catalonia-trekking

6 agosto, 20196 agosto, 2019

PLA DE LA CALMA PER CARENA DEL FONDRATS EL GRAU.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Sota el Pla de la Calma i gairebé tots per sobre dels 1.000 metres d’alçada, i trobem grans masos que abans eren senyorials i rics i que ara viuen en un equilibri incert i fins i tot alguns d’ells ja estan abandonats: Parlem de masos com el del Bellver, el Bellit, El Clot, L’Agustí, Casanoves, El Cortés, la Figuera (aquesta darrera ja força allunyada del Pla estricte). De tots aquests masos llegendaris, potser el del Bellit es el més imposant, gran i senyorial. Malgrat tot aquesta falsa magnificència no treu que la seva continuïtat en el temps sigui quelcom insegur.

Aquesta excursió, ben llarga per arribar dalt del Pla des de les mateixes cases d’ Aiguafreda, presenta una xarxa un pel complicada de pistes, camins i caminets. De fet les bifurcacions son nombroses i per tant resta més alta la possibilitat de perdre’ns. Caldrà anar a l’aguait.

Per últim la nota negativa la posa la pista de la part baixa del recorregut, comuna amb l’accés a les canteres. Caldrà evitar dons les hores o els dies en que hi ha transit de camions, ja que aixequen veritables núvols de pols. De fet el propi llit de la pista presenta més d’un dit de polsim que sembla farina.

Punt de partida: CAMPING L’AVENÇÓ. A l’extrem oriental del poble d’ AIGUAFREDA. 360 metres.

Punt d’arribada: PLA DE LA LLACUNA. 1.155 metres.

Desnivell: 795 metres.

Horari: 2 hores i 50 minuts.

Punts de referència: * CAMPING L’AVENÇÓ CARENA DE FONDRATS DEL GRAU * COLL DE SAIOLS * SOT DEL BELLIT * FOSSAR DELS MOROS * FONT DEL BELLIT * MAS DEL BELLIT * SANT NICOLAU * SANT NICOLAU * PLA DE LA LLACUNA.

Itinerari: La mateixa pista que ens ha dut a les portes del càmping continua força ample, ja que es la via d’accés a les canteres. Es tracta d’una pista tan ample com una carretera i coberta sempre d’un llit de un o dos dits de pols. Quan ja transit de camions cap a la cantera la situació es força desagradable, pels grans aixecaments de pols que genera el transit de vehicles pesats. Al 5 minuts trobem una primera bifurcació cap a un cantera o cap a un altre, nosaltres prenem els trencall de l’esquerra que es el que es desprèn en direcció a la cantera Jaume Vila. Continuem l’ample pista que dibuixa un gran revolt. Quan portem 15 minuts de marxa i trobarem un trencall que surt del marge esquerra de l’ample pista. Es tracta d’un camí ben marcat que al poc sembla una pista abandonada. Nou trencall cap a la dreta, fita indicativa (0,25 h). El camí que surt d’aquí te taques grogues i puja directa pel mig del bosc fins a pujar dalt de la cadena. Passem uns grenys de roca, el terreny es boscós però de vegades presenta trams oberts amb bones panoràmiques. Els grenys de roca no presenten mai la més mínima dificultat. Camí fressat. Taques grogues.

Arribem a una pista, (1,00 h). De fet el camí pel qual pujàvem mort en ella. Continuar cap a l’esquerra i al següent trencall, que està a tocar, continuem cap a la dreta. Més a dalt la pista es bifurca, continuar pel brancal de la dreta que, mica en mica, es transforma en camí. Continuem pujant pel amplíssim llom de la CARENA DE FONDRATS DEL GRAU, sempre en direcció E.-N.E. De nou el camí va a parar a una nova pista (1,10 h). COLL DE SAIOLS. (1,25 h) Continuar cap a la dreta i en la següent bifurcació també cap a la dreta. Més a dalt deixem de banda una altre bifurcació a l’esquerra fins que la pista va a parar en perpendicular a una altre que, per dir-ho d’alguna manera “li barra el pas”. Continuem cap a l’esquerra, passant per un tram on la marxa ens porta a perdre una mica de desnivell (pèrdua gairebé insensible). Creuem el SOT DEL BELLIT, passant pel costat del FOSSAR DELS MOROS. La pista va a parar a una altre de més important (2,10 h). Continuar cap a l’esquerra en sentit ascendent. El gran mas del Bellver ja es ben visible. Nova bifurcació, aquest degudament indicada. La branca de l’esquerra es la que ens interessa. Passem per davant de la FONT DEL BELLIT i al poc ja hi som davant del MAS DEL BELLIT, 1.055 m, que guarda al seu interior la capella de SANT NICOLAU. (2,20 h).

Davant de la porta principal del mas i surt la pista en sentit ascendent orientada cap al E.-S.E. Resulta curiós el tram de paviment natural sobre unes grans lloses que semblen cimentades. Després d’aquest tram la pista torna a discorre per mig del bosc, es ample i força evident. A l’alçada de les runes del que va ser l’ermita de SANT NICOLAU, (2,35 h) hi ha un nou brancal que s’incorpora a la nostra pista per la dreta. Nosaltres, com es evident, continuem en sentit ascendent cap al E.-S.E., ja sense res mes a ressenyar passem pel costat dels camps que ens anuncien la proximitat del PLA DE LA LLACUNA. 1.150 m. (2,50 h). Ja hi som dalt del Pla de la Calma i hi trobem la carretera sense asfaltar que la creua en la seva totalitat des del peu del Tagamanent fins al Coll Formic.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003 .

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

6 agosto, 20196 agosto, 2019

PLA DE LA CALMA PER LA CARENA DE LA PERERA.

Introducció: La petja humana es el més destacable d’aquest llarg itinerari que ens porta des del fons de la vall de la riera d’en Pujol a dalt del Pla de la Calma.

En un principi cal destacar la modernitat de l’explotació agrícola situada al costat de les runes del mas de la Codina. Segurament, es tracta d’un bon cas de reinversió dels fons europeus per l’ajuda a l’agricultura. Així com son molts els agricultors que s’han pensat que les subvencions a fons perdut del fons europeu era una mena de mana celestial o un dret assumit; uns altres, més previsors i adaptats als nous temps, han sabut fer bon us dels diners i modernitzar les instal·lacions per millorar producció i condicions de treball. El cas del mas de la Codina es, a totes llums, un d’aquesta esperançadora tendència.

Per altra banda la visió de l’església de Sant Isidre deixa el cor dins d’un puny, de veure com vessa melancolia i abandó per totes les escletxes.

I per últim tenim el poètic Mas de la Figuera, on avui només habita un gos, antuvi va ser refugi de poetes i intel·lectuals com en Joan Maragall. Reproduïm un dels poemes que va escriure l’avi del que després va ser alcalde de Barcelona i President de la Generalitat. El poema de Joan Maragall porta com títol PER LA LOLA DE “LA FIGUERA”:

Aquelles flors que em vas dar

tot el camí van fer olor.

I aixís que vaig arribar

en aigua les vaig posar

per donà’ls-hi més frescor.

I encara dies i dies

m’han fet recordar de tu,

de quan a l’hort les collies,

de quan en pom les guarnies

i de quan me les vas dur.

Ara les flors ja han passat

mes el record ha restat,

entorn meu com una flaire.

I tu del goig que m’has dat,

te n’has enrecordat gaire?

Punt de partida: PONT DE PEU DE COSTA. 450 metres d’alçada. Accessible per pista forestal en bon estat que surt del poble d’ AIGUAFREDA i remunta la vall pel costat de la RIERA DEL PUJOL.

En realitat el camí neix un centenar de metres vall endins, el millor es passar el conjunt de cases que hi ha després del pont i aparcar al primer replà que trobem a ma esquerra. En aquest cas haurem passat just per davant del naixement del camí en el darrer tram de transit en vehicle, a la recerca del replanet on aparquem.

Punt d’arribada: PLA DEL CAFÉ, a 1.195 metres d’alçada.

Desnivell: 745 metres.

Horari: 2 hores i 35 minuts.

Itinerari: prenem el caminet força ben marcat que neix a banda dreta de la pista, just una mica més d’un centenar de metres, vall a munt, del PONT DE PEU DE COSTA.

El camí, que transcorre pel bosc, fa un parell de ziga zagues decidides i de seguida arriba a una mena de collet. COLLET DEL GALL, 479 m. (0,10 h). El camí continua en sentit ascendent i direcció N.E. per una mena de lloma aresta, on el bosc es fa força més obert. Passem per sota un cablejat, deixem de banda una bifurcació que neix cap a la nostra dreta, continuem pel camí de l’esquerra, i al cop travessem per primera vegada la pista forestal. (0,15 h). El camí segueix per l’altra banda de la pista amb la mateixa orientació N.E. i en sentit ascendent. Al poc tornem a trobar-nos la pista forestal (0,20 h), aquesta vegada, enlloc de creuar-la directament, prendrem la pista cap a l’esquerra i a una vintena de metres hi trobem de nou el caminet que fa drecera pel mig del bosc. Novament creuem la pista en dos ocasions més (0,25 i 0,35 h, respectivament). A aquesta darrera intersecció la pista es trifurca, en dos pistes principals cap a la dreta i l’esquerra, i una tercer camí que neix en diagonal ascendent per sobre del trencall de l’esquerra. Es justament aquest camí ample, que no arriba a ser pista, el que haurem de prendre per continuar pujant. De seguida pugem un monticle molt arrodonit que son ELS DOS TURONS, 754 metres, traspassem un diminut collet i pugem en mig del bosc obert pel llom, camí marcat o semi marcat que transcorre pel mig de grans lloses de roca vermellosa en forma de grans discos. Dalt de la pujada del turó hi trobem l’explotació ramadera i les runes de LA CODINA. (0,55 h). A llevant de les runes i tornem a trobar l’ample pista que justament comunica la vall amb aquesta explotació agrícola i que després continua pujant.

De seguida abandonarem la pista principal per fer una drecera que li surt en diagonal ascendent cap a la dreta (brancal que neix del marge esquerra de la pista) i que evita un gran revolt. La drecera torna a retrobar-se al poc amb la mateixa pista, que en aquest tram ja ha deixat d’estar en bon estat. Continuem ja per la pista. Al poc arribem a l’ermita de SANT ISIDRE, (1,15 h), que presenta un estat d’abandonament, i ja a pocs metres hi serem al llegendari mas de LA FIGUERA, 890 m, també abandonat, si be el pas resta prohibit.

Bifurcació en les proximitats del mas. Continuem per la pista de l’esquerra, ascendent, que passa pel costat d’un bassal i que entra de ple en l’ample CARENA DE LA PERERA. Al poc trobem una pista transversal que creuarem, continuant vers al S.E. A ma dreta veiem el mas de LA PERERA. (1,25 h). Ara cal continuar la pista que transcorre pel mig del gran llom amb suau pendent. I trobem diversos trencalls, tan a banda dreta com a banda esquerra, però la pista principal es tan evident i està força mes marcada, pel que no hi ha pèrdua possible. Aquest tram es bastant llarg i es fa un pel monòton, per altra banda les pròpies característiques del terreny i de la pista fa que guanyem distància amb facilitat. Just abans d’arribar dalt del pla, ho trobem les runes del CORRAL D’EN PERERA, 1.135 metres, (2,15 h). Poc més a dalt la pista es creua amb la carretera sense asfaltar que creua el Pla de la Calma, just al PLA DEL CAFÉ, davant de les runes del CAFÉ. (2,35 h). En aquest punt ja podem donar per finalitzada l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resssegui l’itinerari 4 del mapa parcial

5 agosto, 201912 agosto, 2019

PLA DE LA CALMA PER LA MORA – SERRAT DE PICAMENA.

Introducció: Si a les estivacions del Pla de la Calma busquem un paisatge realment bucòlic, una veritable estampa postal, les rodalies de Sant Cedrià de la Mora es portarien la palma. Realment l’església, pregona, aïllada, ben conservada, de simpàtiques proporcions i de simple però atraient construcció. El propi emplaçament on es situa, amb les postes de sol bíbliques, donen la resta de gran al·licients a aquest racó de mon.

Si, pel que sigui, no ens ve de gust fer l’ascensió complerta, sempre tenim l’alternativa d’accedir al Pla de la calma en cotxe i una vegada hi siguem al Pla de Bassau, davallar en un passeig de poc més de 30 minuts cap a aquest racó tan encisador. La darrera hora de la tarda, quan el Sol ja està baix, es se’ns dubte la millor franja del dia que podem triar. Si tenim sort l’estampa bucòlica de l’església es veurà rematada per les espectaculars llums de la posta, mentres l’astre rei penja agonitzant sobre els cingles del Bertí i la franja de l’horitzó comença a tenyir-se d’aquestes tonalitats màgiques que només es donen durant el capvespre, moment de transició entre l’ocàs del Sol i el naixement de la nit.

Punt de partida: PONT DE LA PICAMENA. 510 metres. Accessible per pista forestal en bon estat que surt del poble d’ AIGUAFREDA i remunta la vall pel costat de la RIERA DEL PUJOL.

Punt d’arribada: PLA DEL BASSAU. 1.150 m.

Desnivell: 640 metres.

Horari: 2 hores i 25 minuts.

Punts de referència: * PONT DE LA PICAMENA * EMBASSAMENT DE LA PICAMENA * SOT DE LA FONT D’EN CRUA * MAS DEL CLOT * SANT CEDRIÀ DE LA MÓRA *LA CASETA * PLA DE LA CALMA * PLA DEL BASSAU

Itinerari: Aparcarem el cotxe en un replà que hi ha just abans de la presa del petit EMBASSAMENT DE LA PICAMENA. Just en aquest indret la pista es bifurca i neix un brancal ascendent diagonal cap a la dreta que abandona el llit de la vall. Justament es per aquesta pista que haurem de pujar. Al primer revolt de la pista veurem unes fites situades al vessant dret de la pista, que justament indiquen l’inici del camí que haurem de prendre i que neix a la mateix tall rocallós de la pista (0,05 h). El camí, ben marcat, puja en direcció est per un espadat rocallós en forma d’aresta. El terreny, malgrat el predomini del bosc, es bastant obert en aquest tram d’aresta. Malgrat els grenys rocallosos que veurem a l’aresta, en cap moment el traçat presenta la més mínima dificultat. Poc més tornem a trobar la pista que havíem deixat (0,20 h), i que ara reprendrem la pujada per l’ample pista, cap a l’esquerra en sentit ascendent. Caldrà seguir-la durant una bona estona. L’horitzó, penjat sobre una mena de llom boscós, divisem l’altiva masia del Clot, per on haurem de passar al cap d’una estona.

Quan ja faci 30 minuts que pugem per la pista, i justament en el tram que la mateixa puja de manera decidida amb una gran diagonal que sembla donar l’esquena al altre vessant de la vall, on es sustenta el llom boscós coronat per la masia del Clot, hi trobem una nova drecera (0,50 h) que ens permetrà retallar els grans revolts de la pista. Es tracta d’una camí petit però força ben marcat, que discorre pel mig del bosc i que creua la pista en tres ocasions. Després del tercer creuament (1,05 h), el camí ja abandona definitivament les proximitats de la pista i traça una diagonal ascendent cap a la dreta, a la recerca del SOT DE LA FONT D’EN CRUA. Hi destaca la visió de dos gran arbres de ribera molts, amb els seus esquelets actius i pels de heures a la part baixa i mitja. Ens resultarà curiós que el camí, en aquest tram, presenta taques esporàdiques i mig esborrades del GR i vermelles i verdes (marques pertanyents a la travessa Matagalls – Montserrat), però es del tot evident que es tracta d’una antiga part de la senda que ja no passa per aquí. En diagonal ascendent i sempre cap al sud, i arribem als prats i a les proximitats del MAS DEL CLOT. Pugem a l’alçada del mateix per trobar de nou la pista que permet arribar al mas amb vehicle i que es la mateixa pista que abans em resseguit i que en aquest darrer tram es escurçat per dreceres. (1,35 h).

Justament a la pista, a pocs metres de la tanca que delimita l’entrada a la parcel·la del Mas, hi ha una gran fita còmica d’una alçada superior a dos metres. El camí surt per darrera aquesta fita i travessa camps i conreus abandonats sempre tenint a la dreta el tancat de la masia. Veurem també, força a prop, una gran bassa artificial. Per aquests camps abandonats i terrasses herboses, amb terreny descampat i amb molts pocs arbres, hi arribem a l’ermita de SANT CEDRIÀ DE LA MÓRA. Se’ns dubte un dels racons més bucòlics i atraients de tota la serralada. (1,45 h).

Continuant cap a l’est i pujant per camps oberts, creuem en tres ocasions la pista que fent ziga-zagues enllaça amb la darrera construcció que trobem a l’itinerari: LA CASETA. (2,00 h) . Les vistes aquí ja son espectacularment amples.

La pista, una vegada a deixat enrere les runes, es decanta cap a la dreta. Serà el moment d’abandonar-la i agafar el senderó que puja en diagonal cap a la dreta, per sobre de la pista (fites) i que ens duu després de remuntar terrasses i prats, a LA CASETA. 1.070 m (2,10 h). Per darrera l’edificació, on hi ha el bassal, connectarem amb l’ample pista que, sense pèrdua, i amb pujada suau però contant orientada vers a llevant, ens porta dalt de l’extens PLA DE LA CALMA, en concret en l’indret conegut com el PLA DEL BASSAU. 1.150 m. (2,25 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir el itinerari 3 del mapa parcial

4 agosto, 20195 agosto, 2019

PLA DE LA CALMA PER LA SERRA DE LES FERRERES

Introducció: Terreny de l’oblit, de l’exili, de la deserció dels habitants d’antuvi, acostumats a una vida massa feixuga i àrdua per poder ser entesa pels seus descendents.

La serra només transcorre per masos en runes: Les Ferreres, el Mas, i a la llunyania el Burguès i el Burguès Xic. Sort que les planúries sempre lluminoses i espaials del Pla de la Calma contrasten, al final de l’excursió, tanta senda de l’oblit.

Dels quatre cordals que pugen al Pla de la Calma des de la vall de la riera del Pujol, aquests es el que resta més endins de la fondalada i també es el més curt en dimensions. Per contra es el que més forma te de cordal, amb les seves respectives baixades i pujades (que per altra banda son mínimes), a la part del Puig de Pedregués i el Turó del Mas.

Punt de partida: PONT DE LA PICAMENA. 510 metres. Accessible per pista forestal en bon estat que surt del poble d’ AIGUAFREDA i remunta la vall pel costat de la RIERA DEL PUJOL.

Punt d’arribada: PLA DEL BASSAU. 1.150 m.

Desnivell: 640 metres.

Horari: 2 hores i 25 minuts.

Punts de referència: * PONT DE LA PICAMENA * SALT DE LES COMES * GORG DE L’OLLA * FONT D’EN VINYES * LES FERRERES * PUIG PEDREGÓS * TURÓ DEL MAS * COLLET DEL MAS * RUNES DEL MAS * LA CASETA * PLA DE LA CALMA * PLA DEL BASSAU

Itinerari: El cotxe l’haurem deixat justament al replanet que fa la pista després del pont, a tocar de la presa del micro embassament, on la pista en bifurca en dos, naixent un brancal vers a la dreta.

Nosaltres però continuarem a peu per la pista que transita pel fons de la vall, o sigui, la continuació de la que em pujat amb cotxe. Passem pel costat de les aigües de l’embassament, i justament al concloure el mateix hi trobem una cadena que barra el pas motoritzat per la pista. Poc després hi trobem el SALT DE LES COMES i el bonic GORG DE L’OLLA. (0,05 H). Continuant per la pista passem pel costat de la FONT D’EN VINYES (0,15 h), que resta a la esquerra. Seguint l’ampla pista vers al N-N.E. hi trobem una segona cadena i als pocs metres una bifurcació que surt en ascendent cap a la dreta i que serà el brancal que caldrà seguir, tot abandonant l’ample pista del fons de la vall. (0,25 h).

La pista dibuixa unes decidides ziga zagues per arribar a una mena de collet, ja a l’aresta de la serra de les ferreres. En aquest collet trobem les runes de LES FERRERES, (0,40 h) que donem nom, com a mínim, a la part baixa del cordal. Cal continuar la pista principal, ja que la mateixa va per un tros de bosc que ha estat netejat i de la qual surten diversos trencalls que no duen a cap lloc en concret.

Al cap d’una estona la pista va a parar a una altre que la travessa, (1,00 h) caldrà prendre el trencall ascendent de la dreta. Val a dir que, aquesta segona pista o aquest segon tram de pista està ja es desús, amb tot el que això comporta: vegetació baixa, esbarzers, etc …

Prendrem especial atenció en un moment en que la pista retorna al fil de la carena i dibuixa un revolt obert (1,30 h), serà el moment precís d’abandonar la pista (que continua ja molt tancada per la vegetació al vessant obac de l’aresta), i prendre el camí relativament poc marcat que puja pel mig del bosc tot resseguint el dors de la cadena. Fites. El senderó, com ja em dit, continua el fil de l’ample aresta boscosa, assolint l’inapreciable PUIG PEDREGÓS, 856 m. Passem un primer collet, 929 m (1,40 h), remuntem el suau TURÓ DEL MAS, 1.021 m i davallem més tard un segon collet, COLLET DEL MAS, 959 m. (1,50 h). Als pocs metres d’haver passat aquesta segona petita ondulada del terreny el camí es converteix pista estreta. Deixem de banda un trencall que neix cap a la dreta, seguim dons pel camí de l’esquerra, i al poc arribem a les runes del MAS, 1.025 m. (2,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 2 del mapa parcial

4 agosto, 20195 agosto, 2019

MURALLES DE MONT GROS I CINGLES DEL SANÍ – RUTA DELS DOLMENS.

Introducció: Aquesta primer periple del segon llibre d’excursions del Montseny ens duu a visitar l’extrem més a ponent del massís, on el mateix ja per empenta per fondre’s en les ja properes planúries que marques l’ini de la gran Plana de Vic.

Es tracta d’una excursió gens coneguda però amb diversos al·licients. El primer es el propi camí d’accés a CAN SERRA DE L’ARCA des del fons de la Vall. Es tracta d’un camí ben cuidat, malgrat que es fa evident que tampoc no te massa ús. La part alta de la carena es, sens dubte, el tram menys agraït per les cames, però no per la vista i la curiositat, ja que hi trobem els dolmens de la Costa i d’en Boix. (jo haig d’admetre que, per molt que ho vaig buscar, no vaig trobar el segon), potser està mal localitzat al mapa o jo tenia un dia espès, o totes dues coses a la vegada.

Per últim el tercer tram, que es la baixada a la vall d’origen, es un veritable camí vertiginós que ens obliga a un descens “trenca cames”, on els nostres genolls posaran a prova el seu poder esmortidor. Val a dir que, de tots els camins que he fet al Montseny (que en el moment d’escriure aquestes línies ja hi son molt, estimat lector), aquest es el que més m’ha sorprès per la manera tan decidida i directa amb la que per desnivell. Cal tenir en compte que aquest camí no està marcat al mapa de l’Alpina, si que hi marquen un altre força més avall que, en teoria, passa per les runes del MAS DEL SANÍ i a prop de l’església perduda de SANT MIQUEL DE CANYELLES. Però aquest camí no vaig saber localitzar-ho i si el que descric, que per altra banda està marcat, sobre tot a la part alta, diluint-se a mida que va perdent alçada. No només caldran uns genolls a prova de fortes baixades si no que també haurem de recórrer al nostre instint d’orientació. L’arribada a la pista es fa per la FONT D’EN VINYES. Potser el racó més bucòlic de la vall situada entre els cingles del Saní i els contraforts occidentals del Pla de la Calma.

Punt de partida: PONT DE LA BISBAL. 480 metres. Accessible per pista forestal en bon estat que surt del poble d’ AIGUAFREDA i remunta la vall pel costat de la RIERA DEL PUJOL.

Punt d’arribada: El mateix

Desnivell: El punt més alt del recorregut es situa dalt de les CINGLES DEL SANI, a 857 metres. Per tan cal comptar 377 de pujada i el mateix de baixada.

Horari: 2 hores i 30 minuts.

Itinerari: Just passat el PONT DE LA BISBAL, ja al costat dret de les aigües hi trobem un replanet on deixar el cotxe aparcat i justament una brancal de pista secundaria que neix a la nostra dreta, dibuixant una diagonal ascendent vers al S.O. Es justament per aquesta pista secundaria per on comença l’excursió.

De fet seguim la pista tan sols 5 minuts fins que veiem que la mateixa porta al MAS DE LA BISBAL. En el trencall que serveix d’accés a la finca particular i veiem que neix un camí que segueix la mateixa direcció per portava la pista fins aquest punt, o sigui, en diagonal ascendent vers al S.O., cal agafar aquest caminet, evident i ben marcat. El sender creua una pista abandonada (0,10 h), que es intransitable en ambdues direccions, o sigui que no hi ha dubte que cal seguir pel propi camí que la creua. El camí dibuixa una pujada suau però constant, sempre en diagonal i ascendent, fins arribar a un indret on trobem un replà i el camí fa un revolt per passar al altre costat del vessant, estem molt a prop de les runes de CAN SERRA DE L’ARCA. (0,25 h). El camí continua per sota les runes, cap a la dreta, per desembocar en una ampla pista. (0,30 h). La pista caldrà pujar-la en sentit ascendent cap a la dreta, si be, al arribar a la mateixa, val la pena fer unes passes en sentit descendent i visitar la curiosa llosa penjant de la BAUMA DE CAN SERRA, per després desfer aquest breu camí realitzat i tornar al punt on el camí de pujada i la pista es troben. Continuem dons, com ja hem dit abans, per la pista en sentit ascendent, passant pel costat de la segona casa de CAN SERRA DE L’ARCA, situada sobre la que està en runes, aquesta segona està completament rehabilitada i força ben arranjada. (0,35 h). A partir del moment en que em arribar a la pista, coincidim amb les taques del GR. La pista fa un gran revolt dreta esquerra, un segon esquerra dreta d’on neix un senderó secundari que cal evitar i que queda a la dreta, un tercer revolt amb una altra branca a la dreta que cal obviar, i al arribar a una zona de conreus, es el CAMP ALT DE CAN SERRA. La pista desapareix i dona pas a un nou caminet que travessa el bosc. Evident, marques de GR. Després del breu tram de camí arribem a una nova pista (1,00 h). Caldrà seguir la mateixa vers a la dreta en sentit ascendent. Continuem seguint les indicacions de les marques de GR.

La pista, evident i sense pèrdua, ja ens situa dalt de l’ample cadena de les CINGLES DEL SANI. Trobem un primer trencall cap a la dreta que cal obviar, seguirem per la nostra esquerra. (1,10 h). Poc després localitzem un segon trencall a la dreta que també cal obviar (1,15 h). L’esmentat trencall ens conduiria a les properes runes de la COSTA DE CAN BRULL. Continuant per la pista principal (GR), aviat localitzen el replanet on es situa el DOLMEN DE LA COSTA, (1,20 h) a la esquerra de la pista. Un nou trencall, aquest a l’esquerra, també caldrà obviar-ho (1,30 h). L’esmentat trencall te una indicació antiga que ens indica que es el camí d’accés a “EL BRUY”, nom castellanitzat de CAN BRULL. Poc més tard una nova bifurcació (1,35 h), aquesta vegada deixarem de banda el camí de la dreta i continuarem per la marcada pista principal. Al poc passem per una mena de portal que ens indica el canvi de terme municipal, entrem en terreny del BRULL. (1,40 h). Seguim la pista, sempre vers al N.N.E., si fins ara era lleugerament ascendent o molt planera, ara trobem un curt tram molt lleugerament descendent que ens porta a un revolt molt proper al cingle, es l’indret on el mapa marca el DOLMEN DEL BOIX, 850 metres d’alçada, (1,50 h). Es justament en aquest revolt o tram de la pista on caldrà prendre especial atenció a les fites que ens indiquen el naixement del camí de descens vers al est, just orientant-se cap a la vall on haurem deixat el cotxe.

El camí de baixada, bastant evident al principi, presenta a mitja alçada trams perdedors, sobretot en la secció que passa per franges rocalloses. Es tracta d’un camí de força pendent, que baixa directe i sense contemplacions cap a la vall. Com en dit no sempre prou ben marcat. La part superior te fites, la part inferior hi son ben escasses. Es el típic descens “trenca cames”, gens aconsellable con a camí d’ascens. Val a dir que, per les pròpies característiques de la baixada, la pèrdua de desnivell es força ràpida i en qüestió de poc més de 20 minuts ja hi som a la FONT D’EN VINYES (2,10 h), al costat de la pista que transcorre pel fons de la vall. Caldrà continuar dons la pista en sentit descendent (direcció S.-S.O), passant pel GORG DE L’OLLA, la renclusa del PONT DE LA PICAMENA (2,15 h), la masia de CASANOVA DE SANT MIQUEL (2,25 h), fins arribar al punt de partida, el PONT DE LA BISBAL (2,30 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

4 agosto, 20195 agosto, 2019

CRESTA DE CASTELLETS AL CIM DE LES AGUDES PER L’ARESTA.

“En arribar en un collet ben a prop de les Agudes, el senyor Osona també es veié obligat a deixar-nos per causa dels rodaments de cap produïts sens dubte per l’atracció dels precipicis, i havent-se’n emportat l’altre guia quedàrem els restants en aquelles altures, més i més decidits a no parar fins a dalt de tot.

L’aspecte del camí és més imposant a cada pas i va mantenint-se sempre a extraordinària altura, motiu que obliga a tenir el cap molt segur, la qual cosa s’explica fàcilment si es considera que el pas de la carena es molt estret, que a cada banda queden els espadats pendents que baixen de dret a la vall de Santa Fe per un costat i per l’altre al coll de Sant Marçal i que la naturalesa del terreny, compost per pedregam sense cohesió de cap mena, resultat de la descomposició de la roca produïda per l’acció de gel i del sol, fa témer en molts paratges que cedint a la pressió del peu ha d’endur-se’n rodolant costes avall a que el trepitja. Mes les Agudes amb el seu aspecte salvatge ens atreien i fascinaves….

…. Les penyes que formen els pics de les Agudes són d’una configuració salvatge en grau superlatiu. Anguloses, de colors bigarrats, arestoses en desordre capritxós, penjades i abocades unes sobre un abisme espantós, estenent-se altres en forma de crestall per una carena accidentada i tortuosa, impressionen fortament l’ànim, puix que en aquell incomprensible laberint de timbes, en aquells accidents grandiosos que us volten, es aquell horitzó infinit de mar i de muntanyes que s’albira, es troba alguna cosa de misteriós i extraordinari. Temorosos d’esser dominats per la vertiginosa atracció dels precipicis, tot just goseu moure un pas amb tremolor, temorosos de perdre-vos en la immensitat d’aquell espai que dessobre, dessota i per tots costats s’obre. Més que posats al cim d’una muntanya, us sembla estar penjats al firmament”.

Secció de la crònica d’una excursió feta a l’any 1879 per en Antoni Massó.

* * * *

Introducció: Diuen que les comparacions son odioses. Es parla del Vignemale, com la “muntanya alpina del Pirineu” i es parla de la vessant del Macugnaga, com el paret himalaienca dels Alps. També hi ha qui considera la cresta dels Castellets de les Agudes com un “retall” pirinenc del Montseny. Hi es que, en una guia essencialment excursionista i en unes muntanyes que son la meca de l’excursionisme català, la cresta de Castellets es un sana i bonica excepció.

Aquest es l’únic itinerari de la guia on caldrà utilitzar les mans per grimpar i avançar pel cordal. Recordo amb especial intensitat la primera vegada que vaig recórrer aquest itinerari, a la jove edat dels 16 anys. Llavors la boira i la sorpresa encara donaven més espectacularitat al trajecte.

No obstant val a dir que, per a tot aquell que estigui mínimament avesat als itineraris de grimpada (ja no cal entrar en el terreny elitista de l’escalada), la cresta de Castellets no deixa de ser un curt itinerari sense masses problemes i complicacions. No obstant, no val a badar, ja que la muntanya ens ensenya les urpes en els indrets menys inversemblants. Durant els llargs anys de muntanya i escalades, només dues vegades el grup en el que participava s’ha vist truncat per la sempre inesperada visita de la mort. Una d’aquelles vegades va ser un mes de desembre a les Agudes, en la part intermitja de la Cresta de Castellets. Malgrat tot, no vull que aquesta dada negativa serveixi com a referent negatiu, vers al contrari, gaudim d’aquest bonic itinerari, sempre menys preuar els perills inherents de la muntanya, (fins i tot els de la baixa muntanya)

Punt de partida: Petit aparcament situat després del SOT DE LES MINES, a la part més alta de la carretera de SANT CELONI a VILADRAU, en el seu trajecte intermedi entre SANT FE a SANT MARÇAL. 1.300 metres d’alçada.

Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres d’alçada.

Desnivell: 406 metres de desnivell. Gairebé una cinquantena més si tenim en compte els diferents desnivells intermedis de les puntes de la CRESTA DE CASTELLETS.

Horari: 1 hora i 30 minuts.

Dificultat i material: Excepcionalment en aquest guia d’itineraris a peu cal remarcar la possibilitat de fer-nos amb cert material bàsic d’escalada (com seria alguna corda prima de 30 metres de llarg i uns 7 mm de diàmetre) i alguna rotllana de corda. En especial si fem el itinerari amb gent poc acostumada a la grimpada o acompanyat de nens o jovent.

Itinerari: Just al marge sud de la carretera neix una pista que caldrà prendre en sentit ascendent. A la primera bifurcació (0,05 h) seguim per la dreta fins a una mena de pla al bosc d’on neix una caminet (fites) que puja pel bosc en direcció S.O. fins a arribar de nou a la pista (de fet aquest tros de camí pel bosc es una drecera, si haguéssim continuat per la pista hauríem anat a parar al mateix punt després de fer un revolt). El tram de pista on anem a parar es el tram final de l’esmentada pista. Continuem pel bosc obert, pujant suaument amb la mateixa direcció (S.E.) fins a arribar a una aresta herbosa, COLL SACIUREDA DE BAIX O PLA GRAN. Creuar-la per trobar, just al costat dret un altre camí encara millor marcat que al camí del qual venim. (Aquest nou camí prové del PLA D’EN MON, un altre punt de partida possible per emprendre el present itinerari).

Seguim el camí sens pèrdua que aviat s’endinsa en un bosc de fageda i dibuixa un llarg flanqueig ascendent per que seria el vessant oest del peu de l’aresta (marques vermelles). Anirem a parar a l’aresta en una mena de collet intermedi. COLL SACIUREDA DE DALT, 1.404 metres. (0,25 h) A partir d’aquest punt es diferencien els itineraris de pujada per la integral de la cresta i el de pujada pel camí que flanqueja les puntes. En aquest capítol ens interessa el primer.

Pujar per l’aresta remuntant unes grades de pedra fàcils, de grimpada agraïda sobre roca excel·lent (II*). Pugem la primera cota, de 1.492 metres d’altitud, remunten la segona, de 1.518 metres d’altitud i al final d’aquesta trobem un mur opcional (es pot evitar per la dreta), que ens obliga a una petita escalada descendent d’un muret de III-. Si optem pel camí de la dreta no passa de II-. Fàcil. Traspassem un collet i pugem la tercera cota, de 1.518 metres d’altitud, que presenta la escalada més llarga de les cotes inferiors, amb unes grades escalonades de II*/II+. Descens pel vessant oposat (S) fàcil (I+/II-). Arribem a un collet que representa la transició entre la roca de sauló (més ataronjada i amb un gra força gruixut) i el gneis (un altre tipus de granet més fosc i gens granulós que fa llastres planes). Estem a la zona del LLISOS 1.530 m., punt d’inici de l’escalada final. En aquest punt trobem el camí de taques vermelles, que seguirem durant un centenar de metres, tot flanquejant l’aresta una mica a la dreta de la divisòria de les aigües fins a una mena de plataforma que es el peu de l’aresta final. L camí continua flanquejant per la dreta del vessant però nosaltres continuarem tot recte, grimpant un terreny un xic aeri però amb força presa de mans i de peus, que fan que l’ascensió sigui agraïda i fàcil (I+/II*, potser algun pas aïllat de II+) Taques grogues. Ara la seguim el traçat integral de l’aresta, traspassant per sobre les cotes més altes del cordal, 1.657 metres, 1.693 metres i la darrera, que es el propi CIM DE LES AGUDES. 1.706 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

4 agosto, 20198 abril, 2020

TURÓ DE L’HOME AL CIM DE LES AGUDES PER L’ARESTA

Introducció: L’aresta que uneix el Turó de l’Home amb el cim de les Agudes es l’excursió d’alçada més transitada i clàssica del massís del Montseny. Els motius son diversos. Podríem dir que en una única i còmoda excursió ascendim els dos cims més alts, que de retruc son els únics punts de la serralada litoral i Pre-litoral que estan per damunt dels 1.700 metres. (únicament al Pirineu i al Pre-pirineu trobem alçades superiors), també influeix molt la comoditat d’arribar en cotxe fins dalt de tot de la cadena, en concret al Coll Sesbasses, a tocar del Turó de l’Home. Per últim destacarem que l’excursió en si ens regala unes panoràmiques excel·lent, i es aquí on, com en cap altre indret del Montseny, l’ambient i l’amplitud de l’aresta fan que tingui certes pinzellades de alta muntanya. Sobretot a l’hivern, quan la neu acostuma a ser-hi present.

Una de les imatges que més m’ha impressionat sempre de totes les que he vist relacionades amb el Montseny, es la imatge d’un parell d’esquiadors dalt d’una aresta que presenta una gran cornisa de neu suspesa al buit. (*1) El text que acompanya a la foto diu el següent. “Una alterosa cresta alpina? Malgrat l’aparença, la realitat és més modesta, ja que es tracta de la cadena de les Agudes al Turó de l’Home. Els hiverns amb precipitacions notables, els cims montsenyencs poden acumular gruixos importants de neu, que el vent incrementa a les raconades i forma cornises als esquenalls escarpats”

La imatge es antiga, i en l’actualitat, malgrat que les llevantades encara poden deixar caure nevades força importants com les que reflecteix la imatge històrica, el marc paisatgístic es un altre, ja que el bosc s’ha fet més frondós, a guanyat alçada i ha començat a colonitzar les parts més altes. Tan sols la zona més altiva de l’aresta, una petita franja castigada pel sol, el vent i les precipitacions, continua nua d’arbres. Es el petit marge de vegetació del bioma boreoalpí, que resisteix amb prou feines els embats del canvi climàtic.

(*1) – veure fulla 73 del llibre POSTALS DEL MONTSENY/2 i fulla 77 del llibre EL MONTSENY COM A PRETEXT.

Punt de partida: TURO DE L’HOME, 1.706 m.

Punt d’arribada: CIM DE LES AGUDES, 1.706 m.

Desnivell: Malgrat que el punt d’inici i el d’arribada tenen la mateixa alçada, cal comptar que hi ha diversos desnivells a la carena. El punt més baix es, justament, el coll que hi ha abans del segon cim, o sigui, el COLL DE LES AGUDES, amb 1.647 metres. Si compten totes les pujades i baixades comptabilitzarem un centenar de metres en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent.

Horari: 40 minuts.

Punts de referència: * TURO DE L’HOME * COLL SESBASSES * TURÓ DEL CATIU D’OR * PUIG SACARBASSA * COLL DE LES AGUDES * LES AGUDES

Itinerari: Des del cim del TURO DE L’HOME, davallarem de cap al O.N.O. per un camí força marcat en diagonal, fins al COLL SESBASSES, 1.643 m.

A partir d’aquí tindrem dos possibles alternatives:

Carenejar per dalt del llom, pujant primer vers al N.O. fins al TURÓ DEL CATIU D’OR, 1.677 m, i des de aquí, ja en direcció N.E, per dalt la mateixa carena superant petites cotes amb els seus respectius collets: 1.681 m, 1.663, 1.672 m. El camí, bastant marcat, va per la part més alta o lleugerament per la part dreta del cordal.

davallem per un corriol situat sota la cadena, tal com si volguéssim baixar a SANTA FE, i a pocs metres trobem la bifurcació que torna a guanyar desnivell i dibuixant una suau diagonal ascendent, guanya el punt més àlgid de la carena, unint-se a l’anterior alternativa del cordal. El camí es molt marcat (GR), i resulta ser l’opció més còmoda de les dues.

Resseguint la cadena el camí passa per sota el vessant rocallós del PUIG SACARBASSA, 1.682 m. Si volem el podrem pujar aquest petit turonet i davallar pel vessant oposat, per unes pedres fàcils (I*) i baixant cap a l’esquerra al costat d’una petita tartera, per tal d’enganxar el camí marcat que voreja el diminut cim pel seu costat occidental. COLL DE LES AGUDES, 1.647 m, des del qual guanyem la darrera pujada pedregosa al cim de LES AGUDES, 1.706 m.(0,40 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

4 agosto, 20198 abril, 2020

TURÓ DE L’HOME DES DE COLL DEL PLA DE PEDRERS, PUJANT PEL CAMI DEL ROC PERET I BAIXADA PER LA CARENA DEL TURÓ GROS O DE PALETREQUES.

Introducció: Curta excursió un xic atípica, ja que el primer sector de la mateixa comporta un llarg flanqueig per pistes que fins i to perd alçada. No obstant te com a atractiu diversos factors: estem sempre a una alçada considerable (si es te en consideració el prisma global de la serralada del Montseny, es clar); el segon es que es tracta d’un itinerari força solitàri, a excepció del tram que es comú amb la pujada típica des de la Font de Passavets (itinerari anterior), i per últim es permet recórrer el tram de la carena del Turó Gros que no s’ha vist afectat directament per la carretera. Passarem, no obstant, sota la xarxa de filferro que protegeix l’abandonada base militar del Puig Sesolles, trista afectació que ha esquinçat per sempre una de les punxes de la corona del rei de la serralada.

Punt de partida: PLA PEDRERS, 1.357 metres

Punt d’arribada: TURÓ DE L’HOME, 1.706 metres.

Desnivell: Del punt de partida al cim més alt hi ha una diferencia de 349 metres de desnivell, no obstant, cal tenir en compte que durant el transcurs de l’excursió arribem a baixar uns 40 metres per sota el nivell del punt de partida i que a la carena hi ha uns insignificants desnivells intermedis que sumen al voltant de 30 metres més en tots dos sentits, ascendents i descendents.

Horari: 2 hores i 5 minuts.

Punts de referència: * PLA PEDRERS ROC PERER * SOT DEL MALDEVENTRE * SOT DELS GRÈVOLS * EL PLA DEL POUS *

POU DEL COMTE * ROCS CREMATS * COLL PREGON * TURO DE L’HOME * COLL PREGON * PUIG SESOLLES * COLLADA FONDA * TURÒ GROS O D’EN PALETREQUES * PLA DE LLIGAMOLTONS * COLL DEL VENT * PLA DE PEDRERS

Itinerari: El camí neix just on la carretera d’accés al TURO DE L’HOME enllaça amb la pròpia aresta o carena que davalla vers al E-S.E. del cim principal. PLA PEDRERS. 1.357 m. El camí es que prendrem es dibuixa en tendència descendent cap al nord, vers als boscos del vessant orientat a la Vall de Santa Fe. Hi ha un rètol indicador que ens adverteix que està prohibit el trànsit rodat (excepte veïns). El camí perd desnivell de manera molt suau, fa un gran flanqueig, de sobte d’endinsa en la fageda, i el llit del camí acostuma a presentar un bon gruix de fulla morta durant la final de la tardor o a l’hivern. El camí fa un punt d’inflexió en un revolt amb uns rocs característics. Mirador que rep el nom de ROC PERER, 1.332 metres (0:15 h). Aviat trobem una bifurcació, obviem el camí de l’esquerra que puja de manera accentuada (aquest camí va a parar a la pròpia aresta de cim, en concret al COLL DEL VENT), i continuem el llarg flanqueig horitzontal pel vessant nord de la carena. Passem una torrentera, SOT DEL MALDEVENTRE, veurem per sobre nostre uns grenys rocallosos, coneguts com els ERMARIS DE FONT FOSCA, passem una segona torrentera i més tard una tercera, essent aquesta la que acostuma a dur més aigua de totes tres, SOT DELS GRÈVOLS. Poc després ens trobem en una bifurcació de camins (0:45 h), on coincidim amb l’itinerari anterior (G.R. que comunica la FONT DE PASSAVERS amb el TURÓ DE L’HOME)

Just al prat surt un camí cap a l’esquerra que obviarem i a pocs metres un segons camí fa un altre trencall cap a l’esquerra, que si que prendrem. Passem per sota d’un tarteram i continuem de nou pel bosc tornant-se a imposar de nou la fageda. Poc més tard un clar em el bosc ens deixa veure, per primera vegada, el cim del Turó (aquesta apreciació es vàlida em l’època em que la fageda te fullam). Un revolt deixa de banda una zona oberta coneguda com EL PLA DEL POUS.

Ara el camí deixa de dibuixar ziga zagues i traça un llarg flanqueig cap al O, amb tendència N.O. A pocs metres per sota el camí deixem les restes del POU DEL COMTE, un xic camuflat pel propi bosc, però amb un estat de conservació de les parts força destacable. Hi ha una mena de collet amb prats verds des de on podem contemplar el ja proper cim. Aquest punt panoràmic que convida a una pausa son els ROCS CREMATS. Continuem pujant suaument, deixant de banda una darrera bifurcació just a les proximitats de la carretera. Quan arribem a l’asfalt som al COLL PREGON, 1.654 m. (1,15 h). Tan sols resta pujar el com final del Turó per les escales que van a parar directament al cim (dreta) o per la pista que li dona la volta tombant per l’esquerra del propi Turó (camí de l’esquerra). TURO DE L’HOME. 1.706 m. (1,20 h)

Davallem de nou al COLL PREGON, tot desfent les nostres passes de la pujada final del cim, (1,25 h), i comencem la travessia de la carena cap a l’est – sud-est. El primer cim es la plataforma de l’antiga base militar. PUIG SESOLLES, 1.668 m., tota la part alta del cim, que va ser completament aplanada per fer la base militar, està vallada, fet pel qual haurem de flanquejar pel vessant nord sota les …., passatge desencisador, i per sort, força planer i breu. El camí gairebé es una pista. De nou a la carena ja tan sols trobarem una traça de senderó, que fins i tot es perd en trams concrets. No cal patir, ja que el terreny bes molt fàcil, obert, i mancat de vegetació més alta que els nostres genolls. Traspassem la diminuta depressió de la COLLADA FONDA, 1.612 m, i pugem a la fita que indica el punt més alt de TURÒ GROS O D’EN PALETREQUES, 1.643 m. (1,45 h). Ara davallem cap al S.E. L’aresta passa a ser un llom, no hi ha camí marcat, tan sols s’insinua a estones, però tot plegat continua essent molt evident. En la baixada creuem el PLA DE LLIGAMOLTONS, una insignificant cota 1.515 i aviat trobem la carretera asfaltada al COLL DEL VENT, 1.464 m (2,05 h)

A partir d’aquest moment seguirem l’asfalt, ja que fins a retrobar-nos amb el punt de partida la pròpia carretera transcorre, literalment, per l’aresta. PLA DE PEDRERS, 1.357 m. (2,25 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

4 agosto, 20198 abril, 2020

TURÓ DE L’HOME DES DE SANTA FE PER L’AVETOSA – FONT DE PASSAVETS.

Introducció: La pujada al Turó de l’Home des de la Font de Passavets es, sens dubte, l’excursió més concorreguda per pujar al cim més alt de la muntanya a peu, descartant, es clar, el breu passeig que representa pujar al cim des del punt on s’acaba la carretera asfaltada que gairebé arriba al punt culminant de la serralada.

Aquest recorregut va ser el que es feia servir per abastir de menjar i de mitjans bàsics per a la supervivència del meteoròleg que vivia, juntament amb la seva família, durant tot l’any dalt de la muntanya. Quan la neu no ho impedia l’abastiment es feia amb matxos de càrrega, i a l’hivern sempre calia comprar amb prou despensa per si el subministra es veia interromput durant un temps que podia ser setmanes, a causa de la neu o del mal temps.

Avui en dia, amb el camí força marcat amb taques de GR, aquesta excursió ens convida a conèixer la vall de Sant Fe en la seva quinta essència. Es un camí força freqüentat i un diumenge qualsevol, si el temps acompanya, no es gens estrany trobar grans grups i famílies completes pujant a ritme de passeig per aquestes magnífiques contrades. Creuarem els esplèndids boscos de fageda, i també veurem esquitxos del que van ser els antics boscos de coníferes. Entre totes dues espècies, i en un cas atípic de plena harmonia, l’abraçada: curiosa unió entre fageda i avet que han crescut ben enganxats l’un a l’altre com si d’un únic cos es tractés. Una poesia d’amor en forma d’arbres.

Val a dir que ha estat una llàstima no aprofitar que el moment en que es va marcar el G.R. per tal de recuperar el vella drecera (avui en dia gairebé desapareguda), que discorria per aquest vessant de la muntanya abans que en els anys 50 s’esquincés tot el bosc amb la construcció de la pista forestal.

Punt de partida: Pàrking de la Font de Passavets. 1.200 m. Situat a poc més d’un quilòmetre després d’haver passat per Santa Fe en direcció Sant Marçal.

Punt d’arribada: El mateix

Desnivell: 506 metres de pujada i altres tants de baixada.

Horari : 1 hora i mitja per pujar i poc més d’una hora per baixar.

Punts de referència: * PÀRKING DE LA FONT DE PASSAVETS FONT DE PASSAVETS * POU DE PASSAVETS * EL PLA DEL POUS * POU DEL COMTE * ROCS CREMATS * COLL PREGON *TURO DE L’HOME

Itinerari: Des del aparcament prenem la pista que va al costat del torrent i que passa per la propera FONT DE PASSAVETS. El camí està sempre molt ben indicat, ja des del principi trobem un rètol indicant el desnivell, horari i distància de l’itinerari, ja que aquest en concret forma part del recorreguts escollits pels encarregats del parc natural i per tant està senyalitzat amb estaques verdes amb marques de G.R. (blanc i vermell). Veurem que el rètol indicador del parc marca un horari una mica més dilatat per pujar al cim. La veritat es que els horaris marcats pel parc estan pensats per gent que vol passejar amb una calma que podríem considerar més adient de grup familiar que de grup excursionista. Fora d’aquesta consideració crec que no te cap més importància trigar un quart d’hora més o menys. Cadascun amb el seu ritme, la qüestió es arribar i gaudir de la pujada.

Seguint la torrentera pel seu costat esquerra, deixem de banda un primer creuament d’on surt una pista que esta barrada per una cadena (pista que, obviant no haurem de prendre). Poc més tard el camí deixa el llit del torrent i torça cap a l’esquerra per fer la primera pujada decidida del bosc. Just en aquest punt passem pel costat de les restes d’una pou de neu de dimensions considerables, POU DE PASSAVETS. El camí va traçant fermes ziga zagues i esta degudament indicat per no badar a cap de les nombroses bifurcacions que te. Val a dir que aquest vessant del Turó de l’Home es una veritable teranyina de camins i pistes, però l’itinerari que seguim, repeteixo, gràcies a que resta més net i drenat i excel·lentment indicat amb les estaques verdes, no te pèrdua possible. Des de bon principi caminem pel mig d’una de les millors bosc de fagedes del massís. Poc més a dalt, quan portem un terç de la pujada, fa acte de presència els primers avets de l’anomenada « avetosa ». Just un dels exemplars situats més a baix forma la famosa « abraçada », (0,25 h) amb un faig. Els seus trons semblen néixer d’una mateixa arrel. A la part baixa estan literalment fusionats, després les branques s’entrecreuen unes amb les altres, una historia d’amor o una lluita aferrissada ?. Continuem per l’ample camí que es pot gairebé considerar una pista. Just dalt d’una recta ens trobem amb una petita esplanada envoltada d’espectaculars exemplars d’avet. De cop i volta tenim la sensació de ser-hi em mig del Pirineus o d’un llunyà bosc nòrdic. Un racó únic situat a uns 1.500 metres d’alçada (0,50 h). Just al prat surt un camí cap a l’esquerra que obviarem i a pocs metres un segons camí fa un altre trencall cap a l’esquerra, que si que prendrem. Passem per sota d’un tarteram i continuem de nou pel bosc tornant-se a imposar de nou la fageda. Poc més tard un clar em el bosc ens deixa veure, per primera vegada, el cim del Turó (aquesta apreciació es vàlida em l’època em que la fageda te fullam). Un revolt deixa de banda una zona oberta coneguda com EL PLA DEL POUS. (1,00 h).

Ara el camí deixa de dibuixar ziga zagues i traça un llarg flanqueig cap al O, amb tendència N.O. A pocs metres per sota el camí deixem les restes del POU DEL COMTE, un xic camuflat pel propi bosc, però amb un estat de conservació força destacable. Hi ha una mena de collet amb prats verds des de on podem contemplar el ja proper cim. Aquest punt panoràmic que convida a una pausa son els ROCS CREMATS (1,15 h). Continuem pujant suaument, deixant de banda una darrera bifurcació just a les proximitats de la carretera. Quan arribem a l’asfalt som al COLL PREGON, 1.654 m. (1,25 h). Tan sols resta pujar el com final del Turó per les escales que van a parar directament al cim (dreta) o per la pista que li dona la volta tombant per l’esquerra del propi Turó (camí de l’esquerra). TURO DE L’HOME. 1.706 m. (1,30 h)

Descens: Per mateix itinerari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

4 agosto, 20194 agosto, 2019

MONTSENY – VOLTA PELS BOSCOS DE SANTA FE AL CONVENT.

Introducció: Aquest itinerari, al igual que l’anterior, es tracta d’una suau i tranquil·la passejada, que ens mostra la magnificència paisatgística dels boscos continentals de Santa Fe. De fet l’he fet en diverses ocasions, acompanyat de la família. En la darrera passejada, feta a finals de la primavera del 2009, el meu fill ja gairebé tenia 5 anys. Com es d’esperar, es distreia tota l’estona amb agafant branques i aixecant pedres. Vaig utilitzar la tècnica de explicar-li que les pedres eren els sostres de les cases dels cucs, i evitar així que l’excursió de mitja hora s’eternitzés. Com també era d’esperar, tan sols va deixar les pedres en pau per qüestió de cinc minuts, després es va dedicar a “canviar les teulades de lloc”.

Recordo que, de retorn a casa, i explicant un dels quatres comptes de rigor que son necessaris per fer dormir al meu fill, vaig enrecordar-me d’en compte d’Airun i els estels, el qual te com a escenari els mateixos boscos pels qual havien passejats hores abans. No cal dir que, al meu fill, la història li va causar una immensa expectació. Aquest compte diu, més o menys, els següent:

La faula es situa en la gran fageda que ocupa el vessant nord de les Agudes i del Matagalls. Es deia que la fageda estava plena de fades, que sortien per la nit. Els camperols i bosquerols en tenien por de les fades, ja que deien que qui veia una d’elles es quedava enlluernat pels seus encanteris i mai mes sortia del bosc. En mig del bosc hi ha el meravellós estany de Santa Fe. Les seves aigües, son tan fredes, que l’hivern es congelen i l’estiu sempre soc fresques. A la vora de l’estany i vivia l’Airun, la més petita, juganera i feliç de totes les fades. Era tan petita que vivia sota un fong, i el seu cor era pur i net. La petita fada sempre estava contenta. Va ser que, un dia, encuriosida per conèixer el mon dels homes, va voler pujar al cim de les Agudes per veure com era el aquell mon on vivien els humans.

I així ho va fer, en una nit estelada va pujar, per la cresta, dalt del cim, i des d’allà va contemplar els poblats, i amb els seus ulls màgics va poder llegir tot el que havien creat els humans: guerres, lluites, violència, pobresa, fam. Va veure nens abandonats i plorant, boscos cremats, mars contaminats, cels bruts. Airun es va quedar amb el cor glaçat, i una gran tristor va envair la seva ànima. Completament abatuda, va tornar al seu estany. Allà va començar a plorar, i de cada llàgrima que queia a l’estany i va convertir en un bonic i brillant estel. Una a una les llàgrimes omplien d’estels l’estany negre i Airun perdia les seves forces i s’anava apagant. Amb el darrer vent de l’alba, va caure la darrera llàgrima i Airun es va quedar sense vida. El seu cos fred i inanimat es va convertir en una pedra.

Diuen que, avui en dia, i veient un mon que va a pitjor, encara es pot sentir el cant trist de la petita fada, i que quan això passa, milers d’estels comencen a brillar a les aigües fredes de l’Estany.

Punt de partida: Aparcament del RESTAURANT L’AVET BLAU, 1.140 metres d’alçada. a uns 200 metres de l’hostal de SANTA FE.

Punt d’arribada: EL CONVENT, 1.230 metres.

Desnivell: 90 metres

Horari: 30 minuts.

Itinerari: Des de l’aparcament prenem la pista que va cap al nord i que creua les aigües de la RIERA DE SANTA FE. Just a l’altre costat de les aigües i trobem la separació de camins, la pista (que no haurem d’agafar), continua cap a la dreta. Si anéssim en la mateixa direcció que em vingut entrarien en una propietat privada, el trencall que ens interessa es el camí ample que neix cap a la nostra esquerra (direcció O.N.O.) i que, ràpidament, s’endinsa dins del bosc de fageda.

El camí no te pèrdua, es ample, sempre orientat cap al O.N.O. i no te cap bifurcació. Al principi i trobem les restes de antigues edificacions: arcades i una columna solitària. A mig trajecte, PLA DEL CAMPAMENT, hi trobem les runes d’un mas. Al final del trajecte, una vegada passat el PLA DELS GINEBRONS, hi trobem una secció de pista que dibuixa una pujada més pronunciada. En aquest sector el llit de camí acostuma a estar enfangat. Just al final de la suau pujada i trobem EL CONVENT. Edifici en perfecte estat de conservació i tancat a cal i canto. (0,30 h).

Descens: Pel mateix itinerari en sentit contrari. Comptar, si fa o no fa, el temps equivalent a la pujada per tornar al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor