Introducció:Es l’itinerari d’excursionisme més clàssic de la zona d’Ull de Ter. Resulta ser la pujada més còmoda i curta al Bastiments.
Temps:1 hora i 30 minuts
Desnivell:765 metres de pujada i 3 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 380 metres
Dificultat: Excursió de dificultat mitja. Tècnicament fàcil.
Punts d’aigua:El millor es sortir ja amb l’aigua necessària des del refugi.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Refugi d’Ulldeter * Refugi Vell d’Ulldeter * Plans del Pi Tort * Coll de la Marrana * cota 2.881 m * Pas del Bou * Puig del Bastiments
Punt de partida:Refugi d’Ulldeter. 2.221 metres
Característiques del refugi: Guardat. Propietat del CEC. 42 places (20 en la zona lliure en cas d’absència del guarda) servei de menjars, dormir, emissora, dutxes, WC. Guarda: Willy http://www.ulldeter.net – reserves@ulldeter.net
Accés en 20 minuts de marxa pel GR des de l’aparcament de la carretera d’accés a les pistes d’esquí de Vallter2000 des de Setcases.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Sortim del Refugi d’Ulldeter per prendre el camí de pujada vers a l’oest, que travessa uns camps herbats. Arribant al curs de les aigües tenim dues alternatives. La més habitual i la que avui en dia fa la gra majoria de gent (i es per on va el GR) caldrà seguir per les pistes, sense creuar el riu, fins a la Reconca situada sota el coll, indret conegut com els Plans del Pi Tort. Com a alternativa més curiosa tenim la possibilitat e crear les aigües per pujar per un marcat corriol que puja un llom situat a la nostra dreta, dalt del qual trobem les runes del que va ser el Refugi Vell d’Ulldeter, 2.392 m (0,20 h). Un refugi històric del qual no en resta més que un tros de paret prim i inestable sobre un camp de runes. Seguim en tendència en diagonal vers a la nostra esquerra, vers a l’oest, tendència S.O. creuant plans i situant-nos al Plans del Pi Tort, on coincideixen les dues variants plantejades, Seguim cap a l’oest per trobar les ziga zagues ben marcades del camí que guanya el Coll de la Marrana (0,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Pugem per l’amplíssim llom S.E. del Bastiments. Es una pujada monòtona i sense cap punt de referència que ens pugui distreure. Arribem l’abans cim on hi ha una creu, cota 2.881 m (1,25 h). Continuem vers al O.-N.O. per l’aresta somital, també coneguda com el Pas del Bou. La qual presenta un vèrtex geodèsic a la part central i un bastó-piolet a l’extrem occidental. Puig del Bastiments, 2.882 m. (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Aquest any obrim grup per fer la que serà la primera edició de la modalitat ALTA RUTA dels 101 LLACS, amb la participació del seu dissenyador, en Pako Crestas.
25 de juliol: Trobada a Engolasters. Primer dia de travesia. Engolasters – Tossal Braibal – Cap de les Agols – Ref. de l’Illa. Nit al Refugi de l’Estany de l’Illa
26 de juliol: 2n dia de travesia. Refugi Illa – Tossa Plana de Lles – Refugi de Cap de Rec
27 de juliol: 3r dia de travesia: Cap de Rec – Tossal Bovinar – Pic de la Colilla – Ref. Estanys de la Pera
28 de juliol: 4t dia de travesia: Ref. Estanys de la Pera – Pic Monturull – Pic Perafita – Pic de la Maiana – Vall de Madriu – Engolasters.
FOTO PAKO CRESTAS
Aquell que vulgui acompanyar-nos en aquesta bonica travessia de cims, hem de tebnir en compte que la variant alta no comporta mès desnivells que la variant normal, ans al contrari, hi ha una de les jornades que es substantivamenmt mès curta, la tercera es idèntica i nomès la 1a i la 4a comporten un recorregut major.
FOTO PAKO CRESTAS
Començarem a l’estany d’Engolasters fins al Coll Jovell, des d’aqui iniciem la variant allunyant-nos de l’itinerari original o clàssic de la ruta standard dels 101 Llacs. Poguem l’ample aresta oest del Tossal de Braibal, primer per dins del bosc i per sobre els 2.400 pper zona de rasos i prats alpins, fins aquest primer cim. El Tossal del Braibal de 2.657 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Seguim l’aresta fàcil i ample fins al Cap de les Àgols, de 2.647 m. Mès enllà rodejem l’Estany Blau per sobre l’aresta i pujarem el pic satèl.lit del Turó de l’Estany Blau, de 2.636 m. En aquest punt deixem el cordal i davallem per les planicies de l’estany Forcat, sempre cap a llevant, fins arribar al Refugi de l’Illa on farem la 1a nit.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent (2n de l’Alta Ruta) reemprenem el cordal al proper Coll de Vallcivera, a tocar del propi refugi. Des d’aqui pugem vers al sud fins a la Tosseta de Vallcivera, 2.848 m per l’anomenada Costa Verda. Seguin el cordal fàcil coronem el cim mès alt de la travessia, la Tossa Plana de Lles, amb 2.905 m d’alçada. Baixem pel seu fàcil i amplissim vessant sud fins al refugi de Cap de Rec, on farem la 2a nit.
El inici dels 3r dia es comú amb el final de la davallada del dia desprès i a mig camí de la pujada a la Tossa Plana de Llès gitrem vers a l’esquerra per entrar a la Coma Extremera on hi trobem la Bassota ded Setut i l’Estany Gran de Setut. Assolim el Port de Setut onm reemprenem de nou el cordal cap a l’oest. Aquesta jornada pujarem el cims de Pic de Coma Estremara 2.809 m, Tossal Bovinar 2.842 m, Pic de la Colill 2.887 m i Tosa del Sirvent, 2.749 m. Nit al refugi dels Estanys de la Pera.
El quart i darrer dia de l’Alta Ruta dels 101 llacs tornem al cordal per la Serra d’Airosa per coronar el Pic de Monturull o Torre dels Soldats de 2.759 m. Des d’aqui fem el cordal vers al Tossal de la Truita o Pic de Perafita de 2.752 m i d’aqui al Port de Perafita on trobem el G.R. que baixa cap al nord, de nou per terreny andorrà, fins al REfugi de Perafita.
Des d’aquest punt tornem a remuntar cap a l’est per traspassar la Collada de la Maiana i fer el darrer cim de la travessia, el Pic de la Maiana, de 2.519 m. Baixarem vers a la Vall de Maldriu on trobarem de nou el G.R. que seguirem en sentit descendent fins a Ramió, indret on neix el camí que puja al Coll Jovell, on coincidirem amb el trajecte del 1r dia, ja molt a prop del punt final i inicial de la mateixa, l’Estany d’Engolasters.
Una important novetat en els programes de trekkings autoguiats de Catalunya Trekking per l’estiu 2020 es la que hem anomenat ALTA RUTA DEL 101 LLACS.
La modalitat «Alta Ruta» dels 101 Llacs és una variant més alpina del trekking en el qual anem a buscar la travessa pels cims en comptes de per les valls. Veurem els llacs a vista d’ocell i coronarem un bon nombre de pics cada dia de les 4 jornades de trekking. Entre els cims destaca la TOSSA PLANA DE LLES, el cim més alt de la zona amb 2.905 m.
RESUM TOTAL ALTA RUTA 101 LLACS – 4 DIES
Llargària: 50 Km 970 m.
Punt més alt: 2.905 m.
Punt més baix: 1.625 m.
Desnivells: + 3.822 m. / – 3.822 m.
Tracks: Te’ls facilitem amb la inscripció.
DIA 1: ESTANY D’ENGOLASTERS – REF. DE L’ILLA
Punt d’inici: Estany d’Engolasters
Punt final: Refugi de l’Illa
Punts de referencia: * Estany d’Engolasters * Coll Jovell * Font de la Coniol * Tossa del Braibal * Cap de les Agols * la Caolla * Turó de l’Estany Blau * Estany Forcat * Refugi i Estany de l’Illa.
Llargària: 10 Km 70 m.
Punt més alt: 2.680 m.
Punt més baix: 1.627 m.
Desnivells: + 1.310 m. / – 455 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 2: REF. DE L’ILLA – REF. CAP DEL REC
Punt d’inici: Refugi de l’Illa
Punt final: Refugi Cap de Rec
Punts de referencia: Refugi de l’Illa * Port de vallcivera * Tosseta de Vallcivera * la Portelleta * Tossa Plana de Lles * Pla de les Someres * Refugi del Pradell * Refugi dfe Cap de Rec * Refugi de Cap del Rec.
Llargària: 9 Km 760 m.
Punt més alt: 2.905 m.
Punt més baix: 1.953 m.
Desnivells: + 547 m. / – 1.067 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 3: REFUGI DE CAP DE REC – REFUGI DELS ESTANYS DE LA PERA
Punt d’inici: Refugi de Cap de Rec
Punt final: Refugi dels Estanys de la Pera
Punts de referencia: * Refugi Cap del Rec * Pla de Llates * Refugi del Pradells * Pla de les Someres * Bassota de Setut * Coma Extremera * Tosaal Bovinar * Pic de la Colilla * Refugi dels Estanys de la Pera.
Llargària: 9 Km 890 m.
Punt més alt: 2.838 m.
Punt més baix: 1.960 m.
Desnivells: + 975 m. / – 575 m.
Tracks: T’els facilitem al activar la reserva.
DIA 4: REFUGI DELS ESTANYS DE LA PERA – ESTANTY D’ENGOLASTERS
Punt d’inici: Refugi dels Estanys de la Pera.
Punt final: Estany d’Engolasters
Punts de referencia: *Refugi dels Estanys de la Pera * Estanys de la Pera * Bassa de Claror * Serra d’Airosa * Coll de Monturull * Pic de Monturull * Coll de Claror * Pic de Perafita * Port de Perafita * Refugi de Perafita * Rasa de Perafita * Collada de la Maiana * Pic de la Maiana * Coll de la Maiana * Cabana de l’Estall Serrer * Refugi de Fontverd * Ramió * Coll Jovell * Estany d’Engolasters.
Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.
Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions «running» de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.
El planning serà el següent:
18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.
EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.
PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813
La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).
Aquests 9 cims son:
CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.
PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.
CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.
PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.
PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.
COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.
TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 «100 cims» del Caracremeitor.
TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.
COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.
Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!
Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.
Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?
Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)
Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.
Llargària: 32 Km 670 m.
Punt més alt: 2.506 m.
Punt més baix: 1.104 m.
Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
2n DIA: GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Punt d’inici: Molí de Gósol
Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).
Llargària: 40 Km 110 m.
Punt més alt: 2.386 m.
Punt més baix: 888 m.
Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA
Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punt final: Mas Pujol (Valldora)
Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.
Llargària: 29 Km 280 m.
Punt més alt: 1.522 m.
Punt més baix: 755 m.
Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.
Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)
Punt final: Rasos de Peguera.
Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.
Àrreu és un poble del terme municipal d’Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l’antic terme d’Isil.
Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d’altitud, a l’esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d’Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan.
Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d’Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.
Com Alós d’Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s’uní a Isil.
Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d’Àrreu, l’església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta
Segons Joan Coromines Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d’un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec)
En el fogatge del 1553, Arreu només declara1 foc laic (uns 5 habitants)
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… aArreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d’Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d’un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s’hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l’església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l’entorn, d’aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S’hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s’hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d’animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d’Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s’endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.
Un dels altres atractiues històrics relacionats amb la ruta del Caracremada, es la relació de Picasso amb el petit poble de Gósol, parada obligatòria de la ruta principal i de la gran majoria de les seves variants curtes. A la primavera de l’any 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic que coneixia el poble, s’establí a Gósol. Durant dos mesos i mig la gent i els paisatges d’aquest racó del Berguedà inspiraren l’obra de l’artista.
El viatge del geni malagueny es va deure també a l’arribada del tren de vapor a Guardiola, l’any 1904, abans que ho fes la carretera. Però des de Guardiola per anar a Gósol calia encara agafar el camí ral, el camí de bast d’origen medieval, ja que no hi havia carretera (el primer automòbil que arribà a la plaça de Gósol ho feu l’any 1942).
Fernande Olivier, que acompanyava Picasso en aquell viatge explicava a les seves memòries la impressió que li feu el camí: “Per arribar-hi calia fer un recorregut de vàries hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les que hom es podia fiar. En un moment precís vaig notar com s’afluixaven les cingles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol•locar la sella, la mula i a mi.” L’estiu de 1906 Fernande Olivier i Picasso, marxaren de Gósol pel Pas dels Gosolans, camí de París, amb les teles enrotllades fixades al bast d’una mula.
Un petit museu al centre del poble, rememora el periode en el qual Picasso va estar al poble, mesos que van inspirar l’anomenat període “gosolà” de l’artista, al qual se li atribueix unes tres-centes dues obres, els originals de les quals es troben repartides per diferents museus d’Europa i d’Estats Units.
Al museu es poden contemplar en conjunt, juntament amb el paisatge que va rodejar Picasso al 1906: el Pedraforca, el Castell, la Plaça, un variat recull de fotografies antigues de Gósol, els estris quotidians de l’època com ara les llevadores, els càntirs d’oli, els llums per espantar llops, la filadora… reflex tots ells del caràcter de la gent que va fer possible aquest canvi en la història de l’art, adquirint i comprenent tot el seu significat.
L’escultura de la dona dels pans, situada al centre de la vila, es un homenatge i un record del poble al artista malagueny.
La Mussara és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp). Es troba a la serra de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, a 990 metres d’altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d’una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part mes alta del terme és a 1071 metres sobre el nivell del mar.
Al nucli de l’antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l’església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d’aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. Per altra banda, a l’antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el Mas del Pou del Gel, el més conegut, i el Mas del Peiró, on s’ha trobat ceràmica neolítica). S’han trobat altres restes de la mateixa època al bosc del Susanno (un sepulcre).
Quan plou, l’aigua queda retinguda a l’únic carrer que té el poble i és per això que la gent del lloc eren anomenats ranes.Al cingle de les Airasses hi ha un refugi d’excursionistes, construït el 1926. Més amunt del poble hi ha una petita urbanització de construcció recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats, que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d’aigua.
Introducció: L’aresta nord del Balandrau es el recorregut més atractiu per fer el cim caminant. Un veritable passeig amb amples vistes, que pot resultar aeri sense que mai tinguem la por de caure al buit.
No te cap dificultat tècnica, però si una elegància que el fa diferent a les restants arestes de la zona.
Davant del Balandrau, de tu a tu, el Torreneules.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Refugi Manelic. 2.020 metres.
Punt d’arribada: Refugi Manelic. 2.020 metres
Desnivell: 565 metres de pujada i altres 565 metres de baixada.
Horari: 2 hores i 15 minuts.
Dificultat: fàcil.
FOTO PAKO CRESTAS
Recorregut: 0,00 h – REFUGI MANELIC. Prenem direcció sud per creuar el riu Freser pel pont, seguint el camí marcat tal com si volguéssim baixar cap a Queralbs. El camí dibuixa un primer revolt ascendent pel marge esquerra de l’aresta. i just quan voreja la mateixa i comença la davallada cap a la vall, deixem el camí per pujar directament per pendissos de herba i tartera.
0,10 h – Inici de l’aresta nord. aproximadament a l’alçada de 2.070 m. Lloc on hem abandonat el camí de baixada a Queralbs. Aquesta aresta, en un principi, es poc definida, ample, i presenta diverses penyes rocalloses. A mida que guanyem alçada i es va separen del fons de la Coma del Torrent de Bogadé, (situada a l’est), l’aresta es perfila com una línia clara ben dibuixada i definida.
FOTO PAKO CRESTAS
0,30 h – Tram d’aresta més horitzontal, situada cap als 2.300 metres d’altitud. L’aresta aquí fa temps que es prou definida.
0,50 h – COTA INTERMITJA, 2.491 m. en realitat es únicament un canvi de inclinació del cordal. Continuem guanyant alçada de manera gradual, ara però amb no tanta constància, ja que l’aresta va perdent empenta a mida que ens apropem al cim.
1,10 h – PUIG DEL BALANDRAU, 2.585 m. Ara davallem cap al S.E. per un ample llom aresta. Camí traçat.
1,20 h – TRES PICS, 2.496 m – Es tracta d’una cota intermitja situada entre el cim i el Coll del tres Pics. es molt suau, podem passar per sobre o lleugerament cap al sud.
1,25 h – COLL DELS TRES PICS, 2.397 m., Ample collada situada entre el Balandrau i el Puig de Fontlletera. Traces de camí. Hem de travessar el coll i baixar cap al nord, cap a la Coma de Bogadé. El camí, ben marcat, descriu una mena de gran arc pel vessant dret de la vall, traçant una línia en diagonal obliqua al mig pendent del suau vessant N.O. del Puig de Fontlletera, també conegut com Mantinell. Evident. camí molt marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
2,05 h – Part baixa del vessant on coincidim amb el camí que baixa del Coma del Freser, al costat sud de les aigües del riu del mateix nom. Prendre la senda en direcció descendent (O). marques de G.R.
2,10 h – TORRENT DE BOGADÉ – El creuem. Ja estem al camí del Refugi Manelic a Queralbs. Anar a la recerca del pont que creua el riu Freser.
2,15 h -REFUGI MANELIC. 2.020 m.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Interessant excursió que discorre per paratges boscosos de gran bellesa i varietat. Cal destacar el Pou de la Font Picant, molt ben conservat i al costat de la carretera. Respecte al tema senyalització, val a dir que es relativament abundant a la primera meitat de l’excursió, on coincidim durant força estona amb el G.R. i l’itinerari de BTT núm. 11 i en canvi es més minsa, si be totalment suficient, durant la segona part del periple, o sigui, el tram de tornada.
Temps: 2 hores i 25 minuts.
Desnivell: 222 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 9 quilòmetres de 170 metres.
Dificultat: Baixa – Mitja
Punts d’aigua: Trobem la Font del Sastre a l’inici i la font de Sant Roc a l’equador de l’excursió.
Punts de referència: * Urbanització de Cal Sastre * Font del Sastre * Sot de les Clotes * Sot del Manel Mort * Font Picant – mas del Manel Mort * Pou de neu de la Font Picant * Font de Sant Roc * mas les Clotes * Urbanització Cal Sastre.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Entrada Urbanització Cal Sastre. Accessible mitjançant el tram asfaltat del que, a partir d’aquest punt, es la pista forestal Sant Hilari – El Sobirà de la Creu. 977 metres d’alçada.
Itinerari: 0,00 h. Entrada de l’urbanització de Cal Sastre. Pugem tot recte pel vial d’entrada de l’urbanització, a la nostra esquerra trobem una zona d’equipaments infantils on hi ha la Font del Sastre i rètol que ens informa del traçat de la ruta.
0,04 h. Desprès d’haver deixat a la nostra esquerra un parell d’entrades a carrers, girem pel tercer (carrer del Grèvol) vers a la nostra esquerra. Cartell a la cantonada.
0,07 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta pel vial asfaltat.
0,09 h. Anem a parar a un vial transversal. Just enfront nostre, creuant el vial i anant en diagonal vers a la dreta, surt un camí ample que davalla amb suavitat i que es la senda a seguir.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10 h. Bifurcació. Obviem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte per internar-nos dins del bosc.
0,12 h. Brancal secundari vers a la nostra esquerra que obviem.
0,16 h. Nou brancal vers a la nostra esquerra que obviem per continuar pel camí principal que segueix tot recte.
0,18 h. Un camí sens incorpora en diagonal, ara per la nostra dreta, al qual li donem l’esquena.
0,19 h. Anem a parar de nou a l’ample pista que comunica Sant Hilari amb el Sobirà de la Creu. De fet entrem i sortim immediatament de la pista per seguir pel brancal descendent que neix a la nostra dreta. Cartell indicador a la cruïlla. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R. i del itinerari de BTT núm. 11.
FOTO PAKO CRESTAS
0,25 h. Doble bifurcació consecutiva, a la primera obviem el brancal que surt cap a la dreta i a la segona obviem el brancal que neix vers a l’esquerra, o sigui, seguim tot recte per la pista més ample. Indicadors de la ruta bosc i patrimoni.
0,26 h. Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra que cada vegada més s’apropa al fons de la vall. Tot seguit passem un petit rierol. Marques de G.R. i del itinerari de BTT núm. 11.
0,32 h. Estem a tocar de la riera del Sot de les Clotes. Bifurcació. Obviem el brancal ascendent que surt vers a la nostra dreta.
0,40 h. Bifurcació. Obviem el brancal ascendent de la nostra dreta. Tan bon punt passem el trencall passem un nou rierol. Tot seguim trobem un rètol. Continuem davallant a prop de la riera en direcció N.O. Marques de G.R.
0,46 h. A l’alçada d’un revolt neix una pista ascendent vers a la nostra dreta que ignorem. Seguim perdent alçada cap al N.O. Marques de G.R. i del itinerari de BTT núm. 11.
0,48 h. Pista transversal que creuem per seguir tot recte. Rètol a la cruïlla. Seguim les marques de G.R. En aquest punt la riera rep el nom de Sot del Manel Mort
FOTO PAKO CRESTAS
0,49 h. Nova bifurcació. Cartell. Seguim vers a la nostra esquerra seguint el sentit natural de la vall. Marques de G.R.
0,55 h. Arribem a una mena de zona de picnic abandonada de la Font Picant. Proximitats del mas del Manel Mort. Topem amb la carretera que comunica Sant Hilari de Sacalm i Osor. Sense necessitat de arribar-hi prendrem la pista que surt cap a la nostra dreta i que discorre paral·lela a l’esmentada carretera en direcció nord. Cartell indicador.
0,57 h. Passem pel costat del Pou de neu de la Font Picant, molt ben conservat. Seguim caminant per la pista paral·lela a la carretera. Marques de GR.
0,59 h. Anem a parar de nou a la carretera. En aquest punt el GR segueix per l’altre costat de l’asfalt. Nosaltres abandonem el G.R. i seguim uns pocs metres per la carretera en direcció Osor, o sigui, vers a la dreta.
1,01 h. De fet només seguirem la carretera uns pocs metres ja que de seguida trobem una nova pista a ma dreta que puja de manera suau però constant. Rètol en la cruïlla que ens informa que estem a la ruta de bosc i patrimoni.
1,03 h. Passem pel costat de la Font de Sant Roc, Seguim pel camí amunt. De seguida la pista dibuixa un revolt , gira vers a la dreta i s’interna per una mena de canal ascendent pel mig del bosc. En el present sector la senda ja ha deixat de ser pista i més aviat es un corriol amb pujada ferma. Terreny amb molt de fullam.
FOTO PAKO CRESTAS
1,14 h. Anem a parar a una pista transversal. Cal seguir vers a la dreta i no continuar pujant directe pel bosc per la senda acanalada, per molt de que la posició de l’estaca indicativa de la ruta “bosc i patrimoni” pugui causar cert dubte.
1,18 h. Neix un sender perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim pel camí ample. Estaca indicativa.
1,24 h. Bifurcació. Deixem de banda una pista vers a la nostra dreta i un sender que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim dons recte per una pista que trona a guanyar alçada. Cartell indicador a la cruïlla.
1,26 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.
1,32 h. Nova bifurcació que novament seguirem vers a la dreta. Mica en mica guanyem alçada.
1,47 h. Anem a parar a una pista transversal mes ben marcada. Seguim la nova pista vers a la nostra dreta. A partir d’aquest moment coincidim amb la “ruta de la Font Formiga” i les seves estaques indicadores.
1,55 h. Brancal secundari vers a la nostra esquerra que obviem per continuar tot recte direcció sud.
1,59 h. Nova bifurcació secundaria a la nostra esquerra que obviem. Seguim guanyant alçada de manera suau, alternant amb trams curts horitzontals.
2,02 h. Important nus de pistes i camins. Estem davant del mas les Clotes. Seguim recte amb tendència a l’esquerra per l’ample pista que voreja els camps situats al nord del mas, pista que acaba dibuixant una mena d’arc per re orientar-se vers al sud.
2,05 h. Anem a parar a l’ample pista que comunica Sant Hilari amb El Sobirà de la Creu. Continuem aquesta amplíssima i evident pista vers a la nostra dreta, o sigui,m en direcció a Sant Hilari de Sacalm, i ja no la deixarem fins a retornar al punt de partida, passant per l’oratori de Sant Miquel Arcàngel, on hi ha un rètol explicatiu on ens parla de la llegenda i el per què d’aquest petit oratori.
2,25 h. Urbanització Cal Sastre. Podem donar per finalitzat el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 