catalonia-trekking

3 agosto, 201924 mayo, 2020

MATARRANYA – EL PARRISAL-MOLETES D’ARANY

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Interessant excursió circular en la seva part alta que ens duu a descobrir la curiosa roca foradada de l’Arany. La part alta, coneguda com les Moletes, no tenen perspectives panoràmiques, ja que discorren totes elles pel mig del bosc. Les millors vistes justament les podem gaudir de la pujada al Coll de la Balanguera i a les proximitats del mateix. Un curt tram coincidim amb el G.R.8.

Temps: 4 hores 30 minuts

Desnivell: 624 metres de pujada i 624 metres de baixada.

Llargària: 11 quilòmetres 820 metres

Dificultat: Mitja – Alta

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el periple, el que ens obliga a dur tota l’aigua o líquid necessari des de l’inici de l’excursió.

Punts de referència: * Pàrquing i pícnic del barranc de la Fenellasa * Estrets de la Fenellasa * Pinturas rupestres de la Fenellasa * Cova de la Dona * Pla de la Mina * Coll de la Balaguera * Roca Morera * roca foradada de l’Areny * Moletes d’Arany * Coll de Noguerè * Tossal del Tall Nou * Coll de la Balaguera * Pla de la Mina * Pàrquing del barranc de la Fenellasa

Accés al punt de partida: Pàrquing del barranc de la Fenellasa, al final de la pista de transit rodat permès (peatge entrada a l’estiu i caps de setmana) situada a la Vall del Parrissal. Accesible amb cotxe (primer pista pavimentada i desprès pista de terra en molt bon estat) des del mateix poble de Beseit. Cartell indicador.

Itinerari: Km. 0,0 – Des de la zona de pàrquing i pícnic del barranc de la Fenellasa, seguim la pista encara ample que discorre pel fons de la vall, en direcció sud. Una cadena impedeix continuar amb el trànsit rodat de vehicles.

Km. 0,23 – La pista, bastant planera, presenta un túnel artificial excavat a la roca. Entrem als anomenats Estrets de la Fenellasa.

Km. 0,4 – Pinturas rupestres de la Fenellasa, situades a poc metres a la nostra esquerra a l’altre marge del riu que podrem creuar amb un pont. Cartell indicador i panel informatiu. Les pintures estan protegides per una tanca però son perfectament visible. Visita obligatòria. Desprès seguirem per la pista principal situada al marge esquerra del riu en direcció sud. Passem per un segon túnel.

Km. 0,7 – Cova de la Dona, situada al tocar de la pista a ma esquerra. Ben visible. Cartell indicador.

Km. 0,8 – Pla de la Mina. Final de la pista. Prenem un corriol que neix a la nostra esquerra i que puja pel mig del bosc en diagonal vers a l’est, pel marge dret del Barranc de la Faixa Estreta. Cartell indicador a l’inici de que comencem el P.R. A partir d’aquest punt ho trobem les marques de pintura grogues i blanques.

Km. 1,4 – Bifurcació de camins. Deixem la part baixa del barranc i pugem en diagonal vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques P.R.

Km. 1,6 – Traspassem una aresta i ens situem al vessant soleia de la muntanya. Pugem vers a l’est per aquest vessant orientat a sud. Ziga-zagues. Marques de P.R.

Km. 1,9 – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra en direcció est. Marques P.R.

Km. 2,9 – Coll de la Balaguera, 1.045 metres. Fites Traspassem el coll però de seguida veurem un corriol que neix vers a la dreta passant pel costat de les runes d’un corral antic i que re-orienta les nostres passes vers al S.S.E. Marques P.R.

Km. 3,0– Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per un camí amb forta pujada vers a la nostra dreta en direcció oest. Atenció a aquest punt ja que es on hem d’anar a parar desprès del periple de la part superior de les Moletes.

Km. 3,1 – Trobem una bifurcació. Deixem el camí més ample i seguim el corriol ascendent de la dreta. Marques P.R.

Km. 3,2 – Anem a parar a la part alta de l’aresta, en mig del bosc, però de seguida ens fiquem de nou al vessant boscós situat a l’esquerra. Camí que se’ns incorpora per la dreta. Seguim vers a l’esquerra en pujada moderada i constant vers al sud.

Km. 3,8 – Roca Morera. Estem de nou a la part alta de l’aresta. El camí segueix primer ves a l’est i desprès gira de manera gradual vers al sud.

Km. 4,2 – Passem pel costat de la curiosa roca foradada de l’Areny. Foto obligatòria. Seguim el camí ben fressat pel mig del bosc vers al S.S.E. ve ara un llarg tram planer on la senda ben marcada discorre pel mig del bosc. Marques esporàdiques de P.R: Estem a la part alta de les Moletes d’Arany, on la cota màxima puja als 1.242 metres. No obstant la manca de panoràmica per la pròpia existència del bosc, el fet de que tot plegat es molt planer i que no hi ha cap fita ni indicador del punt més alt, fa que sigui molt fàcil passar-hi sense adonar-nos de que hi som al punt culminant de la serra. Seguim la marcada senda sempre cap al S.E. i desprès cap a l’est, en el moment ja que tornem a perdre alçada.

Km. 6,1 – Coll de Noguerè. Unió de camins Cartell indicador. Trobem ara el G.R. 8 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.N.O. Canvi radical dons d’orientació. Comencem a tancar el cercle de la part alta de l’excursió.

Km. 6,5 – Tossal del Tall Nou El camí ample que anàvem seguint s’estreny al traspassar una mena d’aresta. Comencem a perdre alçada per una senda en direcció nord. Marques G.R.

Km. 6,6 – Bifurcació. Cartell indicador. Abandonem el G.R. (vermelles i blanques) i prenem el camí descendent de la nostra esquerra que transita a l’inici per una mena de pista en desús ja molt tancada. De nou trobem marques de P.R. (grogues i blanques). Al poc el camí es fica a la part baixa de la torrentera, coincidint sovint amb el llit sec de la mateixa.

Km. 8,3 – Bifurcació. Seguim la senda de la nostra esquerra. Marques de P.R.

Km. 8,9 – Tornem a coincidir amb el punt quilomètric 3,0 a les proximitats del Coll de la Balaguera. A partir d’aquest punt desfem ja per terreny conegut el traçat inicial de l’excursió, davallant vers al Pla de la Mina i d’aquí al punt de partida.

Km. 11,8 – Pàrquing del barranc de la Fenellasa. Final del periple.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/el-parrizal-20861885

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

3 agosto, 201924 mayo, 2020

MATARRANYA – ASCENSIÓ AL PERIGANYOL I LA CAIXA

Introducció: Juntament amb la Picossa, entem davant del millors miradors interns de la comarca. El cim de la Caixa es una mola completament encinglada amb una curiosa forma que ens recorda la sola d’una sabata. El Periganyol te un antic lloc de guaita abandonat, que va estar actiu durant 27 estius. Al costat del cim hi ha les restes d’una barraca on el vigilant es resguardava del fred i les tempestes, amb una petita llar de foc i un espai molt reduït per cuinar i resguardar-se. El marc paisatgístic es veu encera millorat gràcies al contrast de les agües blaves de l’estany de la Pena, situat als peus de la muntanya.

Temps: 2 hores i 30 minuts per la pujada i la baixada.

Desnivell: 417metres de pujada i 64 de baixada per l’ascens i a la inversa pel descens restant els 45 metres de pujada i baixada que representa el tram addicional del Pic de Periganyol, que ja caldrà pujar novament.

Llargària: 3 quilòmetres 160 metres per pujar i l’equivalent per baixar restant els 500 metres addicionals que representa la pujada i baixada final del Pic del Periganyol, que ja no caldrà fer.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el trajecte. Cal dur per tant l’aigua necessària des de bon principi.

Punts de referència: * Proximitats dels Mas de Ferràs * Mas de Felip * Solana de la Caixa * Cim del Periganyol * Cim de la Caixa

Accés al punt de partida: Proximitats dels Mas de Ferràs, a la pista de comunica el poble de Beseit amb l’embassament de la Pena. Des de la Plaça de Santa Anna del poble de Beseit prenem la pista pavimentada (desprès pista de terra en bon estat), que neix vers al Pantà de Pena. Cartell indicador. Seguim tota l’estona marques de G.R. Als 4,5 quilòmetres ens trobem d’inici del camí. Cartell indicador. Proximitats del Mas de Ferrà ben visible al costat oposat al de la senda que haurem de pujar.

Itinerari: Km. 0,0 – Proximitats dels Mas de Ferràs. Prenem una mena de pista o camí ampla relativament planer (poca pujada) al costat de murs de pedra seca (a la dreta) i conreus a l’esquerra en direcció N.N.O. Cartell indicador a l’inici. P.R. TE-152.

Km. 0,27 – Inici de la pujada. Trobem un altre cartell indicador. A la nostra dreta, una mica lluny i apartat del camí, divissem el Mas de Felip. La pujada es molt evident i ben marcada, alternant les zones obertes amb curts trams sota l’empara del bosc de pins. Ferm bastant rocallós amb còdols. Malgrat tot la senda es prou còmoda de fer.

Km. 0,84 – Solana de la Caixa. Anem a parar a una mena d’aresta on trobem una bassa i un corriol que se’ns incorpora per la dreta (que només ho veurem si voregem la bassa). Seguim pujant per terreny obert i de manera constant vers al nord.

Km. 1,6 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim vers a nostra dreta en sentit ascendent, al poc sortim de sota els arbres i ja divissem ben a prop el primer dels dos cims.

Km. 1,9 – Cim del Periganyol, 1.033 metres. Molt bones vistes panoràmiques sobre la comarca. Trobem la torre de guaita en desús i l’aixopluc de pedra on es resguardava el vigilant. Desprès de la pausa del cim baixem desfent les nostres passes.

Km. 2,1 – Tornem a coincidir amb la senda que havíem abandonat al punt quilomètric 1,6 i que ara seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord, per girar de seguida vers a l’oest per una zona ja planera en mig del bosc.

Km. 2,8 – Ens trobem la proa oriental de la cinglera de la Caixa. Comencem a flanquejar pel seu vessant obac, o sigui vers a la dreta pel nord, per un camí molt ben fressat que discorre just per sota de les parets verticals de roca. Marques P.R.

Km.3,0 – Ens situem a l’extrem oposat del cingle de la Caixa, o sigui al costat occidental del cim, on veiem la pujada per una mena de canal vertical de pedra on pujarem amb l’ajuda d’una cadena de ferro molt ben ancorada. Tram ferrat per pujar i per baixar.

Km. 3,2 – Cim de la Caixa. 1.014 metres. Espectacular altiplà completament pedregós amb un petit conjunt de arbres esquifits a la part central a les proximitats del qual es situa el propi cim. Costa d’apreciar qui es la part mes alta d’aquest extensa zona planera. Molt bones perspectives panoràmiques molt similars a la del cim veí que hem pujat prèviament.

Descens: pel mateix itinerari, si be ens estalviarem la curta pujada al Periganyol.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ascension-al-periganol-i-la-caixa-20858794

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

3 agosto, 201924 mayo, 2020

MATARRANYA – ASCENSIÓ A PENYAGALERA

Introducció: Un dels cims més emblemàtics dels Ports de Beseit, amb unes vistes panoràmiques excepcionals. El nom de Penya Galera es deu a la seva similitud de formes amb un gran vaixell en forma de galera. Estem davant d’una ascensió variada, constant i bastant directe on divisarem cingles per tot arreu i les runes d’un mas a tocar del cim, que ens fa pensar com deuria de ser de dura la vida dels habitants de la muntanya d’antuvi.

Temps: 1 hora 45 minuts per la pujada i 1 hora 15 minuts per la baixada. En total 3 hores.

Desnivell: 480 metres ascendent i 34 metres descendents per la pujada i el mateix desnivell a la inversa per la baixada.

Llargària: 4 quilòmetres 370 metres només l’anada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el recorregut. Just al principi creuem el riu, però no es aconsellable proveir-nos d’aigua aquí. El millor es dur el líquid que necessitem des de bon principi.

Punts de referència: * Pàrquing de la pista de la vall d’Ulldemor * riu Ulldemor * Solana de l’Estés * Costa dels Arrancapets * la Serra Mitjana * Caseta de la Mola * Cim de la Penya Galera.

Accés al punt de partida: Des de Port de Beseit per la pista que discorre paralel.la al riu Ulldemor, la qual al principi està pavimentada i en molt bon estat. Peatge a l’entrada en èpoques estiuenques i caps de setmana. Quan portem un tram de pista (aproximadament 2 quilòmetres) veurem el cartell indicador del P.R. a ma esquerra i una petita esplanada per aparcar al marge dret del vial. Evident.

Itinerari: Km. 0,0 – Pàrquing de la pista de la vall d’Ulldemor. Inici de la senda del P.R. cartell indicador. Prenem un corriol ben marcat que davalla en diagonal vers al riu.

Km. 0,2 – Creuem les aigües del riu Ulldemor, sense l’auxili de cap pont. L’altre costat trobem la senda ascendent i ben marcada (marques P.R) que comença a guanyar alçada de manera ben decidida vers al E.N.E. cartell indicador a l’inici de la senda ascendent. Estem a l’anomenada Solana de l’Estés.

Km. 1,2 – Anem a parar a una mena d’aresta nua de vegetació alta i on les perspectives panoràmiques ja son força espectaculars. Seguim pel corriol ben marcat que discorre per la part alta de l’aresta en direcció N.E. continuant guanyant alçada de manera clara i constant. Estem a la anomenada Costa dels Arrancapets.

Km. 1,6 – El camí abandona l’aresta al situar-nos a sota d’unes parets rocoses que ens barren el pas. Comencem un llarg flanqueig vers a la nostra dreta en direcció est,. Tram bastant planer.

Km. 2,2 – Acabem el flanqueig i entrem en una mena de canal boscosa, tornant a guanyar alçada en direcció N.N.E. Senda evident i ben marcada. Marques P.R.

Km. 2,4 – Creuem una mena de torrentera seca i iniciem un nou flanqueig horitzontal per terreny obert, ara en direcció S.E.

Km. 2,6 – Voregem una aresta, canviant radicalment el sentit de la marxa. Ara el corriol flanqueja vers al N.N.E. alternant trams planers amb suaus pujades. Per primera vegada tenim una perspectiva propera del cim més alt de la muntanya. Molt bones vistes panoràmiques parcials. Marques P.R. Iniciem a transitar per la zona coneguda com la Serra Mitjana

Km. 3,8 – Ja estem a la part alta de la muntanya, al llom somital. Una senda se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim guanyant alçada de manera suau i constant vers a llevant. Marques P.R.

Km. 3,9 – Passem per davant de les runes del Caseta de la Mola. Situades en una mena de collet a 989 metres d’alçada. El camí continua pujant vers a l’est. El cim es ben proper.

Km. 4,2 – Corriol que se’ns incorpora per la dreta. Seguim guanyant alçada tot recte, en aquest punt coincidim amb les marques de la ruta dels estels del sud (estels de color blau), també hi ha la pintura del P.R.

Km. 4,4 – Cim de la Penya Galera. 1.034 metres.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers

POTS DESCARREGAR EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ascension-a-la-mola-de-lino-20857996

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

3 agosto, 201924 mayo, 2020

MATARRANYA – ASCENSIÓ A LA MOLA DE LINO

Introducció: Interessant ascensió a uns del millors miradors de la comarca i de la Serra del Ports de Beseit. El cim de la Mola presenta una llarga aresta on fins i tot costa detectar el punt més alt, ja que hi ha com dos o tres cotes molt semblants en alçada. Cal remarcar que a les proximitats del Mas del Lino, hi ha antics conreus avui en dia abandonats, es molt fàcil de localitzar cabres hispàniques, amb grans banyes, tant típiques dels Ports.

Temps: Comptar 1 hora i 30 minuts per la pujada i poc més d’una hora per la baixada.

Desnivell: 551 metres de pujada i 12 de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.

Llargària: 4 quilòmetres 30 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el trajecte. Caldrà dons dur l’aigua necessària pel trajecte des de bon principi.

Punts de referència: * La Pataquera * Cova d’en Cinto * Mola del Lino * Masets del Lino * Feixes del Lino * Cota occidental de la Mola del Lino * Cota oriental i superior de la Mola del Lino

Accés al punt de partida: La Pataquera. Esplanada al fons de la Vall de Ulldemor. Des de Port de Beseit per la pista que discorre paralel.la al riu Ulldemor, la qual al principi està pavimentada i desprès es converteix en una pista de terra transitable per vehicles. En molt bon estat. Peatge a les zones d’aparcament en èpoques estiuenques i caps de setmana. L’inici del camí es just al final de la llarga pista, a les proximitats del Mas de les Oliveres. Cartell indicador.

Itinerari: Km. 0,0 – La Pataquera. final de la pista d’accés per vehicles. Cartell indicador de l’inici del P.R. TE-150, direcció “Mola del Lino”. Panell informatiu bàsic de l’itinerari. El traçat inicial es un sender ben marcat, ascendent, que s’endinsa pel bosc al marge esquerra una vall, pugem en direcció E., tendència N.E.

Km. 0,15 – Bifurcació. Prenem el brancal de la nostra esquerra abandonant el fons de la vall. (sageta de pintura verda) No obstant de seguida tornem a girar a l’esquerra i ens tornem a re-orientar vers al E.N.E. Primeres marques del P.R.

Km. 0,3 – Bauma situada al marge dret del camí amb restes d’edificacions. Segurament es tracta de la Cova d’en Cinto. Continuem guanyant alçada pel marcat camí en mig del bosc.

Km. 0,7 – Bifurcació. Un camí horitzontal se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim vers a la dreta en direcció est. Be un tram de pujada més suau alternant-se amb curts trams horitzontals.

Km. 1,0 – Arribem a una mena de torrentera seca. Pujarem per la mateixa (camí marcat i fites) per deixar-la de seguida i continuar guanyant alçada per corriol ben marcat pel mig del bosc.

Km. 1,3 – Falsa bifurcació. Tots dos brancals es tornen a ajuntar pocs metres per sobre. Seguim la senda sense pèrdua possible cap al N.E., per girar desprès a nord i desprès cap al N.O. per fer un llarg flanqueig quasi horitzontal i girar de nou cap a l’est i S.E. per tornar a guanyar alçada de manera clara.

Km. 2,4 – Traspassem una mena de petit collet o aresta des d’on ja podem divisar la Mola del Lino. El camí canvia de nou d’orientació i ens porta primer vers al S.E. i desprès cap a l’E.N.E., en suau pujada, vers al nord. Marques esporàdiques de P.R.

Km. 2,9 – Masets del Lino. Conjunt d’edificacions en un marc natural bucòlic. Seguim vers a la nostra esquerra i prenen una pista que passa pel costat d’una mena d’oratori. Seguim l’ample pista vers a llevant.

Km. 3,1 – Bifurcació. Seguim una pista secundària en desús vers a la nostra dreta, pujant en direcció S.O.

Km. 3,2 – Nou camí ascendent que neix vers a l’esquerra. Pugem i creuem per una mena de conreus abandonats coneguts com les Feixes del Lino. Situats al marge superior de les esplanades, pugem a ple vessant per grades d’herba i tarteram petit, sense senda marcada i per terreny molt obert i evident (bosc dispers) en direcció S.S.E. tenint com a referència uns petits grenys de pedra que ens indiquen on es la part alta de la mola.

Km. 3,6 – Cota occidental de la Mola del Lino, 1.203 metres. Molt bones vistes panoràmiques. Podem seguir pel llom quasi nuu (alguna zona d’arbre residual, el terreny es de pedra i herba baixa, sense camí però fàcil i còmode de transitar) vers al E.N.E. per assolir el punt culminant de la part alta.

Km. 4,0 – Cota oriental i superior de la Mola del Lino, 1.208 metres, situada al extrem de l’aresta. Final de la pujada.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ascension-a-la-mola-de-lino-20857996

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

3 agosto, 201924 mayo, 2020

VILAMARA – VOLTA DE VILAMALA

Introducció: Excursions per paratges salvatges i molt poc visitats. Camí amb trams aeris on caldrà anar en compte, ja que en dos punts concrets una relliscada pot tenir conseqüències tràgiques. Fora bo poder equipar els dos punt claus i evitar així el perill. Cas que anem amb gent poc avesada al buit es aconsellable dur una petita corda.

Temps: 2 hores 20 minuts

Desnivell: 345 metres de pujada i 345 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 340 metres

Dificultat: Mitja. Atenció trams exposats al buit.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la ruta, si va la torrentera de la part baixa de la canal acostuma a portar aigua. Totes maneres es aconsellable dur l’agua necessària per l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Revolt de Fenerals * Serra de Sòbol * Serrat Llarg. * cota 1.156 metres * Els Encantats * Feixa Llonga * Serrat Llarg * Serrat Llarg * Bauma dels Noguerets * Serrat Llarg * Revolt dels Fenerals.

Accés al punt de partida: Revolt de Fenerals. Es tracta del primer revolt tancat que hi trobem a la carretera que davalla des del Coll de Jou o Coll de la Comarca vers a Solsona (carretera LV-4241b)

Itinerari: Km. 0,0 – Revolt de Fenerals. Prenem la pista, bastant horitzontal amb suau pujada que neix en direcció est. Cadena a l’inici. Marques de G.R.

Km. 0,75 – Serra de Sòbol. Trifurcació. Prenem un corriol que neix vers a la nostra esquerra i davalla en direcció S.O. i S. Fita a la bifurcació. En aquest punt deixem el G.R.

Km. 1,1 – Bifurcació (costa de veure) seguim recte pel camí més evident. La senda que se’ns incorpora per l’esquerra (i que no visualitzarem fàcilment) es per on vindrem a parar a la part final de l’excursió.

Km. 1,5 – Serrat Llarg. El camí fa un revolt i davalla en diagonal per la nostra dreta en direcció N.N.O., orientant-se vers el fons de la canal.

Km. 1,7 – Petita cota 1.156 metres. Agulleta en mig del bosc que ens ofereix una espectacular panoràmica propera de les canals, baumes, agulles i cingles del voltant. Seguim per la pista perdent alçada en mig del bosc. Taques grogues.

Km. 2,3 – Els Encantats. Conjunt de baumes. Creuem la torrentera i seguim pel corriol que ara discorre al marge esquerra de les aigües.

Km. 2,6 – Bifurcació. Prenem el corriol de la nostra esquerra separant-nos del llit de la torrentera i pujant per l’anomenada Feixa Llonga que discorre al peu de les imponents parets del Serrat Llarg.

Km. 3,1- Flanquegem l’extrem del Serrat Llarg i continuem pel corriol sota la paret, però re orientant les nostres passes vers al nord, tot entrant a la vall paralel.la. Iniciem dons el flanqueig del que serà el camí de tornada, on hi ha un tram amb pedra nua i estimball als peus, on no torbarem dificultat però si que resulta ser un pas horitzontal i vertiginós d’uns 15 metres. Hi ha unes barres de ferro del que antuvi deuria ser una barana. Graons llaurats a la roca per facilitar el pas.

Km. 4.0 – Bauma dels Noguerets. Iniciem una forta pujada amb dos trams una mica perillosos, el primer es tracta d’una mena de torrentera al marge de la paret on està del tot prohibit relliscar i un segon més amunt on trobem una corda i un passamà antic (Km. 4,2).

Km. 4,3 – Serrat Llarg, coincidim amb un punt quilomètric 1,1. Seguirem el camí ascendent vers a la nostra dreta, caminant ja per terreny recorregut durant l’inici del periple.

Km. 5,3 – Revolt dels Fenerals. Final de l’excursió.

POTS DESCARREGAR EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/volta-de-vilamala-11510367

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

2 agosto, 201924 mayo, 2020

PARC DE L’ALT PIRINEU – ARS – CASTELL DE LA SECA

Introducció: Curtíssima excursió al turonet on trobem les restes de la torre del Castell de la Seca, que es alhora un bonic mirador del petit poblet de Ars

Ars (font wikipedia): és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. És situat en un coster elevat a 1.362 metres sota el ras de Conques, a l’esquerra del barranc d’Ars. Té una població de 36 habitants (2012).

Damunt el poble hi havia hagut el castell d’Ars, del qual encara se’n poden trobar algunes restes,(les ruïnes són conegudes amb el nom de la Seca), entre les quals una torre rectangular migpartida. L’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular. El seu campanar rodó de tres pisos és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres germinades de diferents ornament i estils, i culmina la part superior una aplanada coberta de pissarra. No gaire lluny del poble hi ha una torre medieval coneguda com el Colomer d’en Ruf. El 1519 hi havia 10 focs i el 1845 hi havia 36 cases i 224 habitants.

Temps: 25 minuts.

Desnivell: 99 metres de pujada i 5 metres de baixada

Llargària: 680 metres

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: Just al punt on comencem l’excursió hi trobem la font del poble d’Ars.

Punts de referència: * Poble d’Ars * riu de Barrer * Castell de la Seca.

Punt de partida: Poble d’Ars, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat.

Itinerari: Poble d’Ars. El camí surt junt a tocar riu de Barrer, pel seu costat esquerra. Cartel indicador a l’inici de l’itinerari.

Km. 0,26 – Creuem el riu, després d’haver passat per davant d’un casa aïllada de la resta de cases del poble. Ara seguim per un corriol en direcció O.N.O. Taques grogues.

Km. 0,37. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el corriol que surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra. Taques grogues.

Km. 0,48. Bifurcació de corriols. Atenció, costa de veure la drecera correcta que es la que puja vers a la nostra esquerra per una mena de vessant descarnat. Taques grogues. Si seguim la senda de la nostra dreta que en un principi sembla més evident, ens anirem a parar al marge del turó on hi ha forts pendents i algun que altre precipici. Així dons pararem especial atenció a les marques de pintura.

Km. 0,68 – Runes del Castell de la Seca. Bones vistes panoràmiques locals sobre el poble de Ars. Davallem pel mateix itinerari que hem pujat.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ars-castell-de-la-seca-11230598

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

2 agosto, 201924 mayo, 2020

CAP DE GESPEGUERA DES DE MONT-NOU

Introducció: aquest itinerari ens farà descobrir un dels vessants més tranquils i desconeguts de la zona de Pedró dels Quatre Batlles. La descripció i la excursió la finalitzem al Cap de Gespeguera, però des del mateix al cim més alt de la Serra tant sols cap continuar per l’ample, fàcil i evident llom, cap a llevant.

Temps: 2 hores 15 minuts.

Desnivell: 616 metres de pujada i 49 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 200 metres

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Hi ha dos fonts, la de la Margarida i la dels Orris, al Planell de la Font dels Orris.

Punts de referència: * Cap de la Mata * Font Margarida * Planell de la Bistorta * Cabana dels Fangassos * Planell de la Font dels Orris * les Sarroneres * Planell de Coma Condesa * Coma * Serra de les Pedrusques * Cap de Gespeguera.

Accés al punt de partida: El millor es agafar la carretera de Sant Llorenç de Morunys en direcció Cambrils, passant pel Coll de Jou o de la Comarca i al traspassat el riu Odèn trobem un trencall asfaltat a la nostra dreta que duu a Montnou. Pujant per la pista asfaltada arribarem per paviment al cap de la Mata. Aquest punt també es accessible per pista des del mateix Coll de Jou, fent menys trajecte però per pista de terra no apropiada per vehicles convencionals.

Itinerari: Km. 0,0. Cap de la Mata. Deixem el vial asfaltat i prenem la pista en direcció nord. Just al principi deixem a la nostra dreta un brancal secundari

Km. 0,22 – Font Margarida. Seguim per l’ample pista vers al nord. Suau i constant pujada que s’alterna amb trams completament horitzontals.

Km. 1,4 – Planell de la Bistorta. Plans horitzontals en mig del bosc. Seguim per l’evident pista vers al nord.

Km. 1,7 – Cabana dels Fangassos. 1.817 metres. Refugi de pastors lliure, 2 places. Continuem guanyant alçada de manera suau per la pista

Km. 2,8 – Després d’una ziga zaga arribem al Planell de la Font dels Orris on trobem la font homònima. La pista, que havia passat a ser-hi un camí, desapareix. Cal continuar per una mena de coma oberta a la dreta del llit sec d’una torrentera seca. Fites. Rastres de camí. Pugem per terreny ja obert i pendent mig herboses mig pedregoses cap a l’aresta n direcció N.O. Aquest tram es conegut com les Sarroneres.

Km. 4,0. Anem a parar a l’aresta. Seguim un corriol en direcció nord creuant l’anomenat Planell de Coma Condesa, traspassat el qual creuem la suavíssima fondalada de la Coma Condesa i pugem a ple vessant d’herba i pedra petita cap a l’aresta.

Km. 4,7 – Serra de les Pedrusques. Seguim el cordal vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O.