Introducció:
Itinerari que transcorre pels enormes espais del nord del Matagalls.
En aquest excursió coneixerem el famós castanyer
de les nou branques, tot un icona vegetal molt estimat pels habitants de
Viladrau. També pujarem pel bosc “la Goitadora”, entre enormes fagedes, per
anar a parar a als suaus plans de dalt de la muntanya. Una molt bona
alternativa per pujar a “la creu”, nom amb el qual els viladrauencs coneixen
aquesta geganta muntanya. L’explicació es ben evident: Ja des del mateix punt
de partida, i malgrat que ens falta 3 hores i mitja per arribar-hi al cim, ja
podem veure, des de la llunyania, la creu que el corona. Ens podrem fer així
amb la idea de les grans dimensions de la mateixa. Crec que la creu del
Matagalls es la creu més gran de totes les creus plantades dalt dels cims del
país català.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Masia de LA VILA,
a les afores de VILADRAU. Situada a
uns 900 metres d’alçada aproximadament.
Punt d’arribada: cim del MATAGALLS,
1.696 metres.
Desnivell: 796 metres.
Horari: 3 hores i 30 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * MASIA DE LA VILA (A LES AFORES
DE VILADRAU) CASTANYER DE LES NOU BRANQUES * MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA * CORRAL
DEL PUJOL * PLA DE MALATAUP * ROSSSOLES DEL PUJOL * MIRADOR DE LA GOITADORA *
GINEBRARS * MATAGALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Al costat de la pròpia Masia surt
la pista forestal orientada cap al sud i degudament indicada, cartell metàl·lic
amb taques verda i blanca, que ens indica el camí vers al Pujol de la Muntanya
i el Castanyer de les Nou Branques. Seguim la pista sense pèrdua, deixant
diverses bifurcacions secundaries a la nostre esquerra (nosaltres sempre
anirem just per sota de l’ampla vall).
Valdrà la pena, a la bifurcació del CASTANYER
DE LES NOU BRANQUES, de deixar el camí que ens interessa,(que es el que
s’orienta al sud), i anar a fer la visita a l’arbre que està molt proper i
retornar després sobre les nostres pròpies passes. La pista finalitza al MAS DEL PUJOL DE MUNTANYA (0,50 h).
Aquí se’ns presenta un dilema, que per altra banda es irremeiable si volem
continuar amb l’excursió, que es que haurem de creuar els jardins privats
situats al mig de les edificacions principals i secundaries del Mas. Per
precaució haurem de demanar el corresponent permís als propietaris. Es
possible, fins i tot, que la porta – reixa que dona accés estigui tancada.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí travessa un espai de arbres de ribera. De
seguida hi trobem un bifurcació de diversos camins creuats en fora de “X”, nosaltres
continuem tot recte, pujant pel mig del bosc per una mena de pista abandonada.
Al poc, (1,00 h) després d’un revolt tancat, hi trobem una drecera a la nostra
dreta (dues fites al terra), que ens ajudarà a estalviar-nos part de la pista
per un bonic corriol ben fressat. Poc després ens torbem de nou la pista (1,10
h), que continuarem vers a la dreta, en sentit ascendent, fins arribar a la
clariana del bosc on es localitza el CORRAL
DEL PUJOL, 1.110 m. (1,20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara el camí
surt per sobre el corral, cap a la dreta, tot seguint unes taques blaves. El
seguint, tot passant per uns vessants oberts inclinats de sauló, fins arribar
als idíl·lics prats de PLA DE MALATAUP,
1.150 m. (1,35 h). Ara caldrà seguir el camí que s’endinsa en sentit ascendent
pel bosc de fagedes, en el brancal que es dirigeix en tendència diagonal vers a
l’esquerra. Taques taronges i vermelles. Tornem a creuar una zona oberta de
sauló, amb el camí dreçat de manera horitzontal a la forta pendent. Son les
anomenades ROSSSOLES DEL PUJOL. Una
vegada passat aquest indret, tan bon punt tornem al bosc, trobem una bifurcació
de camins. Nosaltres prendrem el de la dreta que puja de manera marcada i
decidida pel mig del bosc. A la que el camí comença a dibuixar un flanqueig
ascendent cap a la dreta caldrà prendre especial atenció a una nova bifurcació
que surt en direcció ascendent al marge dret del camí (taca taronja i vermella
dibuixada als arbres), que representa l’inici del nou camí que haurem de
prendre per pujar fins al lloms de les altes arestes del cim. De fet, si
continuem el camí del flanqueig, anem a parar a un altre corriol força ben
marcat, es tracta de l’itinerari de pujada pel Sot de les Cordes (veure fitxa
corresponent).
FOTO PAKO CRESTAS
Nosaltres seguirem el fresc camí, pel mig de la fageda, que puja de manera decidida i sempre en tendència cap a l’esquerra. Passem pel mirador de LA GOITADORA (2,25 h) i poc després ja hi som al llom descobert dels GINEBRARS, (2,0 h). Ara tan sols haurem de seguir l’ample llom, sempre cap al S.E, passant alguna que altre cota insignificant i encarant la darrera i suau pujada a la creu del MATAGALLS. 1.696 m (3;30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Sens dubte els boscos
que envolten Santa fe, juntament amb l’orografia de la zona que forma una mena
d’altiplà boscós, fa d’aquest indret un lloc molt especial i apropiat per les
passejades tranquil·les, emmarcades en un ambient que ens recorda paisatge
centre europeus amb retalls de boscs nòrdics.
Val a dir que sigui quan sigui l’època en que es recorren les rodalies
de Santa Fe del Montseny, el bosc ens sorprendrà per la seva màgia. A la
primavera el verd nou de les fulles es brillant i espectacular, la natura, que
desperta del somni de l’hivern, es manifesta en la seva màxima expressió. Les
flors proliferen a tot arreu on la fullaraca no es massa profunda. A l’estiu la
pau i la relativa suavitat de les temperatures fan que es pugui gaudir de
tranquils passejos a l’ombra del fullam de les fagedes i dels avets, quan a la
resta de la muntanya, fins i tot a les parts més altes desprotegides de
vegetació arbrada, el sol castiga amb la seva força abrasadora. La tardor,
potser, es la millor època de totes pel visitant. La varietat cromàtica de les
fulles que es preparen per caure farà de qualsevol excursió una experiència
inoblidable. Amb les primeres ventades cau una pluja incessant de fulles
grogues. A finals de la tardor una espessa capa de fulles, que en certes
raconades poden arribar a més de mig metre de profunditat, cobreixen tot el
sotabosc. L’hivern es potser, l’època més trista i desagraïda. El fred es
considerable en aquestes contrades orientades a nord i a més de 1.000 metres d’alçada.
Acostuma a glaçar la gran majoria de les nits i durant el dia la temperatura
tampoc no s’enlaira gaire per sobre del 0* C. Les fagedes nues, sense fulles,
confereixen a tota la vall un melancolia
que penetra l’ànima. Les coníferes, tan minoritàries a l’estiu, ressalten la
seva majestuositat gràcies a les fulles perennes. Tot canvia quan la neu
cobreix el terra. Llavors la llum es reflexa amb una brillantor feridora sobre
el paisatge blanc, i dalt dels arbres el blau te una nitidesa absoluta. Les
passejades llavors seran una veritable delícia, sempre i quan anem prou ben
equipats. Estar-me a poc més de 70
Km de la gran ciutat de Barcelona, però no es serà
difícils creure’ns transitar per les extensions immenses dels Jura alemanys o
de la Laponia
sueca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: aparcament de vehicles situat a les proximitats del RESTAURANT AVET BLAU. 1.140 m.
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: primer baixem fins als 1.030
m, per tornar a pujar fins als 1.210 m, per tornar a
baixar als 1.140 m,
o sigui, 180 m
es sentit ascendent i 180 m
en sentit descendent com a sumes totals.
Horari:
2 hores i 15 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Seguim la pista que surt del marge dret de l’esplanada de l’aparcament
i la seguim cap al N.E. Passat el pont situat a poc més d’un centenars de
metres, hi ha una bifurcació, nosaltres prendrem el trencall de la dreta
seguint la indicació de “Can Leonart”, caminem per una zona oberta amb vistes
vers als Turó de Morou i el Turó de Maçaners al fons. Aviat, després d’un
revolt en forma l’arca, veiem la casa de colines de CAN LEONART. Passem pel seu costat esquerra per veure una segona
casa, aquesta molt curiosa i que te un nom molt escaient: LA CASA PARTIDA (finca
particular). Davant d’aquesta edificació hi ha un creuament de pistes.
Nosaltres agafem la de l’esquerra que passa justament per davant la casa, en
direcció nord. Seguim la pista sense pèrdua. Al primer revolt hi trobem, una
mica per sota, la
FONT DE LA TEULA. A partir d’aquest punt la
pista, sempre molt evident, comença a fer baixada dibuixant dos revolts molt
tancats. Després del segon transitem molt a prop d’una torrentera que ens queda
a la nostra dreta i que es el TORRENT DE
LA TEULA,
el qual neix, justament a la font que haurem vist prèviament. Aviat perdem de
vista la torrentera ja que la pista va flanquejant a mitja pendent, perdent
desnivell de manera suau però gradual. Creuem un parell de torrenteres a l’anomena’t
SOT DEL PRAT DE DALT, i pocs metres més
enllà hi trobem una bifurcació. (0,30 h) Abandonem per fir la pista principal i
agafem el trencall de la esquerra (ascendent), que si be continua sent pista,
aquesta ja no es transitada per vehicles i te el ferm amb més vegetació. Aquets
tram de pista passa per sota d’uns rocam que sobresurten del bosc i que reben
el nom de “ELS CINGLES” a mig camí
una bifurcació que ràpidament ens queda a l’esquena, trenca a la nostre
esquerra en sentit ascendent i oposat a la nostra marxa: es el que resta del
camí d’antuvi portava al mas de CAN PRIM, avui en dia abandonat, com el camí
que hi accedia i que, a poc a poc, va tancant-se. Continuant pel nostre camí
vers al N, i amb la mirada fixa en la carena que delimita el proper horitzó, arribem
al COLL SAMOLA, 1.078 m. (0,50 h).
Creuament de camins. Si volem, de manera opcional, i tot seguint un caminet
semi -dibuixat que segueix la cadena, podem assolir el TURÓ ALT DEL SERRAT DE COLLSAMOLA, 1.118 m. L’anada i tornada
del Coll a cim porta poc més de 10 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada al Coll orientarem les nostres passes cap al S.O.:, iniciant el retorn pel vessant oposat del Turó de Maçaners. En un principi seguim per una pista una mica més descuidada que l’anterior de la qual procedim. Però a pocs metres caldrà prendre atenció a les fites i al camí que es desprèn cap a dalt i que està marcat amb taques grogues. (en realitat el camí creua la pista ja que el trobem, també amb taques grogues, a l’altre costat tot dibuixant una decidida baixada). Nosaltres dons pugem pel camí abandonat la pista, fen unes ziga-zagues per indrets on el fullam caigut es tan abundant que fins i tot poc arribar a esborrar la senda a finals de la tardor. Pujant pel camí creuem tres vegades la pista, la qual cada vegada està més desdibuixada, fins a tornar-la a trobar per quarta vegada ja dalt de la pujada, tot just al moment en que creuem la línia del cordal i anem a parar a l’entrada del PLA DEL ROVIROL, 1.210 m. (1,35 h) Fita indicadora a l’inici del pla. Molt a prop, cap a llevant, s’aixeca la suau colina culminant del TURÓ DE MAÇANERS, 1.232 m. Continuem la pista, lleugerament descendent, endinsant-nos en un meravellós d’altes coníferes. Trobem una bifurcació, nosaltres prendrem el camí de l’esquerra que traça una línia descendent, sempre cap al Sud. En mig del bosc trobem les runes DELS MAÇANERS, que deixem a la nostre esquerra. El camí fa una ziga-zaga, arribats a una mena de zona de bosc més oberta, creuem una parell de torrenteres. Justament al tram entremig de les dues torrenteres podrem veure apilonaments de branques en forma de cabana dels indis americans. Seguint la pista sense pèrdua aviat anem a una pista molt més ample i transitable per vehicles. Som a les proximitats de CAL TROMPO. Seguint vers al sud trobem una pista que ens ve de l’esquerra i a davant nostre el pont proper a la zona d’aparcament. El darrer centenar de metres son comuns amb la marxa inicial. Aparcament proper al restaurant AVET BLAU, 1.140 m. (2,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: La ruta
de les 10 ermites es molt bon recorregut per fraccionar-ho en dos o tres dies i
fer aquest llarg periple al voltant de Santa Coloma de Farners i les
estivacions orientals de les Guilleries, tot visitant les 20 esglesioles
perdudes en mig del no res, que son:
Farners
Argimon
Sant Pere Cercada
Santa Victòria de Sauleda
Sant Miquel de Cladells
Santa Margarida de Vallors
El Pedró
Santa Creu d’Horta
Santa Bàrbara
Sant Andreu de Castanyet
La ruta va ser
dissenyada i creada per en Josep Danès i Vila, i el seu manteniment va a càrrec
de l’associació d’amics dels camins colomencs, amb la col·laboració del
consistori de Santa Coloma de Farners.
Temps: 17
hores i 40 minuts
Desnivell: 1.371
metres de pujada i 1.371 metres de baixada
Llargària: 61
quilòmetres i 410 metres
Dificultat: Molt
alta si es vol fer en una única jornada molt maratoniana. Alta si es fracciona
en dos o tres jornades
Punts
d’aigua:
Passem per diferents fonts durant el trajecte, les quals no sempre ragen aigua.
Punts
de referència: * Parc de Sant Salvador * Riera de Santa Coloma *
Font Picant *Bassa dels Camps * Ca l’Oller * Can Miquel * Mare de Déu de
Farners * Casa Blava * Torre d’en Planes * Roca Aguilera * Turó d’en Canaleta *
Can Gorgals Vells * Sorrei d’en Planes * Coll dels Carboners o Plaça de les
Bruixes * Mare de Déu d’Argimon * Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes *
Sot d’Argimon * Font de la Mica ó Font del Vidre * Sot de la Pedrosa * Font de
l’Avenalleda * Sant Pere Cercada * Can Formiga * Can Mas * Sot d’en Planes *
Bellveí Vell * Santa Victòria de Sauleda * Mas Vernedes * Penyes del Begís *
Sot de Mas Moll * Forn de Rajols * castanyeda de Mas Moll * Riera de Joanet *
Eix Transversal, autovia C-25* runes de Can Riera * Sant Miquel de Cladells *
mas dels Clopers * Prat Llarg * Castanyeda de la Teuleria * Riera de Santa
Coloma * Pla del Forn* Prat de la Teuleria * mas de la Corbera Nova * Can
Joanic * Mas Vidal * Santa Margarida de Vallors * Castanyeda del Gavatx * mas
en runes del Solà * font del Solà * Sot del Solà * Pedra dels evangelis * Can Rei
* Sot de la Mina * Runes de Can Cigala * Roques de Rei * Runes de Can Cigala *
Collet dels Republicans * Mare de Déu del Pedró * Baga del Pla de les Cases *
Sot de la Font Freda * Riera de la Molina * Font de la Molina * El Sobirà * Can
Mon * Coll Cirerer * mas de la Casilla * Santa Creu d’Horta * Roure de Ca
n’Iglésies * Riera de la Molina * Pla del Fromental * Coll de Ruscall * mas de
Ruscall * Basses del Ruscall * Cim de Santa Bàrbara * Coll de Ruscall * Coll de
les Llumeneres * castanyer Gros de Can Surós * Sot Oriental de la Manera * Mas
de Can Surós * Sot Occidental de la Manera * Can Palomeres * Sant Andreu de
Castanyet * Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador
Punt
de partida: Parc de Sant Salvador, a uns 300 metres de la plaça
de la vila de Santa Coloma de Farners. Possibilitat d’estacionar el vehicle a
les rodalies.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Parc de Sant Salvador. 130
metres. Després d’haver creuat el pont sobre la Riera de Santa Coloma, ens trobem el primer cartell indicador que
ens informa que estem a l’inici de la ruta de les 10 ermites. Seguim un passeig
en mig dels arbres, ample i horitzontal, paral·lel al riu vers a la nostra
dreta, en direcció N.O. Taques blanques.
0,09
h.
A la nostra dreta hi trobem un camí que travessa la riera gràcies a l’auxili
d’un pont, seguim tot recte pel passeig situat al marge esquerra de les aigües.
Al poc trobem a la nostra esquerra l’inici del camí 2 i 3 del Rocar, que també
obviarem seguint recte.
0,12
h. Font Picant. Final de la pista o camí ample. Seguim en la
mateixa direcció, al costat de les aigües, ara per un estret corriol. Taques
blanques.
0,16
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20
h.
Creuem una mena de riera seca i de seguida ens trobem amb un camí transversal
que seguirem vers a la nostra dretes. Marques blanques. Al poc passem pel
costat d’una zona de conreus d’arbres fruiters, que resten a la nostra dreta.
0,26
h.
Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra esquerra per seguir tot
recte. Marques blanques. Per sobre es localitza la Bassa dels Camps que resta fora del nostre àmbit visual.
0,30
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista amb un cartell que ens informa que es
tracta d’una propietat privada.
0,32
h.
Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra. Davant
nostre tenim una Renclusa.
FOTO PAKO CRESTAS
0,34
h.
Una pista que ignorem neix a la nostra esquerra. Seguim tot recte pel vial
asfaltat. Taques blanques.
0,35
h.
Nova pista que neix en diagonal ascendent a la nostra esquerra i que ignorem
per seguir pel vial asfaltat.
0,39
h.
Ens situem davant de Ca l’Oller,
seguim recte pel vial asfaltat deixant la casa a la nostra dreta.
0,43
h.
Passem pel costat d’una hípica que resta a la nostra dreta i deixem a la nostra
esquerra un vial doble que neix en forma de “V”. Seguim tot recte per l’asfalt
en direcció oest.
0,47
h.
Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem. Seguim per l’asfalt. Marques
blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48
h.
Deixem l’asfalt i seguim una pista ascendent vers a la nostra esquerra.
Indicador a la cruïlla que ens informa que es l’accés a “Can Miquel”
0,59
h.
Passem pel costat del mas de Can Miquel
que resta a la nostra dreta. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta.
Marques blanques.
1,04
h.
Deixem la pista i prenem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Pugem pel mig del bosc, per una mena de dors – aresta que es després al nord
del Turó del Vent.
1,17
h. Mare de Déu de Farners (la primera de les 10 ermites). 388
metres. Ample replà davant l’església, en front, dalt del turó, divisem el
proper castell de Farners. Seguim tot recte per la pista que neix en direcció
sud. Cartell indicador. Taques blanques.
1,24
h.
Deixem a la nostra dreta una pista transversal per seguir recte en direcció
sud.
1,25
h.
Cruïlla amb un cartell en fotos de diferents ermites. Seguim la nova pista, més
ample, vers a la dreta. Marques blanques. La pista descriu un revolt i passem
pel costat de la construcció blavosa de Casa
Blava
1,34
h.
Bifurcació. Deixem de banda la pista de la nostra dreta. A l’esquerra, fora del
nostre àmbit visual, resta la construcció de la Torre d’en Planes.
1,39
h.
Pista que surt en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot
recte en direcció O.-S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,46
h.
A la nostra dreta surt una pista amb taques vermelles, es tracta d’un drecera
que enllaça directament amb l’ermita de Santa Victòria de Sauleda (que es la
quarta del recorregut). Nosaltres però seguim per la pista principal de
l’esquerra. Marques blanques.
1,51
h.
Estem al costat del mirador de la Roca
Aguilera, cartell indicador. Bones vistes panoràmiques de la zona local.
Seguim per la pista ample i evident en direcció S.O.
1,57
h.
Deixem a la nostra dreta una pista secundaria que neix de manera perpendicular
2,01
h.
Nova pista secundària perpendicular a la nostra dreta que ignorem.
2,02
h. Turó d’en Canaleta, 503 metres. Bifurcació. Agafem el
brancal de la nostra esquerra i seguim en direcció S.S.E. iniciant un petit tram
de baixada. Marques blanques.
2,18
h.
Deixem a la nostra dreta una pista ascendent que es l’accés al Can Gorgals Vells, casa ben visible des
de la pista.
2,22
h. Sorrei d’en Planes. Bifurcació. Seguim el brancal
descendent de la nostra esquerra. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
2,28
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim recte per la
pista descendent. Marques blanques.
2,32
h.
Camí en perpendicular que neix a la nostra dreta i que ignorem.
2,36
h.
Bifurcació a la nostra esquerra, que davall en diagonal i a la qual donarem
ràpidament l’esquena. Seguim en direcció S-S.E. Estem creuant l’anomenat Bosc del Far. Traspassem una mena de
sots.
2,41
h.
Deixem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta.
Marques blanques.
2,42
h.
Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
2,52
h.
Nova bifurcació. Seguim pel camí recte de la nostra esquerra iniciant un
flanqueig pel mig del bosc des del qual podem divisar la silueta de la propera
ermita.
2,59
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Neix un
corriol vers a la nostra esquerra, que entre mig del bosc i blocs ens apropa a
la següent ermita. Taques blanques.
3,04
h. Mare de Déu d’Argimon. 465 metres. Segona de les 10 ermites.
Després de la visita de rigor a aquesta esvelta església situada dalt del turó
i de gaudir del bon mirador, desfem les nostres passes fins al collet del qual
procedim.
3,09
h. Coll dels Carboners o Plaça de les Bruixes. Davallem pel
vessant contrari pel qual hem accedit. Baixada de forta pendent en direcció
S.O. Marques blanques.
3,16
h.
Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
Traspassem el Sot d’Argimon.
3,19
h.
Neix una pista perpendicular descendent a la nostra esquerra que ignorem.
Seguim tot recte. Marques blanques.
3,36
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques blanques.
3,41
h.
A la nostra dreta hi trobem la Font de
la Mica ó Font del Vidre.
3,44
h. Creuem
el rierol del Sot de la Pedrosa.
Seguim per la pista gairebé horitzontal que ara discorre per un tram de bosc
més frondós, tancat i agraït. Evident. Marques blanques.
4,03
h.
Passem pel costat de la Font de
l’Avenalleda, que resta uns 50 metres a la nostra dreta. Immediatament
creuem un rierol.
4,12
h.
Un nou camí que ignorem se’ns incorpora en diagonal per al nostra esquerra.
4,13
h.
Deixem el camí ample i seguim per un corriol de forta pujada. Marques blanques.
4,16
h.
Dalt del curt tram de corriol de forta pujada, anem a parar a Sant Pere Cercada, la tercera de les 10
ermites. Les marques ens conviden a passar just pel mig de la construcció
annexa a l’església, pel ben mig d’una arcada. Marques blanques. Immediatament
trobem una bifurcació de pistes. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent
de la nostra dreta.
4,27
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra dreta.
4,28
h.
Deixem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Seguim un llarg tram
de pista evident, amb trams de pujada, amb algunes restes de corriols en desús
a banda i banda de poca rellevància. Evident. Taques blanques.
4,44
h.
Proximitats de Can Formiga. Creuem
una pista en desús de manera transversal
4,45
h.
Anem a parar a la pròpia pista que abans em creuat i que ara seguirem vers a la
nostra esquerra.
4,47
h.
Proximitats de Can Mas. Anem a parar
a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, deixant a
l’altra banda una doble bifurcació en forma de “V”.
4,54
h.
Deixem la pista ample i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra i que
discorre paral·lel a les línies elèctriques que deixarem a la nostra esquerra.
Taques blanques.
4,59
h.
Anem a parar a una pista que seguirem en descens vers a la nostra esquerra.
5,01
h.
Creuem el Sot d’en Planes. Unió de
pistes. Seguim vers a la nostra esquerra. Al poc creuem una zona de plans per
terreny obert.
5,05
h. Deixem
a la nostra dreta la pista d’accés al mas del Bellveí Vell, ben visible i proper a nosaltres.
5,06
h.
Deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte en
direcció N.E. Marques blanques.
5,07
h.
Novament deixem a la nostra esquerra una pista perpendicular, seguim tot recte
en direcció N.E. Marques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
5,08
h. Santa Victòria de Sauleda, 589 metres. (la quarta de les 10
ermites). Després de fer la parada corresponent desfem les nostres passes fins
a l’anterior cruïlla.
5,09
h.
Deixem la pista per la qual em arribat fins a aquest punt i seguim el brancal
que neix a la nostra dreta en direcció oest. Marques blanques. Seguim la pista
per travessa un tram de muntanya amb la vegetació boscosa en estat de
recuperació.
5,17
h.
Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Ara la pista
principal per la qual continuem, comença una suau baixada. Atenció, en aquest
tram escassegen les marques blanques. Sobre nostre resten les runes del Mas Vernedes.
5,23
h.
Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada en
direcció O.-N.O.
5,28
h.
Anem a parar a una pista ben ample que continuarem vers a la nostra dreta en
sentit N.O.-N.
5,33
h.
En un revolt de la pista deixem la mateixa i seguim per un corriol ben marcat
(taques blanques) de davalla pel mig del bosc obert per una mena de llom aresta.
Estem a prop de les Penyes del Begís.
5,36
h.
Anem a parar a un corriol transversal que seguirem vers a la nostra dreta.
Taques blanques. Continuem perdent alçada.
5,37
h.
Creuem de manera transversal un camí i seguim tot recte pel corriol amb marques
blanques en direcció N.O. Just travessat el camí el corriol es bifurca en dos
en forma de “V”. Seguir el brancal de l’esquerra.
5,44
h.
Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra. Taques blanques.
5,46
h.
Anem a parar a un camí transversal que seguirem ver a la nostra dreta en sentit
descendent.
5,48
h.
Novament topem amb un nou camí transversal més ample que seguirem vers a la
nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
5,49
h.
Nou camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Tram de decidida
baixada.
5,53
h.
Nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Taques blanques. Al poc
creuem una riera seca, es el Sot de Mas
Moll.
5,55
h.
Deixem la pista i davallem per un corriol amb ferma baixada que neix a la
nostra dreta i que s’endinsa al bosc. Taques blanques.
5,58
h.
Anem a parar de nou a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la
nostra dreta. Aquest corriol que em agafat era dons una drecera de la pròpia
pista. Mica en mica la pista es va apropant al riu i al fons de la vall, tot
deixant a banda esquerra diversos brancals secundaris ascendents. Passem pel
costat del Forn de Rajols.
6,10
h.
Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Estem ja a la part baixa de la vall.
6,12
h.
Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que va a creuar un pont.
Nosaltres seguim recte al marge esquerra de les aigües.
6,19
h.
Després de passar per sobre d’una canalització d’aigües de un torrent sec,
obviem un brancal ascendent que neix a la nostra i seguim tot recte. Taques
blanques. Estem passant per la part baixa de la castanyeda de Mas Moll.
6,25
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta
6,30
h.
Bifurcació. Deixem la pista que segueix recte i anem vers a la nostra dreta tot
travessant la Riera de Joanet amb
l’auxili d’un pont. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
6,37
h.
Anant a la vora de les aigües, que ara resten a la nostra esquerra, i seguint
el curs natural del riu, anem a parar a una nova pista transversal que canvia
radicalment el sentit de la marxa. Seguirem la nova pista vers a la dreta,
allunyant-nos definitivament de la riera i reorientant les nostres passes vers
al E.-N.E.
6,42
h.
Passem per sota l’eix Transversal,
autovia C-25. Al poc hi serem davant de les runes de Can Riera. Es el moment d’abandonar la pista i agafar la
drecera ascendent vers a la nostra esquerra. Forta i mantinguda pujada pel mig
del bosc. Taques blanques.
6,54
h.
Anem a parar a una pista transversal a la part alta de la drecera de pujada. La
seguirem vers a la nostra dreta.
6,57
h. Sant Miquel de Cladells, (quinta de les 10 ermites) 450 metres.
Després de visitar l’església seguim la pista tot recte en direcció nord.
Passem el costat d’un oratori.
7,00
h.
Bifurcació. Deixem el brancal de la nostra esquerra i seguim tot recte.
7,01
h.
Nova bifurcació. En aquest cas ignorem el camí que neix en diagonal a la nostra
dreta.
7,03
h.
Creuem la carretera GI-551. Seguim tot recte per la pista que s’endinsa al bosc
en direcció N.-N.O. iniciant un tram de baixada. Taques blanques.
7,08
h.
Bifurcació. Preem el brancal descendent que neix en diagonal a la nostra dreta.
7,16
h.
Anem a parar a una pista tranversal. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta
descrivint un marcat revolt davant del mas
dels Clopers. Passem a tocar de la construcció.
7,22
h.
Nova pista transversal que seguim vers a la nostra esquerra. Taques blanques.
7,24
h.
Deixem a la nostra dreta un nou camí que davalla directe a la riera que ja
tenim ben a prop. Creuem l’anomenat Prat
Llarg.
7,29
h.
Se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal una nova pista que obviem per seguir
a prop de les aigües. Estem a la Castanyeda
de la Teuleria.
7,37
h.
Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creuant la Riera de Santa Coloma amb l’auxili d’un pont. A la nostra dreta
resta el Pla del Forn.
7,40
h.
Bifurcació. Un cartell ens indica que la pista de la dreta accedeix a una
propietat privada. Estem al Prat de la
Teuleria, sota el mas de la Corbera
Nova. Seguim dons vers a la nostra esquerra en direcció N.O. continuant per
una suau però constant pujada. Cartell indicador.
7,51
h.
Una pista se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada en
direcció oest.
7,53
h.
Passem pel costat de Can Joanic, mas
que resta a la nostra dreta.
8,00
h.
Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte guanyant alçada
en direcció N.O. Taques blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
8,05
h.
Doble pista en desús que neix a la nostra dreta en forma de “V” molt oberta.
Seguim per la pista principal. Taques blanques.
8,09
h.
Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Per sobre nostre
divisem el Mas Vidal.
8,12
h.
Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Marques blanques.
8,14
h.
Arribem a un punt on la pista te una cadena. Es el moment d’abandonar-la i
seguir pel corriol ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja de manera
decidida pel bosc en direcció nord. Cartell indicador i taques blanques.
8,26
h.
El corriol estret es transforma en una pista es desús.
8,27
h.
Bifurcació, seguim el brancal de la nostra esquerra. Seguim ara per una pista
ben marcada que dibuixa uns revolts ascendents. Son les anomenades Feixes de l’Hostal. Taques blanques.
8,40
h. Santa Margarida de Vallors, 670 metres. (la sisena de les 10
ermites). La pista passa entre l’església que resta a ma dreta i la parròquia
que resta a ma esquerra. Seguim tot recte en direcció N.E.
8,42
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Deixem a la nostra esquerra una pista en
diagonal i seguim tot recte en direcció N.E. Taques blanques.
8,43
h.
Brancal secundari que neix a la nostra dreta i que obviem.
8,46
h.
Brancal que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte en
direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
8,51
h.
Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la dreta. Taques
blanques. Per sota nostre, direcció sud, veurem la Castanyeda del Gavatx.
9,01
h.
Bifurcació en diagonal vers a la nostra dreta que ignorem i que es l’accés al mas en runes del Solà. Seguim per la
pista principal en direcció E. i després N.E. Davant nostre, a més alçada i a
l’altre costat de la petita vall, veiem les Roques del Rei. Bona panoràmica
local del que serà una de les properes fites dins de la travessia.
9,05
h.
Passem pel costat de la font del Solà
i dels Sot del Solà, on torbem una
cascada (cartell indicador, cal caminar uns 5 minuts per dins del sot en
direcció nord). Seguim per la pista que just al sot dibuixa un revolt i es re
orienta vers al S.E.
9,15
h.
Un brancal surt vers a la nostra dreta, l’ignorem i seguim tot recte en
direcció sud. Taques blanques.
9,19
h.
Pista en desús que neix a la nostra dreta i que ignorem.
9,23
h.
En un revolt trobem una pista a la nostra dreta. Cartell indicador que ens
informa que es l’accés a la pedra dels evangelis. Deixem momentàniament el
trajecte estricta de la ruta i prenem aquesta nova pista vers a la dreta.
9,25
h.Pedra dels evangelis. Petits rocs en
forma de taules de la llei dins del bosc. Un cartell ens informa a gran trets
de la llegenda que envolta aquest lloc. Després de visitar les roques desfem
les nostres passes fins al revolt de la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
9,27
h.
Ja de retorn a la pista principal seguim revolt amunt guanyant alçada en
direcció N.-N.E. Taques blanques. Be ara un tram de més revolts i de forta
pujada.
9,43
h.
A la part alta de la pujada creuem una pista en perpendicular i seguim tot
recte en direcció N.E. Passem pel costat de Can Rei que resta a la nostra esquerra.
9,47
h.
Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte. Taques blanques.
9,51
h.
Creuem el llit sec del Sot de la Mina
i de seguida trobem una bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista que surt
en diagonal vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i en direcció nord.
Al poc tornem a creuar el llit sec de la riera i re orientem les nostres passes
vers a l’oest. Un cartell ens indica que si seguim vers a la nostra dreta
abandonem la ruta de les 10 ermites i marxem en direcció Can Huix.
9,57
h.
Collet. Runes de Can Cigala, 810
metres. Seguim una nova pista vers a l’esquerra per prendre al poc un senderó
ascendent que puja el turonet que es sustentat per les estimballs de les roques
del Rei, les quals haurem vist de perfil al aproximar-nos al mas de Can Cigala.
Pujada marcada, sender. Marques blanques. Pujada pel mig del bosc bastant net.
10,05
h. Roques de Rei. 857 metres. Una creu les corona al marge de la
vertical. Esplèndides panoràmiques de la zona sud de les Guilleries i del
massís del Montseny. Desfem les nostres passes per davallar del cim.
10,10
h.
De nou al collet de les Runes de Can
Cigala, seguim la pista vers a la nostra esquerra, guanyant alçada de
manera constant.
10,18
h.
Anem a parar a una nova pista més ben marcada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
10,23
h.
Nova bifurcació. Obviem el brancal de la dreta i seguim tot recte. Marques
blanques.
10,27
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista transversal a la nostra esquerra que
ignorem.
10,34
h. Collet dels Republicans. 857 metres. Bifurcació. Seguim pel
brancal que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que ens fa
canviar radicalment el sentit de la marxa re orientant-nos a l’est. Continuem
guanyant alçada de manera suau però constant.
10,36
h.
Nova bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra
10,37
h. A
l’alçada d’un revolt neix un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.
Seguim per la pista principal guanyant alçada. Coincidim amb les estaques que
ens informen que estem en l’itinerari “12” de BTT.
10,47
h.
Important nus de pistes. Cartell indicador de la ruta de les 10 ermites. Seguim
el segon brancal de la nostra dreta que puja en direcció N, tendència N.O. Just
a les proximitats de la següent ermita, ja a tocar, un corriol deixa la pista a
la nostra dreta i el seguirem ja que es tracta d’una drecera que hi va directe.
10,53
h.
Ermita de la Mare de Déu del Pedró.
915 metres. Cartell indicador. (la setena de les 10 ermites). Ara haurem de
tornar a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. o podem fer desfent
les nostres passes o seguint recte per la pista que davalla a la nostra dreta
en direcció est, tendència S.E. i que també te taques de color blanc.
10,56
h.
A l’alçada d’un revolt neix una pista a la nostra esquerra que ignorem.
Davallem en direcció sud, tendència S.O. Taques blanques.
10,58
h.
Tornem a ser-hi a l’important nus de pistes del punt horari 10,47 h. Deixem 3
pistes a la nostra dreta i seguim just per la primera que trobem a la nostra
esquerra en sentit descendent. Cartell indicador. Taques blanques.
11,06
h.
La pista dibuixa un revolt. Poc metres abans em ignorat un brancal
perpendicular a la nostra esquerra. A l’alçada del revolt abandonem la pista i
seguim tot recte per un camí més estret. Cartell indicador. Taques blanques.
11,10
h.
Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, perdent alçada. Cartell
indicador. El nou camí dibuixa uns revolts.
11,15
h. Baga del Pla de les Cases. Ignorem un brancal que neix a la nostra
esquerra.
11,22
h.
Ignorem un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Taques
blanques.
11,26
h. Sot de la Font Freda. Creuem un rierol i descartem una nova
pista que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra. Seguim tot recte en
direcció nord.
11,28
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús amb molta vegetació. Seguim per la
pista principal. Taques blanques.
11,33
h. Riera de la Molina. A la nostra dreta neix un camí que es
l’accés a una font propera. Cartell indicador. Val la pena fer aquest petit
tros de camí per visitar la font i reposar aigua.
11,35
h. Font de la Molina. Desfem les nostres passes i tornem a la
pista principal que seguirem vers a la nostra esquerra. Segueix ara un tram de
suau però constant pujada. A les proximitats de l’anomenada “carretera del
Sobirà” la pista passa pel costat d’una bona concentració de rucs d’abelles.
Cal parar atenció si passem en períodes de calor, bon temps, ja que hi ha una
forta activitat per part d’aquests insectes.
11,48
h.
Anem a parar a l’anomenada “carretera del Sobirà” que seguirem vers a la nostra
dreta en direcció N, tendència N.E. Deixem enrere la pujada i iniciem un tram
força horitzontal, fins i tot amb suau baixada. Taques blanques. En aquest punt
també coincidim amb el G.R.
12,00
h. El Sobirà,
Enorme mas on trobem una taverna. Les marques del GR i de la ruta de les 10
ermites (pintura blanca) ens conviden a creuar pel mig de les construccions
sense entrar al recinte privat. Agafarem la pista que neix per sota el Sobirà i
que ens duu, per terreny planer, vers al N.O.
12,07
h.
Anem a parar a una nova pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció E-N.E. marques de GR i blanques.
12,12
h.
Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular que es l’accés al Can Mon, mas que resta ben a prop i es
ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
12,13
h.
Deixem a banda dreta i a banda esquerra camins secundaris. Seguim per la pista
principal.
12,15
h.
Deixem la pista principal i prenem una pista en desús a la nostra esquerra per
començar a prendre alçada de manera suau. Marques de GR i blanques.
12,25
h.
Anem a parar a la pista principal que seguim vers a la nostra esquerra i
immediatament arribem al Coll Cirerer.
Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció est. Deixant a banda
esquerra dos pistes i un camí i a banda dreta una altre pista. Cartell
indicador. Marques de GR i blanques.
12,31
h. Deixem
a la nostra esquerra el vial d’accés al mas
de la Casilla. Seguim per la pista principal vers a l’est. Marques de G.R.
12,37
h. Santa Creu d’Horta. (la vuitena de les 10 ermites)
Agradable paratge, que sempre convida a la pausa i la contemplació. Es el
moment d’abandonar la pista i prendre el corriol descendent vers a la nostra
esquerra, en sentit sud, que davalla vers al riu seguint les esmentades marques.
12,49
h. Passem
pel costat de l’enorme Roure de Ca
n’Iglésies (arbre monumental), de fet el camí presenta un tram pel qual
davallem per les arrels d’arbre com si d’una escalera natural de tractés, acte
seguit creuem les aigües la Riera de la
Molina. Una vegada a l’altre costat del riu el corriol guanya alçada pel
mig del bosc. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
FOTO PAKO CRESTAS
12,53
h. Anem
a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de
G.R.
12,56
h. Pla del Fromental. A l’altre costat de les aigües divisem
restes d’antigues petites instal·lacions: un portal, una xemeneia ….
Bifurcació. Prenem la pista ascendent vers a la nostra dreta. Marques de G.R i
blanques.
13,03
h. Deixem
a la nostra dreta una pista transversal i continuem guanyant alçada de manera
suau tot recte. Marques de G.R. Be ara un llarg tram sense pèrdua possible ja
que tan sols hi ha una única pista que va guanyant mica en mica alçada sempre
en tendència vers al E-S.E.
13,45
h. Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Marques de G.R. i blanques de
la ruta de les 10 ermites.
13,50
h. Coll de Ruscall. Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques de G.R. i blanques. Cartell
indicador.
13,54
h. Deixem
a la nostra dreta un brancal secundari per continuar tot recte. Marques de
G.R..
13,56
h. Obviem
una nova pista secundària que neix a la nostra esquerra.
13,58
h. Un
brancal se’ns incorpora en diagonal per la dreta. Seguim recte per la pista
principal. Marques de G.R.
14,00
h. Estem
davant de les runes del que era un mas senyorial, el mas de Ruscall. Obviem un brancal que neix vers a la nostra dreta i
un altre cap a l’esquerra. Seguim per la pista principal vers al N.E. Marques
de G.R. i blanques de la ruta de les 10 ermites.
14,05
h. Bifurcació.
Localitzem una bassa just al mig, la qual forma part de les Basses del Ruscall. Seguim per la pista
de la dreta que fa una suau pujada. Marques de G.R. i blanques de la ruta de les
10 ermites.
14,08
h. Anem
a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt. Continuem la mateixa en sentit
ascendent, o sigui, vers a l’esquerra. El cim ja es ben a prop.
14,10
h. Bifurcació.
Obviem la pista transversal de la nostra esquerra i continuem pujant. Cartell
indicador. Als pocs metres abandonem la pista que agafar un corriolet ascendent
que neix a la nostra esquerra i que s’endinsa pel bosc per guanyar la darrera
pujada al cim de manera més directa. Marques de G.R.
14,15
h. Cim de Santa Bàrbara. 858 metres. Culminat per la gran ermita
i la torre de vigília. Després de la pausa al cim seguirem en direcció nord tot
davallant per un marcat corriol que baixa pel mig del bosc. Marques de G.R. A
partir d’aquest punt abandonem les marques blanques de la ruta de les 10
ermites. Retornem desfent les nostres passes en direcció sud fins al punt
horari 13,50 h, o sigui el Coll de Ruscall.
14,40
h. Coll de Ruscall. Seguim tot recte deixant de banda la pista per la
qual abans em fet servir per arribar a aquests indret i una altre situada més a
la dreta. Marques blanques i de G.R.
14,42
h. Coll de les Llumeneres. Nou nus de pistes. Cartell indicador.
Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció S.O. per canviar
d’orientació en un proper revolt i baixar vers al S.E. Comencem un tram de
davallada suau però constant que ens allunya definitivament de la part alta de
la carena.
14,47
h.
Una pista se’ns incorpora en diagonal per la dreta, continuem davallant tot
recte en direcció S.E.
14,49
h.
Revolt amb bifurcació. Davallem vers a la nostra dreta. Marques blanques i de
G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
14,55
h.
Neixen dues bifurcacions seguides, la primera vers a l’esquerra i la segona
vers a la dreta. Ignorarem totes dues per continuar perdent alçada tot seguint
les marques blanques i de G.R.
14,57
h.
Estem en una mena una mena d’aresta o llom boscós. La pista descriu un marcat
revolt, abandonant el llom boscós i deixem a banda dreta dues bifurcacions
consecutives. Seguim la pista principal en sentit davallant vers al S.O. i
després sud.
15,01
h.
Bifurcació. Seguim perdent alçada tot recte obviant un brancal que neix en
diagonal descendent a la nostra esquerra. Marques de G.R. i blanques.
15,03
h.
Creuem una pista de manera transversal per continuar tot recte.
15,07
h.
Nova bifurcació d’un camí en desús vers a la nostra esquerra i que ignorem.
Seguim per la pista principal que perd alçada de manera suau vers al sud. Marques
de G.R i blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
15,11
h.
Camí en desús que neix a la nostra dreta. Creuem una zona de castanyers. De fet
aquest camí que ignorem ens duu a un gran castanyer ben visible des de la
pista. Val la pena desviar-nos cinc minuts i fer la visita al castanyer Gros de Can Surós.
15,17
h.
Passem el Sot Oriental de la Manera
i la pista es re orienta vers al S, tendència S.E. Al poc trobem un nou brancal
que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem.
15,21
h.
Bifurcació. Seguim tot recte per la pista ignorant el brancal ascendent que
neix vers a la nostra dreta.
15,25
h. Mas de Can Surós. 550 metres. Construcció conservada,
enlairada i molt soleia. Magnífiques vistes sobre la vall per la qual davallem
vers a Santa Coloma de rerefons. Seguim la pista que continua vers al S.-S.O
deixant a la nostra dreta el mas. Marques de G.R. i blanques.
15,34
h.
Creuarem el Sot Occidental de la Manera.
La pistaara descriu uns marcats
revolts.Al poc neix per sota
nostre, a l’esquerra, en camí diagonal paral·lel que ignorarem. Ara Passem pel
costat dels esquelets d’uns castanyers. Seguim sense pèrdua possible per la
pista principal que. Marques G.R. i blanques.
15,37
h.
Deixem a la nostra dreta un camí en desús per continuar per la pista principal.
Marques G.R.
15,40
h.
Novament, deixem a nostra dreta una pista en desús.
15,45
h.
Estem davant del Can Palomeres. 374
metres. Seguim la pista deixant el mas a la nostra dreta. Marques de G.R.
15,57
h.
Bifurcació vers a la nostra dreta que ignorem per continuar per la pista
principal.
16,00
h.
Anem a parar a un gran i marcat revolt. A partir d’aquest punt deixem les
marques de G.R. i seguim per les maques blanques. Deixem a la nostra esquerra
una pista secundària (que es per on continua el GR) i davallem vers al S.O. Cartell indicador a la bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
16,04
h.
Deixem a la nostra dreta una pista en desús que se’ns incorpora des de dalt.
Continuem perdent alçada de manera clar per la pista ample.
16,06
h.
Creuem una pista de manera transversal i seguim davallant en direcció S.O.
16,14
h.
Pista en desús que ignorem i que surt a la nostra dreta. En la part final de la
baixada la pista ample per la que anem descriu uns marcats revolts.
16,18
h.
Estem a tocar a la darrera ermita, deixem la pista i prenem una drecera a la
nostra esquerra i que davalla directament a la construcció.
16,20
h. Sant Andreu de Castanyet. Darrera de les 10 ermites, 250 metres.
Ara tornarem a Santa Coloma per carretera asfaltada de 5 quilòmetres
(GIP-5511), si be, just després d’haver passat per sota els ponts de l’Eix
Transversal – autovia C-25, trobem la connexió amb el GR que segueix per bosc i
camps a la dreta de la carretera, amb una línia paralel.la i distanciada de
l’asfalt i que també ens duu al punt final de la ruta.
17,40 h. Santa Coloma de Farners. Parc de Sant Salvador. 130 metres. Final del llarg periple de la ruta de les 10 ermites.
Introducció: Excursió
que segueix la tònica paisatgística de les anteriors, ja que tota ells discorre
per bosc, entre pistes i camins.
Cal advertir que, de totes les alternatives que descrivim
per pujar al Roca Centella, aquesta es la que presenta trams de camí menys
clars i indefinits. Si estem una mica tips de la monotonia de les pistes,
aquesta es una opció, malgrat que haurem d’estar disposats a la possibilitat de
prendre’s momentàniament pel mig de la cadena boscosa, ja que la manca de
panoràmica creada pel propi bosc i el fet que el terreny sigui suau i obert, fa
que tinguem bastants números per extraviar el bon fil del trajecte en més d’una
ocasió. Aquest terreny es més típic dels caçadors que dels excursionistes.
Prendre les corresponents precaucions si decidim pujar per aquestes contrades
en època de caça, no sigui que un caçador miop o amb el gatell fàcil ens
confongui amb un porc senglar i vulgui fer de nosaltres un bon estufat.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Revolt
de la carretera que comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la
masia de CAN MESSEGUER. Estem a 420 metres d’alçada.
Punt d’arribada: ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581 metres.
Horari: 2 hores i 15 minuts.
Itinerari: Pugem
per la pista situada a la dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc,
en direcció nord. La pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als
cinc minuts trobem un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta
pista que no ens interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta,
pujant i fent les ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra
amb una altre cadena. Aquest segon trencall si que ens interessa, deixem dons
la pista principal, anem un centenar de metres cap a la esquerra i trobem una
tercera pista, que neix en sentit ascendent
a la nostra dreta. Aquesta tercera pista, que ja es veu en desús, es la
que haurem de continuar fins al seu final, que es una mena de pla herbós
conegut com el PLA DEL PUJOL. 733
metres. (0,55 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir d’aquí continuarem pel bosc. Del pla
haurem de seguir la mateixa direcció de la cadena de bosc (N.E.). Cal anar en
compte al endinsar-nos per primera vegada al bosc, que no prenem les traces
desdibuixades que van cap a la dreta (fins i tot hi ha alguna que altre taca
vermella), i que pugen al turonet situat a llevant del pla. Nosaltres continuem
en sentit contrari a aquest turonet. Es tracta d’un tram molt perdedor, on el
camí gairebé no s’arriba ni ha intuir. Haurem de posar a prova el nostre
instint de orientació. A la part més alta el camí va guanyant definició, traces
de caçadors: llaunes, cartutxos buits …. De cop i volta hi trobem unes fites
quadrades de pedra grisa amb l’ inscripció J.C. Estem en una mena de clariana
que rep com nom EL TERME D’EN VALLS.
La senda ja està clara. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes (1,10
h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament de
pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El
corriol, ben definit, ens duu al REFUGI
ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll
situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,15 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Malgrat que en general el terme municipal de Cànoves – Samalús, ha tingut un
fort increment de població a les darreres dècades, estem davant d’una veritable
“vall de l’oblit”, la Masia es l’única que resisteix a l’incert despoblat, la
resta de masos i construccions ja son runes sobre runes, pedres caigudes,
recuperades, una a una, per la pròpia muntanya. La terra reclama i recupera
allò que per li pertany.
Fosques son les ombres de Vallfigueres. El bosc
compacte, del verd de la pinassa i l’alzina. Amb poca varietat cromàtica. Es un
paisatge dur, ferm, vegetal, ofegador.
L’excursió es simple, monòtona i un xic llarga.
Discorre en la seva totalitat per pistes. De fet resulta ser una bona
combinació per la baixada, si prèviament pugem pel Serrat de Vallfigueres
(veure fitxa corresponent).
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Revolt de la carretera que
comunica CANOVES amb SAMALÚS. Em de parar davant de la masia de CAN MESSEGUER.
Estem a 420 metres d’alçada.
Punt d’arribada:ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581
metres.
Horari:2 hores i 10 minuts.
Punts de referència: * MASIA DE CAN MESSEGUER * RUNES DE CAN CALCES * TERME D’EN VALLS *
COLL DEL PLA DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA
Itinerari:Pugem per la pista situada a la
dreta de la carretera i que s’endinsa en mig del bosc, en direcció nord. La
pista, ample i transitable per vehicles, no te pèrdua. Als cinc minuts trobem
un trencall a ma esquerra que haurem d’ignorar (aquesta pista que no ens
interessa età tancada amb una cadena). Seguim cap a la dreta, pujant i fent les
ziga zagues de la pista, fins a un nou trencall a la esquerra amb una altre
cadena. Aquest segon trencall tampoc ens interessa, haurem de continuar, dons,
la pista principal. No te pèrdua, està molt ben marcada i discorre sempre al
costat esquerra del torrent. Passem per davant de les runes de CAN CALCES, de les quals tan sols resta
en peu una cantonada de l’antiga casa. Cap a baix, amagats entre l’espessor del
bosc, també hi ha les restes de les masies de CAN PUIG i CAN SAGREGA, que no
son visibles des de la pista. Per haver desaparegut, han desaparegut fins i tot
els corriols que conduïen a les cases abandonades. El que si que trobem, quan portem
1 hora de marxa, es el trencall que surt cap a la dreta i que ens duria a la
masia de CAN VALFIGUERES, l’única que s’aguanta en peu i habitada a tota la
vall. No haurem de anar al mas, pel que continuem per la pista que va al costat
esquerra de la torrentera. Més a dalt la pròpia pista va girant seguint el
tancament de la vall, i aviat puja pel costat oposat al qual em anat prèviament,
o sigui, la soleia. Continuem pujant, deixem un trencall a la dreta, seguim
dons cap a l’esquerra i tornem a creuar la capçalera de la vall. Deixem un trencall
a la dreta (que ens duria vers a les MINES DE CAN VALLS) i arribem al creuament
de pistes situat per sobre el TERME D’EN
VALLS.
FOTO PAKO CRESTAS
Continuem per la pista de la dreta, situada just
per sobre de la que haurem transitat prèviament i que, orientant-se cap al
cord, torna a traçar una nova horitzontal ascendent sobre la capçalera de la
vall. Al proper creuament de pistes prenem la branca de l’esquerra, cap l’est,
i a pocs metres trobem el COLL DEL PLA
DE LA BATALLA, 888 metres, amb una nova intersecció de pistes.
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,10 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Iniciem
ara una sèrie d’ascensions pel vessant sud de la Roca Centella, que presenten
una fisonomia paisatgística molt semblant, amb bosc espès, de pineda a la part
baixa i alzina a la part alta. Excursions que, pels qui ens agraden els
senders, potser tenen un excés de trams de pista forestal.
Estem en un Montseny diferent, mes eixut, més
càlid. El paisatge quan mirem cap a baix, s’estén sobre la poblada plana del
Vallès oriental, i quan mirem cap a dalt es perd en els immediacions del bosc i
en les suaus carenes de les contorns d’aquest muntanya, de línees força
aixafades i poc vigoroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Cal tenir en compte que, des de mitjans de
primavera fins a ben entrada la tardor, el sol escalfa de valent. No es
d’estranyar que a la part baixa, al costat de les pistes, molt arbres tinguin
penjats cartells de “prohibit fer foc, perill d’incendi”. Val a dir que a ple
estiu aquesta excursió, així com les següents (que també discorren per aquests
vessants tan solejats), son bastant insuportables i gens recomanables. Evitem
dons les èpoques que el Sol castiga. La manca de fonts i aigua també es una
qüestió a tenir en compte.
Punt de partida: LA GARRIGA, final del carrer de l’urbanització CAN VILANOVA, just a la sortida del poble prenen la carretera que
ens duu cap a SAMALÚS. Un vegada dins a l’urbanització, cal agafar el carrer
Santa Margarida que puja directa vers al nord. Al final del tros asfaltat
comença la pista i hi trobem un bon replà per aparcar el vehicle. Estarem a una
alçada de 420 metres sobre el nivell del mar.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: ROCA CENTELLA. 1.001 metres.
Desnivell: 581 metres.
Horari: 2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de dos
hores pel descens.
Punts de referència: * LA GARRIGA – URBANITZACIÓ CAN
VILANOVA * MAS DE PRADES * COLL DE CARPIS * TERMES D’EN VALLS * REFUGI ADF * PLA
DE LA BATALLA * ROCA CENTELLA
Itinerari: Seguim l’ample pista que es la
prolongació natural del carrer d’accés dins de l’urbanització. La pista puja
pel mig del bosc, cap al nord, i dibuixa un paret de “Z” força grans. Tota l’estona
es ben visible l’estesa elèctrica dels cables d’alta tensió. Just a l’arribar
sota una gran torre, en el que es una mena de replà – collet, i restant ja a la
nostre esquena el TURÓ DE SANTA MARGARIDA, ens trobem amb la primera
bifurcació. (0,35 h). Cal prendre la pista de la dreta. Al poc creuem una altre
pista tranversal en desús, a la que no farem cas. Seguim la pista, si be hi ha
una cadena que ja no permet l’accés rodat. Al poc més tard, després de deixar
un trencall ascendent a la nostra esquerra, hi trobem una cruïlla de camins i
en front les runes del MAS DE PRADES.
(1,00 h) Continuem pel camí que puja cap a munt i que passa a l’esquerra del
mas abandonat, i que, tot continuant en direcció est, mica en mica va donant la
volta, i s’encara vers al nord. Arribem al COLL
DE CARPIS, 744 metres. (1,15 h). A partir d’ara la pista dona pas a un
bonic camí estret, ombrívol, pel mig del bosc, primer orientat cap al nord i
després cap al N.E. En un moment donat comencem a trobar fites fetes per un
conjunt de pedres grises i marrons, algunes de les quals porten la inscripció
“J.C.” Hi passem just a tocar del revolt d’una pista, que no ens interessa, i
seguint pel mig del corriol del bosc amb les fites rectangular, i enllacem amb
l’itinerari del SERRAT DE VALLFIGUERES, just a l’alçada del TERMES D’EN VALLS, que es el punt
d’unió amb l’aresta – llom. Poc més a dalt arribem a un creuament de pistes
(1,40 h). Seguim per l’únic senderó que juts neix a l’esquerra de l’encreuament
de pistes i que puja vers al nord pel mig del bosc i per dalt de la carena. El
corriol, ben definit, ens duu al REFUGI
ADF. 919 metres, on de nou trobem una pista forestal que travessa el PLA DE LA BATALLA i en duu al coll
situat a 888 metres on hi ha un nou encreuament de pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
continuem en sentit nord la pista que continua amb la mateixa orientació de la que provenint. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (2,35 h) Descens: Pel mateix itinerari, no obstant a l’alçada del COLL DE CARPIS, podem agafar la pista que puja vers al sud, en direcció al TURÓ DE PRADES, que, sense arribar a pujar el turonet, fa una distreta volta que ens durà de nou a enllaçar amb el camí de pujada a les proximitats de les runes del MAS DE PRADES. Aquesta petita variant de baixada no en res més que una excusa per conèixer una mica més de Montseny.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Caminant
vora la gran alzina de Can Valls, arbre
monumental, vaig tenir els següents pensament, inspirat per la màgica força
d’aquest enorme arbre, veritable baluard de la resistència davant dels vents,
la sequera, el tro, el fred, la calor i les nevades:
FOTO PAKO CRESTAS
La societat es com un arbre. Els empresaris i
emprenedors son els que el fan créixer, amb els seus èxits i els seus fracassos,
dosifiquen la força que fa gran l’arbre. Els treballadors son la sàvia que
connecta, inter comunica, mou i fa viure tots els recons de l’arbre. Els
artistes son la llum, l’agua, els factors externs imprescindibles i essencials
que li donen la vida. Els funcionaris i els que viuen de subsidis son les
fulles de la tardor, pesades, feixugues, aquelles de les quals l’arbre tan sols
es vol desprendre per fer néixer nous brots. Per últim els polítics, banquers i
mitjans de comunicació sensacionalistes, son els factors que podreixen la fusta.
FOTO PAKO CRESTAS
I malgrat la gran putrefacció de sota terra,
malgrat la feblesa de les fulles a la tardor, malgrat les dificultats puntuals de transit de
la sàvia, sempre hi ha qui fa créixer l’arbre, inspirat per la llum, l’aigua,
pels somnis, per la perseverança.
Punt de partida: ESCOLA NATURA – RECTORIA DE VALLCÀRQUERA.
460 metres. Accessible en vehicle per pista asfalta (a excepció dels darrers
metres), pista que neix al poble de FIGARÓ.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: ROCA CENTELLA, 1.001 metres.
Desnivell: 541 metres.
Horari:1 hora i 40 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’interès: * RECTORIA DE VALLCÀRQUERA * LA
RIERETA * LA CREU DE CAN PLANS * SANT
CRISTOFOL DE MONTEUGUES * CAN VALLS * ALZINA DE CAN VALLS * PLA DE LA BATALLA *
ROCA CENTELLA
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Just davant de la RECTORIADE VALLCÀRQUERA hi ha unes escales que davallen per mig d’unes feixes, fins a connectar amb la propera pista situada a prop`del llit de les aigües de LA RIERETA. Deixem de banda la pista que neix a la nostra esquerra, travessem la riera i continuem pujant vers al sud. La pista fa un gran revolt en forma de “Z”. Poc abans d’arribar al collet que tanca aquest primer tram de vall i trobem un corriol pel bosc que neix a la banda esquerra de la pista. Fites i taques blanques i grogues del P.R.. continuem pel corriol, que en realitat es una drecera, i que ens duu al collet on es situa LA CREU DE CAN PLANS, 606 m. (0,20 h). El propi collet es un veritable creuament de pistes, continuem cap a l’esquerra i de les dues branques que neixen a la nostra esquerra agafarem la de la dreta. Pista ample i evident, que puja de manera constant i suau en direcció S.E. i que ens duu a SANT CRISTOFOL DE MONTEUGUES. Nou creuament de pistes. (0,35 h). Continuem per la pista que neix a la nostra esquerra, passant pel costat d’una cadena que barra el pas als vehicles no autoritzats. Es la pista que ens duu a CAN VALLS, (0,45 h). Just davant de la masia la pista fa un gir brusc, la continuació es veu barrada per una nova cadena. Si anem a peu no hi ha problema per passar, continuem pujant fent uns grans giravolts i passant per davant de la monumental ALZINA DE CAN VALLS. La pista ens duu a un nou collet que torna a ser una encreuament de pistes. Des del coll continuem la pista més evident situada a la nostra dreta, que puja de manera constant en direcció E. Durant el transcurs de pujada per la pista, deixem de banda diversos trencalls, tan a la dreta com a l’esquerra, de pistes secundaries. Anant sempre per la principal, ascendent i millor marcada, arribem al PLA DE LA BATALLA. 888 metres. (1,10 h) Nou encreuament de pistes. Continuem per la que neix a la nostra esquerra, taques de color magenta. Més a munt deixem de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m) (1,40 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: La
cadena que enllaça el Pla de la Calma amb la Roca Centella és una de les més
grans de la serralada i, alhora, una de les menys conegudes. Els motius
d’aquest desconeixement son, bàsicament, els següents: Per una part estem ja
l’extrem de la serralada, molt lluny dels cims principals. Per un altre la
pròpia alçada de la cadena, que va dels 1.000 als 900 metres fa que tota ella
sigui boscosa i que, per tant, la manca de perspectives paisatgístiques
motivades pel propi bosc, no ens doni les vistes panoràmiques a les quals ens
tenen acostumades altres cordals com les parts altes del conjunt Turó de l’Home
– Agudes, els suaus lloms nuus del Matagalls o l’altra cadena brancal que es desprèn
del Pla de la Calma, que seria el format pel grup de cims Sui – Cuc – Samon.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant això recomano vivament aquesta
excursió. De fàcil execució gràcies al marcat camí, ens mostra l’essència
d’aquest altre Montseny, en la seva versió més mediterrània. Per altra banda,
la manca de aglomeracions per aquest indrets ens poden deparar grates
sorpreses, com el dia en que l’autor d’aquestes línies caminava per la carena,
llibreta en ma, i es va trobar, cara a cara, amb una família sencera de porcs
senglars.
Punt de partida: MASIA DEL BELLVER, 1.000 metres. Accessible
en vehicle per pistes de terra en bon estat o pels itineraris 6 i 7 de la present guia.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: ROCA
CENTELLA, 1.001 metres.
Desnivell: Per
molt que el punt de partida i el punt d’arribada estan a la mateixa alçada, cal
comptar que es tracta d’una carena amb els conseqüents desnivells, si be els
mateixos no son significatius. El punt més alt de l’itinerari ratlla els 1.130
metres i el punt més baix es la COLLADA
DEL MOJÓ, de 949 metres.
Horari: 2
hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
del MAS DEL BELLVER, continuem per la
pista que existeix a l’esquena del mas o al vessant que dona al sud. La pista
s’orienta cap al N.E. i de seguida enllaça amb la pista principal que creua el
pla de la CALMA. Al creuament de pistes situat a les proximitats de la masia
també hi ha la zona de aparcament del propi mas. Continuem l’ample pista vers a
l’est, tot passant per davant del MAS DE
L’AGUSTÍ. Habilitada avui en dia com a museu etnològic amb visites guiades.
La pista, que puja suaument, fa un parell de revolts. Passat el segon, que es tancat
vers a l’esquerra, entre en una zona de bosc obert. A mitja pujada de la recta
de la pista hi trobem un trencall ample que neix cap a la dreta, (0,30 h) es
tracta d’una pista secundaria amb el terra ple de branques seques. Aquesta es
la pista que haurem de seguir, pujant també de manera suau fins arribar a una
mena d’esplanada enlairada (punt més alt de l’excursió), de la qual neix un
corriol ver a la dreta (orientació S.E), amb fites i taques blanques (0,40 h).
Aquest es el camí que haurem de seguir per transitar per la cadena.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí es estret però ben marcat i evident,
transcorre pel mig del bosc i a mida que ja hi som a la carena estricta,
l’orientació que pren es vers al sud. Les taques blanques desapareixen per
donar pas a taques taronges. Passem un primer collet en mig del bosc, 1.079
metres (0,50 h) i continuem pel vessant occidental de la cota 1.119. Un segon
collet, a 1.047 metres, es la COLLADA
D’EN JORDI , (1,05 h), Ara el camí va pel vessant occidental de la següent
cota que tampoc no pujarem i que es tracta del TURÓ MONNER, de 1.098 metres. Un
tercer collet es la COLLADA FONDA,
de 969 m. (1,20 h). A partir d’aquest moment ja anirem a plena aresta, si be es
tracta d’un llom tan ample i boscós, que difícilment tindrem la sensació de
transitar per una carena. Passem dues esplanades en mig del bosc, el segon del
qual es tracta del PLA DELS BOUS, de
1.003 metres, i de cop i volta trobem una pista. Estem a la COLLADA DEL MOJÓ, punt més baix de
l’itinerari. (1,35 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Malgrat que hi ha una sageta pintada de blanc al terra que ens indica que em de continuar la pista en sentit descendent, nosaltres continuarem en sentit contrari, o sigui ascendent, vers a la nostra dreta, tot seguint la pista un centenar de metres fins a que trobem de nou l’entrada del camí vers al bosc, fites indicatives al naixement del corriol. El camí, que continua sempre en direcció sud per dalt de la carena, ja no te taques de cap color, però continua sent evident, sense pèrdua i sense interseccions. Passem per un replanet amb una fita, es el cim del MOJÓ, 1.017 m. (1,40 h). Continuem vers al sud per ple bosc fins al replà on mort una pista. Taques de color rosa fort. Al mateix cul de sac de la pista, e indicat per aquestes taques de color magenta, neix el curt corriol ascendent que corona el ja proper cim del ROCA CENTELLA, 1.001 m. (2,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Estranya
es la calma que es respira aquesta tarda. Estic sol al cim del Tagamanent.
Visita fugaç. Quans anys que han passat des de l’anterior, i fins ara única,
ascensió que havia fet a aquesta torre natural. De quan estem parlant, de fa 23
anys, potser?
FOTO PAKO CRESTAS
El cel amenaça pluja. Trons llunyans. Segurament
al Pirineu fa estona que plou. Horitzó gris, on es confonent els contorns de
cel i de la terra. Estranya es la calma que es respira dalt del Tagamanent.
Torno per on he vingut, desfaig les meves passes, si es que un pas es pot desfer.
Cal afrontar la baixada abans de que la pluja faci acta de presencia. Allà
deixo les runes del castell. Impertorbables, vençudes pel pas del temps,
vençudes per la pròpia vida.
FOTO PAKO CRESTAS
Estranya es la calma que es respira aquesta tarda.
Però jo, com ella, ja marxo.
Punt de partida: Afores
del poble d’ AIGUAFREDA, el GR neix a la pista de la riera de
l’Avençò. De fet els primers quinze minuts de marxa els podem evitar pujant per
la pista forestal en bon estat, fins a trobar la senyalització del GR que ens
indica l’inici d’un marcat camí, que ja s’ha de fer a peu. Si anem en cotxe es
del tot recomanable evitar aquest quilòmetres de pista forestal.
Punt d’arribada: TAGAMANENT,
1.059 metres.
Desnivell: 560 metres
Horari: 2 hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: De
fet l’itinerari no te pèrdua, ja que està molt ben marcat amb el GR. Per sort
les senyals no abunden con en altres indrets, on tot arbre i pedra han estat
tacats de pintura, aquí les senyalitzacions i son espaiades i als indrets adients.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí, sempre ascendent, presenta un llit de
lloses naturals en gairebé tota la part inicial. En un principi te orientació
E-S.E., orientació que, com aquell que diu, es la norma del ascens. Als 10
minuts creuem la primera pista transversal. A la mitja hora transitarem per un tram de pista situada per
sota els cables elèctrics de les torres d’alta tensió. Collet a l’alçada de 665
metres. Bifurcació de pistes. Seguim cap a l’esquerra i passem per davant de
les runes del mas de PUIG AGUT. Nova
bifurcació pocs metres després de la casa en runes. Cal continuar vers a la
dreta, i tot seguint les marques del GR, pujar pel suau camí que discorre a la
dreta del TURÓ VERMELL, 723 metres i
de la ROCA DE LA PE, 741 metres.
Travessem dos pistes i trobem de nou la pista en una tercera connexió a
l’alçada d’un revolt. (0,50 h) A la nostre dreta, a l’horitzó, veiem, dalt d’un
turonet, el mas EL SOLER. Continuem pujant pel corriol ben marcat i senyalitzat
pel G.R. De manera gairebé imperceptible, flanquegem pel nord el PUIG PONENT i el TURÓ DELS REIS. Quan el camí
es transforma en pista i som a la secció del PLA DE PENJACANS. El Tagamanent i les runes de l’església son ben
visibles, malgrat tot, encara resta una bona part del camí, ja que li haurem de
donar tota la volta a aquesta torre natural. Continuant per la senda – camí
arribem al COLLET DE SANT MARTÍ,
(1,40 h) amb les runes de l’ermita
homònima. Hi trobem l’ample pista que prové de l’altre extrem de la CALMA. Al
mateix coll deixem de banda la pista per prendre el corriol senyalitzat que, en
direcció oest, enfila els prats situats al peu de les muralles del cim. Passem
pel costat d’una senyal on ens anuncia el perill d’esllavissades. El camí no te
pèrdua i esta senyalitzat. Traça una línia lleugerament ascendent que volta al
peu de les cingles, fins a un trencall on canviarem radicalment la direcció de
la nostra marxa. Continuem pujant fins a les esplanades del cim del TAGAMANENT. 1.059 metres. Runes de
l’església de SANTA MARIA. (2,00 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: El millor es desfer el mateix itinerari, no obstant hi trobem una drecera que resulta interessant per a la primera part de la baixada. Just al camí que dibuixa el primer flanqueig de baixada del cim del Tagamanent, a la que trobem el trencall vers a l’esquerra (que serviria per desfer integrament el nostre traçat de pujada), continuem tot recta vers a la dreta baixant pel marcat corriol en direcció N.O. Aquesta senda acostuma a presentar trams humits amb fang. El corriol va a parar a una pista abandonada situada al PLA DE PENJACANS. Continuar pel trencall de l’esquerra, que en pocs metres comença a perdre alçada i immediatament arriba a una altre pista més gran. Continuar vers a la dreta, baixant un parell de revolts i passant per l’esquerra de TURÓ DELS REIS, fins enllaçar amb el G.R. de pujada. Aquesta drecera, a part d’estalviar-nos 10 bons minuts de marxa al descens, ens permet donar tota la volta al cimal arrodonit i encinglerat del Tagamanent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Estem davant del que considero la millor excursió
que ens depara la boscosa vall de Vallcàrquera, ja que la pujada pel llom del
Turó dels Corbs es franca, amb bon camí, completament muntanyenc i amb bones
vistes, sobretot a la part alta. No te prou llargària com per fer-se llarg i
feixuc, ens al contrari.
A la part final, com no podria ser de cap altre
manera als itinerari que duen dalt de la Calma, la constant pujada es fon en
paisatges horitzontals. Anirem a parar a uns altres masos llegendaris del
Montseny. El Bellit, avui convertit en Restaurant on es menja força be i Ca
l’Agustí, avui convertit en museu etnològic.
FOTO PAKO CRESTAS
Remata l’excursió la sempre la sempre atraient
pujada a la muralla o castell natural del Tagamanent. La posta de sol des del
Bellver, amb el bassal a primer terme i el Tagamanent al rerefons es una de les
estampes més fotogèniques de la serralada montsenyenca.
Punt de partida: ESCOLA NATURA – RECTORIA DE VALLCÀRQUERA.
460 metres. Accessible en vehicle per pista asfalta (a excepció dels darrers
metres), pista que neix al poble de FIGARÓ.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: TAGAMANENT,
1.059 metres.
Desnivell: 599 metres.
Horari: 2 hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Des
de la RECTORIA DE VALLCÀRQUERA.
continuem la pista que va en direcció E.-N.E. Al pocs metres (0,05 h) neix un
trencall cap a l’esquerra que cal evitar, nosaltres continuem per sota de la
vall, en la mateixa direcció (E.N.E), tot passant pel costat de diversos masos:
CAN PUIG, CAN JERONI, CAN TERRES, CAN
VILETA, CA L’ANDREU … tots ells ben conservats i habitats. Just a les
proximitats del darrer mas de la vall, el MAS GIL, i justament on trobem una
riera, abandonarem la pista del fons de la vall (que mort a pocs metres al mateix
Mas Gil), i prenem una altre ascendent que neix a l’esquerra (0,20 h).
Continuem l’esmentada pista, que també es ample i evident, passant pel costat
d’una riera que creuarem (0,30 h). Una vegada al altre costat de les aigües i
quan arribem al prats del costat del mas abandonat de CAN BOSCH, veurem el camí que neix al marge esquerra de la pista i
que s’endinsa pel bosc en direcció nord (0,35 h). L’entrada al camí es força
evident gràcies a les taques grogues indicadores. El camí no te pèrdua, es
estret però ben marcat, i sempre comptarem l’auxili de les taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
El camí puja de manera decidida pel mig del bosc i a la part intermèdia i alta transcorre de ple pel dors del TURÓ DELS CORBS, que es tracta d’una petita cota de 959 metres situada a la part alta de la pujada. Just a la part final el paisatge s’obre, sense que ens abandoni el bosc, però la pròpia aresta presenta grenys rocallosos que fa que les vistes siguin més amples. L’aresta, sempre ample, boscosa i amb camí marcat, va a parar al prats situats sota mateix de la masia de BELLVER, ben visible davant nostra. 1.000 m. (1,30 h). Des de la masia – restaurant prendrem el camí situat davant del portal i que es dirigeix en direcció N.O. cap al ben visible Tagamanent, fent una suau baixada arribem al COLLET DE SANT MARTÍ, 973 m. (1,40 h) amb les runes de l’ermita homònima. Hi trobem l’ample pista que prové de l’altre extrem de la CALMA. Al mateix coll deixem de banda la pista per prendre el corriol senyalitzat que, en direcció oest, enfila els prats situats al peu de les muralles del cim. Passem pel costat d’una senyal on ens anuncia el perill d’esllavissades. El camí no te pèrdua i esta senyalitzat. Traça una línia lleugerament ascendent que volta al peu de les cingles, fins a un trencall on canviarem radicalment la direcció de la nostra marxa. Continuem pujant fins a les esplanades del cim del TAGAMANENT. 1.059 metres. Runes de l’església de SANTA MARIA. (2,00 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 