Força a prop de la Cabana de la Sitja de Llop trobem la
CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Un vestigi únic al Montseny de les cabanes
utilitzades antuvi pels ramaders durant el temps en que el període de
transhumància feia aconsellable dur els ramats a les parts altes del pla de la Calma, on acostumava a
haver-hi extensos prats d’herba. (Avui l’abandonament progressiu de les zones
de ramaderia a comportat que la vegetació de la landa colonitzi les altures
d’aquesta muntanya. La landa es considera com un camí intermedi entre els prats
provocats per l’acció humana (crema de matolls, utilització massiva del ramat,
etc ..) i els boscos, que hauria de ser el tapis natural de tot el Pla de la Calma.
La Cabana d’en Pito de Molar ha estat la darrera habitada al Pla de la Calma, es situa a 1.250 metres d’alçada, a l’anomena’t PLA DELS TRÈMOLS. Les masies més properes son les de Casanoves de Vallforners (gairebé desapareguda), la de l’Agustí i la de Bellver (aquestes dues força allunyades). La construcció es força rudimentària, a base de branques, fang i pedra. Malgrat tot te una petita llarg de foc, capacitat per dues persones i aguanta força be els xàfecs (no així períodes llargs de pluja o de nevades).
FOTO PAKO CRESTAS
La Cabana d’en Pito es obra d’en Josep Ramírez i Masnou, més conegut com en Pepito del Molar o el pastor del Molar. És fill d’aquesta masia llegendària situada al vessant est del Puig del Drau, a 830 metres d’alçada. En Pepito va néixer a l’any 1932 i sempre ha fet de pastor, si be també s’ha dedicat a treballar la terra i a fer de carboner. D’aquesta època aprengué a fer cabanes com la que ara ens ocupa, situada, com et dit abans, dalt de l’altiplà de la Calma. En Pepito encara fa us de la cabana a l’estiu, on es trasllada a viure, baixant tan sols una vegada per setmana a la masia, situada 400 metres de desnivell per sota, i canviar-se així de roba i tornar o omplir el sac de queviures. La seva dieta es pobre en carn, però en Pepito intenta, com a mínim, fer un àpat calent al dia a les seves estades dalt del Pla. Tanca les ovelles al proper corral de la Casanova de Vallforners. Te unes quatre-centes ovelles, i és una carn que te anomenada per la seva qualitat. Molt a prop hi ha l’anomena’t Sot dels Avets, a 1.200 metres d’altitud, es tracta d’un petit bosc d’avets, — hi ha uns vint-i-cinc –, que formen l’agrupació d’avets (abies alba) més meridional d’Europa, malgrat que popularment, i erròniament, es pensa que aquest privilegi l’ostenta la famosa avetosa del vessant nord del Turó de l’Home. (Molts llibres de recent publicació encara donen aquest fals protagonisme a la famosa “avetosa”).
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
La Sitja de Llop es un bloc de
gres de grans dimensions (1’85 * 1’30 * 0’40), que forma part d’una cabana de
pastors i que presenta uns gravats visibles per totes dues cares. Va ser
descoberta i estudiada per en R. Vilardell i en J. Castells a l’any 1976. Es
localitza a 1.300
metres d’alçada, al cor del Pla de la
Calma. En els gravats megalítics hi trobem
cercles concèntrics de fins a 20
a 30 centímetres i incisions en forma d’u de reduïdes
dimensions. Aquestes inscripcions es presenten de manera irregular a la cara de
la pedra i es desconeix si te unes altres als laterals, ja que estan ocults
sota les restants pedres del mur de la cabana. La morfologia i característiques
de les decoracions les situen dins del període d’art esquemàtic que es va
desenvolupar des de finals del III mil·lenni aC i durant la primera meitat del
II mil·lenni aC. Com a paral·lelismes dins de Catalunya trobem l’estela de Puig
Castellar, l’estela de Passamant i l’estela de sepulcre megalític de Llanera
(Solsonès).
FOTO PAKO CRESTAS
Altres pedres inscultures situades a prop de l’àrea del Montseny, seria la Pedra del Gili, situada entre els pobles de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons (Guilleries) i el conjunt rupestre de Savassona, a Tavèrnoles, a la Plana de Vic.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Els dos itineraris
proposats al present capítol no son més que simples passejades molt apropiades
per fer-les amb canalla un dia on no tinguem més pretensions que la de gaudir
una estona d’un curt caminar i les excel·lents vistes que ens depara el Pla de la Calma vers als dos gegants
del massís: El Matagalls i el conjunt format pel Turó de l’Home i les Agudes.
Val a dir que quan vaig tornar al Turó del Sui durant la confecció de
la present guia, als 35 anys d’edat, em va assaltar un sobtada sensació
produïda per l’abismal pas del temps.
FOTO PAKO CRESTAS
De fet jo havia pujat al Sui per primera vegada quan tenia 10 anys.
Procedíem de l’altre vessant, o sigui, l’orienta’t vers al Turó d’en Cuc, i
recordo amb total nitidesa l’esclat màgic que en va produir descobrir tota la
línia nevada dels Pirineus darrera d’aquest Turó. De fet les llunyanes
muntanyes pirinenques no havien estat visibles en tot el recorregut i va ser
just a l’arribar al cim que em van sorprendre amb tota la seva bellesa. Jo mai
havia vist unes muntanyes tan nevades, ni tan sols podia imaginar que
existissin tantes de juntes. De fet la meva visió infantil, — malgrat que ja
havia visitat al Pirineu de manera molt esporàdica durant a l’estiu –, es
limitaven a les proporcions i a les efímeres extensions nevades del Montseny,
que per llavors em semblaven inescrutables. La imatge en va sobtar tant que
vaig restar bocabadat i estàtic tot amarant-me d’aquell màgic espectacle i fent
cap omís al vent glaçat que tallava com un ganivet i a les paraules del meu
pare que em requeríem per a que em protegís del fred.
Després d’aquell primera ascensió vaig tornar reiterades vegades al
Sui, alguna d’elles tot solet, d’amagades dels pares, malgrat la meva curta
edat. El darrer cop que havia estat tenia 18 anys i va ser durant una llarga
travessia de tot el massís del Montseny feta en el dia, que ens va portar a fer
el cim de nit i a gaudir d’un espectacle que per mi també resultà ser nou: la
visió de tot el Vallès convertit en agrupacions i rius de punts lluminosos que
desafiaven la negra fosca de la nit.
FOTO PAKO CRESTAS
Ara, als 35 anys, tornava amb el meu fill de mesos i la meva germana
petita de 13 anys. Havien passat un quart de segle des del primer cop que vaig
trepitjar el cim … Un quart de segle ¡¡. Deu meu, es diu tant ràpid ¡¡. També
feia un bon grapat d’anys que havia pujat per darrera vegada. Llavors encara
restaven 4 anys pel naixement de la meva germana petita que ara m’acompanyava i
que, tot just ara, esta feta una doneta a punt d’embarcar-se en el difícil mon
dels adults. Per uns moment reconegué l’indret concret on em vaig quedar
estàtic tot mirant la serralada blanca. Ara, 25 anys més tard, tenia la
sensació d’estar veient, allà, davant meu, al petit nen impressionat davant
d’un mon de muntanyes que l’encisava a marxes forçades. Tot mirant al meu
voltant les muntanyes no havien canviat gens ni mica. Potser si que el mantell
vegetal es ara diferent, amb la fageda més alta i els plans més atapeïts de
matolls, però l’essència i les formes son la mateixa. Per les
muntanyes 25 anys no son res de res, per nosaltres, amb molta sort, poc menys
d’un terç de vida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: BARRACA D’EN RAMON. Accessible per una
llarga pista en bon estat que neix una mica més a dalt del CAMPING DE LES
PISCINES DEL MONTSENY, situat al costat del riu Tordera, just a sota del poble
que li dona nom. Una vegada a les piscines seguim la carretera asfaltada que
puja al costat dret del riu, direcció al poble del MONTSENY, i a un mig quilòmetre
trobem una pista que davalla a la nostre esquerra vers al riu, travessant-lo
per un còmode pont. Seguim la llarga pista sense pèrdua, (als pocs creuaments
que trobem hi ha cartells indicadors cap al Pla de la Calma), tot passant per
l’ancestral mas del MOLAR DE DALT, tot un viatge en la màquina del temps. Ja a
la part baixa de la pista trobem un cartell prou significatiu que diu “AIXO NO
ES DAKAR”. Un missatge prou eloqüent als viatjants motoritzats que utilitzen
aquesta pista per imaginar-se que s’estan entrenant pel famós Rally transsaharià.
Quan la pista a assumeix la part alta del PLA DE LA CALMA, arribem a una bifurcació
anomenada PLA D’EN XIXA, a 1.288
m, encara haurem de continuar uns quans metres amb el
vehicle tot agafant el trencall de la esquerra que s’orienta cap al S.-S.O. i
travessant el PLA DE LA
TERMA. Molt a prop trobem un turonet amb una cabana i una
zona d’aparcament prèvia on deixarem el cotxe. Es tracta del TURÓ DEL POLIOL i la BARRACA D’EN RAMÓN.
Estem a 1.263 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: 55 metres més els que acumulen
els petits desnivells intermedis, tots ells molt poc significants. ( 5 metres un i uns 15 metres l’altre)
Horari: 30
minuts per anar i altres tants pel retorn.
Itinerari: Seguim la pista tot
fent una visita a la BARRACA D’EN RAMON. Cal destacar la pedra
gravada situada dins de la petita construcció. L’origen de l’esmentat gravat es
desconegut i es considera com una de les principals curiositats del massís relacionada
am els primers assentament humans possiblement de l’època neolítica. La pedra,
que ens sorprèn per la seva ubicació, rep el nom de L’ESTELA DEL PLA DE LA CALMA. Malauradament darrerament ha estat víctima d’un acte de vandalisme
i ha estat pintada i trencada amb algun objecte punxant. No deixa de ser trist
que la direcció del parc, tant escrupolosa en el compliment de certes normes
dictades des de allunyats despatxos per gent que poc o gens a recorregut
aquestes muntanyes, així badat de manera tant estrepitosa en la conservació
d’aquesta relíquia única.
FOTO PAKO CRESTAS
Conclosa la visita de la barraca davallem per la pista vers a un pla
conegut com LA
SITJA DEL LLOP.
Creuament de camins amb la
pista. Abandonem aquesta i prenem el camí, molt ben marcat,
que es dibuixa a la nostre esquerra en direcció E.-S.E. La perspectiva del SUI
es ben visible donada la seva proximitat, qüestió que ens ajuda encara més a
orientar-nos en aquest passeig sense problemes.
Creuen una zona de planúries, PLANS DE VALLFORNÉS, 1.279 m, traspassem un
insignificant collet de 1.274
m., i trobem a l’altre costat un greny rocallós conegut
com LA ROCA ROJA. Bifurcació
de camins. En realitat es igual quin dels don agafem ja que pocs metres més tard
coincideixen. No obstant val la pena prendre el trencall de la dreta que puja
pel mig de la formació pedregosa. Cal destacar a proliferació de plaques recordadores
de diferents muntanyencs difunts. Pugem molt lleugerament fins a dalt d’una
extensió de terreny situada a 1.302
m., o es tornen a trobar els dos camins que prèviament
s’havien separat a la ROCA ROJA. Un
nou collet, el darrer, situat a 1.287
m, resulta ser l’antesala de la darrera pujada que
culmina al propi cim del SUI. 1.318
m.
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Tot retornant per les nostres passes.
Nota: De tornada al cotxe podem seguir la pista que continua de la SITJA DEL LLOP vers al S.O. en direcció a VALLFORNÉS. A uns cinc minuts de marxa trobem la CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Feta de fusta, palla i fang. Avui en dia la darrera intermitentment habitada de la Calma.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Quan
era infant, al nostre refugi dels Vímets, situat molt a prop dels conreus de
Camp Sacreu, l’aigua ens arribava de la font de Terriers, mitjançant una
canonada negra de PVC, descoberta a l’ intempèrie, que sovint es glaçava al
hivern o era tallada pels caçadors, que no tenien massa mirament a l’hora de
saciar la seva set. La reparació de la canonada es convertí , de manera
sistemàtica, en la primera activitat de havíem de dur a terme cada cap de
setmana tan bon punt arribàvem a la casa. Crec que varem ser aquestes
excursions les que van introduir al meu interior la gla que més tard s’ha
convertit en aquesta ànsia inesgotable de pujar i pujar muntanyes, algunes de
properes i altres en els indrets més allunyats i salvatges del planeta.
En
una ocasió que el meu pare va pujar sol a reparar la canonada, es va animar a
continuar més a dalt fins arribar a la carena, segurament en les immediacions
del Coll d’en Bessa. A la tornada va perdre el camí i va estar donant tombs
fins a retrobar la pista que ja li era coneguda. A casa ens varem estranyar per
la demora i encara recordo quan, ja tard, el meu pare es refeia de l’ensurt
familiar explicant els esdeveniments d’aquell dia que se’ns va fer força llarg.
Jo escoltava com hipnotitzat els comentaris del meu pare, i no en vaig poder
estar d’anar d’amagat la setmana després per tal de conèixer, de primera ma,
aquells “mons salvatges” (llavors amb prou feines tindria 10 anys). Després
d’aquella excursió solitària i clandestina, van ser moltes les vegades que
pujava al Coll, ja sigui de camí al Puig de Pi Novell, o de camí vers a Sui i la Calma.
FOTO PAKO CRESTAS
Passat el temps, als 37 anys, quan potser feia 20 que no pujava al coll, vaig tornar una tarda amb la meva germana (22 anys més jove que jo) i el meu fill de dos anyets acabats de fer (aquest darrer amb la comoditat d’anar en la motxilla a esquenes del pare). Varem pujar la pista amb el cotxe i a l’alçada de revolt que perdia l’orientació que ens interessava, varem continuar a peu. De bon principi en va sorprendre l’estat d’abandonament de la pista i mes encara el fet que gairebé s’havia esborrat el camí de la part alta, aquell que discorre dins del magnífic bosc de fageda. Com podia ser que en tants pocs anys aquell corriol hagués quedat en desús? On eren els excursionistes, o els caçadors, o el mateix pagès que utilitzava el camí per fer pujar les ovelles als rics prats de la Calma?. La resposta als meus dubtes es van aclarir tan bon punt varem assolir el Coll. Avui en dia la pista, transitable al transit rodat, arriba al propi Coll. Una ferida més a les tantes cicatrius que tallen la pell esquinçada d’aquesta muntanya. Però com que, ens agradi o no ens agradi, no es pot anar sempre en contra de l’evolució, vaig fer una promesa solemne quan baixaven passejant per la pista de retorn al cotxe: Quan caigui una nevada suficientment important, tornaré una tarda d’hivern per pujar per la pista amb els esquis de fons i poder gaudir, durant unes hores, de la soledat perduda i la infantessa retrobada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: REVOLT DE LA PISTA, que puja des del
MAS DEL SAMON, fins al propi COLL DEL POU D’EN BESSA. El revolt, situat ja
bastant a dalt, es característic ja que es situa després de tot el tram recta
que flanqueja pel mig del vessant NO del TURÓ DEL SAMON, passant per la
FONT DE TERRIERS, i en realitat es un punt de
divergència de pistes, la que continua en bon estat que dibuixa una diagonal
ascendent cap a la esquerra, i la pista abandonada que continu flanquejant en
la mateixa direcció de la qual veníem. El punt on deixarem el vehicle es situa
a 1.030 metres
d’alçada. Per arribar-hi caldrà prendre la pista que neix vers a la dreta una
vegada que en deixar enrere el MAS DEL
SAMON (venint des de CAN BESSA) i seguim pujant per pista prenen sempre els
ramals ascendents que s’obre a la nostra dreta.
Punt d’arribada: El mateix.
Desnivell: Uns 200 metres de pujada i
altres 200 de baixada.
Horari:
1 hora 15 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Donant l’esquena al marcat
revolt on haurem deixat el cotxe, seguim recte, direcció per la pista plena de vegetació que resulta
ser intransitable al transit rodat i fins i tot ja resulta empipadora, pel
tancament de la vegetació, pel caminant a peu. Trobem algun tram amb esbarzers,
sobretot en la secció en la que creuem un tram on sorgeix aigua: SOT DELS CINGLES DEL RACÓ. (0,10 h)
La pista, o el que resta d’ella, conclou al peu de la fageda que es
desprèn per sota del cim que volem pujar. Delimita la nostre visió, més enllà
dels alts arbres de la fageda, l’anomena’t SERRAT CURT. (0,15 h) En aquest tram
de bosc el camí, antuvi bastant marcat, a quedat molt desdibuixat per
l’abandonament. No obstant, si som prou observadors i intuïtius, encara
trobarem les restes del camí. Per sort el bosc de fageda presenta pocs trams de
sotabosc amb vegetació frondosa, pel que sempre podem pujar pels indrets que
ens semblin més adients. A mitja pujada creuem una pista abandonada (0,25 h) i
justament quan el vessant comença a omplir-se de vegetació més selvàtica trobem
l’ample pista que, en qüestió de poc més de una cinquantena de metres cap a O.-N.O.
ens porta al COLL DEL POU D’EN BESSA.
1.187 metres.
(0,30 h)
Un camí molt vent fressat ascendeix el proper cim pel seu vessant
esquerra. Tram entre bosc que dona pas a descarnats de rocallosos. Marques
verdes, verdes i grogues i alguna de verda i vermella. El tram final puja per
lloses de roca nua, ja hi son molt a prop del amable cim de TURÓ D’EN CUC. 1.225 metres. (0,40
h). Excel·lent mirador de la VALL DE LA BASCONA, que s’obre als
nostres peus en direcció nord; Presidida per la històrica masia del MOLAR, i
amb els imposant vessants suds del TURO DE L’HOME i el MATAGALLS com a teló de
rerefons. Cap al sud veurem les esquinçades serralades de les CARENS D’EN BOSC
i la ROCA CENTELLA,
totes elles plenes de pistes forestals que dibuixen una xarxa de línies
paral·leles.
FOTO PAKO CRESTAS
Ara tenim, a banda i banda, les dues possibilitats per pujar els dos
cims que formen els extrem del cordal Sui – Samon.
Per anar al Sui caldrà seguir el camí fressat que davalla vers al
O.N.O. i que traspassa el COLL DEL ROURE
GROS, 1.216 m, per remuntar la suau, constant i un pel feixuga pujada fins
al cim del SUI. 1.318 m. Camí molt
marcat i evident. Calcular de 15 a 20 minuts per anar del cim den Cuc a
l’altre.
Per anar al Samon o Pi Novell retornarem al COLL DEL POU D’EN BESSA i prendrem el camí que neix al propi coll a
ma dreta de la pista i que remunta la carena per seguir l’ample fil de la
mateixa. El darrer tram, del coll al cim, les nostres passes s’orientaran cap
l’est. La pujada es suau i amb camí fressat i al darrer tram transcorre per
terreny obert de prats. TURÓ DEL SAMON.
1.267 metres. Comptar 20 minuts de marxa per anar d’un cim a l’altre.
Situant-nos de nou al cim del Turó d’en Cuc, iniciem el descens tornant sobre les nostres passes i baixant de nou al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres (0,45 h) i ara, enlloc de baixar per on en vingut, optarem per la comoditat de la pista forestal que davalla suaument pel vessant N.O. del TURÓ DEL SAMON. Una parell de revolts tancats i un creuaments de camins del qual caldrà `prendre el de l’esquerra, ens tornen a portar al lloc on haurem deixat el vehicle (1,15 h), no sense abans passar cinc minuts abans per davant de la FONT DE FAIG.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: L’excursió que proposo a
continuació transcorre en la seva majoria per pistes de bon caminar, suaus i
poc feixugues, on el trànsit de cotxes, quads i motos acostuma a ser poc
important, fins i tot en dies festius.
El contrast el dona la pujada al Turó del Samon
des del Collet del Turó. Aquí la poca freqüentació del terreny fa que la
vegetació hagi envaït el camí de pujada, i fins i tot ens costarà seguir-ho
sense perdre’l quan anem costa amunt (al baixar el més visible ja que a estones
dibuixa com una mena de torrentera). Cal vigilar en temps de casera ja que
aquesta part alta de la muntanya, on el bosc i el matolls es confonen, es un
lloc on el porc senglar abunda, i per tant els caçadors no desaprofiten la
oportunitat.
FOTO PAKO CRESTAS
Durant el trajecte rodat per la pista val la pena
pujar-hi per la pista que neix al càmping de les piscines del Montseny, i
sempre seguir les indicacions del Polell, tot passat per la masia del Samon. Un
mas emblemàtic del massís que dona nom a la muntanya. Davant del portal del mas
rauxa una font amb una aigua pura i freda, fins i tot a ple estiu ens
sorprendrà la seva fredor.
Per últim la pujada al Turó de Sant Elies des del
coll homònim travessa una zona de bosc molt atraient, antic i net, amb els troncs
plens de molsa a la part baixa, com els boscos originals mediterranis de
alzinar humit.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Trencall de la pista que neix en
sentit descendent 300
metres després d’haver deixat el mas del Polell a la
nostre esquena, tot venint des del Samon. Si em optat per pujar per la pista
des de Santa Margarida de Palautordera, aparcarem el vehicle 300 m. abans d’arribar-hi.
Punt d’arribada: Itinerari
circular que te el seu punt d’arribada al mateix que el de partida. No obstant
passarem pels cims del Turó del Samon i el Turó de Sant Elies.
Punts de referència: * MAS DEL POLELL* CORRAL DELS COLELL * COLLET DEL TURÓ * PRAT
FONDO * PRAT FONDO DE DALT
* PRAT FONDO DE DALT * TURÓ DEL SAMON * COLLET DEL TURÓ * LES PLANES DEL CORTÈS * COLL DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES * COLL DE SANT ELIES * CORRAL DEL POLELL
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:557 metres de pujada i altres tants en
sentit descendent
Horari: 3 hores.
Itinerari: Com ja hem dit deixarem el cotxe
en un trencall de la pista situat 300 metres més al sud del MAS DEL POLELL,
en un trencall situat a l’alçada de 870 m.
Prenem la pista que puja, o sigui, la de la dreta,
passant per sota de cirerers del bosc (si anem a finals d’octubre o principis
de novembre ens farem un fart de recollir els seus fruits silvestres). Una pica més a dalt trobem una altre
bifurcació, amb unes sagetes blanques pintades al trencall esquerra. Nosaltres
prenem el de la dreta que puja en sentit ascendent per una pista menys marcada.
Travessem boscos d’alzines i una zona de prats on tenim una bona panoràmica del
Turó de Sant Elies. Aviat en tornem a trobar amb la pista més marcada (en
realitat aquest tram es una drecera), i al coincidir amb aquesta deixarem del
banda la bifurcació de la dreta (cadena) per pujar per lla pista situada en
línia recta i que continua pujant. (0,15 h). Passem pel costat de les runes del
CORRAL DELS COLELL. La pista va pujant sense pèrdua pel mig del bosc. En
una mena d’esplanada hi ha una creu en memòria d’un caçador. Continuem pujant
fins a que assolim el COLLET DEL TURÓ. 1.000 m. (0,45 h ). Bona
panoràmica i bifurcació de camins. Hi ha un greny de roca al sud del collet amb
una petita cova (no es visible des de la pista, caldrà donar mitja volta per
sota el greny rocós).
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Collet deixarem les pistes i prendrem el
camí que es dibuixa cap al O.N.O. en mig de matolls. El camí puja per la cadena
que va a morir al propi cim. Passarem el dos petits collets,. el primer després
d’haver pujat prèviament un turonet i el segon després d’haver flanquejat un
greny rocós pel seu costat dret. Els colls son coneguts com el PRAT FONDO
(1.135 m)
i el PRAT FONDO DE DALT (1.180
m). En conjunt es possible que anem perdent i retrobant
el camí, ja que aquest es poc transitat i sovint podem perdre el fil en mig
d’arbres i matolls. Només dos seccions molt localitzades presenten
esbarzers. Al PRAT FONDO DE DALT
coincidim amb una altre senderó que prové del Mas de Samon i que ascendeix al
cim per la seva carena orientada vers al N.E.
La pujada final es uniforme i amb el camí més evident. Zona de prats
dalt del cim. Vèrtex geodèsic. TURÓ DEL SAMON, 1.267 m. (1,20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Desfem les nostres passes, en sentit descendent i
vers al S.E., per tornar al COLLET DEL TURÓ, 1000 m. (1,50 h). Ara
continuarem la pista que baixa pel vessant oposat per qual hem pujat
prèviament, o sigui, la pista orientada vers al oest i que ratlla el vessant
sud del Turó del Samon. La pista, molt evident i apta pel trànsit rodat de
vehicles, dibuixa dos grans revolts tot passant pels prats abandonats de LES
PLANES DEL CORTÈS. Les dues construccions enrunades que vigilen com
fantasmes els prats son un testimoni mut de l’èxode rural. Costa de fer-se a
l’idea que aquells murs de pedres caiguts i el tros de sostre enfonsat
haguessin estat, en altres temps, una llar calenta on famílies senceres veien
passar llurs vides arrelades a la pròpia muntanya.
Poc més avall hi ha una bifurcació amb un gran
dipòsit d’aigua. Cal prendre la branca de la pista que puja, situada a la
nostre esquerra, i que s’orienta cap al est. Una gran esplanada en mig del bosc
ens anuncia la nostre arribada al COLL DE SANT ELIES, 931 m. (2,20 h). Cap al sud,
a ple coll i tot passant pel costat d’una senyal metàl·lica que ens recorda la
reserva de caça, neix el camí que puja pel mig del bosc pel que seria l’aresta
nord del Turó. Arribem dalt tot entrant pel costat posterior de l’ermita que
corona el cim. TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m. (2,30 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem de nou al COLL DE SANT ELIES tot desfent les nostres passes i continuant la pista en sentit descendent vers al nord i després vers al est, arribarem sense pèrdua possible a les runes del CORRAL DEL POLELL, lloc on tornem a coincidir amb el trajecte inicial que haurem fet durant la pujada. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Aquesta es una excursió fàcil, tranquil·la, d’aquelles que no tens cap
possibilitat d’errar el camí. Tota ella transcorre per pistes de terra,
fresades, aptes per cotxes tot terreny o quatre camins.
El vessant est del Turó de Sant Elies resulta ser
un de les cares exteriors de la muntanya, penjada sobre la poblada plana del
Vallès. Durant l’aproximació al lloc on deixarem el cotxe passem per unes de
les urbanitzacions més fantasmals i horribles de la serralada, son els
anomenats “Refugis del Montseny”, un conjunt de cases aïllades que aquí i allà
trencant l’harmonia i l’espessor del bosc mediterrani, amb una manca de gust
dignes d’urbanisme de finals de la dictadura franquista.
FOTO PAKO CRESTAS
Més amunt, quan ja anem caminant, ens trobem la
grata sorpresa de creuar un bosc de castanyers joves i sans, un crit d’esperança
davant de la greu malaltia que aquests darrers anys han afectat als boscos de
castanys del Montseny. Ja arribant al cim, les ziga zagues del camí en un
indret de vegetació verda i oberta, ens porta un retall de paisatge irlandès,
d’aquelles colines on les boires semblen que restin enganxades des del
principis dels temps, i on el verd vegetal radia de color els pocs dies que es
acariciat pels rajos d’un Sol estrany.
Dalt del cim, coronada de flors blanques a la
primavera, els prats que sustenten l’ermita. Un racó de silenci, oblit i
serenor. Estem fregant l’aire pur dels mil metres, tan sols caldrà pujar al
veritable cim, un centenar de metres a l’est i situar-nos sota la torre de
guaita, l’alçada que sustenta als nostres peus serà cap i cua: 1.001.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: punt culminant de les pistes
d’asfalt de l’urbanització dels REFUGIS DEL MONTSENY, molt a prop de l’indret
anomenat “LA RAJOLERIA”.
Altitud 680 metres.
Punt d’arribada: Cim del TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 metres.
Punts de referència: * TRES TERMES * LES ARTIGUES DE
CAN TERRER * ERMITA DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 321 metres.
Horari: 50 minuts a 1 hora.
Itinerari: Deixarem el cotxe al creuament de
camins situat per sota dels TRES TERMES.
Pujarem amb el cotxe per la pista asfaltada amb estat mediocre, fins a
torbar-nos amb aquest creuament. Veurem una pista de terra que puja. Deixarem
el cotxe en les proximitats i prendrem aquesta pista de terra, inici del
trajecte a peu. Durant la pujada en cotxe per l’urbanització seguirem els rètols
vermells amb els indicatius de “Sant Elies”
FOTO PAKO CRESTAS
La pista no te pèrdua, es evident i força clara. A
banda i banda deixem camins abandonats. Als 20 minuts la pista dibuixa un gran
revolt i canvia de sentit. Fem una forta pujada (la pujada més accentuada de
tota l’excursió), creuem boscos de castanys joves, i poc després ens trobem amb
una segona bifurcació. (0:25 h), el camí a seguir està ben clar i indicat, cal
seguir la pista ascendent vers al nord. Aviat pugem una zona de revolts on el
bosc ha deixat pas a un espai obert, es la conegudes con LES ARTIGUES DE CAN TERRER (Can Terrer es la Masia en runes que divisem a
la vall situada al NE. – façana mig blanca mig marró i branques d’arbres que
surten en mig de les parets que encara resisteixen l’enrunament). Passat els
revolts encara deixem de banda una bifurcació descendent a la nostre dreta i
una zona d’aparcament indicada a la nostre esquerra. Cadena. Seguint la pista
uns 200 metres
ja hi serem a la ERMITA DE SANT ELIES, 990 m. El cim estricte està
un centenar de metres més al sud. Terreny de bosc obert. Torre de guaita al
punt culminant. (0,55 h). TURÓ DE SANT
ELIES, 1.001 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Pel mateix itinerari. Contar uns 40 minuts.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
La present excursió ens porta a descobrir un altre Montseny dins del massís del
Montseny, estem parlant de la
Vall de Vallfornès. Es una vall fosca, on l’alzina domina per
tot arreu. El verd fosc del bosc fa que tota la lluminositat de la vall es contagiï
d’aquest color. L’aire es fa espès, polsós, quan la sequera xa eixuta la terra
sobre les arrels. El grill i la cigala canten, extasiats de tanta calor.
La vall està plena de suaus plecs. Una llarga “V”
uniforme que es tanca de sud o nord, per anar a morir a una falsa cadena, ja
que més enllà de l’horitzó, per molt que no ho sembli, està l’altiplà de la Calma.
FOTO PAKO CRESTAS
La vista s’aboca pers a la urbanitzada plana del Vallès.
No veiem per enlloc els alts cims del Matagalls i el Turó. Estem en un paisatge
intermedi entre el Montseny central i el germà Montnegre. Sovint, quan els
cimals més alts son blancs de neu, la vall de Vallfornès viu d’esquenes a
aquesta realitat, com si anés millor amb ella la solejada vall, on les boirines
desapareixen sota l’escalfor del Sol que apunta al migdia.
L’excursió transcorre en la seva gran majoria per
pista. Malgrat tot no estem davant d’un periple avorrit i monòton. La intensitat
del bosc i la benvolguda soledat no permet aflorar sensacions negatives.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a punt àlgid del periple aconsellar una curta
visita al castanyer gros d’en Cuc, l’arbre amb el tronc més gros de tot el
país. Els seus voltants estan arranjats, es nota que el transit de gent és
constant. Estem davant d’una de les major singularitats del massís.
L’arribada a la cadena ens sorprendrà fins i tots
als que estem avesats a veure múltiples vegades els paisatges repetits del
Montseny. Es tal la diferencia entre l’est i l’oest que semblarà que estem
davant de dos serralades diferents. A llevant, els monarques del Montseny ens vigilen amb les seves formes gegantines i
pesades; a ponent un mar de muntanyes fosques cavalquen vers a l’infinit, al
fons, com a colofó i ja molt lluny, els cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt
i la muntanya sacra de Montserrat. Ponent i llevant, muntanyes que son símbols
d’una terra i una cultura mil·lenària.
FOTO PAKO CRESTAS
Tornem per la serra de Palestrins, i malgrat les
còmodes pistes, no estarà de més recordar que estem creuant els paratges que
varen servir de refugi a la darrera fada del Montseny.
Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS,
concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS
DOS TORRENTONS. Estem a 450
metres d’alçada.
Punt d’arribada: El mateix que el punt de
sortida, si be assolirem com a punt més alt el TURÓ DEL SAMON a 1.267 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 817 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
Horari: 4 hores i 30 minuts.
Punts de referència:* PANTÀ DE VALLFORNÈS * TORRENT DE LA BAGA * FONT DE LES
ACÀCIES * CASTANYER GROS D’EN CUC * COLL DEL POU D’EN BESSA * TURÓ DE PI NOVELL
* COLL DE PINOVELL * TURÓ D’EN SAMON * COLL DEL TURÓ D’EN BESSA * COLL DE
PALESTRINS * TURÓ DE PALESTRINS * COLLET
DEL MIG * CAN CUC * PANTA DE VALLFORNÈS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Cal continuar la mateixa pista
per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just
després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera
bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor
estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament
integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable
per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada. Deixem de
banda, a la dreta, la pista que porta a la masia de CAN CUC (cartell indicador)
i per la qual baixarem al final de l’excursió. Continuem dons per la pista que
voreja l’embassament fins a torbar-nos al punt final del PANTÀ DE VALLFORNÈS, (0,30 h). Justament aquí neix la pista que
puja vers a la dreta (direcció N.E.) cartell indicatiu. (CASTANYER GROS D’EN
CUC I CASA DE LA MUNTANYA).
La pista, ample i evident, puja al
costat del TORRENT DE LA BAGA, per descriure
després i gran revolt a ple vessant i tornar després al fons de la vall. No hi
ha pèrdua possible. Obviarem una primera pista que surt cap a l’esquerra, una
mica mes amunt trobem la FONT DE LES ACÀCIES (1:05 h) i seguim la pista
fins a un revolt que creua el torrent. Trobem una bifurcació. En veritat cal
continuar per la pista que puja cap a la dreta i continua pel llit del sot, si
be valdrà la pena continuar per la bifurcació de l’esquerra i caminar un 5
minuts per anar al CASTANYER GROS D’EN
CUC, l’arbre amb el tronc més gruixut de tota Catalunya (1:15 h). Desfem
les nostres passes fins al llit del sot, continuem la pista ascendent vers al
N.E.. Aviat trobem un camí que puja vers a la dreta i que abandona la
proximitat del torrent, es el camí que haurem d’agafar. En veritat es tracta de
una mena de pista en mal estat o camí ample. Es força evident i va pujant fent
ziga zagues, i trobem tres bifurcacions vers a la dreta que evitarem el tots
tres casos. La primera està just al primer revolt i el camí que surt es veu en
força desús, la segona surt a mig pendent i dibuixa un pista ben visible al
vessant situat en front (BAGA D’EN CUC). La darrera, ja molt amunt, està al
darrer revolt de les ziga-zagues. Serà important quedar-se amb la cruïlla de
camins (2:15 h) ja que aquest que surt cap a la dreta, i que ara evitem, serà
el camí que prendrem de retorn a la baixada. Continuem la pista petita que puja
en diagonal cap a la dreta, i que al final, a trobar-se amb el terra rocallós,
es converteix en un veritable camí (serà aquest darrer tram l’únic que
transcorre per senderó, tota la resta de l’itinerari discorre per pista). El
camí pren la cadena al COLL DEL POU D’EN
BESSA. 1.187 m.
(2:30 h). Continuarem la ample cadena vers a l’est, traspassant l’insignificant
TURÓDEPINOVELL, 1.215,
baixant a l’esplanada del COLL DE
PINOVELL 1.191 m
i continuant pel senderó que transcorre per dalt de l’aresta anomenada de la
pleta (no hi ha cap, però de pleta), fins al cim del TURÓ D’EN SAMON. 1.267
m. (2:50 h). Retornarem vers a l’oest desfent les
nostres passes fins a trobar-nos de nou al COLL
DEL TURÓ D’EN BESSA. 1.187
m (3:00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem pel vessant sud, pel mateix camí pel quan em pujat prèviament abans d’arribar a l’aresta i a la primera bifurcació continuem vers al S.E. per una senda força marcada que en duu al COLLDE PALESTRINS, 1.009 m, bassa artificial de recollida d’aigua destinada a la prevenció d’incendis. Bonic prat. (3:40 h). Aquí neix una pista i un senderó paral·lel a la seva esquerra que ens durà a pujar i baixar el suau TURÓ DE PALESTRINS, 1.026 m, al costat oposant del turonet (S.O.) hi ha una nova diminuta depressió anomenada el COLLET DEL MIG, 1.019 m, d’on surt una doble pista. Prenem la branca de la dreta i ja sense pèrdua la continuem tot perdent desnivell de manera constant. Val a dir que just a l’alçada d’un marcat revolt, on serà visible en la llunyania l’esglesiola de SANT SALVADOR DE TERRADES, neix un senderó o drecera que baixa directament pel mig de bosc estalviant-nos els revolts de la pista per anar a parar directament a la masia de CAN CUC, 750 m. (4:10 h). Ara continuem la marcada pista que davalla vers a la vall i que justament va a parar a la presa del PANTA DE VALLFORNÈS, molt a prop ja del lloc on haurem iniciat l’excursió (4:30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Pujada directe, intel·ligent i ràpida a aquest cim secundari situat dins d’una
cadena secundaria.
Bonic bosc de muntanya que ens reporta una bona
pujada muntanyenca pels amants dels camins amb empenta. El cim no es res més
que un petit replà amb una petita fita. Si no fos per que no podem continuar
pujant, no diríem que som al cim. Es tracta d’un petit replà envoltat d’alzines
i roures, una bona plaça per a la reunió de bruixots i druides.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a curiositat direm que travessem més pistes
que les dibuixades al mapa de l’alpina. Son tantes les pistes que van per
aquest sector, moltes d’elles ja en desús i intransitables, que es fàcil perdre
el compte; més tenint en compte que les obertures ocasionals es produeixen amb
finalitats d’explotació forestal. Una activitat econòmica en recessió però
encara existent i rentable en certs indrets del país.
Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS,
concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS
DOS TORRENTONS. Estem a 450
metres d’alçada.
Punt d’arribada: El mateix que el punt de
sortida, si be assolirem com a punt més alt del MOJÓ a 1.017 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS *
FORN * TORRENT DE MOJÓ * EL MOJÓ * VILAR D’EN RIBES * FONT DE LA * SOT DE
COMAFOSCA * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS
Desnivell: 567 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
Horari: 4 hores.
Itinerari: Cal continuar la mateixa pista
per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just
després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera
bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor
estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament
integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable
per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada hi siguem al costat nord de
l’embassament, i deixat el mateix a la nostra esquena, trobem una bifurcació
(0,30 h). Cal continuar per la pista de l’esquerra que es la que continua al
costat del llit del riu. A l’estona torbem una nova bifurcació, (0,45 h)
continuar per la branca de l’esquerra que segueix el fons de la vall. Trobem
una pista abandonada a l’esquerra que caldrà ignorar (0,50 h) i tot seguint pel
fons de la vall evita veurem les runes del FORN
(0,55 h). Just passades les runes la pista, molt ben dibuixada, fa un gran
revolt cap a l’esquerra i comença una suau pujada en diagonal en direcció sud.
La pista dibuixa un primer revolt exterior, creua el TORRENT DE MOJÓ, i just a l’alçada del segon gran revolt exterior,
descobrirem el camí que neix a la nostra dreta i que ens convida a abandonar la
pista per endinsar-nos al bosc. (1,05 h) Es el camí que haurem de continuar pel
mig del bosc fins al cim i que puja per una mena d’aresta boscosa. Es tracta
d’una camí marcat, si be te trams on l’abandonament ja es fa notar. No te fites
ni taques de pintura, i en certs indrets caldrà que la nostra bona orientació
d’excursionista ens auxiliï.
El camí travessa quatre pistes abandonades (1,20 h – 1,25 h – 1,40 h – 1,45 h) i una cinquena
en bon estat, ja força a prop del punt més alt. (1,55 h). De tots els
encreuaments de les pistes el camí torna a dibuixar-se bastant cal en sentit
ascendent i en direcció oest, a excepció del primer encreuament, on el camí
resta bastant desdibuixat durant els primers metres. A partir del creuament de
la cinquena pista ja estem molt propers al punt més alt de la cadena. Continuem
en direcció oest, pujant pel bosc d’alzines, creuant algun petit prat i passant
pel mig d’un veritable túnel que es dibuixa en mig de dues alzines bessones. El
punt més alt ers bastant impersonal, una petita clariana amb una fita, al lloc
on trobem la unió amb el camí que ve de la cadena. EL MOJÓ. 1.017 m (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per baixar retrocedirem les nostres passes fins a la primera pista que trobem, que està molt ben marcada, i ja no la deixarem en tota l’estona. Continuem cap a l’esquerra (sud), en un primer tram força planer que dona pas a la conseqüent baixada. La pista dibuixa un gran revolt i s’orienta cap al nord. Evident. Durant el trajecte trobem algun brancal en desús que, òbviament, caldrà evitar. Passem per davant del VILAR D’EN RIBES (2,35 h) i després pel costat de la FONT DE LA TEULA (2,55 h) a pocs metres del SOT DE COMAFOSCA. Continuant per la pista aviat trobem el mateix punt on l’haurem abandonat per agafar el corriol de pujada que ens ha dut directament al cim. Desfent les nostres passes fetes amb anterioritat, tornem per terreny ja conegut al punt de partida. Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. (4,00 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Novament
una excursió que considerarem, — tots aquells que ens agraden els camins
genuïns de muntanya,— que te un ús excessiu de pistes forestals. Malgrat tot
es la tònica general d’aquesta zona de la serralada, si contemplem des de lluny
qualsevol dels vessants de la Roca Centella o dels restants cims de les cadenes
del Bosc, veurem un veritable filat de xarxes, com una veritable teranyina. Els
bosc esquinçat per la ma de l’home, buscant les millores de les comunicacions i
l’explotació forestal.
El serrat llarg no es tan llarg com podria donar a
entendre el seu nom. Estem davant d’un itinerari poc atraient per l’excés de
pistes, però tal vegada amb una llargària justa per situar.-se a mig camí entre
la llarga caminada i el còmode passeig.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: PLA DE VIALLADRES – CÀNOVES
RESIDENCIAL. 422 metres.
Punt d’arribada: Al
mateix punt de partida, tot pujant per la MINA DE CAN VALLS, fins a la ROCA
CENTELLA, cim de 1.001 metres d’alçada, i baixant per propi SERRAT LLARG.
Desnivell: 579
metres en sentit ascendent i altres tants en sentit descendent.
Horari: Comptar
3 hores i 30 minuts per fer tota l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just
on acaba CÀNOVES RESIDENCIAL, veurem
una pista que s’endinsa cap a una zona de conreus i que neix a la dreta de la
carretera. La pista voreja als conreus del PLA
DE VIALLADRES, deixem un primer trencall a la dreta (0,05), passem per sota
l’estesa de una línia d’alta tensió, i encaminem per la pista que ja comença a
presentar una pronunciada pujada. Després d’algun revolt trobem un altre
trencall, nosaltres continuem per la dreta (0,15 h) (la branca de l’esquerra,
que es horitzontal, te una carena), i pujant sense pèrdua anem seguint pista
amunt. Entre pinedes, que de mica en mica donen cas a l’alzinar, la pista ressegueix
una mena de cadena on en certs indrets l’horitzó s’obre i ens deixa veure més
enllà de l’espès bosc. Es LA SERVERA,
a 645 metres d’alçada. Davant nostre el boscós i arrodonit llom del SERRAT LLARG. Continuem la pista, deixant
de banda tres trencalls a la dreta, i un quart una mica més a dalt, que presenta un estat
d’abandonament, però, per contra, té un marca blava dibuixada a terra. Cal
parar atenció ja que aquest serà el punt d’unió entre l’itinerari de pujada i
el de baixada. Nosaltres ara continuem per la pista, que aviat deixa de guanyar
alçada per flanquejar gairebé en horitzontal pel vessant sud de la muntanya, a
vista d’ocell sobre la Vallfigueres. En un moment donat, en un revolt extern,
trobem un trencall a la nostra dreta que puja de manera decidida. Es tracta
d’una pista en pitjors condicions que de mica en mica es torna en camí. Cal
seguir-ho de manera ascendent (per fi pugem després de tan vorejar), i passem
pel que resta de la MINA DE CAN VALLS.
(1,25 h). Poc més a dalt el camí va a parar a una nova pista en bon estat, que
seguirem cap a la esquerra, la qual, després d’un tram bastant horitzontal, es
fon amb una altre pista encara en millor estat. Tot seguint recta arribem a una
cruïlla de camins. Estem al PLA DE LA
BATALLA, 888 m. (1,50 h). Si seguim la cadena cap al sud, podem anar i
tornar en cinc minuts del REFUGI ADF.
Una estranya construcció que sembla ser una caseta de protecció d’una gran
antena. De retorn al PLA DE LA BATALLA,
continuem en sentit contrari, o sigui, vers al nord, deixant de banda un nou
trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una
esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens
deixa dalt de la ROCA CENTELLA.
(1.001 m). Vèrtex geodèsic, petits grenys de roca al cim (segurament d’aquí el
nom), i bona vista panoràmica del Pla de la Calma i la carena del Sui al Samon,
amb el Turó de l’Home de rerefons. (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Desfem les nostres passen vers a l’esplanada, baixem un tros de pista i, al trencall que neix a la nostra esquerra, el prenem per diferenciar les nostres passes de baixada de les passes de pujada. Continuem la pista descendent fins a un lloc, on parant una mica d’atenció, observarem que neix un camí que s’endinsa al bosc. El camí te una fita que indica el principi, neix a la vora esquerra de la pista, i ell mateix ja ens convida a transitar-ho. Es tracta d’un bonic tram de corriol en mig de bosc (el més llarg i agradable de tota l’excursió), que baixa per SERRAT LLARG i va a parar a la pròpia pista per la qual haurem pujat. Recordem que el trencall amb la taca de pintura blava es el nexe d’unió. Baixem sense pèrdua fins a CANOVES RESIDENCIAL. (3,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Llarga, llarguíssima excursió, que ens mostra unes perspectives força poc
conegudes del Matagalls des de l’altra banda de la vall sobre la que penja el
santuari de Sant Segimon.
Potser aquesta excursió està destinada als
col·leccionistes. Aquells que ja coneixen prou be els itineraris més clàssics
del Montseny, i tenen ganes de descobrir indrets nous i cims que encara no
havien pujat amb antelació. Aquí tenim un bon rosari de petites cotes, de caràcter
secundari, però molt ascendides en comparació a tantes altres zones
massificades de la serralada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: camí
situat en front del MAS D’ESPINZELLA. Quilòmetre
6 de la carretera que va de VILADRAU a SEVA. 660 metres d’alçada.
Punt d’arribada: cim
del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 1.096
metres, si be cal comptar, a part, la suma dels suaus desnivells de la cadena.
Punts de referència: * MAS DE ESPINZELLA * SOT DELS
ABEURADORS * CASTANYEDA * SOT DELS
TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS * PLA DE LA PALLA * COLLET DEL ROURE * TURÓ DEL POU
D’EN SALA * PEDRERES DE LES NAVAGES * TURÓ DE LES DALLES * COLLET DELS ARÇÓS * l’ALZINA RODONA * TURÓ DE LES QUEREDES * FONT
SAVELLAR * CABANA DE FONTSAVELLAR * TURÓ DE LA TERMA D’EN PLANES * COLLET DE
FONT POMERETA * TURÓ DELS ESQUEIS * PLA DE CENTS SOUS * TURÓ D’EN BESA * TURÓ
DEL PLA DE LA BARRACA * PLA DE LA
BARRACA * TURÓ GROS DE SANTANDREU * COLLET DE L’ESTANYOL * TURÓ DE L’
ESTANYÓ * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: El camí que cal prendre es el
situat al marge sud de la carrereta, a un centenar de metres en direcció
Viladrau, si prenem com a referència el frontal de la masia de ESPINZELLA, situada una mica per sobre
nostre, al altre costat del riu de Mules. Cal seguir las carretera direcció
Viladrau i agafar la pista que puja passat el SOT DELS ABEURADORS. El camí, que te l’amplada d’una pista puja
suaument i presenta una primera bifurcació als 5 minuts. Cal prendre el brancal
de la dreta. Pugem sense pèrdua per la pista que discorre al mig del bosc,
sempre ascendent, deixant una nova bifurcació a l’esquerra. Poc després arribem
a un clariana on el camí canvia de direcció i s’encara vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Continuem pujant, per la pista que presenta
bastant vegetació baixa, fins arribar a un nova bifurcació . Estem a la CASTANYEDA D’ESPINZELLA (0,30 h). La pista que creua la nostre trajectòria està
força més neta que la que haurem transitat fins al moment. Prenem la pujada ascendent
cap a la dreta i iniciem un llarg flanqueig pel bosc, molt lleugerament
ascendent amb algun tram descendent, i que s’orienta cap a orient, travessem el
llit sec del SOT DELS TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS. Quan el camí arriba a
l’aresta hi trobem una unió de camins i una clariana al bosc, es tracta del PLA DE LA PALLA (0,55). Continuar
pujant pel camí que s’orienta de nou vers al sud, i trobem dues bifurcacions
seguides vers a la dreta que cal descartar, i comencem la pujada per camí de
muntanya, bens marcat, en mig del bosc, amb fites i taques blaves esporàdiques.
Fita a l’inici d’aquest atractiu camí (1,10 h). El camí puja de manera decidida
arribant a uns atractius prats pels de roures, COLLET DEL ROURE. 1.100 m (1,40 h). Poc després ja hi som caminant
per la cadena, que combina trams de prats amb trams de boscos oberts. Camí
marcat, fites i alguna que altra taca blava força esporàdica. Resseguint la
carena vers al sud arribem al cim amb més personalitat d’aquest tram inicial de
l’excursió, el TURÓ DEL POU D’EN SALA.
1.282 m. (2,10 h). Senyera dalt del cim. Cal continuar vers al sud, travessant
un petit collet conegut com les PEDRERES
DE LES NAVAGES. Traspassem un altre turonet, el TURÓ DE LES DALLES, 1.243 m, i davallem per prats cap al COLLET DELS ARÇÓS, on hi ha l’ALZINA RODONA. En aquest punt cal
prendre força atenció, hi ha una fita decantada al vessant dret de la carena,
en mig del prat. Es el punt clau per deixar el cordal i prendre al camí que
davalla molt suaument pel mig del bosc de la dreta del cordal, sempre cap al
sud. De fet el camí continua per la carena, ja menys marcat, i es perd del sot
a l’arribar a les proximitats del TURÓ
DE LES QUEREDES.
FOTO PAKO CRESTAS
El bon camí flanqueja pel vessant oriental de
l’esmentat cim i al poc arriba a una pista. Surgències de la FONT SAVELLAR, una nova bifurcació de
pistes. Caldrà continuar cap a l’esquerra, fem un revolt i passem per davant de
la humil CABANA DE FONTSAVELLAR
(2,40 h). Continuem per la pista, sense pèrdua, vers al sud, i sempre una mica
per sota del cordal, fins arribar al punt en que tornem a la carena, estem al
suau cim del TURÓ DE LA TERMA D’EN
PLANES. 1.263. (3,05 h). Seguim per la pista fins arribar al COLLET DE FONT POMERETA, 1.243 m (3,10
h). A partir d’aquest moment tot el paisatge es força obert, fet pel qual
l’itinerari no te pèrdua possible en un dia de bona visibilitat. La carena ara
va prenent direcció cap al S.E. Pugem el TURÓ
DELS ESQUEIS, 1.313 m (3,20 h), i seguint per terreny gairebé horitzontal,
creuem el PLA DE CENTS SOUS (famós
per ser l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem
la pista que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom
vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot
seguint la pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí
que flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix
amb la marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja
el camí clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (3,40 h). El
camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a
un collet. PLA DE LA
BARRACA, 1.367
m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una
pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el
següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i
vermelles, arribem al COLLET DE
L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt
marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un
altre suau depressió, que es el COLLET
DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però
constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (4,20 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Segurament el més còmoda es resseguir l’itinerari del Serrat de Sobrevia (veure fitxa corresponent), en sentit descendent, en el ben entès que quan arribem al punt de partida de l’esmentat itinerari, que es el COLL DE SOBREVIA, haurem de continuar caminant per la carretera asfaltada fins al punt de sortida del present recorregut.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 