pakocrestas

23 mayo, 202023 mayo, 2020

TURÓ DE CASTELLRUF I TURÓ DE GALZERAN DES D‘ALELLA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg — VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg — VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg — VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Excursió que alterna l’obaga boscosa i la soleia més propicia per la vinya dels turons de Castellruf i Galzeran, tot descobrint petites fonts i dòlmens molt ben conservats.

Les vinyes d’Alella: La Denominació d’Origen Alella (D.O. Alella) identifica el vi d’aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1954, any en què va ser creat el Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen.

La característica més significativa de la D.O. Alella és l’existència del sauló, un terreny arenós d’origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l’aigua queda compensat pel microclima local.

A l’àrea de la denominació es distingeixen dues zones geogràfiques i climàtiques:

La zona del Maresme és a les faldes d’orientació marítima de la serralada Litoral, obertes a la influència del sol i la brisa mediterrània. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prové del mar, provocant un microclima típicament mediterrani amb estius càlids i secs i hiverns suaus. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van del dels 90 m d’altitud fins els 260 m. Els vins d’aquesta zona són suaus, de grau i acidesa moderats.
La zona del Vallès Oriental és als vessants interiors de la serralada amb una orientació més obaga i un microclima més continental. Els vins són més àcids i enèrgics.

Temps:2 hores i 25 minuts

Desnivell:252 metres de pujada i 252 metres de baixada

Llargària:7 quilòmetres 880 metres

Dificultat:fàcil

Punts d’aigua:Passem per dues fonts, la de Can Gurri i la Font del Llorer.

Punts de referència:*urbanització Alella Park * Dolmen de Can Gurri * Font de Can Gurri * font del Llorer * dolmen de Castellruf * Turó de Castellruf * dolmen de Castellruf * Bosc d’en Mates * Turó de Galzeran * Rocs de Montjorn * bosc de les Quatre Torres * bosc de Can Sanç * la Vinya d’en Taietí.* Sot de Can Rafel * urbanització Alella Park

Punt de partida:carrer superior de la urbanització Alella Park, 350 metres, situada entre Alella i el Coll de la Cera. L’entrada a la urbanització està degudament indicada. Just al carrer alt passem d’un vial asfaltat a una pista de terra. Es una de l’entrada al parc.

Itinerari:0,00 h. Part alta de la urbanitzacióAlella Park. 350 metres. Seguim l’ample pista vers a l’oest, la qual es la prolongació natural del vial asfaltat.

0,03 h. Bifurcació. Seguim per la pista ascendent en diagonal vers a la nostra dreta.

0,07 h. Passem pel costat d’un dipòsit d’aigua que resta a la nostra esquerra.

0,08 h. Un corriol se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal. A partir d’aquest moment coincidim amb les marques de G.R.

0,13 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta en direcció N.O.

0,18 h. A ma dreta surt un corriol que ens duu al Dolmen de Can Gurri, situat a pocs metres. Cartell indicador. Visitem el dolmen i tornem a la pista principal per continuar per terreny planer vers al N.O.

0,20 h. Un camí secundari que obviarem se’ns incorpora per la dreta.

0,24 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i prenem el corriol que surt a la nostra esquerra i que s’endinsa al bosc.

0,27 h. Font de Can Gurri. Seguim pel corriol que ara presenta un tram de pujada amb una marcada trialera.

0,42 h. El camí es va fent mica en mica més ample. En un tram de suau pujada hi trobem a ma dreta la font del Llorer, seguim pujant tot recte.

0,48 h. Anem a parar a una pista perpendicular més ample que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques de G.R.

0,54 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta on aviat neix un corriol a ma esquerra que servirà per abandonar al poc aquests nova pista. Marques de G.R. El corriol transcorre pel mig del bosc en direcció N.O.

1,00 h. Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra.

1,02 h. Pista perpendicular. Estem en una cruïlla amb forma de “T”, seguim el nou brancal de la dreta en direcció nord.

1,06 h. Passem pel costat del dolmen de Castellruf, que resta a la nostra esquerra i que es de visita obligatòria. Cartell indicador.

1,07 h. Bifurcació. Pista perpendicular. Estem en una mena de collet. 420 metres. Abandonem tot el sistema de pistes i prenem el corriol que neix tot recte i que puja pel mig del bosc amb pronunciada pendent vers al nord. A mitja alçada trobem una bifurcació de camins, ja a tocar del cim, el correcte es el de l’esquerra.

1,14 h. Turó de Castellruf, 460 metres, on trobem les runes del poblat ibèric de Castellruf. Desfem les nostres passes vers al sud per baixar del turó i continuar amb l’excursió.

1,18 h. Ja hi tornem a ser al coll. Seguim vers al sud, desfent el tram de pista horitzontal que passa vora el dolmen de Castellruf, que ara restarà a la nostra dreta.

1,20 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta, deixant ja de manera definitiva el tram comú pel qual ja havíem caminat abans d’assolir el cim. Abandonem alhora les marques de G.R.

1,24 h. Camí que surt a la nostra dreta i que ignorem.

1,29 h. Bifurcació. Seguim per la pista ascendent de la nostra esquerra en direcció sud. Estem travessant el Bosc d’en Mates.

1,31 h. Se’ns incorpora una pista diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte en direcció sud. Iniciem un tram relativament planer.

1,36 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, traçant un marcat revolt. Estem fent el cercle final de pujada al cim.

1,37 h. Turó de Galzeran. 484 metres. Coronat per una alta torre de guaita. Bones vistes panoràmiques sobre la serralada de Marina. Per continuar l’excursió davallem uns pocs metres per la mateixa pista per la qual em pujat i prenem un corriol que neix a la nostra dreta en direcció sud i que descriu unes marcades ziga zagues entre camps de vinya. Taques blanques. Aquesta davallada es coneguda com els Rocs de Montjorn.

1,44 h. Anem a parar a un collet. Trifurcació de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció E-N.E. per una pista bastant horitzontal. A partir d’aquest punt coincidim de nou amb les marques de G.R.

1,49 h. Bifurcació. Ignorem el brancal descendent de la nostra dreta i seguim tot recte vers al N, després N.E. Creuem el bosc de les Quatre Torres

1,52 h. Bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra esquerra i seguim per la pista principal. Marques de G.R. Anem sempre en tendència E.-N.E. Creuem el bosc deCan Sanç i la Vinya d’en Taietí.

2,12 h. Sot de Can Rafel. Bifurcació. Seguim el brancal superior de la nostra esquerra. Marques de G.R.

2,14 h. Un camí se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte per la pista principal.

2,20 h. Una pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte.

2,23 h. Bifurcació. Deixem la pista ascendent a la nostra esquerra amb les marques de G.R. per continuar tot recte. Ja hi som molt a prop del punt de partida i just en aquests darrer tram tornem a coincidir amb els primers passos del periple.

2,25 h. carrer superior de la urbanització Alella Park, 350 metres. Final de l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

23 mayo, 202023 mayo, 2020

TURÓ DE GALZERAN DES DE TIANA PER LA MARE DE DÉU DE L’ALEGRIA.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Excursió assolellada per un vessant on el bosc no ha pogut desenvolupar-se com en altres zones de la serralada segurament per raó dels incendis i de la gran exposició al sol. Evitar dons hores caniculars de dies calorosos.

Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria:És l’antiga església parroquial de Tiana i com a tal està documentada des del 1018 i sembla que va ser construïda sobre les restes d’una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104. L’edifici actual és del segle XVI, si bé molt reformat i ampliat durant el segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1729). Els documents més antics que fan referència al culte a la Mare de Déu de l’Alegria són de la segona meitat del S. XVII. Té una nau rectangular capçada amb absis poligonal i un campanar de torre que té finestres apuntades i coberta piramidal a quatre vessants. L’interior és decorat amb pintures murals d’Ignasi Serra Goday, del 1970.

Temps:1 hora i 56 minuts.

Desnivell:207 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:5 quilòmetres 740 metres.

Dificultat:fàcil

Punts d’aigua:A prop de l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria hi ha la font homònima, si be l’itinerari estricte no passa per la mateixa.

Punts de referència:*Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria * Els Ginestells * Collet de Nou Pins * Turó de Galzeran * Collet de Nou Pins * Els Ginestells * Torrent de Montcerdà * Can Montcerdà * Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria

Punt de partida:Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria. Accesible en vehicle des de Tiana, ben indicada.

Itinerari:0,00 h. Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria.170 metres. Prenem l’ample pista que surt vers al nord i que passa entre l’església i el cementiri.

0,01 h. Deixem a la nostra dreta un brancal, amb el seu corresponent cartell indicador que ens informa que es una finca particular. Seguim tot recte.

0,02 h. Deixem la pista principal i prenem una ascendent que neix vers a la nostra dreta. Cadena. Comencem aquí la pujada constant vers al cim, evident i sense pèrdua possible. Orientem les nostres passes en direcció nord.

0,25 h.Neix un camí perpendicular vers a la nostra dreta que obviem per continuar la pujada.

0,36 h. En un revolt surt un corriol vers a la nostra esquerra amb un indicador que ens diu que es l’accés a Can Bellús. Ignorem el corriol i continuem pujant per la pista de terra.

0,39 h. Neix una nova pista secundària perpendicular vers a la nostra esquerra que obviem per continuar pujant en orientació N.O.

0,44 h. Neix un nou camí vers a la nostra esquerra que també obviem per continuar per la pista principal, la pujada mica en mica es suavitza.

0,46 h. Els Ginestells. Neix una nova pista en diagonal vers a la nostra esquerra i que ara obviarem, si be cal tenir en compte que serà la pista que haurem de prendre per la baixada. Continuem recte en direcció N.

0,48 h. Collet de Nou Pins. Trobem una pista transversal horitzontal per on discorre el G.R. Al coll hi ha com una mena de dipòsits. Creuem la pista i prenem el corriol que puja fent ziga-zagues vers al nord i que enfila la pujada final del cim pel mig de vinyes.

1,00 h. Anem a parar a una pista ample que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per situar-nos sota la gran torreta de guaita que corona el Turó de Galzeran, 485 metres. Una vegada feta la pausa del cim davallem desfent les nostres passes vers al Collet de Nou Pins.

1,09 h. Collet de Nou Pins, seguim la pista vers al sud desfent les passes del camí de pujada.

1,11 h. Els Ginestells. Abandonem la pista per la qual hem pujat i prenem una de nova, també descendent, que surt en diagonal vers a la nostra dreta en direcció S.O. La pista, molt evident, descriu unes grans revolts i es va orientant vers al cor de la vall.

1,24 h. Bifurcació. Prenem la pista descendent que neix en perpendicularvers a la nostra esquerra, orientant les nostres passes vall a baix en direcció sud. Baixada continua.

1,29 h. A l’alçada d’un revolt obviem un camí que neix vers a la nostra esquerra, al cop ja hi serem al Torrent de Montcerdà (gairebé sempre eixut)

1,38 h. Essent ja a la part baixa de la vall, on hi ha diverses edificacions disperses, creuem en transversal una pista. Seguim vers al sud, ara ja amb suavíssima pèrdua de desnivell.

1,46 h. Can Montcerdà. Important mas que resta per sobre nostre a l’esquerra. Anem a parar al vial asfaltat que ens ha servit d’accés rodat per anar a l’ermita, seguim dons, ja sense pèrdua possible, l’esmentat vial en direcció est, o sigui, cap a la nostra esquerra. Cartell indicador “camí del cementiri”.

1,56 h.Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria. 170m metres. Ja hi som al punt de partida, donant per finalitzat el periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-galzeran-des-de-tiana-per-lermita-de-lalegria-49766652

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

23 mayo, 202023 mayo, 2020

TURÓ DE GALCERAN DES DEL COLL DE MONTALEGRE

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Curta excursió que discorre per pistes amb bones perspectives panoràmiques sobre la vall de Tiana

La Cartoixa de Montalegre: Monestir de l’Ordre de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415. És l’única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.

L’edifici es remunta a l’any 1247, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona en 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l’any 1409 el va adquirir l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

El 1901 s’instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s’hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins l’any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com «la casa de las monges».

La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d’ells assassinats durant els primers dies. L’ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins el final de la guerra.

En 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s’instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L’edifici que ocupava el seminari (la Conreria) es cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies.

Els edificis de la cartoixa s’organitzen al voltant de dos claustres juxtaposats. Primer es construí un sol claustre, l’interior, les obres del qual acabaren l’any 1448. Aquest és prou gran, té 55 metres de costat, i és d’estil gòtic força senzill, amb trams de tres arcs recolzats sobre columnetes. Al seu voltant s’hi construïren la cel·la del pare prior, i setze cel·les per als monjos. L’any 1636 es va ampliar el número de cel·les fins a les 30 actuals.

L’església és d’un gòtic senzill, construïda entre 1415 i 1463. És un temple allargat i estret, sense capelles laterals, molt senzill i organitzat en base a dos cors: un per a els pares i l’altre per als germans. No existeix una zona per a fidels, ja que no es permet l’entrada als oficis religiosos a ningú que no resideixi a la cartoixa.

Temps:1 hora i 15 minuts

Desnivell:116 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:4 quilòmetres 790 metres

Dificultat:Baixa

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tota l’excursió. Al principi trobem un restaurant – bar just a tocar de la carretera.

Punts de referència:* Coll de Montalegre * casa de Colònies Mas Po Canyadó * Turó d’en Galzeran * Collet de Nou Pins * Coll de Montalegre

Punt de partida:Coll de Montalegre, 312 metres, accessible en vehicle per la carretera B-500 que comunica Badalona (amb la seva variant BV-5008 que surt des de Tiana), amb Sant Fosc de Campsentelles i Martorelles. Podem aparcar el vehicle davant de l’alberg de la Conreria.

Itinerari:0,00 h. Coll de Montalegre.312 metres. Prenem l’ample pista que neix al costat de llevant del coll, a ma dreta d’un restaurant. Cartell que ens indica “Casa de Colònies Mas Po Canyadó”, que està a pocs metres. Marques de G.R.

0,02 h Bifurcació. Estem davant de la casa de Colònies Mas Po Canyadó. Seguim tot recte vers al E.-N.E., marques de G.R. Travessem una mena de petita urbanització. Seguim pel carrer anomenat “camí vell de Martorelles”

0,06 h. Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular. Estem a la part final del conjunt de cases. Seguim tot recte per la pista principal.

0,10 h. Bifurcació. El brancal de l’esquerra dibuixa un revolt. Nosaltres continuem tot recte. Cadena a la pista i rètol que ens informa que entrem al Parc de la Serralada Litoral. Seguim el G.R.

0,15 h. Deixem a la nostra dreta un brancal descendent. Seguim vers a l’E.-N.E guanyant alçada de manera molt suau.

0,17 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Pista ample i marques de G.R.

0,24 h. Bifurcació. Deixem el G.R. i seguim pel brancal ascendent que surt a la nostra esquerra, que puja en diagonal i que de seguida descriu un revolt vers a la dreta per re orientar la marxa vers al E.N.E.

0,36 h. Bifurcació. Seguim pel brancal ascendent de la dreta que de seguida fa una volta com de mig arc, estem coronant el cim.

0,39 h. Turó d’en Galzeran, 485 metres. Coronat per una gran torre de guaita. Per continuar l’excursió retrocedirem uns pocs metres i prendrem un corriol descendent que surt vers al sud (sageta blanca a l’inici) i que davalla de manera ferma fent ziga zagues en mig de conreus de vinyes.

0,48 h. Collet de Nou Pins. Tornem a coincidir amb el G.R. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una d’horitzontal que re orienta les nostres passes vers a l’oest.

0,54 h. Unió de pistes. Coincidim aquí amb el punt 0,24 h del trajecte de pujada, desfem dons les nostres passes retornant per terreny ja conegut.

1,15 h. Coll de Montalegre. 312 metres. Ja hi som de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-den-galzern-des-de-coll-de-montalegre-49763858

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

22 mayo, 202022 mayo, 2020

TIBIDABO – TRAVESSIA TORRE BARÓ AL BARRI DE PENITENTS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció a l’itinerari: Des dels temps en que Barcelona es va consolidar com a gran ciutat, la Serra de Collserola s’ha convertit en una mena de gran parc urbà, restant en l’actualitat encerclat per totes les poblacions i xarxes de comunicacions de l’àrea metropolitana.

Malgrat la gran densitat de població que te per totes bandes, la Serra no ens deixarà de sorprendre per la conservació de grans masses forestals i certs racons tranquils i silvestres, sobretot en el que es refereix al vessant que dona al Vallès.

Respecte a l’excursió que proposem, es tracta d’una travessa que comença a l’extrem N.E. de la Serra i culmina al seu punt més alt, on trobem el parc d’atraccions, la carretera d’accés i l’indiscutible silueta de l’església del Tibidabo, que es un dels símbols i icones turístics de la ciutat.

Val a dir que, en conjunt, es tracten de camins molt freqüentats. A la part inicial, que potser es la més tranquil·la, el paisatge es veu afectat per les nombroses torres elèctriques. Tot el trajecte de la Serra ens ofereix amples vistes sobre la gran ciutat, i no ens costarà gaire treball localitzar edificis emblemàtics com la Sagrada Família, la Torre Asgard o les Torres Mafre.

Punts de referència: * Mirador de la Torre del Baró * Torre Baró * Coll de Roquetes * Turó de Roquetes * Coll de Canyelles * Turó d’en Segarra * Coll de la Ventosa * Turó d’en Gras * Turó d’en Fotja * Portell de Valldaura * Turó de Valldaura * Pas del Rei * Turó de la Magarola o del Maltall * Coll de l’Erola * cim del Tibidabo * Vivers de Can Borní * Font de Can Borní * barri de Penitents (Barcelona).

Punt de partida: Mirador de Torre Baró. 193 metres.

Com arribar-hi: Per carretera asfaltada des del barri de Canyelles, al Districte de Nou Barris, Barcelona. Una línia d’autobús enllaça la plaça Virrei Amat amb el Mirador.

Horari: 4 hores

Dificultat: Baixa – Mitja.

Punts d’aigua: Durant tot el trajecte per dalt dels cordals no hi trobem cap font. Al cim del Tibidabo, davant de l’església i sense necessitat d’entrar al Parc d’Atraccions, hi ha un bar – restaurant on ens podrem aprovisionar de begudes. Durant la baixada hi trobem l’única font del trajecte, la Font de Can Borni, davant dels Vivers homònims. Font que no sempre raja.

Descripció itinerari: 0,00 h. Des del mirador de la Torre del Baró i prenem un ample camí ascendent en sentit oest vers a la torre que es ben visible. Passem per sota de la Torre Baró, 212 metres, i seguim pel camí, ara perdent alçada de manera gairebé insensible.

0,05 h. Coll de Roquetes, 206 metres. Creuem la carretera o carrer asfaltat i iniciem la pujada per una pista bastant ample que ressegueix el cordal amb vegetació baixa. De seguida deixem una pista a l’esquerra i quan trobem un corriol que puja directa a la nostra esquerra, abandonem la pista per la qual venim i pugem per l’esmentat corriol.

0,20 h. Turó de Roquetes. 304 metres. Coronat per una enorme torre. Cal agafar l’ample pista que va vers a l’oest, per tal de traspassar el petit Coll de Canyelles, 283 metres, on trobem una altre pista que prové de la nostra dreta, i seguir tot recte per dalt del cordal, que es va re orientant vers al S.O..

0,35 h. Turó d’en Segarra. 328 metres. Coronat per una construcció i antenes de telecomunicacions. Davallem per un camí vers a l’oest, pel mig de vegetació de matolls. Camí molt ben marcat.

0,45 h. Coll de la Ventosa, 248 metres. Creuem la carretera. Cartell indicador. Seguim per l’ample pista que neix a l’altre costat del coll i que discorre, amb una molt suau pujada, vers a l’oest.

0,48 h. Una pista se’ns incorpora des de la dreta i seguint vers a l’oest, davant nostre, hi trobem una bifurcació. Seguim per la pista situada a l’alçada més baixa, o sigui, la de l’esquerra. Durant aquest tram hi passem pel vessant sud del Turó d’en Gras.

0,52 h. Un pista se’ns uneix per la dreta, en realitat es la mateixa que havíem deixat de banda minuts abans.

1,05 h. Bifurcació de pistes, seguim per la de la nostra dreta, passem pel costat d’una torreta metàl·lica, fins trobar un camí a pocs passos que deixa també aquesta pista i puja vers a la nostra esquerra pel vessant sud del Turó d’en Fotja, de 349 metres d’alçada, el qual no arribem a coronar. A partir del moment en que abandonem la pista i agafem el corriol, coincidim amb les marques de PR (grogues i blanques) i GR (vermelles i blanques).

1,15 h. El corriol va a parar a un creuament de pistes en forma de “X”, molt a prop veurem la carretera asfaltada. A l’altre banda del creuament en X, pel brancal que surt davant nostre a l’esquerra, i veurem un cartell indicador i les marques de GR. Passem pel costat d’una construcció i en un indret on hi ha unes petites escales, abandonem la pista i entrem pel senderó en mig de bosc, tot seguint les marques de pintura.

1,25 h. Portell de Valldaura, 348 metres, una passarel·la metàl·lica que forma un ample pont passa per sobre de la carretera asfaltada. Just a l’altre costat del pont hi ha un replà amb una unió de pistes. Seguim tot recte vers a S.O. per trobar, als pocs metres, un altre senderó que s’endinsa pel mig del bosc a la nostra dreta. Es el moment de tornar a abandonar la pista i prendre la senda. Marques de PR i GR.

1,35 h. El sender va a parar a una pista pavimentada que seguirem en sentit ascendent vers a la dreta i que, en pocs metres, ens porta dalt del Turó de Valldaura, de 419 metres d’alçada, que està coronat per una construcció i una antena de comunicacions amb el seu corresponent filat. Seguim vers a l’oest per un nou caminet, bastant planer, que discorre en mig del bosc.

1,40 h. Pas del Rei, 408 metres. A banda i banda neixen dos camins descendents. Els obviem i seguim tot recte.

1,42 h. Bifurcació. Seguim pel camí de l’esquerra que es ascendent. Marques de PR i GR.

1,45 h. Turó de la Magarola o del Maltall. 429 metres. Vèrtex geodèsic. Bonic mirador habilitat amb banc de fusta. La senda continua vers al sud, essent primer un corriol per convertir-se en pista descendent als pocs metres.

1,55 h. Anem a parar a una pista molt ample. Cartell indicador. En aquest moment es separen el GR i el PR. Nosaltres continuarem per les marques de GR-92 (vermelles i blanques) que continuem per l’ample pista que ara discorre pel vessant obac de la muntanya, en direcció S.O. Deixarem de banda dos pistes a la nostra dreta, totes elles descendents, continuant sempre per la que discorre recte i sense perdre alçada.

2,15 h. Coll de l’Erola. 397 metres. Passem per darrera de la residència Vista Rica, la carretera resta a pocs metres, però les marques del camí (en aquest punt tornen a coincidir el GR i el PR), van pel mig del bosc a pocs metres a la dreta de l’asfalt.

2,20 h. Cruïlla de la carretera d’accés al Tibidabo. Si volem pujar al punt culminant de la Serra, tan sols ens queda l’opció d’anar per aquesta carretera que descriu un gran revolt, te bastant de trànsit, i uns 2 quilòmetres de llargària.

2,50 h. Placeta del cim del Tibidabo, 515 metres. Estem entre el restaurant, l’entrada al Parc i l’església. Ja em coronar la part alta de la Serra. Per davallar desfarem els passos per la carretera per la qual em pujat fins a les proximitats de la cruïlla.

3,10 h. Just a uns 200 metres abans d’arribar a la cruïlla veurem una pista que neix al marge dret, rètol indicador, i que ens duu vers als Vivers de Can Borní. Es el camí que utilitzarem pel retorn a Barcelona.

3,20 h. Vivers de Can Borní. Passem per davant dels jardins públics que tan sols estan oberts als caps de setmana. Davant de l’entrada localitzem, a l’altre costat de la pista, la Font de Can Borní. Nosaltres continuem perdent alçada per la pista. Arribem a un replà des d’on surten dos corriols descendents, l’ample pista continua ara vers a l’est.

3,30 h. Bifurcació de pistes. Cartell indicador. Just a la mateixa bifurcació i neix un camí que fa una forta baixada. Abandonem les pistes i prenen el camí que davalla en direcció S.E.

3,40 h. Ja hi som a les cases altes del barri de Penitents (Barcelona). Seguim el carreró vers a l’esquerra i prenen una altre pista, anem a parar de ple a aquesta barriada de la part alta de la ciutat.

4,00 h. Davallant per carrers anirem a parar a la Ronda de Dalt i a les seves proximitats i podrem localitzar transports públics, tant línies d’autobús com el metro (L3 – Penitents).

Descens: La part final de l’itinerari ja es el descens a la ciutat de Barcelona.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

22 mayo, 202022 mayo, 2020

CINGLES DE GALLIFA DES DEL PONT DE LES MALLOLES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció a l’itinerari: En realitat aquest curt itinerari no es l’excursió més directa i concorreguda al cim, ja que la qualificació de “més clàssica” la rep la pujada directa al cim des del poble de Gallifa per la pròpia canal de Sant Sadurní. Malgrat això l’excursió proposada per pujar dalt dels cingles es una mica més llarga i més variada que la pujada des del poble, ja que podrem gaudir de tranquil·litat i de boniques vistes panoràmiques parcials des de les proximitats del mas de Sobregrau. Immens mas particular que te una esglesiola incorporada.

Malauradament la part inicial es va veure afectada pels incendis de l’any 2003 i que encara avui en dia es poden veure els seus afectes sobre el paisatge mancat de bosc.

Punts de referència: * Pont de les Malloles * Pla del Corregidor * Mas del Sobregrau * Collet de Sant Sadurní * Sant Sadurní de Gallifa Punt de partida: Pont de les Malloles. 550 metres.

Com arribar-hi: Per la carretera que comunica Sant Feliu de Codines amb Sant Llorenç de Savall i que passa per mateix poble de Gallifa. El pont es troba a poc més d’un quilòmetre després d’haver passat aquests poble, direcció Sant Llorenç de Savall.

Horari: 1 hora i 15 minuts.

Desnivell: 391 metres

Dificultat: baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap. A prop del punt de partida i fora del trajecte de l’itinerari, hi trobem la Font de les Malloles, al marge esquerra del torrent. No obstant, el millor es dur l’aigua necessària des d’abans de començar a caminar.

Descripció itinerari: 0,00 h. Pont de les Malloles. 550 metres. Davant del pont i surten dues pistes. La que discorre al costat del torrent, en molt bon estat, i una segona situada més a la dreta que te una tanca metàl·lica que fa de barrera. Prendrem aquesta segona que puja més directament i no te transit de vehicles. La pista puja en diagonal vers a la dreta, direcció est, amb una inclinació suau. Curiosament te el ferm ple de restes de totxanes triturades, i no es un sector concret, si no la tònica general d’aquest tram de camí. Terreny afectat pels incendis del 2003.

0,14 h. Pla del Corregidor. Bifurcació, seguir pel brancal ascendent de l’esquerra.

0,16 h. Nova bifurcació. Continuar pel brancal de l’esquerra. El camí ara ja te orientació nord.

0,20 h. Mas del Sobregrau. Immensa construcció d’us particular, molt ben arranjada i que te una església incorporada. Seguim vers al nord, deixant a banda esquerra una pista ascendent amb una cadena que barra el pas, per seguir per la pista horitzontal que va pel costat dels conreus i que descriu una mena de mitja lluna per re orientar-se vers a l’est i començar una pujada gradual, molt suau, que s’alterna amb trams horitzontals.

0,35 h. Bifurcació de pistes. Seguir pel brancal de l’esquerra que es ascendent.

0,45 h. Deixem a la nostra esquena una pista que surt en diagonal ascendent vers a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint amb la mateixa orientació que em dut fins al moment, o sigui, vers a l’est.

0,48 h. Al marge esquerra de la pista neix el corriol que puja per la Canal de Sant Sadurní. Fita indicadora. Cal abandonar la pista i seguir el corriol ascendent, que creua un parell de pistes en estat d’abandonament. Aquest corriol te taques blanques, si be estan disposades de tal manera que son força més visibles a la baixada que a la pujada.

1,05 h. El camí va a parar a una pista. De seguida hi ha un nou brancal vers a la dreta, que es ascendent, i en poc hi estarem a el Collet de Sant Sadurní, de 830 metres, que es l’unió de tres pistes. Cal deixar de banda totes les pistes i pujar pel camí que surt a la nostra dreta (cartell indicador) i que puja vers a la cúspide del cim. El camí esta molt ben marcat i a mitja alçada d’aquesta darrera pujada i creuem en perpendicular una nova pista que fa un traçat horitzontal.

1,15 h. Cim dels cingles del Gallifa, on es situa l’església abandonada de Sant Sadurní de Gallifa, a 941 metres d’alçada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

21 mayo, 202021 mayo, 2020

PIC DE NOUFONTS PEL VESSANT NORD-NORDOEST.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:El vessant nord nord-oest del Pic de Noufonts és un llom amb una aresta que es va desdibuixant a la part baixa fins a formar un caos de canals i cingleres rocoses que serveixen de taló de fons de l’Estanyet. Aquest itinerari resulta més interessant com a via de descens, essent l’únic que no presenta cap coll entremig.

Temps:1 hora 15 minuts

Desnivell:506 metres de pujada i 1 metres de baixada

Llargària:1 quilòmetres 710 metres

Dificultat:Excursió de mitjana dificultat. Tècnicament fàcil.

Punts d’aigua:No hi ha cap punt d’aigua en l’itinerari, caldrà proveir-nos de líquid a la desembocadura del petit llac de l’Estanyet.

Punts de referència:* l’Estanyet. * Circ de les Feixes * Pic de Noufonts

Punt de partida:l’Estanyet, 2.325 metres. Accesible des de la Vall de Riberola (Prats de Balaguer) A 1 hora i 40 minuts a peu des del Llac d’Aumet. Prats del acampar amb un paisatge entranyable. Poc protegit al vent. A prop hi ha un orri molt petit. Aixopluc per 2 – 3 persones.

Itinerari: La part inicial planteja dues alternatives d’accés:

Ens situem a la vorera sud de l’Estanyet. Trobem un corredor tarterós molt marcat que travessa tots els ressalts rocosos, de forma triangular, molt característic. Aquesta canal, que està formada per pedres inestables, va perdent caràcter fins a fondre’s en plena aresta N.N.O. (0,45 h)
La segona variant consisteix a seguir el camí cap al Pic d’Eina pel Circ de les Feixes. Quant arribem a la part baixa de la depressió del Circ de les Feixes, altitud 2.461 metres, deixem el camí semi dibuixat de pujada al Pic d’Eina per prendre direcció est, flanquejant per sota el promontori que forma la torreta – cota 2.531 metres, fins al peu de les pendents d’herba i grava de l’aresta del Noufonts. Aresta que assolim per aquest vessant pedregós orientat cap a ponent. (0,45 h)

Una vegada que som a l’aresta en qüestió, més enllà dels 2.600 metres, punt d’unió de les dues alternatives d’accés descrites, pugem pausadament per aquest ample llom. Guanyem un promontori rocós format per la unió de l’aresta N.E. amb l’aresta cimera del Noufonts. Passant la torreta de blocs només resta caminar uns quants metres i ja som al Pic de Noufonts, 2.861 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

19 mayo, 202019 mayo, 2020

PIC DE NOUFONTS DES DEL SANTUARI DE NÚRIA PER L’ARESTA DE CAP DE PORC.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:L’aresta de Cap de Porc és un gran contrafort que es desprèn del Pic de Noufonts, des del mateix cim, fins a les portes del Santuari, separant la Coma de Noufonts de la Coma d’Eina.

Tot seguit descriurem l’itinerari integral, o sigui, pujant el mateix contrafort de Cap de Porc per continuar carenejant fins al punt més alt. Potser no sigui l’alternativa més utilitzada, ja que surt més a compte emprendre la carena a la Collada Fonda, però d’aquesta manera deixem per recórrer la part inicial del cordal.

Temps:2 hores i 30 minuts

Desnivell: 878 metres de pujada i 7 metres de baixada.

Llargària:4 Quilòmetres 150 metres.

Dificultat:Excursió de mitjana dificultat, tècnicament parlant fàcil.

Punts d’aigua:Anem a prop del torrent de la Coma de Noufonts fins al moment que abandonem les proximitats de les aigües (pont de l’Escuder) i iniciem el flanqueig vers a l’aresta.

Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Cap de Porc * Collada Fonda * La Feixa * la Planxa del Noufonts * Pic de Noufonts

Punt de partida:Santuari de Núria, 1.967 metres.

Itinerari: Sortint del Santuari de Núria cal enfilar la vall que s’obre cap a llevant, a la bada dreta del riu, passant per un tros de bosc de la Verge que resulta comú amb les pistes d’esquí. Així dons trobem un camí ample i ben marcat que podrem evitar en part, quan no hi hagi neu, per la drecera que discorre una mica per sota (marques G.R.) Si hi ha neu, malgrat el perill que representa transitar per les pistes d’esquí alpí, es preferible d’utilitzar la pista ample ja que la drecera del G.R. resulta perdedora i un xic arriscada al dibuixar-se sobre el riu. Totes maneres cal ser prudents i anar sempre ben arrambats al marge esquerra de la pista.

Al poc les pistes deixen de banda la Coma i un camí de muntanya s’enfila per suaus pendents, vora el riu, en direcció est. Aviat trobem el Pont de l’Escuder, on cal passar a l’altra banda del torrent (0,30 h) En aquest punt abandonem la senda que puja vers a les comes de Noufonts i Noucreus i travessem un altre torrent, situat a la nostra esquerra, que son les aigües provinents de la Coma de Noufonts, aquesta vegada sense l’auxili d’un pont. Re emprenem la pujada vers al vessant est del Cap de Porc, amb un camí desdibuixat, de fort pendent, que travessa trams herbats molt poblats de rododendres. Assolirem la carena al punt més elevat del Cap de Porc, 2.294 metres, (1,00 h).

Cal resseguir l’aresta cap al nord. En un principi és bastant planera, gairebé no guanya desnivell i presenta petites ondulacions amb les respectives cotes i collets. Tot seguit arribem a la depressió més significativa del cordal que es la Collada Fonda. 2.330 metres (1,30 h).

Ara la carena es redreça per guanyar alçada de forma suau i constant. La part inicial de la pujada encara te un petit replà conegut com La Feixa i després comença la pujada de manera decidida, indret conegut com la Planxa del Noufonts. En uns dels ressalts rocallosos trobem una creu solitària, que ens mostra que fins i tot aquests paranys poden ser terribles amb mal temps. Poc a poc guanyem metres fins arribar al punt culminant de l’aresta que es l’abans cim sud, cota 2.830 metres, a pocs metres del cim principal situat encara més cap al nord. Pic de Noufonts. 2.861 metres. (2,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

FOTO PAKO CRESTAS

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

18 mayo, 202018 mayo, 2020

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT PER L’ARESTA N.-N.O.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Petit ramal a cavall entre el Clot de la Pastera i la Vall de Carançà. Aresta molt desconeguda i per contra, la única grimpada que permet el planer cim de la Fossa del Gegant.

Escalada curta i distreta que aconsellem fer-la amb neu. Molt recomanable com a ascensió mixta (neu i roca) amb un bonic ambient alpí.

Temps:30 minuts

Desnivell: L’aresta estricta 196 metres, si comptem l’aproximació integral al punt de partida des del Santuari farem un total de desnivell acumulat de mès de 1.000 metres.

Llargària: Comptant tota l’aproximació des del Santuari de Núria al punt de partida de l’aresta, cal sumar un total de 6 quilòmetres i 30 metres

Dificultat: Excursió de dificultat mitjana – alta. Tècnicament es pot considerar F+, passos de IIº. Preferible fer-la amb neu.

Punts d’aigua: Al Clot de la Pastera podem trobar petites basses de fusió en època de desglaç. Dins de l’aproximació des de Núria trobarem el torrent de la Coma del Noucreus.

Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Reconca de Mulleres * Coll de Noucreus * Clot de la Pastera * Pic de la Fossa del Gegant.

Punt de partida: Clot de la Pastera, 2.605 metres. Petita coma de l’alçada encaixonada entre les arestes de Pas de Porc i l’aresta nord del Pic de la Fossa del Gegant. Per arribar-hi caldrà traspassar el Coll de Noucreus, tot pujant la Coma de Noucreus des de Núria i davallar vers al nord, corriol marcat. Cal comptar 2,15 h per arribar-hi des del Santuari.

Si venim des de Carançà l’aproximació es molt més llarga, ja que cal pujar los gorgues, passar pel refugi del Ras de Carançà i l’Estany de les Truites, el que pot representar més de 7 hores.

Itinerari: L’aresta tanca el Clot de la Pastera pel nord formant una mena de collet. Guanyem aquest collet per enfilar el cordal que en un principi es segueix en direcció S.E. essent fàcil i ample. Després ens anem orientant cap al sud seguint una aresta rocallosa ben definida

Consta de petits ressalts de IIº, alternats amb trams horitzontals i fàcils. Destaca un obstacle entremig de II+, no obligatori, que presenta una escalada de 4 metres per blocs fissurats i bona roca. En arribar al tram final desapareixen les roques fusionant-se l’aresta en l’altiplà del Pic de la Fossa de Gegant, 2.807 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

17 mayo, 202017 mayo, 2020

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT DES DE NÚRIA PEL COLL DE NOUCREUS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Itinerari molt similar a la pujada del Pic de Noucreus per la mateixa coma. La pujada al Pic de la Fossa del Gegant, degut a l’excessiva proximitat, és un complement lògic de l’ascensió a les creus del Coll.

Temps:2 hores i 5 minuts.

Desnivell:802 metres de pujada i 1 de baixada

Llargària:4 quilòmetres 420 metres

Dificultat:Excursió de mitja dificultat. Tècnicament fàcil

Punts d’aigua:El mateix torrent que davalla de la Coma de Noucreus i que travessem pel pont de l’Escuder.

Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Reconca de Mulleres * Coll de Noucreus * Pic de la Fossa del Gegant

Punt de partida:Santuari de Núria, 1.967 metres.

Al poc les pistes deixen de banda la Coma i un camí de muntanya s’enfila per suaus pendents, vora el riu, en direcció est. Aviat trobem el Pont de l’Escuder, on cal passar a l’altra banda del torrent (0,30 h) En aquest punt les valls es bifurquen amb els camins respectius. Cap a l’est la Coma de Noucreus i cap al nord la Coma de Noufonts. Seguim el primer per pujada suau i constant.

A la part alta la vall forma una cubeta semblant a una petita coma secundària, molt característica a totes les comes altes de la Vall de Núria, i que en aquest cas rep el nom de la Reconca de Mulleres, 2.600 metres aproximadament (1,30 h). Com a teló de fons una inclinada pujada pedregosa. Es la tartera més antipàtica de la zona. Marques de G.R.

Tenim dues alternatives d’ascensió: Primer una drecera que tira pel recte, camí més aviat utilitzat per la baixada i que representa una manera de pujar més ràpida però, tant mateix, més antipàtica degut a la inestabilitat del ferm. La segona alternativa es un camí marcat de dibuixa una llarga “Z” sota el Serrat de les Arques el qual, malgrat que dona més volta, resulta més còmode. Els dos camins tenen el seu punt d’unió a les rodalies del Coll de Noucreus, 2.790 m. (2,00 h). Marques de G.R.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

13 mayo, 202013 mayo, 2020

TRAVESSIA DE NÚRIA A TOÉS, PER LA VALL DE CARANÇÀ.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Una travessia de faula, que sembla extreta d’un compte de fades. Aquesta excursió te força ingredients: Creuem les amples comes del sud per entrar al mon màgic de Carançà. Voregem el rosaris d’estanys de Carançà. Després la llarga i tranquil·la baixada cap al refugi, amb la llarga serralada de Racons – Monoliet com a vigilant dels nostres passos.

Per últim, i després del merescut repòs l’entranyable refugi del ras de Carançà, la segona part: Les Gorges de Carançà: ponts volants, passarel·les penjades, camins excavats a la pedra …

El preludi i l’epíleg de l’excursió també son d’allò més original: El tren cremallera per accedir a Núria, i el tren groc per anar de Toés a la Guingueta d’Ix.

Aconsello fer aquesta excursió a la tardor, quan les neus ja han enfarinat els cims, els estanys més alts ja estan coberts per una fina capa de gel, i els boscos de la part baixa tenen la una riquesa de colors i tonalitats increïble.

Punt de partida: Santuari de Núria, 1.967 m.

Punt d’arribada: Poble de Toés. 780 m.

Desnivell: 894 metres de pujada i 2.021 metres de baixada.

Horari: 9 a 10 hores. Es del tot aconsellable fraccionar l’excursió en dues jornades i fer nit al Refugi de Ras de Carançà.

Dificultat: fàcil.

Recorregut: 0,00 h – SANTUARI DE NÚRIA, d’aquí prendrem l’itinerari FOSSA DEL GEGAT DES DE NÚRIA (fer al recerca corresponent) fins al Coll de Noucreus

2,00 h – COLL DE NOUCREUS, 2.790 m. Punt d’unió de diferents arestes. Deu creus de ferro Continuar cap a llevant, entrant a unes planures d’alçada.

2,05 h – PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT 2.801 m – Punt culminant de les planures d’alçada situades a llevant del Coll de Noucreus. Gran piolet de ferro. Continuem l’ample carena cap a l’Est davallant per l’ample aresta.

2,15 h -COLLADA DE CARANÇA. 2.725 m. Ample pas llegendari, veritable porta natural de la carena. Abandonem l’aresta per davallar pel vessant nord, en direcció E-NE tot flanquejant i situant-nos per sota el vessant nord dels Pics de la Vaca. Camí marcat. Fites i marques de G.R.

2,30 h – ESTANY BLAU DE CARANÇÀ, 2.583 m. El camí va a parar a la desembocadura de l’estany. Creuem les aigües que baixem vers al nord.

2,45 h – ESTANY NEGRE DE CARANÇÀ, 2.505 m. flanquejar-ho pel costat dret. Bonic àmbit paisatgístic del vessant O del Pic de l’Infern. El camí continua baixant en direcció nord per torçar després vers a l’esquerra (direcció NO), per passar per sota dels contraforts inferior del vessant nord del Pic de la Fossa de Gegant. En aquest tram el sender, que sempre està marcat amb pintures del G.R., transcorre per una mena de torrent sec.

3,10 h – PLANELLS DE L’ESTANY DE LES TRUITES. 2.332 m. Zona de prats situada al sud de l’estany gran. En aquesta zona trobem l’AIXOPLUC DE CARANÇÀ, concretament a la tartera situada al marge de ponent dels prats. Precari. 2/3 places. Murs de pedres laterals aprofitant els sostres naturals formats pels grans blocs de l’esmentada tartera.

3,15 h – ESTANY GRAN DE CARANÇÀ ó DE LES TRUITES, 2.264 m. – Es l’estany natural més gran d’aquestes muntanyes. El camí el voreja pel costat esquerra. (E). creuant el torrent a la part del desguàs situat al marge sud de les aigües. No hi ha pont. Les pedres que sobresurten ens ajudaran a creuar el torrent. Continuem baixant cap al nord passant per zones de prats i boscos. Camí marcat. Al marge sud d’aquests prats creuem de nou els torrent per continuar pel costat esquerra de les aigües.

Zona de prats. Lloc ideal per acampar. Molt freqüentat per pescadors a l’estiu.

3,30 h – ESTANY BLAU D’ABAIX i BASSETA DE CARANÇÀ, 2.241 m – Petits estanys, de forma allargada el primer i més circular i minúscul el segon. El camí, ben marcat, discorre pel marge dret.

3,40 h – Creuem el riu per situar-nos al marge esquerra. Davant nostre hi ha una zona de meandres.

4,30 h – JAÇA DE TOURO, 2.076 m. Situada a l’esquerra del camí de baixada.

cabana de pastors, l’única comoditat recau en tenir un sostre sota el quan ens podrem refugiar. 4 places.

5,10 h – RAS DE CARANÇÀ. 1.831 m Refugi situat en mig d’una zona de prats.

Guardat a l’estiu amb un compartiment lliure a l’hivern, primavera i tardor. Propietat de l’ajuntament de Fontpedrosa. telèfon: 68/97.05.15 i 68/30.33.52 (guarda). capacitat per a 30 persones. Lliteres. Servei de begudes i de menjars. Accés des de Toès, per les gorges de Carançà, 4 hores bones de marxa.

Ara bé un dels trams més encisadors de totes les excursions que trobem en aquest racó pirenaic: LES GORGES DE CARANÇÀ. tot seguint el curs de la vall cap al nord, G.R.. sempre pel cantó esquerra del riu, davallem de manera gradual fins atènyer a l’engorgat. llavors tindrem que creuar varies vegades el riu tot seguint un sistema de ponts penjant, baranes i passarel·les cargolades a les parets. Més tard el camí torna a desprendre’ns del riu, anant un centenar de metres per sobra del seu curs. Encara trobarem un tram força atractiu on el camí discorre per una gran feixa artificial excavada a plena alçada de l’estimball. Trobarem una bifurcació de camins: si continuem recta, (esquerra), anirem al poble de FONTPEDROSA. i prenem el ramal descendent, (dreta), baixem fent zigazagues fins al riu, que creuem pel darrer pont, ja a pocs metres del poble de TOÈS. Horari total aproximat de la travessa: 9 a 10 hores. Es molt aconsellable fer dues jornades, amb nit entremitja al refugi de Ras de Carançà.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/