En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking que discorre al voltant del Port de Comte, aquest gran massís del Pre-pirineu amb la zona tant solitària i desconeguda de la Muntanya d’Alinyà, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Es tracta d’una bina manera de pujar al refugi de Ras de Conques des del poble d’Ars, tot evitant en gran mesura la pista forestal que es l’accés rodat de vehicles. Cal destacar el canvi gradual de paisatge i vegetació a mida que pugem.
Temps:2 hores i 45 minuts per pujar i baixar.
Desnivell:457 metres de pujada i 13 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 3 quilòmetres 920 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada
Dificultat:mitjana
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Font al poble d’Ars i al refugi de Ras de Conques. Durant el trajecte no hi ha cap punt d’aigua.
Punts de referència:* Poble d’Ars * Les Muntades * Bordes de Ras de Conques * Refugi de Ras de Conques
Punt de partida:Poble d’Ars, accessible per carretera des de les proximitat de la Farga de Moles, passant per Sant Joan Fumat.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble d’Ars. El camí comença a ma dreta tot pujant uns quans metres per vial o carretera que hi ha més enllà de la font situada al centre del poble. Cartell indicador a l’inici. Als primers metres de la pujada passem pel costat d’una casa i justament passada la construcció el camí, força brut, segueix pujant en línia recta vers al N.O. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,12 – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra esquerra i que dibuixa un revolt.
Km. 0,33 – Deixem la pista per seguir per un camí brut en mig de marges de pedra que puja vers a la nostra esquerra i que al poc torna a travessar la pista que em abandonat de manera transversal. Seguim pujant, alternant trams on la senda en mitjanament transitable amb els conreus de l’esquerra que no presenten tanta vegetació. Taques grogues.
Km. 0,66 – Anem a parar a una ample pista de terra que seguirem vers a la nostra esquerra perdent alçada de manera suau. Cartell indicador.
Km. 0,88 – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que s’endinsa al bosc vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Fem un bonic tram de pujada per una senda bastant ben marcada que dibuixa alguna que altre ziga zaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,4 – Coincidim de nou amb el traçat de la pista forestal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador.
Km. 1,6 – Les Muntades. Abandonem novament la pista per agafar un corriol que discorre paral·lel una mica per sota de la mateixa. Bifurcació. Agafem dons la senda de la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques gorgues.
Km. 2,0. Creuem la pista de manera transversal i seguim pujant pel corriol que continua per l’altre marge, en direcció oest. Cartell indicador. Entrem ara en una zona oberta de camps inclinats on la senda flanqueja de manera bastant horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,6. Passem pel costat de les Bordes de Ras de Conques. En concret del conjunt situat a una superior alçada. A partir d’aquest punt seguim flanquejant, però ja amb la comoditat de fer-ho per una pista en desús, sempre cap a ponent.
Km. 3,1 – Trobem de nou la pista principal d’accés al refugi que seguirem ja sense perdre-la novament vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Passem pel costat d’un corral. Seguim recte per l’evident pista.
Km. 3.9 – Refugi de Ras de Conques.
Retorn: pel mateix camí en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Llarga i variada excursió on la senyalització es bastant deficient i sovint nul.la. Hi ha diferents pòsters sense senyal, només el pal. De fet està en projecte acabar la senyalització i cal preveure que llavors també hi haurà marques de pintura groga com a la resta de camins de la xarxa del Parc Natural.
Ara per ara caldrà dons parar especial atenció a les descripcions, al mapa o als tracks per seguir l’itinerari correcte.
Burg:és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord del cap del municipi de Farrera, a la dreta del Barranc o Torrent de Burg i als peus del Solà de Burg, en el vessant sud-oest de la Serra de Màniga i als peus, sud-est, d’el Farro. Queda a llevant del poble de Glorieta.
FOTO PAKO CRESTAS
Sense que arribar a tenir del tot aparença de població compacte, les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra (El Ferri), a banda i banda del Torrent de Burg. Té a la part central l’església parroquial de Sant Bartomeu i a l’extrem de llevant la capella de Sant Francesc.
Etimologia: Joan Coromines explica l’etimologia del topònim Burgo a partir de l’arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.
Va tenir un castell del qual no queda pràcticament res més que una paret de l’església primitiva dedicada a Sant Cristófol, descrit per Pere Tragó el 1519
Farrera (Font wikipedia): és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. En determinats moments històrics se l’ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n’hi afegit cap durant el segle XX.
El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de Burg, una de les subcomarques naturals que formen el Pallars Sobirà.
Etimologia: Joan Coromines fa referència a Farrera establint sense cap mena de dubte que és un topònim relacionat amb ferro. Concretament, del llatí ferraria (ferrera), que passà al mossàrab com a farraria. És justament aquest pas és el que justifica de mantenir la primera vocal com a a, en contra de Ferrera.
FOTO PAKO CRESTAS
El poble de Farrera presenta un nucli bastant compacte de cases arrenglerades i esglaonades de nord-oest a sud-est, als peus de la, formant tres carrers bastant oberts paral·lels. És als peus, al sud-est, de la Roca de Castellar, on hi havia hagut el Castell de Farrera, amplament documentat al llarg de l’edat mitjana, però ja desaparegut al segle XVI. L’església de Sant Roc és a l’entrada del nucli de població, a la part nord-occidental del poble.
Temps:3 hores i 30 minuts
Desnivell:643 metres de pujada i 643 metres de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 690 metres.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Als pobles de Burg i Farrera, a la resta del periple no hi ha fonts.
Punts de referència:* Poble de Farrera * Borda Manresa * Barranc dels Clots * Coll de So de Ferrera * Coll de So * la Pixaca * Refugi de Burg * Bordes de Burg * Torrent de Burg * Poble de Burg * Mare de Déu de la Serra * poble de Farrera – Sant Roc de Farrera
Punt de partida:poble de Farrera, accessible mitjançant carretera per la Vall de Cardós, passant prèviament per les poblacions de Llavorsí, Tírvia i Burg.
Itinerari: Km. 0,0 – Poble de Farrera. Cartell indicador que ens informa que aquí comença l’itinerari cap al coll de So i les Bordes de Tressó. Just el camí comença a un revolt de la pista,. Deixant la mateixa a ma esquerra i pujant tot recte vers al E.S.E. Just al principi de la caminada passem pel costat de la característica Caravana de Farrera (que ha inspirat la marca i etiqueta d’una cervesa artesana de la zona). Tan bon punt iniciem la marxa comencem a guanyar alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,14 – Anem a parar a una petita zona d’aparcament on coincidim de nou amb la pista que novament deixarem a la nostra esquerra per continuar recte per un camí ascendent que discorre entre murs de pedra seca. Alguna marca esporàdica circular de color grog amb en centre negre.
Km. 0,39 – Coincidim de nou amb la pista a l’alçada d’un revolt. Ara si que continuarem per la mateixa tot flanquejant una mena de turonet que resta a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada de manera suau vers a l’est.
Km. 0,59 -. Bifurcació. La pista que continua a la nostra dreta presenta una tanca. Seguim pel camí que neix tot recte a la nostra esquerra guanyant alçada. Marques circulars de pintura grogues amb el centre negre molt esporàdiques.
Km. 0,78 – Coincidim de nou amb una pista que seguim en sentit ascendent vers a llevant, tot passant pel costat de les runes de la Borda Manresa.
Km. 1,1 – Un camí en desús se’ns incorpora per la nostra esquerra. L’ignorem i seguim recte cap a l’E.S.E.
Km. 1,2 – Bifurcació. Davant tenim un conjunt de runes d’una antiga borda. Deixem el camí més ample i pugem pel corriol de la nostra esquerra. Pal a la cruïlla. Seguim per una mena de vall coneguda com el Barranc dels Clots, amb trossos de canonada negra al terra. Poc més amunt trobem una construcció de recollida d’aigües. Alguna que altre marca molt esporàdica circular de color grog amb el centre negre.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7. Bifurcació. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció S.E. a mida que anem guanyant alçada ens apropem al coll. Al darrer tram pugem per terreny descarnat pel marge esquerra d’una mena de valleta seca.
Km. 2.6 – Coll de So de Ferrera. Trobem una pista a l’altre costat. Nosaltres no arribarem a la mateixa si no que continuarem per la mateixa cadena vers a la nostra esquerra en direcció nord per un corriol.
Km. 3,0 – Coll de So. On trobem de nou la pista i un mirador. Continuem la pista vers a al nord.
Km. 3,1 – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Pal a la cruïlla (futur pòster). El corriol esta prou ben marcat però les marques de pintura son molt esporàdiques (cercles grogs amb el cor negre).
Km. 4,2 – Traspassem una mena d’aresta coneguda com la Pixaca, a partir d’on el camí gira vers al nord. Per la nostra esquerra se’ns incorpora un sender secundari que ignorem.
Km. 4,3.- Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i que de seguda dibuixa un revolt vers a la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 5,1 – A l’alçada d’un revolt prenem una pista secundària que neix a la nostra dreta quasi horitzontal (suavíssima pujada), mitjançant la qual passarem pel costat del petit Refugi de Burg. Cartell indicador.
Km. 5,2 – Bordes de Burg. Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra que de seguida comença a perdre alçada de manera decidida en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,7 – Anem a parar al costat d’unes bordes. Bifurcació. Seguim recte davallant vers a l’oest tot deixant a la nostra dreta un camí més ample.
Km. 5,8 – Arribem a un nou camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest – S.O.
Km. 6,1 – Pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent, en direcció N.O.
Km. 6,3 – A l’alçada d’un revolt neix una pista vers a la nostra dreta que ignorem, malgrat que porta a una cascada molt propera que val la pena veure. Continuarem per la pista principal dibuixant el revolt vers a la nostra esquerra i re orientant les passes vers al S.O.
Km. 6,4 – Deixem la pista i davallem per un corriol que s’endinsa dins del bosc en direcció oest. Taques grogues.
Km. 6,8 – Travessem en perpendicular una pista i davallem de manera directa pel costat del Torrent de Burg. Taques grogues. Camí ben marcat i a estones empedrat, el que denota que es tracta d’un camí antic.
Km. 7,6. Poble de Burg. Arribem a la carretera per davant de l’únic establiment – bar del poble i seguim uns pocs metres fins a trobar una pista que trenca vers a la nostra esquerra. No hi ha marques de pintura.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,0 – Bifurcació. Prenem la pista ascendent de la nostra esquerra.
Km. 8,3 – La pista dibuixa un revolt i just a la nostra dreta neix un nou camí que es el que seguirem endinsant-nos en una zona de camps que creuarem per re trobar la senda o pista en desús a l’altra banda, re orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.E.. Filat.
Km. 8,9 – Mare de Déu de la Serra. Església un xic enrunada. Seguim ara una mena d’aresta ascendent pel corriol que es dibuixa al marge dret, passant per sota la Roca de Castellar. El camí, ben marcat i antic, presenta alguna que altre marca molt esporàdica de pintura groga circular amb el centre de color negre.
Km. 9,7 – Ja hi som de nou al poble de Farrera. Pujarem pels carrerons tot passant pel pont de l’esglèsia de Sant Roc de Farrera, fins a situar-nos a la part alta del poble on coincidim amb el punt d’inici d’aquesta bonica excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking que discorre per la major concentracions de Llacs del Pirineu d’Andorra i Alta Cerdanya, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció: volta similar a la volta llarga de Sant Joan de l’Erm, si be aquesta escurça l’excursió fent una tornada més directa i amb menys desnivells des de Sant Joan de l’Erm Vell a la Basseta.
Sant Joan de l’Erm Vell (font wikipedia):és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l’Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d’interès local.
És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Graal, que abans es guardava a Besiers.
Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l’incendi de 1936 semblava més aviat datable de l’edat moderna. L’esment explícit més antic que es coneix de l’hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d’hospital i lloc d’acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L’any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 35 minuts
Desnivell:304 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 270 metres
Dificultat:mitja
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència: * Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Serrat de l’Oratori * Barranc de Reguerals * Barranc del Forcat * Refugi de la Basseta – Coll de la Basseta.
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta. Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim per l’ample pista vers al S.E. Tram bastant planer. La pista està en molt bon estat i es possible trobar-hi transit rodat. Traspassem el Serrat de l’Oratori i el Barranc de Reguerals.
Km. 7,2 Abandonem la pista principal i prenem una de secundària que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,3. Nus de camins. Descartem dos a la nostra dreta i un a la nostra esquerra per seguir tot recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,6. Bifurcació., Seguim el camí ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 8,7. Barranc del Forcat. Poc després de creuar la torrentera trobem una bifurcació. Cal seguir per la pista de la nostra dreta. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant.
Km. 8,9. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció est.
Km. 9,3. Refugi de la Basseta i Coll de la Basseta. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pirineu mès despoblat, enigmàtic i salvatge de cada nostra, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció:Interessant excursió que va a parar a un dels millors miradors panoràmics situat en mig d’una vall de tots els que ens trobarem per aquests paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Curiosament la pujada per la solana te molts encreuaments i bifurcacions, en canvi la baixada per l’obaga la farem d’una tirada.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora i 55 minuts
Desnivell:277 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:4 quilòmetres 240 metres
Dificultat:Baixa.
Punts d’aigua:Al poble d’Os de Civis. Durant el periple tan sols passem per una torrentera que duu aigua.
Punts de referència:*poble d’Os de Civis * església de Sant Pere * Costa d’Os de Civís * Borda Cremada * Mirador de Muntaner * torrent de Muntaner * Poble d’Os de Civis
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari: Km. 0,0 – poble d’Os de Civis, pugem pels carrerons vers a l’esglèsia, passant per punt d’informació del parc.
Km. 0,13. Part alta del poble. Cartell indicador. Prenem el carreró amb pujada que passa just per sota de les roques que sustenten l’esglèsia de Sant Pere, que quedarà per sobre nostre a ma esquerra. Pugem per un camí empedrat.
Km. 0,20 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra. Marques grogues. Cartell indicador. Tant bon punt comença fa una falsa bifurcació.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,37 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al E.S.E.
Km. 0,45. Travessem una pista en perpendicular i prenem el corriol ascendent en direcció est. Cartell indicador. Taques grogues. Seguim per una mena de camí antic en mig de prats inclinats.
Km. 0,80 – Anem a parar de nou a una pista que travessarem en perpendicular per pujar per pendent de moderada inclinació en direcció N.E. tot seguint un marcat corriol. Pugem per la solana. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla. Aquesta pujada es coneguda com la Costa d’Os de Civís.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,93 – Creuem de nou la pista de manera perpendicular per continuar pel corriol de pujada de la solana en direcció S.E. per girar de seguida vers al N.E. taques gorgues.
Km. 1,1 – Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra dreta. Taques grogues.
Km. 1,6 – Anem a parar a una pista bastant horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E. Cartell indicador.
Km. 1,7 – A l’alçada d’un revolt abandonem de nou la pista i seguim recte per un camí planer i amb el ferm bastant herbós. Sota nostra, a la dreta, divissem les runes de una borda coneguda com la Borda Cremada.
Km. 1,9 – Mirador de Muntaner. Punt culminant de l’excursió. Esplèndida vista panoràmica sobre la Vall de Salòria. A partir d’aquest punt el camí canvia radicalment d’orientació, anirem primer vers al S.O. per entrar al bosc, seguir un tram horitzontal i de seguida començar a perdre alçada per un corriol evident i sense pèrdua que ja transcorre per la zona de l’obaga. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,3 – Creuem les aigües del torrent de Muntaner. El camí fa un curt tram de pujada i de seguida creua per prats inclinats flanquejant vers al O.N.O.
Km. 3,5 – Coincidim amb el punt quilomètric 0,80, davallem dons vers a la nostra esquerra per terreny ja conegut,. Desfent els passos de l’anada.
Km. 4,2 – Poble d’Os de Civis, final d’aquesta excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Itinerari sense sortida on haurem de recular en el punt on el riu es va engorgant i deixa de ser transitable. Arribarem a un bonic mirador local amb vistes panoràmiques sobre la Torreta de l’Orri i els immensos boscos de Sant Joan de l’Erm.
Bordes de Tressò: Les bordes, són uns edificis construïts al s. XVI en llocs aïllats enmig del Pirineu. Antigament, s’hi emmagatzemava herba seca i es guardaven els animals durant l’estiu. Els pagesos es dedicaven a cultivar els prats d’alta muntanya (avui en dia s’ha perdut l’ús d’aquests prats i les bordes han quedat abandonades).
Les Bordes de Tressò reben el seu nom de la composició de les dues paraules: 3 i So, ja que la vall té forma de Y, fet que provoca que el vent vingui de tres cantons alhora, creant un so particular que només es pot escoltar aquí.
FOTO PAKO CRESTAS
Fa un 30 anys vam començar a restaurar i habilitar les Bordes de Tressò com a habitatge. Des de llavors hi viu una família d’una manera quasi auto suficient, convivint amb la natura en el seu estat més pur. Reciclant al màxim i aprofitant els recursos naturals.
Temps:1 hora 20 minuts per l’anada i tornada.
Desnivell:4 metres de pujada i 154 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 830 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:A les bordes de Tressò.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Bordes de Tressò * barranc de la Font del Raió * riu del Barranc de Tressò * Estret de Tressò * l’Obaga de Castellarnau * riu del Barranc de Tressò * Mirador del Bertran.
Punt de partida:Bordes de Tressò. Accesible des del poble de Farrera per pista 4*4, o a peu seguint l’itinerari del Coll de So.
Itinerari:Km. 0,0. Bordes de Tressò. Panell indicador en mal estat al costat del riu, just on comença la pista en desús que seguirem vers al sud. La pista es transforma en una mena de camí ample.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,63. Creuem una torrentera del barranc de la Font del Raió, seguim sense pèrdua possible vers al sud.
Km. 1,0. Creuem el riu del Barranc de Tressò per situar-nos al marge esquerra de les aigües. Seguim vora el riu en direcció sud.
Km. 1,2. Estret de Tressò. Bifurcació. Obviem el senderó que surt en sentit ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte pel camí vora el riu que mica en mica es va fent més estret. Arbrers caiguts. Ala nostra esquerra hi ha el bosc conegut com l’Obaga de Castellarnau.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,2. Creuem de nou les aigües del riu del Barranc de Tressò i ens situem novament al marge dretà del curs fluvial. A partir d’ara el camí passa a ser una senda en desús amb molt arbres caiguts que fa que en algun tram costi de seguir el traçat original. Guanyem alçada de manera molt suau, allunyant-nos dos del llit del torrent. Continuem sempre vers al sud.
Km. 2,8.Mirador del Bertran. Final de l’itinerari. Ara caldrà retornar desfent les nostres passes de manera integra.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i agradable excursió que enllaça dos punts plens de solitud, la pròpia església de Santa Magdalena i el conjunt de bordes (la majoria en runes) de Bedet. Tot plegat en uns paratges salvatges i feréstecs.
Temps: 1 hora 5 minuts.
Desnivell:122 metres de pujada i 122 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 930 metres
Dificultat:Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Passem pel curs de diverses torrenteres, si be cal prendre precaucions ja que es molt possible que la proximitat de ramats per la zona faci que les aigües d’aquests torrents puguin estar afectades.
Punts de referència:* Església de Santa Magdalena * riu de Bedet * Bordes de Bedet * torrent del barranc de la Feneralda* torrent del barranc de la Font de la Costa* Església de Santa Magdalena.
Punt de partida:Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0. Església de Santa Magdalena. Prenem el camí que surt en direcció nord seguint el marge dret de les aigües del riu de Bedet, deixant a l’altre costat del riu la pista més ample paralel.la, per la qual, justament, finalitzarem aquest curt periple.
Km. 0,65. Creuem dues vegades seguides el curs de les aigües del riu, per continuar, després del segon creuament, al marge dretà de les aigües. Seguim per terreny molt planer, amb suau pujada, en direcció nord.
Km. 1,2. Bifurcació. Deixem la senda que va propera al llit del torrent i pugem vers al nord per fortes pendents d’herba, directament vers al conjunt de bordes ben visible que hi ha per sobre nostre.
Km. 1,5. Conjunt de Bordes de Bedet. Després de la visita a aquest magnífic grup de bordes seguim una mena de pista en desús bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que ens re orienta vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Feneralda. Continuem per la pista en desús vers a ponent.
Km. 2,2. Creuem les aigües del torrent del barranc de la Font de la Costa. La pista o camí ample, que continua sent molt horitzontal, es re orienta vers al sud.
Km. 2,5. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en direcció sud. Seguim aquesta evident pista fins a retrobar-nos amb l’esglèsia.
Km. 3,9. Església de Santa Magdalena. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pre-pirineu i seguir les penjades d’en Caracremada, el darrer maqui català, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
catalonia-trekking 