De l’antic llogarret de Cerneres, a hores d’ara només en queden unes parets de pedra aquí, una arbres fruiteres i un mur de pedra seca més enllà. Res a veure el què hi havia abans dels anys 40. Al costat nord de la vall, a l’escalf de la solana, els veïns de Cerneres van esgarrapar en el passat petits planells on edificar una dotzena de cases senzilles i terrasses on fer conreus de secà i pasturar el bestiar.
FOTO PAKO CRESTAS
En els anys de postguerra, Cerneres, per la seva ubicació, és va convertir ocasionalment en punt de pas i avituallament de maquis. L’any 1944 va tenir lloc un intens combat entre aquests i la Guardia Civil que els venia buscant des del turó del Castell de Termes.
FOTO PAKO CRESTAS
Passat el combat i donat que la Guardia Civil mai aconseguia resultats efectius a la seva lluita contra els maquis que s’amagaven a Cerneres,m van agafar el relleu els militars. Van baixar a Cerneres traspassant les muntanyes des de Gòsol, i van incendiar les cases que quedaven dempeus, posant de forma abrupta punt final a l’ocupació de la vall. La cruesa de la vida quotidiana especialment als hiverns, la presència de llops i sobretot, el combat amb els maquis s’han mantingut vius en la memòria popular de la contrada, així com també el nom de cada una de les cases.
Sortirem del Plan d’Estan 1.940 m, indret on arribem amb els autobusos que surten a de Benasc i passen per les proximitats de l’Hospital de Benasc. Pugem per bon camí vers l’est fins l’impressionant Forau d’Aigualluts. Seguim vers a l’E.S.E. pel Vall de l’Escaleta, el situat mès a l’esquerra de les dues valls que hi ha per sobre el Forau. Passem per la vora de diferents estanys fins assolir el circ situat al peu del cim, a 2.700 m d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Aquí ja el terreny es completament pedregós però fàcil. Darrers estanys petits dalt del circ. Assolim el Coll de Molieres i d’aquí, per fàcil cresta, assolim el primer tres mil de la travessia. TUC DE MOLIERES, 3.010 m. 4 h de pujada .
FOTO PAKO CRESTAS
Davallem per la Molieres vers a la boca sud del túnel de Vielha. Baixada llarga de uns 1.400 m de desnivell. Comptar 4 hores de baixada. Baixem per una tartera fàcil ben dotada de fites fins als Estanyets de Molieres on trobem un petit refugi bivac.
Per sota els estanys hi ha una bonica i espectacular cascada. Ja per senda ben marcada arribem al fons de la vall. D’aquí anirem per camí ben fressat fins al refugi de Conangles, on farem la 1a nit de la HIGH CAT.
L’antiga església de Sant Martí de les Canals de Catllarí, que fou sufragània de la parròquia de Sant Iscle de Llinars de l’Aiguadora (havia estat parròquia independent fins al segle XIV); és una petita església romànica d’una sola nau, amb la volta esfondrada, i que té un absis semicircular a llevant. L’any 1374 s’hi van fer reformes. A mitjan segle XIX es va enguixar l’interior i s’hi col·locà un retaule neoclàssic que s’ha perdut. El lloc és esmentat al segle XIII i posteriorment formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí.
El paratge és feréstec, abrupte i tancat de muntanyes. Fa anys que el silenci, entenen per silenci la manca de la veu humana, tret de petits lapsus de temps, impera en les Canals de Catllarí. Durant l’estona de la nostre visita només una esquella perduda en la muntanya amb el seu dring anunciava que havia una senyal del treball humà. Les restes de la Casa Gran i de la casa de l’Església romanien oblidades.
El lloc és situat en un enclavament dels vessants occidentals dels rasos de Peguera limitant amb els municipis berguedans de Fígols, Castellar del Riu i el de Guixers que pertany al Solsonès. Estranyat que sigui del municipi de Montmajor quan la seva demarcació resta més avall vaig trobar l’explicació després de consultar diferents dades. L’enclavament d’una superfície de 5,45 m2 va ser comprat per un ric comerciant de Montmajor al s. XIV. La història em crida l’atenció així com la vista de la Casa Gran i les seves arcades i hem decidim tornar una altra dia per fotografiar-la més detingudament i escriure sobre ella i el seu enrunament.
El lloc és documentat des de 1170 fins al s. XIV. El topònim sofreix diferents variants, al 1269 Castaerill, al 1307 Castlarye, al 1705 apareix ja com Catllarí, sense oblidar que al s. XII s’anomena Caslarill.
Als voltants de l’església hi ha les runes de diferents masos dispersos que formaven l’antiga població de Catllarí. Destacant, per les seves proporsiona, la Casa Grossa.
Bonner és un poble abandonat en el terme municipal de Gósol, a 1.320 m. d’altura, que actualment està en ruïnes. Situat sobre uns alts espadats entre Peguera i el Molí de Güell.
Hi destaca l’església de Santa Eulàlia de Bonner, d’una sola nau coberta amb volta de mig punt, i encapçalada per un absis semicircular, a llevant. Tota la edificació va ser sobrealçada d’una manera desproporcionada, motiu que va provocar el seu enderrocament. Formava part del terme casteller de Fraumiu i eclesiàsticament, depenia de l’església de Santa Maria del Castell de Gósol. Bonner és entre la població de Peguera i el Molí d’en Güell.
Aquest estiu posem en marxa el TREKKING HIGH CAT, una exigent travessia d’alta muntanya que enllaça tots els tres mils dels Pirineus de Catalunya, des del Tuc de Moleires a la Pica d’Estats. Trobaràs tota la informació bàsica (recorregut, desnivells, distàncies, allotjaments, preus, serveis) en el següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/high-cat/
Per promocionar aquesta nova ruta obrim un grup de nomès 8 participants del 28 de juny al 4 de juliol del 2020, grup obert en el qual jo hi participaré com a dissenyador de la ruta i gestor de l’agència de viatges Mon Petit. El fet que jo participi en el mateix no representa cap increment de cost. NO ES TRACTA D’UN GRUP GUIAT, ES UN GRUP OBERT-AUTOGUIAT. TOTS ELS PARTICIPANTS HAURAN DE TENIR CONEIXEMENTS BÀSICS PER DESENVOLUPAR-SE EN ALTA MUNTANYA.
Grup molt limitat a l’espera dels quòrums permesos pel donis confinament. Rigorós ordre d’inscripció. Possible canvi de dates consensuat cas que es perllongui la pandèmia i resulta necessari ajornar-la dates posteriors.
29 der juny: Conangles – Bessiberris – Balneari Boi
30 de juny: Punta Alta
1 de juliol: travesia Aigüestortes – Sant Maurici – Ref. Pla de la Font
2 de juliol: Ref. Pla de la Font – Estaon
3 de juliol: Estaon Tavascan
4 de juliol: Tavascan – Pic Sotllo – Pica Estats – Ref. Vall Ferrera
ADVERTÈNCIA: La HIGH CAT es un trekking molt exigent i amb passos tècnics. Requereix d’una molt bona forma física i coneixements bàsics d’escalada. Obligatori assegurança que cobreixi rescats i possibles accidents de muntanya.
Material imprescindible: piolet i grampons, casc, baudrier i material de ràpel.
En cas que us interessi aprofitar la promoció, pot contactar a l’electrònic infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp + 34 615626813.
Introducció: Aquest es el tram nord del GR 83 pel seu pas pel terme municipal d’Arbúcies. Es tracta d’una excursió agradable, relativament planera, però amb un excés de carretera a la part final. Per sort s’ha mantingut el tram de camí que serveix per creuar l’eix transversal sense que ens adonem. A l’arribada a Sant Hilari podem enllaçar el G.R. amb la ruta circular marcada del Nen Jesús de Praga.
Temps: 1 hora i 20 minuts.
Desnivell: 459 metres
Dificultat: Baixa
Punts d’aigua: A Joanet hi ha dues fonts i ja no torbarem cap més fins arribar a Sant Hilari.
Punts de referència: * Poble de Joanet * Can Nofre i Can Sidro * runes de Can Sureda * els Vimeners * Camp de les Planes * les Planes de la Roca * Sot de la Galtera * Torre de la Miranda * Sant Hilari de Sacalm.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Joanet, 550 metres. Petit poblet accessible per vial asfaltat des de la carretera que comunica Arbúcies amb Sant Hilari de Sacalm. A Joanet trobarem la casa rural de la Pallissa. Més informació de l’esmentada casa rural a www.elmolidecanaulet.com.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Joanet, 550 metres. El camí surt justament de la part alta del revolt d’entrada al poble, deixant a la nostra dreta el vial d’accés al cementiri. Rètol. Es tracta d’un senderó de terra que puja s’endinsa pel bosc. Marques de G.R.
0,06 h. Creuem transversalment la carretera. L’altre costat de l’asfalt neixen dos brancals. Seguim recte deixant de banda la pista de la dreta. Marques de G.R.
0,07 h. Deixem la pista per pujar per una senda que surt a la nostra esquerra.
0,14 h. En un replanet trobem una bifurcació. Seguim el camí de la dreta, al poc anem a parar a la carretera, ben visible des de la bifurcació prèvia. Marques de G.R. Seguim l’asfalt vers a la dreta sentit nord. Passem pel costat dels camps llaurats i els masos de Can Nofre i Can Sidro.
FOTO PAKO CRESTAS
0,22 h. Just deixat enrere el vial d’entrada al mas de Can Sidro localitzem un nou camí que deixa la carretera i s’endinsa pel bosc, vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Es el moment de deixar l’asfalt i pujar pel nou camí de terra. Marques de G.R. Al poc passem pel costat de les runes de Can Sureda.
0,29 h. Bifurcació. Prenem el camí de la dreta, sentit nord.
0,30 h. Deixem de banda una nova bifurcació que neix a la nostra esquerra. Seguim tot recte. Marques de G.R.
0,31 h. Estem a tocar de la carretera, de fet un brancal amb una cadena ens separa de la mateixa. Continuarem tot recte vers al nord, de manera paral·lela a la carretera, evitant així un tram d’asfalt.
0,33 h. El corriol va a parar a un nou camí ample que seguirem vers a la nostra dreta. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
0,37 h. Anem a parar a la carretera que seguirem vers a la nostra esquerra, direcció nord, durant pocs metres.
0,38 h. A ma dreta de l’asfalt neix una nova pista que ens convida a abandonar la carretera. De fet es l’accés a una finca particular (els Vimeners) i al poc neix un corriol ascendent a l’esquerra que puja pel bosc al costat dels filat que delimita la propietat particular. Marques de G.R.
0,44 h. Creuem una pista transversal. El camí continua pujant vers al nord. Marques de G.R.
0,47 h. Sortim del bosc i anem a parar de nou a la carretera. Seguirem l’asfalt vers al nord, o sigui, vers a la nostra dreta. Creuem els camps de conreus d’avets del Camp de les Planes. Ara l’itinerari es fa monòton i no te pèrdua possible, al seguir íntegrament el vial pavimentat.
FOTO PAKO CRESTAS
0,57 h. Unió de carreteres. Davant tenim la construcció de les Planes de la Roca. Rètol indicador que ens informa quina es la direcció a seguir per anar vers a Sant Hilari. Seguim la nova carretera vers a l’esquerra. Marques de G.R. continua ara un llarg tram d’asfalt, bastant horitzontal, que ens duu en direcció O.N.O. Passem pel costat del castell d’en Roca.
1,10 h. A l’alçada d’un revolt deixem per fi l’asfalt per endinsar-nos al bosc. Tram de vegetació exuberant. Rètol indicador al naixement del corriol. Creuem el Sot de la Galtera. Bifurcació. Seguim el corriol de la dreta. Marques de G.R.
1,13 h. Deixat enrere el sot, el corriol va a parar a un camí més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot flanquejant sota el mur de pedra de la Torre de la Miranda. Al poc, vorejant la construcció, la senda es transforma en un passeig, la carretera es ben visible al fons.
FOTO PAKO CRESTAS
1,18 h. Anem a parar a la carretera. Se seguim recte enllacem amb la ruta del Nen Jesús de Praga (rètol indicador), per arribar-hi a Sant Hilari seguirem el vial vers a l’esquerra. Estem a tocar del poble, de fet ja hi som a les estivacions.
1,20 h. Sant Hilari de Sacalm. 809 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Volta circular on anirem per diferents orientacions de la muntanya amb les seus corresponents i diversos boscos de fageda, castanyers i coníferes.
Creuem diverses rieres, alguna de les quals conviden a un refrescant bany durant l’estiu. Trobem masos, el moli del Roquer i els vivers de Tortadès.
Temps: 2 hores i 50 minuts.
Desnivell: 226 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 10 quilòmetres 120 metres.
Dificultat: Mitja.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el periple. Si que travessem rierols, si be no es del tot aconsellable proveir-se d’aigua en ells. El millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * La Vileta – Parc dels Arbres * torrent del Barranc del Salt del Bou * mas la Belluga * Riera del Molí Roquer * Riera del Mas Quintà * Bosc de la Barraca * Les Malloles * les Saleres * Collet del Llop * Mas Collell * riera del Molí Roquer * vivers Tortadès * camps del Molí Roquer * La Vileta – Parc dels Arbres.
Punt de partida: La Vileta – Parc dels Arbres. Complex turístic integrat a la natura que te el seu accés des de la carretera GI-541 (que comunica Sant Hilari de Sacalm amb sant Sadurní d’Osormort) per l’ample pista coneguda com la carretera de Vallclara. Accés ben indicat. Més informació a: www.cabanesalsarbres.com
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. La Vileta – Parc dels Arbres. Estan a la recepció agafem el camí que surt tot recte vers al nord, el qual passa a l’esquerra de la casa penjant de “l’òliba” i als pocs metres trobem l’ample pista que ens ha servit d’accés a la Vileta i que ara seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta.
0,03 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim pel brancal horitzontal de la nostra dreta. Al poc passem per sota la casa penjada del “pit roig” i obviem a la nostra esquerra el corriol que puja pel mig del bosc i que es l’accés a altre cases dels arbres, per continuar tot recte per aquesta nova pista.
0,10 h. Passem pel costat d’un mas, deixant a la nostra dreta el vial d’accés al mateix. Seguim per la pista vers al nord per la pista horitzontal.
0,14 h. Bifurcació. Agafem el brancal descendent de la nostra dreta. Seguim un llarg tram de pista sense pèrdua possible, sempre en tendència vers al S.E.
0,30 h. Creuem les aigües del torrent del Barranc del Salt del Bou. Al poc passem per sota la casa del mas la Belluga, que resta per sobre nostre a l’esquerra.
0,35 h. Anem a parar a una cruïlla de pistes. Seguim pel brancal de la nostra dreta deixant a l’esquerra dues pistes que just en aquest punt dibuixen un revolt. Al poc re orientem les nostres passes vers al creuant les aigües de la Riera del Molí Roquer i la Riera del Mas Quintà, que just s’uneixen en aquest punt. Iniciem ara tram de pujada constant.
0,39 h. Bifurcació secundària vers a la nostra dreta que ignorem ser segur pujant tot recte.
0,46 h. Anem a parar a una nova pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra dreta, deixant a l’esquerra un doble brancal. Continuem dons en direcció sud. Estem en un pista bastant ample.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50 h. Deixem a la nostra dreta dos brancals en desús en forma de “V”.
0,52 h. Camí secundari i en desús que davalla des de la nostra dreta i que ignorem per seguir recte.
0,54 h. Bifurcació. Seguim el brancal horitzontal de la dreta, o sigui la pista més ample.
1,04 h. Abandonem la pista ample per pujar vers a la nostra dreta per una pista secundària que comença a guanyar de manera constant descrivint unes grans voltes. Bosc de la Barraca
1,06 h. Bifurcació. Ignorem el brancal de l’esquerra.
1,09 h. Nova bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
1,15 h. Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt. Seguim pel brancal de l’esquerra deixant a la nostra dreta el doble ramal de la corba de la pista.
1,20 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra. El camí es fa una mica més estret i creuem un bonic tram de castanyers joves. Aquest es el sector amb la pista més estreta de tot el periple. Tot hi així es prou evident i còmoda.
1,30 h. Anem a parar a una pista més ample transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent.
1,32 h. Les Malloles. Després d’un tram de suau però constant pujada anem a parar a una cruïlla de pistes. Seguim el brancal de la dreta i comencem un llarg flanqueig pel vessant nord del Turó de la Telleda, obaga coneguda com les Saleres. Bonic tram de fageda.
1,45 h. 1.004 metres. Cruïlla. Sota nostre, ben visible, veiem el mas de la Telleda. Nosaltres agafarem el brancal de la nostra dreta en direcció N.O., deixant a la nostra esquerra una esplanada i obviant la pista que continua recte vers al mas i una tercera que surt encara més a l’esquerra.
1,48 h. Collet del Llop. Bifurcació. Abandonem la pista ample per girar vers a la dreta deixant a l’esquerra una plantació d’avets. Davallem per una sinuosa pista més estreta però còmoda que davalla ja de manera ferma vers al N, tendència N.E.
2,10 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta que continua perdent alçada tot recte. Ja hi som a prop de les aigües de la riera. A l’altre banda divisem el Molí Roquer. Seguim la pista paral·lela al curs de les aigües que no arriba a creuar.
FOTO PAKO CRESTAS
2,22 h. Mas Collell. Anem a parar a la carretera asfaltada GI-541 que seguirem vers a la dreta creuant sobre un poc les aigües de la riera del Molí Roquer.
2,30 h. Deixem la carretera per seguir l’ample pista d’accés a la Vileta que neix a la nostra dreta. Es l’anomenada carretera de Vallclara que es l’accés rodat al parc dels arbres (rètol indicador a la cruïlla). Passem pel mig dels vivers Tortadès i a l’esquerra dels Camps del Molí Roquer, per continuar sense pèrdua possible l’ample pista.
2,50 h.La Vileta – Parc dels Arbres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Mès info per activar reserves envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com ó whatsapp al +34 615626813
REFUGI AMICS DE MONTGARRI
El refugi Amics de Montgarri està situat al poble pintoresc abandonat de Montgarri.
Està situat a l’antiga rectoria del poble, al seu costat de l’església “Mare de Déu de Montgarri”, del S.XVI construït sobre una antiga ermita del segle XII. En els seus entorns sembla que queden algunes ruïnes de l’antic poble.
El refugi està situat a l’extrem nord-est del Valle de Arán, a 7 quilòmetres del «Plà de Beret». Un entorn únic.
Serveis:
habitacions compartides amb llit i calefacció
ducha agua caliente
emissora de ràdio (connectada amb el grup de rescat de muntanya dels pompiers d’val de l’Aran).
restaurant –bar
allotjament 45 places
acceptem tarjetes de crèdit
REFUGE DES ESTAGNOUS
Situat a 2.246 metres al vessant oest del Pic Mont Valier, es utilitzat per pujar aquesta emblemática muntanya per la seva ruta normal.
Situat al cor de la reserva nacional de Mont-Valier, al parc natural regional dels Pirineus d’Ariège, indret de natura salvatge i verge.
Guardat des de principis de juny al primer cap de semana d’octubre. Capacitat 72 places
GÎTE D’ETAPE D’AUNAC.
Situat a 4 km del poble de Seix, aquest establiment és a l’inici de rutes de senderisme o rutes amb rucs.
Situat a 500 m d’altitud, Seix ofereix als amants de l’esport i a tots els amants de la natura una selecció d’activitats i entreteniment importants
Al poble hi trobareu botigues i serveis que pugui necessitar durant la vostra estada.
REFUGI DEL FORNET.
El refugi, situat a la Vall de Bonabé, està rodejat de fauna i flora molt diversa del Parc Natural de l’Alt Pirineu. És un lloc idílic per disfrutar la muntanya realitzant diferents activitats durant tot l’any. S’accedeix al refugi per una pista asfaltada de 4 km des d’Alts illes i per carretera a 15 km d’Esterri, a partir del Pla de Beret a 20 km per pista forestal durant els mesos d’estiu.
A la primera planta es troba a la sala d’estar, el bar i el restaurant.
A la segona planta, el refugi disposa de 24 càmeres distribuïdes en una habitació d’11 llits, dues habitacions de 4 llits i un alt amb 5 matalassos.
La planta baixa està equipada amb nois i quatre dues separades amb aigua calenta.
REFUGI DE GERDAR
El refugi del Gerdar és un punt de partida i de pas ideal per a emprendre moltes rutes de tot tipus -passejades familiars, rutes per etapes, ascensions d’alta muntanya…- al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, tan a l’estiu com a l’hivern.
Concretament el refugi està situat al Pallars Sobirà, al capdamunt de les valls d’Àneu i no només us permetrà aprofitar les seves instal·lacions com si fóssiu a casa sinó que també disposareu del coneixement dels seus responsables, que coneixen com ningú el terreny i us podran orientar i aconsellar de meravella.
El refugi disposa de 5 habitacions de mides diferents (4, 6 i 8 places) equipades amb llits, coixins, mantes i/o edredons. Per tant només cal dur un sac de dormir o sac-llençol. Hi ha 2 habitacions amb lliteres i 3 habitacions amb mansarda al nivell del terra. Els lavabos i les dutxes estan a fora de les habitacions.
Refugi complementari on aconsellem fer la nit prèvia a la travessia
Amb l’esperança de que aquest malson del Corona virus passi més aviat que tard, i confiant que al mes de juny ja hi podrem viure amb certa “normalitat”, organitzem el primer grup obert (i per ara únic grup obert) per fer amb la meva participació com a dissenyador i promotor de la ruta, el que serà la 1a edició integral del trekking NORD SALVATGE.
Les dates escollides seran del 8 al 12 de juliol 2020. Cas que s’hagués d’aplaçar per culpa de la pandèmia, buscarien noves dates segurament ja l’octubre (confiem que no sigui necessari)
Ara per ara el grup màxim serà de 15 persones a expenses dels quòrums que puguin limitar-se en les mesures de des confinament. Per aquest motiu es mantindrà un ordre escrupolós de inscripció, cas que al final el quòrum sigui més limitat.
Introducció: La present excursió ens porta a un indret amb bones vistes panoràmiques, fet ben estrany en aquests paratges on el bosc es molt espès i els arbres de gran alçada, el que fa que gairebé sempre anem ben envoltats de centenars d’arbres que no ens deixen veure més enllà.
Per altra banda l’itinerari procura no perdre ni guanyar massa alçada, per tal de ser més còmode malgrat la seva relativa llarga distància. En mig de bosc, perdudes en el que sembla el “no res” anem trobant petites construccions
Temps: 3 hores.
Desnivell: 209 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 10 quilòmetres 260 metres.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el periple. Cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * La Vileta – Parc dels Arbres * torrent del Sot del Pou * mas de la Comtessa * Bosc de la Comtessa * Sot de Can Gras * Pla de les Mines * Pla de la Gavarra * Pla de la Gavarra * aixopluc de la Cabana * Can Roureda * Pla de la Font del Moro – Refugi de Can Guilla * Collsabena * La Vileta – Parc dels arbres.
Punt de partida: La Vileta – Parc dels Arbres. Complex turístic integrat a la natura que te el seu accés des de la carretera GI-541 (que comunica Sant Hilari de Sacalm amb sant Sadurní d’Osormort) per l’ample pista coneguda com la carretera de Vallclara. Accés ben indicat. Més informació a: www.cabanesalsarbres.com
Itinerari: 0,00 h. La Vileta – Parc dels Arbres. Estan a la recepció agafem el camí que surt tot recte vers al nord, el qual passa a l’esquerra de la casa penjant de “l’òliba” i als pocs metres trobem l’ample pista que ens ha servit d’accés a la Vileta i que ara seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta.
0,03 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim pel brancal horitzontal de la nostra dreta. Al poc passem per sota la casa penjada del “pit roig” i obviem a la nostra esquerra el corriol que puja pel mig del bosc i que es l’accés a altre cases dels arbres, per continuar tot recte per aquesta nova pista.
0,10 h. Passem pel costat d’un mas, deixant a la nostra dreta el vial d’accés al mateix. Seguim per la pista vers al nord per la pista horitzontal.
0,14 h. Bifurcació. Seguim pel brancal superior, o sigui el de la nostra esquerra.
0,17 h. Arribem al costat d’una petita torreta (alçada 953 metres) tot ignorant el brancal ascendent que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, per seguir tot recte seguint el traçat natural del vessant de la muntanya, que torna a re orientar les nostres passes vers al nord.
0,26 h. Creuem les aigües del torrent del Sot del Pou, ignorant tres camins secundaris i mig perduts que neixen a la nostra esquerra, dos d’ells abans de creuar les aigües i un tercer després. Seguim el curs natural de la pista majoritàriament horitzontal que ara re orienta les nostres passes vers al S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,29 h. Creuem una pista secundària de manera transversal.
0,31 h. A l’alçada d’un revolt neixen dos camins vers a la nostra esquerra, en forma de “V” que ignorem per seguir per la pista principal.
0,34 h. Bifurcació. Veiem un cartell que ens indica que la pista inferior es l’accés al mas de la Burgada. Nosaltres seguirem per la pista ascendent de l’esquerra. Al poc divisem entre el bosc i per sota nostre el mas de la Comtessa.
0,38 h. Ignorem un brancal ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra, per seguir tot recte per la pista que ara presenta una pujada suau però constant.
0,42 h. Bosc de la Comtessa. La pista arriba a un replà i fa un canvi de vessant. Passem sota un filat elèctric. Bifurcació a la nostra esquerra ascendent que ignorem i una altre descendent a la nostra dreta, que també ignorarem. Passat a l’altre costat del vessant continuem dons al pujada per la pista ascendent en direcció nord – N.E. Des d’aquest punt podem veure els masos del Bosquet d’Amunt i el Bosquet d’Avall.
0,47 h. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra.
0,50 h. Creuem una pista transversal per continuar guanyant alçada tot recte en direcció E-N.E.
0,55 h. Sot de Can Gras. Bifurcació. Ignorem la pista ascendent de la nostra esquerra.
0,59 h. Pista descendent que surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem tot donant-li l’esquena.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Bifurcació. Ignorem la pista secundària ascendent de la nostra esquerra i seguim per la pista principal.
1,02 h. Nus de pistes. Mena de replà. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció ascendent vers a l’oest, tendència N.O., canviant dons radicalment l’orientació de la marxa. Deixem a la nostra esquerra un doble brancal.
1,06 h. Bifurcació. Seguim el brancal situat més a l’esquerra, que continua guanyant alçada i seria la continuïtat natural de la marxa en direcció O, tendència N.O.
1,16 h. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra una pista secundària per continuar guanyant alçada.
1,18 h. Pla de les Mines. 1.078 metres. Petita esplanada en mig del bosc. Torreta elèctrica a les proximitats. Nova bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta.
1,21 h. Ignorem un brancal que surt a la nostra esquerra per seguir recte en direcció E.-N.E., continuant guanyant alçada de manera suau.
1,24 h. Nova bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra dreta. Creuem ara un tram completament planer.
1,40 h. 1.150 metres. Pla de la Gavarra. Estem a la zona amb màxima alçada del periple. Anem a parar a una pista transversal. Opcionalment la seguirem vers a la nostra dreta tot dibuixant un revolt, ignorant el brancal que neix a la dreta del revolt i anant a buscar una zona de bosc oberta on tindrem bones vistes panoràmiques, per després tornar a pujar al Pla, tot refent les nostres passes.
1,50 h. Després de la visita i el retorn al tram de pista – mirador, estem de nou al Pla de la Gavarra, deixem la pista per la qual hem pujat a la nostra esquerra i al poc trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui, fent un traçat paral·lel però en direcció inversa a la pista per la qual hem accedit al Pla.
1,52 h. Deixem un brancal secundari que neix en perpendicular a la nostra dreta, per continuar tot recte vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
1,55 h. Anem a parar a una pista transversal. Davant nostre tenim l’aixopluc de la Cabana. Seguim la nova pista vers a la dreta.
2,00 h. Una nova pista se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Seguim tot recte vers al O-S.O.
2,03 h. Passem per davant del mas de Can Roureda, que resta a la nostra esquerra.
2,05 h. Una nova pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recta.
2,07 h. Pla de la Font del Moro – Refugi de Can Guilla. Petita casa particular em mig del bosc. Just en front neix una pista en desús descendent que ignorarem. Seguim per la pista principal que tot seguit dibuixa un revolt.
2,10 h. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud. Al poc comencem a prendre alçada.
2,14 h. Bifurcació. Seguim pel brancal descendent de la nostra esquerra.
2,19 h. Ignorem un brancal secundari que neix en diagonal a la nostra esquerra.
2,20 h. Ignorem un brancal secundari a la nostra dreta que es l’accés a una enorme torreta elèctrica. Seguim perdent alçada de manera constant per la pista principal.
2,23 h. Brancal secundari vers a la nostra esquerra que ignorem.
2,25 h. Anem a parar a l’ample pista de Vallclara, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Tram horitzontal.
2,28 h. Collsabena, 983 metres. Passat l’accés al mas, agafem una pista vers a la nostra esquerra, ignorant una immediata bifurcació d’un brancal secundari que davalla pel cor del sot. Seguim dons la pista majoritàriament horitzontal que inicia un llarg flanqueig a mitja alçada del vessant boscos en direcció S.E.
2,30 h. Deixem un camí en desús a la nostra dreta, a partir d’aquest punt la pista que seguim comença a prendre desnivell.
FOTO PAKO CRESTAS
2,42 h. Bifurcació. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’una torreta. Ja estem en terreny conegut i transitat durant la part inicial de l’excursió. Seguim dons aquesta pista vers a la dreta, desfent les nostres passes.
3,00 h. La Vileta – Parc dels arbres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 