Punts de referència: * Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell * Cabanya d’en Miragol * Cabanya del Lladre * Torrent de la Llosa * Torrent Carboner * Mirador de la Creu de la Baidana * Torrent de Mascarell * Refugi de Costabona * Font de Fra Joan * Cim del Costabona * Refugi de Costabona * Torrent de Mascarell * Font de la Taverna * Refugi Forestal Jaume Farré * Collada de la Balmeta * Pla de Carboner * Pla del Rebost *Torrent Carboner * Inici de la pista forestal
Temps:
7 hores
Dificultat:
Mitja – Alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:
Inici de la pista forestal que enllaça Setcases amb Espinavell.
Aquesta pista es situa uns 3 quilòmetres per sobre el poble de
Setcases anant vers a les pistes d’esquí de Vallter 2000. Cartell
indicador. La pista comença a 1.460 metres d’alçada per sota el
mas de la Plana i el Roc del Capó que resta al altre costat del riu.
Accés:
Per arribar al punt de partida, passarem pels pobles de Camprodon,
Llanars i Setcases i tres quilòmetres amunt d’aquest darrer, en
direcció a les pistes d’esquí de Vallter 2000, ens trobem la
pista que neix a ma dreta de la carretera. Podem aparcar al marge de
la carretera.
On
dormir:
Si volem, opcionalment, fraccionar l’excursió en dos etapes, tenim
la possibilitat de dormir al refugi de Costabona, situat a 2.168
metres d’alçada. Es lliure i molt ben equipat: 18 places, estufa,
llenya propera, taula, cadires, radio emergència, flassades, mantes.
A l’estiu hi ha una font a prop, que a l’hivern resta colgada per
la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Una
segona alternativa, per on també passa l’itinerari, ja de tornada
del cim, es el Refugi Forestal Jaume Farré, no tan confortable com
el primer, ja que no te lliteres ni matalassos i cal dormir a terra.
També es lliure, es situa a 1.979 metres d’alçada i te dos
compartiments, un amb taula, cadires i llar de foc (llenya propera) i
un altre que es un espai buit on podrem dormir.
Descripció
Itinerari:0,00
h. Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb
Espinavell.
1.460 metres. Seguirem la pista ascendent sense cap mena de pèrdua
possible, en direcció est, per anar vers al N.N.E. després del
primer gran revolt.
0,40
h. Torrent de la Llosa,
prèviament haurem passat per sota de la Cabanya
d’en Miragol
i per sobre de la Cabanya
del Lladre,
just pel costat d’aquesta se’ns connecta a la pista el camí que
prové del Pont de la Farga. Nosaltres continuarem la pista suaument
ascendent vers al SE i després E.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05
h. Torrent Carboner,
la pista passa per damunt de dos torrents canalitzats que son
tributaris. Continuem per l’ample pista que continua pujant de
manera molt suau, ara vers al S.O. i després vers al S.
1,20
h.
Deixem a banda esquerra el camí indicat que ens duria al refugi
Forestal de Jaume Farré. De fet baixarem per aquí, però a l’hora
de pujar no es del tot aconsellable agafar la drecera si hi ha molta
neu, ja que el camí resta colgat per la neu i es molt fàcil
perdre’s pel bosc, o sigui que, el millor, quan anem en sentit
ascendent, es continuar per la pista, malgrat que aquesta dona molta
més volta.
1,45
h. Mirador de la Creu de la Baidana.
1.780 metres. Bonica visió sobre el poble de Setcases i la part
baixa de la Vall de Camprodon. Continuem per la pista, que ara ja es
molt planera i que es manté, si fa o no fa a la mateixa alçada
durant els següents quilòmetres, i que va canviant d’orientació
a mida que voreja l’anomenada Serrat de la Baidana o de les
Confrontanes, de S passa a S.E, després a E i per últim vers al
N.N.E. No hi ha pèrdua possible al ser una pista molt ample.
FOTO PAKO CRESTAS
3,10
h. Torrent de Mascarell.
Arriba, per fi, el moment d’abandonar la pista principal. Prenem
una pista secundaria vers al N.O, (barrera) per abandonar-la
ràpidament i pujar pel vessant de la nostra dreta, per anar a la
recerca d’una mena de llom que ens fa guanyar alçada per costat
esquerra de l’aresta coneguda com la Devesa i sobre la qual està
el refugi. Després d’un curt flanqueig ascendent en diagonal vers
a l’esquerra ens trobem amb una mena de canaleta lliure de pins a
avets que remunta vers a l’aresta, la seguirem en sentit ascendent
per arribar al fil del llom, indret des del qual ja resta ben visible
el proper refugi, situat una mica més al nord. Seguim per dalt de la
cadena fins a la construcció.
4,15
h. Refugi de Costabona.
2.168 metres. El camí surt pel vessant nord del refugi i s’endinsa
en diagonal ascendent vers a la coma que hi ha a la nostra dreta. El
terreny ja es obert, quasi mancat de vegetació de coníferes. El cim
ja es ben visible i evident.
FOTO PAKO CRESTAS
4,25
h. Font de Fra Joan,
que a l’hivern resta colgada de la neu. Hi trobem un rètol
indicador. Deixem d’orientar-nos vers al cor de la coma per pujar
vers a la nostra esquerra i, després de remuntar un petit coll on
trobem un segon rètol indicador de ferro, pugem directe pel vessant
vers al nord, remuntant unes pales un xic monòtones que ens duran
dalt de la cadena principal. A les proximitats del cim, si no hi ha
molta neu, hi trobarem balises de fusta i fins i tot alguna taca
groga pintada a les pedres.
5,15
h. Cim del Costabona.
2.465 metres. Extraordinàries vistes panoràmiques vers al Canigó,
la part alta de la Vall del Ter, les muntanyes de la garrotxa i de
l’Alt Empordà i sobre tots els massissos prelitorals de Girona.
Per fer el descens tornarem desfent les nostres passes fetes durant
l’ascens.
5,45
h. Refugi de Costabona,
seguim davallant desfent el traçat de pujada fins al primer tram de
pista que trobarem.
FOTO PAKO CRESTAS
5,00
h. Torrent de Mascarell.
1.880 metres. Enlloc de retornar a la pista principal que resta pocs
metres per sota vers al sud, continuarem per aquesta pista secundària
que remunta vers al S.O. en suau i constant pendent.
5,15
h. Font de la Taverna,
que resta un xic per sota la pista. Es possible que a l’hivern no
veiem la font per culpa de la neu, però si que no visibles els
abreviadors d’aigua situats a tocar del naixement.
5,25
h.
Bifurcació de pistes. Seguim la que continua ascendent vers al S.O.
obviant la que davalla a la nostra esquerra.
5,40
h. Collada de la Balmeta i refugi Forestal Jaume Farré.
1.979 metres. Es el moment d’abandonar la pista i davallar ves a
l’est, tot buscant els trams de bosc més oberts i passant pels Pla
de Carboner
i el Pla
del Rebost,
el camí sempre va un xic en tendència a l’esquerra i si tenim
sort hi localitzarem taques esporàdiques de color vermell i de color
blans i grog. No obstant, si la neu es abundant i la traça no està
ben oberta, el més segur es que els darrers metres abans d’arribar
a la pista els fem per un traçat aleatori pel mig del bosc.
6,10
h.
Retrobem la pista forestal principal en les proximitats als torrents
del Clot de la Carbassa i dels Clot de Font Blanca, que son
tributaris del Torrent
Carboner.
Ens retrobem dons amb terreny ja conegut. Davallem la pista principal
es sentit descendent, desfent el traçat inicial de l’excursió.
7,00 h.Inici de la pista forestal, on ens trobem la carretera on haurem estacionat el vehicle.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Ens endinsem en una de les valls més poc conegudes de la zona de Camprodon, on descobrirem un petit poblet ple de pau i tranquil·litat: l’Abella. Val a dir que es tracta d’una excursió o no sempre la neu es ben present, cal aprofitar dons períodes de nevades que ens asseguri l’existència de l’element blanc per gaudir-ne amb les raquetes.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Veïnat de Can Gallifa * Devesa del Rei * Cap del Serrat * Plana
d’en Gou * Plana de la Jaça * Font dels Plans * Pla d’Estevenet
* Plans de * Coll de Pal * Pla de les Pasteres * Serrat dels
Evangelis * Font del Plans * Veïnat de Can Gallifa
Temps:
5 hores per fer tot el periple d’anada i de tornada
Desnivell:
788 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:
11 quilòmetres 960 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:
mitja
Punt
de partida:
Conjunt de cases de Can Gallifa, accessibles per una estreta
carretera pavimentada que continua més enllà del poble de l’Abella.
Accés:
Per carretera asfaltada des de Camprodon, passant pels pobles de
Llanars, la Roca i Abella.
On
dormir:
Diferents establiments turístics a la Vall de Camprodon.
Descripció
Itinerari:0,00
h. Veïnat de Can Gallifa.
1.200 metres. Seguim la pista ascendent vers al sud.
0,05
h.
Ignorem un camí secundari que neix a la nostra dreta per seguir
guanyant alçada de manera suau per la pista principal. Creuem un
bosc conegut com la Devesa
del Rei.
Marques gorgues
0,25
h.
Entrem en una zona de prats conegut com el Cap
del Serrat,
la pista es va reorientant vers a l’oest i després cap a S.O.
0,30
h.
Falsa bifurcació. Tots dos ramals de la pista s’ajunten en breu.
FOTO PAKO CRESTAS
0,37
h. Plana d’en Gou.
Bifurcació. Deixem una pista perpendicular a la nostra esquerra i
seguim recte en direcció S.O. Marques grogues
0,39
h.
Nova bifurcació. Cartell indicador. Creuem una pista transversal i
seguim en direcció S.O. per la pista principal. Seguim ara un llarg
tram de pista sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
1,20
h. Plana de la Jaça.
A l’alçada d’un marcat revolt fem drecera continuant directament
vers al S.O. pujant per pendents nevats a la recerca d’una
abreviador ben visible.
1,25
h. Font dels Plans.
Tornem a coincidir amb la pista. Seguirem el traçat ascendent vers
al S.O. per una mena de senders paral.lels. Marques grogues
1,55
h. Pla d’Estevenet.
Filat. Mena de collet. Comencem ara un flanqueig vers al S.O. creuant
els Plans
de Pòrtoles
i encarant la coma situada sota el coll de Pal. Passem sota una
grenys de roca i encarem la coma ascendent vers al sud.
2,35
h. Coll de Pal,
1.779 metres. Filat. Restes d’unes mines. Pugem pel suau llom vers
al N.E. Pujada un xic monòtona.
FOTO PAKO CRESTAS
3,05
h. Pla de les Pasteres,
1.982 metres. Ample cim amb bones perspectives panoràmiques. Seguim
el cordal vers a l’est, davallant en tendència a l’esquerra de
la divisòria. Tornem a guanyar la mateixa a l’alçada d’una gran
fita fent un tram d’aresta on potser caldrà descalçar-se les
raquetes. Seguim per la part alta del cordal.
3,40
h. Serrat dels Evangelis,
1.894 metres. Vèrtex geodèsic. Davallem ara vers al N.O. en busca
d’una coma situada per sota de la parta central del darrer cordal
que em fet, i que davalla vers al nord directament a la font dels
Plans.
4,10
h. Font del Plans.
Ja estem en terreny conegut. Davallem per les nostres pròpies passes
fins al punt d’inici.
5,00 h. Veïnat de Can Gallifa. 1.200 metres. Punt final de l’excursió
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Punts de referència: * Nevà * Can Canal * Plans de Nevà* torrent de l’Arnou * Plans de la Muntanya de Nevà * Coll de la Bona * Cim del Tossal de Meians * Cim de Pla de Pujalts
Temps:
2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de 2 hores pel descens.
Desnivell:
799 metres de pujada i 17 de baixada per l’ascens i l’equivalent
al contrari pel descens.
Llargària:
5
quilòmetres 870 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:
Mitjana
Punt
de partida:
Poble de Nevà, 1.258 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
comunicat per carretera asfaltada des de Planoles. Aquest darrer es
situa per sobre Ribes de Freser agafant la carretera que puja vers a
la Collada de Toses.
On
dormir:
A Ribes de Freser i Planoles trobem un bon ventall d’establiments
(albergs, hotels i càmpings amb bungalows)
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari:
0,00 h.
Sortim del poble de Nevà
i seguint les taques grogues agafem una pista pavimentada ascendent
en direcció S.O. (indicadors de l’accés a una hípica).
0.09
h.
Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra l’accés a l’hípica i
seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Tanca. Seguim recte per la pista en direcció S.O., al poc passem pel
costat de Can
Canal
que resta a la nostra dreta. Taques gorgues.
0,38
h.
Trifurcació. Estem al costat d’una construcció en mig dels
anomenats Plans
de Nevà.
Seguim la pista del mig direcció S-S.O. deixant de banda un camí a
la nostra esquerra (que es per on continuen les taques grogues) i una
altre pista descendent de la dreta. Així dons, sense l’auxili de
les taques de pintura, seguim per la pista bastant planera paralel.la
al torrent
de l’Arnou,
per dibuixar al fons un revolt i reorientar les nostres passes, de
nou ascendents, vers al O-N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50
h.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en sentit ascendent i direcció sud.
0,55
h. Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent que va a parar a uns camps nevats on
trobem un filat. Traspassem el filat i encarem les nostres passes per
terreny obert i per vessant de suau a mitjana inclinació, primer cap
al sud i gradualment farem una gran diagonal vers al S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
1,48
h. Plans de la Muntanya de Nevà.
Cartell indicador. Seguim a mitja alçada flanquejant vers a l’est
per situar-nos sota el coll. El cim i el cordal ja son ben visibles.
Una vegada situats sota el coll pugem directament per les pendents en
direcció sud.
1,58
h. Coll de la Bona,
1.889 metres. Filat i cartell indicador. Seguim per l’aresta –
llom mig boscosa vers a l’est. Tot el llom es practicable amb
raquetes. A mitja alçada hi trobem un búnquer.
FOTO PAKO CRESTAS
2,25
h. Cim del Tossal de Meians,
2.050 metres. Encara no som al cim principal, caldrà seguir l’aresta
vers a l’est i traspassar un petit coll.
2,35
h. Cim de Pla de Pujalts,
2.056 metres.
Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers, amb la possibilitat de fer drecera pel mig dels camps nevats.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Bonica alternativa per pujar a la Serra de Pinós des de la casa
rural de Casa Miralles. Cal destacar a la pujada la Font del Mossèn
Benet i l’agregat de cases de Santgrà. Baixem pel G.R. que resulta
menys interessant, però a l’hora directe, ja que discorre en la
seva gran majoria per un vial asfaltat.
FOTO PAKO CRESTAS
Rosa
dels Vents:
a
tocar del Santuari de Pinós i trobem una rosa dels vents esculpida
en pedra ens indica que ens trobem al centre geogràfic de Catalunya.
Des d’aquest punt, situat a uns 940 m d’altitud, es domina una
magnífica panoràmica que arriba fins al Pirineu, Collsacabra i el
Montseny. Seguint la carretera de Calaf, podrem arribar fins a la
Molsosa i
el nucli de Prades.
Santuari
de Santa Maria de Pinós:
centre de devoció comarcal que s’alça als vessants septentrionals
de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica
panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny.
L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la
llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció
del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran
construcció senyorial i l’hostal. Malgrat la tradició de mare de
déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels
hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers el 1312 i
molt aviat passà als hospitalers. Trobem aquí el santuari marià,
l’edifici annex altra hora ocupat per monjos templers i
hospitalers, i l’hostal obert més antic de Catalunya
L’Hostal
de Pinós:
El Portal de l’Hostal de Pinós és ple de símbols marians. La
Verge queda resguardada en un petit nínxol, amb els símbols del món
a banda i banda. El llindar de la porta és ple d’inscripcions,
totes referents a la devoció mariana, on hi consta, també, la data
de 1677. El Santuari fou edificat pels Templers l’any 1312. La
construcció de l’Hostal i la casa s’inicià al s. XVI
Temps:
4 hores 30 minuts a 5 hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:
366 metres de pujada i l’equivalent de baixada. La cota màxima es
de 973 metres i la cota mínima 632 metres.
Llargària:
16 quilòmetres i 100 metres
Dificultat:
Mitja
Punts
d’aigua:
A la part inicial de l’excursió hi trobem la Font del Mossèn
Benet. Dalt de Pinós hi ha l’hostal on ens podrem aprovisionar
d’aigua.
Punts
de referència:
* Casa Miralles * Sant Andreu de Miralles * Camp Gran * Costa de
Gutzems * Mas Fornells * Molí de Fornells * Torrent de la Rasa de la
Carbassa * Font de Mossèn Benet * cases de Santgrà * Els Racons *
riera de la Rasa de Santgrà * Mas del Soler * Serra de Pinós * Mare
de Déu de Pinós * Rosa del Vents * Mare de Déu de Pinós * Casa
Cremada * La Carbassa * Cal Xeremina * Riera de Matamargó * Casa
Miralles.
Accés
al punt de partida:
Casa Miralles. Establiment de turisme rural. Més info a
http://www.casamiralles.com
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km.
0,00.Casa
Miralles.
Prenem la pista d’accés rodat a la finca en direcció nord. Al poc
passem pel costat de l’ermita de Sant
Andreu de Miralles,
seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E., continuant per
la pista principal d’accés rodat a la finca. A la nostra dreta,
molt planer, visualitzem l’anomenat Camp
Gran.
Km.
0,56.
Bifurcació. Abandonem la pista d’accés a Casa Miralles i prenem
la pista de la nostra dreta. Cartell indicador direcció “Fornells”
Km.
0,96.
Deixem una pista en desús a la nostra dreta per continuar en
direcció S.E. A la nostra esquerra divisem un petit turonet conegut
com la Costa
de Gutzems.
Km.
1,5.
Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que es l’accés
al Mas
Fornells,
on es localitza l’ermita de Sant Francesc. Seguim per una pista en
lleugera baixada vers al N.E.
Km.
1,6.
Pista que se’ns incorpora per la dreta i que en realitat es un
brancal paral·lel de l’anterior. Seguim per la pista principal de
l’esquerra, la qual dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers
al sud.
Km.
1,8.
Pista en desús que surt a la nostra esquerra i que obviem.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
1,9.
Bifurcació. Deixem la pista principal i prenem un brancal descendent
vers a la nostra dreta. Sageta de pintura blava.
Km.
2,2.
Un corriol surt a la nostra esquerra i un cartell ens indica que
comencem a coincidir amb la ruta de la Sal. Seguim per la pista vers
a la nostra dreta en direcció oest.
Km.
2,3. Molí de Fornells
(resta a la nostra esquerra i no es fàcilment visible). Bifurcació
que surt en perpendicular vers a l’esquerra i que ignorem. Seguim
recte en direcció oest.
Km.
2,5.
Runes d’una mena d’orri a la nostra esquerra. Surt un camí en
desús a la nostra dreta. Nosaltres seguim recte en direcció est. Al
poc creuem el Torrent
de la Rasa de la Carbassa.
Km.
2,6.
Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció
S.O. anant al costat de la riera de la Rasa de Santgrà.
Km.
3,2. Font de Mossèn Benet,
que resta a l’esquerra de camí.
Km.
4,1.
Falsa bifurcació. Tots dos brancals es tornen a ajuntar als pocs
metres.
Km.
4,2.
Brancal que se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim
per la pista situada al fons de la rasa en direcció S.O. Tram ja de
lleugera i permanent pujada.
Km.
4,4.
Bifurcació, Prenem la pista ascendent de la nostra dreta. Cartell de
la ruta de la Sal. Sobre nostre divisem el conjunt de cases
de Santgrà.
Al poc deixem a la nostra dreta una pista ascendent que justament es
l’accés a les esmentades cases.
Km.
4,9. Els Racons.
Deixem a la nostra dreta una nova pista d’accés a Santgrà. Seguim
en direcció O.S.O. per un tram planer.
Km.
5,1.
Bifurcació. Prenem la pista planera de la nostra esquerra en
direcció S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
5,3.
Nova bifurcació. Brancal ascendent que surt a la nostra dreta i que
ignorem per seguir per la pista més ample que al poc travessa les
aigües de la riera
de la Rasa de Santgrà
i es re orienta vers al E.N.E.
Km.
5,9. Mas del Soler.
Just poc abans d’arribar-hi localitzem una doble pista secundària
a la nostra dreta que neix en sentit ascendent i en direcció S.S.E.
Agafem el brancal situat més a la dreta de tots dos camins que
neixen en comú en aquest punt. Filat amb vailet al principi. Cartell
de la ruta de la Sal.
Km.
6,6.
Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra.
Km.
7,1.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc entrem en una
zona de camps on la pista passa a ser una senda i després una mena
de roderes dibuixades en mig del camp. Anem pel marge dret, en
direcció vers al E.S.E. tenint com a referència una alta i prima
antena que serà la nostra fita més propera.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
7,7.
Estem al cordal de la Serra
de Pinós,
sota l’antena. Anem a buscar la pista situada pocs metres a la
nostra esquerra, cap al S.O., i tant bon punt prenem de nou la pista,
ample i evident, la seguim vers a la nostra dreta en direcció E.S.E.
Km.
8,3.
Doble trencall. Per la nostra esquerra se’ns incorpora una pista en
diagonal i cap a la dreta neix una pista en perpendicular. Seguim tot
recte en direcció E.S.E.
Km.
8,6.
Conjunt de cases. Seguim tot recte per la pista que passa a ser un
vial asfaltat, deixant a la nostra esquerra una pista descendent.
Km.
8,9. Mare de Déu de Pinós,
on trobem l’ajuntament i un restaurant. Estem en zona urbanitzada.
Pujarem per un vial asfaltat que neix en diagonal en direcció
E.S.E., seguint l’indicador “Rosa dels Vents”
Km.
9,2. Rosa del Vents.
Taula panoràmica. Estem en el punt considerat com el Vèrtex
geodèsic central de Catalunya. Desfem les nostres passes fins a la
Mare de Déu de Pinós.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
9,6.
Estem de nou al costat de la Mare
de Déu de Pinós.
Agafem la carretera asfaltada que neix vers al N.E. seguint
l’indicador “Su”. Ve ara un llarg trajecte per carretera
asfaltada, seguint les indicacions del GR. Baixada suau però
constant
Km.
12,1.
Carretera asfaltada que neix a la nostra esquerra direcció
“Ardèvol”. Seguim vers a l’O.N.O. seguint les marques del GR,
direcció “Su”.
Km.
13,0.
Brancal asfaltat que se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista
asfaltada vers al nord. Al poc passem pel costat de la Casa
Cremada.
Km.
13,6.
Vial asfaltat que neix en perpendicular a la nostra esquerra. Seguim
recte per la carretera direcció Su. En aquest trencall deixem el GR.
Km.
14,1. La Carbassa.
Deixem la carretera i accedim a les proximitats de la casa per una
pista que neix a la nostra dreta. Just a tocar de la construcció i
trobem una altre pista en suavíssima baixada que neix vers a la
nostra esquerra en direcció nord.
Km.
14,7.
Brancal secundari que neix descendent a la nostra dreta i que ignorem
per seguir tot recte direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
15,1. Cal Xeremina.
Prenem un brancal que surt vers a la nostra dreta en direcció est,
just abans d’arribar a la casa. Davallem pel fons d’un clot
obert.
Km.
15,7.
Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Prenem la pista de la nostra
esquerra i creuem la Riera
de Matamargó.
Just passat les aigües un nou brancal se’ns incorpora en diagonal
per la nostra esquerra. Seguim recte paral.lels a la riera en
direcció S.E.
Km. 16,1. Casa Miralles. Després d’haver passat per davant de l’ermita de Sant Andreu, ja hi serem al punt de partida, donant per finalitzada aquesta excursió circular.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Gran volta que ens farà visitar diversos punts d’interès allunyats entre si: Pinós, el Miracle i l’embassament de Sant Ponç. 100% ciclable. Molt recomanada en BTT.
Temps:
16 a 20 hores si ho fem a peu, motiu pel qual caldrà preveure
fraccionar l’excursió i fer nit per a l’embassament de Sant
Ponç. En BTT es factible fer-la en el dia. Jornada llarga.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:
366 metres de pujada i l’equivalent de baixada. La cota màxima es
de 973 metres i la cota mínima 632 metres.
Llargària:
16 quilòmetres i 100 metres
Dificultat:
En BTT Alta, caminant molt alta, per la seva llargària.
Punts
d’aigua:
A la part inicial de l’excursió hi trobem la Font del Mossèn
Benet. Dalt de Pinós hi ha l’hostal on ens podrem aprovisionar
d’aigua.
Accés
al punt de partida:
Casa Miralles. Establiment de turisme rural. Més info a
http://www.casamiralles.com
Itinerari:Km.
0,00.Casa
Miralles.
Prenem la pista d’accés rodat a la finca en direcció nord. Al poc
passem pel costat de l’ermita de Sant
Andreu de Miralles,
seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E., continuant per
la pista principal d’accés rodat a la finca. A la nostra dreta,
molt planer, visualitzem l’anomenat Camp
Gran.
Km.
0,56.
Bifurcació. Abandonem la pista d’accés a Casa Miralles i prenem
la pista de la nostra dreta. Cartell indicador direcció “Fornells”
OTO PAKO CRESTAS
Km.
0,96.
Deixem una pista en desús a la nostra dreta per continuar en
direcció S.E. A la nostra esquerra divisem un petit turonet conegut
com la Costa
de Gutzems.
Km.
1,5.
Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que es l’accés
al Mas
Fornells,
on es localitza l’ermita de Sant Francesc. Seguim per una pista en
lleugera baixada vers al N.E.
Km.
1,6.
Pista que se’ns incorpora per la dreta i que en realitat es un
brancal paral·lel de l’anterior. Seguim per la pista principal de
l’esquerra, la qual dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers
al sud.
Km.
1,8.
Pista en desús que surt a la nostra esquerra i que obviem.
Km.
1,9.
Bifurcació. Deixem la pista principal i prenem un brancal descendent
vers a la nostra dreta. Sageta de pintura blava.
Km.
2,2.
Un corriol surt a la nostra esquerra i un cartell ens indica que
comencem a coincidir amb la ruta de la Sal. Seguim per la pista vers
a la nostra dreta en direcció oest.
Km.
2,3. Molí de Fornells
(resta a la nostra esquerra i no es fàcilment visible). Bifurcació
que surt en perpendicular vers a l’esquerra i que ignorem. Seguim
recte en direcció oest.
Km.
2,5.
Runes d’una mena d’orri a la nostra esquerra. Surt un camí en
desús a la nostra dreta. Nosaltres seguim recte en direcció est. Al
poc creuem el Torrent
de la Rasa de la Carbassa.
Km.
2,6.
Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció
S.O. anant al costat de la riera de la Rasa de Santgrà.
Km.
3,2. Font de Mossèn Benet,
que resta a l’esquerra de camí.
Km.
4,1.
Falsa bifurcació. Tots dos brancals es tornen a ajuntar als pocs
metres.
Km.
4,2.
Brancal que se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim
per la pista situada al fons de la rasa en direcció S.O. Tram ja de
lleugera i permanent pujada.
Km.
4,4.
Bifurcació, Prenem la pista ascendent de la nostra dreta. Cartell de
la ruta de la Sal. Sobre nostre divisem el conjunt de cases
de Santgrà.
Al poc deixem a la nostra dreta una pista ascendent que justament es
l’accés a les esmentades cases.
Km.
4,9. Els Racons.
Deixem a la nostra dreta una nova pista d’accés a Santgrà. Seguim
en direcció O.S.O. per un tram planer.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
5,1.
Bifurcació. Prenem la pista planera de la nostra esquerra en
direcció S.O.
Km.
5,3.
Nova bifurcació. Brancal ascendent que surt a la nostra dreta i que
ignorem per seguir per la pista més ample que al poc travessa les
aigües de la riera
de la Rasa de Santgrà
i es re orienta vers al E.N.E.
Km.
5,9. Mas del Soler.
Just poc abans d’arribar-hi localitzem una doble pista secundària
a la nostra dreta que neix en sentit ascendent i en direcció S.S.E.
Agafem el brancal situat més a la dreta de tots dos camins que
neixen en comú en aquest punt. Filat amb vailet al principi. Cartell
de la ruta de la Sal.
Km.
6,6.
Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra.
Km.
7,1.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc entrem en una
zona de camps on la pista passa a ser una senda i després una mena
de roderes dibuixades en mig del camp. Anem pel marge dret, en
direcció vers al E.S.E. tenint com a referència una alta i prima
antena que serà la nostra fita més propera.
Km.
7,7.
Estem al cordal de la Serra
de Pinós,
sota l’antena. Anem a buscar la pista situada pocs metres a la
nostra esquerra, cap al S.O., i tant bon punt prenem de nou la pista,
ample i evident, la seguim vers a la nostra dreta en direcció E.S.E.
Km.
8,3.
Doble trencall. Per la nostra esquerra se’ns incorpora una pista en
diagonal i cap a la dreta neix una pista en perpendicular. Seguim tot
recte en direcció E.S.E.
Km.
8,6.
Conjunt de cases. Seguim tot recte per la pista que passa a ser un
vial asfaltat, deixant a la nostra esquerra una pista descendent.
Km.
8,9. Mare de Déu de Pinós,
on trobem l’ajuntament i un restaurant. Estem en zona urbanitzada.
Pujarem per un vial asfaltat que neix en diagonal en direcció
E.S.E., seguint l’indicador “Rosa dels Vents”
Km.
9,2. Rosa del Vents.
Taula panoràmica. Estem en el punt considerat com el Vèrtex
geodèsic central de Catalunya. Desfem les nostres passes fins a la
Mare de Déu de Pinós.
Km.
9,6.
Estem de nou al costat de la Mare
de Déu de Pinós.
Agafem la carretera asfaltada que neix vers al N.E. seguint
l’indicador “Su”. Ve ara un llarg trajecte per carretera
asfaltada, seguint les indicacions del GR. Baixada suau però
constant
Km.
12,1.
Carretera asfaltada que neix a la nostra esquerra direcció
“Ardèvol”. Seguim vers a l’O.N.O. seguint les marques del GR,
direcció “Su”.
Km.
13,0.
Brancal asfaltat que se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista
asfaltada vers al nord. Al poc passem pel costat de la Casa
Cremada.
Km.
13,6.
Vial asfaltat que neix en perpendicular a la nostra esquerra.
Abandonem la carretera principal i seguim uns quans metres per aquest
nou vial vers a ponent.
Km.
13,7.
Deixem el vial asfaltat i seguim per una pista horitzontal de ferm de
terra que neix vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Marques de
GR.
Km.
13,8. La Costa.
Trencall que surt a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem
per seguir recte vers al N.O. Marques de GR.
Km
14,3.
Trencall que surt a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la
pista principal. Marques de GR.
Km.
14,6. Cal Marxant.
Passem pel costat del mas,. Seguint per la única pista vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
14,9. Plana del Corral de Marxant.
Pista en desús que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Seguim
les marques de GR.
Km.
15,6. Serrat Llarg.
Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per
la pista principal vers al nord.
Km.
15,7. El Pas.
Nova bifurcació. Pista que neix en diagonal a la nostra esquerra i
que obviem per continuar vers al nord. Marques de GR.
Km.
16,1.
Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.
Seguim recte vers al nord. Marques de GR. Ara estem caminant per
l’anomenada Costa
de Su.
Km.
16,7.
Pista que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar recte
vers al nord.
Km.
16,8.
Anem a parar a la carretera asfaltada LV-3002 que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció oest. Marques de GR.
Km.
17,0.
Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a
la nostra dreta en direcció nord, però que de seguida descriu un
revolt per re-orientar-se vers a l’O.N.O. Marques de GR.
Km.
17,7.
Travessem de manera transversal un estret vial asfaltat per seguir
tot recte en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
18,2. Pla de la Llaüna.
Bifurcació en forma de “V”. Seguim el brancal de la nostra
esquerra. Marques de GR.
Km.
18,7. La Carral.
Conjunt de cases, la pista passa pel mig de les primeres i just per
la dreta de l’edifici més gran. Marques de GR.
Km.
18,8.
Se’ns incorpora una nova pista per la nostra dreta. Seguim recte
vers al N.O. Marques de GR.
Km.
19,0. Costa de la Salzonera.
Pista a la nostra dreta que ignorem. Mica en mica re orientem les
nostres passes vers al O.N.O.
Km.
19,5. Els Arrendaments.
Anem a parar de nou a la carretera asfaltada LV-3002 que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció oest.
Km.
19,6.
Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per continuar recte
per la carretera.
Km.
19,7.
Nou vial asfaltat que neix a la nostra dreta i que seguirem.
Indicador que ens informa que es l’accés al monestir del Miracle.
Marques de GR. Seguirem aquesta carretera asfaltada sense pèrdua
possible.
Km.
20,7. Monestir del Miracle.
850 metres. Visita obligada a les diferents dependències de complexa
religiós. Re emprenem el camí desfent uns metres la carretera
d’accés i prenem la pista asfaltada que neix descendent en
direcció est. Cartell indicador que ens informa que es el camí
d’accés a Freixinet. A partir d’aquest punt abandonem les
marques del GR.
Km.
20,8.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció S.S.E.
allunyant-nos del conjunt d’edificacions del monestir.
Km.
21,0.
Brancal que surt a la nostra esquerra i que es l’accés a la Bassa
del Miracle. Seguim
recte vers a l’est, re orientant-nos després vers al N.E. Cartell
indicador.
Km.
21,8.
Camí en desús que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir
per la pista asfaltada vers al N.E.
Km.
22,0.
Se’ns incorpora una pista de terra per la nostra dreta. Seguim
recte pel vial asfaltat.
Km.
22,4.
Vial que surt a la nostra dreta i que es l’accés al proper Mas
de Vivets.
Seguim recte pel vial asfaltat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
23,1. Villaró de la Torre.
Final de l’asfalt. Seguim per una pista de terra descendent que
neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al
sud. Cartell indicador.
Km.
23,4.
Passem pel mig de les construccions de Cal
Poncet.
Seguim perdent alçada per la pista. Evident.
Km.
23,8.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal descendent de la
nostra esquerra.
Km.
24,1. Font Rodona.
Creuem la riera de homònima. La pista continua perdent alçada en
direcció N.N.E.
Km.
24,8.
Pista en desús que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.
Continuem perdent alçada vers al E.N.E.
Km.
25,0. Clot de Balius.
Estem en el fons d’una vall. Anem a parar a una nova pista que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció est. Cartell indicador.
Km.
25,1.
Pista que surt vers a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem
per seguir per la pista principal del fons de la vall. Balisa
indicadora a la cruïlla.
Km.
25,3.
Pista que surt vers a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem
per seguir per la pista principal del fons de la vall. Balisa
indicadora a la cruïlla.
Km.
25,7. Collet de Sentor.
683 metres. Obviem una pista que se’ns incorpora per la dreta i
perdem alçada en direcció N.E.
Km.
26,1. Mas de Bolsegura.
La pista dibuixa un marcat revolt i continua davallant, ara vers al
S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
26,6. Riera de Freixinet.
Anem a parar a la carretera que seguirem vers a la nostra dreta.
Cartell indicador a la cruïlla.
Km.
27,0.
Afores del poble
de Freixinet. No
cal que arribem,. Just abans del cementiri hi trobem una pista de
terra que neix a la nostra esquerra en direcció E.N.E.
Km.
27,6. Vinya de l’Esteve.
Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta.
Km.
28,0.
Anem a parar al mas
de Solerbrocó.
Seguim per la pista que surt vers a la nostra dreta en direcció
S.S.E. i que es el vial principal d’accés al mas.
Km.
28,1.
Pista secundària que neix en perpendicular a la nostra esquerra i
que ignorem per seguir tot recte.
Km.
28,6.
Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció N.E. Travessem ara l’anomenat Pla
de Solerbrocó.
Km.
29,3. El Vilà.
Pista descendent que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir
tot recte pel vial asfaltat.
Km.
29,7.
Deixem a la nostra dreta el vial d’accés al mas
de Cal Sait.
Passem pel costat d’un dipòsit i juts darrera d’ell trobem una
pista de terra a la nostra dreta que es la que haurem de seguir,
abandonant el vial asfaltat. Iniciem ara un tram de baixada pel mig
del bosc.
Km.
30,7.
Bifurcació. Seguim per la pista descendent de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
31,0.
Pista que surt a la nostra dreta a l’alçada d’un revolt i que es
la que haurem de seguir en sentit descendent i en orientació N.E.
Estem al bosc conegut com l’Obaga
del Vilà.
Km.
31,1.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en suau baixada.
Km.
31,4.
Creuem el riu
Negre
per sobre un pont. Seguim la pista planera en direcció oest i
després nord, per tornar a creuar el riu més tard i iniciar un tram
de pujada en diagonal.
Km.
32,2.
Anem a parar a la carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció Santa Susanna. Ve ara un tram d’asfalt sense cap
mena de pèrdua possible.
Km.
34,6.
Passem per sobre la carretera
C-55.
Rotonda. Seguim vers a l’est.
Km.
34,8. Santa Susanna.
Agregat de cases. Nova rotonda on trobem un bar restaurant. Continuem
ara per la carretera d’accés a l’embassament de Sant Ponç, ben
indicada i que davalla vers al N.E. i ràpidament cap al nord.
Km.
37,5. Embassament de Sant Ponç,
passem per sobre la presa en direcció est i comencem la llarga pista
que voreja tota l’estona a tocar de les aigües i que fa la
circumval·lació al pantà.
Km.
38,1.
Ja estem a l’altre costat de la presa, deixem el vial asfaltat a la
nostra dreta i a la primera bifurcació girem vers a la nostra
esquerra per iniciar el llarg flanqueig de pista vora les aigües.
Km.
40,1. Obaga de Xoriguera.
Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra que es la que
continua flanquejant vora les aigües del pantà.
Km.
44,9.
Anem a parar a la carretera
C-26
que seguirem vers a la nostra esquerra, continuant amb el llarg
flanqueig vora el pantà.
Km.
46,5. Molí del Pont.
Passem per sobre les aigües del riu
Cardener.
Estem a l’extrem nord del pantà. Seguim encara una estona per la
carretera
C-26.
Km.
46,6.
Deixem la carretera i tornem a transitar per la pista que voreja el
pantà, ara en direcció sud.
Km.
48.4.
Bifurcació. Seguim per la pista vora el pantà, que es la es la
nostra esquerra.
Km.
49,3.
Uns pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta,. Seguim
transitant vora les aigües del pantà.
Km.
52,7. Rasa Perpètua.
Creuem la torrentera i obviem una pista ascendent que neix a la
nostra dreta per continuar vora les aigües del pantà.
Km.
54,2.
Estem de nou a la zona de la presa de l’embassament, on caldrà
prendre el vial asfaltat d’accés i recorre’l en sentit contrari
al que hem fet a l’anada, o sigui, vers als sud – S.O. en sentit
ascendent.
Km.
56,9.
Ja hi som de nou a la rotonda de Santa Susanna, on hi ha un Bar –
Restaurant. Agafem ara el vial asfaltat que neix a la nostra dreta en
direcció sud. Cartell que ens indica que es el camí de Trullars,
que es per on haurem de tornar.
Km.
57,1.
Passem pel costat de l’esglèsia
de Santa Susanna
que resta a la nostra esquerra. Seguim recte pel vial asfaltat en
direcció sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
57,6.
Bifurcació. Prenem el vial asfaltat de la nostra dreta i passem per
sota un pont la carretera
C-55.
Iniciem ara un tram de baixada constant.
Km.
58,7.
Creuem mitjançant un pont el riu
Negre.
Just després divisem una pista de terra que neix a la nostra
esquerra i que ignorem. Seguim per l’estreta carretera asfaltada en
suau i constant pujada. Estem en un tram de bosc conegut com l’Obaga
dels Esbarzers.
Km.
60,0. Els Pedreguers.
Ja estem de nou a la part alta de l’altiplà. Pista de terra que
surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir sense pèrdua
possible pel vial asfaltat en direcció S-S.O.
Km.
60,8.
Agregat de cases
de Trullars.
Seguim pel vial asfaltat amb bones vistes panoràmiques, creuant
l’anomenat Pla
de Villorbina
en direcció S.O.
Km.
63,7.
Anem a parar a una carretera més ample, que es la que comunica Su i
Freixinet, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
sud.
Km.
64,7.
Arribem a la carretera
LV-3002
que seguirem uns quans metres vers a la nostra esquerra en direcció
est.
Km.
64,9.
Trobem a ma dreta la pista de terra d’accés a Casa Miralles
(cartell indicador). Abandonem la carretera i seguim per la pista
vers al S.S.O. Transitarem ja per terreny conegut, ja que coincidim
amb l’accés rodat a la casa rural.
Km.
65,7. La Serra.
Bifurcació. Seguim recte deixant un brancal a la nostra dreta.
Cartell indicador.
Km.
66,6.
Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra la pista d’accés a
Fornells (cartell indicador) i seguim vers a la nostra dreta per la
pista d’accés a Casa Miralles.
Km. 67,2. Casa Miralles. Final d’aquest llarg periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al
sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant
de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.
Cal tenir en
compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del
sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast
entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès,
i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt
lluminós, reconfortant a la vista i al cor.
FOTO PAKO CRESTAS
Llàstima de
l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte
que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol
i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que
menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que
l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la
resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan
ben previstos del meravellós element blanc.
Punts
de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer *
Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia*
Portell de la Devesa * cim de les Morreres
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: De 2:30
hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix
itinerari.
Desnivell: 632 metres de pujada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia
l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat
Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia
(ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o
antic refugi de la Bòfia, 2.047
metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la
pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions
sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar.
Sempre anirem però en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que
hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est.
L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en
tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant
per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa
vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem
d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat
a darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Coll el
trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que
va a parar al tram somital del cim de
les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta
una enorme antena en forma de panel quadrat.
Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de
Port de Compte.
Diversos son els
al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona
soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista,
gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.
Per desgràcia el
que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La
teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets
circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es
una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho
guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a
l’estiu com a l’hivern.
FOTO PAKO CRESTAS
Personalment,
quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró
per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i
magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es
mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el
Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol,
entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos,
que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era
real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de
acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.
Punts
de referència:* primer
Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia *
Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Comptar
de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix
itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de
terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per
culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de
Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en
1,15 hores.
Desnivell: 629
metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes
del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de
sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer
l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja –
alta.
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
FOTO PAKO CRESTAS
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà
de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer.
Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en
BTT), arribarem a les construccions del Xalet
del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal
advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa
de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense
trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre
anirem però en direcció N.E.
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament
informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc
i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem
directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de
riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Es molt possible
que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc
situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a
N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del
bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta
boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a
prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que
passa pels refugis.
Des del Coll el
terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es
podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens
haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o
canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins
a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de
dirigir-nos vers a la mateixa Coma
Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que
deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem
coronar.
Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí
nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i
a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del
marc immillorable del bosc d’alta muntanya.
El tram inicial
de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els
guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de
raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí
de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent
– Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor
emplaçament.
FOTO PAKO CRESTAS
Presentem un
itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell
que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja
puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem
compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim
tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final
de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar
dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa
tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.
Punts
de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot
dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment :
Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat
Major * Coll Veís * Cap del Verd.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.
Fins al Coll de Prat Major, 2
hores 15 minuts
Fins al Cap del Verd, 2 hores
i 55 minuts.
Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit
descendent
Fins al Coll de
Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.
Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit
descendent i 750 metres en sentit ascendent.
Dificultat: Mitja –
Baixa
Punt
de partida: Coll de
Port,
1.670 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per
arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la
carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i
la Pedra.
Descripció
itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres,
prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de
pintura vermelles i blanques) , de
seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en
que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera
directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a
ple revolt, a l’anomenada Fossa del
Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de
raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el
camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara
un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al
poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent,
que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de
banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten
amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat
per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que
coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més
informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).
FOTO PAKO CRESTAS
Seguint sempre
vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada
de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans
on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt
on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al
punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per
tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que
haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.
Si volem
allargar l’excursió podem continuar des de la
Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un
gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt
torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del
bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.
FOTO PAKO CRESTAS
La pista, sempre
molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard
descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar
vers a l’oest per pujar al Cap del Verd,
(2.282 metres), passant per Coll Veís,
1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb
raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de
dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del
Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les
raquetes.
Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt
culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant
nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons
“honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que
te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de
“compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per
esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos
la penjada.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a recompensa
per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem
les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del
Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb
sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient
durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del
Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa *
Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat
Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles
Temps: 3
hores.
Desnivell: Del
punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que
altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitjana
– Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
Descripció
itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent
Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a
la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de
les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el
corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament
per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està
trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa
que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir
d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix
un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar
el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les
Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est
per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa.
Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra.
Estem a prop de la Font del Diumenge,
1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les
pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna
que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la
nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a
l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais
oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada
de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja
que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de
l’aresta. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 