Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 20 al 23 de juliol farem la RUTA DE 4 DIES DELS 101 LLACS, que discorre per les Valls de Maldriu i la Llosa i altres indrets de la Cerdanya com Cap de Rec i Estanys de la Pera.
El planning es el següent:
20 de juliol: Punt de trovada previ a l’Engolasters. Pujada de la Vall de Maldriu. Nit al Refugi de l’Illa.
21 de juliol: Travesia Refugi de l’Illa – Vall de la Llosa – Cap de Rec. Nit al refugi de Cap de Rec.
22 de juliol: Cap de Rec – Tossal Bovinar – Pic de la Colilla – Estanys de la Pera. Nit al refugi d’Estanys de la Pera.
23 de juliol: Estanys de la Pera – Pic Monturull – Pic Negre d’Urgell – Vall de Maldriu – Estanys d’Engolasters. Final de la travessia.
Recorregut:0,00 h – SANTUARI DE NÚRIA. creuem la zona d’acampada situada al nord, i continuem cap al N.-N.O per la banda dreta de les aigües. El camí es ample, gairebé com una pista. Aviat es converteix en sender.
0,20 h – Bifurcació de camins. Cal continuar per la Coma. Menysprearem el camí que surt cap a l’esquerra, ja que aquest s’endinsa en la Coma de l’Embut (Puigmal).
0,30 h – FONS DE LA COMA. Estem sota el vessant sud del Finestrelles, que rep el nom de «LES LLEBRADES«. Zona de prats. Terreny planer. A l’extrem oposat dels prats el camí pren direcció NO, per dibuixar zigzages a la pendent.
1,15 h – ROC MAULA, 2.405 m. Greny rocós que restarà a la nostra esquerra. Assumim el collet situat entre el Roc i l’inici de l’aresta (dreta), que es desprèn del Finestrelles. Aquest collet es el portal de la petita conca de la Coma de Finestrelles.
Deixem el camí (que ens duu al Coll de Finestrelles situat al N.O.) per pujar pel llom de l’aresta. Aquesta te un desnivell de 415 metres, i presenta una pendent bastant moderat i constant. Va a parar directament al punt culminant.
2,15 h – PUIG DE FINESTRELLES. 2.827 m.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquest recorregut contempla tot el vessant est i nord del Circ d’Ulldeter fins al punt més alt de la zona. Està constituït per cims de molt poc caràcter – a excepció del Bastiments, es clar –; aquests cims: Roca de la Portella, Pic de la Dona i Puig d’Embriagar, no presenten ascensions independents interessants. En canvi, si les enllacem una rere l’altre, l’excursió ja pren un caire més sòlid i interessant.
Com a nota negativa esmentarem que la pujada fresca i curta a la Portell de Mentet està amenaçada per possibles noves instal·lacions mecàniques de les pistes d’esquí alpí de Vallter 2000.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:3 hores.
Desnivell:829 metres de pujada i 134 metres de baixada
Llargària:5 quilòmetres 640 metres
Dificultat:Excursió de dificultat mitja – alta. Tècnicament fàcil.
Punts d’aigua:Només trobem aigua a la part inicial de la pujada de la Coma camí de la Portella de Mentet.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* pistes d’esquí de Vallter 2000 * Portella de Mentet * Roca de la Portella * Portella de Mentet * Pic de la Dona * Pla de l’Ombriaga * Puig d’Ombriaga * Coll de la Geganta * Esquena de l’Ase * cota 2.881 metres * Pas del Bou * Puig de Bastiments
Punt de partida:Edifici principal de les pistes d’esquí de Vallter 2000, 2.158 metres. Accesible en vehicle per carretera asfaltada passant per Camprodon i Setcases.
Itinerari: Sortim de l’edifici principal de les pistes d’esquí de Vallter 2000 prenen direcció E.-N.E. pujant per una marcada coma que, amb tranquil·litat i amb només mitja hora, ens condueix a la Portella de Mentet, 2.411 metres (0,30 h) Pas mil·lenari entre els habitants de Setcases i Mentet.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a complement alternatiu de l’excursió podem anar cap a l’E-S.E. per un ampli pla que ens presenta les dues cotes de la Roca de la Portella, 2.435 metres i 2.441 metres (0,40 h) la primera constituïda per una fita i la segona coronada per una creu.
Si em anat a la Roca de la Portella, retrocedim vers a la Portella de Mentet, 2.411 metres (0,50 h) i pugem per l’ample llom en direcció N.O. amb marques vermelles pintades i un camí ben fressat. Voregem la cota 2.568 metres, una torreta de marbre i arribem al Pic de la Dona. 2.702 metres (1,30 h).
Ara girem vers a l’oest, traspassem el Pla de l’Ombriaga, (1,40 h) i canviem en sentit vers al S.O. per pujar el petit Puig d’Ombriaga 2.639 metres (2,00 h). Després arribem al Coll de la Geganta, 2.604 metres (2,10 h). Tots els relleus son molt suaus i amb poc desnivell, des del Pic de la Dona fins al darrer Coll esmentat.
FOTO PAKO CRESTAS
Només resta l’aresta E.-S.E. del Puig de Bastiments, anomenada Esquena de l’Ase, de 300 metres de desnivell i camí marcat. El llom mor a la cota 2.881 metres (2,50 h) on comença la curta aresta somital, amb el Pas del Bou, i que ens duu vers a ponent per coronar el Puig de Bastiments, 2.882 metres (3,00 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Es l’itinerari d’excursionisme més clàssic de la zona d’Ull de Ter. Resulta ser la pujada més còmoda i curta al Bastiments.
Temps:1 hora i 30 minuts
Desnivell:765 metres de pujada i 3 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 380 metres
Dificultat: Excursió de dificultat mitja. Tècnicament fàcil.
Punts d’aigua:El millor es sortir ja amb l’aigua necessària des del refugi.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Refugi d’Ulldeter * Refugi Vell d’Ulldeter * Plans del Pi Tort * Coll de la Marrana * cota 2.881 m * Pas del Bou * Puig del Bastiments
Punt de partida:Refugi d’Ulldeter. 2.221 metres
Característiques del refugi: Guardat. Propietat del CEC. 42 places (20 en la zona lliure en cas d’absència del guarda) servei de menjars, dormir, emissora, dutxes, WC. Guarda: Willy http://www.ulldeter.net – reserves@ulldeter.net
Accés en 20 minuts de marxa pel GR des de l’aparcament de la carretera d’accés a les pistes d’esquí de Vallter2000 des de Setcases.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Sortim del Refugi d’Ulldeter per prendre el camí de pujada vers a l’oest, que travessa uns camps herbats. Arribant al curs de les aigües tenim dues alternatives. La més habitual i la que avui en dia fa la gra majoria de gent (i es per on va el GR) caldrà seguir per les pistes, sense creuar el riu, fins a la Reconca situada sota el coll, indret conegut com els Plans del Pi Tort. Com a alternativa més curiosa tenim la possibilitat e crear les aigües per pujar per un marcat corriol que puja un llom situat a la nostra dreta, dalt del qual trobem les runes del que va ser el Refugi Vell d’Ulldeter, 2.392 m (0,20 h). Un refugi històric del qual no en resta més que un tros de paret prim i inestable sobre un camp de runes. Seguim en tendència en diagonal vers a la nostra esquerra, vers a l’oest, tendència S.O. creuant plans i situant-nos al Plans del Pi Tort, on coincideixen les dues variants plantejades, Seguim cap a l’oest per trobar les ziga zagues ben marcades del camí que guanya el Coll de la Marrana (0,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Pugem per l’amplíssim llom S.E. del Bastiments. Es una pujada monòtona i sense cap punt de referència que ens pugui distreure. Arribem l’abans cim on hi ha una creu, cota 2.881 m (1,25 h). Continuem vers al O.-N.O. per l’aresta somital, també coneguda com el Pas del Bou. La qual presenta un vèrtex geodèsic a la part central i un bastó-piolet a l’extrem occidental. Puig del Bastiments, 2.882 m. (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Aquest any obrim grup per fer la que serà la primera edició de la modalitat ALTA RUTA dels 101 LLACS, amb la participació del seu dissenyador, en Pako Crestas.
25 de juliol: Trobada a Engolasters. Primer dia de travesia. Engolasters – Tossal Braibal – Cap de les Agols – Ref. de l’Illa. Nit al Refugi de l’Estany de l’Illa
26 de juliol: 2n dia de travesia. Refugi Illa – Tossa Plana de Lles – Refugi de Cap de Rec
27 de juliol: 3r dia de travesia: Cap de Rec – Tossal Bovinar – Pic de la Colilla – Ref. Estanys de la Pera
28 de juliol: 4t dia de travesia: Ref. Estanys de la Pera – Pic Monturull – Pic Perafita – Pic de la Maiana – Vall de Madriu – Engolasters.
FOTO PAKO CRESTAS
Aquell que vulgui acompanyar-nos en aquesta bonica travessia de cims, hem de tebnir en compte que la variant alta no comporta mès desnivells que la variant normal, ans al contrari, hi ha una de les jornades que es substantivamenmt mès curta, la tercera es idèntica i nomès la 1a i la 4a comporten un recorregut major.
FOTO PAKO CRESTAS
Començarem a l’estany d’Engolasters fins al Coll Jovell, des d’aqui iniciem la variant allunyant-nos de l’itinerari original o clàssic de la ruta standard dels 101 Llacs. Poguem l’ample aresta oest del Tossal de Braibal, primer per dins del bosc i per sobre els 2.400 pper zona de rasos i prats alpins, fins aquest primer cim. El Tossal del Braibal de 2.657 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Seguim l’aresta fàcil i ample fins al Cap de les Àgols, de 2.647 m. Mès enllà rodejem l’Estany Blau per sobre l’aresta i pujarem el pic satèl.lit del Turó de l’Estany Blau, de 2.636 m. En aquest punt deixem el cordal i davallem per les planicies de l’estany Forcat, sempre cap a llevant, fins arribar al Refugi de l’Illa on farem la 1a nit.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent (2n de l’Alta Ruta) reemprenem el cordal al proper Coll de Vallcivera, a tocar del propi refugi. Des d’aqui pugem vers al sud fins a la Tosseta de Vallcivera, 2.848 m per l’anomenada Costa Verda. Seguin el cordal fàcil coronem el cim mès alt de la travessia, la Tossa Plana de Lles, amb 2.905 m d’alçada. Baixem pel seu fàcil i amplissim vessant sud fins al refugi de Cap de Rec, on farem la 2a nit.
El inici dels 3r dia es comú amb el final de la davallada del dia desprès i a mig camí de la pujada a la Tossa Plana de Llès gitrem vers a l’esquerra per entrar a la Coma Extremera on hi trobem la Bassota ded Setut i l’Estany Gran de Setut. Assolim el Port de Setut onm reemprenem de nou el cordal cap a l’oest. Aquesta jornada pujarem el cims de Pic de Coma Estremara 2.809 m, Tossal Bovinar 2.842 m, Pic de la Colill 2.887 m i Tosa del Sirvent, 2.749 m. Nit al refugi dels Estanys de la Pera.
El quart i darrer dia de l’Alta Ruta dels 101 llacs tornem al cordal per la Serra d’Airosa per coronar el Pic de Monturull o Torre dels Soldats de 2.759 m. Des d’aqui fem el cordal vers al Tossal de la Truita o Pic de Perafita de 2.752 m i d’aqui al Port de Perafita on trobem el G.R. que baixa cap al nord, de nou per terreny andorrà, fins al REfugi de Perafita.
Des d’aquest punt tornem a remuntar cap a l’est per traspassar la Collada de la Maiana i fer el darrer cim de la travessia, el Pic de la Maiana, de 2.519 m. Baixarem vers a la Vall de Maldriu on trobarem de nou el G.R. que seguirem en sentit descendent fins a Ramió, indret on neix el camí que puja al Coll Jovell, on coincidirem amb el trajecte del 1r dia, ja molt a prop del punt final i inicial de la mateixa, l’Estany d’Engolasters.
Una important novetat en els programes de trekkings autoguiats de Catalunya Trekking per l’estiu 2020 es la que hem anomenat ALTA RUTA DEL 101 LLACS.
La modalitat «Alta Ruta» dels 101 Llacs és una variant més alpina del trekking en el qual anem a buscar la travessa pels cims en comptes de per les valls. Veurem els llacs a vista d’ocell i coronarem un bon nombre de pics cada dia de les 4 jornades de trekking. Entre els cims destaca la TOSSA PLANA DE LLES, el cim més alt de la zona amb 2.905 m.
RESUM TOTAL ALTA RUTA 101 LLACS – 4 DIES
Llargària: 50 Km 970 m.
Punt més alt: 2.905 m.
Punt més baix: 1.625 m.
Desnivells: + 3.822 m. / – 3.822 m.
Tracks: Te’ls facilitem amb la inscripció.
DIA 1: ESTANY D’ENGOLASTERS – REF. DE L’ILLA
Punt d’inici: Estany d’Engolasters
Punt final: Refugi de l’Illa
Punts de referencia: * Estany d’Engolasters * Coll Jovell * Font de la Coniol * Tossa del Braibal * Cap de les Agols * la Caolla * Turó de l’Estany Blau * Estany Forcat * Refugi i Estany de l’Illa.
Llargària: 10 Km 70 m.
Punt més alt: 2.680 m.
Punt més baix: 1.627 m.
Desnivells: + 1.310 m. / – 455 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 2: REF. DE L’ILLA – REF. CAP DEL REC
Punt d’inici: Refugi de l’Illa
Punt final: Refugi Cap de Rec
Punts de referencia: Refugi de l’Illa * Port de vallcivera * Tosseta de Vallcivera * la Portelleta * Tossa Plana de Lles * Pla de les Someres * Refugi del Pradell * Refugi dfe Cap de Rec * Refugi de Cap del Rec.
Llargària: 9 Km 760 m.
Punt més alt: 2.905 m.
Punt més baix: 1.953 m.
Desnivells: + 547 m. / – 1.067 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 3: REFUGI DE CAP DE REC – REFUGI DELS ESTANYS DE LA PERA
Punt d’inici: Refugi de Cap de Rec
Punt final: Refugi dels Estanys de la Pera
Punts de referencia: * Refugi Cap del Rec * Pla de Llates * Refugi del Pradells * Pla de les Someres * Bassota de Setut * Coma Extremera * Tosaal Bovinar * Pic de la Colilla * Refugi dels Estanys de la Pera.
Llargària: 9 Km 890 m.
Punt més alt: 2.838 m.
Punt més baix: 1.960 m.
Desnivells: + 975 m. / – 575 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 4: REFUGI DELS ESTANYS DE LA PERA – ESTANTY D’ENGOLASTERS
Punt d’inici: Refugi dels Estanys de la Pera.
Punt final: Estany d’Engolasters
Punts de referencia: *Refugi dels Estanys de la Pera * Estanys de la Pera * Bassa de Claror * Serra d’Airosa * Coll de Monturull * Pic de Monturull * Coll de Claror * Pic de Perafita * Port de Perafita * Refugi de Perafita * Rasa de Perafita * Collada de la Maiana * Pic de la Maiana * Coll de la Maiana * Cabana de l’Estall Serrer * Refugi de Fontverd * Ramió * Coll Jovell * Estany d’Engolasters.
Àrreu és un poble del terme municipal d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l’antic terme d’Isil.
Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d’altitud, a l’esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d’Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan.
Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d’Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.
Com Alós d’Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s’uní a Isil.
Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d’Àrreu, l’església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta
Segons Joan Coromines Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d’un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec)
En el fogatge del 1553, Arreu només declara1 foc laic (uns 5 habitants)
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… aArreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d’Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d’un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s’hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l’església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l’entorn, d’aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S’hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s’hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d’animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d’Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s’endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.
Introducció: L’aresta nord del Balandrau es el recorregut més atractiu per fer el cim caminant. Un veritable passeig amb amples vistes, que pot resultar aeri sense que mai tinguem la por de caure al buit.
No te cap dificultat tècnica, però si una elegància que el fa diferent a les restants arestes de la zona.
Davant del Balandrau, de tu a tu, el Torreneules.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Refugi Manelic. 2.020 metres.
Punt d’arribada: Refugi Manelic. 2.020 metres
Desnivell: 565 metres de pujada i altres 565 metres de baixada.
Horari: 2 hores i 15 minuts.
Dificultat: fàcil.
FOTO PAKO CRESTAS
Recorregut: 0,00 h – REFUGI MANELIC. Prenem direcció sud per creuar el riu Freser pel pont, seguint el camí marcat tal com si volguéssim baixar cap a Queralbs. El camí dibuixa un primer revolt ascendent pel marge esquerra de l’aresta. i just quan voreja la mateixa i comença la davallada cap a la vall, deixem el camí per pujar directament per pendissos de herba i tartera.
0,10 h – Inici de l’aresta nord. aproximadament a l’alçada de 2.070 m. Lloc on hem abandonat el camí de baixada a Queralbs. Aquesta aresta, en un principi, es poc definida, ample, i presenta diverses penyes rocalloses. A mida que guanyem alçada i es va separen del fons de la Coma del Torrent de Bogadé, (situada a l’est), l’aresta es perfila com una línia clara ben dibuixada i definida.
FOTO PAKO CRESTAS
0,30 h – Tram d’aresta més horitzontal, situada cap als 2.300 metres d’altitud. L’aresta aquí fa temps que es prou definida.
0,50 h – COTA INTERMITJA, 2.491 m. en realitat es únicament un canvi de inclinació del cordal. Continuem guanyant alçada de manera gradual, ara però amb no tanta constància, ja que l’aresta va perdent empenta a mida que ens apropem al cim.
1,10 h – PUIG DEL BALANDRAU, 2.585 m. Ara davallem cap al S.E. per un ample llom aresta. Camí traçat.
1,20 h – TRES PICS, 2.496 m – Es tracta d’una cota intermitja situada entre el cim i el Coll del tres Pics. es molt suau, podem passar per sobre o lleugerament cap al sud.
1,25 h – COLL DELS TRES PICS, 2.397 m., Ample collada situada entre el Balandrau i el Puig de Fontlletera. Traces de camí. Hem de travessar el coll i baixar cap al nord, cap a la Coma de Bogadé. El camí, ben marcat, descriu una mena de gran arc pel vessant dret de la vall, traçant una línia en diagonal obliqua al mig pendent del suau vessant N.O. del Puig de Fontlletera, també conegut com Mantinell. Evident. camí molt marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
2,05 h – Part baixa del vessant on coincidim amb el camí que baixa del Coma del Freser, al costat sud de les aigües del riu del mateix nom. Prendre la senda en direcció descendent (O). marques de G.R.
2,10 h – TORRENT DE BOGADÉ – El creuem. Ja estem al camí del Refugi Manelic a Queralbs. Anar a la recerca del pont que creua el riu Freser.
2,15 h -REFUGI MANELIC. 2.020 m.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Sant Sebastià de Buseu, sovint denominant simplement Sant Sebastià, és un poble despoblat i abandonat del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l’antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està despoblat, amb la major part de cases en ruïnes.
Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l’anomenada Constitució de Cadis, Buseu organitzà el seu propi ajuntament, que incloïa Sant Sebastià de Buseu, com a continuïtat de l’antiga Universitat, reconeguda des de feia segles. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l’abadia de Gerri.
Sant Sebastià de Buseu disposa d’església pròpia, amb caràcter de sufragània de la de Sant Serni de Buseu. Dedicada a sant Sebastià, és un exemplar de romànic rural força destacable. Depèn de Sant Feliu de Sort, però només nominalment, ja que el poble no té cap veí. Una mica allunyada al sud-sud-oest del poble hi ha l’antiga església romànica de Sant Joan de Solans.
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico.. a Buseu, en el qual inclou Sant Sebastià de Buseu. S’hi pot llegir que el poble -Buseu- està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S’hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).
El Refugi de Conangles està situat a la boca sud del Túnel de Vielha, a 15 minuts de la població ia 25 minuts de l’estació d’esquí Baqueira Beret, al vessant nord, ia 40 minuts de l’estació d’esquí Boi Taull en el vessant sud.
El refugi, alberga una cuina típica per al muntanyenc, una bona sala comuna amb llar de foc, zona de lectura, jocs de taula, wifi, calefacció i TV, totes elles comoditats perquè el muntanyenc gaudeixi d’un acolliment familiar, còmoda i tranquil·la.
Situat al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana i dins el bosc de Conangles, el que fa que tot l’any es respiri la natura amb total tranquil·litat.
HOSTAL CALDES – BALNEARI CALDES DE BOI
Obert únicament durant la temporada d’estiu es tracta d’una antiga hostatgeria medieval que data del 1671, reformada i totalment renovada el 2004, sempre conservant l’estructura original de l’edifici, inclòs el pati fortificat, on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Caldas i diferents botigues d’artesania i de productes locals d’elaboració pròpia.
Compta amb 65 habitacions, repartides en 49 dobles, 2 dobles superior i 14 individuals. Totes elles decorades seguint l’estil de muntanya de la zona (parets de pedra i terres de fusta).
Durant tot el dia, els nostres clients disposen d’un servei gratuït de transport entre l’Hotel Caldas i el Centre Termal (uns 200 metres de distància).
Segons disponibilitat s’ofereix la possibilitat de Late Check-Out. Es pot sol·licitar assecador a recepció.
El Restaurant La Consorcia l’hotel, ofereix una cura menú de bufet lliure basat en una cuina tradicional i equilibrada, pensat tant al nostre client més familiar com en el senderista.
REFUGI PLA DE LA FONT
El petit i acollidor refugi Pla de la Font, propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2015 m. d’altitud. Magnífic mirador del Parc Nacional.
Envoltats de boscos de pi negre, prats i muntanyes.
Intentarem que la vostra estada sigui el més agradable possible.
En la corresponent web del refugi hi trobareu tota la informació necessària per que podeu gaudir de les vostres activitats d’alta muntanya: senderisme, escalada, btt, esquí de travessa.
REFUGI ESTAON
El Refugi d’Estaon és un allotjament rural situat al poble d’Estaon, al cor de Parc Natural de l’Alt Pirineu. Petit i acollidor, és un punt de partida excel·lent per fer qualsevol activitat de muntanya per les Valls de Cardós i Tavascan.
habitacions
• Habitació compartida de 10 llits
• Habitació doble (1 llitera)
• Un bany compartit
• 2 llits supletoris
• Es lloga roba de llit i tovalloles.
serveis:
• Cobertura sense fil, impressió i fotocòpies
• Servei de rentadora
• Servei de Bar-Restaurant
• Punt d’informació associat a el Parc Natural de l’Alt Pirineu
HOTEL VALL DE CARDÓS
Hotel tradicional de muntanya, descans, natura i paisatge en un entorn espectacular.
serveis:
• L’Hotel Llacs de Cardós disposa dels següents serveis:
• 22 habitacions (dobles, triples i quàdruples) totes amb bany, i calefacció.
• recepció
• Informació i organització d’activitats
• Saló amb televisió i llar de foc
• cafeteria
• restaurant
• Aparcament exterior en zona privada
• jardí privat
REFUGI VALL FERRERA
El Refugi de Vall Ferrera és un refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 1.902 metres d’altitud, situat a la dreta de la sortida del barranc d’Areste.
Aquest refugi va ser construït per subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya a partir del qual es va constituir la comissió del refugi Vall Ferrera. Aquesta comissió, amb el pas dels anys, esdevingué l’actual Comitè Català de Refugis de la FEEC.
El refugi de Vall Ferrera és dels més antics de Catalunya, juntament amb el d’Ulldeter, i és el més proper al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.
catalonia-trekking 