Km. 0,0. (107,5) – Des de la
plaça de l’església de Santa Maria de
Moià, on també hi ha la casa museu Rafael Casanova, sortim en direcció nord
pel carrer del carreró, per continuar després vers al N.E. pel carrer del
Passarell (marques de G.R.) que ens durà a les afores de la població.
Km. 0,6. (108,1) – Finalitza
l’asfalt i seguim per una pista de terra, a la nostra dreta tenim el conjunt de
cases de les Illes, que ja
representen el límit urbà de la població de Moià.
Km. 0,9. (108,4) – Bifurcació.
Ignorem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i continuem per la pista principal
en direcció N.-N.E. Taques G.R. i blaves.
Km. 1,3. (108,8) – El
Molí Nou. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra cap al nord. De
seguida trobem l’embassament del molí
noi.
Km. 1,7. (109,2) – Deixem la
pista i continuem per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta en
direcció est. Tram curt de forta pujada. Marques G.R. i blaves.
Km. 2,1. (109,6) – Anem a parar
als Plans del Picanyol on trobem una
pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. (109,7) – Cruïlla.
Rètol indicador. Deixem la pista i prenem la senda que surt vers a la nostra
dreta. Suau pujada. Marques de G.R. i blaves.
Km. 3,3. (110,8) – Després d’un
llarg tram de pujada per un corriol en mig del bosc, creuem una pista
tranversal i el camí en transforma de nou en pista.
Km. 3,5. (111,0) – Estem dalt de
l’anomenat Serrat del Picanyol.
Localitzem un bassa a la nostra esquerra, d’aigües verdoses i que rep el nom de
Bassa del Riu, alhora que neix un
brancal a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció N.E. Terreny bastant
planer.
Km. 4,1. (111,6) – Anem a parar
a un nus de pistes en forma de “X”. Seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció est. Marques G.R. i blaves.
Km. 4,3. (111,8) – Brancal que surt vers a la nostra dreta i que
obviem per continuar tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 4,8. (112,3) – Nova unió
important de pistes. Estem davant de Can
Nespler i Sant Pere de Ferrerons que
resten davant nostre a certa distància. Seguim per la pista de la nostra
esquerra en direcció N.E. Marques G.R. i blaves
Km. 5,1. (112,5) – Localitzem a
la nostra dreta la Bassa de Nespler
i tot seguit deixem a la nostra esquerra un camí secundari. Seguim per la pista
principal en direcció N.E.
Km. 5,9. (113,4) – Pista que
surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la pista
principal. Marques de G.R. i blaves.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 6,5. (114,0) – Passem pel
costat de la creu vermella (més
aviat està pintada de color rosa), la qual resta a la nostra dreta. Seguim per
la pista sense pèrdua possible.
Km. 7,2. (114,7) – Bifurcació.
Cartell indicador. Girem per la pista que la nostra esquerra canviant
radicalment el sentit de la marxa, que ara ens duu vers a ponent.
Km. 7,7. (115,2) – Passem per
davant de la casa Alta, la pista
descriu un revolt i es re orienta vers al N.O.
Km. 8,1. (115,6) – Collet de la Caseta Alta, 987 metres. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la
nostra esquerra prenent direcció oest, tendència S.O. Marques G.R. i blaves.
Km. 8,5. (116,0) – Obviem un
brancal que surt a la nostra dreta per continuar tot recte vers al O.-N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,7. (116,2) – Dolmen de Puig Rodó. Bifurcació. Seguim
per la pista de la dreta en direcció N.O.
Km. 8,8. (116,3) – Nova pista
que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem. Un
cartell ens informa que es tracta d’un accés a una bassa de bombers. Estem en
el tram més enlairat d’aquest quart tram dels senders del 1714. Traspassem per
poc els 1.000 metres d’alçada.
Km. 9,7. (117,2) – Serrat de L’horabona. Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la
pista principal en direcció nord. Ja fa una estona que anem perdent alçada.
Km. 10,4. (117,9) – Brancal que
surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció
nord. Continuem perdent alçada de manera molt suau però constant
Km. 11,2. (118,7) – Coll Sobirà.
Imperceptible coll en mig del bosc. Camí en desús vers a la nostra dreta que
ignorem.
Km. 11,6. (119,1) – Brancal que
se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal i al qual donarem l’esquena
per continuar cap al nord. Marques de G.R. i blaves.
Km. 11,8. (119,3) – Estem a
tocar del poble de l’Estany, de fet
just a l’entrada coincidim amb una bifurcació que ens fa anar en direcció
contraria, coincidint amb un tram del Camí Català de Sant Jaume. Val la pena,
malgrat que em de continuar vers a la nostra dreta en direcció nord,
desviar-nos una estona del camí estricte i visitar el bonic i pintoresc poble
de l’Estany. Conclosa la visita complementària seguirem dons per aquest nou
brancal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 12,1. (119,6) – Bifurcació.
Agafem el brancal de la nostra esquerra, que es el descendent.
Km. 12,5. (120,0) – Surt vers a
la nostra dreta una pista en perpendicular que es la que haurem de seguir en
direcció S.E. Cartell indicador. Creuem el Pla
de la Carrera, amb una ample zona de conreus i pastures a la nostra dreta.
Km. 13,4. (120,9) – Important
nus de pistes i camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció N.E.
Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R.
Km. 14,2. (121,7) – Bifurcació.
Atenció per que la localització del cartell indicador dona peu a confusions.
Caldrà seguir el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció N.E. i
després est.
Km. 14,4. (121,9) – Ignorem una
pista que davalla en diagonal per la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada
vers a llevant.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,5. (122,0) – Creuem una
pista secundària, fruit de la desbrossada de bosc, de manera transversal
Km. 14,7. (122,2) – Bifurcació.
Continuem pel brancal ascendent de la nostra dreta fent un canvi radical del
sentit de la marxa. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R. La pista
dibuixa un marcat revolt i torna a re orientar les nostres passes vers al
E.-S.E. Pujada no massa pronunciada però constant.
Km. 15,3. (122,8) – Serrat Gran de Postius. Traspassem una mena de coll. Important nus de pistes. Cartell
indicador. Seguim per la pista que davalla tot recte vers a l’est i que de
seguida presenta un revolt que re orienta la marxa vers al S.-S.E. Marques de
G.R.
Km. 15,6. (123,1) – Anem a parar
a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
nord. Continuem perdent alçada de manera constant. Cartell indicador.
Km. 16,5. (124,0) – Creuem una
pista de manera transversal, seguint tot recte vers a l’est i continuant el
descens d’alçada. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 16,9. (124,4) – A l’alçada
d’un revolt ignorem un camí que surt a la nostra dreta i girem vers l’esquerra
seguint la pista més ample i evident. Davant nostre divisem el mas de Puigcardó.
Km. 17,0. (124,5) – Nou brancal
que surt a la nostra dreta, que obviem i que resulta ser l’accés al mas. Petita
bassa a la cruïlla. Continuem per la pista principal en direcció N.O. Entrem en
una zona de bosc coneguda com la Baga de
Puigcardó. Marques esporàdiques de G.R.
Km. 17,6. (125,1) – Bifurcació
on trobem una gran bassa d’incendis. Girem vers a la nostra dreta per la pista
descendent que re orienta les nostres passes vers al N.E. Rètol indicador.
Km. 18,8. (126,3) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E.
Cartell indicador. Ja estem a la part baixa de la vall a tocar de la riera que
resta per sota nostre cap a la dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 20,5. (128,0) – Doble
cruïlla una a tocar de l’altre. La primera surt cap a la nostra esquerra i la
segona cap a la nostra dreta. En tots dos casos ignorem les pistes secundàries
i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.
Km. 21,2. (128,7) – Anem a parar
a la carretera BV-4317 que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció N.N.E. Tenim davant nostre el Molí de la Roca. Cartell indicador.
Km. 22,2. (129,7) – Després d’un
bon tram d’asfalt abandonem de nou la carretera per prendre una pista que
davalla uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de
G.R. La nova pista descriu un revolt i es trona a orientar vers al N.N.O. anant
en paral·lel al traçat de la carretera.
Km. 22,7. (130,2) – Travessem
les aigües de la riera de Muntanyola i obviem un brancal secundari que neix a
la nostra dreta.
Km. 23,1. (130,6) – Can Ros Guixer. Arribem a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Cartell indicador.
Km. 23,5. (131,0) – Plans d’Aliberc. Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena per la
nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 23,6. (131,1) – Deixem el
vial pavimentat a l’alçada d’un revolt i continuem tot recte per una ample
pista de terra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques de G.R. Al poc
passem pel costat del conjunt de construccions de l’Aliberc de Baix, que resta a la nostra dreta.
Km. 23,9. (131,4) – Bifurcació.
Cartell indicador. Agafem el brancal de l’esquerra passant per sobre de la riera de Muntanyola. Seguim després de
nou vers al N.E. per una zona molt planera.
Km. 24,4. (131,9) – Bifurcació.
Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra dreta que segueix recte vers al
N.E. i passa pel costat del camp de
futbol municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, que resta a la nostra
esquerra.
Km. 25,0. (132,5) – Proximitats
del poble de Santa Eulalia de Riuprimer.
De fet el traçat de l’itinerari no arriba al poble ja que en aquest punt ens
desviem vers a la nostra dreta per agafar un corriol que continua seguint el
traçat natural de la riera. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 25,3. (132,8) – El senderó
va a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la
nostra esquerra, o sigui en direcció N.E.
Km. 25,5. (133,0) – Se’ns
incorpora per l’esquerra una pista en diagonal que obviem per continuar tot
recte vers al N.E. Al poc passem pel
costat del Molí de Torroella i el Mas de
Torroella que resten a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 25,9. (133,4) – Creuem de
manera transversal una pista. Seguim tot recte cap a llevant. Marques de G.R.
Km. 26,4. (133,9) – Després
d’una curta pujada estem a tocar del mas
de l’Om. Nus de pistes. Panoràmica sobre la plana de Vic i la pròpia
població. Davallem per la pista de la nostra esquerra en direcció E. i després
N.E. Marques de G.R.
Km. 27,3. (134,8) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4316.
Seguim tot recte per un camí que ens endinsa a la vora de la riera del Mèder. Aquest darrer tram ja
forma part dels circuits de la rodona verda de Vic. Cartell indicador.
Km. 27,8. (135,3) – Bifurcació
de camins. Seguim pel de la nostra dreta que es el que discorre al costat de la
riera. Marques G.R.
Km. 28,8. (136,3) – Anem a parar a una pista a les proximitats de
la població de Sentfonts. Cartell
indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 28,9. (136,4) – Masos de Can Rafel i Can Clara, que resten a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el camí de la
nostra dreta que continua seguint el curs natural de la riera del Mèder, la qual sempre es localitza a tocar a la nostra
dreta.
Km. 29,4. (136,9) – Can Faldilla. Ens trobem amb una carretera estreta asfaltada que seguirem vers a la
nostra esquerra per passar per sobre un pont.
Km. 29,5. (137,0) – L’altre
costat del pont abandonem de nou l’asfalt i prenen un corriol que surt cap al N.N.E.
i que discorre de nou pel costat de les aigües de la riera.
Km. 30,0. (137,5) – Can Gassany.
Creuem de nou la riera en el aiguabarreig
de les rieres del Mèder i Sant Joan del Galí, amb l’auxili d’una
passarel·la. Passem immediatament per sota de la carretera C-17 que resta enlairada bastants metres per sobre
nostre. Passem per sota el viaducte on hi ha una bifurcació. Seguim la pista de
la nostra esquerra.
Km. 30,3. (137,8) – Anem a parar
a una vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en lleugera pujada
Km. 30,4. (137,9) – Just abans
d’anar a parar a una carretera que veiem pocs metres per sobre nostre,
localitzem un corriol que surt a la nostra dreta i que torna a anar paral·lel a
la riera del Mèder. Seguim aquest
camí. Rètol indicador. Marques de G.R.
Km. 31,4. (138,9) – Entrem al cas urbà de Vic per l’anomenada
carretera de la Guixa en direcció est, deixant de banda el pont del remei. Girem vers al N.E. pel passeig de Pep Ventura que
discorre paral·lel al riu. Pugem pel passeig de la Generalitat fins a la part
final del Parc de Jaume Balmes.
Km. 32,6. (140,1) – Pujant pel carrer de Santa Maria anem a parar a la Plaça de la Catedral, on hi ha la pròpia catedral de Sant Pere, el Palau Episcopal i el Museu de la Diòcesis de Vic. Indret on finalitza aquest quart tram dels senders del 1714.
Km. 0,0 (86,5) – Des del castell de Talamanca ens endinsem al
casc antic anant pels carrerons situats a ponent de la població, fins a trobar
una pista descendent que neix en direcció sud. Cal seguir aquesta pista per
sortir definitivament d’aquesta petita població.
Km. 0,5.(87,0) –
Font del castell, que resta a la nostra esquerra.
Continuem davallant per la pista que dibuixa un revolt i es re orienta vers al
N.E i després E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,8. (87,3) – Bifurcació.
Cartell indicador. Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per
continuar davallant per la pista vers a l’est. Estem passant per una zona de
bosc coneguda com la Baga del Castell.
Km. 1,2. (87,7) – Indret conegut
com les Llanes. Anem a parar a una
nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit
descendent.
Km. 1,4. (89,9) – Creuem la riera de Talamanca. Abandonem la pista
i pugem pel corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel bosc
en direcció E.N.E. Atenció. Hi ha dos corriols que neixen al mateix punt en
forma de “V”. Cal agafar el situat més a l’esquerra de tots dos, que es
justament el que guanya desnivell de manera més decidida i s’allunya del llit
de la riera. Ve ara un tram relativament llarg de pujada pel mig del bosc. El
camí no te cap mena de marques, però tota l’estona està molt ben fressat.
Aquest bosc es conegut com els Solells
del Molí del Menut.
Km. 2,3. (88,8) – Ens incorporem
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E.
Continuem guanyant alçada però d’una manera molt més pausada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3. (89,8) – Cau de la Guilla. Anem a parar a la part alta de la carena on ens trobem una gran torre
elèctrica i un nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció nord, fem un revolt vers a l’oest i de seguida ens tornem a encarar
vers al nord. Aquest carena boscosa rep el nom de Serra de Mussarra.
Km. 3,5. (90,0) – Brancal que
neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot
recte ves al nord.
Km. 3,7. (90,2) – La Mussarra.
Mas que resta a la nostra esquerra. Brancal que se’ns incorpora també des de la
dreta i que ens fa coincidir de nou amb marques de G.R., en concret del G.R. 3.
Seguim tot recte vers al nord per una pista bastant horitzontal. Cartell
indicador.
Km. 3,9. (90,4) – Camps del Casalot. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques de G.R.
Km. 4,1. (90,6) – Bifurcació a
la nostra esquerra que ignorem per seguir per la pista principal vers al nord.
Km. 4,4. (90,9) – Camps del Francesc. Nova pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Nosaltres seguim vers a
la nostra dreta per la pista de descriu un revolt i que comença a perdre
alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,6. (91,1) – Nus de pistes.
Prenem un camí que fa baixada i que surt vers a la nostra dreta en direcció
nord. Marques G.R.
Km. 4,8. (91,3) – Anem a parar
de nou a una pista després d’un tram de corriol, la qual seguirem en sentit
descendent vers al nord. Marques G.R.
Km. 5,0. (91,5) – Serrat del Llogari. Bifurcació. Cartell
indicador. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.
Km. 5,1. (91,6) – Abandonem la
pista i baixem pel mig del bosc per un corriol amb forta baixada que surt a la
nostra dreta. Marques G.R.
Km. 5,2. (91,7) – Creuem de
manera transversal una nova pista i continuem davallant pel corriol amb
pronunciada i decidida baixada. Marques de G.R. Passem per les roques d’en Luan i el Coll
de la Portella.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8. (92,3) – Anem a parar a
una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.-E.
Km. 5,9. (92,4) – Brancal que
neix en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista
principal vers a l’est.
Km. 6,3. (92,8) – Creuem la
carretera B-124, ja hi som al límit urbà de la població de Monistrol de Calders. Seguim uns quants metres la carretera vers la
nostra dreta, o sigui en direcció est, creuem el pont del Solà i girem vers a
la nostra esquerra per l’avinguda del Doctor Tarrés cap al centre de la vila.
Marques de G.R. i cartells indicadors.
Km. 6,6. (93,1) – Centre de
Monistrol de Carders on trobem l’església
de Sant Feliu, creuem la riera de Sant
Joan pel pont del rector i
encarem un tram de pujada pel carrer del Call per anar a sortir de nou de la
població. Cartells indicadors i marques de G.R.
Km. 6,9. (93,4) – Parc del Serrat. Una vegada a la part alta deixem l’asfalt i prenem una ample pista que
surt en direcció N.E.. Cartell indicador i marques de G.R. Creuem una zona de
bosc coneguda com els Pins del Feliu.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,3. (93,8) – Deixem un
brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra. Passem alhora pel
costat del cementiri que el localitzem a la nostra dreta. La pista, sense
pèrdua possible, ens duu vers al nord, i després vers al N.E.
Km. 7,7. (94,2) – Resclosa de la Païssa. Seguim recte per la pista ample i evident cap al nord, més tard la
pròpia pista presenta un revolt, que ens re orienta les passes vers a l’est.
Km. 8,7. (95,2) – Bifurcació.
Estem a tocar de la cantera de Pomanyà.
Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.-N. Marques de G.R. En
un tram concret veiem una vista en perspectiva sobre la riera i els anomenats Gorgs Blaus, indret força atractiu, que
contrasta amb el paisatge uniforme de bosc de pi de la contrada.
Km. 9,4. (95,9) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. A la nostra esquerra, un
xic per sobre nostre, discorren les aigües de la riera de la Golarda.
Km. 12,3. (98,8) – Mas del Xei.
Bifurcació. Seguim la pista que continua tot recte en direcció est i després
N.E., marques de G.R. Entrem de ple a l’anomenada Vall de Marfà.
Km. 13,3. (99,8) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Comencem a perdre
alçada.
Km. 13,5. (100,0) – Tanca a la
pista. Camí que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem per la pista
(marques de G.R.) en direcció N.O. i després N.
Km. 13,8. (100,3) Mas de Datzira,
que està a tocar a la nostra esquerra. Continuem per la pista. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,2. (100,7) – Creuem les
aigües de la riera de la Golarda.
Atenció, no hi ha pont ni pedres que ens ajudin a fer el creuament de la riera
ens obligarà a mullar-nos els peus si baixa aigua. Continuem per la pista que
ara guanya alçada en direcció S.E.
Km. 14,5. (101,0) – Una pista
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a la
nostra dreta en direcció S.O.
Km. 15,2. (101,7) – Bifurcació
vers a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal, molt
planera, en direcció E.-N.E. Marques de G.R. Aviat passem pel costat del Camps de Marfà.
Km. 16,5. (103,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i
que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a
la cruïlla.
Km. 16,8. (103,3) – Bifurcació
que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la
pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 18,1. (104,6) – Salt Candeler. Estem a tocar de la riera de Castellnou. Bifurcació.
Ignorem el brancal que se’ns incorpora per la dreta i seguim tot recte en
direcció N.-N.E.
Km. 18,3. (104,8) – Creuem el torrent de la Font Candelera. Una pista
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord. Tornem a
guanyar alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 19,3. (105,8) – Vila-rasa. Altiplà des del qual divisem
Moià. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord.
Ample pista que deixa a banda i banda entrades a finques particulars. Marques
G.R.
Km. 19,9. (106,4) – Polígon industrial de Sot d’Aluies.
Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en direcció
N.E., ja hi som a les primeres cases de la població
de Moià.
Km. 20,5. (107,0) – Creuem la carretera N-141c i entrem de ple al
casc urbà de Moià. Passem per la Plaça del Moianès, pugem vers al N.E. pel
carrer Santa Magdalena que dona pas al carrer del Comerç i després al carrer de
Sant Antoni.
Km. 21,0. (107,5) –Església de santa Maria de Moià, centre del poble on hi ha la casa museu Rafael de Casanoves i on finalitza aquests tercer tram dels senders del 1714.
Km. 0,0 (14,9) – Sortim del
mercat del Born i prenem el carrer Comerç vers a la nostra dreta en direcció
N.O. i després N.
Km. 0,6. (15,5) Anem a parar a l’ample passeig dels Països
Catalans, on es recomanable anar per la part central a la recerca de l’Arc de
Triomf, que resta a la nostra esquerra en direcció N.O i es ben visible.
Km. 0,8. (15,7). Arc de Triomf.
Continuem pujant pel Passeig de Sant Joan sempre en direcció N.O. Ample i
evident avinguda.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,5.(16,4)Plaça Tetuan. Creuem la Gran
Via de les Corts Catalanes. Seguim pujant pel passeig de Sant Joan en
direcció N.O.
Km. 2,2. (17,1) Creuem l’avinguda Diagonal i seguim pel
passeig de Sant Joan que en aquesta part alta hi presenta una zona de vianants
ample a la part central.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,2. (18,1) Part alta del
Passeig de Sant Joan, seguim vers a la nostra dreta Travessera de Gràcia per girar de nou vers a l’esquerra pel carrer
Escorial.
Km. 3,3. (18,2)Plaça Joanic. Seguim pel carrer que
segueix en diagonal vers a la nostra dreta en sentit nord i que es el carrer Pi
i Margall.
Km. 3,9. (18,8) Abandonem el carrer Pi i Margall a la part alta
del mateix, per girar vers a la nostra esquerra pel carrer de Sardenya.
Km. 4,2. (19,1) Creuem la Ronda
Guinardó. Estem al costat del camp del
Club esportiu Europa que resta a la nostra esquerra. Continuem en direcció
N.O. pel carrer Sardenya.
Km. 4,4. (19,3)Plaça de Sanllehy Creuem l’avinguda
Verge de Montserrat i seguim pel carrer ascendent que surt en diagonal vers al
N.O. i que es el carrer de Miquel de Sant OIiver.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. (19,6) Bifurcació de
carrers, seguim pel de la nostra dreta, pujant en direcció N.N.O. pel carrer
d’Albert Llanas. A la part alta el carrer passa dir-se Ramiro de Maeztu. Entren en una plaça en mig
de edificis amb unes amples escales a la part central, pugem per les mateixes,
creuem la carretera del Carmel i seguim guanyant alçada vers al N.E. per unes
altres escales molt mes estretes.
Km. 5,2. (20,1)Punt
Alt de les Delícies. Cota màxima que assolirem durant la travessa urbana de
la ciutat de Barcelona. Seguim vers al nord pel carrer del santuari si be de
seguida girem vers a la nostra dreta pel carrer de Gran Vista.
Km. 5,3. (20,2) Girem vers a la
nostra esquerra per encarar un carrer de forta baixada, que s’orienta vers al
nord i que es el carrer Conca de Tremp.
Km. 5,6. (20,5) Girem vers a la
nostra dreta pel carrer de l’Arboç.
Km. 5,7. (20,6) Anem a parar a
la Rambla del Carmel, per la qual davallarem vers a la nostra esquerra en
direcció nord.
Km. 6,1. (21,0) Estem a la boca nord del túnel de la Rovira. Seguim uns quants metres cap al
nord fins que podem creuar carrer de les Ciències per anar per la vorera de la
dreta. Seguim sempre en direcció nord i continuem perdent alçada.
Km. 6,6. (21,5) Al final del
carrer de les Ciències, amb la seva rambla central, hi trobem al marge dret una
passatge amb escales per on haurem de baixar (passatge de Tossa) per a creuar
en carrer Lisboa i seguir en direcció N.O. per carrer Porto. Continuem pujant,
ara pel lateral dels anomenats Parcs de
les Rieres d’Horta, en concret pel vial lateral de la dreta que rep el nom
de carrer de Jerez que passa a dir-se el camí de l’església a la part alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,4. (22,3) Part alta del
jardins de la Riera d’Horta. Seguim per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya,
primer vers al N.E. i després cap al nord. Passant per davant del famós
restaurant del mas de Can Cortada.
Km. 7,8. (22,7) Passem les rondes (B-20) per un pas soterrani.
Justament al ser-hi al costat nord de les mateixes, encara essent a un nivell
d’alçada inferior, i trobem un petit corriol amb forta pujada a la nostra
esquerra que pujarem uns poc metres per anar a parar a una zona de jardins i
aparcament de terra. Seguint en direcció est arribem al lateral de Velòdrom d’Horta. Pugem pel carrer dels
Germans Desvalls.
Km. 8,3. (23,2)Parc del Laberint. Trobem la primera
senyal del G.R.6, amb un cartell que ens
indica que, alhora, estem al camí de Sant Jaume. Continuem pujant pel carrer
del Germans Desvalls, deixant la porta del parc de laberint a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,6. (23,5) Final de
l’asfalt. Continuem pujant per l’ample pista de terra vers al N.O. Al poc
deixem a la nostra dreta una escola, el centre educatiu Can
Llupià.
Km. 8,8. (23,7) La pista en
converteix en camí. Bifurcació. Deixem l’esmentat camí i pugem per una drecera
que surt en diagonal vers a la nostra esquerra amb forta pujada. Marques G.R.
Cartell indicador. Al poc anem a parar a un altre corriol transversal que
seguirem vers a la nostra esquerra i als pocs metres el corriol descriu un nou
revolt ascendent, re orientant-se cap l’oest i guanyant alçada de manera
constant al costat d’un tancat en xarxa que resta a la nostra esquerra. Segon
rètol indicador al darrer revolt. Marques de G.R. Seguim durant una bona estona
el corriol ben marcat i evident, deixant a la nostra dreta el turonet que
sustenta les restes del Castell de
Fortí.
Km. 9,7. (24,6) Traspassem un
mena d’aresta. Estem a tocar del Turó
del Trac. Estem sota una gran torre elèctrica. Creuem un camí transversal i
seguim per un camí ample i evident en constant pujada vers al N.O. Rètol
indicador a la cruïlla de camins. Marques G.R.
Km. 9,9. (24,8) Anem a parar a
una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Suavíssima pujada.
Km. 10,0. (24,9) Deixem a la
nostra dreta una pista que surt en perpendicular i seguim tot recte en direcció
O.N.O.
Km. 10,3. (25,2) Deixem la pista
per pujar per un estret i marcat corriol que neix vers a la nostra dreta i que
s’enfila amb força pel mig de la vegetació de matolls en direcció N.O.
Km 10,5. (25,4) Pas del Rei, 404
metres. Traspassem la carena creuant un corriol de manera transversal i
començant a davallar pel mig del bosc en direcció N.O. Marques G.R.
Km. 10,9. (25,8) La senda va a
parar a una pista que seguirem en direcció oest, deixant a dreta i a esquerra
dos brancals. Rètol indicador. Tram amb lleugera baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km 11,0. (25,9) A l’alçada d’un
revolt, i malgrat que les indicacions del cartell indicador de la cruïlla ens
informen que el G.R. es per la drecera que neix en profunda baixada vers a la
nostra esquerra, ignorarem l’esmentada indicació per continuar per la pista de
la nostra dreta (camí de la carena). Una cadena barra el pas de vehicles. La
pista es converteix en poc en un bonic camí en mig del bosc que seguint la part
alta de la serra, davalla de manera constant vers al N.O., alternant trams
horitzontals amb curts trams de baixada. Estem flanquejant pel vessant S.O: del Turó
de Sant Medir.
Km 11,4. (26,3) Se’ns incorpora
un corriol en diagonal per l’esquena per la nostra dreta. Seguim tot recte pel
camí de dalt de la carena en direcció N.O.
Km 11,6. (26,5) Trencall vers a
la nostra esquerra que deixa la carena i per desnivell amb decisió. Cartell
indicador. Deixem el camí de la carena i davallem per aquest corriol de
pronunciada baixada vers a l’oest, tendència S.O. Antigues marques de G.R., la
majoria de les quals estan pintades a sobre per dissimular-les.
Km. 12,3. (27,2) Riera de Sant Medir. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció nord. Aquí coincidim amb les noves marques de G.R. Cartell indicador.
En poques passes deixem a la nostra dreta la Font de Can Servà.
Km. 13,3. (28,2) Una pista surt
vers a la nostra dreta, la qual ignorem per seguir tot recte en direcció nord.
Cartell indicador. Marques G.R. (només als cartells)
Km. 13,5. (28,4) Un corriol neix
a la nostra esquerra. L’obviem i seguim davallant per la pista vers al nord.
Cartell indicador.
Km. 13,6. (28,5) Novament un
camí ascendent que ignorem surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuem
per la pista que al poc arriba al mas de Can
Borrell. Revolt per a l’esquerra per flanquejar l’esmentada construcció.
Km. 13,8.(28,7) Pista transversal situada al costat del mas. Seguim la
mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.O., al poc, just passat el mas,
trobem una nova pista vers a la dreta que ignorem per seguir tot recte en
direcció N.O. i després N. Ambdues bifurcacions estan molt properes i tenen els
seus respectius cartells indicadors. Seguim pel G.R.
Km. 14,3. (29,2) Una nova pista
se’ns incorpora per l’esquena per la nostra dreta. Seguim recte en direcció
nord. A la nostra dreta divisem els camps
del Borrell.
Km. 14,6. (29,5) Pista que neix
a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal que ara es re
orienta vers a l’oest. Cartell indicador. Seguim pel G.R.
Km. 15,0. (29,9) Un corriol neix
en diagonal a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal vers
a l’oest. Al poc creuem les aigües de la riera
de Sant Medir i ens situem al marge dret de les aigües.
Km. 15,5. (30,4) Un nou brancal
neix en perpendicular a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte
vers a l’oest.
Km. 15,7. (30,6) Pi d’en Xandri.
Arbre catalogat. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.
Cartell indicador. Seguim tot recte per l’ample i evident pista vers a l’oest.
Km. 16,2.(31,1) Plaça del Rotary Internacional. Entrem ja a la zona urbana
de Sant Cugat de Vallès, deixant
enrere la pista de terra per caminar per carrers pavimentats. Girem vers a la
nostra dreta i seguim per l’avinguda de les corts Catalanes fins a una zona de
parc (Parc de la Pollancrera) on girem
car a la nostra esquerra per agafar l’ample carrer Puig i Cadafalch en direcció
oest. Més tard el carrer passa de denominar-se Rambla de Celler, la qual finalitza
en una rotonda (just on hi ha el Celler Cooperatiu). Girem vers a la dreta i
seguim per carres Sant Medir que ens porta a la Plaça Octàvia, on trobem el Monestir de Sant Cugat, centre de la
població. Durant el trànsit urbà hi ha marques de G.R. i dels senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 17,8. (32,7) Monestir de Sant Cugat. Aquí neix el camí del Monjos, el P.R. que haurem de seguir fins al
cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Seguim vers a l’oest pel carrer Major
fins a la Plaça de Pere sant, en la mateixa direcció seguim pel carrer de Sant
Domènech per creuar en perpendicular el carrer de Sant Magí. Seguint recte vers
a l’oest, tendència N.O:, el carrer es fa més ample. Estem al Passeig de la
Creu que va a morir a la Plaça Rafael Casanova. Girem vers a la nostra esquerra
per buscar un carrer paral·lel que seguim de nou vers a la nostra dreta en
direcció N.O., el nou vial rep el nom de Avinguda Rius i Taulet, la qual passa
per sobre la línia de ferrocarrils. Més tard el carrer es bifurca en forma de
“V” a l’alçada de la Plaça de Sant Domènec. Seguim el vial de la dreta, que es
diu Avinguda Graells fins a l’alçada d’una petita plaça on trobem un rètol
indicador. Durant tot aquest trajecte urbà hi ha marques de P.R. i dels senders
del 1714.
Km 19,4. (34,3) carrer Victor
Català. Malgrat que la retolació i les marques de G.R. ens aconsellen girar
vers a la nostra dreta, seguim tot recte per l’ample avinguda Graells en
direcció N.O. Anem a parar a una avinguda encara més ample que seguim vers a la
nostra dreta en direcció nord.
Km. 20,0. (34,9) Rotonda. Seguim
en direcció N.O. per l’avinguda de la Clota.
Km. 20,3. (35,2) Segona rotonda.
Seguim en la mateixa direcció. Ja estem de nou a les afores de la població.
Creuem una zona semi-urbana on hi trobem de nou camps oberts.
Km. 20,5. (35,4) Tercera rotonda.
Estem a tocar del mas de Can Delaire
que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i creuem per sobre un pont
l’autopista AP-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 20,7. (35,6) Al costat nord
del pont per sobre l’autopista trobem una quarta rotonda, on coincidim de nou
amb les marques del P.R. del camí del monjos, seguim vers a l’oest cap a les 9h
en el sentit del rellotge de la rotonda i de seguida dibuixem un revolt que ens
re orienta de nou vers al nord. Transitem ara per una vial asfaltat però fora
ja del nucli urbà, entre camps i naus. A la nostra esquerra i trobem el polígon industrial de Can Graells.
Km. 21,7 (36,6) Deixem a la
nostra esquerra l’institut japonès. Bifurcació. Deixem per fi l’asfalt i seguim
per la pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell
indicador. P.R. del camí dels monjos.
Km. 22,3. (37,2) Bifurcació.
Seguim la pista principal que es la de la nostra dreta que segueix recte en direcció
nord.
Km. 22,7. (37,6) Se’ns incorpora
una pista per la nostra esquerra. Seguim vers al nord. Marques P.R.
Km. 22,8. (37,7) Important nus
de pistes. Cartell indicador. Seguim recte en tendència al N.E., guanyant
alçada i deixant dos brancals a la nostra dreta i un altre a la nostra
esquerra. Marques P.R.
Km. 23,3. (38,2) Anem a parar a
una pista tranversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.
Cartell indicador. Marques P.R. Mica en mica va canviant la nostra orientació
de la marxa i ens tornem a dirigir vers al N.O. Zona bastant planera que
discorre pel mig del bosc.
Km. 23,6. (38,5) Travessem en
perpendicular una pista. Seguim tot recte vers al N.O.
Km. 23,8. (38,7) Una pista que
obviem se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques
P.R.
Km. 23,9. (38,8) Anem a parar a
una zona urbanitzada, de nou trepitgem asfalt. En concret es la urbanització de Can Barata. Seguim el
vial descendent i recte vers al nord. Marques de P.R. i senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 24,3. (39,2) Creuem de
manera transversal la carretera C-1413a.
Seguim tot recte, de nou per una pista de terra, ara guanyant alçada i sempre
cap al nord. Cartell indicador. A ma esquerra resta la construcció coneguda com
la Torre Blanca.
Km. 24,5. (39,4) Important nus de pistes, Seguim en direcció
N.O. deixant a la nostra dreta dues pistes i a la nostra esquerra dues més.
Marques P.R.
Km. 24,9. (39,8) Anem a parar a
una pista tranversal. Un camí se’ns incorpora per l’esquena. Seguim la nova
pista cap a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.
Km. 25,2. (40,1) Neix una pista
vers a la nostra dreta i als pocs metres una segona vers a la nostra esquerra.
Obviem totes dues i seguim recte per la pista principal vers al N.O. Marques
P.R.
Km. 25,4. (40,3) De nou ens
trobem amb pistes secundàries que neixen a banda i banda de la pista principal,
en concret un primer brancal a la nostra dreta i immediatament dos més en forma
de “V” a la nostra esquerra. Abandonem les pistes i seguim per un camí ample
que puja tot recte vers al N.O. guanyant alçada de manera decidida.
Km. 25,6. (40,5)Serra de Galliners. Cota.
Unió de pistes (de fet la pista que procedeix per la nostra esquerra es la
mateixa que em abandonat en l’anterior cruïlla). Seguim vers a la nostra dreta
en direcció nord. Cartell indicador. Alta torreta elèctrica en aquest punt.
Km. 25,7. (40,6) Bifurcació.
Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques P.R.
Km. 25,8. (40,7) Se’ns incorpora
per la nostra dreta una pista que ignorem per continuar tot recte en direcció
nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 25,9. (40,8) Brancal que
surt en perpendicular per la nostra esquerra i que obviem per seguir per la
pista principal vers al nord.
Km. 26,1. (41,0) Successió de
brancals on trobem 3 cartells indicadors gairebé enganxats. En concret deixem
tres camins a la dreta i dos a l’esquerra. Seguim tot recte en tendència al
N.O. Marques de P.R. Suau pujada.
Km. 26,5. (41,4) Quan tornem a
davallar ens trobem una nova bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Marques
P.R.
Km. 26,7. (41,6) Anem a parar a
una nova zona urbanitzada. Son les afores del Barri de les Fonts. Seguim
en direcció N.O. pel carrer Líbia.
Km. 26,8. (41,7) Abandonem
momentàniament l’asfalt per seguir per un corriol que neix a la nostra dreta en
diagonal i que dona l’esquena a una de les construccions perifèriques de la
urbanització per passar per la seva dreta. Marques P.R.
Km. 27,0. (41,9) Tornem de nou
al vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim cap a la nostra dreta vers al nord
pel carrer d’Egipte. De seguida perdem alçada.
Km. 27,2. (42,1) Davallem per
unes escales (marques P.R.) i anem a parar a una ample avinguda que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció nord. Es tracta de l’avinguda d’Àfrica que
continua perdent alçada. Cartell indicador.
Km. 27,8. (42,7) A la part baixa
de l’avinguda, just quan estem a punt d’arribar a una rotonda i quan localitzem
un parc o plaça a la nostra esquerra, abandonem de nou l’asfalt i seguim per
un petit corriol que neix a la nostra
dreta en diagonal. Cartell indicador. Transitem al costat dels conreus dels
grans Plans de Can Sabater del Torrent,
que resten a la nostra dreta. La pista passa pel costat d’una benzinera i es re
orienta vers a l’est discorrent paralel.la al important eix viari de la C-58.
Perdem alçada a la recerca del pas sota nivell que ens permetrà passar per sota
l’autopista.
Km. 28,7. (43,6) Boca sud del
pas sota l’autopista C-58. Creuem
per dins del túnel vers al nord.
Km. 28,8. (43,7) Boca nord del
túnel. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra que torna a
discórrer paralel.la a l’autopista, però ara vers a l’oest i pel costat oposat
de l’eix viari. Tram pavimentat
Km. 29,3. (44,2) Bifurcació.
Deixem el paviment i seguim la pista de la nostra dreta. Cartell indicador.
Caminem ara en direcció est, tendència N.E. Suau baixada.
Km. 29,5. (44,4) Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O.
Suavíssima però constant pujada.
Km. 29,8. (44,7) Nova
bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 30,5. (45,4)Camps del Bellots. Creuem una pista de
manera transversal seguint tot recte en direcció N.O. Cartell indicador. Estem
al P.R. del camí dels monjos.
Km. 31,0. (45,9) Deixem a la
nostra dreta una pista secundaria per continuar vers al nord.
Km. 31,2. (46,1) Deixem a la
nostra esquerra una pista secundaria per continuar vers al nord.
Km. 31,3. (46,2) Proximitats del
mas de Can Torroella (que resta a la
nostra esquerra). Girem vers a la nostra dreta a la recerca d’un pont que ens
permetrà traspassar el nou important eix viari que trobem, que es tracta de la
carretera N-150.
Km. 31,6. (46,5) Passem per
sobre la carretera N-150 amb l’auxili
d’un pont. Una vegada a l’altre banda del vial seguim per la vorera vers a
l’oest, passant pel costat del tanatori de Terrassa. Just per aquest indret
entrem a la població de Terrassa,
tornant a fer un nou tram de travessia urbana.
Km. 31,9. (46,8) Girem ver a la
nostra dreta pel carrer del camí del Monjos en direcció nord. El carrer del
camí del monjos va a parar i mor al carrer Saragossa que seguim en diagonal
vers a la nostra dreta. Marques de P.R. i de senders del 1714
Km. 32,7. (47,6) Plaça de Vilardell.
Rotonda. Seguim en direcció nord tot recte pel carrer d’Àlaba. Ample avinguda
que finalitza en una nova rotonda. Marques de P.R. i de senders del 1714
Km. 33,2. (48,1) Passem per
sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont. Seguim ara per una pista
horitzontal de sorra que es just la perifèria de la població. A ma esquerra
tenim edificis i a ma dreta els boscos del Camp
del Roure. Seguim vers al nord. Marques de P.R.
Km. 33,6. (48,5) Tornem de nou a
la zona urbana i a caminar per carrers. Girem vers a la nostra esquerra en
direcció O.S.O. seguint pel carrer d’Amposta fins una nova rotonda on girarem
vers a la dreta per seguir pel carrer del Mont Perdut, de nou en direcció nord.
Tres carrers després girem vers a la nostra esquerra pel carrer de Sierra
Nevada cap a l’oest. Bifurcació en forma de “V” seguim el carrer de la nostra
dreta (carrer Cervera) per girar de nou vers al nord, o sigui vers a la dreta
pel carrer de Reus que seguirem fins al final. Marques de P.R. i dels senders
del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 34,7. (49,6) Anem a parar a
una avinguda ample que torna a ser el perímetre de la ciutat. Es en concret en
carrer Ibáñez de Ardecoa que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Cartell indicador.
Km. 35,0. (49,9) Un corriol surt
vers a la nostra dreta en direcció nord creuant el marge dret del carrer (marge
no edificat) i entrant de ple en una zona de terraplens on localitzem el mas de
Can Montllor. Seguim per una pista
planera. Marques de P.R. Cartell indicador.
Km. 35,2. (50,1) Anem a parar a
una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.
Cartell indicador.
Km. 35,3. (50,2) Nova
bifurcació. Seguim ara vers a la nostra dreta re orientant la marxa vers al
N.N.E. Cartell indicador. Marques P.R. Seguim per un corriol de terra per
terreny força planer.
Km. 35,6. (50,5) Anem a parar a
una rotonda on tornem a trepitjar asfalt. Seguim en direcció O.N.O. per l’ample
Avinguda de Font i Sagué. Estem al polígon
industrial de Can Petit. Aquest tram es una pica desangelat. Marques de
P.R. i de senders del 1714.
Km. 36,1. (51,0) En un punt
sense cartell indicador neix una pista vers a la nostra dreta que descriu un
revolt i fa pujada. Passem pel costat del mas de Can Petit que queda a la nostra dreta. Atenció per que en aquest
punt tampoc no abunden les senyals de pintura i pot resultar relativament fàcil
passar de llarg la desviació. Seguim per camps llaurats vers al nord, seguint
un corriol que discorre paral·lel a un llarg mur que resta a la nostra
esquerra.
Km. 36,6. (50,5) Al finalitzar
el mur anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció N.O. Poques marques de P.R. Passem al costat de la finca
de Santa Magdalena de Puigbarral que
resta a la nostra esquerra.
Km. 36,9. (50,8) Davallem per
unes escales i seguim per una nova pista vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 37,7. (52,6) La pista va a
morir a la carretera d’accés, just a l’inici de la zona urbana de la població de Matadepera. Seguim per l’anomenada
carretera de Terrassa (que aquí ja forma part d’un carrer 100% urbà) en
direcció nord. Seguim la carretera per passar per davant de l’Ajuntament.
Marques P.R. i senders 1714.
Km. 38,5. (53,4) Església de Sant Joan de Matadepera. Centre del poble.
Seguim vers a la nostra esquerra pel carrer de Sant Joan en direcció N.O.. Més
tard anem a parar al carrer de Sant Llorenç que seguirem vers al nord. Passem
per la plaça de Sant Jordi, moment a partir del qual el vial canvia de nom i
hem de continuar pel carrer de Jaume Faura. A l’alçada del pavelló municipal
girem vers a la dreta i de seguida de nou a l’esquerra per continuar també vers
al N.O. pel carrer Ramon Llull. Al segon carrer girem de nou a la dreta,
cartell indicador, i seguim recte vers al N.N.E. pel carrer de Mossèn Jacint
Verdaguer. A la part alta, quan ja estem tocant la riera, girem vers a la
nostra esquerra per travessar la zona urbanitzada de Can Prat. Estem ja a punt de sortir del casc urbà. Tot aquest
entrellat de carrers tenen indicacions, tant de marques de P.R., dels senders
del 1714 i de cartells.
Km. 40,0. (54,9) El carrer
asfaltat deixa pas a una ample pista de terra. Entrem al bosc abandonant la
zona urbana de Matadepera, si be a continuació ens ficarem de pel en una
grandíssima zona de urbanitzacions on la edificabilitat es més dispersa. Ara
per ara seguim per la pista en direcció nord tenint a la nostra dreta el torrent del Salt (normalment eixut).
Km. 40,1. (55,0) Deixem l’ample
pista i prenem un corriol de forta pujada vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Anem per la drecera pel mig del bosc. Marques P.R. Cartell indicador a la
bifurcació.
Km. 40,4. (55,3) Anem a parar a
un vial asfaltat. La zona de connexió del sender al carrer està un xic en
precari, ja que es nota que l’anterior camí ha estat desviat pel tancament
d’una finca particular. Anem a parar a una cruïlla de carrers en forma de “Y”
invertida. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i pugem per una forta pujada amb
unes escales de pedra a la part inicial. Orientem les nostres passes vers Al
nord.
Km. 40,6. (55,5) Anem a parar de
nou a un carrer asfaltat de la urbanització que seguim igualment vers al nord
en sentit ascendent. En concret es tracta del carrer de Girbau.
Km. 40,9. (55,8) Cartell
indicador. Deixem de nou l’asfalt i prenem una pista que neix vers a l’est,
tendència N.E. i que al poc dibuixa un revolt. Estem al Serrat del Monjos. Marques P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 41,3. (56,2) Bifurcació.
Seguim el brancal de l’esquerra. Cartell indicador. Continuem per una pujada
constant per una mena de tallafoc, a la nostra esquerra i trobem diferents
edificacions que son el límit de la zona urbanitzada.
Km. 42,0. (56,9) Anem a parar de
nou a l’asfalt, en concret al carrer Dalmau que seguirem uns pocs metres vers a
la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 42,1. (57,0) Abandonem de
nou l’asfalt i prenem un camí ascendent que neix en direcció N.E. Passem tal
vegada pel marge dret de les edificacions limítrofes de la urbanització Cavall Bernat. Forta pujada, a la part altra hi trobem
un dipòsit.
Km. Se’ns uneix
un camí per la nostra dreta. Seguim guanyant alçada de manera decidida vers al
nord. Marques de P.R. Entrem dins de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i Serra de l’Obac.
Km. 42,3. (57,2) Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques de P.R. Cartell
indicador. Estem molt a prop del cingle, en concret de la Roca de les Onze Hores. Puguem per unes ziga zagues per una canal
enclotada i boscosa, amb camí molt ben fressat (a trams empedrat) pel vessant
est del conjunt de parets, trobant un pas feble.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,9. (57,8)Pla dels Escorpins. Bones vistes
panoràmiques sobre la plana del Vallés, amb el ja llunyà Collserola de teló de
fons. El camí, molt ben traçat va guanyant alçada vers al nord. A partir
d’aquest moment ja desapareix les marques de pintura i el P.R. està indicat per
estaques localitzades en punts estratègics o pels propis cartells indicadors.
Km. 43,2. (58,1) Proximitats de
la Cova de la Dona Morta. Creuem de
manera transversal un camí. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció
nord.
Km. 43,5. (58,4)Pi del Vent. Bifurcació. Seguim el
brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc ens trobem un altre
corriol que surt vers a l’esquerra i que ignorem per continuar pujant pel camí
empedrat, fins assolir els plans propers a la Roca Foradada de Can Pobla.
Km. 43,9. (58,8) Bifurcació.
Deixem a la nostra esquerra el camí que duu vers al proper avenc de Can Pobla.
Seguim pujant vers al nord. Estaques indicadores del P.R.
Km. 44,3. (59,2) Nova
bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i pugem fent ziga zagues per
pujar pel camí empedrat fins a l’altiplà de Roca Colom.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 44,8. (59,7)Cim de la Mola. 1.103 metres, on trobem
el santuari deSant Llorenç de Munt. Indret on finalitza el camí del Monjos, o
sigui el P.R. C-31. A partir d’aquest moment caldrà seguir les marques de S.L.
(verdes i blanques). Davallem del curiós cim de la Mola (amb forma de pastís
gegant) seguint la senda ben traçada i evident vers al N.O. que descriu una
gran “Z” per davallar per un grau situat entre les coves de de l’alzina i la de
la sargantana. Caminem sota una cingle fins al proper collet situat al nord del
cim.
Km. 45,8. (60,7) Coll del Morral del Drac. 957 metres.
Davallen corriols a banda i banda, nosaltres seguim per la senda que discorre
per la zona alta de la carena en direcció N.O. i després nord, guanyant de nou
alçada de manera molt suau. Camí molt ample i evident. Estaques amb marques de
S.L. (verdes i blanques). Caminant pel mig del bosc passem a tocar del Turó d’en Griera i el Turó del Boc, ambdós a ma dreta.
Km. 47,1. (62,0) Pla dels Ginebrons. Surt cap a la nostra dreta un corriol cap els Òbits, el qual ignorem
per seguir cap al nord fent un tram de pujada. Indicadors de S.L.
Km. 47,5. (62,4) Collet dels Tres Termes, on acabem aquesta fase de pujada. Creuem un corriol de manera
transversal i seguim per dalt de la carena i pel mig del bosc en direcció nord.
Km. 48,5. (63,4) Passem pel
costat del Roure del Palau, arbre
monumental. Seguim per l’ample senda en mig del bosc en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 49,2. (64,1) Coll d’Eres,
942 metres, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall. Davant tenim
l’arrodonit Montcau el qual no caldrà assolir, ja que davallem per l’ample camí
que segueix vers a la nostra esquerra en direcció oest i després N.O. Amplíssim
camí sense pèrdua possible, bastant planer però que mica en mica perd
desnivell.
Km. 50,4. (65,3)Coll d’Estella. 912 metres.
Neix a ma dreta un corriol indicat que resulta ser una de les altres pujades al
Montcau, continuem per l’ample pista vers al O, tendència S.O.
Km. 50,8. (65,7)Coll de les d’Estenalles, on trobem una
caseta d’informació del Parc. Creuem la carretera i coincidim de nou amb les
marques del G.R. (vermelles i blanques), en concret del G.R. 5 que puja per
unes escales per agafar un corriol que ens continua duent vers a ponent.
Km. 51,4. (66,3) Després d’un
curt tram de pujada anem a parar a un corriol transversal i horitzontal que
seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R. Estem a la Serra de la Mata.
Km. 51,6. (66,5) Anem a parar a
una pista a l’alçada d’un revolt molt a prop de la Casa de la Mata i l’església de Sant Jaume. Malgrat que
cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció S.O., val la pena desviar-se
uns quants metres vers al S.E. i visitar el Mas de la Mata on hi ha l’oficina
del Parc de Sant Llorenç i Serra de l’Obac.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 51,9. (66,8) Replà situat
davant del gran Mas de la Mata,
tornem desfent les nostres passes fins a la darrera cruïlla.
Km. 52,2. (67,1) Essent de nou
al traçat estricte del G.R., continuem la pista vers al S.O.
Km. 52,3. (67,2) passem pel poc
marcat Coll del Vent, ja em donat
l’esquena a l’església de Sant Jaume que es localitza dalt del turonet que em
flanquejat per la seva dreta. Seguim l’ample camí sense pèrdua possible, en
conjunt bastant planer. Bifurcació secundària a la nostra dreta que ignorem.
Km. 52,5. (67,4) Travessem una
pista por marcada. Seguim pel camí principal per dalt de la carena en direcció
S.O.
Km. 52,8. (67,7)Coll de la Geganta. El camí canvia
gradualment de direcció i es re orienta vers al O.N.O.. A poc més d’un centenar
de metres creuem de nou un camí transversal, continuant de manera evident per
l’ample camí de la carena.
Km. 53,5. (68,4)Carena de la Castanyera. Bifurcació.
Deixem un camí que surt a la nostra dreta per seguir el camí que davalla vers a
la nostra esquerra. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 54,3. (69,2)Coll de Boix. Es el moment d’abandonar
el G.R. i prendre el camí indicat amb estaques amb inscripcions de “Mura”. El
corriol surt del mateix coll, on hi ha una trifurcació de camins. La senda
estreta, pel mig d’una tram boscós, re orienta les nostres passes vers al
N.N.O.
Km. 54,5. (69,4) Anem a parar a
una nova pista a l’alçada d’un revolt,
la qual seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 54,6. (69,5) Un corriol neix
a banda esquerra de la pista. Estaca indicadora,. Abandonem la pista i seguim
per aquest nou corriol en direcció nord. Ve un llarg tram de senda ben marcada
i sense bifurcacions problemàtiques que combina trams de bosc amb trams
d’aresta – llom força amples i amb bones vistes panoràmiques. Sempre caminarem
vers al nord per dalt de la carena, passant pel Pla de Serrallonga, el Turó
dels Ducs i el Pla de l’Estrepar.
Km. 56,9. (71,8)Collet del Reixac. Bifurcació en mig
del bosc. El corriol descendent de la nostra esquerra, que obviem, duu a les
coves de Mura. Nosaltres continuem també recte vers al nord, perdent alçada de
manera gradual. Estaca indicadora a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 57,6. (72,5) A mitja baixada
passem per la Font del Cargol, de
surgència temporal.
Km. 58,8. (73,7) Anem a parar a
una pista ample que continuarem en sentit descendent vers a la nostra dreta.
Km. 58,9. (73,8) Cruïlla de
pistes. Seguim per la central que davalla de manera pronunciada vers al proper
poble de Mura, que ja fa estona que es ben visible. Atenció, l’estaca
indicadora no està del tot ben col·locada i dona peu a ficar-nos per un corriol
a la nostra dreta que duu a una mena de torrentera sense sortida.
Km. 59,0. (73,9) Creuem la riera de Mura i ja entrem a la zona
urbana de la població de Mura,
seguim per la carretera vers a la nostra esquerra per agafar el sistema de
carrerons, entrant pel corral de l’Era, que ens permetrà creuar el poble
passant per la plaça central on hi ha l’ajuntament. Sortirem del poble per un
carrer que puja en diagonal amb forta pendent i que rep el nom de carrer de la
Muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 59,7. (74,6) Creu del Terme,
part alta de la població, on coincidim de nou amb la carretera BV-1223. Seguim
l’asfalt vers a la nostra dreta en direcció nord. Suau i constant pujada.
Passem pel costat del cementiri, indret on la carretera descriu un marcat
revolt.
Km. 60,1. (75,0) Bifurcació. Una
pista pavimentada surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Cartell indicador. Deixem la carretera i pugem per aquest nou
vial.
Km. 60,6. (75,5) Collet de Sant Martí. Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Malgrat el que ens indica
l’esmentat cartell, cal deixar de banda la pista de la nostra esquerra i seguir
per la que davalla en diagonal vers al N.E. Ja em canviat de vall.
Km. 61,2. (76,1) Passem pel
costat d’una cabana de pedres rodona. Seguim l’evident pista que va perdent
alçada seguint el curs natural de la vall. Llarg tram sense bifurcacions.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 63,2. (77,1) Bifurcació.
Ignorem el brancal de la nostra esquerra i als pocs metres creuem la riera del
Torrent d’en Ramonet, per situar-nos en el vessant dretà de les aigües.
Continuem davallant i seguint el curs natural de la vall en direcció nord.
Km. 63,3. (77,2) Bifurcació que
surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista guanya alçada descrivint un
marcat revolt en forma de “S”
Km. 64,2. (79,1) Nova
bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra dreta i seguim el curs de
la vall, ara a mitja alçada. La pista de seguida fa un revolt i es re orienta
vers al nord i després de nou vers a l’oest, tendència N.O.
Km. 65,2. (80,1) Bifurcació.
Abandonem definitivament la vall i pugem per la pista de la nostra dreta en
direcció nord. Pujada constant i un pel feixuga.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 66,3. (81,2) Mas de la Vila.
Enorme mas dalt un altiplà. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra
dreta en direcció N.E. Trobem de nou un cartell indicador. Passem per davant
del mas que restarà a l’esquerra de les nostres passes.
Km. 66,8. (81,7) Bifurcació.
Ignorem el brancal que surt en diagonal a la nostra esquerra, donant-li
l’esquena i seguint tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 67,6. (82,5) Cantagalls.
Arribem a una mena de collet on traspassem la carena. Talamanca ja es ben
visible. Nus de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en
direcció nord. Cartell indicador. Dibuixem un marcat revolt i re orientem les
nostres passes vers a l’oest i després cap al N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 68,7. (83,6) Traspassem la
riera del Torrent d’en Güell. La
pista, evident i única, descriu un marcat revolt i es re orienta vers a l’est,
guanyant alçada de manera molt suau però bastant constant.
Km. 70,1. (85,0)Can Valls, mas que deixem a la nostra
dreta. Al poc entrem a la zona asfaltada que representa el límit de la zona
urbana del poble de Talamanca. Seguim per vials ascendents per la anomenada urbanització de la Quintana.
Km. 70,9. (85,8) Creuem la carretera BV-1221 i estem en la plaça
principal del poble de Talamanca, on
trobem diversos establiments i una font. Seguim pels carrerons del cas antic,
passant per davant de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Km. 71,6. (86,5) Castell de Talamanca. Punt final del 2n trams dels senders del 1714.
Introducció: El llop era una bestia
temuda i perseguida per l’esser humà a les muntanyes del Montseny. Durant
segles hi va haver una mena de batalla a mort entre els canins i els humans,
per caçar uns i per preservar uns altres, les ovelles dels ramats que
pasturaven a la part alta de la muntanya, i en especial al Pla de la Calma.
Com era d’esperar la pressió de l’home i la millora de les tècniques de
caça, van fer que el llop s’extingís a la serralada, definitivament, a l’any
1879. No obstant, encara avui costa poc d’imaginar, en indrets com la pròpia
sitja de llop, com hauria de ser d’esfereïdora la visió de la jauria
depredadora quan campaven per aquests grans espais oberts del Pla de la Calma.
Una vegada extingit el llop, la transformació del Montseny va ser
definitiva, passant de ser una muntanya salvatge per ser una muntanya
silvestre. No obstant això, abunden a la serralada noms referits a la darrere
de les besties:
FOTO PAKO CRESTAS
SITJA DEL LLOP, situada a 1.263 m, al Pla de la Calma, al costat de la Barraca d’en Ramon. Una
“sitja” es tracta d’indret on es emmagatzema menjar o on s’acostuma a anar per
menjar. Avui en dia es un creuament de camins i pistes força transitades,
sobretot els caps de setmana. Dins d’aquest ambient costa fer-se amb l’idea que
temps ençà resultava ser un lloc remot i solitari on habitaven els llops amb
relativa tranquil·litat.
CARENA DELS LLOPS. Cordal desdibuixat i de suau davallada
situat per sobre dels 1.100
metres al Pla de la Calma. El seu punt culminant serien les Pedres
Blanques, a 1.271 m.
Una mostra més que aquesta zona de grans extensions i de prats i planúries
situades just per sobre del tancat bosc, era un lloc ideal pels extingits
canins.
COLLET DELS LLOPS. Situat a 1.055 m., a l’aresta que
davalla vers al N.E. del Puig Drau. Ben visible des del Camp Sacreu i on es
caracteritza la existència d’un alzinar de grans dimensions que retalla la
pròpia aresta. No es d’estranyar que fos un lloc de reunió dels llops tenint en
compte que resulta ser un excel·lent punt de mira ben allunyats dels camins
tradicionals transitats per ramaders i caçadors.
GRAU DEL LLOP. Situat a 850 m. A les cingles del
Saní. Molt a prop de la pista dels Dolmens descrita a l’itinerari 4.
MAS DE FONTDELLOPS. Nom que rep un dels masos més amagats del
voltant de Arbúcies, situat a les proximitats del Turó de Montfort. Avui es una
casa de turisme rural, també coneguda com Villacrosa.
FONT DE LLOPS. Situada al vessant N. De l’aresta que davalla
del Matagalls al Coll de Bordoriol. Es a uns 1.150 m d’altitud. Resultar
ser un lloc perdut en mig del magnífic bosc de fageda d’aquesta obaga. Avui en
dia una pista, no transitable per vehicles, passa pel costat d’aquesta font.
CAN LLOP. Mas situat al final del Sot de la Breta a Riells.
FOTO PAKO CRESTAS
ROCA DE PENJALLOPS. Situada a uns 850 m., al vessant nord del
Serrat Llarg que davalla de Roca Centella. Aquestes roques estan orientades
vers al Pantà de Vallfornès i delaten els macabres resultats de la lluita
desigual entre l’home i el llop.
PLA DEL LLOP: Situat al vessant oest de les Agudes, molt
al fons de la vall de Sant Marçal, a uns 950 m. d’alçada.
COLLET DELS LLOPS I FONT DEL
COLLET DELS LLOPS. Indret localitzat
molt a prop del cim del Matagalls, a 1.565 metres d’alçada.
Entre el cim principal I el Turó de l’Estanyol.
Punt de partida: PLÀ D’EN XIXA, 1.288 m. Accessible per la
pista ressenyada al capítol anterior.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: 56 metres
Horari: Poc més d’un quart d’hora per
pujar i uns 10 minuts per baixar sense presa.
Itinerari: No te pèrdua possible. Des del creuament de camins i pistes on haurem deixat el vehicle cal seguir el trencall ascendent que neix vers al E.-N.E. tot passant er sobre d’un filat de cables. Pujada constant en mig de planúries i ginebrons que ens porta a l’esplanada del cim del PUIG DRAU, 1.344 m, que resta ocupat per una antena repetidora de telecomunicacions.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Km. 0,0 – Estem a la Casa Barraquer (Sant Boi de Llobregat).
Un dels 10 punt emblemàtic de la guerra de successió del 1714. Davallem el
carrer del pont en direcció est.
Km. 0,15 – Arribem a una
rotonda. Anem a buscar el pas de vianant situat un centenar de metres a la
nostra Esquerra per anar a la recerca del pas sota pont que hi ha al altre
costat de la rotonda i que ens fa abandonar la vila de Sant Boi. Passem per
sota del pont (pas sota nivell de la carretera BV-2002), en direcció est,
seguint aquest vial conegut com Av. Maria Girona, més coneguda com la carretera
de Sant Vicenç dels Horts. Cal vigilar amb els vehicles, ja que es tracta d’una
via molt transitada i amb poc voral.
Km. 0,43 – Se’ns incorpora una
nova carretera per la nostra esquerra i de seguida passem sota un segon pont
viari (pas sota nivell de la carretera C-245). Voral precàriament condicionat
pel pas de vianants. Cal anar amb compte. Carretera molt transitada per
vehicles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,77 – A l’alçada d’un
revolt molt marcat deixem l’asfalt i comencem i tram de camps (únic tram verd
d’aquest primer tram dels senders que es quasi exclusivament urbà). Prenem dons
una amples pista (en realitat son dues paral·leles) en direcció est. Entrem al
parc Agrari del Baix Llobregat. La
pista per la qual transitem resta paralel.la al propi riu Llobregat, situat a
la nostra esquerra.
Km. 2,1 – Trobem a la nostra
esquerra un llarguíssim pont ple de grafitis. Es el moment d’abandonar el Parc
Agrari i travessar el llarg pont que transita per sobre del riu Llobregat
(amplíssim i frondós canyar) i per sobre de la autovia A-2, un dels principals
vials de transit de l’àrea metropolitana de Barcelona. Davant nostre, en
tendència a la nostra dreta, divisem el centre comercial Splau i el camp
d’esports de R.C.D. Espanyol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,7 – Finalitzat el pont entrem
ja al terme municipal de Cornellà,
en concret un passatge on es localitza el club
esportiu Delfos, endinsant-nos de ple en un ambient 100% urbà. Seguim tot
recte pel passatge en direcció N, tendència N.E.
Km. 3,0 – Creuem per una rotonda
l’avinguda del Baix Llobregat i seguim tot recte direcció nord, en concret pel
carrer Verge de Montserrat.
Km. 3,1 – Anem a parar a una
ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta, es el Passeig dels
Ferrocarrils Catalans, que seguirem vers a l’est. Just a la cantonada trobem la
sortida de la parada de ferrocarrils de
Cornellà – Riera.
Km. 4,4 – Passem per l’estació de l’Almeda, on trobem també l’antiga
estació (el tren va ser el primer transport de la zona a l’any 1936), ara
convertida en casal d’avis. Continuem tot recte per la pròpia Avinguda dels
Ferrocarrils Catalans, que la poc es fa més estreta i passa a ser el carrer
Salvador Espriu. Ens trobem en una plaça on el localitza el Corte Inglés de Cornellà. Agafem el
carrer de la nostra dreta en direcció sud (Avinguda Pau Picasso), el següent a
la nostra esquerra en direcció est (c.
Tirso de Molina) i un tercer a la nostra dreta en direcció sud (Av. de la Porta
Diagonal), per anar a parar a una avinguda més ample que dibuixa una diagonal i
que passa per sota de les rondes (B-20). Avinguda Maresme.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,2 – passem per sota la B-20. Trobem una primera rotonda i
seguim tot recte vers al E.-N.E. per l’ample avinguda que continua rebent el
com de Av. del Ferrocarrils catalans fins que travessem el carrer Marina,
entrem al terme municipal de
l’Hospitalet de Llobregat i passa a dir-se Av. del Carrilet. Seguim tot
recte sense pèrdua en un paisatge 100% urbà, amb edificis a la nostra esquerra
i naus industrials a la nostra dreta.
Km. 7,7. Passem per sota un pont
sobre el qual passen línies de ferrocarril. Continuem però amb l’avinguda
Carrilet, que ara es més estreta.
Km. 8,4. Anem a parar al una rotonda
on deixem l’avinguda Carrilet per pujar a la nostra esquerra pel carrer Amadeu
Torner. Al poc ens trobem la parròquia
de Santa Eulalia Provençana. Agafem el carrer de la nostra dreta i seguim
vers al E.-N.E. per carrer Santa Eulalia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,5. Creuem la Rambla de
Badal i entrem al terme municipal de
Barcelona. Continuem tot recte vers a l’est per carrer de la Constitució.
Km. 10,0.Església de Sant Medir. Continuem recte en direcció E.-N.E. A
partir de la plaça on trobem l’església el vial que seguirem rep el nom de
carrer Gavà. .
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,1. Estem a la plaça Espanya, un dels principals nusos
viaris i important punt turístic de Barcelona. Passem per sota les torres
venecianes resseguint l’enorme rotonda de la plaça i davallem per l’avinguda Paral·lel
en direcció est.
Km. 11,5. Deixem l’avinguda Paral·lel
per seguir per l’avinguda Mistral en direcció E.-N.E.
Km. 12,1. L’avinguda Mistral es
fon en el carrer Tamarit que seguirem tot recte en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 12,3. Diguem vers a la nostra
dreta en perpendicular ver seguir pel carrer Viladomat en direcció S.E.
Km. 12,4 – Reorientem de nou la
marxa en perpendicular per seguir pel carrer Manso en direcció N.E.
Km. 12,5. Anem a parar al Mercat de Sant Antoni. Creuem la Ronda
de Sant Pau i entrem de ple al barri del Raval pel carrer de l’Hospital.
Km. 12,9. Plaça del Pedró, on
trobem una església sense culte. Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra
dreta que continua essent el carrer de l’Hospital.
Km. 13,1. Passem pel costat de la
Rambla del Raval que resta a la
nostra dreta. Seguim tot recte en direcció E.-N.E. pel carrer de l’Hospital.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 13,5.Plaça i església de Sant Agustí. Seguim recte pel carrer de
l’Hospital sense modificar la direcció de la nostra marxa.
Km. 13,6. Creuem les Rambles de Barcelona en concret per
l’anomenat Pla de la Boqueria.
Passem al marge oposat de les rambles seguint la ruta entre els carrers del cas
antic de Barcelona, ara en concret caldrà seguir de la Boqueria en direcció
E.N.E.
Km. 13,8., seguim el carreró de
la nostra dreta (carrer Avinyó) per girar de nou vers a la nostra esquerra pel
carrer Ferran i tornar a dirigir la marxa en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,0. Creuem la Plaça Sant Jaume, on hi ha el Palau de
la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. A l’altre banda seguim tot recte
pel carrer de Jaume I, també en direcció N.E.
Km. 14,3. Creuem l’avinguda Laietana i seguim pel carrer
de la Princesa, també en direcció N.E.
Km. 14,7. Girem ver a la nostra
dreta pel carrer Comerç en direcció S.S.E.
Km. 14,9. Ja hi som al Mercat del Born, punt final del primer tram dels senders del 1714.
Força a prop de la Cabana de la Sitja de Llop trobem la
CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Un vestigi únic al Montseny de les cabanes
utilitzades antuvi pels ramaders durant el temps en que el període de
transhumància feia aconsellable dur els ramats a les parts altes del pla de la Calma, on acostumava a
haver-hi extensos prats d’herba. (Avui l’abandonament progressiu de les zones
de ramaderia a comportat que la vegetació de la landa colonitzi les altures
d’aquesta muntanya. La landa es considera com un camí intermedi entre els prats
provocats per l’acció humana (crema de matolls, utilització massiva del ramat,
etc ..) i els boscos, que hauria de ser el tapis natural de tot el Pla de la Calma.
La Cabana d’en Pito de Molar ha estat la darrera habitada al Pla de la Calma, es situa a 1.250 metres d’alçada, a l’anomena’t PLA DELS TRÈMOLS. Les masies més properes son les de Casanoves de Vallforners (gairebé desapareguda), la de l’Agustí i la de Bellver (aquestes dues força allunyades). La construcció es força rudimentària, a base de branques, fang i pedra. Malgrat tot te una petita llarg de foc, capacitat per dues persones i aguanta força be els xàfecs (no així períodes llargs de pluja o de nevades).
FOTO PAKO CRESTAS
La Cabana d’en Pito es obra d’en Josep Ramírez i Masnou, més conegut com en Pepito del Molar o el pastor del Molar. És fill d’aquesta masia llegendària situada al vessant est del Puig del Drau, a 830 metres d’alçada. En Pepito va néixer a l’any 1932 i sempre ha fet de pastor, si be també s’ha dedicat a treballar la terra i a fer de carboner. D’aquesta època aprengué a fer cabanes com la que ara ens ocupa, situada, com et dit abans, dalt de l’altiplà de la Calma. En Pepito encara fa us de la cabana a l’estiu, on es trasllada a viure, baixant tan sols una vegada per setmana a la masia, situada 400 metres de desnivell per sota, i canviar-se així de roba i tornar o omplir el sac de queviures. La seva dieta es pobre en carn, però en Pepito intenta, com a mínim, fer un àpat calent al dia a les seves estades dalt del Pla. Tanca les ovelles al proper corral de la Casanova de Vallforners. Te unes quatre-centes ovelles, i és una carn que te anomenada per la seva qualitat. Molt a prop hi ha l’anomena’t Sot dels Avets, a 1.200 metres d’altitud, es tracta d’un petit bosc d’avets, — hi ha uns vint-i-cinc –, que formen l’agrupació d’avets (abies alba) més meridional d’Europa, malgrat que popularment, i erròniament, es pensa que aquest privilegi l’ostenta la famosa avetosa del vessant nord del Turó de l’Home. (Molts llibres de recent publicació encara donen aquest fals protagonisme a la famosa “avetosa”).
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
La Sitja de Llop es un bloc de
gres de grans dimensions (1’85 * 1’30 * 0’40), que forma part d’una cabana de
pastors i que presenta uns gravats visibles per totes dues cares. Va ser
descoberta i estudiada per en R. Vilardell i en J. Castells a l’any 1976. Es
localitza a 1.300
metres d’alçada, al cor del Pla de la
Calma. En els gravats megalítics hi trobem
cercles concèntrics de fins a 20
a 30 centímetres i incisions en forma d’u de reduïdes
dimensions. Aquestes inscripcions es presenten de manera irregular a la cara de
la pedra i es desconeix si te unes altres als laterals, ja que estan ocults
sota les restants pedres del mur de la cabana. La morfologia i característiques
de les decoracions les situen dins del període d’art esquemàtic que es va
desenvolupar des de finals del III mil·lenni aC i durant la primera meitat del
II mil·lenni aC. Com a paral·lelismes dins de Catalunya trobem l’estela de Puig
Castellar, l’estela de Passamant i l’estela de sepulcre megalític de Llanera
(Solsonès).
FOTO PAKO CRESTAS
Altres pedres inscultures situades a prop de l’àrea del Montseny, seria la Pedra del Gili, situada entre els pobles de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons (Guilleries) i el conjunt rupestre de Savassona, a Tavèrnoles, a la Plana de Vic.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Els dos itineraris
proposats al present capítol no son més que simples passejades molt apropiades
per fer-les amb canalla un dia on no tinguem més pretensions que la de gaudir
una estona d’un curt caminar i les excel·lents vistes que ens depara el Pla de la Calma vers als dos gegants
del massís: El Matagalls i el conjunt format pel Turó de l’Home i les Agudes.
Val a dir que quan vaig tornar al Turó del Sui durant la confecció de
la present guia, als 35 anys d’edat, em va assaltar un sobtada sensació
produïda per l’abismal pas del temps.
FOTO PAKO CRESTAS
De fet jo havia pujat al Sui per primera vegada quan tenia 10 anys.
Procedíem de l’altre vessant, o sigui, l’orienta’t vers al Turó d’en Cuc, i
recordo amb total nitidesa l’esclat màgic que en va produir descobrir tota la
línia nevada dels Pirineus darrera d’aquest Turó. De fet les llunyanes
muntanyes pirinenques no havien estat visibles en tot el recorregut i va ser
just a l’arribar al cim que em van sorprendre amb tota la seva bellesa. Jo mai
havia vist unes muntanyes tan nevades, ni tan sols podia imaginar que
existissin tantes de juntes. De fet la meva visió infantil, — malgrat que ja
havia visitat al Pirineu de manera molt esporàdica durant a l’estiu –, es
limitaven a les proporcions i a les efímeres extensions nevades del Montseny,
que per llavors em semblaven inescrutables. La imatge en va sobtar tant que
vaig restar bocabadat i estàtic tot amarant-me d’aquell màgic espectacle i fent
cap omís al vent glaçat que tallava com un ganivet i a les paraules del meu
pare que em requeríem per a que em protegís del fred.
Després d’aquell primera ascensió vaig tornar reiterades vegades al
Sui, alguna d’elles tot solet, d’amagades dels pares, malgrat la meva curta
edat. El darrer cop que havia estat tenia 18 anys i va ser durant una llarga
travessia de tot el massís del Montseny feta en el dia, que ens va portar a fer
el cim de nit i a gaudir d’un espectacle que per mi també resultà ser nou: la
visió de tot el Vallès convertit en agrupacions i rius de punts lluminosos que
desafiaven la negra fosca de la nit.
FOTO PAKO CRESTAS
Ara, als 35 anys, tornava amb el meu fill de mesos i la meva germana
petita de 13 anys. Havien passat un quart de segle des del primer cop que vaig
trepitjar el cim … Un quart de segle ¡¡. Deu meu, es diu tant ràpid ¡¡. També
feia un bon grapat d’anys que havia pujat per darrera vegada. Llavors encara
restaven 4 anys pel naixement de la meva germana petita que ara m’acompanyava i
que, tot just ara, esta feta una doneta a punt d’embarcar-se en el difícil mon
dels adults. Per uns moment reconegué l’indret concret on em vaig quedar
estàtic tot mirant la serralada blanca. Ara, 25 anys més tard, tenia la
sensació d’estar veient, allà, davant meu, al petit nen impressionat davant
d’un mon de muntanyes que l’encisava a marxes forçades. Tot mirant al meu
voltant les muntanyes no havien canviat gens ni mica. Potser si que el mantell
vegetal es ara diferent, amb la fageda més alta i els plans més atapeïts de
matolls, però l’essència i les formes son la mateixa. Per les
muntanyes 25 anys no son res de res, per nosaltres, amb molta sort, poc menys
d’un terç de vida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: BARRACA D’EN RAMON. Accessible per una
llarga pista en bon estat que neix una mica més a dalt del CAMPING DE LES
PISCINES DEL MONTSENY, situat al costat del riu Tordera, just a sota del poble
que li dona nom. Una vegada a les piscines seguim la carretera asfaltada que
puja al costat dret del riu, direcció al poble del MONTSENY, i a un mig quilòmetre
trobem una pista que davalla a la nostre esquerra vers al riu, travessant-lo
per un còmode pont. Seguim la llarga pista sense pèrdua, (als pocs creuaments
que trobem hi ha cartells indicadors cap al Pla de la Calma), tot passant per
l’ancestral mas del MOLAR DE DALT, tot un viatge en la màquina del temps. Ja a
la part baixa de la pista trobem un cartell prou significatiu que diu “AIXO NO
ES DAKAR”. Un missatge prou eloqüent als viatjants motoritzats que utilitzen
aquesta pista per imaginar-se que s’estan entrenant pel famós Rally transsaharià.
Quan la pista a assumeix la part alta del PLA DE LA CALMA, arribem a una bifurcació
anomenada PLA D’EN XIXA, a 1.288
m, encara haurem de continuar uns quans metres amb el
vehicle tot agafant el trencall de la esquerra que s’orienta cap al S.-S.O. i
travessant el PLA DE LA
TERMA. Molt a prop trobem un turonet amb una cabana i una
zona d’aparcament prèvia on deixarem el cotxe. Es tracta del TURÓ DEL POLIOL i la BARRACA D’EN RAMÓN.
Estem a 1.263 m.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt d’arribada: El
mateix
Desnivell: 55 metres més els que acumulen
els petits desnivells intermedis, tots ells molt poc significants. ( 5 metres un i uns 15 metres l’altre)
Horari: 30
minuts per anar i altres tants pel retorn.
Itinerari: Seguim la pista tot
fent una visita a la BARRACA D’EN RAMON. Cal destacar la pedra
gravada situada dins de la petita construcció. L’origen de l’esmentat gravat es
desconegut i es considera com una de les principals curiositats del massís relacionada
am els primers assentament humans possiblement de l’època neolítica. La pedra,
que ens sorprèn per la seva ubicació, rep el nom de L’ESTELA DEL PLA DE LA CALMA. Malauradament darrerament ha estat víctima d’un acte de vandalisme
i ha estat pintada i trencada amb algun objecte punxant. No deixa de ser trist
que la direcció del parc, tant escrupolosa en el compliment de certes normes
dictades des de allunyats despatxos per gent que poc o gens a recorregut
aquestes muntanyes, així badat de manera tant estrepitosa en la conservació
d’aquesta relíquia única.
FOTO PAKO CRESTAS
Conclosa la visita de la barraca davallem per la pista vers a un pla
conegut com LA
SITJA DEL LLOP.
Creuament de camins amb la
pista. Abandonem aquesta i prenem el camí, molt ben marcat,
que es dibuixa a la nostre esquerra en direcció E.-S.E. La perspectiva del SUI
es ben visible donada la seva proximitat, qüestió que ens ajuda encara més a
orientar-nos en aquest passeig sense problemes.
Creuen una zona de planúries, PLANS DE VALLFORNÉS, 1.279 m, traspassem un
insignificant collet de 1.274
m., i trobem a l’altre costat un greny rocallós conegut
com LA ROCA ROJA. Bifurcació
de camins. En realitat es igual quin dels don agafem ja que pocs metres més tard
coincideixen. No obstant val la pena prendre el trencall de la dreta que puja
pel mig de la formació pedregosa. Cal destacar a proliferació de plaques recordadores
de diferents muntanyencs difunts. Pugem molt lleugerament fins a dalt d’una
extensió de terreny situada a 1.302
m., o es tornen a trobar els dos camins que prèviament
s’havien separat a la ROCA ROJA. Un
nou collet, el darrer, situat a 1.287
m, resulta ser l’antesala de la darrera pujada que
culmina al propi cim del SUI. 1.318
m.
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: Tot retornant per les nostres passes.
Nota: De tornada al cotxe podem seguir la pista que continua de la SITJA DEL LLOP vers al S.O. en direcció a VALLFORNÉS. A uns cinc minuts de marxa trobem la CABANA D’EN PITO DEL MOLAR. Feta de fusta, palla i fang. Avui en dia la darrera intermitentment habitada de la Calma.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Quan
era infant, al nostre refugi dels Vímets, situat molt a prop dels conreus de
Camp Sacreu, l’aigua ens arribava de la font de Terriers, mitjançant una
canonada negra de PVC, descoberta a l’ intempèrie, que sovint es glaçava al
hivern o era tallada pels caçadors, que no tenien massa mirament a l’hora de
saciar la seva set. La reparació de la canonada es convertí , de manera
sistemàtica, en la primera activitat de havíem de dur a terme cada cap de
setmana tan bon punt arribàvem a la casa. Crec que varem ser aquestes
excursions les que van introduir al meu interior la gla que més tard s’ha
convertit en aquesta ànsia inesgotable de pujar i pujar muntanyes, algunes de
properes i altres en els indrets més allunyats i salvatges del planeta.
En
una ocasió que el meu pare va pujar sol a reparar la canonada, es va animar a
continuar més a dalt fins arribar a la carena, segurament en les immediacions
del Coll d’en Bessa. A la tornada va perdre el camí i va estar donant tombs
fins a retrobar la pista que ja li era coneguda. A casa ens varem estranyar per
la demora i encara recordo quan, ja tard, el meu pare es refeia de l’ensurt
familiar explicant els esdeveniments d’aquell dia que se’ns va fer força llarg.
Jo escoltava com hipnotitzat els comentaris del meu pare, i no en vaig poder
estar d’anar d’amagat la setmana després per tal de conèixer, de primera ma,
aquells “mons salvatges” (llavors amb prou feines tindria 10 anys). Després
d’aquella excursió solitària i clandestina, van ser moltes les vegades que
pujava al Coll, ja sigui de camí al Puig de Pi Novell, o de camí vers a Sui i la Calma.
FOTO PAKO CRESTAS
Passat el temps, als 37 anys, quan potser feia 20 que no pujava al coll, vaig tornar una tarda amb la meva germana (22 anys més jove que jo) i el meu fill de dos anyets acabats de fer (aquest darrer amb la comoditat d’anar en la motxilla a esquenes del pare). Varem pujar la pista amb el cotxe i a l’alçada de revolt que perdia l’orientació que ens interessava, varem continuar a peu. De bon principi en va sorprendre l’estat d’abandonament de la pista i mes encara el fet que gairebé s’havia esborrat el camí de la part alta, aquell que discorre dins del magnífic bosc de fageda. Com podia ser que en tants pocs anys aquell corriol hagués quedat en desús? On eren els excursionistes, o els caçadors, o el mateix pagès que utilitzava el camí per fer pujar les ovelles als rics prats de la Calma?. La resposta als meus dubtes es van aclarir tan bon punt varem assolir el Coll. Avui en dia la pista, transitable al transit rodat, arriba al propi Coll. Una ferida més a les tantes cicatrius que tallen la pell esquinçada d’aquesta muntanya. Però com que, ens agradi o no ens agradi, no es pot anar sempre en contra de l’evolució, vaig fer una promesa solemne quan baixaven passejant per la pista de retorn al cotxe: Quan caigui una nevada suficientment important, tornaré una tarda d’hivern per pujar per la pista amb els esquis de fons i poder gaudir, durant unes hores, de la soledat perduda i la infantessa retrobada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: REVOLT DE LA PISTA, que puja des del
MAS DEL SAMON, fins al propi COLL DEL POU D’EN BESSA. El revolt, situat ja
bastant a dalt, es característic ja que es situa després de tot el tram recta
que flanqueja pel mig del vessant NO del TURÓ DEL SAMON, passant per la
FONT DE TERRIERS, i en realitat es un punt de
divergència de pistes, la que continua en bon estat que dibuixa una diagonal
ascendent cap a la esquerra, i la pista abandonada que continu flanquejant en
la mateixa direcció de la qual veníem. El punt on deixarem el vehicle es situa
a 1.030 metres
d’alçada. Per arribar-hi caldrà prendre la pista que neix vers a la dreta una
vegada que en deixar enrere el MAS DEL
SAMON (venint des de CAN BESSA) i seguim pujant per pista prenen sempre els
ramals ascendents que s’obre a la nostra dreta.
Punt d’arribada: El mateix.
Desnivell: Uns 200 metres de pujada i
altres 200 de baixada.
Horari:
1 hora 15 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: Donant l’esquena al marcat
revolt on haurem deixat el cotxe, seguim recte, direcció per la pista plena de vegetació que resulta
ser intransitable al transit rodat i fins i tot ja resulta empipadora, pel
tancament de la vegetació, pel caminant a peu. Trobem algun tram amb esbarzers,
sobretot en la secció en la que creuem un tram on sorgeix aigua: SOT DELS CINGLES DEL RACÓ. (0,10 h)
La pista, o el que resta d’ella, conclou al peu de la fageda que es
desprèn per sota del cim que volem pujar. Delimita la nostre visió, més enllà
dels alts arbres de la fageda, l’anomena’t SERRAT CURT. (0,15 h) En aquest tram
de bosc el camí, antuvi bastant marcat, a quedat molt desdibuixat per
l’abandonament. No obstant, si som prou observadors i intuïtius, encara
trobarem les restes del camí. Per sort el bosc de fageda presenta pocs trams de
sotabosc amb vegetació frondosa, pel que sempre podem pujar pels indrets que
ens semblin més adients. A mitja pujada creuem una pista abandonada (0,25 h) i
justament quan el vessant comença a omplir-se de vegetació més selvàtica trobem
l’ample pista que, en qüestió de poc més de una cinquantena de metres cap a O.-N.O.
ens porta al COLL DEL POU D’EN BESSA.
1.187 metres.
(0,30 h)
Un camí molt vent fressat ascendeix el proper cim pel seu vessant
esquerra. Tram entre bosc que dona pas a descarnats de rocallosos. Marques
verdes, verdes i grogues i alguna de verda i vermella. El tram final puja per
lloses de roca nua, ja hi son molt a prop del amable cim de TURÓ D’EN CUC. 1.225 metres. (0,40
h). Excel·lent mirador de la VALL DE LA BASCONA, que s’obre als
nostres peus en direcció nord; Presidida per la històrica masia del MOLAR, i
amb els imposant vessants suds del TURO DE L’HOME i el MATAGALLS com a teló de
rerefons. Cap al sud veurem les esquinçades serralades de les CARENS D’EN BOSC
i la ROCA CENTELLA,
totes elles plenes de pistes forestals que dibuixen una xarxa de línies
paral·leles.
FOTO PAKO CRESTAS
Ara tenim, a banda i banda, les dues possibilitats per pujar els dos
cims que formen els extrem del cordal Sui – Samon.
Per anar al Sui caldrà seguir el camí fressat que davalla vers al
O.N.O. i que traspassa el COLL DEL ROURE
GROS, 1.216 m, per remuntar la suau, constant i un pel feixuga pujada fins
al cim del SUI. 1.318 m. Camí molt
marcat i evident. Calcular de 15 a 20 minuts per anar del cim den Cuc a
l’altre.
Per anar al Samon o Pi Novell retornarem al COLL DEL POU D’EN BESSA i prendrem el camí que neix al propi coll a
ma dreta de la pista i que remunta la carena per seguir l’ample fil de la
mateixa. El darrer tram, del coll al cim, les nostres passes s’orientaran cap
l’est. La pujada es suau i amb camí fressat i al darrer tram transcorre per
terreny obert de prats. TURÓ DEL SAMON.
1.267 metres. Comptar 20 minuts de marxa per anar d’un cim a l’altre.
Situant-nos de nou al cim del Turó d’en Cuc, iniciem el descens tornant sobre les nostres passes i baixant de nou al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 metres (0,45 h) i ara, enlloc de baixar per on en vingut, optarem per la comoditat de la pista forestal que davalla suaument pel vessant N.O. del TURÓ DEL SAMON. Una parell de revolts tancats i un creuaments de camins del qual caldrà `prendre el de l’esquerra, ens tornen a portar al lloc on haurem deixat el vehicle (1,15 h), no sense abans passar cinc minuts abans per davant de la FONT DE FAIG.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: L’excursió que proposo a
continuació transcorre en la seva majoria per pistes de bon caminar, suaus i
poc feixugues, on el trànsit de cotxes, quads i motos acostuma a ser poc
important, fins i tot en dies festius.
El contrast el dona la pujada al Turó del Samon
des del Collet del Turó. Aquí la poca freqüentació del terreny fa que la
vegetació hagi envaït el camí de pujada, i fins i tot ens costarà seguir-ho
sense perdre’l quan anem costa amunt (al baixar el més visible ja que a estones
dibuixa com una mena de torrentera). Cal vigilar en temps de casera ja que
aquesta part alta de la muntanya, on el bosc i el matolls es confonen, es un
lloc on el porc senglar abunda, i per tant els caçadors no desaprofiten la
oportunitat.
FOTO PAKO CRESTAS
Durant el trajecte rodat per la pista val la pena
pujar-hi per la pista que neix al càmping de les piscines del Montseny, i
sempre seguir les indicacions del Polell, tot passat per la masia del Samon. Un
mas emblemàtic del massís que dona nom a la muntanya. Davant del portal del mas
rauxa una font amb una aigua pura i freda, fins i tot a ple estiu ens
sorprendrà la seva fredor.
Per últim la pujada al Turó de Sant Elies des del
coll homònim travessa una zona de bosc molt atraient, antic i net, amb els troncs
plens de molsa a la part baixa, com els boscos originals mediterranis de
alzinar humit.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Trencall de la pista que neix en
sentit descendent 300
metres després d’haver deixat el mas del Polell a la
nostre esquena, tot venint des del Samon. Si em optat per pujar per la pista
des de Santa Margarida de Palautordera, aparcarem el vehicle 300 m. abans d’arribar-hi.
Punt d’arribada: Itinerari
circular que te el seu punt d’arribada al mateix que el de partida. No obstant
passarem pels cims del Turó del Samon i el Turó de Sant Elies.
Punts de referència: * MAS DEL POLELL* CORRAL DELS COLELL * COLLET DEL TURÓ * PRAT
FONDO * PRAT FONDO DE DALT
* PRAT FONDO DE DALT * TURÓ DEL SAMON * COLLET DEL TURÓ * LES PLANES DEL CORTÈS * COLL DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES * COLL DE SANT ELIES * CORRAL DEL POLELL
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:557 metres de pujada i altres tants en
sentit descendent
Horari: 3 hores.
Itinerari: Com ja hem dit deixarem el cotxe
en un trencall de la pista situat 300 metres més al sud del MAS DEL POLELL,
en un trencall situat a l’alçada de 870 m.
Prenem la pista que puja, o sigui, la de la dreta,
passant per sota de cirerers del bosc (si anem a finals d’octubre o principis
de novembre ens farem un fart de recollir els seus fruits silvestres). Una pica més a dalt trobem una altre
bifurcació, amb unes sagetes blanques pintades al trencall esquerra. Nosaltres
prenem el de la dreta que puja en sentit ascendent per una pista menys marcada.
Travessem boscos d’alzines i una zona de prats on tenim una bona panoràmica del
Turó de Sant Elies. Aviat en tornem a trobar amb la pista més marcada (en
realitat aquest tram es una drecera), i al coincidir amb aquesta deixarem del
banda la bifurcació de la dreta (cadena) per pujar per lla pista situada en
línia recta i que continua pujant. (0,15 h). Passem pel costat de les runes del
CORRAL DELS COLELL. La pista va pujant sense pèrdua pel mig del bosc. En
una mena d’esplanada hi ha una creu en memòria d’un caçador. Continuem pujant
fins a que assolim el COLLET DEL TURÓ. 1.000 m. (0,45 h ). Bona
panoràmica i bifurcació de camins. Hi ha un greny de roca al sud del collet amb
una petita cova (no es visible des de la pista, caldrà donar mitja volta per
sota el greny rocós).
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Collet deixarem les pistes i prendrem el
camí que es dibuixa cap al O.N.O. en mig de matolls. El camí puja per la cadena
que va a morir al propi cim. Passarem el dos petits collets,. el primer després
d’haver pujat prèviament un turonet i el segon després d’haver flanquejat un
greny rocós pel seu costat dret. Els colls son coneguts com el PRAT FONDO
(1.135 m)
i el PRAT FONDO DE DALT (1.180
m). En conjunt es possible que anem perdent i retrobant
el camí, ja que aquest es poc transitat i sovint podem perdre el fil en mig
d’arbres i matolls. Només dos seccions molt localitzades presenten
esbarzers. Al PRAT FONDO DE DALT
coincidim amb una altre senderó que prové del Mas de Samon i que ascendeix al
cim per la seva carena orientada vers al N.E.
La pujada final es uniforme i amb el camí més evident. Zona de prats
dalt del cim. Vèrtex geodèsic. TURÓ DEL SAMON, 1.267 m. (1,20 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Desfem les nostres passes, en sentit descendent i
vers al S.E., per tornar al COLLET DEL TURÓ, 1000 m. (1,50 h). Ara
continuarem la pista que baixa pel vessant oposat per qual hem pujat
prèviament, o sigui, la pista orientada vers al oest i que ratlla el vessant
sud del Turó del Samon. La pista, molt evident i apta pel trànsit rodat de
vehicles, dibuixa dos grans revolts tot passant pels prats abandonats de LES
PLANES DEL CORTÈS. Les dues construccions enrunades que vigilen com
fantasmes els prats son un testimoni mut de l’èxode rural. Costa de fer-se a
l’idea que aquells murs de pedres caiguts i el tros de sostre enfonsat
haguessin estat, en altres temps, una llar calenta on famílies senceres veien
passar llurs vides arrelades a la pròpia muntanya.
Poc més avall hi ha una bifurcació amb un gran
dipòsit d’aigua. Cal prendre la branca de la pista que puja, situada a la
nostre esquerra, i que s’orienta cap al est. Una gran esplanada en mig del bosc
ens anuncia la nostre arribada al COLL DE SANT ELIES, 931 m. (2,20 h). Cap al sud,
a ple coll i tot passant pel costat d’una senyal metàl·lica que ens recorda la
reserva de caça, neix el camí que puja pel mig del bosc pel que seria l’aresta
nord del Turó. Arribem dalt tot entrant pel costat posterior de l’ermita que
corona el cim. TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m. (2,30 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem de nou al COLL DE SANT ELIES tot desfent les nostres passes i continuant la pista en sentit descendent vers al nord i després vers al est, arribarem sense pèrdua possible a les runes del CORRAL DEL POLELL, lloc on tornem a coincidir amb el trajecte inicial que haurem fet durant la pujada. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 