Introducció: Curtíssima excursió que volta d’un extrem a l’altre del poble de Rialp pel costat contrari del riu on hi ha la població. Es un veritable passeig vora el Noguera Pallaresa amb la Font de la Canerilla com a punt destacat que dona nom al periple.
Rialp: (nom oficial) o Rialb (grafia etimològica, l’única admesa i recomanada per l’institut d’estudis catalans i les publicacions de caràcter acadèmic) és una vila de la comarca del Pallars Sobirà. Sovint és anomenada amb el complement de Noguera davant de l’existència d’altres topònims semblants; de tota manera, Rialb de Noguera també podria generar confusions, atès que la Baronia de Rialb és a la comarca de la Noguera.
Està situada just al sud de la meitat nord de la comarca, o bé al nord de la zona central, a prop i al nord de Sort. La vila és a la dreta de la Noguera Pallaresa, mentre que el terme comprèn la major part de la vall.
FOTO PAKO CRESTAS
El 1969 fou unit al terme antic de Rialb el de Surp, per tal de formar el municipi actual, molt més extens que el primigeni.
L’església parroquial de Rialb, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és actualment seu d’una agrupació de parròquies; és una de les quatre localitats de la comarca amb capellà resident, i des d’on s’organitzen els serveis religiosos catòlics de les localitats dels entorns. D’ella depenen també les altres esglésies i capelles de la vila: la deSant Cosme i Sant Damià, la de Santa Caterina, ara en ruïnes, i la de Sant Francesc de Paula.
Temps:35 minuts
Desnivell: 26 metres de pujada i 26 metres de baixada.
Llargària:2 quilòmetres 500 metres
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:Font de la Canerilla.
Punts de referència:* Poble de Rialp * l’esglèsia de Sant Cosme i Sant Damià * Pont de Santa Catalina * Font de la Canerilla * Barranc de la Canerilla * Depuradora de Rialp * pont de les Vernedes * Poble de Rialp
Punt de partida:Poble de Rialp.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Rialp. Des de la plaça on hi ha l’esglèsia de Sant Cosme i Sant Damià anem pel carrer del Raval per girar pel primer carreró ver a la dreta, al fons del qual divisem el pont per creuar el riu.
Km. 0,19 – Pont de Santa Catalina. A l’altre costat de les aigües seguim un corriol vers al nord, tot seguint el voral del riu.
Km. 0,39 – Hi ha un bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vers a la nostra dreta en direcció S.S.O. Taques grogues.
Km. 0,62 – Font de la Canerilla, que resta al costat del camí. Poc més tard creuem la torrentera seca del Barranc de la Canerilla.
Km. 0,73 – Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra un camí que va a parar a un mirador. Seguim tot recte vora el riu en direcció sud.
Km. 1,5 – Depuradora de Rialp. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta per tornar a creuar el riu mitjançant el pont de les Vernedes. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim la carretera vers a la nostra dreta en direcció nord per tornar al cor del poble.
Km. 2,5 – Poble de Rialp. Final d’aquest breu excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga excursió que ens porta als cingles de Vallcebre, situat amb sud de Guardiola de Berguedà.
L’excursió, a més de llarga es variada, passem per l’església de Sant Climent de la Torre de Foix i pugem el grau de Jou amb l’auxili d’unes bones cadenes. Al tram final de tornada coincidim amb el camí de Picasso.
Sant Climent de la Torre de Foix: Església romànica. Les primeres referències documentals que ens parlen de Vallcebre daten dels primers segles de l’alta edat mitjana, concretament de l’any 983, data en què l’església de Sant Climent apareix citada com una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. “in monte Balcebre, eclesiam Sancti Clementis, cum suas decimas et primicias et oblaciones et casas et terras et vineas, cum illorum afrontationes…”
Pocs anys més tard, vers el 1003, Guifré, comte de Cerdanya i marquès, juntament amb Oliba, el futur abat i bisbe, donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà 18 masos situats dins el terme de l’església de Sant Climent de Vallcebre, donació de la qual s’especifiquen les afrontacions.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores i 35 minuts.
Desnivell: 655 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Alta.
Punts d’aigua: Hi ha la font de la Foradada, sota els cingles de Vallcebre, ja quan abandonem els mateixos, i la font del mas del Vilar, a la part final de l’excursió.
Punts de referència: * Guardiola de Berguedà * riu Bastareny * Església de Sant Llorenç de Guardiola * riu Llobregat * Les Cases Noves de Collet * Collet d’Eina * riu Llobregat * torrent de la Torre * Sant Climent de la Torre de Foix * El Jou * Grau del Jou * Cingles de Vallcebre * cim del Grau de Sant Climent * Grau del Poeta * la Foradada * Font de la Foradada * càmping El Berguedà * riu Saldes * mas del Castellot * riu Saldes * Devesa de Mas d’en Pei * Serrat de la Socarrada * Segona Canal * la Primera Canal * Serrat de l’Adó * El Vilar * Camp de Baix d’en Vilar * Sant Llorenç prop Bagà * Guardiola de Berguedà.
Punt de partida:Guardiola de Berguedà. 720 metres. Podem sortir a peu del mateix establiment del Racó de Ca l’avi – Hotel Casa Duaner. Més informació a www.elrecodelavi.com
Itinerari:0,00 h. Guardiola de Berguedà. 720 metres. Sortint del racó de Ca l’avi prenem el carrer situat a la vora del riu vers a la dreta fins a trobar la carretera, seguim la mateixa vers a l’esquerra tot passant per sobre el pont del riu Bastareny i seguim vers a la plaça central del poble.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Centre del poble, rotonda. Església de Sant Llorenç de Guardiola. Cartell indicador. Seguim la carretera o carrer principal de la població vers al sud. A l’alçada del que era l’antiga estació de tren, avui transformada en oficina de turisme, deixem la carretera per baixar unes escales i continuar pel vial paral·lel a la carretera, també en direcció sud.
0,15 h. Passem pel costat de CAP, ens situem davant de l’escala bressol, girem vers a l’esquerra per anar al voltant del cap de futbol i seguim la pista de terra situada al marge esquerra de les instal·lacions esportives, orientant les nostres passes vers al pont que haurem de passar per sota.
0,19 h. Passem per sota el pont i sortim definitivament del poble. Comença ara un bonic passeig vora al riu Llobregat (sota el pont s’ajunten el riu Bastareny que es tributari i el Llobregat, que es el principal). Tram planer, amb ombra gràcies als arbres de ribera.
0,23 h. Trobem una font a ma dreta i una bifurcació ascendent que ignorem. Seguim per l’agradable camí planer situat al marge dret de les aigües.
0,34 h. El camí abandona la vora del riu i puja en diagonal a la nostra dreta en direcció sud. Al poc anem a parar a uns descampats situats al costat de la carretera. Davant nostre hi ha unes pantalles de propaganda. Seguim pel mig dels plans vers al sud. Camí.
0,38 h. Les Cases Noves de Collet, 700 metres. Traspassem a l’altre costat de la carretera pel pont enlairat de vianants. Una vegada siguem al costat contrari, o sigui al costat de ponent de la carretera, continuarem per l’asfalt vers al sud per una mena de carrer interior. Cartell indicador. Zona un xic desolada, amb magatzems i locals.
0,43 h. Anem a parar a una rotonda i seguim la carretera que puja en diagonal a la dreta i que es la carretera d’accés a Saldes. Passem pel costat del Restaurant el Collet.
0,47 h. Collet d’Eina. Quan donem l’esquena al restaurant i trobem un cartell indicador. Seguim per la carretera encara uns quans metres passant per sobre del pont del riu Llobregat.
0,50 h. A ma esquerra de l’asfalt neix una pista de terra que dibuixa una diagonal ascendent, es el camí a seguir, tot abandonant la carretera.
0,54 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui, en sentit ascendent vers al sud. A partir d’aquesta zona trobem marques de PR verdes i blanques, però en una quantitat més petita de l’acostumat en aquesta mena de camins senyalitzats.
0,58 h. Deixem un brancal que surt vers a la nostra esquerra i que du a unes fàbriques abandonades.
1,11 h. Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Al poc travessem el torrent de la Torre que acostuma a estar eixut. La pista guanya alçada dibuixant uns revolts.
FOTO PAKO CRESTAS
1,21 h. A l’alçada d’un revolt surt una mena de camí vers a la nostra esquerra. L’ignorem i continuem guanyant alçada de manera molt suau vers al sud. Marques molt esporàdiques del PR, verdes i blanques.
1,36 h. Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt abandonem el PR i continuem per la pista més ample de la nostra dreta, vers a l’oest.
1,40 h. Sant Climent de la Torre de Foix. Interessant esglesiola romànica. Continuem per la pista que segueix vers al O-S.O. i que fa una suavíssima pujada.
1,46 h. Anem a parar a un vial asfaltat que talla la pista en perpendicular. Es el moment de seguir la carretera, sense pèrdua possible, vers a l’esquerra, o sigui, primer vers al S.E. i després vers al sud.
1.48 h. Rètol indicador. Per la nostra esquerra sens incorpora la senda del PR que abans havíem deixat de banda. Continuem per la carretera per fer un llarg tram d’asfalt.
2,20 h. El Jou. Gran Mas que també es hostaleria. Cartell indicador a ma dreta de la carretera. Es el moment d’abandonar l’asfalt i prendre aquesta pista ascendent. Doble brancal al principi, nosaltres pujarem per la senda de la dreta. Marques PR (grogues i blanques).
2,23 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la dreta. Marques de PR.
2,37 h. Anem a parar a una mena de cul de sac on mort la pista en desús. En aquest punt cal prendre especial atenció a les marques de pintura grogues i blanques que senyalitzen la nova senda que seguirem vers a la nostra dreta. De seguida es converteix en un camí molt evident i prossegueix un tram força divertit, que es la superació de Grau del Jou dels Cingles de Vallcebre, amb trams amb cadenes i costeruts. Es tracta d’un camí molt ben equipat i exent de perill.
2,44 h. Ja hi som dalt del Grau de Jou. Seguim pel marge del cingle vers al nord tot seguint les marques de PR (grog i blanc).
2,46 h. Cartell indicador. 1.220 metres. Estem al punt més alt del periple. Seguim vers a la nostra dreta. Al principi el camí es discontinu i s’alternen zones de prats amb zones de senda intermitent. Cal parar especial atenció a les senyals. Deixem un forat a la nostra dreta (el Jou) i una petita creu.
2,52 h. Anem a parar a una senda, aquesta ben marcada, que seguirem vers a la nostra dreta, o sigui, cap al nord. Anem pel marge del cingle, combinant zones obertes amb petites zones de bosc. Aquesta zona es molt panoràmica.
3,06 h. Creuem una torrentera. Seguim l’evident camí vers al nord.
3,12 h. Hi som a un promontori del cingle on hi ha una bandera. Es el cim del Grau de Sant Climent. Ara el cingle gira vers a ponent i el camí senyalitzat amb marques del PR també.
3,18 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot recte obviant la senda que baixa vers a la nostra dreta. Marques de PR.
3,19 h. Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta, marques de PR.
3,26 h. Unió de pistes. Seguim vers a la dreta, o sigui, cap a l’est. Tram bastant horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
3,29 h. Neix un camí a ma dreta. Es el moment d’abandonar la pista i seguir aquest camí que ens duu al Grau del Poeta, a partir del qual discorre tota l’estona al costat del cingle i presenta diferents ramals vers a l’esquerra, tots ells que caldrà ignorar ja que duen a cases particulars. Marques de GR.
4,00 h. Ja hi som sobre la Foradada. Passem per sobre un pont. A l’altre costat hi ha un rètol indicador i una cruïlla de camins. Es el moment d’abandonar el cingle i davallar vers a la nostra dreta per un camí de forta baixada però molt ben marcat i senyalitzat amb taques grogues.
4,11 h. Una vegada a la part baixa de l’engorgat de la Foradada en trobem la carretera asfaltada. Font de la Foradada, al marge esquerra que brolla de la pròpia paret rocallosa. Seguim l’asfalt uns pocs metres vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’est. Marques gorgues.
4,14 h. Un corriol neix al marge esquerra de la carretera. Marques de pintura groga a la barrera de protecció de la carretera. Camí ben marcat que davalla pel bosc.
4,25 h. Traspassem un tros quadrat pavimentat, a banda i banda hi ha corriols. Nosaltres seguim tot recte davallant vers al N.E. Estem a tocar del càmping El Berguedà, que resta a la nostra dreta.
4,29 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques grogues.
4,33 h. Bifurcació. Obviem el brancal que surt vers a l’esquerra i que baixa al riu ben proper.
4,37 h. Anem a parar a una pista ample. Al costat esquerra hi ha el pont sobre el riu Saldes. En aquest punt coincidim amb el camí Picasso. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta. Marques grogues.
4,45 h. Un corriol neix a banda esquerra de la pista endinsant-se en el bosc. Es el moment d’abandonar la pista i seguir aquest corriol vers a l’est. Marques grogues.
4,58 h. Anem a parar a les proximitats del mas del Castellot que restarà a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt seguim per una pista, sempre cap a l’est. Marques grogues.
5,12 h. Passem per sobre les aigües del riu Saldes, el qual creuarem gràcies a l’auxili d’una passarel·la de fusta. 730 metres. Una vegada en el marge nord de les aigües iniciem un tram de moderada pujada. Camí en diagonal que puja vers al N.E. Marques gorgues. Aquest sector es conegut com la Devesa de Mas d’en Pei.
5,36 h. Traspassem una collet, es el Serrat de la Socarrada, 895 metres. Seguim pel corriol horitzontal pel mig del bosc vers a l’est.
5,41 h. Bifurcació. Rètol indicador. Deixem a la nostra dreta un corriol descendent. Seguim pel camí del Picasso vers a l’est. Ara be un llarg tram en que flanquegem seguint una linia gairebé horitzontal a ple vessant de la muntanya, traspassant la Segona Canal, la Primera Canal i el Serrat de l’Adó. No hi ha pèrdua possible ja que tan sols hi ha una senda i ben marcada. Marques de pintura groga.
6,10 h. El Vilar. Font just al arribar vora el mas. Passem per sota els límits del mas i a l’altre costat trobem una pista ample i horitzontal que segueix vers al nord. Marques grogues.
6,12 h. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem davallant vers a l’est, o sigui, cap a la dreta, passant pel costat del Camp de Baix d’en Vilar. Seguim la pista ample i evident que descriu un marcat revolt vers a la nostra esquerra.
6,24 h. Passem pel costat del cementiri, a partir d’aquí la pista es transforma en un vial asfaltat.
6,27 h. Proximitats del Sant Llorenç prop Bagà. Seguim davallant pel vial asfaltat que descriu uns revolts. Al poc ja hi som dins de les cases de la part alta de la població de Guardiola.
6,35 h. Després d’haver creuat la carretera interior de la població, davallem pel carreró que ens duu al punt de partida, tancant així el periple. Ja tornem a ser al racó de l’avi, al cor de Guardiola de Berguedà. 720 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Ens trobem davant la ruta més repetida per coronar el Carlit. Llarga caminada bastant variada en paisatge. Constantment ens acompanyen espaioses panoràmiques sobre la Cerdanya nord. Anem saltant de llac a llac, en un bonic rosari de miralls blaus, a cadascú més bell que els restants.
PUNT DE PARTIDA: ESTANY DE LA Bollosa, 2.005 m.
DESNIVELL: 916 m.
HORARI: de 3 hores a 3 hores 15 minuts.
DIFICULTAT: Fàcil superior.
RECORREGUT: Partim deixant el vehicle a les rodalies de l’HOTEL BONES HORES. D’aquí, – final de la carretera – neix un sender molt marcat, en direcció N.O., que discorre enmig de bosc, en sentit ascendent. Aviat vam passar entre dos llacs, (0,30 h) el ESTANY DE VIVET, 2.143 m., A la nostra dreta i ESTANY NEGRE a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment entrem en un terreny bastant pla, aviat albirem el cim el conjunt de cims de Coll Roig – Tossal Colomer – Carlit.
Just a l’arribar a les rodalies de l’ESTANY DE VIVET trobem una bifurcació, A partir d’aquest punt trobem dues alternatives d’ascensió:
FOTO PAKO CRESTAS
Opció A. -> El més freqüentat de tots dos a l’ésser el més curt i directe. Prendre el camí de la dreta que, durant un centenar de metres, discorre paral·lel a la sendera que hem abandonat. Aviat torça cap a l’esquerra, direcció O. per passar pel centre dels llacs de ESTANY DE LA Comassa, 2.162 m. (Dreta) i ESTANY SEC (esquerra), (0,45 h). Abric precari a les ribes de el primer dels dos últim llacs citats.
El sender torna ara a prendre direcció N-núm. discorrent per amples plans d’herba. Passem sota un petit monticle que deixem a la nostra dreta (cota 2.245 m) i baixem lleugerament fins arribar a les ribes de l’ESTANY DE VALELL. (1,10 h).
Creuem un torrent i ens orientem cap a l’O, per entrar en una mena de vall encaixada, on la pedriza va guanyant terreny a l’herba. El camí sempre està molt ben marcat, de manera que no haurem de tenir problemes per seguir-lo. Un cop situats sota els contraforts del vessant nord de l’TOSSAL COLOMER, i sent visible el ESTANY DE Sobirans a la nostra dreta, a una altura un lleugerament inferior, (1,45 h). El sender discorre en diagonal traçant una línia sobre el vessant nord de l’TOSSAL COLOMER a la recerca d’un fals coll. A l’coronar la diagonal ascendent ens trobarem amb el minúscul ESTANY Glaçat de Sobirans, 2.598 m, (2,20 h) on acostuma a romandre neu en les seves ribes fins ben entrat l’estiu.
El sender pren direcció S.O. per arribar a un ample llom que separa el CARLIT (a occident) de l’TOSSAL COLOMER (a orient). Seguir cap a l’O remuntant l’aresta, que aviat es torna una mica escabrosa, és llavors quan el camí desestima en tall de l’aresta per traçar una diagonal ascendent cap a la dreta, ratllant la part superior de el con N.E. de l’triangular CARLIT. Mitjançant uns breus ziga-zagues arribem a l’aresta, que seguirem breument cap al sud, guanyant ressalts fàcils de roca (R +) que condueix al cim de el PIC CARLIT 2.921 m. F +, (3,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Opció B. -> Estant a la vora de l’ESTANY DEL VIVER, 2.143 m (0,30 h des de la Bullosa), continuem pel sender més proper a les aigües i que continua a l’esquerra d’una torrentera intermitent. Traspassant per terreny bastant horitzontal, i envoltats d’un bosc poc poblat de pins, arribem a l’ESTANY DELS DUGUES, 2.236 m. Abric precari (1,00 h). Una mica desplaçat a la nostra esquerra queda la riba oriental de l’ESTANY DE VALLELL, a el qual no haurem d’arribar. Continuem cap al N, prenent una suau pendent que flanqueja sota una espècie d’aresta fins a trobar un nou llac, L’ESTANY DE CASTELLÀ, (1,20 h) el sender discorre per la riba sud, prenent direcció O., passem pel marge dret de l’petit ESTANY d’EN GORBAU, abric precari. Literalment enganxat a aquest últim es troba el ESTANY DE TREBENS, el qual vadearemos pel seu marge esquerre. Estem ja en terreny d’alta muntanya, on el pedregar ha guanyat el terreny als prats herbosos. El camí va tendint, gradualment, cap al S.O. per evitar les aigües de l’ESTANY Sobirans, que abandonarem a la dreta, i coincidir amb el sender de l’itinerari 2.2.1. (2,00 h). Just en el punt on s’inicia la diagonal ascendent cap al fals coll que amaga el ESTANY Glaçat de Sobirans.
Des d’aquí, pel traçat ja descrit prèviament en l’opció 2.2.1. arribem al cim de l’PIC CARLIT, 2.921 m. F + (3,15 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquesta es l’excursió més llarga i maratoniana de tot el present recull d’itinerari a peu pels voltants de Saldes i Gósol.
Fem també força desnivell i un bon grapat de cims, tots ells força suaus i alineats de ponent a llevant. Amb aquest periple pugem el cim més alt del cadí (El Puig de Canal Baridana), el cim més alt de la comarca del Berguedà (el Pic de Costa Cabirolera) i el cim més alt de la província de Barcelona (el Pic de Comabona).
Cal preveure la possibilitat de seccionar la llarga excursió en dues jornades, fent nit a la cabana de Cortils, rústica cabana de pastors, un xic bruta i sense més comoditats que un sostre, una llar de foc precària i un espai per dormir. Tenim aigua a prop. Fer nit a la cabana però comporta el handicap de haver de dur més menjar, els estris per cuinar i el sac. Això si, l’indret i la promesa calma que respirarem al capvespre, ben paguen la pena.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 10 hores i 50 minuts.
Desnivell: 1.982 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Molt alta
Punts d’aigua: Tenim una única font a les proximitats de la Cabana de Cortils. Cal tenir en compte que ja durem la majoria de la travessa de cims feta, fet pel qual resulta imprescindible dur l’aigua necessària des de bon començament per fer aquesta primera i àrdua secció de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes * Puig de les Gralleres * Coll de Canal Baridana * Puig de Canal Baridana o Vulturó * Coll del Quer o del Llitze * Serrat del Ticó * Puig de Quer * Coll de la Canal de l’Ordiguer * Puig de Canal de Cristall * Coll de la Canal de Cristall * Puig del Salt del Sastre * Pic de la Costa Cabirolera * Pas del Cabirol * Coma de la Costa Cabirolera * Cabana dels Cortals de Cortils * Punta Aguda * Pas de Gasolans * Pic d’Aguiló * Puig de Font de la Tordera * Collet de Comabona * Cim del Comabona * Puig de Font de la Tordera * Clot Palomar * Serra Pedregosa * Prat Llong * Coll de les Bassortes * El Collell * Pont de Cerneres * Josa de Cadí
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. 1.397 metres. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres. Seguim l’ample carena vers a l’est. Camí semi traçat al marge esquerra del cordal. Marques de G.R. i P.R. iniciem una suau davallada.
2,25 h. Traspassem un collet. Seguim la carena vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
2,30 h. Trobem un segon coll paral·lel a l’anterior, alçada 2.516 metres. Comença ara la suau però alhora constant pujada vers al següent cim, sempre en direcció a llevant. Marques de G.R. i P.R.
2,52 h. Puig de les Gralleres. 2.608 metres. Just a l’altre costat del cim davallem per una mena de cornisa i seguim la baixada a l’ample coll que es dibuixa a l’est. Camí marcat en mig d’un llom amb pedres planes.
3,05 h. Coll de Canal Baridana. 2.504 metres. Hem de pujar ara vers al cim més alt de la serra. La pujada (camí relativament traçat), marques de G.R., va pel vessant nord del propi cim, sempre en tendència est, i puja directe vers al sud just quan em passat per sota del propi cim, per assolir així els darrers metres. En realitat el camí marcat amb el G.R. no passa pel cim, si no que el flanqueja per la seva esquerra, però nosaltres aconsellem pujar-hi, ja que es tracta del cim més alt de la Serra,
FOTO PAKO CRESTAS
3,35 h. Puig de Canal Baridana o Vulturó, 2.653 metres. Punt culminant de la Serra del Cadí. Tornem de nou al camí marcat amb taques de pintura del G.R., que l’haurem deixat prèviament de manera momentània per fer el cim, i seguim l’esmentat camí, pel l’ample llom nuu, davallant en direcció N.E.-E.
3,50 h. Coll del Quer o del Llitze, 2.490 metres. El camí torna a guanyar alçada però ja no discorre per l’aresta si no pel vessant sud, una mica per sota de la mateixa, fent un llarg flanqueig horitzontal sota el Serrat del Ticó, que resta a la nostra esquerra. Camí marcat, sempre vers a l’est, taques de G.R. Passem dons per sota el Serrat del Ticó i el Puig de Quer sense pujar els cims.
4,15 h. Coll de la Canal de l’Ordiguer. 2.535 metres. Seguim flanquejant pel costat sud de l’aresta, evitant el cim del Puig de Canal de Cristall i sempre vers a l’est. Camí marcat, marques de G.R. i fites.
4,25 h. Coll de la Canal de Cristall. Pas llegendari situat ben be al cor de la Serra del Cadí. Rètol indicador. Aquí es separen el P.R. (que davalla vers al nord i que no haurem de seguir), i el G.R., que continuarem vers a l’est continuant la llarga travessia de l’aresta. El camí ara tona a guanyar alçada de manera suau i flanqueja de nou per sota la linia més alta, just anant sempre pel vessant sud.
4,50 h. Nou collet situat entre el Puig del Salt del Sastre i el Pic de la Costa Cabirolera. El sender marcat al G.R. flanqueja pel costat sud i evita el cim. Per tal de coronar el següent cim, abandonarem momentàniament la senda i seguirem per l’ample i còmoda aresta. Evident. Pugem sempre vers a l’est.
5,10 h. Pic de la Costa Cabirolera, 2.605 metres. Alterós cim que resulta ser la talaia de la comarca del Berguedà. Davallem a plena aresta, traces de camí a la dreta, terreny molt fàcil per l’amplitud del llom.
5,20 h. Pas del Cabirol, abandonem l’aresta per baixar cap a la coma situada al nord. Baixada per tarteram un xic inestable i amb inclinació. Prendre precaucions si hi ha neu. Baixem directament al fons de la coma. Marques de pintura de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
5,30 h. Coma de la Costa Cabirolera. Trifurcació de camins. Seguirem pel del centre. El camí superior (que no agafarem), es el que te taques de G.R. El camí inferior (que també obviarem) va pel costat del llit sec d’una mena de torrentera. El camí del centre, (que es el que ens interessa), justament està menys marcat al principi, però després es defineix amb total nitidesa. Baixem en direcció est-sud-est. Més endavant el camí es torna a diluir en mig de prats herbosos, però de seguida tornem a coincidir amb la senda marcada amb taques de G.R. que prové de l’esquerra, o sigui, del vessant situat sobre nostre.
5,45 h. Cabana dels Cortals de Cortils. Situada just després d’haver deixat de banda una bifurcació de camins. Per arribar a la cabana cal continuar flanquejant vers a l’est. La cabana està en bon estat de conservació, es una cabana de pastors amb capacitat per 4 persones. Cal tenir en compte que a l’estiu pot estar ocupada pel pastor. Una vegada feta la visita a la cabana continuarem pujant per la coma, al costat d’una mena de llit sec, sempre vers a l’E, tendència N.E. camí ben marcat.
6,10 h. Punta Aguda, 2.458 metres. Punt culminant d’aquest tram de la serra. Es tracta d’un cim amb molt poca personalitat no que destaca, fins al punt que poc passar desapercebut en mig de la resta de diminutes i insignificants cotes que coronen el cordal. Tornem a ser-hi dons de nou al cordal i retrobem les marques de G.R. (vermelles i blanques). Seguim el camí per la part alta de l’aresta en direcció est. Anem alternant la part alta del cordal i el vessant d ela nostra dreta (vessant orientat al sud)
6,30 h. Pas de Gasolans. 2.430 metres. Pas llegendari entre la Cerdanya i el Berguedà. Rètol indicador. Traspassem el camí que el creua de nord a sud (PR C-124) i continuem caminant per la divisòria de la serralada, sempre vers a l’est i pujant per l’ample llom.
6,40 h. Pic d’Aguiló. 2.494 metres. Cimal amb molt poc caràcter. Fita. Més aviat, vist des de la part alta del cordal, es mes aviat un punt d’inflexió, ja que, des d’aquest punt encarem les nostres passes vers al sud, guanyant desnivell de manera suau i constant. Traces de camí.
6,50 h. Puig de Font de la Tordera, 2.526 metres. Continuarem ara per les altes terres de la part alta del cordal, en tendència a l’est. Fites i traces de camí. Terreny ample, evident i mancat de qualsevol tipus de complicació
6,55 h. Collet de Comabona. 2.510 metres.Continuem vers a l’est, encarant la suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
7,00 h. Cim del Comabona, 2.554 metres. Punt culminant del sector oriental del Cadí. Una vegada al cim retrocedim sobre les nostre pròpies passes vers a l’oest.
7,10 h. Puig de Font de la Tordera, abandonem definitivament el cordal principal per davallar per l’ample llom (traces de camí discontinu) i per terreny molt ample, vers a l’oest, tendència S.O., traspassant el Clot Palomar.
7,20 h. Coincidim amb el camí que se’ns incorpora per la nostra dreta (P.R: C-124), el qual seguirem vers a l’est, tendència S.E., anant per la part alta de la Serra Pedregosa. Al final de la travessia de la serra el camí ja discorre pel vessant sud, a pocs metres per sota de la linia alta del cordal.
7,50 h. Prat Llong. Arribem a la pista abandonada. Continuem orientant-nos amb l’auxili de les taques de P.R. C-124, marques grogues i blanques. Caldrà seguir aquesta llarga pista que davalla fent ziga zagues cap al sud. Terreny evident amb bona perspectiva visual de la totalitat de la baixada fins al proper coll.
8,40 h. Coll de les Bassortes. Unió amb l’ample pista que flanqueja sota el vessant sud d’aquesta part de cadí del Berguedà, de fet es la prolongació de la mateixa pista que em fet servir durant la pujada i que haurem abandonat per pujar per les Costes del Roset. Cal continuar la pista en sentit descendent cap al oest-sud-oest.
8,50 h. El Collell. 1.845 metres. En aquest punt abandonem la pista i davallem vers l’oest per baixar la vall de Cerneres. Camí ample a la part alta que poc a poc es va convertint en una pista en desús. Baixada evident i sense pèrdua. Passarem per les runes de Cerneres i a partir d’aquest punt una pista ben marcada discorre al costat esquerra de les aigües i ens continua portant vall a baix, sempre vers a l’oest.
10,00 h. Pont de Cerneres. 1.500 metres. Ens trobem amb la carretera asfaltada que va vers a Josa de cadí i que seguirem vers a l’oest pel trajecte de poc mes de 3 quilòmetres.
10,50 h. Josa de Cadí, 1.397 metres. final d’aquest llarg trajecte.
Retorn: Es tracta con un llarg periple circular amb el mateix punt de partida que el d’arribada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Potser de totes les pujades a les altes cadenes de la Serra de Cadí, aquesta es la més feixuga per la monotonia del terreny i el gran desnivell que es guanya de manera constant i directe. Cal tenir en compte també que anem a ple soleia, qüestió que pot resultar doblament desagradable a ple estiu. Així dons, més que en qualsevol altre itinerari de la zona, caldrà afrontar la pujada amb un esperit o amb una predisposició patidora i armar-nos de calma i del bon pas.
Per suposat les panoràmiques des de la part alta i la soledat garantida durant l’excursió, compensarà amb escreix el petit sacrifici.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 5 minuts per la pujada i 1 hora 40 minuts per la baixada.
Desnivell: 1.211 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga i variada excursió per assolir el punt més alt de la comarca del Berguedà. Curiosament no es el punt culminant de la província de Barcelona, ja que el terme municipal de Gósol, malgrat formar part del Berguedà, ja està sota la jurisdicció administrativa de la província de Lleida.
Val a dir que la part alta del periple ja presenta paisatge i terreny d’alta muntanya que ens recordarà altres paratges més alts del Pirineu. Fem especial referència a la pujada vers al Pas de Cabirols.
Excepcionals vistes des de la Costa Cabirolera. També descobrirem la petita vall amagada de la Coma de Cortils, on trobem una petita cabana de pastors.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores per la pujada i de 4 a 5 per la tornada.
Desnivell: 1.108 metres de pujada i 70 de baixada per l’ascensió i l’equivalent a l’inversa pel retorn.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua) i un altre font a la Coma de Cortils. En previsió de que la primera estigui eixuta, es aconsellable dur l’aigua necessària per la pujada des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Coma dels Cortils * Cabana de Cortal dels Cortils * Pas de Cabirols * Pic de Costa Cabirolera
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada. Si observem el vessant que tenim encara per sobre nostre per tal d’arribar a la ja molt propera aresta, hi veurem unes grans fites que indiquen el pas per creuar l’aresta i baixar vers al vessant contrari de la Serra Pedregosa. Alçada 2.300 metres. Cap allà anirem. La baixada vers a la Coma de Cortils te un primer tram aeri, però el sender està ben marcat, de seguida que perdem metres el terreny es fa molt més fàcil i davallarem sense més problemes, en direcció nord.
4,00 h.Coma dels Cortils. 2.230 metres. A la nostra dreta restarà la Cabana de Cortal dels Cortils, fora del trajecte estricte de l’excursió. No obstant val la pena tenir en compte aquest refugi lliure o cabana de pastors per si volem fer nit i repartir l’excursió en dos jorns. (La cabana te una font propera, te capacitat per unes 6 persones, llarg de foc rudimentària i poca cosa més, està un pel bruta).
Des de la Coma encararem les nostres passes en sentit ascendent cap a l’oest, tot anant per la part central de l’esmentada coma, que dibuixa la típica “U” de les comes d’origen glacial, fins situar-nos als replans situats sota el Pas de Cabirols (alçada 2.380 metres). L’ imatge de la capçalera del circ es impressionat i a primera vista ens semblarà mes difícil del que realment resulta ser. Pujarem per pendents inclinades, fins a una mena de bretxa ben visible. Camí marcat però per terreny pedregós amb ferm inestable i empipador per fer de pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
5,45 h.Pas de Cabirols, hi ha marques de GR. Es possible que a la part alta, abans d’arribar a l’aresta, hi trobem algun pas rocallós fàcil, o fins i tot alguna que altre petita cornisa de neu, que ens pot dificultar els últims metres. Una vegada a l’aresta, pujarem el llom vers a l’ O.N.O. sense cap mena de problema. Senda marcada.
6,00 h.Pic de Costa Cabirolera, 2.605 metres. Estem dalt del cim més alt del Berguedà
Retorn: Descens per mateix itinerari. Cal tenir en compte que, malgrat que el descens es més ràpid, ningú ens estalviarà una marxa de 4 a 5 hores més, que sumada al temps de la marxa de pujada superarà les 10 hores de caminar.
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici L’itinerari que hem previst, recorre pel cor dels Pirineus el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Enmig d’un impressionant relleu creat per les antigues glaciacions trobarem la essència de l’alta muntanya. És una magnifica representació geològica i el paradís per excel·lència de l’aigua: més de 200 estanys i innombrables rierols i fonts esquitxen el territori (tot i que en aquesta època els trobarem glaçats). Els cims de gairebé 3000m en saludaran al nostre pas mentre gaudim de la immensitat de la muntanya. Situat a la zona més nord – occidental de Catalunya, a la zona axial dels Pirineus, es reparteix entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran, comarques que per si mateixes constitueixen un conjunt harmoniós de valls, muntanyes, estanys, boscos i prats. És l’únic espai natural de Catalunya que gaudeix de la màxima figura de protecció “Parc Nacional” creat el 21 d’octubre de 1955.
Dades generals
Nivell 1: Gent sense experiència amb la neu però amb bona forma física per fer 5-6h de ruta.
Durada de l’activitat: 5-6 hores per dia.
Kms:
Dia 1 -> 10.5kms (+3.2kms si no funcionen taxis espot)
Dia 2 -> 6kms
Desnivell:
Dia 1-> 630m+
Dia 2-> 300m+
Dificultat tècnica: Baixa
Dificultat física: Mitjana
Situació: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Edat mínima: 16 anys. (els menors sempre han d’anar acompanyats d’un adult).
Hora de trobada: 08:30 AM.
Punt de trobada: Espot.
Material recomanat:
Material a portar per el client:
Botes de canya alta (impermeables),
Polaines
Jaqueta impermeable (tipus goretex),
Roba d’abric (plomes, polar,..),
Gorro, Guants,
Ulleres de sol,
Ulleres de ventisca,
Protecció solar,
menjar i veure per dos dies (al refugi podrem reomplir aigua),
Farmaciola d’ús personal.
Per al refugi: Sac llençol o sac petit, estris de neteja personal, roba còmoda per sopar i roba de recanvi pel segon dia
Preu:
Preu guiatge 4 pax ->> 100€ persona
Preu guiatge 5 pax ->> 80€ persona
Preu guiatge 6 pax ->> 67€ persona
Preu guiatge 7 pax ->> 58€ persona
Preu guiatge 8 pax ->> 51€ persona
Grup mínim 4 persones màxim de 8
inclou
Guia titulat.
Assegurança d’accident i RC.
Planificació de l’activitat en alta muntanya hivernal.
Introducció: El Comabona es un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.
A diferència de la pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams inclinats ni tarterams, no obstant això les distàncies també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al possible vent, el Sol i el fred a l’hivern.
Temps: 5 hores i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 987 metres de pujada i 987 metres de baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua), després ja no trobarem cap.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera * Collet de Comabona * Pic de Comabona
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada
La traça a seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques de P.R.
5,00 h. Una vegada que estem en l’altiplà conegut com a Clot Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al propi Puig de Font Tordera, de 2.526 metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem l’insignificant Collet de Comabona.
5,50 h. Sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres.
Retorn: Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.
FOTO PAKO CRESTAS
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
A la parròquia d’Ordino, Andorra, trobem el Parc Natural de la Vall de Sorteny. Aquest parc natural es va crear el 15 de juny de 1999 i te una superfície de 1089ha. La Vall de Sorteny ofereix un interès paisatgístic, natural, històric però també recreatiu i educatiu. El relleu del parc natural s’ha modelat principalment pel gel, a la zona de l’Estany del Estanyó trobarem un circ glacial i una cubeta de sobreexcavació glacial amb la seva morrena. El riu de Sorteny és l’eix vertebrador de la vall i neix a 2089msnm en la confluència dels rius de la Serrera i la Cebollera.
Dades generals
Durada de l’activitat: 6-7 hores per dia.
Nivell 2: Gent amb com a mínim una sortida amb raquetes i bona forma física per fer 7h de ruta.
Kms: Dia 1 -> 10.5kms Dia 2 -> 10.5kms
Desnivell: Dia 1-> 610m+ Dia 2-> 500m+
Dificultat tècnica: Baixa-Mitjana
Dificultat física: Mitjana
Situació: Parc Natural de la Vall de Sorteny, Ordino.
Edat mínima: 16 anys. (els menors sempre han d’anar acompanyats d’un adult.
Hora de trobada: 09:00 AM.
Punt de trobada: Pàrquing del Parc Natural de la Vall de Sorteny.
Material recomanat:
Material a portar per el client: Roba tèrmica interior, Botes de canya alta (impermeables), Polaines, Jaqueta impermeable (tipus goretex), Roba d’abric (plumes, polar,..), Gorro, Guants x2, Ulleres de sol, Ulleres de ventisca, Protecció solar, menjar i veure per dos dies (al refugi podrem reomplir aigua), Farmaciola d’ús personal.
Per al refugi: Sac llençol o sac petit, estris de neteja personal, roba cómoda per sopar i roba de recanvi pel segon dia.
FOTO PAKO CRESTAS
Preu:
Preu guiatge 4 pax ->> 105€ persona
Preu guiatge 5 pax ->> 83€ persona
Preu guiatge 6 pax ->> 70€ persona
Preu guiatge 7 pax ->> 60€ persona
Preu guiatge 8 pax ->> 53€ persona
Grup mínim 4 persones màxim de 8
inclou
Guia titulat.
Assegurança d’accident i RC.
Planificació de l’activitat en alta muntanya hivernal.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici L’itinerari que hem previst, recorre pel cor dels Pirineus el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Enmig d’un impressionant relleu creat per les antigues glaciacions trobarem la essència de l’alta muntanya. És una magnifica representació geològica i el paradís per excel·lència de l’aigua: més de 200 estanys i innombrables rierols i fonts esquitxen el territori (tot i que en aquesta època els trobarem glaçats). Els cims de gairebé 3000m en saludaran al nostre pas mentre gaudim de la immensitat de la muntanya. Situat a la zona més nord – occidental de Catalunya, a la zona axial dels Pirineus, es reparteix entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran, comarques que per si mateixes constitueixen un conjunt harmoniós de valls, muntanyes, estanys, boscos i prats. És l’únic espai natural de Catalunya que gaudeix de la màxima figura de protecció “Parc Nacional” creat el 21 d’octubre de 1955.
Dades generals
Nivell 2: Gent amb com a mínim una sortida amb raquetes i bona forma física per fer 7h de ruta.
Durada de l’activitat: 7 hores per dia. Kms: 8.5kms i 11kms
Desnivell: 700m+ i 300m+
Dificultat tècnica: Mitjana-Alta
Dificultat física: Mitjana-Alta
Situació: Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Edat mínima: 16 anys. (els menors sempre han d’anar acompanyats d’un adult.
Hora de trobada: 08:30 AM.
Punt de trobada: Poble de Espot
Material recomanat:
Material a portar per el client:
Botes de canya alta (impermeables),
Polaines
Jaqueta impermeable (tipus goretex),
Roba d’abric (plomes, polar,..),
Gorro, Guants,
Ulleres de sol,
Ulleres de ventisca,
Protecció solar,
menjar i veure per dos dies (al refugi podrem reomplir aigua),
Farmaciola d’ús personal.
Per al refugi: Sac llençol o sac petit, estris de neteja personal, roba còmoda per sopar i roba de recanvi pel segon dia
Preu:
Preu per persona Preu guiatge 4 pax ->> 111€ persona
Preu guiatge 5 pax ->> 89€ persona
Preu guiatge 6 pax ->> 75€ persona P
reu guiatge 7 pax ->> 65€ persona
Preu guiatge 8 pax ->> 57€ persona Grup
mínim 4 persones màxim de 8.
inclou
Guia titulat.
Assegurança d’accident i RC.
Planificació de l’activitat en alta muntanya hivernal.
catalonia-trekking 