Introducció: La
Vall de Santa Fe es una de les estampes de postal més emblemàtiques de tot el
país català. Veritable icona del Montseny, aquesta vall, amb retalls de país
nòrdic, es tot un regal de la natura per gaudiment de l’home. El llac es
artificial, però ha estat, val a dir-ho, un gran encert, a la vegada que
l’hostal, en forma de castell, li escau com anell al dit.
Anem quan anem, Santa Fe es agraïda, fins i tot en
els dies grisos d’hivern te una melancolia dolça, enganxifosa, especial. A la
tardor es tal la magnificència del paisatge, que tots els elogis es queden
reduïts a simples paraules. A la primavera el verd es tan intens, que sembla
provocar l’enteniment de l’home. A l’hivern els flocs de neu cauen, poc a poc,
com enormes plomes d’oca, apagant tot el mon sota un vel blanc virginal.
Desapareixen els relleus, s’imposa el silenci, i la caiguda dolça, constant,
pregona, intemporal.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: HOSTAL I ERMITA DE SANTA FE, 1.130 m.
Punt d’arribada: el mateix
Desnivell: El llac es situa a 1.070
metres, o sigui, 60 de baixada i altres 60 de pujada.
Horari: 1 hora, tot anant
amb calma.
Itinerari: El camí surt de la zona d’aparcament
situada davant de l’hostal – restaurant de Sant Fe, i te una indicació al
principi. De fet es una pista que està barrada per una cadena. Emprenem les
nostre passes en direcció est, passem per un tram de bosc amb blocs de granits
situats sota gran arbres, i continuem sempre cap a l’est comencem un lleu
descens.
FOTO PAKO CRESTAS
Ja a les proximitats del llac, el camí, que continua sent ample com una pista, davalla amb una marcada ziga zaga, fins assolir la vorera de les aigües. Continuem vers al S.E. per un plàcid camí, fins arribar a la resclosa de l’ESTANY DE SANTA FE. 1070 metres (0,25 h). Resseguir caminat per sobre la presa fins a ser-hi a l’altra vorera. Regressem ara pel vessant contrari de les aigües, en direcció N.O., i passant per davant de l’abandonada FABRIQUETA, (situada a la zona de captació de l’embassament), continuem el camí situat al vessant dret de les aigües, caminant pel costat de la RIERA DE SANTA FE, passant per paratges de gran bellesa paisatgística i alguna que altre resclosa diminuta. El camí passa per sobre d’una gran canonada de aportació d’aigua, que avui en dia està abandonada i te trams trencats. Aviat ens trobarem a la proximitat de CAN LEONART, masia molt propera a SANTA FE, 1.130 metres. Tornant així al punt de partida. (1,00 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: llarga
excursió amb dos part ben diferenciades. La primera molt planera, a les
proximitats de Calaceite, on predominen les pistes i una segona completament
boscosa i solitària on pugem i baixem per un barranc transitant tota l’estona
per corriols. Al final del periple ens torbem l’ermita de Sant Pol d’Arenys.
Temps: Entre
l’anada i la tornada comptar poc menys de 4 hores.
Desnivell: 159
metres de pujada i 121 metres de baixada a l’anada i l‘equivalent a la inversa
per la tornada.
Llargària: 6
quilòmetres 620 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat: Mitja –
Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
d’aigua: No hi
ha cap font en tot el trajecte, només la trobarem al poble de Calaceite abans
de començar.
Punts de
referència: * Poble de Calaceite * Ermita de la Misericòrdia * carretera
A-1413 * Les Codines * Prats de la Font del Noró * Barranc de la Font de
Vallets * Barranc de Vall Rovira * Pla de Sant Pol * Sant Pol d’Arenys – Mas de
la Cruz
Accés al
punt de partida: Al mateix poble de Calaceite, a la cruïlla
entre l’Avinguda Catalunya o carretera N-420 i el carrer del camí d’Arenys. Cartell
indicador a l’inici de l’excursió.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Calaceite. Seguim
el carrer del camí de l’Areny vers al S.E. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,4
– Ermita de la Misericòrdia. Cruament de pistes. Seguim el brancal de la
nostra dreta en direcció S.E. per girar de seguida vers al sud. Cartell
indicador.
Km. 0,7 – Cruïlla
situada en mig d’un conjunt de granges. Seguim vers a la nostra dreta en
direcció sud.
Km. 0,9 – Pista
que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem. Seguim recte vers al sud.
Km. 1,2
–
Bifurcació de pistes. Prenem el brancal de la dreta en direcció S.O. Hi ha
alguna marca esporàdica de P.R.
Km. 1,6
– Brancal
amb doble entrada en forma de triangle que neix vers a la nostra esquerra i que
obviem per seguir tot recte vers al S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7
– Deixem
la pista i prenem un camí empedrat vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Atenció les marques de P.R. estan molt disperses i bastant esborrades.
Km. 2,2
– Anem a
parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció O.S.O.
Km. 2,3
– Estem a
tocar de la carretera A-1413. Sense
necessitat de creuar-la, caminem per una mena de corriol paral·lel que discorre
a la seva esquerra en direcció sud. Es tracta d’un tram d’una antiga vereda. En
aquest sector concret coincideix el P.R. amb les marques vermelles de la ruta
eqüestre.
Km. 2,5
–
Abandonem la proximitat de la carretera i la ruta eqüestre (que creua
l’asfalt), nosaltres seguim per una pista en diagonal que surt a la nostra
esquerra i que re orienta les nostres passes vers al S.E. Marques P.R. Estaca
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,6
–
Bifurcació. Seguim el corriol de la dreta. Marques P.R. (costen de veure).
Estem creuant un indret conegut com Les
Codines.
Km. 2,9
– Anem a
parar a una pista que seguirem molts pocs metres vers a la nostra dreta per
divisar de nou a l’esquerra la senda que segueix en direcció S.E. Marques de
P.R.
Km. 3,4 – Pista
que se’ns incorpora en perpendicular per la nostra dreta i que obviem per
seguir recte vers al S.E. Estem als Prats
de la Font del Noró, si be la font resta allunyada del camí.
Km. 3,5 –
Bifurcació. Seguim el vial de la nostra dreta. Marques P.R. mig esborrades i
esporàdiques, atenció.
Km. 3,6 – Nova
bifurcació- Seguim també pel camí de la dreta.
Km. 3,7
– Un camí
que obviem se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte.
Km. 3,9
– Deixem
la pista i prenem un corriol poc marcat al principi que surt vers a la nostra
esquerra en mig d’un mur de pedra seca, que el tindrem a tocar a la nostra esquerra
i una zona de conreus a la dreta. Cal prendre atenció a un estaca amb la marca
del P.R. Flanquegem la zona de conreus descrivint una mitja lluna, poc a poc el
camí torna a marcar-se de manera clara i davalla vers a l’anomenat Barranc de la Font de Vallets.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,6
– Trobem
una pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem en sentit descendent vers a
l’est passant al costat d’una construcció en runes.
Km. 4,7
– Estem
al fons del Barranc de Vall Rovira,
on haurem de creuar una mena de torrentera normalment seca. Vegetació fluvial.
Cartell indicador. Tram de corriol per creuar el llit de la vall.
Km. 4,8
– L’altre
costat del barranc i trobem una bifurcació. Seguim la senda de la nostra
esquerra, ben marcada, que trona a guanyar alçada de manera suau però constant
en direcció est. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de P.R.
Km. 5,0 – Camí
en desús que se’ns incorpora per l’esquerra. Continuem recte en sentit ascendent
vers a l’est, amb tendència N.E.
Km. 5,2 – Anem
a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. La senda encara traça una línia
recta tallant el revolt per fondre’s amb la pista pocs metres per sobre i
continar per la mateixa vers a la nostra dreta en direcció S.E.
Km. 5,4 – Camí
que se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim recte vers al S.E. marques
esporàdiques de P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,6
– Pista
transversal. Seguim recte per un corriol ascendent un xic abandonat. Fites a la
cruïlla.
Km. 5,8 – Anem
a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
S.E.. als pocs metres se’ns incorpora una segona pista per l’esquerra que
ignorarem per seguir tot recte. Entrem en una zona de conreus i planúries. Es
l’anomenat Pla de Sant Pol.
Km. 6,2 – Pista
perpendicular que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem per seguir rectes
vers al S.E.
Km. 6,3 – Pista
en desús vers a l’esquerra que obviem.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 6,4 – Una
nova pista se’ns incorpora per l’esquena en diagonal a la nostra esquerra.
Seguim recte vers al sud. Molt evident, ja que el punt final es a prop i ben
visible.
Km. 6,6
– Església
de Sant Pol d’Arenys, davant hi ha
les runes del Mas de la Cruz. Punt
final de l’excursió.
Introducció: Los
Altos de la Moleta son uns petit turonets localitzats a la zona de transició
entre la part més muntanyosa de la comarca, o sigui la zona oriental, i les
planúries de la zona occidental. Ben be està al centre, molt a prop de
Vall-de-Roures. Interessant i curta excursió on visitarem les rutes de l’ermita
troglodítica de Santa Magdalena, on trobem una gran i espectacular bauma.
Temps: 1 hora
15 minuts
Desnivell: 186
metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària: 4
quilòmetres 110 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Baixa
Punts d’aigua: No hi
ha cap font en tot el periple.
Punts de
referència: *
Aparcament a la part baixa de los Altos de la Moleta * ermita de Santa
Magdalena * Altos de la Moleta * Mas de Dominguet * Aparcament a la part baixa
de los Altos de la Moleta
Accés al
punt de partida: Des de Vall-de-Roures prenem la carretera
A-1414 en direcció Fuendespalda. Just passat el punt quilomètric 21 neix a la
nostra dreta un ample pista (cartell indicador) que es el camí a Santa
Magdalena. Creuem al poc una altre pista transversal per continuar recte vers
al N.O. i als pocs metres trobem el cartell i en panell informatiu on comença
la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0 – Inici del
periple. Petit espai d’aparcament a la
part baixa de los Altos de la Moleta, seguim el corriol de l’esquerra de la
pista. Marques P.R. Iniciem aquí un tram de pujada constant pel mig del bosc
bastant obert que ens permet anar gaudint de les vistes panoràmiques cada
vegada més extenses.
Km.
1,0 –
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra per
pujar cap a la propera ermita troglodítica.
Km.
1,1
– Runes de l’ermita de Santa Magdalena.
Amb l’ample bauma i la seva arcada. Conclosa la visita a aquest enigmàtic
indret desfem les nostres passes per tornar al camí que em abandonat a un
centenar de metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
1,3
– De tornada a la cruïlla del comuna del punt quilomètric 5,8, seguim la senda
amb marques de P.R. vers a la nostra esquerra en direcció oest, continuant
flanquejant pel mig del bosc.
Km.
1,4 – Bifurcació.
Cartell indicador. Seguim el senderó de la nostra esquerra en sentit ascendent
abandonant momentàniament les marques del P.R.
Km.
1,6 –
Altos de la Moleta. Final de la
pujada que dona accés a l’altiplà boscós. Deixem la senda uns pocs metres per
seguir vers a la nostra dreta en busca del marge de la cinglera on trobem unes
pedres que serveixen de mirador sobre la part central de la comarca de la
Matarranya. Desprès de les fotos de rigor desfem les nostres passes i davallem
pel mateix corriol pel qual hem pujat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
1,8
– Tornem a ser-hi a la cruïlla del punt quilomètric 6,3. Davallem ara vers a la
nostra esquerra reincorporant-nos al P.R. Forta baixada en direcció N.N.O. que
descriu unes marcades ziga zagues.
Km.
2,4
– Proximitats del Mas de Dominguet
(no visible des d’aquest punt). Anem a parar a una pista en diagonal per la
qual davallarem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Marques P.R.
Km.
2,5
– Pista secundària en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Seguim
recte pel P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
2,7
– Bifurcació. Davallem per la pista de la nostra esquerra que per alçada en
direcció nord, seguim tot recte pel camí amb marques de P.R. Cartell indicador.
Km.
3,4
– Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció S.E. cartell indicador. E aquest petit tram coincideixen les marques
de P.R. amb la ruta eqüestre (vermell fosc).
Km. 4,0 – Ja estem de nou al punt de partida, donant per finalitzat el periple. Aparcament a la part baixa de los Altos de la Moleta
Introducció: Curta
però variada excursió on trobarem corriols, un petit barranc, un gran mas en
runes i l’esglèsia de Santa Rosa de Viterbo.
L’ermita de Santa Rosa de
Viterbo, avui ja deteriorada, va ser un centre de devoció popular. Està situada
dalt d’un pujol, al costat d’un edifici annex, sobre l’accés es veu inscrita la
data de 1739.
Temps: Comptar
1 hora i 30 minuts per l’anada i la tornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 140
metres de pujada i 79 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa
per la tornada.
Llargària: 2
quilòmetres 360 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat: Baixa
Punts
d’aigua: al
poble de Lledó. A l’ermita de Santa Rosa de Viterbo hi ha una font, però quan
l’autor d’aquesta fitxa va anar-hi, no rajava gens d’aigua.
Punts de
referència: * poble de Lledó * Barranc del Fondo * Mas del Rincón * Santa Rosa
de Viterbo
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al
punt de partida: Al
mateix poble de Lledó. El camí comença a la confluència dels carrers “Cuesta” i
“Extramuros” al marge S.O. de la petita població, al costat d’un gran dipòsit.
Cartell indicador a l’inici.
Itinerari: Km. 0,0 – Sortim del poble de Lledó per un corriol empedrat
ascendent al costat esquerra del dipòsit que s’enfila vers un petit turonet,
cota 506 metres, en direcció sud i desprès S.O. Marques P.R.
Km. 0,65
– Desprès
de creuar el turonet on es situa el cementiri (a l’altre vessant) anem a parar
a una pista que se’ns incorpora per la dreta i creua en transversal una segona
(cruïlla en forma de “X”). Nosaltres seguirem recte vers al S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,72 – Pista
en desús de surt vers a la nostra esquerra en sentit descendent i que ignorem.
Km. 1,1 – Unió
de pistes. Trobem 2 en forma de “V” a la dreta i altres dos brancals, també en
forma de “V” a l’esquerra. Nosaltres seguim recte just per un sender més
estret, en direcció O.S.O per davallar vers a un petit barranc. Estaca. Marques
de P.R.
Km. 1,2 – Barranc del Fondo. Bifurcació. Deixem
una senda en desús a la nostra esquerra i iniciem la pujada on hi ha una falsa
bifurcació. Marques de P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,5 – Mas del Rincón, en runes. Passem pel
costat, resta a tocar a la nostra esquerra. Seguim recte en direcció S.O.
creuant una esplanada.+
Km. 1,6 –
Creuem de manera transversal una pista. El camí ascendent neix just al revolt i
puja en direcció S.O. marques de P.R.
Km. 2,1 – Bifurcació
en una mena de collet (alçada 479 metres). Seguim la senda de la dreta. Marques
de P.R. els xipresos al costat del camí ens indiquen la proximitat de l’ermita.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,4 –
Ermita de Santa Rosa de Viterbo.
Final de l’excursió.
Punts
de referència: * poble d’Isil * Bordes d’Airoto * Estanyol
d’Airoto * Refugi d’Airoto * Estany d’Airoto * Collada dels Plans * Estany dels
Plans * Llac Gelat del Rosari * Tuc deth Rosari de Baciver * Tuc occidental de
Marimanha * Tuc de Marimanha * Estany dels Plans * Estany Superior del Rosari * Plans d’Isavarre * Estany del Rosari d’Àrreu
* Bordes d’Àrreu * despoblat d’Àrreu * poble d’Isil
Temps:
9
hores i 40 minuts. Tenim la possibilitat de fragmentar l’excursió pernoctant al
refugi bivac d’Airoto. Llavors caldrà comptar que amb el pes complementari de
la nostra motxilla (sac, menjar, estris de cuina), la nostra marxa es farà una
mica més lenta i incrementarà el temps d’execució de l’itinerari.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 1.520
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Entre
Alta i Molt Alta.
Punts
d’aigua:
Durant el trajecte de pujada hi trobem diversos estanys i un bon indret per
aprovisionar-nos d’aigua es la mateixa font que hi ha a les proximitats del
refugi bivac d’Airoto. A la baixada també hi trobem diverses torrenteres, si be
cal tenir en compte que la presencia de ramats, tant de vaques con de cavalls,
pot fer desaconsellable agafar aigua de qualsevol indret on corri, sobretot a
les torrenteres petites que discorren per les zones de prats i planúries.
Accés: El punt
de partida es el poble d’Isil, situat a la vall de la Noguera Pallaresa. Per
arribar-hi prendrem la carretera asfaltada que neix a Esterri d’Àneu i que
passa, prèviament, pels pobles d’Isavarre i Borén.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció: El massís de Marimanha, també conegut com el massís de Beret, es un enorme muntanya que separa les parts altes de Pallars Sobirà i la Vall d’Aran i on neixen dos grans rius a pocs metres un de l’altre: el Noguera Pallaresa i el Garona. Es tracta d’un massís molt solitari i fins i tot poc conegut pel que fa al vessant pallarès i bastant explotat al vessant aranès, ja que alberga un dels principals espais esquiables del Pirineu: Baqueira – Beret. El massís també es famós pel Coll que el delimita en el seu extrem sud: El Coll de Bonaigua, fins a mitjans del segles passat l’únic punt d’unió entre el país occità d’Aran i Catalunya, pas que acostumava a no ser practicable per la presencia de neu durant la meitat de l’any. L’excursió que aquí presentem no puja el cim més alt del massís, però no per això deixa de ser el punt central i un dels cimals més representatius de tot el massís. Anirem per paratges solitaris, veurem bonics llacs i farem dues visites que ja de per si justifiquen l’excursió: El bonic refugi bivac d’Airoto, to un exemple a seguir; i les tristes runes del poble d’Àrreu.
Itinerari:0,00 h. Poble d’Isil. 1.170 metros. El camí surt a la part alta d’un del que es pot
considerar el carrer central de la ribera de ponent del poble. Hi ha un cartell
indicador a la part baixa, o sigui, a la cruïlla entre el carrer que puja en
transversal a la carretera. Pugem per un carrer empedrat de forta pujada per
trobar una mena de pista que de seguida es transforma en un camí ample.
FOTO PAKO CRESTAS
0,03
h. Bifurcació.
Seguim el brancal de la dreta que puja pel mig del bosc per un camí delimitat
per murs de pedra, el que delata que es tracta d’un camí força antic. Pujada
bastant constant i permanent en orientació primer vers al N.O i paulatinament
més en tendència vers a l’oest.
0,25
h. Un
camí s’incorpora al nostre per la banda esquerra, en realitat es l’unió del
mateix camí que hem deixat de banda poc després de sortir del poble. No obstant
continuem per la senda comuna on s’uneixen ambdós camins, per tal de continuar
guanyant alçada vall amunt sempre vers a l’oest.
0,50
h.
Nova unió de camins. Un altre senda se’ns uneix per l’esquerra i a ma dreta hi
veurem un pont de fusta que duu a les Bordes
d’Airoto, situades al altre costat de les aigües. Ignorem el camí provinent
de l’esquerra i la passarel·la, per continuar la senda ascendent vers a l’oest
i que discorre sempre al costat esquerra de les aigües del riu.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05
h.
Deixem el camí que discorre pel mig de murets de pedra per anar a buscar la
senda que creua la zona de prats situades a la dreta del camí antic. El fet
d’abandonar el camí antic i fer aquesta nova drecera es que el primer està en
desús justament en aquest sector, ple d’arbres caiguts i branques, i resulta
més còmoda anar per la part dels prats. Senda dibuixada en mig dels camps
d’herba baixa. Continuem remuntant la vall en direcció oest.
1,13
h.
Finalitzada la zona de prats ens tornem a coincidir amb la traça del camí antic,
fent-se de nou una única senda ascendent. El terreny ja es d’alta muntanya. amb
arbres bastant dispersos i predominant les zones herboses o de vegetació baixa.
La senda va pujant per pendissos herba i rododèndrons. Es tracta d’un sector
llarg que puja per una mena de coma. Finalitzat aquest tram de pujada,
traspassem per la part baixa d’un tartera lateral.
FOTO PAKO CRESTAS
2,10
h. Estanyol d’Airoto. 2.043 metres. Preciós estany d’alta
muntanya, sens dubte estem en un dels racons més idíl·lics dins de la gran
varietat de paisatges d’alta muntanya el Pallars Sobirà. Situats al costat de
ponent de l’estany comencem a pujar pels pendissos d’herba, pedra i arbres
situat a la nostra dreta. Pujada pronunciada amb fites que ens indiquen el
millot camí. No obstant la traça es un xic discontinua i perdedora. Sigui com
sigui pugem vers al nord per endinsar-nos en una coma secundaria que ens va
aproximant al circ situat sota l’imponent vessant oest del Pic de Quenca. Pugem
per la coma i situats al fons de la mateixa localitzem la traça del camí (que
en aquest punt torna a estar ben definit), i que torça vers a l’esquerra.
Travessem una zona de plans, amb diverses baixades i pujades, seguint les
nombroses fites i la senda que està definida, sempre vers a l’oest – nord-oest.
Just quan la senda gira de nou cap al sud i presenta un petit tram descendent,
localitzarem ben a prop la silueta triangular i ataronjada del refugi.
2,55
h. Refugi d’Airoto. 2.220 metres d’alçada.
Refugi
lliure que representa tot un exemple del que ha de ser aquest tipus de refugis
d’alta muntanya. Propietat de la UEC, visible i en molt bon estat de
conservació. 12 places, cuina, flassades, matalassos, estufa, llenya a prop,
farmaciola i radio d’emergència. Font al costat i zona exterior amb taula i
cadires.
FOTO PAKO CRESTAS
Des del refugi
prenem la senda que surt vers a l’oest, al altre costat de la font i que
discorre per terreny bastant horitzontal, entre blocs, petits prats, pins negre
i avets.
3,00
h. Estany d’Airoto. Anem a parar a la seva vorera sud. Caldrà seguir la
senda, ja poc marcada, que discorre per la vora de l’esquerra de les aigües en
direcció E-N.E. El terreny en un principi es relativament planer però de
seguida entrem a ple vessant bastant inclinat, al poc entrem en una tartera de
pedres relativament grans i amb algun tram inestable. Hi ha fites esporàdiques.
Comencem a fer una diagonal ascendent i al ser a l’altre banda de la tartera ja
haurem deixat les aigües de l’estany força a sota nostre. Continuem per una
mena d’ample canal d’herba en sentit ascendent fins a una mena de coll que ens
delimita el nostre camp visual per damunt de nosaltres.
FOTO PAKO CRESTAS
3,40
h. Collada dels Plans. En realitat sembla un fals coll i es la
porta d’entrada a una nova capçalera secundaria que ja forma part de la Vall
d’Àrreu. Continuem vers a l’oest, ja no hi trobem camins ni fites. Malgrat tot
el terreny es molt obert i evident. Deixem a la nostra esquerra i per sota una
petita bassa.
3,55
h. Estany dels Plans, a la banda sud de les aigües i trobem
l’antena d’una estació meteorològica. Cal continuar vers a l’oest durant uns
pocs metres i entrar a la coma que es dibuixa entre l’estany (que restarà per
sota a la nostra dreta) i una aresta secundaria que es desprèn de la carena que
tenim a ponent.
4,20
h.
La part alta d’aquesta petita coma arriba a una sub-aresta de la carena
secundaria que es després del cordal principal. Seguim aquesta aresta llom pel
fil vers a l’oest en sentit ascendent.
FOTO PAKO CRESTAS
4,25
h.
Connectem amb l’aresta secundaria que continuarem sense pèrdua en sentit
ascendent vers al nord. Val a dir que aquesta aresta presenta algun tram
rocallós on serà preferible flanquejar pel costat de la dreta. La darrera
pujada, sense presentar cap complicació, si que presenta bastant inclinació i
es fa una mica carregosa. Per sort estem parlant d’un tram molt curt i breu.
4,35
h.
Estem dalt de l’aresta principal. A poc metres al nord hi veiem el Llac Gelat del Rosari a seguint
l’aresta vers a la dreta assolirem amb pocs minuts el Tuc deth Rosari de Baciver, 2.610 metres, per tornar de nou al punt
on hem enllaçat amb l’aresta.
4,40
h.
Després de la ràpida visita i retorn d’aquets petit cimal, pugem per l’aresta
pedregosa i fàcil vers al O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
4,55
h. Tuc occidental de Marimanha, 2.650 metres. Continuem l’aresta vers
a l’oest anant a ple fil o en tendència pel vessant de l’esquerra, Aresta
rocallosa de blocs però sense cap tram complicat. Traspassem una bretxa que
separa els dos cims i emprenem la pujada del principal.
5,10
h. Tuc de Marimanha. 2.660 metres. Estem amb un peu a la
Vall d’Aran i amb l’altre al Pallars Sobirà. Si davallem per l’aresta sud ens
trobarem petites grimpades de II+. Per evitar aquestes dificultats el millor es
desfer les nostres passes fins al punt horari 3,55 h, o sigui el Estany del
Plans
5,55
h. Estany dels Plans. Voregem l’estany pel vessant nord i
encarem les nostres passes en sentit descendent ver als sud, sense traces de
camins i buscant els trams mès herbats, a la recerca del visible Estany
Superior del Rosari.
FOTO PAKO CRESTAS
6,10
h. Estany Superior del Rosari. Anem a buscar el desguàs d’aquest
estany vorejant-lo per la seva esquerra, indret on trobem la senda marcada al
taques de pintura groga que davalla, no de manera massa clara, vers al sud,
perdent alçada de manera decidida.
6,30
h. Plans d’Isavarre. La vall es va orientant vers al S.E.
per emprendre una baixada un xic tortuosa entre blocs, aiguamolls i prats
d’herba plens de forats. Cal anar en compte ja que estem en un terreny propens
a poder patir una torcedura de peu per la proliferació de forats entre els
camps abonyegats d’herba.
7,10
h. Estany del Rosari d’Àrreu. Per fi podem donar per conclosa
aquesta part llarga i traïdora de la baixada, ja que al vessant occidental de
les aigües de l’estany hi trobem l’inici d’un camí marcat amb taques grogues
que caldrà seguir vers a l’est, per la vorera dreta de l’estany. El camí va
fent-se més marcat evident i ample a mida que perdem alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
7,35
h. Pont que ens situa al marge esquerra del riu
principal de la vall. Continuem perdent alçada pel marcat camí senyalitzat amb
taques grogues que davalla sempre vers a l’est.
8,05.
Bifurcació. Deixem de banda el brancal de la dreta que va a la recerca d’un
proper pont, i continuem davallant pel marge esquerra de les aigües. Taques
grogues.
8,15
h.
Passem pel costat d’uns corrals abandonats. El camí travessa prats d’herba alta
i continua perdent alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
8,55
h. Bordes d’Àrreu. Conjunt de bordes abandonades. Bifurcació de camins
i rètol indicador. Atenció, totes dues branques noves del camí presenten taques
grogues. Nosaltres continuarem pel camí que neix vers a l’esquerra. Camí ample
i ben dreçat.
9,02
h.
Poble abandonat d’Àrreu. Realment es
un conjunt de cases fantasmagòric amb l’església en runes al fons de tot. Típic
indret que convida a ser abandonat de manera ràpida. El camí, molt ample, fa
una mena de ziga zaga sota les tristes runes del poble i torna a davallar en
diagonal vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
9,15
h.
Bifurcació am rètol. Ja hi som molt a baix de la vall i la carretera asfaltada
es ben visible un centenar de metres sota nostre. Agafem el brancal de
l’esquerra que de seguida entra a la vall principal i s’orienta vers al nord
situant-se en un traçat paral·lel i enlairat sobre la carretera. Es un antic
camí amb marges de mur de pedra, algun tram del qual ja ha caigut per la manca
de manteniment. Al final el camí per alçada de manera definitiva i va a la
recerca de la carretera.
9,25
h.
Arribem a l’asfalt. Rètol indicador. Estem a 1.140 metres d’alçada, el punt més
baix del present periple. Seguim la carretera vers al nord en sentit ascendent.
Pujada molt suau, gairebé inapreciable.
FOTO PAKO CRESTAS
9,35
h.
Al marge dret d ela carretera hi ha un pont. Abandonem l’asfalt, travessem el
pont i seguim el corriol que discorre al marge dret de les aigües i que torna a
orientar-se vers al nord, essent un traçat alternatiu a la pròpia carretera que
va al costat invers del riu de la Noguera Pallaresa. Marques de G.R. (blanques
i vermelles).
9,40 h. Poble d’Isil.1.170 metres. Haurem de tornar a situar-nos al costat esquerra de les aigües tot travessant per l’antic pont que hi ha a les proximitats de la plaça de l’església, tornant així al punt de partida on haurem deixat el vehicle.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: variada
excursió que alterna les part baixes al voltant de Monroyo, bastant planeres i
amb conreus, amb la zona ja més de muntanya de la Serra de la Camiseta.
Emblemàtica font que be es val tenir-hi un P.R. dedicat a la mateixa.
Temps: 4 hores
30 minuts a 5 hores per anar i tornar.
Desnivell: 300
metres de pujada i 200 de baixada per l’anada i el mateix a la inversa per la
tornada.
Llargària: l’anada
son 8 quilòmetres 520 metres que haurem de desfer de manera integra per tornar.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Mitja –
Alta.
Punts
d’aigua:
justament trobem punts d’aigua a l’inici i al final de l’excursió. Al poble de
Monroyo i a la font de la Mançana.
Punts de
referència: * poble
de Monroyo – església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció * Plana Rosa
* Trabuco * Barranc del Castell * Barranc de la Clota * Barranc de Entrefort *
Mas de Chenolet * El Clot * Font de la Mançana.
Accés al
punt de partida: Partim del mateix centre del poble de Monroyo,
on trobem l’església
parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Km. 0,0 – poble de Monroyo – església parroquial de
Nostra Senyora de l’Assumpció. Seguim vers a la nostra dreta pel carrer
Muro en direcció E.S.E. cap a les afores de la població.
Km.
0,2
– Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra sortint la definitivament del
poble.
Km.
0,3
– Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta en direcció S.S.O. cartell
indicador. Marques de P.R. i de la ruta eqüestre (vermelles – grana).
Km.
1,0 – Plana Rosa. Camí a ma esquerra i un segon a ma dreta, ignorem
tots ells i seguim recte vers al sud. Taques P.R. i vermelles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
1,2 –
Abandonem la pista i prenem un camí que neix vers a la nostra esquerra.
Estaques amb marques del P.R.
Km.
1,8 – Trabuco. Creuem de manera transversal una pista seguim recte pel corriol amb marques de P.R.
i vermelles (ruta eqüestre) vers al nord.
Km.
2,0 –
Travessem de manera perpendicular un camí en desús. Al poc trobem un cartell
que ens assegura que anem pel camí correcte. Marques P.R. + vermelles.
Km.
2,5
– Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra
en direcció E.S.E. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
2,6
– Nova bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció sud.
Travessem el Barranc del Castell. Cartell
indicador.
Km.
2,7
– Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.
Marques de P.R. i camí eqüestre (vermelles).
Km.
2,8
– Pista en desús que surt vers a la nostra esquerra i que obviem. Al poc creuem
el torrent sec del Barranc de la Clota.
Km.
3,4
– Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques P.R. i vermelles de
la ruta eqüestre.
Km.
3,5
– pista secundària que surt a la nostra dreta i que obviem.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
4,0
– Anem a parar a una ample pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra
en direcció E, tendència N.E. Atenció, a partir d’aquest punt desapareixen les
taques de P.R. i les taques vermelles.
Km.
4,2
– Bifurcació. Prenem la pista en diagonal de la nostra dreta en direcció S.O.
perdem una mica d’alçada i al poc creuem el Barranc de Entrefort.
Km.
4,9
– Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra un brancal i seguim en direcció est.
Suau pujada.
Km.
5,1
– Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta en direcció sud, al
poc passem pel costat del Mas de
Chenolet.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
5,3
– Pista secundària que se’ns incorpora per la dreta. Iniciem un tram de suau
pujada en direcció S.S.E.
Km.
5,4
– Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Aquí localitzem una marca
solitària del P.R.
Km.
6,4
– Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que puja en direcció S.S.E.
Km.
6,8 – El Clot.
Arribem a una mena d’aresta boscosa. Pista transversal que seguirem vers a la
nostra dreta en direcció sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
7,4 –
Nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.S.E.
Cartell indicador. Retrobem les marques del camí eqüestre (vermelles).
Km.
7,8 – Bifurcació en forma de “T” en un petit
collet. Prenem el camí ascendent de la nostra dreta abandonant el itinerari
eqüestre (marques vermelles) i seguint el P.R sense quasi marques. Caldrà tenir
en compte que fins aquest punt haurem de retornar desprès de la pujada al cim
de la Camiseta. Dirigim dons ara les nostres passes vers al sud per una ample i
evident pista.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
8,1
– Bifurcació. La pista de la nostra esquerra duu a la Font de la Mançana.
Cartell indicador. Prenem la mateixa en suau baixada alternant.se amb trams horitzontals.
Km.
8,5 – Font de la Mançana. Punt final de l’excursió.
Introducció:
Se’ns
dubte una de les excursions més solitàries i feréstecs de la comarca. Tot el
conjunt d’edificacions, inclòs el que en el seu dia va ser un important complexa
com Sant Miquel d’Espinalva, està en runes i abandonat, el que ens pot
transmetre una idea de la duresa de la vida en aquestes contrades que mica en
mica es van veure abocades a l’oblit.
Temps: 5
hores.
Desnivell: 533
metres de pujada i 508 metres de baixada.
Llargària: 14
quilòmetres 950 metres
Dificultat: Alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
d’aigua: No hi
ha cap font en tot el periple, el que ens obliga a dur l’aigua o líquid
necessari des de bon principi.
Punts de
referència: * riu Pena * Mas del Pas del Lobo * Mas de Tapias * Barranc de las
Tapias * riu del Racó * Coll de la Maçanera * Serra de la Mançanera * Sant
Miquel de l’Espinalva * Mas de Frare * Mas Roch * Barranc de Sant Miquel * Moli
de Barrancos * riu del Racó * riu Pena
Accés al
punt de partida: Pont sobre el riu Pena (més conegut com riu
Sec pels locals), molt a prop de la cua de l’embassament homònim. Aquest pont
es situa al costat del Mas del Pas del Lobo i es accessible per pista en bon
estat, la que voreja l’embassament de la Pena, a la qual hi podem arribar amb
transit rodat des del poble de Beseit tot seguint les marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:
Km. 0,0 – Pont
sobre el riu Pena, a les proximitats
del Mas del Pas del Lobo (no
visible). Cartell indicador i panell informatiu. En aquest punt deixem de
coincidir amb el G.R. (taques vermelles i blanques) i s’inicia el P.R. TE-155
(taques grogues i blanques). Desprès del pont hi ha una bifurcació. Seguim
l’ample pista de l’esquerra vers en direcció S.S.E.
Km. 0,43
–
Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de l’esquerra, tot recte. Estem a les
proximitats del Mas de Tapias.
Km. 0,58 –
Bifurcació. Cartell indicador. Obviem una pista que se’ns incorpora per
l’esquerra i seguim recte en direcció sud. Al poc creuem el llit sec del Barranc de las Tapias.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,2 –
Bifurcació de pistes. Seguim per la pista principal que es la de la nostra
dreta. Cartell indicador. Marques P.R.
Km. 1,4
–
Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i que està barrada amb
una cadena. Seguim vers al sud transitant al costat del riu.
Km. 1,7 – En
trobem una cadena que barra el possible transit de vehicles a la pista. A
partir d’aquest punt només podem seguir a peu. La pista continua essent ample i
sense pèrdua possible.
Km. 1,9 –
Bifurcació. Neix una pista ascendent en diagonal vers a la nostra dreta, la
qual ignorem donant-li l’esquena i seguint recte per la pista del fons de la
vall. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,7 –
Creuem el llit sec del riu del Racó.
Es el moment d’abandonar el pista i el fons de la vall i prendre un corriol
ascendent que puja pel bosc en direcció sud, al principi fent un traçat paral·lel
a la vall i després allunyant-se fent unes ziga zagues ascendents. Principi del
camí ben marcat amb el P.R. Estaques i cartell indicador.
Km. 3,3 – El
corriol va a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem recte
en sentit ascendent i en direcció S.E.
Km. 3,4 – De
seguida abandonem la pista i seguim pel marcat corriol que es torna a dibuixar
al marge dret de la mateixa. Marques de P.R. Evident.
Km. 4,4 –
Collet a l’alçada de 813 metres, ja estem dalt de l’aresta. Seguim guanyant
alçada pel marcat i agradable corriol pel mig del bosc en direcció S.E. Marques
P.R.
Km. 5,6 – Creuem
una pista en desús i seguim recte vers al S.E. Cartell indicador.
Km. 6,2
– Coll de la Maçanera, 1.002 metres. Costa una mica d’apreciar ja
que estem en mig del bosc, no obstant notarem un canvi de vessant, passem de
l’obaga a la solana. Seguim però per un corriol ben marcat i amb marques de
P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,0
– Serra de la Mançanera. Anem a parar a una pista en desús que seguirem
vers a la nostra dreta en sentit ascendent i vers al S.S.O.
Km. 7,1 – Unió
de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud per una pista més
ample. Ja divissem el turonet on es situa Sant Miquel.
Km. 7,6 – camí
que neix a la nostra dreta i que ara ignorem per seguir recte, però que serà la
senda per la qual baixarem a la tornada, o sigui, per on continua el traçat
circular del P.R. Cartell indicador.
Km. 7,7 – Cruïlla
de pistes. Abandonem la mateixa i seguim recte per una marcat corriol que puja
el turonet final de Sant Miquel. Evident. Cartell indicador. Marques de P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,9
– Sant Miquel de l’Espinalva. 1.152 metres d’alçada. Bonic i espectacular
conjunt de cases amb l’esglèsia com a nucli central, avui en dia en un avançat
estat ruïnós. Molt bones vistes panoràmiques. Per iniciar el descens desfem les
nostres passes fins al punt quilomètric 7,6.
Km. 8,2 –
Bifurcació. Deixem la pista per la qual em pujat i davallem pel corriol de la
nostra esquerra, també amb marques de P.R., que ens fa perdre alçada en
direcció oest. Cartell indicador.
Km. 8,8 – Anem
a parar a un camí més ample, pista en desús, que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció oest. Marques P.R.
Km. 9,4
– Mas de Frare. El camí ben marcat segueix perdent alçada pel mig del bosc en
direcció nord. Marques P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 10,4
– Mas Roch. El
corriol va a morir a les proximitats del mas. Continuarem davallant ja per una
ample pista que ens porta al llit del riu en direcció S.S.O.
Km. 10,7 – Bifurcació.
Seguim la nova pista vers a la nostra dreta, seguint ja per la part baixa del Barranc de Sant Miquel, en direcció
nord. Ja no abandonarem aquesta ample pista que ens duu directament al punt de
partida.
Km. 11,5
– Moli de Barrancos, que resta a la nostra esquerra a l’altre
costat del riu. Seguim l’ample pista vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 13,4 –
Sendes pistes que se’ns incorporen, primer per l’esquerra i desprès per la
dreta. Seguim recte vers al nord pel fons de la vall.
Km. 14,0 –
Creuem el llit sec del riu del Racó,
on coincidim amb el punt quilomètric 2,7. Continuem dons fins al punt de
partida desfent terreny conegut.
Km. 16,7 – Pont sobre el riu Pena. Final del periple.
Introducció: Curta
excursió amb un important interès històric. Els fortins, que son tres, son
veritables torres de guaita amb bones perspectives paisatgístiques de la vall i
del poble de Beseit. Cabrera, va ser un general protagonista, cap a
mitjans del segle XIX, de la I Guerra Carlista. Cabrera va convertir Morella en
la seua caserna, i va adquirir poder per terres del Maestrat i Ports.
Temps: Poc
menys d’una hora per anar i tornar.
Desnivell: 163
metres de pujada i 163 metres de baixada.
Llargària: 1
quilòmetre 590 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Baixa
Punts
d’aigua: No hi
ha cap font en tot el trajecte.
Punts de
referència: * Km. 1,5 del vial d’accés al Parrissal * Cova de les Meravelles *
Fortí intermedi de Cabrera * Fortí superior de Cabrera * Fortí inferior de
Cabrera * Km. 1,5 del vial d’accés al Parrissal
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al
punt de partida: Proximitat de la Cova de les Meravelles. El
punt d’inici de l’itinerari es accessible per la pista asfaltada que va des del
poble de Beseit al Parrissal. El cartell que ens indica l’indret on començar a
caminar està a 1,5 quilòmetres de Beseit. Marques de G.R. des de la sortida del
poble que ens acompanyen durant el trajecte de la pista asfaltada. L’inici de
la senda està just en un revolt exterior passat el qual hi ha una petita
esplanada a l’esquerra on podrem estacionar el vehicle.
Itinerari: Km. 0,0 – Km. 1,5 del vial d’accés al
Parrissal,
proximitat de la Cova de les Meravelles
(situada fora de l’itinerari). Cartell indicador que ens informa del punt
inicial de la senda que de seguida guanya alçada vers a l’est. P.R. TE-154.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,13 –
Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pujant vers a l’est. Marques de P.R.
Km. 0,27
– Fortí intermedi de Cabrera. Trobem la primera fortificació. El camí
continua pujant vers a l’est de manera evident. Marques P.R.
Km. 0,57
– Fortí superior de Cabrera. Cota màxima de l’excursió. Aquest era la
principal fortalesa i la que millor es conserva. Bones vistes panoràmiques
parcials de la vall. Panell explicatiu. Caldrà donar mitja volta i desfer les
passes en sentit invers, perdent alçada fins a coincidir amb el punt
quilomètric 0,13
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,0
– Estem
de nou al mateix encreuament del punt quilomètric 0,13. Agafarem ara la senda
que surt vers a la nostra dreta en direcció N.E. suau baixada.
Km. 1,2 –
Bifurcació. Seguim el corriol descendent de la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 1,3
– Fortí inferior de Cabrera. Resulta ser el mes proper a la vall. Desfem
les nostres passes per terreny ja conegut i retornem al punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,6 – Km. 1,5 del vial d’accés al Parrissal. Final del curt periple.
Introducció: Les
moles de Masmut son el conjunt de roques solitàries més capritxoses i
espectaculars de la Matarranya. Aquest itinerari els hi dona la volta, el que
ens farà veure que aquestes moles semblen un castell inexpugnable les miris per
on les miris. Un terreny reservat als escaladors, on els excursionistes s’han
de conformar amb donar-li aquesta gran volta, atractiva i variada, que ens fa
conèixer tot el conjunt al anar-lo envoltant.
Temps: 3 hores
30 minuts
Desnivell: 323
metres de pujada i 323 metres de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 10
quilòmetres 920 metres
Dificultat: Mitja –
Alta
Punts
d’aigua: Hi ha
una font a prop del Mas del Peret, però no podem comptar-hi amb ella. A la part
inicial del trajecte, a la zona de pícnic, hi ha una font connectada a la xarxa
d’aigua potable del poble de Penya roja de Tastavins.
Punts de
referència: * Penya
roja de Tastavins * Bassa o dipòsit de Sant Miquel * Coll de Borfa * Roques de
Masmut * Los Atangasos * riu de los Prados * riu de los Prados * Masia del
Peret * Mas de Amargos * Mas de Toto * Bassa o dipòsit de Sant Miquel * Penya
roja de Tastavins.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés
al punt de partida: Inici de la pista d’accés a les Roques
de Masmut, a la part alta del poble de Penya roja de Tastavins. Al mateix poble
hi ha cartells que ens indiquen la direcció correcte a seguir per arribar-hi a
l’inici d’aquesta pista.
Itinerari:Km. 0,0 – Font i zona de pícnic situada
a la part alta del poble de Penya roja
de Tastavins. Final del vial asfaltat. Seguim per l’ample pista de terra de
suau pujada sempre vers al S.E. Maques de P.R.
Km.
1,0 – Bassa o dipòsit de Sant Miquel. Que resta a la dreta de la
pista. Seguim pujant recte per l’ample pista vers al S.E.
Km.
1,5 –
Pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.1,6
– Pista
que neix vers a la nostra dreta i que ignorem. Cartell indicador. Marques P.R.
Km.
2,4 – Coll de Borfa, 934 metres. Espectaculars vistes de les Roques de Masmut. Bifurcació. Cartell
indicador. Si seguim pista amunt podem anar al mirador i tornar a baixar, per
fer la volta de les moles seguirem per corriol que continua tot recte vers al
E.S.E. iniciant una pronunciada baixada. Marques P.R.
Km.
3,3 – Los Atangasos. Traspassem una mena d’aresta, el camí canvia
d’orientació i davallem vers al S.S.E. corriol ben marcat i evident. Marques
P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
4,8
– Creuen el riu de los Prados sense
auxili de pont (en aquest tram acostuma a estar ben eixut). Seguim per la senda
ben marcada vers a l’est.
Km.
5,0
– Anem a para a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en
direcció nord, alternant zones completament planeres amb suaus baixades.
Cartell indicador a la cruïlla.
Km.
7,4
– La pista creua el riu situant-se al marge esquerra del llit de les aigües del
riu de los Prados i allunyant-se
d’aquest descrivint una diagonal ascendent vers al N.O.
Km.
7,7
– Unió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra guanyant alçada en direcció
O.N.O. cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
8,0 – Masia del Peret. Font al marge esquerra de la pista,
però que acostuma a estar seca o amb l’aigua estancada. Seguim per la pista
guanyant alçada de manera constant vers a ponent.
Km.
8,5
– Pista en desús que deixem a la nostra esquerra per continuar per la pista
principal que descriu un revolt ascendent.
Km.
8,6
– camí que se’ns incorpora per l’esquerra i que en realitat es la pista que em
obviat abans. Tornem a ignorar-la i seguim pujant per la pista principal vers a
l’oest.
Km.
8,9
– Proximitats del Mas de Amargos. Camí
secundari que se’ns incorpora per l’esquerra
que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
Km.
9,1
– Traspassem una mena de collet. Trifurcació. Seguim pel camí del mig que
comença a perdre alçada, deixant un brancal a la dreta i un altre a l’esquerra.
Cartell indicador. Marques de P.R.
Km.
9,2
– Proximitats del Mas de Toto. Camí
secundari en desús que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem. Seguim
recte vers al N.O i desprès cap a l’oest. Marques P.R.
Km.
9,9 –
Anem a parar a una pista transversal, coincidint amb el punt quilomètric 1,0, o
sigui que hi som de nou a la Bassa o
dipòsit de Sant Miquel. Seguim dons vers a la nostra esquerra en sentit
descendent i cap al N.O. per terreny ja conegut per tornar al punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 10,9 – Font i zona de pícnic situada a la part alta del poble de Penya roja de Tastavins. Final del periple.
Introducció: Llarga
i variada excursió que combina el camí natural de Matarranya – Algars, el G.R.
8 i el P.R. de les Moletes d’Arany per finalitzar per la llarga pista asfaltada
del Parrissal. De les excursions marcades de la zona es, amb diferència, la més
llarga.
Temps: 5 hores
30 minuts.
Desnivell: 709
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 18
quilòmetres 830 metres.
Dificultat: Alta
Punts
d’aigua: No hi
ha cap font en tot el recorregut.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de
referència: * Barranc de les Marrades * Mas de Garcia * Costa de la Buixeres *
Coll del Ganxo * Runes del Mas del Ganxo * Portella del Perol * Tossal del Tall
Nou * Coll de Nogueré * Moletes d’Arany * Roca Foradada de l’Arany * Roca
Morera * Coll de la Balanguera * Barranc de la Feixa Estreta * Pla de les Mines
* riu Matarranya * Cova de la Dona * pintures rupestres de Fenellasa * Estrets
de la Fenellasa * Pàrquing del Barranc de la Fenellasa * Mas de la Lluvia * Mas
del Pistón * Mas de Joanet * Mas del Borràs * Vall del Prat * Barranc de les
Marrades
Accés al
punt de partida: Barranc de les Marrades, accessible per la
pista asfaltada que va des del poble de Beseit al Parrissal. El Barranc es
situa a uns 3 quilòmetres de Beseit. Marques de G.R. des de la sortida del
poble. Just al Barranc, que es on comença l’excursió, el G.R. abandona el vial
asfaltat i comença a discórrer per senda.
Itinerari:Km. 0,0 – Barranc de les Marrades. Deixem la pista pavimentada d’accés al
Parrissal i comencem a caminar per la senda que neix vers a l’est seguint el
marge esquerra del barranc. Rètol indicador i panell informatiu a la part
inicial. Marques de G.R. Pujada molt suau.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,15 –
Creuem la torrentera seca del barranc. La senda segueix vers a llevant però ara
pel marge dret de la vall. Marques G.R.
Km. 0,8
– Mas de Garcia. El corriol va a morir a una pista se seguirem cap a l’est.
Marques de G.R.
Km. 1,3 –
Trifurcació. Deixem la pista més ample a la nostra dreta i el camí natural
(estaca indicadora) a la nostra dreta i iniciem la pujada pel mig del bosc per
un sender ascendent, continuant encara en direcció est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,1 –
Cartell indicador sense bifurcació visible, que ens recorda que estem al G.R.8.
Km. 2,6 –
Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta re orientant les
nostres passes vers al nord. Iniciem aquí la Costa de la Buixeres, en constant pujada. Marques G.R.
Km. 3,1 –
Traspassem una mena d’aresta i iniciem un flanqueig a mig vessant, pel mig del
bosc i pel corriol molt ben marcat, continuant en direcció nord.
Km. 3,7 –
Traspassem una segona aresta i seguim amb la mateix tònica: flanqueig a mitja
alçada d’un vessant boscós orientat a l’oest, amb tendència ascendent, caminant
vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,1
– Coll del Ganxo, 1.083 metres. Estem dalt de l’aresta boscosa. Seguim per la
marcada senda vers al nord. Marques G.R.
Km. 5,4
– Runes del Mas del Ganxo. Bifurcació. Creuem en transversal una senda
molt poc marcada per seguir recte. Marques de G.R.
Km. 6,2 –
Bifurcació. Seguim el corriol de la nostra esquerra. Marques de G.R.
Km. 7,0
– Portella del Perol. Coll boscós. Seguim pel evident camí amb
marques de G.R. vers al E.N.E. Suau però constant pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,6
–
Bifurcació. Cartell indicador. Deixem a la nostra dreta el P.R. i seguim pujant
pel corriol i les marques de G.R. vers al nord.
Km. 8,7
– Tossal del Tall Nou. La senda va a parar a una camí mes ample,
pista en desús, que seguirem ja de manera més planera vers al nord.
Km. 9,2
– Coll de Nogueré. Bifurcació. Deixem el G.R. i seguim vers a la nostra dreta cap a
les Moletes d’Arany. Cartell
indicador. Al poc trobarem les primeres marques del P.R. Re orientem les
nostres passes vers a l’oest i desprès cap al S.O. seguint per la part alta de
la serra, sense vistes panoràmiques per culpa del bosc.
Km. 10,9
– Roca Foradada de l’Arany, situada al marge esquerra del camí. Continuem
vers al sud ara ja perdent alçada de manera clara. Sender marcat. P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,4
– Roca Morera. Deixem
l’aresta i davallem vers al nord pel mig del bosc. Marcat descens.
Km. 12,0 – Hi
som de nou a l’aresta de manera momentània. Bifurcació. Seguim el corriol
descendent de la nostra dreta. Marques de P.R.
Km. 12,1 – Anem
a parar a un camí més ample que seguirem vers al E.N.E. perdent alçada.
Km. 12,2.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la senda de la nostra esquerra, guanyant
fins i tot una mica d’alçada i passant al costat d’una corral en runes, re
orientant les nostres passes vers al N.N.O.
Km. 12,3
– Coll de la Balanguera que traspassem per davallar per la senda que
hi ha l’altre costat i que perd alçada vers a ponent. Marques de P.R. Forta
baixada inicial que desprès es suavitza per fer una flanquejos en diagonal a
mitja vessant.
Km. 13,3 –
Bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra dreta. Atenció, primer
tram on es fàcil relliscar pel tipus de ferm. Baixada en ziga-zagues.
Km. 13,6 –
Traspassem una mena d’aresta, canviant radicalment el sentit de la marxa.
Continuarem perdent alçada, però ara per la part obaga de l’aresta i vers al
N.E.
Km. 13,9 – Unió
de camins. Estem al Barranc de la Feixa
Estreta. Seguim davallant vers a l’esquerra en direcció oest. Marques P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,4
– Pla de les Mines. Zona de pícnic. Estem a tocar del riu Matarranya. Seguim l’ample pista que hi trobem a partir
d’aquest punt vers a la nostra dreta en direcció N.O.
Km. 14,5
– Cova de la Dona, que resta a la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim per la
pista sense pèrdua vers al nord.
Km. 14,8 –
Desprès de passar per sota un túnel trobem un cartell indicador que ens informa
de la proximitat de les pintures
rupestres de Fenellasa, situades a la nostra esquerra a l’altre costat de
les aigües del riu que podrem creuar gràcies a l’existència d’un pontet. Visita
obligatòria. Desprès de veure les pintures seguirem per la pista principal vers
al nord.
Km. 15,0 –
Passem per una altre túnel, estem als anomenats Estrets de la Fenellasa.
Km. 15,2
– Pàrquing del Barranc de la Fenellasa. A partir d’aquest punt
coincidim amb la pista transitable per vehicles que va sempre pel fons de la
vall vers al nord al costat de les aigües del riu Matarranya que sempre resta a
la nostra esquerra. En certs trams fa bonics gorgs i zones de piscines naturals
visualment molt atractives i fotogèniques. Seguim ja sense cap més problemes
l’ample pista passant pel costat del Mas
de la Lluvia, el Mas del Pistón, el Mas de Joanet i el Mas del Borràs.
Km. 17,8
– Vall del Prat. Unió de pistes. Zona d’aparcament. Seguim recte vers al nord pel
vial principal que a partir d’aquest punt ja està asfaltat.
Km. 18,8 – Barranc de les Marrades. Final d’aquest llarg periple.
catalonia-trekking 