Introducció:
Aquesta es una excursió fàcil, tranquil·la, d’aquelles que no tens cap
possibilitat d’errar el camí. Tota ella transcorre per pistes de terra,
fresades, aptes per cotxes tot terreny o quatre camins.
El vessant est del Turó de Sant Elies resulta ser
un de les cares exteriors de la muntanya, penjada sobre la poblada plana del
Vallès. Durant l’aproximació al lloc on deixarem el cotxe passem per unes de
les urbanitzacions més fantasmals i horribles de la serralada, son els
anomenats “Refugis del Montseny”, un conjunt de cases aïllades que aquí i allà
trencant l’harmonia i l’espessor del bosc mediterrani, amb una manca de gust
dignes d’urbanisme de finals de la dictadura franquista.
FOTO PAKO CRESTAS
Més amunt, quan ja anem caminant, ens trobem la
grata sorpresa de creuar un bosc de castanyers joves i sans, un crit d’esperança
davant de la greu malaltia que aquests darrers anys han afectat als boscos de
castanys del Montseny. Ja arribant al cim, les ziga zagues del camí en un
indret de vegetació verda i oberta, ens porta un retall de paisatge irlandès,
d’aquelles colines on les boires semblen que restin enganxades des del
principis dels temps, i on el verd vegetal radia de color els pocs dies que es
acariciat pels rajos d’un Sol estrany.
Dalt del cim, coronada de flors blanques a la
primavera, els prats que sustenten l’ermita. Un racó de silenci, oblit i
serenor. Estem fregant l’aire pur dels mil metres, tan sols caldrà pujar al
veritable cim, un centenar de metres a l’est i situar-nos sota la torre de
guaita, l’alçada que sustenta als nostres peus serà cap i cua: 1.001.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: punt culminant de les pistes
d’asfalt de l’urbanització dels REFUGIS DEL MONTSENY, molt a prop de l’indret
anomenat “LA RAJOLERIA”.
Altitud 680 metres.
Punt d’arribada: Cim del TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 metres.
Punts de referència: * TRES TERMES * LES ARTIGUES DE
CAN TERRER * ERMITA DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 321 metres.
Horari: 50 minuts a 1 hora.
Itinerari: Deixarem el cotxe al creuament de
camins situat per sota dels TRES TERMES.
Pujarem amb el cotxe per la pista asfaltada amb estat mediocre, fins a
torbar-nos amb aquest creuament. Veurem una pista de terra que puja. Deixarem
el cotxe en les proximitats i prendrem aquesta pista de terra, inici del
trajecte a peu. Durant la pujada en cotxe per l’urbanització seguirem els rètols
vermells amb els indicatius de “Sant Elies”
FOTO PAKO CRESTAS
La pista no te pèrdua, es evident i força clara. A
banda i banda deixem camins abandonats. Als 20 minuts la pista dibuixa un gran
revolt i canvia de sentit. Fem una forta pujada (la pujada més accentuada de
tota l’excursió), creuem boscos de castanys joves, i poc després ens trobem amb
una segona bifurcació. (0:25 h), el camí a seguir està ben clar i indicat, cal
seguir la pista ascendent vers al nord. Aviat pugem una zona de revolts on el
bosc ha deixat pas a un espai obert, es la conegudes con LES ARTIGUES DE CAN TERRER (Can Terrer es la Masia en runes que divisem a
la vall situada al NE. – façana mig blanca mig marró i branques d’arbres que
surten en mig de les parets que encara resisteixen l’enrunament). Passat els
revolts encara deixem de banda una bifurcació descendent a la nostre dreta i
una zona d’aparcament indicada a la nostre esquerra. Cadena. Seguint la pista
uns 200 metres
ja hi serem a la ERMITA DE SANT ELIES, 990 m. El cim estricte està
un centenar de metres més al sud. Terreny de bosc obert. Torre de guaita al
punt culminant. (0,55 h). TURÓ DE SANT
ELIES, 1.001 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Pel mateix itinerari. Contar uns 40 minuts.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
La present excursió ens porta a descobrir un altre Montseny dins del massís del
Montseny, estem parlant de la
Vall de Vallfornès. Es una vall fosca, on l’alzina domina per
tot arreu. El verd fosc del bosc fa que tota la lluminositat de la vall es contagiï
d’aquest color. L’aire es fa espès, polsós, quan la sequera xa eixuta la terra
sobre les arrels. El grill i la cigala canten, extasiats de tanta calor.
La vall està plena de suaus plecs. Una llarga “V”
uniforme que es tanca de sud o nord, per anar a morir a una falsa cadena, ja
que més enllà de l’horitzó, per molt que no ho sembli, està l’altiplà de la Calma.
FOTO PAKO CRESTAS
La vista s’aboca pers a la urbanitzada plana del Vallès.
No veiem per enlloc els alts cims del Matagalls i el Turó. Estem en un paisatge
intermedi entre el Montseny central i el germà Montnegre. Sovint, quan els
cimals més alts son blancs de neu, la vall de Vallfornès viu d’esquenes a
aquesta realitat, com si anés millor amb ella la solejada vall, on les boirines
desapareixen sota l’escalfor del Sol que apunta al migdia.
L’excursió transcorre en la seva gran majoria per
pista. Malgrat tot no estem davant d’un periple avorrit i monòton. La intensitat
del bosc i la benvolguda soledat no permet aflorar sensacions negatives.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a punt àlgid del periple aconsellar una curta
visita al castanyer gros d’en Cuc, l’arbre amb el tronc més gros de tot el
país. Els seus voltants estan arranjats, es nota que el transit de gent és
constant. Estem davant d’una de les major singularitats del massís.
L’arribada a la cadena ens sorprendrà fins i tots
als que estem avesats a veure múltiples vegades els paisatges repetits del
Montseny. Es tal la diferencia entre l’est i l’oest que semblarà que estem
davant de dos serralades diferents. A llevant, els monarques del Montseny ens vigilen amb les seves formes gegantines i
pesades; a ponent un mar de muntanyes fosques cavalquen vers a l’infinit, al
fons, com a colofó i ja molt lluny, els cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt
i la muntanya sacra de Montserrat. Ponent i llevant, muntanyes que son símbols
d’una terra i una cultura mil·lenària.
FOTO PAKO CRESTAS
Tornem per la serra de Palestrins, i malgrat les
còmodes pistes, no estarà de més recordar que estem creuant els paratges que
varen servir de refugi a la darrera fada del Montseny.
Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS,
concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS
DOS TORRENTONS. Estem a 450
metres d’alçada.
Punt d’arribada: El mateix que el punt de
sortida, si be assolirem com a punt més alt el TURÓ DEL SAMON a 1.267 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 817 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
Horari: 4 hores i 30 minuts.
Punts de referència:* PANTÀ DE VALLFORNÈS * TORRENT DE LA BAGA * FONT DE LES
ACÀCIES * CASTANYER GROS D’EN CUC * COLL DEL POU D’EN BESSA * TURÓ DE PI NOVELL
* COLL DE PINOVELL * TURÓ D’EN SAMON * COLL DEL TURÓ D’EN BESSA * COLL DE
PALESTRINS * TURÓ DE PALESTRINS * COLLET
DEL MIG * CAN CUC * PANTA DE VALLFORNÈS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Cal continuar la mateixa pista
per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just
després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera
bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor
estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament
integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable
per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada. Deixem de
banda, a la dreta, la pista que porta a la masia de CAN CUC (cartell indicador)
i per la qual baixarem al final de l’excursió. Continuem dons per la pista que
voreja l’embassament fins a torbar-nos al punt final del PANTÀ DE VALLFORNÈS, (0,30 h). Justament aquí neix la pista que
puja vers a la dreta (direcció N.E.) cartell indicatiu. (CASTANYER GROS D’EN
CUC I CASA DE LA MUNTANYA).
La pista, ample i evident, puja al
costat del TORRENT DE LA BAGA, per descriure
després i gran revolt a ple vessant i tornar després al fons de la vall. No hi
ha pèrdua possible. Obviarem una primera pista que surt cap a l’esquerra, una
mica mes amunt trobem la FONT DE LES ACÀCIES (1:05 h) i seguim la pista
fins a un revolt que creua el torrent. Trobem una bifurcació. En veritat cal
continuar per la pista que puja cap a la dreta i continua pel llit del sot, si
be valdrà la pena continuar per la bifurcació de l’esquerra i caminar un 5
minuts per anar al CASTANYER GROS D’EN
CUC, l’arbre amb el tronc més gruixut de tota Catalunya (1:15 h). Desfem
les nostres passes fins al llit del sot, continuem la pista ascendent vers al
N.E.. Aviat trobem un camí que puja vers a la dreta i que abandona la
proximitat del torrent, es el camí que haurem d’agafar. En veritat es tracta de
una mena de pista en mal estat o camí ample. Es força evident i va pujant fent
ziga zagues, i trobem tres bifurcacions vers a la dreta que evitarem el tots
tres casos. La primera està just al primer revolt i el camí que surt es veu en
força desús, la segona surt a mig pendent i dibuixa un pista ben visible al
vessant situat en front (BAGA D’EN CUC). La darrera, ja molt amunt, està al
darrer revolt de les ziga-zagues. Serà important quedar-se amb la cruïlla de
camins (2:15 h) ja que aquest que surt cap a la dreta, i que ara evitem, serà
el camí que prendrem de retorn a la baixada. Continuem la pista petita que puja
en diagonal cap a la dreta, i que al final, a trobar-se amb el terra rocallós,
es converteix en un veritable camí (serà aquest darrer tram l’únic que
transcorre per senderó, tota la resta de l’itinerari discorre per pista). El
camí pren la cadena al COLL DEL POU D’EN
BESSA. 1.187 m.
(2:30 h). Continuarem la ample cadena vers a l’est, traspassant l’insignificant
TURÓDEPINOVELL, 1.215,
baixant a l’esplanada del COLL DE
PINOVELL 1.191 m
i continuant pel senderó que transcorre per dalt de l’aresta anomenada de la
pleta (no hi ha cap, però de pleta), fins al cim del TURÓ D’EN SAMON. 1.267
m. (2:50 h). Retornarem vers a l’oest desfent les
nostres passes fins a trobar-nos de nou al COLL
DEL TURÓ D’EN BESSA. 1.187
m (3:00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem pel vessant sud, pel mateix camí pel quan em pujat prèviament abans d’arribar a l’aresta i a la primera bifurcació continuem vers al S.E. per una senda força marcada que en duu al COLLDE PALESTRINS, 1.009 m, bassa artificial de recollida d’aigua destinada a la prevenció d’incendis. Bonic prat. (3:40 h). Aquí neix una pista i un senderó paral·lel a la seva esquerra que ens durà a pujar i baixar el suau TURÓ DE PALESTRINS, 1.026 m, al costat oposant del turonet (S.O.) hi ha una nova diminuta depressió anomenada el COLLET DEL MIG, 1.019 m, d’on surt una doble pista. Prenem la branca de la dreta i ja sense pèrdua la continuem tot perdent desnivell de manera constant. Val a dir que just a l’alçada d’un marcat revolt, on serà visible en la llunyania l’esglesiola de SANT SALVADOR DE TERRADES, neix un senderó o drecera que baixa directament pel mig de bosc estalviant-nos els revolts de la pista per anar a parar directament a la masia de CAN CUC, 750 m. (4:10 h). Ara continuem la marcada pista que davalla vers a la vall i que justament va a parar a la presa del PANTA DE VALLFORNÈS, molt a prop ja del lloc on haurem iniciat l’excursió (4:30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Pujada directe, intel·ligent i ràpida a aquest cim secundari situat dins d’una
cadena secundaria.
Bonic bosc de muntanya que ens reporta una bona
pujada muntanyenca pels amants dels camins amb empenta. El cim no es res més
que un petit replà amb una petita fita. Si no fos per que no podem continuar
pujant, no diríem que som al cim. Es tracta d’un petit replà envoltat d’alzines
i roures, una bona plaça per a la reunió de bruixots i druides.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a curiositat direm que travessem més pistes
que les dibuixades al mapa de l’alpina. Son tantes les pistes que van per
aquest sector, moltes d’elles ja en desús i intransitables, que es fàcil perdre
el compte; més tenint en compte que les obertures ocasionals es produeixen amb
finalitats d’explotació forestal. Una activitat econòmica en recessió però
encara existent i rentable en certs indrets del país.
Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS,
concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS
DOS TORRENTONS. Estem a 450
metres d’alçada.
Punt d’arribada: El mateix que el punt de
sortida, si be assolirem com a punt més alt del MOJÓ a 1.017 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS *
FORN * TORRENT DE MOJÓ * EL MOJÓ * VILAR D’EN RIBES * FONT DE LA * SOT DE
COMAFOSCA * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS
Desnivell: 567 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
Horari: 4 hores.
Itinerari: Cal continuar la mateixa pista
per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just
després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera
bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor
estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament
integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable
per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada hi siguem al costat nord de
l’embassament, i deixat el mateix a la nostra esquena, trobem una bifurcació
(0,30 h). Cal continuar per la pista de l’esquerra que es la que continua al
costat del llit del riu. A l’estona torbem una nova bifurcació, (0,45 h)
continuar per la branca de l’esquerra que segueix el fons de la vall. Trobem
una pista abandonada a l’esquerra que caldrà ignorar (0,50 h) i tot seguint pel
fons de la vall evita veurem les runes del FORN
(0,55 h). Just passades les runes la pista, molt ben dibuixada, fa un gran
revolt cap a l’esquerra i comença una suau pujada en diagonal en direcció sud.
La pista dibuixa un primer revolt exterior, creua el TORRENT DE MOJÓ, i just a l’alçada del segon gran revolt exterior,
descobrirem el camí que neix a la nostra dreta i que ens convida a abandonar la
pista per endinsar-nos al bosc. (1,05 h) Es el camí que haurem de continuar pel
mig del bosc fins al cim i que puja per una mena d’aresta boscosa. Es tracta
d’una camí marcat, si be te trams on l’abandonament ja es fa notar. No te fites
ni taques de pintura, i en certs indrets caldrà que la nostra bona orientació
d’excursionista ens auxiliï.
El camí travessa quatre pistes abandonades (1,20 h – 1,25 h – 1,40 h – 1,45 h) i una cinquena
en bon estat, ja força a prop del punt més alt. (1,55 h). De tots els
encreuaments de les pistes el camí torna a dibuixar-se bastant cal en sentit
ascendent i en direcció oest, a excepció del primer encreuament, on el camí
resta bastant desdibuixat durant els primers metres. A partir del creuament de
la cinquena pista ja estem molt propers al punt més alt de la cadena. Continuem
en direcció oest, pujant pel bosc d’alzines, creuant algun petit prat i passant
pel mig d’un veritable túnel que es dibuixa en mig de dues alzines bessones. El
punt més alt ers bastant impersonal, una petita clariana amb una fita, al lloc
on trobem la unió amb el camí que ve de la cadena. EL MOJÓ. 1.017 m (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per baixar retrocedirem les nostres passes fins a la primera pista que trobem, que està molt ben marcada, i ja no la deixarem en tota l’estona. Continuem cap a l’esquerra (sud), en un primer tram força planer que dona pas a la conseqüent baixada. La pista dibuixa un gran revolt i s’orienta cap al nord. Evident. Durant el trajecte trobem algun brancal en desús que, òbviament, caldrà evitar. Passem per davant del VILAR D’EN RIBES (2,35 h) i després pel costat de la FONT DE LA TEULA (2,55 h) a pocs metres del SOT DE COMAFOSCA. Continuant per la pista aviat trobem el mateix punt on l’haurem abandonat per agafar el corriol de pujada que ens ha dut directament al cim. Desfent les nostres passes fetes amb anterioritat, tornem per terreny ja conegut al punt de partida. Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. (4,00 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Novament
una excursió que considerarem, — tots aquells que ens agraden els camins
genuïns de muntanya,— que te un ús excessiu de pistes forestals. Malgrat tot
es la tònica general d’aquesta zona de la serralada, si contemplem des de lluny
qualsevol dels vessants de la Roca Centella o dels restants cims de les cadenes
del Bosc, veurem un veritable filat de xarxes, com una veritable teranyina. Els
bosc esquinçat per la ma de l’home, buscant les millores de les comunicacions i
l’explotació forestal.
El serrat llarg no es tan llarg com podria donar a
entendre el seu nom. Estem davant d’un itinerari poc atraient per l’excés de
pistes, però tal vegada amb una llargària justa per situar.-se a mig camí entre
la llarga caminada i el còmode passeig.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: PLA DE VIALLADRES – CÀNOVES
RESIDENCIAL. 422 metres.
Punt d’arribada: Al
mateix punt de partida, tot pujant per la MINA DE CAN VALLS, fins a la ROCA
CENTELLA, cim de 1.001 metres d’alçada, i baixant per propi SERRAT LLARG.
Desnivell: 579
metres en sentit ascendent i altres tants en sentit descendent.
Horari: Comptar
3 hores i 30 minuts per fer tota l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just
on acaba CÀNOVES RESIDENCIAL, veurem
una pista que s’endinsa cap a una zona de conreus i que neix a la dreta de la
carretera. La pista voreja als conreus del PLA
DE VIALLADRES, deixem un primer trencall a la dreta (0,05), passem per sota
l’estesa de una línia d’alta tensió, i encaminem per la pista que ja comença a
presentar una pronunciada pujada. Després d’algun revolt trobem un altre
trencall, nosaltres continuem per la dreta (0,15 h) (la branca de l’esquerra,
que es horitzontal, te una carena), i pujant sense pèrdua anem seguint pista
amunt. Entre pinedes, que de mica en mica donen cas a l’alzinar, la pista ressegueix
una mena de cadena on en certs indrets l’horitzó s’obre i ens deixa veure més
enllà de l’espès bosc. Es LA SERVERA,
a 645 metres d’alçada. Davant nostre el boscós i arrodonit llom del SERRAT LLARG. Continuem la pista, deixant
de banda tres trencalls a la dreta, i un quart una mica més a dalt, que presenta un estat
d’abandonament, però, per contra, té un marca blava dibuixada a terra. Cal
parar atenció ja que aquest serà el punt d’unió entre l’itinerari de pujada i
el de baixada. Nosaltres ara continuem per la pista, que aviat deixa de guanyar
alçada per flanquejar gairebé en horitzontal pel vessant sud de la muntanya, a
vista d’ocell sobre la Vallfigueres. En un moment donat, en un revolt extern,
trobem un trencall a la nostra dreta que puja de manera decidida. Es tracta
d’una pista en pitjors condicions que de mica en mica es torna en camí. Cal
seguir-ho de manera ascendent (per fi pugem després de tan vorejar), i passem
pel que resta de la MINA DE CAN VALLS.
(1,25 h). Poc més a dalt el camí va a parar a una nova pista en bon estat, que
seguirem cap a la esquerra, la qual, després d’un tram bastant horitzontal, es
fon amb una altre pista encara en millor estat. Tot seguint recta arribem a una
cruïlla de camins. Estem al PLA DE LA
BATALLA, 888 m. (1,50 h). Si seguim la cadena cap al sud, podem anar i
tornar en cinc minuts del REFUGI ADF.
Una estranya construcció que sembla ser una caseta de protecció d’una gran
antena. De retorn al PLA DE LA BATALLA,
continuem en sentit contrari, o sigui, vers al nord, deixant de banda un nou
trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una
esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens
deixa dalt de la ROCA CENTELLA.
(1.001 m). Vèrtex geodèsic, petits grenys de roca al cim (segurament d’aquí el
nom), i bona vista panoràmica del Pla de la Calma i la carena del Sui al Samon,
amb el Turó de l’Home de rerefons. (2,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Desfem les nostres passen vers a l’esplanada, baixem un tros de pista i, al trencall que neix a la nostra esquerra, el prenem per diferenciar les nostres passes de baixada de les passes de pujada. Continuem la pista descendent fins a un lloc, on parant una mica d’atenció, observarem que neix un camí que s’endinsa al bosc. El camí te una fita que indica el principi, neix a la vora esquerra de la pista, i ell mateix ja ens convida a transitar-ho. Es tracta d’un bonic tram de corriol en mig de bosc (el més llarg i agradable de tota l’excursió), que baixa per SERRAT LLARG i va a parar a la pròpia pista per la qual haurem pujat. Recordem que el trencall amb la taca de pintura blava es el nexe d’unió. Baixem sense pèrdua fins a CANOVES RESIDENCIAL. (3,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Llarga, llarguíssima excursió, que ens mostra unes perspectives força poc
conegudes del Matagalls des de l’altra banda de la vall sobre la que penja el
santuari de Sant Segimon.
Potser aquesta excursió està destinada als
col·leccionistes. Aquells que ja coneixen prou be els itineraris més clàssics
del Montseny, i tenen ganes de descobrir indrets nous i cims que encara no
havien pujat amb antelació. Aquí tenim un bon rosari de petites cotes, de caràcter
secundari, però molt ascendides en comparació a tantes altres zones
massificades de la serralada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: camí
situat en front del MAS D’ESPINZELLA. Quilòmetre
6 de la carretera que va de VILADRAU a SEVA. 660 metres d’alçada.
Punt d’arribada: cim
del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 1.096
metres, si be cal comptar, a part, la suma dels suaus desnivells de la cadena.
Punts de referència: * MAS DE ESPINZELLA * SOT DELS
ABEURADORS * CASTANYEDA * SOT DELS
TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS * PLA DE LA PALLA * COLLET DEL ROURE * TURÓ DEL POU
D’EN SALA * PEDRERES DE LES NAVAGES * TURÓ DE LES DALLES * COLLET DELS ARÇÓS * l’ALZINA RODONA * TURÓ DE LES QUEREDES * FONT
SAVELLAR * CABANA DE FONTSAVELLAR * TURÓ DE LA TERMA D’EN PLANES * COLLET DE
FONT POMERETA * TURÓ DELS ESQUEIS * PLA DE CENTS SOUS * TURÓ D’EN BESA * TURÓ
DEL PLA DE LA BARRACA * PLA DE LA
BARRACA * TURÓ GROS DE SANTANDREU * COLLET DE L’ESTANYOL * TURÓ DE L’
ESTANYÓ * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: El camí que cal prendre es el
situat al marge sud de la carrereta, a un centenar de metres en direcció
Viladrau, si prenem com a referència el frontal de la masia de ESPINZELLA, situada una mica per sobre
nostre, al altre costat del riu de Mules. Cal seguir las carretera direcció
Viladrau i agafar la pista que puja passat el SOT DELS ABEURADORS. El camí, que te l’amplada d’una pista puja
suaument i presenta una primera bifurcació als 5 minuts. Cal prendre el brancal
de la dreta. Pugem sense pèrdua per la pista que discorre al mig del bosc,
sempre ascendent, deixant una nova bifurcació a l’esquerra. Poc després arribem
a un clariana on el camí canvia de direcció i s’encara vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Continuem pujant, per la pista que presenta
bastant vegetació baixa, fins arribar a un nova bifurcació . Estem a la CASTANYEDA D’ESPINZELLA (0,30 h). La pista que creua la nostre trajectòria està
força més neta que la que haurem transitat fins al moment. Prenem la pujada ascendent
cap a la dreta i iniciem un llarg flanqueig pel bosc, molt lleugerament
ascendent amb algun tram descendent, i que s’orienta cap a orient, travessem el
llit sec del SOT DELS TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS. Quan el camí arriba a
l’aresta hi trobem una unió de camins i una clariana al bosc, es tracta del PLA DE LA PALLA (0,55). Continuar
pujant pel camí que s’orienta de nou vers al sud, i trobem dues bifurcacions
seguides vers a la dreta que cal descartar, i comencem la pujada per camí de
muntanya, bens marcat, en mig del bosc, amb fites i taques blaves esporàdiques.
Fita a l’inici d’aquest atractiu camí (1,10 h). El camí puja de manera decidida
arribant a uns atractius prats pels de roures, COLLET DEL ROURE. 1.100 m (1,40 h). Poc després ja hi som caminant
per la cadena, que combina trams de prats amb trams de boscos oberts. Camí
marcat, fites i alguna que altra taca blava força esporàdica. Resseguint la
carena vers al sud arribem al cim amb més personalitat d’aquest tram inicial de
l’excursió, el TURÓ DEL POU D’EN SALA.
1.282 m. (2,10 h). Senyera dalt del cim. Cal continuar vers al sud, travessant
un petit collet conegut com les PEDRERES
DE LES NAVAGES. Traspassem un altre turonet, el TURÓ DE LES DALLES, 1.243 m, i davallem per prats cap al COLLET DELS ARÇÓS, on hi ha l’ALZINA RODONA. En aquest punt cal
prendre força atenció, hi ha una fita decantada al vessant dret de la carena,
en mig del prat. Es el punt clau per deixar el cordal i prendre al camí que
davalla molt suaument pel mig del bosc de la dreta del cordal, sempre cap al
sud. De fet el camí continua per la carena, ja menys marcat, i es perd del sot
a l’arribar a les proximitats del TURÓ
DE LES QUEREDES.
FOTO PAKO CRESTAS
El bon camí flanqueja pel vessant oriental de
l’esmentat cim i al poc arriba a una pista. Surgències de la FONT SAVELLAR, una nova bifurcació de
pistes. Caldrà continuar cap a l’esquerra, fem un revolt i passem per davant de
la humil CABANA DE FONTSAVELLAR
(2,40 h). Continuem per la pista, sense pèrdua, vers al sud, i sempre una mica
per sota del cordal, fins arribar al punt en que tornem a la carena, estem al
suau cim del TURÓ DE LA TERMA D’EN
PLANES. 1.263. (3,05 h). Seguim per la pista fins arribar al COLLET DE FONT POMERETA, 1.243 m (3,10
h). A partir d’aquest moment tot el paisatge es força obert, fet pel qual
l’itinerari no te pèrdua possible en un dia de bona visibilitat. La carena ara
va prenent direcció cap al S.E. Pugem el TURÓ
DELS ESQUEIS, 1.313 m (3,20 h), i seguint per terreny gairebé horitzontal,
creuem el PLA DE CENTS SOUS (famós
per ser l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem
la pista que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom
vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot
seguint la pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí
que flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix
amb la marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja
el camí clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (3,40 h). El
camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a
un collet. PLA DE LA
BARRACA, 1.367
m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una
pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el
següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i
vermelles, arribem al COLLET DE
L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt
marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un
altre suau depressió, que es el COLLET
DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però
constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (4,20 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Segurament el més còmoda es resseguir l’itinerari del Serrat de Sobrevia (veure fitxa corresponent), en sentit descendent, en el ben entès que quan arribem al punt de partida de l’esmentat itinerari, que es el COLL DE SOBREVIA, haurem de continuar caminant per la carretera asfaltada fins al punt de sortida del present recorregut.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Itinerari
molt poc freqüentat per pujar al Matagalls i que ens donarà una imatge
encertada de les grans dimensions de la muntanya. Val a dir que el itinerari
peca massa de discorre per pistes a la seva primera meitat i per llargs i
inacabables lloms en la seva segona secció, fins al punt que pot resultar molt
més atractiu com a itinerari de BTT que com a itinerari excursionista.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: COLL DE SOBREVIA. 735 metres. Es tracta
d’un coll molt ample i molt poc marcat, de fet diem que es un coll per que així
surt al mapa, però en realitat, quan hi siguem a l’indret en si, no tindrem la
noció d’estar en cap coll. Coll a referència tindrem els anomenats ELS GRANS CAMPS, el camí surt al
marge dret (marge orientat a Seva), dels
esmentats camps.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS, 1.696 metres.
Desnivell: 961
metres.
Horari: 3 hores i 20 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: El
camí que neix a orient del GRANS CAMPS,
es bastant planer, s’orienta cap a ponent, i, en un principi, discorre molt a
prop de la carretera, que es ben visible. Just a les proximitats del MAS DE SOBREVIA, el camí fa una pujada
i trobem la primera bifurcació amb una pista. Bastió metàl·lic i verd a la
bifurcació (0,10 h), cal seguir la pista en sentit ascendent vers a l’esquerra.
El camí no te cap pèrdua, ja que tota l’estona
discorre per una pista i a la majoria d’interseccions si trobem un bastió metàl·lic,
de color verd, que ens indica el camí a seguir.
FOTO PAKO CRESTAS
La segona bifurcació la trobem a l’anomenada LA PLANOTA, dels tres camins cal
resseguir el de la dreta ascendent (0,30 h). Més a dalt hi ha una tercera
bifurcació, descartarem la branca que surt cap a la dreta (1,15 h). A la quarta
bifurcació, deixarem de nou de banda la pista de la dreta, que pren direcció
descendent, per continuar guanyant alçada de manera molt suau però
constant. La pista ressegueix la SERRA DE FONT POMERETA, si be, al
discorre dins del bosc, no tindrem la noció de ser-hi dalt del serrat. A l’alçada
dels 1.160 metres i trobem un camí que neix cap a la dreta de la pista, cal
ignorar-ho i continuar per la pista fins a l’anomena’t COLLET DE LES GARROTADES, (1,50 h) que es una clariana al bosc on
veurem néixer un altre camí (indicador verd metàl·lic), el qual, aquesta
vegada, si que haurem de prendre per abandonar definitivament la pista.
Seguim el camí ben marcat en direcció E, que puja
per dalt del llom, el qual, com ja es mostra obert i lliure de vegetació
boscosa, si que dona la sensació real de ser una gran aresta arrodonida. La
pujada del llom, que te una camí força marcat que a voltes sembla una pista
abandonada, conclou en el TURÓ DELS
ESQUEIS. 1.313 metres. (2,20 h).
seguint per terreny gairebé horitzontal, creuem el
PLA DE CENTS SOUS (famós per ser
l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem la pista
que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot seguint la
pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí que
flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix amb la
marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja el camí
clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (2,40 h). El camí torna
a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles
d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem
flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es
tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU,
1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí
no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant
pel costat esquerra del TURÓ DE L’
ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan
sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció
N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS.
1.696 metres. (3,20 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Pel mateix itinerari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Conegut com el camí del carboners, aquesta alternativa de pujada al Matagalls
està completament en desús.
Te els seus “pros” i “contres”, en la balança positiva
direm que es un itinerari força més fresc que no pas el que va per sot el
vessant sud, i per tan més convenient si la calor ens prem. També passa per un
interessant sector sobre la canal d’aigua, on el camí està a voltes penjat i
fins i tot trobem que han instal.,lat un passamà a la roca per auxiliar al qui
pugui ser propens al vertigen. Transcorregut aquest sector arribem a una
reclusa, que forma part d’un bonic marc paisatgístic. El que es porta la palma
el Gorg de Marrà, sens dubte un dels paratges més salvatges que resten
preservats al cor del Montseny.
FOTO PAKO CRESTAS
Per contra el fet de que el propi camí en desús
s’ha perdut en la seva totalitat en algun que altre sector, i es molt possible
que acabem pujant o baixant massa amb la conseqüent pèrdua de temps i la
possibilitat d’anar a parar a camps amb esbarzers o a sectors on la vegetació
dificulta força la marxa. Cal tenir paciència, ja esteu avisats. Els amants
dels camins ben fressats millor que s’abstinguin.
Punt de partida: SANTBERNAT DEL MONTSENY. 845
m.
Punt d’arribada: El
mateix.
Desnivell: De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell
i el mateix de baixada.
Horari: 4 hores i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * SANT BERNAT * COLL SARRIERES
DE BAIX * TORRENT DEL COT * FONT DEL VERN * SOT DEL CARBÓ * GORG DE MARRÀ * EL
COLLELL * PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT * ESQUEIS DEL TAGAMANENT i
ROQUES FONDES * PUIG SACREU * COLLET DE
L’ANTIC * TURÓ DE LA BANDERA * COLLET DE L’HOME MORT * MATAGALLS * COLLET DE
L’HOME MORT * COLL PREGON * FONT DE COLL
PREGON * PLA SOLIVA DE DALT * SANT BERNAT
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just abans d’arribar a SANT BERNAT, a pocs metres de la plaça central on hi ha en complexa
hoteler, hi trobem la zona d’aparcament més enlairada del sector. D’aquí hi
surt una pista ben ampla vers al N.E., amb un cartell indicador “Sant marçal
per planells”. Prenem la pista, però tan sols per uns breus minuts, fins que
trobem a ma esquerra un camí que puja decididament pel mig del bosc. El
senderó, ben traçat, te alguna que altra taca vermella, travessem dues pistes
la primera quan portem 10 minuts de marxa i la segona quan portem 20 minuts, i
a la mitja hora ens trobem al COLL
SARRIERES DE BAIX, 973 metres. Aquest collet està en mig del bosc i veurem
les instal·lacions de captació d’aigua. Baixem pel vessant contrari al que em
pujat, i de seguida el camí deixa de prendre alçada per fer un trajecte
horitzontal. Entrem en el tram quer discorre per sobre la canalització d’aigua.
Una senyal rovellada ens informa que, fa tens, algú va intentar prohibir el
pas. Camí endavant i trobem trams on hi ha un xic d’estimball sota els nostres
peus, en aquests sectors uns cables metàl·lics ajuden a donar seguretat als que
pateixin vertigen. El camí es ample, ben marcat i gens perillós, si anem amb el
mínim compte necessari. El caminet de les aigües acaba al llit del TORRENT DEL COT, on trobem una reclusa.
Creuem les aigües i pugem directament pel bosc situat enfront. A voltes trobem
traces de camins. Arribem a la abandonada FONT
DEL VERN (0,50 h), i sobre ella ja hi coincidim amb una altra senda ben
marcada, taques vermelles, que continuem en sentit ascendent vers a la nostra
esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Continuem el camí de 10 a 15 minuts, fins que el
mateix fa un brusc revolt (sageta vermella a la roca) i continua pujant en
direcció contraria a la que fins ara tenia. Abandonem en aquest revolt el camí,
i seguint, més per intuïció que per evidencia, el millor trajecte que ens durà
pels inclinats vessants de fageda, vers al SOT
DEL CARBÓ primer i després vers al GORG
DE MARRÀ. (1,40 h). Es molt possible que ens perdem en aquest tram, ja que
la senda està força desdibuixada. El gorg ens sorprèn amb una sorollosa
cascada, estem en un dels indrets més feréstecs i desconeguts de tota la
serralada. El camí discorre a la esquerra de les aigües, en sentit ascendent,
per tornar a traçar una altre diagonal ascendent cap a l’esquerra. Tram
perdedor, que per fi ens conduirà a EL
COLLELL, de 1.272 metres (2,00 h). On coincidim amb la senda multicolor
(taques vermelles, blaves i alguna de taronja i groga), que prové de Sant
Bernat i que discorre pel vessant sud.
Des d’aquí surten dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de
l’esquerra (direcció N.O), que puja pel vessant que a la part alta està coronat
de fageda. Aquest es l’únic sector on el camí, amb la proliferació de la
ginesta i de matolls, pot resultar una mica perdedor, fins i tot creuarem
alguna petita secció de tartera.
FOTO PAKO CRESTAS
A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom
triangular, passant per dos plans (PLA
SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT)
i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES
FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El
llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com
el PUIG SACREU, (2,30 h) Creuem una
zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624
m (2,40 h). Seguint la cadena, molt evident i amb
corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ
DE LA BANDERA,
1.654 m,
situat a pocs metres del COLLET DE
L’HOME MORT, 1.639 m,
(2,50 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant
Marçal. Ara pujarem vers al O-N.O. per
un camí molt ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants
fins a situar-nos sota la creu del MATAGALLS.
(3,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir
d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera
bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la
clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (3,30 h).
Des d’aquest punt podem prendre el corriol que neix en horitzontal, lleugerament descendent, vers al sud, i que ens porta, tot passant per la FONT DE COLL PREGON, de tornada al PLA SOLIVA DE DALT (3,45 h). Taques vermelles i fites. Del pla, el més còmoda, es davallar pel camí ben traçat que ens duu de tornada a SANT BERNAT, pel vessant sud de PUIG SACREU. (veure itinerari corresponent). (4,30 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Peralba, o Perauba, poble avui despoblat que havia format part del municipi de Santa Maria de Meià, és situat a ponent del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet, al sector occidental del municipi. La seva antiga església parroquial, ara sufragània de la de Santa Maria de Meià, és dedicada a santa Magdalena i en depenia la de Rúbies. La jurisdicció del lloc pertanyia al prior de Meià. Prop del camí de la Passarella, hi ha la capella romànica de Sant Pere de Cabrera, en ruïna; se’n conserva l’absis, un arc toral apuntat i la porta adovellada a migdia. Dins l’antic terme de Peralba hi ha la caseria i antiga quadra de Montnar i el despoblat de Cabrera el qual pren el nom de serra de Cabrera i és un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies. Colldorenga, petit llogaret avui reduït a un mas, és situat al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Al segle XI i fins el 1920 formà municipi amb Santa Maria de Meià. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga.
El coll d’Orenga (902 m d’altitud) comunica la Conca de Meià amb la Vall d’Àger; al seu costat de tramuntana hi ha una masia d’aspecte senyorívol, amb portal adovellat i finestres renaixentistes. A l’indret s’alcen dues torres rodones ben conservades, del segle XI, que algú anomena els Castellots. Junt amb la torre de l’Espinal, vora Colldorenga, formaven part d’un cinyell fortificat.
Introducció: Estem davant d’un itinerari circular que es poc considerar dels més
recomanables del massís del Montseny. El trajecte te tres parts ben
diferenciades: La primera es l’ascensió al Matagalls per la soleia, amb la
bonica cadena del Puig Sa Creu com a guinda del patís. Es tracta d’una pujada
ferma i tranquil·la, d’amples vistes.
El segon tram es la baixada a Sant Bernat passant pel famosíssim Coll
Pregon. Se’ns dubte un dels itineraris més visitats del massís, segona via
d’ascensió al Matagalls després de la tan gregària ascensió pel Coll Formic;
malgrat que aquesta – la pujada pel Coll Formic – no es poc comparar ni de
lluny davant la bellesa paisatgística del camí que comunica Sant Marçal amb el
cim.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer tram es la baixada per pista de Sant Marçal a Sant Bernat, un
trajecte còmode i sense pèrdua possible, ja que discorre per pista, però tal
vegada poc afortunat pels caminants, ja que sovint haurem de fer-nos a un
costat del camí pel trànsit de vehicles, motos, quads i bicicletes. Malgrat tot
aquets darrer tram es necessari per tal de concloure el periple.
En aquesta excursió coneixerem dos ermites claus en la orografia
montsenyenca: Sant Bernat i Sant Marçal, totes dues dins del terme municipal
del Montseny. Al primer es de construcció relativament recent, juntament amb
l’hotel s’erigiren a l’any 1952 per iniciativa d’en Delmir de Caralt. L’obra es
de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila i segueix un estil neoromànic. La
capella està dedicada a Sant Bernat de Menthon.
FOTO PAKO CRESTAS
La segona, l’ermita i santuari de Sant Marçal, es tracta d’una
construcció força més primitiva. Documentada de l’any 1053, fou renovada a
l’any 1066 i consagrada a l’any 1104. L’actual es un edifici romànic, amb absis
circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya. El que abans era
la casa del priorat avui forma part de l’hotel. Va ser habitat de manera
constat de l’any 1066 al 1100, quan va ser abandonada. Poc més tard el bisbe de
Vic va obligar a tornar als monjos en el moment de la consagració de l’església
a l’any 1104. Al principi vivien 7 monjos, després la població baixà a 4 o 3
cap als segles XII i XIII. Als segles XV i XVI hi havia el prior i un sacerdot
fins a l’any 1624, quan marxà el darrer monjo de Sant Marçal. Antuvi llocs
aïllats i pregons, avui en dia s’han convertit en dos dels principals atractius
turístics del massís, amb hotels i restaurants de primeríssima categoria, on
cada cap de setmana centenar de turistes arriben amb els vehicles, ja sigui per
fer una estada curta o passar-hi el dia. L’hotel de Sant Marçal, avui en dia,
forma part de la selecta xarxa de “Relais du silence” un selectiu conjunt de
hotels de luxe que tenen com a denominadors comuns el silenci i la pau
garantida durant la nit. L’estància, però, està reservada a butxaques prou
folgades, ja que els preus sobrepassen els 300,00 euros la nit.
Deixem pas a les erudites paraules d’en Pere Ribot, per tal
d’impregnar-nos de la màgia general de les ermites del Montseny, i de la de
Sant Marçal en particular:
FOTO PAKO CRESTAS
“Com a vestigi de fe que decora
el paisatge, pels cims i replecs del massís muntanyenc fan acte de presència
secular les ermites, d’una arquitectura simplicíssima, espiritual, romànica,
sense massa complicacions. Decoren, de fet, l’esperit del paisatge, són
testimoniatge d’una fe adquirida i arrelada a través de centúries, entre els
lloms encara intactes del Montseny. Són com el pern i la companyonia de la
solitud humana, l’esclat en els moments transcendentals de la vida d’aquestes
fesomies que tenen semblança a les arrels que decoren, com nervis duríssims, la
terra. Cada ermita fa olor de pietat, amb les parets humides i pintades, a
voltes, sense gust, però empeltades, com un gravat misteriós, del baf de la
pagesia, envellides per el temps i la rusticitat de la pregària. Són d’una
solitud i silenci amables, en les valls amagades per la verdor, el bagueny, o
pels cims nevats on el vent es mou amb llibertat i amb udols misteriosos….”
“…. El sacerdot, amb la seva
presència física i espiritual, i amb l’esforç de comprendre l’ànima del poble,
mantenia i presidia, solemne i humil, les diades, com una força vivent, escalf
humà que donava sentit a la vida. Ell mateix, per tal de no caure en el perill
de la somnolència espiritual, i a la vegada, matar les hores que passen, sentia
necessitat de l’agilitat del cos, conrear les feixes de la rectoria, collir una
mica de vianda, caçar i lligar, amb ordre cenobític, el conreu del terrer amb
el breviari i l’estudi, i, si calia, fer una mica d’escola als infants de la
rodalia …..”
FOTO PAKO CRESTAS
“…. El Coll de Sant Marçal té 1.107 metres
d’altitud, i, en la conca o petita vall, s’hi aixeca l’ermitatge o santuari,
amb un espaiós hostalatge al costat, conegut per Sant Marçal o Sant Marçal del
Montseny. L’emplaçament del lloc és adorable, recer de silenci contemplatiu que
recorden els mots de sant Bernat: O magna solitudo! O sola magnitudo! (O gran
soledat! O grandesa única!). és la més popular de les ermites del Montseny.
Prop de l’ermita, i en un pujolet, hi ha la famosa taula dels tres bisbats –
Barcelona, Vic, Girona – amb una creu alta com desafiant els llamps i les
torbonades, i alhora, com un guarda del lloc, com un Deu-vos-guard de
confiança. A un tirat de pedra de l’ermita, avall, hi ha la font de Sant
Marçal, d’un doll inestroncable i fresquíssim, amb una estela amb el famós
poema de Guerau de Lliost, Font de Sant Marçal”.
Personalment guardo un magnífic record d’una de les pujades que he fet
al Matagalls des de Sant Bernat. Es tractava d’un dia posterior a una jornada
de grans nevades producte d’una entrada d’una pertorbació de llevant. La
nevada, intensa i humida, va ser persistent i no va ser acompanyada de vent.
Després la boira protegí tota la part alta de la muntanya dels efectes dels
rajos de sol, pel que el tram de dalt del Puig Sacreu i el Serrat de l’Home
Mort tenien tots els boscos extraordinàriament nevats, amb tota la neu
enganxada de les branques, formant una immillorable postal nadalenca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: SANTBERNAT DEL MONTSENY. 845
m.
Punt d’arribada: El
mateix.
Desnivell: De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell,
però caldrà comptar que, al retorn, baixarem fins a la cota 750 metres i haurem de
remuntar de nou uns 100
metres de desnivell per arribar al punt de partida. Així
dons les sumes de desnivells acumulats seran de 950 metres de pujada i
altre quantitat idèntica de baixada.
Horari: 4
hores i 40 minuts.
Itinerari: De darrera l’ermita de SANT BERNAT DEL MONTSENY, surt un
corriol indicat amb un cartell: cap a la dreta (camí que agafarem) “Matagalls”
cap a l’esquerra (camí que obviarem) “Sant Marçal.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí travessa bosc de alzines i, sense ser ample, si que resulta
estar net, ben marcat i senyalitzat amb taques grogues i vermelles. Als 10
minuts passarem pel costat d’una pista que ens discorrerà paral·lela al camí
durant un tram, una mica per sota, però que mai no caldrà trepitjar. El camí
continua pujant amb suaus ziga zagues, Als 15 minuts travessem una primera
pista i 10 minuts més tard tornem a travessar un segon tram de la mateixa
pista. Cop després la trobem per tercera vegada, essent aquesta cruïlla l’única
que no creua la pista directament, sinó que seguirem la mateixa cap a la
esquerra durant un tram molt breu, per veure com el camí torna a pujar directa
vers al bosc.
Poc més tard travessem una pista abandonada (4a secció de pista que
travessem) i poc més tard anem a parar a un cinquè tram de pista que seguirem
vers a l’esquerra en sentit ascendent. Pujant per la pista obviem dues
bifurcacions que neixen vers a l’esquerra i aviat la pista es torna a convertir
en camí. Quan portem 45 minuts de marxa encara creuarem una sisena secció de
pista (la darrera), per continuar pujant directes pel vessant orientat al sud. Aquí
la vegetació ja ha canviat i creuem una zona coberta de vegetació baixa. El
camí es estret però molt ben marcat. Passem per un peti prat amb un pal sec i
una senyal, PLA SAFATGELLA, (0,55
h) i poc més tard assolim el meravellós
mirador del COLLET (1,20 h). 1.272 m. Des d’aquí surten
dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de l’esquerra (direcció N.O), que puja
pel vessant que a la part alta està coronat de fageda. Aquest es l’únic sector
on el camí, amb la proliferació de la ginesta i de matolls, pot resultar una
mica perdedor, fins i tot creuarem alguna petita secció de tarteram.
FOTO PAKO CRESTAS
A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom
triangular, passant per dos plans (PLA
SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT)
i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES
FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El
llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com
el PUIG SACREU, (1,50 h) Creuem una
zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624
m (2,00 h). Seguint la cadena, molt evident i amb
corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ
DE LA BANDERA,
1.654 m,
situat a pocs metres del COLLET DE
L’HOME MORT, 1.639 m,
(2,10 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant Marçal. Ara pujarem vers al O-N.O. per un camí molt
ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants fins a situar-nos
sota la creu del MATAGALLS. (2,20
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (2,50 h). Continuem vers est, tot per un camí força horitzontal que es dibuixa al sud de la cadena. Marques de GR. Arribem a un segon coll, el COLL SESPORTADORES, 1.484 m, i continuem vers al est, davallant molt suaument pel bosc de fageda, fins arribar al PLA DE PARANY. Lloc on el camí ja s’orienta més cap al N.E. per perdre desnivell de manera decidida, tot traçant ziga-zagues. A mitja baixada hi ha un cartell i de tant en tant trobem marques de GR, de totes maneres el traçat no te pèrdua possible. COLL DE SANT MARÇAL. 1.106 m. (3,30 h). El camí va a parar al pàrking, a l’altre costat de la carretera hi ha LA TAULA DELS TRES BISBES (visita obligada). Per baixar prenen la pista que va vers al SANTUARI I HOSTELERIA DE SANT MARÇAL i, just abans d’arribar-hi, la pista gira vers a la dreta tot passant pel costat de la FONTBONA.La pista davalla per la vall de la riera de Sant Marçal, no te pèrdua. Primer discorre pel marge oest de la riera i després pel est, per tornar a creuar-la en un lloc on hi ha uns cingles, els CINGLES DE BOVILÀ. Poc després hi ha un camí que puja vers a la nostra dreta per tornar a SANT BERNAT, tot passant pel mas de CAN GORGS. No obstant, l’alternativa més còmoda, malgrat ser més llarga, es continuar la pista fins a la carretera i seguir la mateixa 1 quilòmetres fins a SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m. (4,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
El despoblat Montlleó era una entitat de població del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra.
Està situat al sector septentrional del terme, al turó del Castell de Montlleó. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells. Com a llocs d’interès te les ruïnes del Castell de Montlleó i l’església romànica de Santa Maria. El despoblat està dalt del turó del castellot de Montlleó, el punt més alt de la comarca.
L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia se’n conserven dos; per dins hi ha reformes de l’època gòtica i neoclàssica; s’hi alça un airós campanar del principi del segle XIX.
catalonia-trekking 