SERRALADA LITORAL – Página 10

18 septiembre, 201919 septiembre, 2019

MONTSENY – ASCENSIÓ AL TURÓ DE LA LLANÇA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Aquesta excursió va resultar un grata sorpresa, un bon descobriment. De fet la Vall de la Castanya ja que quelcom d’especial, però el segon tram de l’excursió, a partir del moment en que coincidim amb el torrent de les Mines, transitarem per uns racons d’especial bellesa. Cal tenir en compte que hi descobrirem salts d’aigua, gorgs, i petits ponts. De ben segur que aquestes contrades no son transitades per pur desconeixement, ja que, sens dubte, estem davant d’uns del paratges més encisadors de tota la serralada.

La pujada al Turó també resulta agradable. Jo la vaig emprendre amb la sospita de que em trobaria amb un camí desdibuixat, perdedor, abandonat, ple de vegetació, i la realitat es ben diferent, malgrat mostrar signes evidents de que es poc transitat, la senda es neta, clara i força agraïda.

El mirador del Turó de la Llança, com a mirador secundari, es tot un regal per la vista, amb magnifiques perspectives de tota la alta vall de la Castanya i de la Tordera. Poc més a baix, pel vessant sud, el mapa de l’alpina marca les runes de la masia de la Llançà. Es possible que ja no restin moltes pedres en peu del que va ser aquest mas aïllat i de ben segur pobre, fa certa basarda pensar en l’immensa solitud dels habitants que feren la seva vida a aquest mas, un dels més aïllats de tota la Vall de la Castanya, ja de per si composada per cases força aïllades …. terra de bruixes i de supersticions. Que deurien estar maleïts els habitants de la Llançà, per haver de construir el seu niu lluny i d’esquenes a la resta de cases de la vall?

Punt de partida: aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada: TURÓ DE LA LLANÇA, 881 metres.

Desnivell: 231 metres, malgrat que cal tenir en compte alguna baixada i pujada intermitja, poc important.

Horari: 1 hora 50 minuts per la baixada i poc menys d’una hora i mitja per la baixada, tot anant tranquil.

Itinerari: Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats. Trobem una bifurcació, i just a tocar el MAS D’ADRODAU (0,35 h ). Cal deixar la pista principal i agafar el trencall de l’esquerra, que baixa, tot passant a tocar del mas, de seguida la pista es converteix en camí i baixa de manera molt suau fins arribar al llit del riu a l’alçada de l’anomena’t PLANA DE LA GUILLA. El tram que continua, justa al costat del riu, es una pura delícia: salt d’aigua. Gorgs, recluses i un parell de ponts diminuts plens de molsa. Quan el camí deixa el llit del riu, just després de travessar el segon pont, trobem al marge esquerra de les aigües unes curioses escales de pedra que marquen l’inici de la pujada estricta al turó. El camí, ben marcat malgrat els signes de desús, va pujant en diagonal ascendent en direcció S.E, i a mitja pujada fa un retall radical i s’orienta vers al O.N.O., tot dibuixant de nou una diagonal ascendent que finalitza al planell del COLLET DE LA LLANÇA, 874 metres. Cal continuar la cadena vers al nord, petit tram de bosc i grenys de pedra, fins arribar a l’extrem que fa de miranda. Potser no es el punt més alt, però si el que ens ofereix millor visió i el final lògic de l’excursió, potser el punt més alt esta just unes passes enrere i, per tant, ja haurem passat per ell. PIC DE LA LLANÇA, 881 metres (1,50 h).

Descens: pel mateix itinerari

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 23 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

17 septiembre, 201917 septiembre, 2019

MASSÍS DE LA CALMA – VISITA A LES MINES DEL REMEI.

Introducció: Les explotacions mineres van tenir la seva relativa importància al Montseny de principis del segle passat; no en va el Montseny es considerava la muntanya dels Ametistes i fins i tot el més agosarat va creure que es podia trobar granes d’or al riu Tordera.

De les mines obertes al cor de la muntanya, les dels Remei son de les més emblemàtiques i alhora misterioses. No deixa d’inspirar cert temor o por, la contemplació d’aquestes boques negres que s’obren pas a les entranyes de la terra, tot traient un fil constant d’aire fresc de l’interior.

Per arribar a les entrades de la mina caldrà creuar una riera que sovint està més eixuta que plena, i grimpar algun que altre parany de pedra. De l’entrada pengen uns regalims blaus que tenyeixen la roca, signe indiscutible de que les mines contenien coure, ja que aquest color o tonalitat es la que pren aquest material al oxidar-se. Poc queda dels barracons dels minaires de les construccions annexes i properes a les entrades de les mines, tan sols uns murs de pedra i algun tram de camí arranjat. El conjunt, per tot arreu, exhala abandó, misteri i històries mudes del passat. Aquestes roques foradades son van ser testimoni d’un dels oficis més durs que, durant tota l’historia, a practicar l’home.

Punt d’arribada: MINES DEL REMEI. Situades a 935 metres d’alçada.

Desnivell: 285 metres.

Horari: 1 hora i 50 minuts.

Creuem la torrentera, la pista s’omple d’esbarzers però resta un corriol pel pas, que haurem de continuar en sua pujada vers al S.E. El camí, que discorre per una antiga pista abandonada, es va fent ample i voreja les suaus arestes boscoses de l’anomena’t SERRAT DE L’ARTIGA. Poc després hi trobem una branca d’una pista abandonada que deixem a la nostra esquena i que neix a la dreta en sentit ascendent (era l’antiga pista de duia als BARRACONS DEL MANAIRES), Nosaltres continuem cap al S.O. La pista es converteix en camí, ben marcat, travessant algun que altre tram d’esllavissades. Just al SOT DE LES MINES, trobem LES MINES DEL REMEI. Per accedir caldrà pujar per uns grenys rocallosos on hi restes de murs de contenció que servien per facilitar el camí, ja a la part alta travessem les aigües de la torrentera i ens apropem a les boques de les mines, no sense abans haver de pujar algun petit tram de grimpades per llastres rocalloses (IIº), caldrà prendre atenció a un lloc en concret, justa pocs metres abans d’arribar al punt final de l’excursió. (1,50 h).

Descens: cal resseguir el pateix itinerari en sentit descendent. Si em trigat 1,50 h per pujar, trigarem uns 10 minuts menys en baixar.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 22 del mapa parcial

16 septiembre, 201917 septiembre, 2019

PLA DE LA CALMA DES DE L’ERMITA DE SANT MARTÍ, PER LA VALL DE LA CASTANYA.

Introducció: “Un lloc en el mon”, per enretirar-se, per la sabuda calma, per la tranquil·litat, per a que el sol sempre doni als finestrals de casa, per a que les preses no truquin mai a la porta. Una vall dins d’una vall. Estem parlant de la vall de la Castanya.

Malgrat que des de sempre he passat els caps de setmana al Montseny, i que el Turó Ventós (que resulta ser la talaia de la Vall), sempre ha estat visible des del nostre refugi dels Vímets, val a dir que he trigat quasi 40 anys en descobrir aquesta vall … i quina grata sorpresa!!!

Encara recordo la serenor, el benestar i la felicitat que en va transmetre l’aire d’aquell mati d’hivern, quan vaig fer les nombroses passes que m’endinsaven en aquesta recollida vall. Masies com ….. donaven pinzellades d’equilibri a aquest harmònic paisatge, una simbiosis entre l’home i la amable muntanya. Els pòrtics de les masies, tots ells espaiosos i orientats al Sol, desprenen unes les bones vibracions místiques. Com diria un bon amic meu: “… Ja pocs viure en un indret així i preparar-te el pa amb tomàquet cada matí sota un Sol esplèndid, que els problemes ja poden venir de dos en dos, que es quedaran tots ells a la porta …”

Més enllà, quan el camí deixa la part espaiosa de la zona baixa, per entrar en un tupit bosc, val a dir que cal anar a l’aguait per no perdre la pista del G.R. Quan jo vaig pujar em vaig extraviar en aquest tram. Potser era tanta la calma que en la transmetre la Vall de la Castanya, que vaig badar de valent!!! Vaig pujar, això si, pel mig del bosc, buscant traces inexistents, seguint el rastre dels porcs senglars i el meu propi instint. Vaig creuar clarianes rocalloses, i zones on els aritjols van donar fe de les seves punxes. En més d’una ocasió en vaig veure obligat a donar mitja volta i retrocedir breument, ja que la vegetació feia intransitable la marxa. El final d’aquest petit suplici van ser les amples i gratificants vistes del Pla de la Calma. Quin microcosmos tan variat, la vall de la Castanya … si algun dia pogués enretirar-me a un lloc tranquil per tan sols meditar, escriure i agrair a la vida tots els moments viscuts … si algun dia pogués rehabilitar alguna masia de les que encara resten abandonades … si algun dia arriba aquell dia … sereu benvinguts a esmorzar pa amb tomàquet, sota el bany de llum del sol de mati. Gaudint, una vegada més, de la impertorbable serenor de la Vall de la Castanya.

Punt d’arribada: El mateix, ja que es tracta, en gran part, d’una excursió circular. No obstant el punt culminant de l’excursió es l’anomenat TERRUS ó TURÓ DE LA MOIXERA, al PLA DE LA CALMA, a 1.216 metres, i opcionalment, si es desitja, el propi PUIG DRAU, de 1.344 metres.

Desnivell: Fins al TURÓ DE LA MOIXERA 366 metres. Fins al PUIG DRAU 394 metres.

Horari: Calcular 4 hores per tot el periple.

Itinerari: Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de l’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). La pista aviat es transforma en camí i un cartell ja ens indica que la mateixa s’acaba. Per l’ample camí ens anem apropant, poc a poc, al SOT DEL CAFÉ. El camí descriu un revolt tancat on creua una torrentera, deixem de banda una pista que puja vers a la dreta, i seguim sempre cap al est, seguint les esporàdiques taques de GR, arribem a l’indret que resulta més conflictiu de l’ascensió: la torrentera (gairebé sempre eixuta) del SOT DEL BASSAU. (0:55 h) A partir d’aquest indret el camí entra en el bosc tancat. Es molt fàcil perdre la senda als primers metres després de la torrentera (de fet l’autor de la guia, la primera vegada que va transitar per aquests paratges, va seguir un fals traços de camí que el van desorientar i va pujar, pel bosc, fins a les landes del Pla). No obstant hi ha una fita del G.R. i el camí es va traçant amb forta pujada en tendència a l’esquerra. El camí fa una travessa en diagonal ascendent vers a la dreta, puja un tram de forta inclinació amb ziga zagues i al situar-se sota els grenys de roca coneguts com LES ROQUES VERMELLES, torna a dibuixar una diagonal ascendent fins al PLA DEL CAFÉ. 1.195 metres. (1:45 h). cabana en runes. Ja som dalt del PLA DE LA CALMA amb la pista que la travessa . Opcionalment podem anar cap al sud i pujar al PUIG DE DRAU, amb els seus 1.344 metres, es el punt culminant de la present muntanya (comptar 40 minuts per anar i tornar al mateix punt del CAFE).

Si no volem fer l’ascensió complementaria al PUIG DE DRAU, i ens volem atènyer estrictament a l’excursió proposada, caldrà seguir la pista vers al nord, travessant les planícies de TERRÚS ó TURÓ DE LA MOIXERA, de 1.216 metres. Fins arribar a un amplíssim coll, que resulta ser el PLA DE BASSAU (2:10 h). Deixem la pista (que a partir d’aquest punt pren direcció N.E. per pujar la suavíssima pujada de la mel). Nosaltres prenen el camí de davalla una mica (traces de pas de ramats). El llit del camí presenta una terra vermellosa. Flanquegem perdent alçada pel vessant sud del SERRAT DE PUIGVENTÓS, agafant totes les traces de camí descendents que davallen sempre cap a l’est. Arribem a una pista molt a prop de la primera masia que trobem durant el descens. Fem una petita pujada i flanquegem per sobre la casa de LA CORTADA. Prenem el trencall que baixa per l’esquerra del mas i tot seguint la pista (que fa una enorme ziga zaga), passem pel costat de les MIRONES, per sota de SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA (2:50 h) (si volem visitar l’esglesiola caldrà desviar-se 5 minuts per un trencall ascendent). El darrer tram de pista arriba a EL BOSCÀS, a partir d’aquest moment la pista es va convertint en camí (rètols indicadors de pista tallada, — pel transit rodat es clar –). Entrem en un tram de bosc i a la propera bifurcació arribem al camí situat a les proximitats de EL VILAR (3:15 h), Ja retornem a un punt conegut durant el camí d’ascens, tan sol caldrà desfer les nostres passos fins a l’Ermita de SANT MARTÍ. (4:00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 21 del mapa parcial

13 septiembre, 201917 septiembre, 2019

SENDERS 1714 – MODIFICACIÓ TRAM GLEVA – TORELLÓ

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. Creuem per sobre passant l’altre costat del riu Ter.

Km. 26,3. (166,4). Rotonda. Cartell indicador. Girem vers a la dreta en direcció nord pel lateral de la carretera C-17z. Davant nostre tenim ben visible la església de la Mare de Déu de la Gleva.

Km. 27,1. (161,2) – Cartell indicador a una cruïlla d’un carrer asfaltat que neix a la nostra esquerra. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.

Km. 27,2. (161,3) – Restaurant Cal Peyo. Abandonem el vial asfaltat i prenem una pista que neix en diagonal a la esquerra en direcció est passant pel costat d’una llar d’infants. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R. Al poc passem també pel costat de les Indústries Riva SA.

Km. 27,5. (161,6) – Just passada la colònia industrial abandonada hi ha una bifurcació. Seguim recte en direcció N.E. obviant el brancal de la dreta. Al poc travessem el terreny planer de les Hortes del Pujol. La pista continua recte fins a trobar-nos un alt mur de contenció, moment en que dibuixa un revolt vers a la dreta i es re-orienta en direcció sud.

Km. 28,0. (168,1) – Unió de pistes. Seguim la pista que se’ns incorpora de manera perpendicular vers a la nostra esquerra per passar per sota del túnel de l’autovia C-17.

Km. 28,1. (168,2) – A l’altre costat del túnel trobem un altre cruïlla. Cartell indicador. Seguim la pista planera de la nostra esquerra en direcció nord. Marques G.R.

Km. 28,3. (168,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció N.E. Cartell indicador.

Km. 28,9. (169,0) – Les Rocasses (conjunt d’edificacions) Nova unió de pistes. Seguim recte vers al N.O. obviant el brancal que se’ns incorpora per l’esquerra. Marques G.R.

Km. 29,2. (169,3) – Conjunt de edificacions. El Colomer a l’esquerra i Filatures Voltregà i Filatures Marquet a la dreta. Bifurcació. Seguim vers a la dreta en direcció N.N.E. Cartell indicador. Al poc tronem a creuar una zona de camps, ara ben a la vora del riu Ter que resta a la nostra dreta.

Km. 30,7. (170,8) – Meandre de Gallifa. La pista ha dibuixat un revolt re orientant-se a ponent. Bifurcació de pistes a una explanada. Panell informatiu. Zona de pícnic i gran aparcament. Obviem el brancal de la dreta que creua el riu amb l’auxili d’un pont i va a parar a l’Illa del Sorral que tenim a pocs metres davant nostre. Seguim recte al costat esquerrà de les aigües. Marques G.R.

Km. 30,9. (171,0) – Després de passar per sobre d’una canal d’aigua i trobem una bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest.

Km. 31,1. (171,2) – Cal Guarda. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 31,5. (171,6) – Mas Gallifa. Bifurcació. Deixem el vial principal i prenem un a la dreta amb suau baixada. Marques G.R. Cartell indicador.

Km. 31,6. (171,7) – Font de Peretó, que resta al marge esquerra del camí.

Km. 31,9. (172,0) – Bifurcació. Camí secundari que neix a la nostra dreta abandonant la pista i creant camps de conreus. De manera incomprensible el G.R. ens convida a agafar aquest corriol planer però incòmoda. Cartell a uns 100 metres.

Km. 32,0. (172,1) – Anem a parar a un altre camí perpendicular vora el riu sota els arbres de ribera. Seguim aquest nou camí més ample vers l’esquerra en direcció N.N.O. Cartell indicador. Davant nostre, a l’altre costat de les aigües, divissem l’Illa de les Gambires.

Km. 32,2. (172,3) – Ens tornem a trobar de nou amb la pista més ample que hem abandonat 300 metres abans per creuar el camp conreat. La mateixa se’ns incorpora per la nostra esquerra en perpendicular. Seguim recte vora el riu en direcció nord. Marques G.R.

Km. 32,6. (172,6) – Vial que surt vers a la nostra esquerra i que obviem al ser l’accés al proper mas de Can Redortra. Cartell indicador.

Km. 33,3. (173,4) – Bifurcació. Prenem un camí vers a la nostra dreta i creuem el torrent de Vinyoles. Estem vorejant la Farga d’Ordeig. Cartell indicador.

Km. 33,4. (173,5) – Museu del Coure. Anem a parar a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 33,5. (173,6) – Mas Ordeig. Deixem el vial asfaltat i prenem una nova pista que surt vers a la nostra dreta en direcció N, tendència N.O. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 34,4. (174,5) – Vial que surt vers a la nostra esquerra, per ficar-se per un túnel i que ignorem per seguir recte i fer al poc un revolt vers a la dreta.

Km. 34,6. (174,7) – Can Boixó – Bifurcació. Prenem un corriol de terra en direcció N.E. i al poc creuem el llit d’un torrent sec. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 34,8. (174,9) – El Carrer de Sant Isidre. Anem a parar a una zona de pícnic al marge de la qual neix el corriol pel qual continuarem en direcció N.N.E. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 35,0. (175,1) – Anem a parar a la carretera BV-5225. Anem vers a la nostra dreta creuant el Pont de la Coromina.

Km. 35,1. (175,2) – L’altre costat del pont tornem a deixar l’asfalt i prenem un camí ample que neix en l’esquadra de la mateixa carretera i un nou vial asfaltat que neix a la dreta i que es l’accés a la Fabrica de la Coromina, situada l’altre costat del riu. Cartell indicador al naixement del nou camí. Marques de G.R.

Km. 35,5. (175,6) – Bifurcació de camins, seguim pel de la nostra esquerra. Marques G.R.

Km. 35,7. (175,8) – Hortes de Conanglell. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra esquerra per seguir recte. Cartell indicador.

Km. 36,4. (176,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,5. (176,6) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,8. (176,9) – Renclusa de Can Terrers. Anem a parar a una pista que seguirem recte vers a l’est i mica en mica reorientem les nostres passes vers al nord, tot seguint la ribera del riu que sempre està al nostre costat dretà. Marques G.R.

Km. 37,8. (177,9) – Passem per sota l’extrem del Pont del Conanglell i pugem a la recerca de la carretera BV-5225, just al costat del punt quilomètric 1. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Autor: PAKO CRESTAS

US PODEU DESCARREGAR ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41207609

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM VIC – LA SEU D’URGELL

Km. 0,0. (140,1) – Situats davant la Catedral de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna, fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte

Km. 1,1. (141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis d’habitatges.

Km. 1,4. (141,5) – Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.

Km. 1,7. (141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 1,8. (141,9) – Cartell indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.

Km. 2,1. (142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40

Km. 2,3. (142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40

Km. 2.5. (142,6) – Creuem per sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.

Km. 3,1. (143,2) – Can Monner. Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.

Km. 3,6. (143,7) – El Pou de Vida. Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint les marques del PR C 40

Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques PR C 40

Km. 4,6. (144,7) – La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25. Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem per una pista en direcció S.E.

Km. 5.4. (145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40

Km. 5,8. (145,9) – Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.

Km. 6,0. (146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40

Km. 6,3. (146,4) – Mas de Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel mas de Can Gelabert, on hi ha una granja de criança de galls d’indi.

Km. 7,0. (147,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 7,1. (147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera. Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat

Km. 7,3. (147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E.

Km. 7,8. (147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40

Km. 8,1. (148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.

Km. 8,2. (148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 8,3. (148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.

Km. 8,6. (148,7) – Pla del Banús. Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal, aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat privada, Can Banús. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador. Marques de PR C 40

Km. 9,3. (149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per l’església i l’ajuntament.

Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en direcció nord. Marques de PR C 40

Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.

Km. 10,0. (150,1) – Mas de Casanoves. Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal. Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en direcció est.

Km. 10,4. (150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.

Km. 10,7. (150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 10,8. (150,9) – En envoltat el mas de Can Ton Xic i ara hi trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador. Marques de GR 210.

Km. 11,5. (151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.

Km. 11,8. (151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la nostra esquerra. Rètol indicador.

Km. 12,1. (152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.

Km. 12,3. (152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.

Km. 12,5. (152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a la vora del riu Ter, on ja te cerca amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany, pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.

Km. 13,5. (153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i seguim aquest en suau pujada.

Km. 13,9. (154,0) – Sorralta, mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 14,2. (154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210 i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.

Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent, que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.

Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major. Marques de GR 210 i senders del 1714.

Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar al Pont Nou que no travessarem, ja que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR 210. Baixem per unes escales i de seguida estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.

Km. 15,6. (155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O. Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres de ribera.

Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 16,4. (156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem vora la Resclosa de Malars i travessem els anomenats Plans del Coll.

Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.

Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210.

Km. 19,1. (159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers a l’est.

Km. 19,2. (159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra dreta.

Km. 19,3. (159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.

Km. 19,8. (159,9) – Entrem de una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la urbanització vora de Sant Miquel de la Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins a situar-nos de nou al costat del riu.

Km. 20,5. (160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.

Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.

Km. 22,6. (162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet. Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el vial de pujada vers al N.O.

Km. 23,1. (163,2) – Estem a tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta i molt planera en direcció O, tendència S.O.

Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta. Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.

Km. 23,9. (164,0) – Anem a parar a la Colònia Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.

Km. 24,6. (164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O, tendència N.O.

Km. 24,8. (164,9) – Passem per sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.

Km. 25,2. (165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.

Km. 25,7. (165,8) – Can Saborit. Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR 210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord, per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 26,5. (166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps abandonats.

Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 27,3. (167,4) – Creuem per sobre un pas a nivell la C-17, a l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 28,6. (168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de Manlleu, conegut com la Moreta. Zona desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.

Km. 28,7. (168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista. Nosaltres continuem recte vers al nord.

Km. 29,0. (169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador

Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 29,7. (169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es l’accés a mas dels Plans. Seguim recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista, passem pel costat del mas de Espadama de Dalt i el mas de Espadama de Baix i creuem el llit sec del Torrent de les Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 31,1. (171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 31,5. (171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.

Km. 32,0. (172,1) – Creuem el torrent de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.

Km. 32,5. (172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat. Cota 524 metres. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau baixada. Passem pel costat del Mas de la Riera que resta a la nostra esquerra.

Km. 33,2. (173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.

Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 34,1. (174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra el mas de Cervià. Cartell indicador.

Km. 34,4. (174,5) – Estem al vessant obac del Puig de Trescreus. Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.

Km. 34,7. (174,8) – Mare de Déu de Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial asfaltat.

Km. 34,9. (175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.

Km. 35,4. (175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem l’església de Sant Feliu de Torrelló. Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.

Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges. Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i ample pont sobre el riu Ges. Cartell indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.O. Al altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel carrer del Ter.

Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre del Pont de Conangell, aquest ens permet travessar per sobre el riu Ter.

Km. 37,1. (177,2) – A l’altre costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Km. 37,9. (178,0) – El camí va a parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de penya-segat que domina el riu Ter.

Km. 38,1. (178,2) – Deixem el marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al N.O.. Marques del GR-210 que en aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada, la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat del mas de Pla de Callís.

Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut com el Pelut.

Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres passes progressivament vers al sud, tendència S.E.

Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar a l’abandonada Colònia Ibern, seguim per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis bastant fantasmagòric.

Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un pont proper i ben visible.

Km. 40,3. (180,4) – Travessem de nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem per carrer del Ter.

Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est. Marques del GR-210.

Km. 40,6. (180,7) – Doble bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).

Km. 41,1. (181,2) – Després de voltar l’edifici de Mobles Carré S.A. trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra). Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.

Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al poc trobem una font a ma dreta.

Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada, passant pel costat de la Font del Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció, algun tram amb ortigues.

Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar a la fabrica de Vila-seca. Girem vers a la nostra esquerra.

Km. 42,1. (182,2) – Creuem una pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.

Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.

Km. 42,7. (182,8) – Passem per un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km . 43,0. (183,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar al costat d’una nova colònia industrial (polígon Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de la població de Borgonyà. Seguim tot recte pel carrer Escòcia.

Km. 43,6. (183,7) – Estem davant de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-210 i dels senders del 1714.

Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de la població.

Km. 44,0. (184,1) – Sortim definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.

Km. 45,2. (185,3) – Deixem un corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys la marxa, depenent del cabdal del torrent.

Km. 45,5. (185,6) – Una vegada passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a caminar vora el riu Ter.

Km. 45,9. (186,0) – Travessem un nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot, edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per corriol vora el riu.

Km. 46,6. (186,7) – Estem a tocar de la carretera C-17 la qual no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció N.-N.O. Marques del GR-210.

Km. 46,8. (186,9) – Pista que neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 46,9. (187,0) – Vial asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques del GR-210.

Km. 47,7. (187,7) – Resclosa de la Caseta. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu. Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.

Km. 48,8. (188,9) – Passem sota un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter sense pèrdua possible.

Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.

Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Travessem ara les Planes del Solà, continuant ben a prop del riu Ter.

Km. 50,7. (190,8) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-210.

Km. 51,5. (191,6) – Deixem la pista a les proximitats del Molí de la Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de travessar Torrent del Revell.

Km. 52,1. (192,2) – Passem pel costat de la nau industrial de Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.

Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a la població de Sant Quirze de Besora. Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per seguir pel passeig del Ter.

Km. 53,2. (193,3) – Estem al centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al carrer de la Vola

Km. 53,3. (193,4) – Seguim aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.

Km. 53,7. (193,8) – Passem per davant de l’estació de tren de Sant Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.

Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.

Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre per un paratge conegut com els Quintans del Castell.

Km. 55,2. (195,3) – Proximitats del Castell de Montesquiu on hi ha l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques del GR-210.

Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota els camps dels Quintans de la Solana.

Km. 55,9. (196,0) – La pista descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.

Km. 56,1. (196,2) – Un camí neix vers a la nostra esquerra, el qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.

Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació. Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i comença una suavíssima baixada.

Km. 57,1. (197,2) – Deixem la pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.

Km. 57,2. (197,3) – Creuem la torrentera del Rec de La Font. Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord, traspassant el Serrat de la Ginesta.

Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.

Km. 58,2. (198,3) – El camí va a parar de ple a les edificacions de les cases del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat que seguirem vers al nord en suau baixada.

Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins del complexa abandonat i fantasmagòric de la Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig d’aquest paratge completament deshabitat.

Km. 59,4. (199,5) – Havent sortit ja del complex de la Farga de Bebié seguint l’antiga carretera N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un pont i anant al marge de les vies.

Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una pujada i cap a on anirem.

Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.

Km. 59,9. (200,0) – Després d’un tram de forta pujada arribem a l’ermita i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord, ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.

Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.

Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.

Km. 61,6. (201,7) – Travessem una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a l’est.

Km. 62,0. (202,1) – Creuem les aigües del riu Llaés (sense auxili de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.

Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.

Km. 63,7. (203,8) – Unió de pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 64,0. (204,1) – Creem les aigües d’una torrentera que davalla del Bosc del Pla de Massacs.

Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.

Km. 64,6. (204,7) – Pista secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal vers a l’oest.

Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest, tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes. Marques del GR-151.

Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es l’accés al proper mas de la Llastanosa.

Km. 66,0. (206,1) – Nova trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.

Km. 66,1. (206,2) – Doble camí en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte per la pista principal vers al nord.

Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres seguim recte per la pista vers al nord.

Km. 67,1. (207,2) – Creuem la línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest. Marques del GR-151.

Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-151.

Km. 67,8. (207,9) – Passem pel costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.

Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu. Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia antigament.

Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers al nord.

Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa ferroviària. Marques del GR-151.

Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació. Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del tren, passant ara per sota un túnel.

Km. 68,6. (208,7) – Just passat el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada principal de la Colònia Roig, on es localitza l’església de Santa Maria.

Km. 68,8. (208,9) – Creuem mitjançant un pont el riu Ter. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció nord, pel marge dret de la carretera C-17. Marques del GR-151.

Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem la Central elèctrica de Sant Quintin.

Km. 70,0. (210,1) – Passem per davant de l’entrada del Càmping Solana del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.

Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll. Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a la Plaça de l’Ajuntament.

Km. 72,5. (212,6) – Estem al centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès. Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa direcció, o sigui, cap a ponent.

Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar a la carretera N-152, ja hem sortit de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de pícnic on hi ha la Font del Salt. Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció . Marques grogues del SL.

Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a la nostra dreta.

Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.

Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Marques grogues del SL.

Km. 74,8. (214,9) – Passem pel costat del Mas de Can Vilalta que resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta.

Km. 75,2. (215,3) – Creem de manera transversal un vial asfaltat i el torrent de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la nostra dreta. Suau pujada

Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues del SL.

Km. 75,8. (215,9) – Transitem pel lateral del Polígon industrial de Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades. Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.

Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció nord. Ja estem a les afores de la població de Campdevànol.

Km. 76,2. (216,3) – Creuem la carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les proximitats de l’estació.

Km. 76,7 (216,8) – Una vegada hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.

Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.

Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del cementiri trobem la primera marca del GR-3.

Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.

Km. 78,1. (218,2) – Creuem de manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en direcció N.O. Creuem els Solells de Puigcorber. Marques del GR-3.

Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 78,8. (218,9) – Brancal en desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de l’anomenada Carena de Coll de la Batalla. Marques del GR-3.

Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,4. (220,5) – Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.

Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.

Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent. Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.

Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 81,7. (221,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 82,8. (222,9) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.

Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació. Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a l’est.

Km. 84,6. (224,7) – Camí en desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.

Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa. Marques del GR-3.

Km. 87,7. (227,8) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista cap a ponent sense pèrdua possible.

Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un revolt.

Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a prop del mas de la Pardinella, el qual resta per sota nostre.

Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.

Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 91,7. (231,8) – Corriol descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 91,9. (232,0) – Corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs metres ens deixa sota l’entrada del Monestir de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem el torrent de Sant Ou.

Km. 92,9. (233,0) – Pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

Km. 93,3. (233,4) – Proximitats del Can Camps. Abandonem el vial asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,8. (234,7) – Passem pel costat del mas de les Viles Xiques que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas de les Viles Grosses.

Km. 95,9. (236,0) – Travessem la Serra de Meians amb el mas homònim que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre alçada de manera suau. Marques del GR-3.

Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.

Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera evident. Marques del GR-3.

Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.

Km. 99,1. (239,2) – Proximitats de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del punt quilomètric 13.

Km. 100,0. (240,1) – Proximitats del Turó de la Coma Calent. Deixem la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol municipal de Castellar de N’Hug.

Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a les primeres cases de la població de Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu davant de l’ajuntament.

Km. 101,1. (241,2) – Essent a la plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.

Km. 101,8. (241,9) – Passem davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en direcció S.O.

Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.

Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat d’un hostal.

Km. 102,8. (242,9) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4031. L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.

Km. 103,4. (243,5) – Desviació que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador), la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard creuem el torrent de Ca la Beneta.

Km. 104,0. (244,1) – Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent i direcció oest.

Km. 104,3. (244,4) – Pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers a una propera torrentera.

Km. 104,9. (245,0) – Creuem les aigües del Rec de Monell, de seguida el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 105,2. (245,3) – Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.

Km. 105,5. (245,6) – Abandonem de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per tant, sense cap pèrdua possible.

Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km . 109,5. (249,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.

Km. 110,5. (250,6) – Deixem la pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.

Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.

Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar sempre en direcció N.N.O.

Km. 115,4. (255,5) – Anem a parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 116,0. (256,1) – Seguint la pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la carretera BV-4014, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara uns pocs metres vers al nord.

Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes fins al punt 115,4.

Km. 117,4. (257,5) – Seguim per la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.

Km. 117,9. (258,0) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 118,7. (258,8) – Pla de Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.

Km. 118,9 (259,0) – Estem davant del Xalet Refugi de Coll de Pal que resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques del GR-4.2.

Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la carretera BV-4024 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 119,1. (259,2) – Deixem de nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a prendre alçada en direcció oest.

Km. 120,2 (260,3) – Corriol que neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.

Km. 120,5. (260,6) – Després de que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta, deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 121,8. (261,9) – Un corriol amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista, tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la drecera.

Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem travessant els Camps de Rebost.

Km. 122,3. (262,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.

Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell indicador. Marques del GR-4.2.

Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del GR-4.2.

Km. 122,9. (263,0) – Nova bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem vers a l’est, fent un tram de pujada.

Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al S.S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació. Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera directa vers al S.S.E.

Km. 124,0. (264,1) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a l’anomenada Canal Mala, en direcció S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i es còmode i segur. Marques del GR-4.2.

Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en direcció O.S.O. Cartell indicador.

Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,2. (265,3) – Nova bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,7. (265,8) – Després de la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista davalla fent unes marcades ziga zagues.

Km. 126,2. (266,3) – Abandonem la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.

Km. 127,4. (267,5) – Després d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 127,7. (267,8) – Pista forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant pel vial asfaltat.

Km. 129,2. (269,3) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.

Km. 129,3. (269,4) – Creuem per sobre un pont la carretera C-16.

Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.

Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla. Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant pel costat de les oficines del Parc Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.

Km. 130,3. (270,4) – Sortim de la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny, cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 131,3. (271,4) – Passem per davant del càmping Bastareny. Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es l’accés a l’esmentat càmping.

Km. 132,4. (272,5) – Abandonem la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció O.N.O. Marques del GR-150.

Km. 133,0. (273,1) – Pista que surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció O.N.O.

Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,0. (275,1) – Corriol ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb l’auxili d’un pont, creuem el riu Bastareny.

Km. 135,2. (275,3) – Abandonem la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 136,0. (276,1) – Nus de pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua possible. Marques del GR-150.

Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.

Km. 138,0. (278,1) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 139,3. (279,4) – Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 140,2. (280,3) – Anem a parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.

Km. 140,6. (280,7) – Passem davant de la font Vella i pugem per una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.

Km. 141,9. (282,0) – Un corriol que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte per la pista que te marques del GR-150.

Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant paral·leles.

Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.

Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant nord del Pedraforca.

Km. 145,9. (286,0) – Tanca en mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb molt bona visibilitat del conjunt.

Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.

Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a l’oest.

Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.

Km. 149,6. (289,7) – El Collell, 1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.

Km. 149,7. (289,8) – Deixem el camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O. Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig vessant nord del Serrat de la Portella, coronat per la Roca Roja. Senda molt ben marcada i sense pèrdua possible.

Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del GR-150.

Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma del torrent. Marques del GR-150.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 154,5. (294,6) – Plaça Major. Centre del poble de Gósol on trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim pel carrer de Llacuna que es el que surt en direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.

Km. 155,2. (295,3) – Deixem la pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.

Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació. Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.

Km. 156,7. (296,8) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 156,9. (297,0) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,2. (297,3) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,3. (297,4) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.

Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del GR-150.

Km. 159,5. (299,6) – Anem a parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, dibuixant al poc un marcat revolt.

Km. 160,0. (300,1) – Abandonem la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,3. (300,4) – Font situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)

Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,9. (301,0) – De nou ens retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que davalla pel centre de la Vall de la Mola. Marques del GR-150.

Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en direcció oest.

Km. 162,2. (302,3) – Camí de desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal.

Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres, plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.

Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al marge dret de les aigües.

Km. 163,5. (303,6) – Pista secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima baixada.

Km. 164,9. (305,0) – Estem a tocar de la carretera C-462. Malgrat tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per sobre nostre a la dreta.

Km. 165,0. (305,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem un petit camp de futbol. Marques del GR-150.

Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en suau baixada cap al N.O.

Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.

Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.

Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la Serra del Cadí, centre del poble de Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.

Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.

Km. 166,2. (306,3) – Creuem la carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.

Km. 166,3. (306,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.

Km. 169,9. (310,0) – Brancal que surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.

Km. 170,3. (310,4) – Estem a l’entrada del Càmping de Fornols. Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 170,6. (310,7) – Després de creuar el riu Lavansa per sobre un pont, arribem al molí de Fornols. Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 170,9. (311,0) – Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra propera destinació.

Km. 172,0. (312,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera suau i constant vers al nord.

Km. 172,3. (312,4) – Anem a parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.

Km. 173,1. (313,2) – Nus de camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. travessant un indret conegut com la Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.

Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.

Km. 174,2. (314,3) – Anem a parar a la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram horitzontal.

Km. 174,5. (314,6) – Abandonem la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-7/150.

Km. 174,7. (314,8) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol. Estem a les Planes de Coll de Bancs.

Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Marques del GR-7/150.

Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud, tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta.

Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 177,3. (317,4) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.

Km. 177,7. (317,8) – Creuem de manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.

Km. 177,9. (318,0) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent, transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.

Km. 178,2. (318,3) – Corriol que neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta, les runes del Cortalet. De fet el corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les runes.

Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut com els Fangassos. Atenció a un tram aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual. Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.

Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció nord.

Km. 183,8. (323,9) – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,0. (325,1) – Unió de pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot recte vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,6. (325,7) – Pista que apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O. perdent alçada de manera molt suau.

Km. 185,9. (326,0) – Deixem la pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part alta del Serrat de la Bastida, amb bones vistes panoràmiques.

Km. 186,6. (326,7) – Collet. Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota vers al N.O. Traspassem el Turó de Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per l’anomenada Serra de Marigues.

Km. 187,0. (327,1) – Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 187,9 (328,0) – Creuem de manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.

Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent.

Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.

Km. 190,1. (330,2) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.

Km. 190,2. (330,3) – Vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera. Tornem a travessar el riu de Casanoves amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda Gelabert i la borda Nabiners. Marques del GR-7/150.

Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E. passant pel costat de la borda Torredà i la borda del Pal.

Km. 191,5. (331,6) – Girem vers a la nostra esquerra i traspassem el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la carretera N-260.

Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.

Autor PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41146412

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – MOIÀ – VIC

Km. 0,0. (107,5) – Des de la plaça de l’església de Santa Maria de Moià, on també hi ha la casa museu Rafael Casanova, sortim en direcció nord pel carrer del carreró, per continuar després vers al N.E. pel carrer del Passarell (marques de G.R.) que ens durà a les afores de la població.

Km. 0,6. (108,1) – Finalitza l’asfalt i seguim per una pista de terra, a la nostra dreta tenim el conjunt de cases de les Illes, que ja representen el límit urbà de la població de Moià.

Km. 0,9. (108,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i continuem per la pista principal en direcció N.-N.E. Taques G.R. i blaves.

Km. 1,3. (108,8) – El Molí Nou. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra cap al nord. De seguida trobem l’embassament del molí noi.

Km. 1,7. (109,2) – Deixem la pista i continuem per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta en direcció est. Tram curt de forta pujada. Marques G.R. i blaves.

Km. 2,1. (109,6) – Anem a parar als Plans del Picanyol on trobem una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 2,2. (109,7) – Cruïlla. Rètol indicador. Deixem la pista i prenem la senda que surt vers a la nostra dreta. Suau pujada. Marques de G.R. i blaves.

Km. 3,3. (110,8) – Després d’un llarg tram de pujada per un corriol en mig del bosc, creuem una pista tranversal i el camí en transforma de nou en pista.

Km. 3,5. (111,0) – Estem dalt de l’anomenat Serrat del Picanyol. Localitzem un bassa a la nostra esquerra, d’aigües verdoses i que rep el nom de Bassa del Riu, alhora que neix un brancal a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció N.E. Terreny bastant planer.

Km. 4,1. (111,6) – Anem a parar a un nus de pistes en forma de “X”. Seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est. Marques G.R. i blaves.

Km. 4,3. (111,8) – Brancal que surt vers a la nostra dreta i que obviem per continuar tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 4,8. (112,3) – Nova unió important de pistes. Estem davant de Can Nespler i Sant Pere de Ferrerons que resten davant nostre a certa distància. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. Marques G.R. i blaves

Km. 5,1. (112,5) – Localitzem a la nostra dreta la Bassa de Nespler i tot seguit deixem a la nostra esquerra un camí secundari. Seguim per la pista principal en direcció N.E.

Km. 5,9. (113,4) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la pista principal. Marques de G.R. i blaves.

Km. 6,5. (114,0) – Passem pel costat de la creu vermella (més aviat està pintada de color rosa), la qual resta a la nostra dreta. Seguim per la pista sense pèrdua possible.

Km. 7,2. (114,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Girem per la pista que la nostra esquerra canviant radicalment el sentit de la marxa, que ara ens duu vers a ponent.

Km. 7,7. (115,2) – Passem per davant de la casa Alta, la pista descriu un revolt i es re orienta vers al N.O.

Km. 8,1. (115,6) – Collet de la Caseta Alta, 987 metres. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra esquerra prenent direcció oest, tendència S.O. Marques G.R. i blaves.

Km. 8,5. (116,0) – Obviem un brancal que surt a la nostra dreta per continuar tot recte vers al O.-N.O.

Km. 8,7. (116,2) – Dolmen de Puig Rodó. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta en direcció N.O.

Km. 8,8. (116,3) – Nova pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem. Un cartell ens informa que es tracta d’un accés a una bassa de bombers. Estem en el tram més enlairat d’aquest quart tram dels senders del 1714. Traspassem per poc els 1.000 metres d’alçada.

Km. 9,7. (117,2) – Serrat de L’horabona. Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Ja fa una estona que anem perdent alçada.

Km. 10,4. (117,9) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera molt suau però constant

Km. 11,2. (118,7) – Coll Sobirà. Imperceptible coll en mig del bosc. Camí en desús vers a la nostra dreta que ignorem.

Km. 11,6. (119,1) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal i al qual donarem l’esquena per continuar cap al nord. Marques de G.R. i blaves.

Km. 11,8. (119,3) – Estem a tocar del poble de l’Estany, de fet just a l’entrada coincidim amb una bifurcació que ens fa anar en direcció contraria, coincidint amb un tram del Camí Català de Sant Jaume. Val la pena, malgrat que em de continuar vers a la nostra dreta en direcció nord, desviar-nos una estona del camí estricte i visitar el bonic i pintoresc poble de l’Estany. Conclosa la visita complementària seguirem dons per aquest nou brancal.

Km. 12,1. (119,6) – Bifurcació. Agafem el brancal de la nostra esquerra, que es el descendent.

Km. 12,5. (120,0) – Surt vers a la nostra dreta una pista en perpendicular que es la que haurem de seguir en direcció S.E. Cartell indicador. Creuem el Pla de la Carrera, amb una ample zona de conreus i pastures a la nostra dreta.

Km. 13,4. (120,9) – Important nus de pistes i camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 14,2. (121,7) – Bifurcació. Atenció per que la localització del cartell indicador dona peu a confusions. Caldrà seguir el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció N.E. i després est.

Km. 14,4. (121,9) – Ignorem una pista que davalla en diagonal per la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada vers a llevant.

Km. 14,5. (122,0) – Creuem una pista secundària, fruit de la desbrossada de bosc, de manera transversal

Km. 14,7. (122,2) – Bifurcació. Continuem pel brancal ascendent de la nostra dreta fent un canvi radical del sentit de la marxa. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R. La pista dibuixa un marcat revolt i torna a re orientar les nostres passes vers al E.-S.E. Pujada no massa pronunciada però constant.

Km. 15,3. (122,8) – Serrat Gran de Postius. Traspassem una mena de coll. Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim per la pista que davalla tot recte vers a l’est i que de seguida presenta un revolt que re orienta la marxa vers al S.-S.E. Marques de G.R.

Km. 15,6. (123,1) – Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera constant. Cartell indicador.

Km. 16,5. (124,0) – Creuem una pista de manera transversal, seguint tot recte vers a l’est i continuant el descens d’alçada. Cartell indicador.

Km. 16,9. (124,4) – A l’alçada d’un revolt ignorem un camí que surt a la nostra dreta i girem vers l’esquerra seguint la pista més ample i evident. Davant nostre divisem el mas de Puigcardó.

Km. 17,0. (124,5) – Nou brancal que surt a la nostra dreta, que obviem i que resulta ser l’accés al mas. Petita bassa a la cruïlla. Continuem per la pista principal en direcció N.O. Entrem en una zona de bosc coneguda com la Baga de Puigcardó. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 17,6. (125,1) – Bifurcació on trobem una gran bassa d’incendis. Girem vers a la nostra dreta per la pista descendent que re orienta les nostres passes vers al N.E. Rètol indicador.

Km. 18,8. (126,3) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Ja estem a la part baixa de la vall a tocar de la riera que resta per sota nostre cap a la dreta.

Km. 20,5. (128,0) – Doble cruïlla una a tocar de l’altre. La primera surt cap a la nostra esquerra i la segona cap a la nostra dreta. En tots dos casos ignorem les pistes secundàries i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 21,2. (128,7) – Anem a parar a la carretera BV-4317 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.N.E. Tenim davant nostre el Molí de la Roca. Cartell indicador.

Km. 22,2. (129,7) – Després d’un bon tram d’asfalt abandonem de nou la carretera per prendre una pista que davalla uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R. La nova pista descriu un revolt i es trona a orientar vers al N.N.O. anant en paral·lel al traçat de la carretera.

Km. 22,7. (130,2) – Travessem les aigües de la riera de Muntanyola i obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta.

Km. 23,1. (130,6) – Can Ros Guixer. Arribem a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 23,5. (131,0) – Plans d’Aliberc. Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena per la nostra esquerra.

Km. 23,6. (131,1) – Deixem el vial pavimentat a l’alçada d’un revolt i continuem tot recte per una ample pista de terra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques de G.R. Al poc passem pel costat del conjunt de construccions de l’Aliberc de Baix, que resta a la nostra dreta.

Km. 23,9. (131,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Agafem el brancal de l’esquerra passant per sobre de la riera de Muntanyola. Seguim després de nou vers al N.E. per una zona molt planera.

Km. 24,4. (131,9) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra dreta que segueix recte vers al N.E. i passa pel costat del camp de futbol municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, que resta a la nostra esquerra.

Km. 25,0. (132,5) – Proximitats del poble de Santa Eulalia de Riuprimer. De fet el traçat de l’itinerari no arriba al poble ja que en aquest punt ens desviem vers a la nostra dreta per agafar un corriol que continua seguint el traçat natural de la riera. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 25,3. (132,8) – El senderó va a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui en direcció N.E.

Km. 25,5. (133,0) – Se’ns incorpora per l’esquerra una pista en diagonal que obviem per continuar tot recte vers al N.E. Al poc passem pel costat del Molí de Torroella i el Mas de Torroella que resten a la nostra dreta.

Km. 25,9. (133,4) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim tot recte cap a llevant. Marques de G.R.

Km. 26,4. (133,9) – Després d’una curta pujada estem a tocar del mas de l’Om. Nus de pistes. Panoràmica sobre la plana de Vic i la pròpia població. Davallem per la pista de la nostra esquerra en direcció E. i després N.E. Marques de G.R.

Km. 27,3. (134,8) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4316. Seguim tot recte per un camí que ens endinsa a la vora de la riera del Mèder. Aquest darrer tram ja forma part dels circuits de la rodona verda de Vic. Cartell indicador.

Km. 27,8. (135,3) – Bifurcació de camins. Seguim pel de la nostra dreta que es el que discorre al costat de la riera. Marques G.R.

Km. 28,8. (136,3) – Anem a parar a una pista a les proximitats de la població de Sentfonts. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció N.E.

Km. 28,9. (136,4) – Masos de Can Rafel i Can Clara, que resten a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta que continua seguint el curs natural de la riera del Mèder, la qual sempre es localitza a tocar a la nostra dreta.

Km. 29,4. (136,9) – Can Faldilla. Ens trobem amb una carretera estreta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra per passar per sobre un pont.

Km. 29,5. (137,0) – L’altre costat del pont abandonem de nou l’asfalt i prenen un corriol que surt cap al N.N.E. i que discorre de nou pel costat de les aigües de la riera.

Km. 30,0. (137,5) – Can Gassany. Creuem de nou la riera en el aiguabarreig de les rieres del Mèder i Sant Joan del Galí, amb l’auxili d’una passarel·la. Passem immediatament per sota de la carretera C-17 que resta enlairada bastants metres per sobre nostre. Passem per sota el viaducte on hi ha una bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra.

Km. 30,3. (137,8) – Anem a parar a una vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en lleugera pujada

Km. 30,4. (137,9) – Just abans d’anar a parar a una carretera que veiem pocs metres per sobre nostre, localitzem un corriol que surt a la nostra dreta i que torna a anar paral·lel a la riera del Mèder. Seguim aquest camí. Rètol indicador. Marques de G.R.

Km. 31,4. (138,9) – Entrem al cas urbà de Vic per l’anomenada carretera de la Guixa en direcció est, deixant de banda el pont del remei. Girem vers al N.E. pel passeig de Pep Ventura que discorre paral·lel al riu. Pugem pel passeig de la Generalitat fins a la part final del Parc de Jaume Balmes.

Km. 32,6. (140,1) – Pujant pel carrer de Santa Maria anem a parar a la Plaça de la Catedral, on hi ha la pròpia catedral de Sant Pere, el Palau Episcopal i el Museu de la Diòcesis de Vic. Indret on finalitza aquest quart tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/moia-vic-41139535

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM TALAMANCA – MOIÀ

Km. 0,0 (86,5) – Des del castell de Talamanca ens endinsem al casc antic anant pels carrerons situats a ponent de la població, fins a trobar una pista descendent que neix en direcció sud. Cal seguir aquesta pista per sortir definitivament d’aquesta petita població.

Km. 0,5.(87,0) – Font del castell, que resta a la nostra esquerra. Continuem davallant per la pista que dibuixa un revolt i es re orienta vers al N.E i després E.

Km. 0,8. (87,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista vers a l’est. Estem passant per una zona de bosc coneguda com la Baga del Castell.

Km. 1,2. (87,7) – Indret conegut com les Llanes. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 1,4. (89,9) – Creuem la riera de Talamanca. Abandonem la pista i pugem pel corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel bosc en direcció E.N.E. Atenció. Hi ha dos corriols que neixen al mateix punt en forma de “V”. Cal agafar el situat més a l’esquerra de tots dos, que es justament el que guanya desnivell de manera més decidida i s’allunya del llit de la riera. Ve ara un tram relativament llarg de pujada pel mig del bosc. El camí no te cap mena de marques, però tota l’estona està molt ben fressat. Aquest bosc es conegut com els Solells del Molí del Menut.

Km. 2,3. (88,8) – Ens incorporem a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Continuem guanyant alçada però d’una manera molt més pausada.

Km. 3,3. (89,8) – Cau de la Guilla. Anem a parar a la part alta de la carena on ens trobem una gran torre elèctrica i un nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, fem un revolt vers a l’oest i de seguida ens tornem a encarar vers al nord. Aquest carena boscosa rep el nom de Serra de Mussarra.

Km. 3,5. (90,0) – Brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte ves al nord.

Km. 3,7. (90,2) – La Mussarra. Mas que resta a la nostra esquerra. Brancal que se’ns incorpora també des de la dreta i que ens fa coincidir de nou amb marques de G.R., en concret del G.R. 3. Seguim tot recte vers al nord per una pista bastant horitzontal. Cartell indicador.

Km. 3,9. (90,4) – Camps del Casalot. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques de G.R.

Km. 4,1. (90,6) – Bifurcació a la nostra esquerra que ignorem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 4,4. (90,9) – Camps del Francesc. Nova pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta per la pista de descriu un revolt i que comença a perdre alçada.

Km. 4,6. (91,1) – Nus de pistes. Prenem un camí que fa baixada i que surt vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques G.R.

Km. 4,8. (91,3) – Anem a parar de nou a una pista després d’un tram de corriol, la qual seguirem en sentit descendent vers al nord. Marques G.R.

Km. 5,0. (91,5) – Serrat del Llogari. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.

Km. 5,1. (91,6) – Abandonem la pista i baixem pel mig del bosc per un corriol amb forta baixada que surt a la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 5,2. (91,7) – Creuem de manera transversal una nova pista i continuem davallant pel corriol amb pronunciada i decidida baixada. Marques de G.R. Passem per les roques d’en Luan i el Coll de la Portella.

Km. 5,8. (92,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.-E.

Km. 5,9. (92,4) – Brancal que neix en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal vers a l’est.

Km. 6,3. (92,8) – Creuem la carretera B-124, ja hi som al límit urbà de la població de Monistrol de Calders. Seguim uns quants metres la carretera vers la nostra dreta, o sigui en direcció est, creuem el pont del Solà i girem vers a la nostra esquerra per l’avinguda del Doctor Tarrés cap al centre de la vila. Marques de G.R. i cartells indicadors.

Km. 6,6. (93,1) – Centre de Monistrol de Carders on trobem l’església de Sant Feliu, creuem la riera de Sant Joan pel pont del rector i encarem un tram de pujada pel carrer del Call per anar a sortir de nou de la població. Cartells indicadors i marques de G.R.

Km. 6,9. (93,4) – Parc del Serrat. Una vegada a la part alta deixem l’asfalt i prenem una ample pista que surt en direcció N.E.. Cartell indicador i marques de G.R. Creuem una zona de bosc coneguda com els Pins del Feliu.

Km. 7,3. (93,8) – Deixem un brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra. Passem alhora pel costat del cementiri que el localitzem a la nostra dreta. La pista, sense pèrdua possible, ens duu vers al nord, i després vers al N.E.

Km. 7,7. (94,2) – Resclosa de la Païssa. Seguim recte per la pista ample i evident cap al nord, més tard la pròpia pista presenta un revolt, que ens re orienta les passes vers a l’est.

Km. 8,7. (95,2) – Bifurcació. Estem a tocar de la cantera de Pomanyà. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.-N. Marques de G.R. En un tram concret veiem una vista en perspectiva sobre la riera i els anomenats Gorgs Blaus, indret força atractiu, que contrasta amb el paisatge uniforme de bosc de pi de la contrada.

Km. 9,4. (95,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. A la nostra esquerra, un xic per sobre nostre, discorren les aigües de la riera de la Golarda.

Km. 12,3. (98,8) – Mas del Xei. Bifurcació. Seguim la pista que continua tot recte en direcció est i després N.E., marques de G.R. Entrem de ple a l’anomenada Vall de Marfà.

Km. 13,3. (99,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Comencem a perdre alçada.

Km. 13,5. (100,0) – Tanca a la pista. Camí que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem per la pista (marques de G.R.) en direcció N.O. i després N.

Km. 13,8. (100,3) Mas de Datzira, que està a tocar a la nostra esquerra. Continuem per la pista. Marques de G.R.

Km. 14,2. (100,7) – Creuem les aigües de la riera de la Golarda. Atenció, no hi ha pont ni pedres que ens ajudin a fer el creuament de la riera ens obligarà a mullar-nos els peus si baixa aigua. Continuem per la pista que ara guanya alçada en direcció S.E.

Km. 14,5. (101,0) – Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 15,2. (101,7) – Bifurcació vers a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal, molt planera, en direcció E.-N.E. Marques de G.R. Aviat passem pel costat del Camps de Marfà.

Km. 16,5. (103,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,8. (103,3) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 18,1. (104,6) – Salt Candeler. Estem a tocar de la riera de Castellnou. Bifurcació. Ignorem el brancal que se’ns incorpora per la dreta i seguim tot recte en direcció N.-N.E.

Km. 18,3. (104,8) – Creuem el torrent de la Font Candelera. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord. Tornem a guanyar alçada.

Km. 19,3. (105,8) – Vila-rasa. Altiplà des del qual divisem Moià. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Ample pista que deixa a banda i banda entrades a finques particulars. Marques G.R.

Km. 19,9. (106,4) – Polígon industrial de Sot d’Aluies. Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E., ja hi som a les primeres cases de la població de Moià.

Km. 20,5. (107,0) – Creuem la carretera N-141c i entrem de ple al casc urbà de Moià. Passem per la Plaça del Moianès, pugem vers al N.E. pel carrer Santa Magdalena que dona pas al carrer del Comerç i després al carrer de Sant Antoni.

Km. 21,0. (107,5) – Església de santa Maria de Moià, centre del poble on hi ha la casa museu Rafael de Casanoves i on finalitza aquests tercer tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/talamanca-vic-41138527

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM BORN – TALAMANCA

Km. 0,0 (14,9) – Sortim del mercat del Born i prenem el carrer Comerç vers a la nostra dreta en direcció N.O. i després N.

Km. 0,6. (15,5) Anem a parar a l’ample passeig dels Països Catalans, on es recomanable anar per la part central a la recerca de l’Arc de Triomf, que resta a la nostra esquerra en direcció N.O i es ben visible.

Km. 0,8. (15,7). Arc de Triomf. Continuem pujant pel Passeig de Sant Joan sempre en direcció N.O. Ample i evident avinguda.

Km. 1,5.(16,4) Plaça Tetuan. Creuem la Gran Via de les Corts Catalanes. Seguim pujant pel passeig de Sant Joan en direcció N.O.

Km. 2,2. (17,1) Creuem l’avinguda Diagonal i seguim pel passeig de Sant Joan que en aquesta part alta hi presenta una zona de vianants ample a la part central.

Km. 3,2. (18,1) Part alta del Passeig de Sant Joan, seguim vers a la nostra dreta Travessera de Gràcia per girar de nou vers a l’esquerra pel carrer Escorial.

Km. 3,3. (18,2) Plaça Joanic. Seguim pel carrer que segueix en diagonal vers a la nostra dreta en sentit nord i que es el carrer Pi i Margall.

Km. 3,9. (18,8) Abandonem el carrer Pi i Margall a la part alta del mateix, per girar vers a la nostra esquerra pel carrer de Sardenya.

Km. 4,2. (19,1) Creuem la Ronda Guinardó. Estem al costat del camp del Club esportiu Europa que resta a la nostra esquerra. Continuem en direcció N.O. pel carrer Sardenya.

Km. 4,4. (19,3) Plaça de Sanllehy Creuem l’avinguda Verge de Montserrat i seguim pel carrer ascendent que surt en diagonal vers al N.O. i que es el carrer de Miquel de Sant OIiver.

Km. 4,7. (19,6) Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra dreta, pujant en direcció N.N.O. pel carrer d’Albert Llanas. A la part alta el carrer passa dir-se Ramiro de Maeztu. Entren en una plaça en mig de edificis amb unes amples escales a la part central, pugem per les mateixes, creuem la carretera del Carmel i seguim guanyant alçada vers al N.E. per unes altres escales molt mes estretes.

Km. 5,2. (20,1) Punt Alt de les Delícies. Cota màxima que assolirem durant la travessa urbana de la ciutat de Barcelona. Seguim vers al nord pel carrer del santuari si be de seguida girem vers a la nostra dreta pel carrer de Gran Vista.

Km. 5,3. (20,2) Girem vers a la nostra esquerra per encarar un carrer de forta baixada, que s’orienta vers al nord i que es el carrer Conca de Tremp.

Km. 5,6. (20,5) Girem vers a la nostra dreta pel carrer de l’Arboç.

Km. 5,7. (20,6) Anem a parar a la Rambla del Carmel, per la qual davallarem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 6,1. (21,0) Estem a la boca nord del túnel de la Rovira. Seguim uns quants metres cap al nord fins que podem creuar carrer de les Ciències per anar per la vorera de la dreta. Seguim sempre en direcció nord i continuem perdent alçada.

Km. 6,6. (21,5) Al final del carrer de les Ciències, amb la seva rambla central, hi trobem al marge dret una passatge amb escales per on haurem de baixar (passatge de Tossa) per a creuar en carrer Lisboa i seguir en direcció N.O. per carrer Porto. Continuem pujant, ara pel lateral dels anomenats Parcs de les Rieres d’Horta, en concret pel vial lateral de la dreta que rep el nom de carrer de Jerez que passa a dir-se el camí de l’església a la part alta.

Km. 7,4. (22,3) Part alta del jardins de la Riera d’Horta. Seguim per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, primer vers al N.E. i després cap al nord. Passant per davant del famós restaurant del mas de Can Cortada.

Km. 7,8. (22,7) Passem les rondes (B-20) per un pas soterrani. Justament al ser-hi al costat nord de les mateixes, encara essent a un nivell d’alçada inferior, i trobem un petit corriol amb forta pujada a la nostra esquerra que pujarem uns poc metres per anar a parar a una zona de jardins i aparcament de terra. Seguint en direcció est arribem al lateral de Velòdrom d’Horta. Pugem pel carrer dels Germans Desvalls.

Km. 8,3. (23,2) Parc del Laberint. Trobem la primera senyal del G.R.6, amb un cartell que ens indica que, alhora, estem al camí de Sant Jaume. Continuem pujant pel carrer del Germans Desvalls, deixant la porta del parc de laberint a la nostra esquerra.

Km. 8,6. (23,5) Final de l’asfalt. Continuem pujant per l’ample pista de terra vers al N.O. Al poc deixem a la nostra dreta una escola, el centre educatiu Can Llupià.

Km. 8,8. (23,7) La pista en converteix en camí. Bifurcació. Deixem l’esmentat camí i pugem per una drecera que surt en diagonal vers a la nostra esquerra amb forta pujada. Marques G.R. Cartell indicador. Al poc anem a parar a un altre corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra i als pocs metres el corriol descriu un nou revolt ascendent, re orientant-se cap l’oest i guanyant alçada de manera constant al costat d’un tancat en xarxa que resta a la nostra esquerra. Segon rètol indicador al darrer revolt. Marques de G.R. Seguim durant una bona estona el corriol ben marcat i evident, deixant a la nostra dreta el turonet que sustenta les restes del Castell de Fortí.

Km. 9,7. (24,6) Traspassem un mena d’aresta. Estem a tocar del Turó del Trac. Estem sota una gran torre elèctrica. Creuem un camí transversal i seguim per un camí ample i evident en constant pujada vers al N.O. Rètol indicador a la cruïlla de camins. Marques G.R.

Km. 9,9. (24,8) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Suavíssima pujada.

Km. 10,0. (24,9) Deixem a la nostra dreta una pista que surt en perpendicular i seguim tot recte en direcció O.N.O.

Km. 10,3. (25,2) Deixem la pista per pujar per un estret i marcat corriol que neix vers a la nostra dreta i que s’enfila amb força pel mig de la vegetació de matolls en direcció N.O.

Km 10,5. (25,4) Pas del Rei, 404 metres. Traspassem la carena creuant un corriol de manera transversal i començant a davallar pel mig del bosc en direcció N.O. Marques G.R.

Km. 10,9. (25,8) La senda va a parar a una pista que seguirem en direcció oest, deixant a dreta i a esquerra dos brancals. Rètol indicador. Tram amb lleugera baixada.

Km 11,0. (25,9) A l’alçada d’un revolt, i malgrat que les indicacions del cartell indicador de la cruïlla ens informen que el G.R. es per la drecera que neix en profunda baixada vers a la nostra esquerra, ignorarem l’esmentada indicació per continuar per la pista de la nostra dreta (camí de la carena). Una cadena barra el pas de vehicles. La pista es converteix en poc en un bonic camí en mig del bosc que seguint la part alta de la serra, davalla de manera constant vers al N.O., alternant trams horitzontals amb curts trams de baixada. Estem flanquejant pel vessant S.O: del Turó de Sant Medir.

Km 11,4. (26,3) Se’ns incorpora un corriol en diagonal per l’esquena per la nostra dreta. Seguim tot recte pel camí de dalt de la carena en direcció N.O.

Km 11,6. (26,5) Trencall vers a la nostra esquerra que deixa la carena i per desnivell amb decisió. Cartell indicador. Deixem el camí de la carena i davallem per aquest corriol de pronunciada baixada vers a l’oest, tendència S.O. Antigues marques de G.R., la majoria de les quals estan pintades a sobre per dissimular-les.

Km. 12,3. (27,2) Riera de Sant Medir. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Aquí coincidim amb les noves marques de G.R. Cartell indicador. En poques passes deixem a la nostra dreta la Font de Can Servà.

Km. 13,3. (28,2) Una pista surt vers a la nostra dreta, la qual ignorem per seguir tot recte en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R. (només als cartells)

Km. 13,5. (28,4) Un corriol neix a la nostra esquerra. L’obviem i seguim davallant per la pista vers al nord. Cartell indicador.

Km. 13,6. (28,5) Novament un camí ascendent que ignorem surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuem per la pista que al poc arriba al mas de Can Borrell. Revolt per a l’esquerra per flanquejar l’esmentada construcció.

Km. 13,8. (28,7) Pista transversal situada al costat del mas. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.O., al poc, just passat el mas, trobem una nova pista vers a la dreta que ignorem per seguir tot recte en direcció N.O. i després N. Ambdues bifurcacions estan molt properes i tenen els seus respectius cartells indicadors. Seguim pel G.R.

Km. 14,3. (29,2) Una nova pista se’ns incorpora per l’esquena per la nostra dreta. Seguim recte en direcció nord. A la nostra dreta divisem els camps del Borrell.

Km. 14,6. (29,5) Pista que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal que ara es re orienta vers a l’oest. Cartell indicador. Seguim pel G.R.

Km. 15,0. (29,9) Un corriol neix en diagonal a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal vers a l’oest. Al poc creuem les aigües de la riera de Sant Medir i ens situem al marge dret de les aigües.

Km. 15,5. (30,4) Un nou brancal neix en perpendicular a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte vers a l’oest.

Km. 15,7. (30,6) Pi d’en Xandri. Arbre catalogat. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim tot recte per l’ample i evident pista vers a l’oest.

Km. 16,2. (31,1) Plaça del Rotary Internacional. Entrem ja a la zona urbana de Sant Cugat de Vallès, deixant enrere la pista de terra per caminar per carrers pavimentats. Girem vers a la nostra dreta i seguim per l’avinguda de les corts Catalanes fins a una zona de parc (Parc de la Pollancrera) on girem car a la nostra esquerra per agafar l’ample carrer Puig i Cadafalch en direcció oest. Més tard el carrer passa de denominar-se Rambla de Celler, la qual finalitza en una rotonda (just on hi ha el Celler Cooperatiu). Girem vers a la dreta i seguim per carres Sant Medir que ens porta a la Plaça Octàvia, on trobem el Monestir de Sant Cugat, centre de la població. Durant el trànsit urbà hi ha marques de G.R. i dels senders del 1714.

Km. 17,8. (32,7) Monestir de Sant Cugat. Aquí neix el camí del Monjos, el P.R. que haurem de seguir fins al cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Seguim vers a l’oest pel carrer Major fins a la Plaça de Pere sant, en la mateixa direcció seguim pel carrer de Sant Domènech per creuar en perpendicular el carrer de Sant Magí. Seguint recte vers a l’oest, tendència N.O:, el carrer es fa més ample. Estem al Passeig de la Creu que va a morir a la Plaça Rafael Casanova. Girem vers a la nostra esquerra per buscar un carrer paral·lel que seguim de nou vers a la nostra dreta en direcció N.O., el nou vial rep el nom de Avinguda Rius i Taulet, la qual passa per sobre la línia de ferrocarrils. Més tard el carrer es bifurca en forma de “V” a l’alçada de la Plaça de Sant Domènec. Seguim el vial de la dreta, que es diu Avinguda Graells fins a l’alçada d’una petita plaça on trobem un rètol indicador. Durant tot aquest trajecte urbà hi ha marques de P.R. i dels senders del 1714.

Km 19,4. (34,3) carrer Victor Català. Malgrat que la retolació i les marques de G.R. ens aconsellen girar vers a la nostra dreta, seguim tot recte per l’ample avinguda Graells en direcció N.O. Anem a parar a una avinguda encara més ample que seguim vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 20,0. (34,9) Rotonda. Seguim en direcció N.O. per l’avinguda de la Clota.

Km. 20,3. (35,2) Segona rotonda. Seguim en la mateixa direcció. Ja estem de nou a les afores de la població. Creuem una zona semi-urbana on hi trobem de nou camps oberts.

Km. 20,5. (35,4) Tercera rotonda. Estem a tocar del mas de Can Delaire que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i creuem per sobre un pont l’autopista AP-7.

Km. 20,7. (35,6) Al costat nord del pont per sobre l’autopista trobem una quarta rotonda, on coincidim de nou amb les marques del P.R. del camí del monjos, seguim vers a l’oest cap a les 9h en el sentit del rellotge de la rotonda i de seguida dibuixem un revolt que ens re orienta de nou vers al nord. Transitem ara per una vial asfaltat però fora ja del nucli urbà, entre camps i naus. A la nostra esquerra i trobem el polígon industrial de Can Graells.

Km. 21,7 (36,6) Deixem a la nostra esquerra l’institut japonès. Bifurcació. Deixem per fi l’asfalt i seguim per la pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. P.R. del camí dels monjos.

Km. 22,3. (37,2) Bifurcació. Seguim la pista principal que es la de la nostra dreta que segueix recte en direcció nord.

Km. 22,7. (37,6) Se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim vers al nord. Marques P.R.

Km. 22,8. (37,7) Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim recte en tendència al N.E., guanyant alçada i deixant dos brancals a la nostra dreta i un altre a la nostra esquerra. Marques P.R.

Km. 23,3. (38,2) Anem a parar a una pista tranversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques P.R. Mica en mica va canviant la nostra orientació de la marxa i ens tornem a dirigir vers al N.O. Zona bastant planera que discorre pel mig del bosc.

Km. 23,6. (38,5) Travessem en perpendicular una pista. Seguim tot recte vers al N.O.

Km. 23,8. (38,7) Una pista que obviem se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques P.R.

Km. 23,9. (38,8) Anem a parar a una zona urbanitzada, de nou trepitgem asfalt. En concret es la urbanització de Can Barata. Seguim el vial descendent i recte vers al nord. Marques de P.R. i senders del 1714.

Km. 24,3. (39,2) Creuem de manera transversal la carretera C-1413a. Seguim tot recte, de nou per una pista de terra, ara guanyant alçada i sempre cap al nord. Cartell indicador. A ma esquerra resta la construcció coneguda com la Torre Blanca.

Km. 24,5. (39,4) Important nus de pistes, Seguim en direcció N.O. deixant a la nostra dreta dues pistes i a la nostra esquerra dues més. Marques P.R.

Km. 24,9. (39,8) Anem a parar a una pista tranversal. Un camí se’ns incorpora per l’esquena. Seguim la nova pista cap a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 25,2. (40,1) Neix una pista vers a la nostra dreta i als pocs metres una segona vers a la nostra esquerra. Obviem totes dues i seguim recte per la pista principal vers al N.O. Marques P.R.

Km. 25,4. (40,3) De nou ens trobem amb pistes secundàries que neixen a banda i banda de la pista principal, en concret un primer brancal a la nostra dreta i immediatament dos més en forma de “V” a la nostra esquerra. Abandonem les pistes i seguim per un camí ample que puja tot recte vers al N.O. guanyant alçada de manera decidida.

Km. 25,6. (40,5) Serra de Galliners. Cota. Unió de pistes (de fet la pista que procedeix per la nostra esquerra es la mateixa que em abandonat en l’anterior cruïlla). Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Alta torreta elèctrica en aquest punt.

Km. 25,7. (40,6) Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques P.R.

Km. 25,8. (40,7) Se’ns incorpora per la nostra dreta una pista que ignorem per continuar tot recte en direcció nord.

Km. 25,9. (40,8) Brancal que surt en perpendicular per la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 26,1. (41,0) Successió de brancals on trobem 3 cartells indicadors gairebé enganxats. En concret deixem tres camins a la dreta i dos a l’esquerra. Seguim tot recte en tendència al N.O. Marques de P.R. Suau pujada.

Km. 26,5. (41,4) Quan tornem a davallar ens trobem una nova bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Marques P.R.

Km. 26,7. (41,6) Anem a parar a una nova zona urbanitzada. Son les afores del Barri de les Fonts. Seguim en direcció N.O. pel carrer Líbia.

Km. 26,8. (41,7) Abandonem momentàniament l’asfalt per seguir per un corriol que neix a la nostra dreta en diagonal i que dona l’esquena a una de les construccions perifèriques de la urbanització per passar per la seva dreta. Marques P.R.

Km. 27,0. (41,9) Tornem de nou al vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim cap a la nostra dreta vers al nord pel carrer d’Egipte. De seguida perdem alçada.

Km. 27,2. (42,1) Davallem per unes escales (marques P.R.) i anem a parar a una ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es tracta de l’avinguda d’Àfrica que continua perdent alçada. Cartell indicador.

Km. 27,8. (42,7) A la part baixa de l’avinguda, just quan estem a punt d’arribar a una rotonda i quan localitzem un parc o plaça a la nostra esquerra, abandonem de nou l’asfalt i seguim per un petit corriol que neix a la nostra dreta en diagonal. Cartell indicador. Transitem al costat dels conreus dels grans Plans de Can Sabater del Torrent, que resten a la nostra dreta. La pista passa pel costat d’una benzinera i es re orienta vers a l’est discorrent paralel.la al important eix viari de la C-58. Perdem alçada a la recerca del pas sota nivell que ens permetrà passar per sota l’autopista.

Km. 28,7. (43,6) Boca sud del pas sota l’autopista C-58. Creuem per dins del túnel vers al nord.

Km. 28,8. (43,7) Boca nord del túnel. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra que torna a discórrer paralel.la a l’autopista, però ara vers a l’oest i pel costat oposat de l’eix viari. Tram pavimentat

Km. 29,3. (44,2) Bifurcació. Deixem el paviment i seguim la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Caminem ara en direcció est, tendència N.E. Suau baixada.

Km. 29,5. (44,4) Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Suavíssima però constant pujada.

Km. 29,8. (44,7) Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 30,5. (45,4) Camps del Bellots. Creuem una pista de manera transversal seguint tot recte en direcció N.O. Cartell indicador. Estem al P.R. del camí dels monjos.

Km. 31,0. (45,9) Deixem a la nostra dreta una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,2. (46,1) Deixem a la nostra esquerra una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,3. (46,2) Proximitats del mas de Can Torroella (que resta a la nostra esquerra). Girem vers a la nostra dreta a la recerca d’un pont que ens permetrà traspassar el nou important eix viari que trobem, que es tracta de la carretera N-150.

Km. 31,6. (46,5) Passem per sobre la carretera N-150 amb l’auxili d’un pont. Una vegada a l’altre banda del vial seguim per la vorera vers a l’oest, passant pel costat del tanatori de Terrassa. Just per aquest indret entrem a la població de Terrassa, tornant a fer un nou tram de travessia urbana.

Km. 31,9. (46,8) Girem ver a la nostra dreta pel carrer del camí del Monjos en direcció nord. El carrer del camí del monjos va a parar i mor al carrer Saragossa que seguim en diagonal vers a la nostra dreta. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 32,7. (47,6) Plaça de Vilardell. Rotonda. Seguim en direcció nord tot recte pel carrer d’Àlaba. Ample avinguda que finalitza en una nova rotonda. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 33,2. (48,1) Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont. Seguim ara per una pista horitzontal de sorra que es just la perifèria de la població. A ma esquerra tenim edificis i a ma dreta els boscos del Camp del Roure. Seguim vers al nord. Marques de P.R.

Km. 33,6. (48,5) Tornem de nou a la zona urbana i a caminar per carrers. Girem vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. seguint pel carrer d’Amposta fins una nova rotonda on girarem vers a la dreta per seguir pel carrer del Mont Perdut, de nou en direcció nord. Tres carrers després girem vers a la nostra esquerra pel carrer de Sierra Nevada cap a l’oest. Bifurcació en forma de “V” seguim el carrer de la nostra dreta (carrer Cervera) per girar de nou vers al nord, o sigui vers a la dreta pel carrer de Reus que seguirem fins al final. Marques de P.R. i dels senders del 1714.

Km. 34,7. (49,6) Anem a parar a una avinguda ample que torna a ser el perímetre de la ciutat. Es en concret en carrer Ibáñez de Ardecoa que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 35,0. (49,9) Un corriol surt vers a la nostra dreta en direcció nord creuant el marge dret del carrer (marge no edificat) i entrant de ple en una zona de terraplens on localitzem el mas de Can Montllor. Seguim per una pista planera. Marques de P.R. Cartell indicador.

Km. 35,2. (50,1) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O. Cartell indicador.

Km. 35,3. (50,2) Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra dreta re orientant la marxa vers al N.N.E. Cartell indicador. Marques P.R. Seguim per un corriol de terra per terreny força planer.

Km. 35,6. (50,5) Anem a parar a una rotonda on tornem a trepitjar asfalt. Seguim en direcció O.N.O. per l’ample Avinguda de Font i Sagué. Estem al polígon industrial de Can Petit. Aquest tram es una pica desangelat. Marques de P.R. i de senders del 1714.

Km. 36,1. (51,0) En un punt sense cartell indicador neix una pista vers a la nostra dreta que descriu un revolt i fa pujada. Passem pel costat del mas de Can Petit que queda a la nostra dreta. Atenció per que en aquest punt tampoc no abunden les senyals de pintura i pot resultar relativament fàcil passar de llarg la desviació. Seguim per camps llaurats vers al nord, seguint un corriol que discorre paral·lel a un llarg mur que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,6. (50,5) Al finalitzar el mur anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Poques marques de P.R. Passem al costat de la finca de Santa Magdalena de Puigbarral que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,9. (50,8) Davallem per unes escales i seguim per una nova pista vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 37,7. (52,6) La pista va a morir a la carretera d’accés, just a l’inici de la zona urbana de la població de Matadepera. Seguim per l’anomenada carretera de Terrassa (que aquí ja forma part d’un carrer 100% urbà) en direcció nord. Seguim la carretera per passar per davant de l’Ajuntament. Marques P.R. i senders 1714.

Km. 38,5. (53,4) Església de Sant Joan de Matadepera. Centre del poble. Seguim vers a la nostra esquerra pel carrer de Sant Joan en direcció N.O.. Més tard anem a parar al carrer de Sant Llorenç que seguirem vers al nord. Passem per la plaça de Sant Jordi, moment a partir del qual el vial canvia de nom i hem de continuar pel carrer de Jaume Faura. A l’alçada del pavelló municipal girem vers a la dreta i de seguida de nou a l’esquerra per continuar també vers al N.O. pel carrer Ramon Llull. Al segon carrer girem de nou a la dreta, cartell indicador, i seguim recte vers al N.N.E. pel carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. A la part alta, quan ja estem tocant la riera, girem vers a la nostra esquerra per travessar la zona urbanitzada de Can Prat. Estem ja a punt de sortir del casc urbà. Tot aquest entrellat de carrers tenen indicacions, tant de marques de P.R., dels senders del 1714 i de cartells.

Km. 40,0. (54,9) El carrer asfaltat deixa pas a una ample pista de terra. Entrem al bosc abandonant la zona urbana de Matadepera, si be a continuació ens ficarem de pel en una grandíssima zona de urbanitzacions on la edificabilitat es més dispersa. Ara per ara seguim per la pista en direcció nord tenint a la nostra dreta el torrent del Salt (normalment eixut).

Km. 40,1. (55,0) Deixem l’ample pista i prenem un corriol de forta pujada vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Anem per la drecera pel mig del bosc. Marques P.R. Cartell indicador a la bifurcació.

Km. 40,4. (55,3) Anem a parar a un vial asfaltat. La zona de connexió del sender al carrer està un xic en precari, ja que es nota que l’anterior camí ha estat desviat pel tancament d’una finca particular. Anem a parar a una cruïlla de carrers en forma de “Y” invertida. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i pugem per una forta pujada amb unes escales de pedra a la part inicial. Orientem les nostres passes vers Al nord.

Km. 40,6. (55,5) Anem a parar de nou a un carrer asfaltat de la urbanització que seguim igualment vers al nord en sentit ascendent. En concret es tracta del carrer de Girbau.

Km. 40,9. (55,8) Cartell indicador. Deixem de nou l’asfalt i prenem una pista que neix vers a l’est, tendència N.E. i que al poc dibuixa un revolt. Estem al Serrat del Monjos. Marques P.R.

Km. 41,3. (56,2) Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Cartell indicador. Continuem per una pujada constant per una mena de tallafoc, a la nostra esquerra i trobem diferents edificacions que son el límit de la zona urbanitzada.

Km. 42,0. (56,9) Anem a parar de nou a l’asfalt, en concret al carrer Dalmau que seguirem uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador.

Km. 42,1. (57,0) Abandonem de nou l’asfalt i prenem un camí ascendent que neix en direcció N.E. Passem tal vegada pel marge dret de les edificacions limítrofes de la urbanització Cavall Bernat. Forta pujada, a la part altra hi trobem un dipòsit.

Km. Se’ns uneix un camí per la nostra dreta. Seguim guanyant alçada de manera decidida vers al nord. Marques de P.R. Entrem dins de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Km. 42,3. (57,2) Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques de P.R. Cartell indicador. Estem molt a prop del cingle, en concret de la Roca de les Onze Hores. Puguem per unes ziga zagues per una canal enclotada i boscosa, amb camí molt ben fressat (a trams empedrat) pel vessant est del conjunt de parets, trobant un pas feble.

Km. 42,9. (57,8) Pla dels Escorpins. Bones vistes panoràmiques sobre la plana del Vallés, amb el ja llunyà Collserola de teló de fons. El camí, molt ben traçat va guanyant alçada vers al nord. A partir d’aquest moment ja desapareix les marques de pintura i el P.R. està indicat per estaques localitzades en punts estratègics o pels propis cartells indicadors.

Km. 43,2. (58,1) Proximitats de la Cova de la Dona Morta. Creuem de manera transversal un camí. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció nord.

Km. 43,5. (58,4) Pi del Vent. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc ens trobem un altre corriol que surt vers a l’esquerra i que ignorem per continuar pujant pel camí empedrat, fins assolir els plans propers a la Roca Foradada de Can Pobla.

Km. 43,9. (58,8) Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra el camí que duu vers al proper avenc de Can Pobla. Seguim pujant vers al nord. Estaques indicadores del P.R.

Km. 44,3. (59,2) Nova bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i pugem fent ziga zagues per pujar pel camí empedrat fins a l’altiplà de Roca Colom.

Km. 44,8. (59,7) Cim de la Mola. 1.103 metres, on trobem el santuari de Sant Llorenç de Munt. Indret on finalitza el camí del Monjos, o sigui el P.R. C-31. A partir d’aquest moment caldrà seguir les marques de S.L. (verdes i blanques). Davallem del curiós cim de la Mola (amb forma de pastís gegant) seguint la senda ben traçada i evident vers al N.O. que descriu una gran “Z” per davallar per un grau situat entre les coves de de l’alzina i la de la sargantana. Caminem sota una cingle fins al proper collet situat al nord del cim.

Km. 45,8. (60,7) Coll del Morral del Drac. 957 metres. Davallen corriols a banda i banda, nosaltres seguim per la senda que discorre per la zona alta de la carena en direcció N.O. i després nord, guanyant de nou alçada de manera molt suau. Camí molt ample i evident. Estaques amb marques de S.L. (verdes i blanques). Caminant pel mig del bosc passem a tocar del Turó d’en Griera i el Turó del Boc, ambdós a ma dreta.

Km. 47,1. (62,0) Pla dels Ginebrons. Surt cap a la nostra dreta un corriol cap els Òbits, el qual ignorem per seguir cap al nord fent un tram de pujada. Indicadors de S.L.

Km. 47,5. (62,4) Collet dels Tres Termes, on acabem aquesta fase de pujada. Creuem un corriol de manera transversal i seguim per dalt de la carena i pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 48,5. (63,4) Passem pel costat del Roure del Palau, arbre monumental. Seguim per l’ample senda en mig del bosc en direcció nord.

Km. 49,2. (64,1) Coll d’Eres, 942 metres, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall. Davant tenim l’arrodonit Montcau el qual no caldrà assolir, ja que davallem per l’ample camí que segueix vers a la nostra esquerra en direcció oest i després N.O. Amplíssim camí sense pèrdua possible, bastant planer però que mica en mica perd desnivell.

Km. 50,4. (65,3) Coll d’Estella. 912 metres. Neix a ma dreta un corriol indicat que resulta ser una de les altres pujades al Montcau, continuem per l’ample pista vers al O, tendència S.O.

Km. 50,8. (65,7) Coll de les d’Estenalles, on trobem una caseta d’informació del Parc. Creuem la carretera i coincidim de nou amb les marques del G.R. (vermelles i blanques), en concret del G.R. 5 que puja per unes escales per agafar un corriol que ens continua duent vers a ponent.

Km. 51,4. (66,3) Després d’un curt tram de pujada anem a parar a un corriol transversal i horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R. Estem a la Serra de la Mata.

Km. 51,6. (66,5) Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt molt a prop de la Casa de la Mata i l’església de Sant Jaume. Malgrat que cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció S.O., val la pena desviar-se uns quants metres vers al S.E. i visitar el Mas de la Mata on hi ha l’oficina del Parc de Sant Llorenç i Serra de l’Obac.

Km. 51,9. (66,8) Replà situat davant del gran Mas de la Mata, tornem desfent les nostres passes fins a la darrera cruïlla.

Km. 52,2. (67,1) Essent de nou al traçat estricte del G.R., continuem la pista vers al S.O.

Km. 52,3. (67,2) passem pel poc marcat Coll del Vent, ja em donat l’esquena a l’església de Sant Jaume que es localitza dalt del turonet que em flanquejat per la seva dreta. Seguim l’ample camí sense pèrdua possible, en conjunt bastant planer. Bifurcació secundària a la nostra dreta que ignorem.

Km. 52,5. (67,4) Travessem una pista por marcada. Seguim pel camí principal per dalt de la carena en direcció S.O.

Km. 52,8. (67,7) Coll de la Geganta. El camí canvia gradualment de direcció i es re orienta vers al O.N.O.. A poc més d’un centenar de metres creuem de nou un camí transversal, continuant de manera evident per l’ample camí de la carena.

Km. 53,5. (68,4) Carena de la Castanyera. Bifurcació. Deixem un camí que surt a la nostra dreta per seguir el camí que davalla vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

Km. 54,3. (69,2) Coll de Boix. Es el moment d’abandonar el G.R. i prendre el camí indicat amb estaques amb inscripcions de “Mura”. El corriol surt del mateix coll, on hi ha una trifurcació de camins. La senda estreta, pel mig d’una tram boscós, re orienta les nostres passes vers al N.N.O.

Km. 54,5. (69,4) Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 54,6. (69,5) Un corriol neix a banda esquerra de la pista. Estaca indicadora,. Abandonem la pista i seguim per aquest nou corriol en direcció nord. Ve un llarg tram de senda ben marcada i sense bifurcacions problemàtiques que combina trams de bosc amb trams d’aresta – llom força amples i amb bones vistes panoràmiques. Sempre caminarem vers al nord per dalt de la carena, passant pel Pla de Serrallonga, el Turó dels Ducs i el Pla de l’Estrepar.

Km. 56,9. (71,8) Collet del Reixac. Bifurcació en mig del bosc. El corriol descendent de la nostra esquerra, que obviem, duu a les coves de Mura. Nosaltres continuem també recte vers al nord, perdent alçada de manera gradual. Estaca indicadora a la cruïlla.

Km. 57,6. (72,5) A mitja baixada passem per la Font del Cargol, de surgència temporal.

Km. 58,8. (73,7) Anem a parar a una pista ample que continuarem en sentit descendent vers a la nostra dreta.

Km. 58,9. (73,8) Cruïlla de pistes. Seguim per la central que davalla de manera pronunciada vers al proper poble de Mura, que ja fa estona que es ben visible. Atenció, l’estaca indicadora no està del tot ben col·locada i dona peu a ficar-nos per un corriol a la nostra dreta que duu a una mena de torrentera sense sortida.

Km. 59,0. (73,9) Creuem la riera de Mura i ja entrem a la zona urbana de la població de Mura, seguim per la carretera vers a la nostra esquerra per agafar el sistema de carrerons, entrant pel corral de l’Era, que ens permetrà creuar el poble passant per la plaça central on hi ha l’ajuntament. Sortirem del poble per un carrer que puja en diagonal amb forta pendent i que rep el nom de carrer de la Muntanya.

Km. 59,7. (74,6) Creu del Terme, part alta de la població, on coincidim de nou amb la carretera BV-1223. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta en direcció nord. Suau i constant pujada. Passem pel costat del cementiri, indret on la carretera descriu un marcat revolt.

Km. 60,1. (75,0) Bifurcació. Una pista pavimentada surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Deixem la carretera i pugem per aquest nou vial.

Km. 60,6. (75,5) Collet de Sant Martí. Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Malgrat el que ens indica l’esmentat cartell, cal deixar de banda la pista de la nostra esquerra i seguir per la que davalla en diagonal vers al N.E. Ja em canviat de vall.

Km. 61,2. (76,1) Passem pel costat d’una cabana de pedres rodona. Seguim l’evident pista que va perdent alçada seguint el curs natural de la vall. Llarg tram sense bifurcacions.

Km. 63,2. (77,1) Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra esquerra i als pocs metres creuem la riera del Torrent d’en Ramonet, per situar-nos en el vessant dretà de les aigües. Continuem davallant i seguint el curs natural de la vall en direcció nord.

Km. 63,3. (77,2) Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista guanya alçada descrivint un marcat revolt en forma de “S”

Km. 64,2. (79,1) Nova bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra dreta i seguim el curs de la vall, ara a mitja alçada. La pista de seguida fa un revolt i es re orienta vers al nord i després de nou vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 65,2. (80,1) Bifurcació. Abandonem definitivament la vall i pugem per la pista de la nostra dreta en direcció nord. Pujada constant i un pel feixuga.

Km. 66,3. (81,2) Mas de la Vila. Enorme mas dalt un altiplà. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.E. Trobem de nou un cartell indicador. Passem per davant del mas que restarà a l’esquerra de les nostres passes.

Km. 66,8. (81,7) Bifurcació. Ignorem el brancal que surt en diagonal a la nostra esquerra, donant-li l’esquena i seguint tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 67,6. (82,5) Cantagalls. Arribem a una mena de collet on traspassem la carena. Talamanca ja es ben visible. Nus de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Dibuixem un marcat revolt i re orientem les nostres passes vers a l’oest i després cap al N.O.

Km. 68,7. (83,6) Traspassem la riera del Torrent d’en Güell. La pista, evident i única, descriu un marcat revolt i es re orienta vers a l’est, guanyant alçada de manera molt suau però bastant constant.

Km. 70,1. (85,0) Can Valls, mas que deixem a la nostra dreta. Al poc entrem a la zona asfaltada que representa el límit de la zona urbana del poble de Talamanca. Seguim per vials ascendents per la anomenada urbanització de la Quintana.

Km. 70,9. (85,8) Creuem la carretera BV-1221 i estem en la plaça principal del poble de Talamanca, on trobem diversos establiments i una font. Seguim pels carrerons del cas antic, passant per davant de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Km. 71,6. (86,5) Castell de Talamanca. Punt final del 2n trams dels senders del 1714.

PODEU DESCARREGAR-VOS EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/born-talamanca-41136443

Autor: PAKO CRESTAS

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

PUIG DRAU DES DE LA SITJA DEL LLOP.

Introducció: El llop era una bestia temuda i perseguida per l’esser humà a les muntanyes del Montseny. Durant segles hi va haver una mena de batalla a mort entre els canins i els humans, per caçar uns i per preservar uns altres, les ovelles dels ramats que pasturaven a la part alta de la muntanya, i en especial al Pla de la Calma.

Com era d’esperar la pressió de l’home i la millora de les tècniques de caça, van fer que el llop s’extingís a la serralada, definitivament, a l’any 1879. No obstant, encara avui costa poc d’imaginar, en indrets com la pròpia sitja de llop, com hauria de ser d’esfereïdora la visió de la jauria depredadora quan campaven per aquests grans espais oberts del Pla de la Calma.

Una vegada extingit el llop, la transformació del Montseny va ser definitiva, passant de ser una muntanya salvatge per ser una muntanya silvestre. No obstant això, abunden a la serralada noms referits a la darrere de les besties:

SITJA DEL LLOP, situada a 1.263 m, al Pla de la Calma, al costat de la Barraca d’en Ramon. Una “sitja” es tracta d’indret on es emmagatzema menjar o on s’acostuma a anar per menjar. Avui en dia es un creuament de camins i pistes força transitades, sobretot els caps de setmana. Dins d’aquest ambient costa fer-se amb l’idea que temps ençà resultava ser un lloc remot i solitari on habitaven els llops amb relativa tranquil·litat.

CARENA DELS LLOPS. Cordal desdibuixat i de suau davallada situat per sobre dels 1.100 metres al Pla de la Calma. El seu punt culminant serien les Pedres Blanques, a 1.271 m. Una mostra més que aquesta zona de grans extensions i de prats i planúries situades just per sobre del tancat bosc, era un lloc ideal pels extingits canins.

COLLET DELS LLOPS. Situat a 1.055 m., a l’aresta que davalla vers al N.E. del Puig Drau. Ben visible des del Camp Sacreu i on es caracteritza la existència d’un alzinar de grans dimensions que retalla la pròpia aresta. No es d’estranyar que fos un lloc de reunió dels llops tenint en compte que resulta ser un excel·lent punt de mira ben allunyats dels camins tradicionals transitats per ramaders i caçadors.

GRAU DEL LLOP. Situat a 850 m. A les cingles del Saní. Molt a prop de la pista dels Dolmens descrita a l’itinerari 4.

MAS DE FONTDELLOPS. Nom que rep un dels masos més amagats del voltant de Arbúcies, situat a les proximitats del Turó de Montfort. Avui es una casa de turisme rural, també coneguda com Villacrosa.

FONT DE LLOPS. Situada al vessant N. De l’aresta que davalla del Matagalls al Coll de Bordoriol. Es a uns 1.150 m d’altitud. Resultar ser un lloc perdut en mig del magnífic bosc de fageda d’aquesta obaga. Avui en dia una pista, no transitable per vehicles, passa pel costat d’aquesta font.

CAN LLOP. Mas situat al final del Sot de la Breta a Riells.

ROCA DE PENJALLOPS. Situada a uns 850 m., al vessant nord del Serrat Llarg que davalla de Roca Centella. Aquestes roques estan orientades vers al Pantà de Vallfornès i delaten els macabres resultats de la lluita desigual entre l’home i el llop.

PLA DEL LLOP: Situat al vessant oest de les Agudes, molt al fons de la vall de Sant Marçal, a uns 950 m. d’alçada.

COLLET DELS LLOPS I FONT DEL COLLET DELS LLOPS. Indret localitzat molt a prop del cim del Matagalls, a 1.565 metres d’alçada. Entre el cim principal I el Turó de l’Estanyol.

Punt de partida: PLÀ D’EN XIXA, 1.288 m. Accessible per la pista ressenyada al capítol anterior.

Punt d’arribada: El mateix

Desnivell: 56 metres

Horari: Poc més d’un quart d’hora per pujar i uns 10 minuts per baixar sense presa.

Itinerari: No te pèrdua possible. Des del creuament de camins i pistes on haurem deixat el vehicle cal seguir el trencall ascendent que neix vers al E.-N.E. tot passant er sobre d’un filat de cables. Pujada constant en mig de planúries i ginebrons que ens porta a l’esplanada del cim del PUIG DRAU, 1.344 m, que resta ocupat per una antena repetidora de telecomunicacions.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguiu l’itinerari 20 del mapa parcial

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM SANT BOI – EL BORN

Km. 0,0 – Estem a la Casa Barraquer (Sant Boi de Llobregat). Un dels 10 punt emblemàtic de la guerra de successió del 1714. Davallem el carrer del pont en direcció est.

Km. 0,15 – Arribem a una rotonda. Anem a buscar el pas de vianant situat un centenar de metres a la nostra Esquerra per anar a la recerca del pas sota pont que hi ha al altre costat de la rotonda i que ens fa abandonar la vila de Sant Boi. Passem per sota del pont (pas sota nivell de la carretera BV-2002), en direcció est, seguint aquest vial conegut com Av. Maria Girona, més coneguda com la carretera de Sant Vicenç dels Horts. Cal vigilar amb els vehicles, ja que es tracta d’una via molt transitada i amb poc voral.

Km. 0,43 – Se’ns incorpora una nova carretera per la nostra esquerra i de seguida passem sota un segon pont viari (pas sota nivell de la carretera C-245). Voral precàriament condicionat pel pas de vianants. Cal anar amb compte. Carretera molt transitada per vehicles.

Km. 0,77 – A l’alçada d’un revolt molt marcat deixem l’asfalt i comencem i tram de camps (únic tram verd d’aquest primer tram dels senders que es quasi exclusivament urbà). Prenem dons una amples pista (en realitat son dues paral·leles) en direcció est. Entrem al parc Agrari del Baix Llobregat. La pista per la qual transitem resta paralel.la al propi riu Llobregat, situat a la nostra esquerra.

Km. 2,1 – Trobem a la nostra esquerra un llarguíssim pont ple de grafitis. Es el moment d’abandonar el Parc Agrari i travessar el llarg pont que transita per sobre del riu Llobregat (amplíssim i frondós canyar) i per sobre de la autovia A-2, un dels principals vials de transit de l’àrea metropolitana de Barcelona. Davant nostre, en tendència a la nostra dreta, divisem el centre comercial Splau i el camp d’esports de R.C.D. Espanyol.

Km. 2,7 – Finalitzat el pont entrem ja al terme municipal de Cornellà, en concret un passatge on es localitza el club esportiu Delfos, endinsant-nos de ple en un ambient 100% urbà. Seguim tot recte pel passatge en direcció N, tendència N.E.

Km. 3,0 – Creuem per una rotonda l’avinguda del Baix Llobregat i seguim tot recte direcció nord, en concret pel carrer Verge de Montserrat.

Km. 3,1 – Anem a parar a una ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta, es el Passeig dels Ferrocarrils Catalans, que seguirem vers a l’est. Just a la cantonada trobem la sortida de la parada de ferrocarrils de Cornellà – Riera.

Km. 4,4 – Passem per l’estació de l’Almeda, on trobem també l’antiga estació (el tren va ser el primer transport de la zona a l’any 1936), ara convertida en casal d’avis. Continuem tot recte per la pròpia Avinguda dels Ferrocarrils Catalans, que la poc es fa més estreta i passa a ser el carrer Salvador Espriu. Ens trobem en una plaça on el localitza el Corte Inglés de Cornellà. Agafem el carrer de la nostra dreta en direcció sud (Avinguda Pau Picasso), el següent a la nostra esquerra en direcció est (c. Tirso de Molina) i un tercer a la nostra dreta en direcció sud (Av. de la Porta Diagonal), per anar a parar a una avinguda més ample que dibuixa una diagonal i que passa per sota de les rondes (B-20). Avinguda Maresme.

Km. 5,2 – passem per sota la B-20. Trobem una primera rotonda i seguim tot recte vers al E.-N.E. per l’ample avinguda que continua rebent el com de Av. del Ferrocarrils catalans fins que travessem el carrer Marina, entrem al terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat i passa a dir-se Av. del Carrilet. Seguim tot recte sense pèrdua en un paisatge 100% urbà, amb edificis a la nostra esquerra i naus industrials a la nostra dreta.

Km. 7,7. Passem per sota un pont sobre el qual passen línies de ferrocarril. Continuem però amb l’avinguda Carrilet, que ara es més estreta.

Km. 8,4. Anem a parar al una rotonda on deixem l’avinguda Carrilet per pujar a la nostra esquerra pel carrer Amadeu Torner. Al poc ens trobem la parròquia de Santa Eulalia Provençana. Agafem el carrer de la nostra dreta i seguim vers al E.-N.E. per carrer Santa Eulalia.

Km. 9,5. Creuem la Rambla de Badal i entrem al terme municipal de Barcelona. Continuem tot recte vers a l’est per carrer de la Constitució.

Km. 10,0. Església de Sant Medir. Continuem recte en direcció E.-N.E. A partir de la plaça on trobem l’església el vial que seguirem rep el nom de carrer Gavà. .

Km. 11,1. Estem a la plaça Espanya, un dels principals nusos viaris i important punt turístic de Barcelona. Passem per sota les torres venecianes resseguint l’enorme rotonda de la plaça i davallem per l’avinguda Paral·lel en direcció est.

Km. 11,5. Deixem l’avinguda Paral·lel per seguir per l’avinguda Mistral en direcció E.-N.E.

Km. 12,1. L’avinguda Mistral es fon en el carrer Tamarit que seguirem tot recte en direcció N.E.

Km. 12,3. Diguem vers a la nostra dreta en perpendicular ver seguir pel carrer Viladomat en direcció S.E.

Km. 12,4 – Reorientem de nou la marxa en perpendicular per seguir pel carrer Manso en direcció N.E.

Km. 12,5. Anem a parar al Mercat de Sant Antoni. Creuem la Ronda de Sant Pau i entrem de ple al barri del Raval pel carrer de l’Hospital.

Km. 12,9. Plaça del Pedró, on trobem una església sense culte. Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra dreta que continua essent el carrer de l’Hospital.

Km. 13,1. Passem pel costat de la Rambla del Raval que resta a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció E.-N.E. pel carrer de l’Hospital.

Km. 13,5. Plaça i església de Sant Agustí. Seguim recte pel carrer de l’Hospital sense modificar la direcció de la nostra marxa.

Km. 13,6. Creuem les Rambles de Barcelona en concret per l’anomenat Pla de la Boqueria. Passem al marge oposat de les rambles seguint la ruta entre els carrers del cas antic de Barcelona, ara en concret caldrà seguir de la Boqueria en direcció E.N.E.

Km. 13,8., seguim el carreró de la nostra dreta (carrer Avinyó) per girar de nou vers a la nostra esquerra pel carrer Ferran i tornar a dirigir la marxa en direcció N.E.

Km. 14,0. Creuem la Plaça Sant Jaume, on hi ha el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. A l’altre banda seguim tot recte pel carrer de Jaume I, també en direcció N.E.

Km. 14,3. Creuem l’avinguda Laietana i seguim pel carrer de la Princesa, també en direcció N.E.

Km. 14,7. Girem ver a la nostra dreta pel carrer Comerç en direcció S.S.E.

Km. 14,9. Ja hi som al Mercat del Born, punt final del primer tram dels senders del 1714.

Autor: Pako Crestas

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-boi-born-41135816