hem optat
per flanquejar per la pista a ple vessant sud, com per pujar les cotes de Pla
de Baguet i Tarter del Rus, anirem a parar a l’ample Collada de Tortes, 1.871 metres, on trobem una cabana de pastors
tancada, una construcció satèl·lit i un corral. Son les anomenades Barraques de
Rus. (1,30 h)
Continuem per la
pista o ample camí (que sovint encara està prou marcat com per distingir-se
prou be en mig del terreny nevat), i que fa un llarg flanqueig horitzontal pel
vessant nord del Tossal del Rus, cim aquest que deixarem totalment de banda.
Creuem una zona de grans prats, estem al Pla
de Rus, de 1.915 metres, i sense necessitat d’arribar a la collada que
tanca l’horitzó vers al S.O., encarem la pujada de la Coma situada davant
nostre, en direcció, O.-N.O., i que rep el nom de la Coma o Torrent de la Geperuda. (El torrent, com es de suposar, no
es visible, ja que tota la coma resta completament tapat per la neu). (2,40 h.)
FOTO PAKO CRESTAS
La pujada de la
Coma de la Geperuda es un xic llarga, monòtona i constant. Es guanya desnivell
de manera decidida i ens situem entre el ample llom de la Costa del Mig, que
tanca l’horitzó vers al nord i que conclou a la cota 2.303 metres; i la pròpia
aresta de la Geperuda, que tanca l’horitzó vers al sud i que conclou a la cota
2.289 metres.
Sigui com sigui
la coma finalitza en una mena de coll de 2.273 metres, que, si be ho presenciem
com a tal quan estem a la part alta de la coma, a mida que guanyem alçada i ens
apropem, veurem que el coll dona pas a una suau pujada per un vessant obert,
poc inclinat i de suau però constant pendent, orientat sota ella a l’est.
El cim ja es ben
visible i el corona la gran pantalla metàl·lica i quadrada que semblà un
gegantí panel d’anuncis. Guanyant alçada a mig vessant i sempre cap al S.O.
coronem la gran mola cimera del Puigllançada.
2.408 metres. (3,45 h).
Descens: Pel mateix itinerari. Recomanem retornar sempre per la pista a partir de les barraques de Rus i evitar així desnivells.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Malgrat
que anem a uns dels cims més alts i representatius de la alta cadena del nord
del Berguedà, la present excursió es una de les menys recomanades de la guia.
Es curta, monòtona, l’indret no resulta ser molt agradable a la vista i a més a
més aquest llom acostuma a netejar-se ràpid de neu per la seva excessiva
exposició al sol i pels vents que sovint castiguen aquestes contrades amb una
força intensa. Per acabar d’adobar el tema, la presencia de unes grans torres metàl·liques
de la xarxa elèctrica i el impressionant plafó quadrat de l’antena del cim,
donen un caire artificial i desangelat a aquest vessant erm de la muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant estem
davant de l’alternativa més curta per pujar a la interessant talaia
paisatgística del Puigllançada, tot un mirador de primera categoria que be
recompensa l’esforç de la pujada.
Punts de referència: * Coll de Pal * Puigllançada
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora.
Desnivell: 304 metres per la pujada i l’equivalent per
la baixada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Coll de Pal,
2.104 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Accessible
amb carretera des del poble de Bagà.
Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer
poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta
carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans nevades,
queda tancada uns quans dies en previsió
al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc desapareix, les
màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou transitable.
On
dormir:Xalet – Refugi del Coll de Pal.
Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret
de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de
la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades,
matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637
729 612
Telèfon fixe: 938 238 840
Descripció
itinerari: Es un itinerari molt uniforme i evident, sense cap
mena de secrets. Fins i tot en dies de poca visibilitat tan sols haurem de anar
pujant en direcció oest i la mateixa pendent arrodonida del cimal ens durà al
punt culminant.
Pujada
constant, monòtona i un xic pesada, però malgrat tot relativament curta. La
compensació vindrà per la magnífica panoràmica des del cim del Puigllançada,
2.408 metres, (1,00 h), que resulta ser la millor recompensa d’aquesta excursió
sense major història.
Baixarem pel mateix itinerari, desfent les passes de la pujada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
L’ascensió a la Tosa d’Alp des de l’estació d’esquí del Coll de Pal, es la
manera més ràpida i còmoda de poder accedir a l’alta muntanya berguedana per
fer un periple amb raquetes. Lluny de les llargues marxes que haurem de fer per
pujar els altres cims de més de 2.500 metres de la comarca (Costa Cabirolera i
Comabona), la Tosa permet la seva ascensió amb un llarg passeig (o una curta excursió,
segons es vulgui mirar), i amb les comoditats afegides que comporta
l’existència del Refugi del Niu de l’Àliga. Únic refugi guardat del Pirineu que
es localitza dalt d’un cim.
Malgrat que la
durada de l’excursió no ho justifiqui, l’experiència ben s’ho val. Es del tot
recomanable fer nit al refugi, gaudir del bon servei, el bon sopar i sobretot
de l’inigualable mirador des del que podrem observar la posta de Sol, la cúpula
celesta plena d’estels i l’albada. Una magnífica combinació que farà inoblidable
aquesta agradable sortida amb raquetes de neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de Coll de Pal * Colladeta de
Comabella * Rasos de Comabella * Puig de Comabella * Refugi del Niu de l’Àliga
* Tosa d’Alp
Temps: 1 hora
i 40 minuts per l’ascens i 1 hora i 15 minuts pel descens.
Desnivell: 437
metres de desnivell per la pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Mitja –
Alta
Punt
de partida:Estació
d’Esquí de Coll de Pal. 2.100 metres. Situat a poc més d’un quilòmetre
havent passat el Coll que li dona nom, pocs metres abans del final de la
carretera asfaltada. Hi ha un edifici amb servei de Bar, venta de forfaits i
lloguer de material d’esquí.
Accés:
Accessible amb carretera des del poble de Bagà.
Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer
poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta
carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans
nevades, queda tancada uns quans dies en
previsió al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc
desapareix, les màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou
transitable.
On
dormir:Xalet – Refugi del Coll de Pal.
Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret
de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de
la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades,
matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637
729 612
Telèfon fixa: 938 238 840
FOTO PAKO CRESTAS
També tenim
l’alternativa de fer nit a poc metres del cim al Refugi del Niu de l’Àguila, a 2.520 metres d’alçada. Es el refugi –
Bar – restaurant de l’estació d’esquí de la Molina. Guardat tot l’any.
Propietat privada. 25 places. Servei de menjars, begudes, llum i aigua. Bastant
transitat a l’hivern, ja que el telecabina Alp-2500 facilita l’accés a tan sols
800 metres de distància del refugi.
Informació: La
Molina. Tel: 972.892.031 – 972.145.042 – 636.973.912
Descripció
Itinerari: Des de l’estació
d’esquí de Coll de Pal, 2.100 metres, prendrem el corriol que puja en
diagonal per darrera l’edificació i que s’orienta vers al O.N.O., tot guanyant
alçada a mitja pendents dels amples vessants que davallen del Cap del Serrat
Gran. Ràpidament abandonem la pista que ens duria al fons de la Comabella (on
poden veure una mena de cortal de grans proporcions) i seguim la llarga pujada
en diagonal ascendent. Tot aquest tram acostuma a estar ben traçat de penjades
dels altres excursionistes que fa l’ascensió amb raquetes de neu i esquis.
FOTO PAKO CRESTAS
El llarg
flanqueig ens porta a l’ample Colladeta
de Comabella, 2.347 metres, indret on ja coincidim amb traçat del GR 150.1
que discorre per la pròpia aresta.
Seguim de manera evident cap al nord i després N.O., seguint el fil de
l’ample llom dels Rasos de Comabella,
guanyant prèviament la cota anomenada Puig
de Comabella, 2.436 metres. Val a dir que la part alta del cordal, molt
exposada al vent i al Sol, no sempre es transitable amb raquetes en la seva
integritat, sigui com sigui, el marge dret de l’aresta sempre conserva més i
millor neu.
La part superior
de la muntanya es molt planera. Les instal·lacions de les pistes d’esquí
afecten aquesta zona i la presencia de l’enorme refugi del Niu de l’Àliga no deixa dubtes de cap a on ens hem de dirigir.
El cim es torba a pocs metres del refugi, un xic més al nord. Tosa d’Alp, 2.537 metres. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: podem
baixar pel mateix itinerari o per les pistes d’esquí situades al marge dret del
Collet de la Mola i que davallen pel costat de l’ample aresta que enarca la
Comabella pel seu marge nord. Aquesta baixada es més directa, ens duu al final
de la carretera asfaltada i te més garanties d’estar nevada en la seva
totalitat. No obstant cal tenir en compte dos inconvenients: No podem evitar de
transitar per les pròpies pistes d’esquí (sempre haurem d’anar al marge i
evitar, en el possible, de trepitjar les zones d’esquiadors) i la darrera
baixada es bastant pendent i constant, fet que la fa antipàtica per l’ús de les
raquetes en descens.
Tan si baixem pel Rasos com per les pistes d’esquí, cal preveure 1 hora i 15 minuts pel retorn del cim al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.