A finals d’octubre principis de novembre us oferim la possibilitat de participar en el grup obert de la nova ruta MONTSEC 360º. Aquest serà el darrer trekking en el qual jo hi participaré com a dissenyador de les rutes autoguiades de Catalonia Trekking, ja que ja disposso dels tracks i descripció de la resta de recorreguts i a partir d’ara nomès es comercialitzaran com a grups guiats (amb el seu corresponent increment dels honoraris del guia) o com a grups autoguiats (amb tota la documentació auxiliar que facilitem des de l’organització … tracks, mapes sectorials, descripció, gestió reserves, etc …)
Del 30 d’OCTUBRE al 1 de NOVEMBRE farem la VERSIÓ DE 3 DIES DE LA RUTA MONTSEC 360º, un increible i espectacular trekking de tardor per les muntanyes del Montsec.. Una ruta circular que ens durà a pujar el cim mès alt del Montsec de Rubies, al cor del Prepirineu entre els Pallars Jussà i la Noguera, passant per lloc emblemàtics com Terradets, el Congost de Montrebei, Àger, Rubiés, Alsamora, Sant Esteve de la Sarga, Sant Salvador del Bosc, Tossal de les Torretes i Corçà.
ATENCIÓ: MALGRAT LES ACTUALS RESTRICCIONS ESTABLERTES PEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ARRAN DEL COVID-19, ELS ESTABLIMENTS PODEN DONAR SERVEI DE RESTAURANT EXCLUSIVAMENT ALS HOSTES, O SIGUI QUE ES POT FER LA RUTA AMB TOTAL NORMALITAT
El planning es el següent:
30 d’Octubre: Etapa Alsamora – Pantà de Terradets
31 d’Octubre: Etapa del Pantà de Terradets a Àger
1 de Novembre: Etapa Àger – Congost de Montrebei – Alsamora
Aprofitant el pont de principis de desembre del 2020, us oferim la possibilitat de participar en el grup guiat de la ruta CAMINS DE VINS. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 5 AL 8 de DESEMBRE farem la VERSIÓ DE 4 DIES DE LA RUTA CAMINSDEVINS, un increible i espectacular trekking de tardor per les muntanyes del Montsant i Siurana. Una ruta circular que ens durà a pujar el cim mès alt del Montsant, al cor de les muntanyes de la Costa Daurada, passant per lloc emblemàtics com Margalef, Morera de Montsant, Siurana, Arbolí, Ulldemolins, les gorgues de Fragarau, els famosos Graus del Montsant, la Roca Corbatera …..
La Fonda Margalef és un espai familiar, punt de reunió a nivell regional i epicentre de les activitats de l’entorn. Bona cuina amb plats innovadors alhora que tradicionals, amb un allotjament modern recentment rehabilitat, on trobarà el descans que ofereix el Parc Natural de la Serra de Montsant.
Des Margalef pot endinsar-se al Parc Natural de la Serra de Montsant, perdre entre vinyes, descobrir petits cellers o visitar les més prestigioses de la Denominació d’Origen Qualificada; conèixer ciutats històriques com Lleida o Tarragona, gaudir de l’Comerç de Reus o passar un dia de platja a la Costa Daurada.
=====
FONDA TONDRÀ – ULLDEMOLINS
Fonda Toldrà ens ofereix una agradable estada al seu hostal d’Ulldemolins, localitat catalana de la província de Tarragona. Cal destacar les precioses vistes a la muntanya que se’ns brindeu des de les habitacions.
A la segona planta de l’allotjament les habitacions disposen de bany privat i una sala d’estar compartida, mentre que a la tercera planta tenen terrassa compartida. Altres zones compartides serien el restaurant, que serveix esmorzars i sopars elaborats amb els productes de temporada de la zona.
=======
SIURANA – MAS DEL SALÍN
Entre les muntanyes de Prades i el Priorat, davant de Siurana i la Serra del Montsant, trobareu casa nostra: l’Allotjament rural Mas del Salín, un lloc de vistes privilegiades on es pot viure a un altre ritme.
El silenci i la calma que s´hi respira en contacte amb la natura va ser el que ens va captivar. I, si voleu visitar-nos, això és el que hi trobareu: tracte familiar, menjar casolà, repòs i molts llocs on anar.
Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 31 d’octubre al 2 de novembre per fer la versió de 3 dies de la RUTA DELS AMETISTES (Montseny).
Mitjans d’octubre es una de les millors èpoques per fer trekking pel Montseny, ja que els boscos de fageda i castanyers estan a plena caiguda de la fulla amb una gran varietat cromàtica que fa que els paisatges siguin, simplement, de fàbula, espectaculars … imatges de postal. Pujarem tots els cims emblemàtics de la Serralada: Sant Elies, Samont, Puig Drau, Tagamanent, Matagalls, les Agudes i Turó de l’Home.
El planning es el següent:
10 d’octubre: Trobada pel camí a Sant Pere de Vilamajor. 1r dia de travesia des de Sant Pere Vilamajor a Aiguafreda passant pel Pla de la Calma i el Tagamanent-
11 de octubre: travesia Aiguafreda a Sant Marçal passant per la Figuera, la Mora, Coll Formic i Matagalls.
12 d’octubre: Sant Marçal al poble del Montseny passant per les Agudes i Turó de l’Home. Final de la travessia.
El preu es de 140,00 euros i inclou:
El preu inclou:
Gestió integral de les reserves per part de l’organització.
Assitència Pako Crestas com a dissenyador de la ruta i gestor de l’agencia de viatges.
Mitja pensió (sopar, allotjament, esmorzar) en els dos punts de pernoctació.
Pernoctes en cases rurals – hostals amb equipaments complerts
Quan fem la travessia del Pirisud Inèdit, ja siguin en la versió de 5 dies com a la versió de 3 dies de la variant Oriental, anem a parar al poble de Llessui amb la possibilitat de pujar el Tossal dels Altars, de 2.456 m, el que es el cim mès proper al que va ser el punt culminant de les pistes d’esquí alpí de Llessui.
Les pistes es van inaugurar al 1966 sota el impuls de Alfons Segalas, membre del Centre Excursionista de Catalunya.
FOTO PAKO CRESTAS
En un principi la població de la Vall no va entendre el que representaria per ells la inauguració de les pistes d’esquí, però al poc temps van començar a adaptar-se per donar lloc al nou turisme i a la nova dinàmica econòmica, amb obertures de hotelets, cases rurals i noves botigues.
L’estació però no va tenir massa èxit. El temps acostuma a ser bastant inclement a la zona de la Vall d’Àssua al hivern, amb importants vents a alçada que sovint s’enduia la neu o la deixava ben glaçada i poc apte per l’esquí.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant les pistes tenien unes dimensions considerables per l’època, amb un cota mínima de 1.445 m i una màxima de 2.430 m. Avui en dia encara podria ser considerada una zona esquiable que bastant envergadura atesa les dimensions de les pistes d’esquí als Pirineus. A mès durant els darrers anys van oferir un forfait conjunt amb Super Espot (avui en dia denominada Espot esquí).
Al final van tancar portes a l’any 1987, per problemes de finançament i econòmics, a mès en una època en que encara no era comú l`ús de neu artificial per suplir les mancances de les precipitacions naturals.
FOTO PAKO CRESTAS
Malauradament des de llavors els ferros abandonats i rovellats de les instal·lacions així com les runes de les construccions, estan en un gradual increment estat de degradació. Personalment no estic en contra de les pistes d’esquí alpí i les inèrcies de riquesa que generen per les zones de muntanya, però el que si que està clar que, al igual que es fa amb les mines o canteres externes, d’alguna manera s’hauria d’obligar als promotors a salvaguardar l’impacte visual i ecològic una vegada les instal·lacions deixin de ser productives i estar en funcionament.
El Refugi de Conangles està situat a la boca sud del Túnel de Vielha, a 15 minuts de la població ia 25 minuts de l’estació d’esquí Baqueira Beret, al vessant nord, ia 40 minuts de l’estació d’esquí Boi Taull en el vessant sud.
El refugi, alberga una cuina típica per al muntanyenc, una bona sala comuna amb llar de foc, zona de lectura, jocs de taula, wifi, calefacció i TV, totes elles comoditats perquè el muntanyenc gaudeixi d’un acolliment familiar, còmoda i tranquil·la.
Situat al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana i dins el bosc de Conangles, el que fa que tot l’any es respiri la natura amb total tranquil·litat.
=======
HOSTAL CALDES – BALNEARI CALDES DE BOI
Obert únicament durant la temporada d’estiu es tracta d’una antiga hostatgeria medieval que data del 1671, reformada i totalment renovada el 2004, sempre conservant l’estructura original de l’edifici, inclòs el pati fortificat, on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Caldas i diferents botigues d’artesania i de productes locals d’elaboració pròpia.
Compta amb 65 habitacions, repartides en 49 dobles, 2 dobles superior i 14 individuals. Totes elles decorades seguint l’estil de muntanya de la zona (parets de pedra i terres de fusta). Durant tot el dia, els nostres clients disposen d’un servei gratuït de transport entre l’Hotel Caldas i el Centre Termal (uns 200 metres de distància).
Segons disponibilitat s’ofereix la possibilitat de Late Check-Out. Es pot sol·licitar assecador a recepció.
======
REFUGI PLA DE LA FONT
El petit i acollidor refugi Pla de la Font, propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2015 m. d’altitud. Magnífic mirador del Parc Nacional.
Envoltats de boscos de pi negre, prats i muntanyes.
Intentarem que la vostra estada sigui el més agradable possible.
En la corresponent web del refugi hi trobareu tota la informació necessària per que podeu gaudir de les vostres activitats d’alta muntanya: senderisme, escalada, btt, esquí de travessa.
=======
REFUGI ESTAON
El Refugi d’Estaon és un allotjament rural situat al poble d’Estaon, al cor de Parc Natural de l’Alt Pirineu. Petit i acollidor, és un punt de partida excel·lent per fer qualsevol activitat de muntanya per les Valls de Cardós i Tavascan.
habitacions
Habitació compartida de 10 llits
Habitació doble (1 llitera)
Un bany compartit
2 llits supletoris
Es lloga roba de llit i tovalloles.
serveis:
Cobertura sense fil, impressió i fotocòpies
Servei de rentadora
Servei de Bar-Restaurant
Punt d’informació associat a el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
=======
HOTEL VALL DE CARDÓS
Hotel tradicional de muntanya, descans, natura i paisatge en un entorn espectacular.
serveis:
L’Hotel Llacs de Cardós disposa dels següents serveis:
22 habitacions (dobles, triples i quàdruples) totes amb bany, i calefacció.
recepció
Informació i organització d’activitats
Saló amb televisió i llar de foc
cafeteria
restaurant
Aparcament exterior en zona privada
jardí privat
=======
REFUGI VALL FERRERA
El Refugi de Vall Ferrera és un refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 1.902 metres d’altitud, situat a la dreta de la sortida del barranc d’Areste.
Aquest refugi va ser construït per subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya a partir del qual es va constituir la comissió del refugi Vall Ferrera. Aquesta comissió, amb el pas dels anys, esdevingué l’actual Comitè Català de Refugis de la FEEC.
El refugi de Vall Ferrera és dels més antics de Catalunya, juntament amb el d’Ulldeter, i és el més proper al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.
Aquest any, aprofitant que la pandèmia del covid-19 m’ ha obligat a reestructurar tota la temporada i m’ha obligat a plaçar pel proper any totes els viatges fora del país, he aprofitat per tirar endavant el disseny de diferents rutes autoguiades per ampliar el ventall d’ofertes de Catalonia Trekking. Feia anys que tenia l’idea al cap, però mai trobava temps per fer-ho. Aquest estiu, sens dubte, ha estat la temporada perfecte en aquest sentit.
La idea de la High Cat no es genuïna meva, ans al contrari, fins i tot la Gran travessa dels cims 3000 de Catalunya ja hi compta amb un mapa propi editat per l’alpina. Jo el que he fet es crear un disseny propi amb certes modificacions que comporta, principalment, el fet d’evitar refugis de muntanya que l’estiu acostumen a estar saturats i reemplaçar-los per establiments de major qualitat de serveis, malgrat que això comporti un increment dels desnivells.
FOTO PAKO CRESTAS
La ruta en si comporta fer 7 nits, 3 a refugi, 1 en un alberg, 2 al Balneari i 1 a Hotel. Us presentem a continuació una petita crònica del que va ser la primera edició de la High Cat i l’única que personalment faré com a grup obert. A partir d’ara la ruta està disponible per grups guiats (mínim 4) o grups autoguiats. Com a tota la resta de trekkings de Catalonia Trekking, des de l’organització facilitem tracks, descripció i mapes per que la ruta es pugui fer amb les majors garanties per aquell que opti la versió auto guiada.
FOTO PAKO CRESTAS
La 1a edició la varem celebrar els primers dies de juliol del 2020. La sortida del confinament de la pandèmia va fer que cert establiments estiguessin encara tancats, com el propi Balneari de Caldes de Boí i el refugi de Vall Ferrera, el que ens va obligar a improvisar certs canvis de darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
El dia previ al inici de la travessia vàrem quedar tot el grup a Benasc. Allà ens vàrem conèixer els 5 integrants de la 1a edició. Santi, Jordi, Jose, Antoni i jo. Sopar amb bons ànims i bon rotllo. Moltes ganes de començar. La meteo no es del tot bona, però tampoc dolenta. Núvols i clars, possibilitat de pluja, però sense xàfecs intensos ni tempestes …. ni txitxa ni milonà.
FOTO PAKO CRESTAS
Desprès de dormir unes poques hores als plans de l’Hospital prenem el primer bus que surt cap a Besurta, adaptant-nos a la “nova normalitat”, tots amb mascareta … mirar de deixar espais. Arribem a Besurta on la guingueta està tancada. No per que sigui massa d’hora, si no per que aquest any encara no han obert malgrat ser-hi ja a plena temporada alta. Qualsevol altre any estaríem aquí envoltants de moltíssima gent que iniciaríem la via normal de l’Aneto. Ara amb prou feines eren una dotzena de passatgers al bus.
FOTO PAKO CRESTAS
Iniciem el llarg camí vers al Molieres per la Valleta de l’Escaleta. Els núvols estan enganxats juts per sota els 3mil metres. Pujant podem contemplar la majestuosa Forcanada, però en cap moment els cims mès alts de la Maladeta, encara amb un bon mantell de neu, es deixen veure. A la part alta del Molieres, justament a l’entrar en la zona de neu, es quan mès podem gaudir de sol. Poca estona. Al cim tornem a estar entre boires. Celebració ràpida del primer 3mil de la travessia. El temps no està clar i volem perdre desnivell abans que plogui.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixada fantasmagòrica en mig de planes de neu bruta i una boira impenetrable que ens deixa lliures poc abans d’arribar als Estanhòts de Molières. La vall i la baixada es fan llarga, llarguíssima. Ens comença a passar factura el pes, els desnivells i el fet d’haver dormit molt poc la nit anterior.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem al refugi de Conangles bastant tocats. Sort que Asier, el guarda, ens dona una bona benvinguda amb les cervesetes i un sopar bo i abundant del tot reparador. Hi ha una doble sensació que es pot ensumar entre els ànims de l’equip. Per una banda contents d’haver superat la primera etapa, d’alta banda dubtatius davant el desenllaç dels següents dies … si el primer ha estat dur, aguantarem be una altre pallissa així els propers dies?
FOTO PAKO CRESTAS
Al següent dia el temps també surt ben ennuvolat des de bon matí. Per una banda es d’agrair no haver de patir per la calor i el sol, però per una altre banda no podem gaudir dels paisatges ni sempre anem amb el cor en un puny, pensant que d’un moment a l’altre començarà a ploure.
FOTO PAKO CRESTAS
La part alta dels Besiberris encara està bastant farcida de neu i per pujar a la Colladeta d’Avellaners hem de guanyar una canal amb pendents de 40º a 45º. Tal com ens va passar al dia anterior amb el Tuc de Molieres, arribem dalt de tot en mig de boires i un temps poc prometedor. Optem dons per descartar el Comaloforno i el Besiberri Nord i baixar directament. Just per les pales nevades del vessant que dona a Colomers, l’espessa boira deixa anar un petit plugim. Falsa alarma. Per sort finalitza ràpid i per la tarda podem gaudir de certa tranquil·litat i cel obert mentre remuntem vers al Refugi Ventosa i Calvell.
FOTO PAKO CRESTAS
Al tercer dia ja tenim bon temps. Per fi !!!! Pugem a la Punta Alta per les seves pales nevades que donen al nord i que donen a l’ascensió un bon aspecte alpí ara que la neu encara tapa totes les canals. La baixada per Comalesbienes es fa llarga i penosa. Sobretot la part final. Tempesta de tarda. No importa, avui gaudirem d’haver superat el tram primer de la travessia amb molt bona nota. Estem tots amb els ànims pel núvols.
FOTO PAKO CRESTAS
Cap vespre a Taüll. Els propers dies seran de trànsit, quasi de relax. Podem deixar de transportar cordes, baudrier, casc, piolet i grampons, que ens portaran a Tavascan amb un transport d’equipatges. Venen ara 3 dies en que coincidim en gran part amb el G-11 i que gaudim de jornades molt mès suaus en tots els aspectes.
FOTO PAKO CRESTAS
En tram que va de Aigüestortes a Tavascan es divideix en tres jornades, i fem dos nits intermèdies al Refugi del Pla de la Font i a Estaon. Gaudim d’una travessia sense quasi gent per la quasi sempre concorreguda senda que enllaça l’Estany Llong al l’Estany de Sant Maurici, passant pels peus dels sempre espectaculars Encantats. També resulta molt agradable la pujada des de la Vall d’Espot vers al refugi de Pla de la Font pel Coll de Foguerut. Un camí molt ben arreglat amb trams de cables i algun esglaó ens regala un bon final d’etapa. La guinda del pastis la posen els guardes del refugi de Pla de la Font, amb una molt bona rebuda i un bon tiberi.
FOTO PAKO CRESTAS
Al cinquè dia passem pels pobles de Son i la Guingueta d’Àneu, punt més baix de la travessia. Indret on cau una forta tempesta just quan estem arrecerats fen una gustoses cerveses a la terrassa coberta d’un bar. Fins i tot amb això ens somriu la sort. La resta de jornada ja no plou però gaudim de la fresca que ens ha deixat la forta pluja de migdia per pujar el Caubo i baixar vers l’amagat poblet d’Estaon, on també gaudim de la bona acollida dels nous guardes.
FOTO PAKO CRESTAS
El sisè dia tornar a ser de “relax”. Pujada per la Vall d’Estaon fins a les Bordes de Nibrós i des d’allà traspassem la Collada de Jou per davallar pels pobles de Lleret i Aineto fins al final d’etapa: Tavascan. On mirem de descansar al màxim a l’hotel dels Llacs de Cardós en perspectiva al dia següent, que ja es la traca final: La travessia Sotllo – Pica Estats amb tots els seus 3mils. La jornada més llarga i tècnica de la High Cat.
FOTO PAKO CRESTAS
Comencem força d’hora fent un transfer fins la Presa de Montalto. Pugem pel Pla de Boaví fins a les proximitats del refugi de Broate. Passem per sota del Falsos Encantats fins al Circ N.O. del Sotllo. Sens dubte aquest es l’escenari mès alpí del Pirineu de Catalunya. Aquest micro circ d’alta muntanya amb la neu aguanta fins ben entrada la temporada.
FOTO PAKO CRESTAS
Avui fa un dia fantàstic, excepcional. Cap núvol. Bona temperatura i una visibilitat excel·lent. Desprès del Pic Sotllo, primer tresmil de la jornada, davallem vers al Port de Sotllo i fem el flanqueig per pendents de neu per sota la Pica d’Estats per anar a la recerca del collet que uneix Pica i Montcalm. Coronem Pic Verdaguer i Pica d’Estats i comencem el tram mès tècnic de la ruta, la travessia de les crestes fins a la Punta Gabarró, indret on fins i tot improvisem un petit ràpel i ens assegurem algun pas amb l’ús de cordes.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem ja amb les darreres llums. Com el refugi Vallferrera resta tancat ens venen a buscar amb taxi al Pla de Bouet i fem nit a l’hostal Salòria d’Àlins. Allà arribem amb negre nit, cansats, cansadíssims, però comptes …. gaudim i celebrem de la conclusió de la 1a edició de la High Cat. Tot un èxit.
FOTO PAKO CRESTAS
Demà nomès queda el transit de taxi per retornar a Benasc, agafar els nostres vehicles i tornar a casa … amb la High Cat a la butxaca. No era difícil de preveure, però ara ja ho podem afirmar per experiència pròpia. Hem deixat enrere el trekking mès exigent de les rutes per etapes que actualment hi ha a Catalunya, i també, es clar, la que visita els paratges mès alts del país, aquells pocs cims que estan per sobre els finíssim aire dels 3mil metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Activitat feta amb la companyia de José Galo, Jordi Bertran, Antoni Garcia i Santi Vilarrubla al juliol del 2020.
Comiols és un llogaret al nord del terme municipal d’Artesa de Segre, a la comarca la Noguera, però al límit amb la del Pallars Jussà.
Està situat a la part meridional de la Serra de Comiols, al port de la Serra que dóna entrada al Pallars Jussà, sobre la carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp. La seva església (Sant Romà) forma part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols.
Poble abandonat del municipi d’Artesa de Segre (fins al 1966, del d’Anya), a la Noguera, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, al port de la Serra que dóna entrada al Pallars Jussà, sobre la carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp. Està situat a banda i banda d’un promontori rocós i allargassat. En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell; entremig s’estenen les ruïnes de les cases del poble medieval. L’església romànica de Sant Romà forma part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols. La finalitat del castell era, a més de controlar el poble i el seu terme, vigilar el pas del coll de Comiols i establir una relació amb els castells de la plana del Segre començant pel de Montmagastre.
Solduga és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l’antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està quasi despoblat, amb algunes cases en ruïnes, i tan sols hi queda una casa habitada.
Està situat al sud-oest de l’antic cap de municipi, Baén, en el sector més meridional de l’antic terme municipal, al sud-est de l’actual de Baix Pallars.
Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l’anomenada Constitució de Cadis, Solduga organitzà el seu propi ajuntament, amb Espluga de Solduga, amb el nom de Solduga i Espluga. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l’abadia de Gerri.
Solduga té església parroquial, dedicada a Sant Martí de Tours. L’església i una casa són els dos únics edificis que continuen dempeus al poble.
Segons Joan Coromines, Solduga prové de l’ibèric Salduba, emparentat amb els ètims bascos çaldu (cavall) i bide (camí). Seguint les explicacions de Coromines, Solduga vindria d’un antiquíssim camí de cavalls.
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico.. a Baén (Bahent). S’hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S’hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants)
Aprofitant la nova versió mès reduida de la ruta dels 101 LLACS, fem un primer grupo guit per la VERSIÓ de 3 DIES en plena temporada de tardor. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 10 al 12 d’OCTUBRE farem la VERSIÓ DE 3 DIES DELS 101 LLACS, un increible i espectacular trekking de tardor per les muntanyes mès altes de la zona del nord de la Cerdanya (Estanys de la Pera i Vall de la Llosa) i el sud d’Andorra, on descobrirem la Vall de Madriu (patrimoni de l’humanitat) en una de les èpoques de mès riquessa cromàtica. Amb sort fins i tot trepitjarem les primeres nevades de la temporada.
El planning es el següent:
10 d’octubre: Inici ruta a Cap de Rec- Jornada de Cap de Rec als Estanys de la Pera
11 d’octubre: Etapa Estanys de la Pera a Refugi de l’Illa.
12 d’octubre: Etapa Ref. de l’Illa a Cap de Rec, ja sigui per la Vall de la Llosa o per la Tossa Plana de Lles. Final de la travesia.
catalonia-trekking 