SENDERS DEL 1714 – CERVERA – LLEIDA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (535,6)  Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima. Indret d’inici d’aquets darrer trams del senders del 1714. Prenem el carrer de Santa Anna vers al sud, creuant la Plaça de Santa Anna i seguint tor recte fins a la plaça de l’Ajuntament.

Km 0,8 (536,4) – Església de Santa Maria de Cervera, davallem pels estrets i laberíntics carrerons del casc antic vers a l’est, tot passant pel carrer de Sant Bernat, en carrer Costa Grimau i el carrer Costa de Sant Francesc d’Assis, aquest darrer més ample i de forta baixada.

Km 1,5 (537,1) – Barri de Sant Francesc. Estem a punt de sortir de la població de Cervera. Cartell indicador, de la placeta del Molí de Sant Francesc surt un vial descendent vers en orientació sud que es el que haurem de seguir. Trobem les primeres marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 1,8 (537,4) – Creuem el riu d’Ondara. Estem en una zona de conreus conegut com les Sorts del Masot. Nus de pistes al altre costat del pont. Seguim la que surt a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 1,9 (537,5) – Una pista que ignorem surt en perpendicular a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal en direcció S.O. En un revolt trobem l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, la pista, bastant planera, es re orienta vers al sud, tendència S.E.

Km. 2,3 (537,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en lleugera pujada. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 2,6 (538,2) – Passem per sota el Mas Cremat. Bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra esquerra i seguim tot recte en direcció S.E. Suau però constant pujada. Entrem en una mena de vall ample coneguda com la muntanya de Montpaó. Marques del GR-171.

Km. 3,9 (539,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta que fa un revolt i ens re orienta vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,0 (539,6) – Nova bifurcació molt propera a l’anterior. Prenem el brancal de la nostra esquerra i comencem a pujar, de manera constant i suau vers al S.E. Marques del GR-171.

Km. 5,1 (540,7) – Estem dalt del serrat. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Creuem el Bosc del Corral.

Km. 6,0 (541,6) – Se’ns incorpora un brancal per l’esquerra, seguim recte en direcció S.O.

Km. 6,1 (541,7) – Corral del Monjo. Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que neix a la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 6,2 (541,8) – Nova bifurcació. Seguim per la pista de la dreta que discorre per dalt del cordal. Marques del GR-171. Cartell indicador. A partir d’aquest punt deixem de coincidir amb el tram comú de la part final del sector Prats de Rei – Cervera dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,0 (542,6) – Tossal del Colom, 637 metres. Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que ignorem que seguir per dalt del cordal vers al sud.

Km. 7,4 (543,0) – Bifurcació. Seguim recte deixant de banda la pista de la nostra dreta.

Km. 8,0 (543,6) – Se’ns incorpora per la nostra esquerra una pista secundària que ignorem. Seguim en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 8,3 (543,9) – Pla de les Creus. Unió de pistes. Seguim recte, en tendència a l’esquerra, per la pista principal més ample en direcció sud.

Km. 8,5 (544,1) – Entrem a la població de Rubinat, seguint per un vial asfaltat vorejant pel sud del petit poble, passant per sota el Castell de Rubinat i l’església de Santa Maria de Rubinat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,8 (544,4) – Bifurcació a l’entrada del poble (pels qui accedeixen en vehicle). Seguim vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. per un ample pista de terra. Cartell indicador. Marques del GR-171. Passem pel costat de la Granja de les Parades que resta a la nostra dreta.

Km. 9,7 (545,3) – Bifurcació sota una gran Alsina solitària. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 9,9 (545,5) – La Simonera. Trifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra. FOTO PAKO CRESTAS Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra.

Km. 10,9 (546,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E. Marques del GR-171.

Km. 11,1 (546,7) – Los Coquets. Pista secundària que surt vers a la nostra esquerra i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,7 (547,3) – Nova pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.E. Marques del GR-171.

Km. 12,0 (547,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 12,6 (548,2) – Brancal secundari que surt a la nostra dreta i que ignorem

Km. 12,7 (548,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 13,0 (548,6) – Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció S.E., deixant dos brancals a la nostra dreta i altres dos brancals a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,4 (549,0) – Una pista secundària que obviem surt a la nostra esquerra.

Km 13,5 (549,1) – Bifurcació. Seguim la pista inferior vers a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,6 (549,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta, en aquest cas la superior.

Km. 13,7 (549,3) – Nova bifurcació. Obviem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Poc a poc orientem les nostres passes vers al S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,4 (550,0) – La Bon Pas. Després de ignorar un camí secundari que surt a la nostra dreta, anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S, tendència S.E.. Tram força planer.

Km. 14,5 (550,1) – Obviem una bifurcació en forma de “V” que surt a la nostra dreta per continuar tot recte per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 15,0 (550,6) – Entrem a la població de Talavera. Tram asfaltat. Bifurcació, seguim el vial ascendent de la nostra dreta fins a situar-nos a la part alta del poble on trobem l’esglèsia de Sant Salvador, seguim vers al sud, flanquegem el castell de Talavera i davallem pel carrer del castell de forta baixada en direcció est fins a trobar l’Ajuntament. Seguim ara pel carrer horitzontal trencant a la nostra dreta, que es el carrer Major, el qual ens durà fora del poble en direcció oest.

Km 15,8 (551,4) – Una vegada fora de la població seguim per un vial asfaltat en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 16,3 (551,9) – Corral del Xeco. Obviem una pista ascendent que surt a la nostra dreta.

Km. 16,5 (552,1) – Bassa del Benya. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ample de terra que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (553,0) – Clot del Obacs. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 17,5 (553,1) – Pla de la Saira. Bifurcació. Cal seguir el brancal de la nostra dreta en direcció O.S.O. Marques del GR-171.

Km. 18,3 (553,9) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal en direcció oest.

Km. 18,4 (554,0) – Tornem a obviar una altre pista vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 18,8 (554,4) – Estem al petit conjunt de cases del poblet de Suró (més aviat es tracta d’un veïnat). Seguim vers a ponent. Bifurcació. Seguim pel brancal que segueix directe vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 18,9 (554,5) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 19,0 (554,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,1 (554,7) – Tossal de Suró. Obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta i seguim recte en direcció S.O.

Km. 19,2 (554,8) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 19,3 (554,9) – Corral Nou (en runes) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Als pocs metres deixem de banda una pista secundària ascendent a la nostra dreta per seguir en direcció oest, tendència S.O. Marques GR-171. Tram bastant planer.

Km 19,9 (555,5) – Plans de Calafell. Deixem la pista hi pugem per un marcat corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171. Al poc travessem un petit camp vorejant-lo pel seu marge esquerra i re orientant de nou les nostres passes vers a l’oest, S.O. Bonic tram de sender dins del bosc.

Km. 20,6 (556,2) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 21,0 (556,6) – Una pista poc marcada i que caldrà ignorar, neix a la nostra esquerra.

Km. 21,4 (557,0) – Pista secundària que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 22,1 (557,7) – Primeres construccions del poblet d’Albió. Creuem una pista transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,4 (558,0) – Església de Sant Gil d’Albió, que resta a la nostra dreta. Revolt. Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 22,5 (558,1) – Cruïlla, anem a parar a la carretera TV-2245. Cartell indicador i plafó panoràmic. Seguim vers a la mostra dreta passant pel mig d’un carreró del poble en direcció oest, es l’anomenat carrer Major.

Km. 22,7 (558,3) – Ja hi som a l’extrem de ponent del poble. Agafem una senda descendent que neix vers a la nostra esquerra i que davalla en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 23,2 (558,8) – Creuem de manera transversal la carretera T-243. Continuem davallant per un corriol amb pronunciada baixada vers al S.O.

Km. 23,5 (559,1) – Travessem el riu Corb, mitjançant un pont i anem a parar a la carretera T-224 a les immediacions del conjunt d’edificacions del Balneari de Vallfogona. Seguim l’asfalt uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, allunyant-nos de la zona del balneari. Cartell indicador.

Km. 23,7 (559,3) – Abandonem de nou l’asfalt i pugem per una pista que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al S.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 23,8 (559,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta.

Km. 23,9 (559,5) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i agafem una drecera ascendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 24,0 (559,6) – Tornem a retrobar-nos amb la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, es sentit ascendent i en direcció sud.

Km. 24,8 (560,4) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir guanyant alçada de manera suau per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 25,6 (561,2) – Era del Pubill. Estem dalt la carena. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 25,8 (561,4) – Una pista secundària que obviem se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada de manera suau vers al sud.

Km. 25,9 (561,5) – Poblet de Segura (més aviat es un veïnat). Malgrat que hi ha un cartell indicador i marques de GR vers a la nostra dreta, seguim tot recte per davallar pels carrers de la petita població a la recerca de l’extrem sud de la vila on trobem una pista que davalla en diagonal vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (561,6) –  Abans d’arribar al cul-de-sac on mort la pista, localitzem una senda descendent que surt en diagonal vers a la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 26,6 (562,2) – Una senda se’ns incorpora per la nostra dreta, tornem a coincidir amb les marques del GR-171. Davallem en diagonal vers al S.O.

Km. 26,8 (562,4) – Corriol horitzontal que se’ns uneix per la nostra esquerra i que ignorarem per continuar la baixada en diagonal vers al S.O. Marques del GR-171.

Km. 27,4 (563,0) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc travessem la Rasa de la Font un hi ha un brancal secundari que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 27,6 (563,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció oest.

Km. 27,8 (563,4) Mas i Castell de Saladern. Ens incorporem a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,7 (564,3) – Bifurcació. Agafem la pista de la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171. Acte seguit creuem la Riera de Saladern gairebé sempre seca.

Km. 30,5 (566,1) – Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir vers al sud.

Km. 30,6 (566,2) – poble naturalista del Fonoll. Just a l’entrada del poble agafem un corriol descendent vers a la nostra dreta. Cartell mig tapat per contenidors. Davallem dons pel mig del bosc en direcció S.O. Passant per davant de l’ermita de Sant Blai.

Km. 30,7 (566,3) – Anem a parar a una pista secundària que davalla en diagonal i que seguirem vers a la nostra dreta per anar a parar a una segona pista, aquest més ample, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-171. Creuem la Rasa de Forés, que es el llit sec de la riera.

Km. 30,8 (566,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la pista ascendent que surt a la nostra dreta i seguim tot recte pel fons de la vall, seguint la pista que ens duu vers al sud. Marques del GR-171.

Km. 33,3 (568,9) – Pista en desús que surt en diagonal vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista dibuixa un revolt i travessem de nou la Rasa de Forés.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5 (569,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.O. Cartell indicador.

Km. 33,7 (569,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Nosaltres seguim tot recte vers al S.S.O. Al poc sortim del bosc i comencem a travessar una planúries amb conreus conegudes com los Solans. Marques del GR-171.

Km. 34,3 (569,9) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i a la qual donarem l’esquena per seguir tot recte vers al sud. Estem en un indret conegut com el Fondo del camí de les Fontanelles.

Km. 34,8 (570,4) – Creuem una pista en perpendicular per seguir tot recte vers al sud. El brancal de la nostra esquerra duu a la font de Sant Miquel (fora de recorregut). Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 35,6 (571,2) – Plana de la Bassa, afores del poble de Forés, que resta a la nostra esquerra. Gran mirador sobre la comarca de la Conca de Barberà. Trobem l’asfalt de la carretera T-222, que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta en direcció oest. En aquest tram coincideixen els GR-171 i el GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 35,7 (571,3) – Abandonem l’asfalt i seguim un corriol ascendent que flanqueja a mig vessant, guanyant alçada de manera suau però constant vers a l’oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 36,8 (572,4) – Altiplà de les Forques, 869 metres d’alçada, on entrem en el parc eòlic de les Forques. Vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 37,1 (572,7) – Els Pouets. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,1 (573,7) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,3 (573,9) – Una senda ascendent surt vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Aquí es separen els GR 171 i el GR-175. Nosaltres continuem recte pel vial asfaltat en direcció N.O. seguint les marques del GR-175 o camí del Cister.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,7 (574,3) – Pista de terra que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat. Mica en mica ens allunyem de la línia de grans molins blancs del Parc Eòlic de les Forques, els quals estan plantats just a línia del cordal de la serra.

Km 38,9 (574,5) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat en direcció N.O..

Km 39,3 (574,9) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat. Marques GR-175.

Km. 39,4 (575,0) – Les Eres. Bifurcació de vials asfaltats, seguim el de la nostra dreta en direcció N.O. Marques GR-175.

Km. 39,8 (575,4) – Creu de Terme. Anem a parar a la carretera C-14, just a l’entrada de la població de Belltall. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta entrant de ple a la població. Passarem pel costat de l’església de Sant Pere de Belltall que resta a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,5 (576,1) – Agafem un carrer vers a la nostra esquerra. Cartell indicador, davallant de seguida vers al oest. Aviat acaba l’asfalt i seguim per terra. Marques GR-175.

Km. 40,7 (576,3) – Bifurcació Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques GR-175.

Km. 41,0 (576,6) – Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 41,1 (476,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra. Marques GR-175. Continuem perdent alçada, estem l’anomenat Fondo de la Batllera.

Km. 41,5 (577,1) – Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem.

Km. 41,6 (577,2) – Cruïlla en forma de “X”, seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175. Resseguim una mena de vall oberta coneguda com el Fondo de la Siloia. Ara seguim un llarg tram sense pèrdua possible seguint aquest vall i al costat del llit sec de la Riera de Maldanell que resta a la nostra dreta.

Km. 43,0 (578,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal. Marques GR-175.

Km. 43,3 (578,9) – Solà del Cabal. Nou brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviarem per seguir el curs natural de la vall vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 43,6 (579,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte vers a l’oest. Marques GR-175.

Km. 44,1 (579,7) – Entrem al poble de Rocallaura que creuarem anant sempre vers a ponent. Cartell indicador a l’entrada i a la sortida del poble. Passarem per davant de l’església de Sant Llorenç de Rocallaura. Sortim del poble davallant pel vial asfaltat en direcció nord.

Km. 44,7 (580,3) – Riera de Maldanell. Pista secundària que surt a la nostra dreta i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 44,8 (580,4) – Deixem el vial asfaltat i prenem una pista ascendent que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques GR-175. Just a l’inici de la nova pista hi ha una primera bifurcació. Seguim la pista ascendent, ignorant el brancal de l’esquerra.

Km. 45,1 (580,7) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta.

Km. 45,3 (580,9) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.N.O. Marques GR-175.

Km. 45,6 (581,2) – Serra de Cantins. Part alta de la pujada. Passem una mena de coll i seguim per la pista recte vers al N.O. deixant a banda i banda els corresponents brancals. Travessem un altiplà.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (581,6) – Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular per seguir tot recte vers al N.O.

Km. 46,3 (581,9) – Brancal secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem flanquejant el Turó de l’Isidre, cota força planera de 687 metres d’alçada.

Km. 46,7 (582,3) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra, comencem una suau davallada. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,0 (583,6) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,1 (583,7) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,5 (584,1) – Bracal que neix a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 48,7 (584,3) – Comellar Pregon. Bifurcació. Abandonem la pista i seguim un corriol descendent en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 49,4 (585,0) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,5 (585,1) – Coll de l’Olla, 589 metres. Travessem un vial asfaltat per seguir tot recte en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 49,6 (585,2) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques GR-175. Comencem la travessia de l’anomenada Serra de l’Escoda.

Km. 50,2 (585,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O. El camí que seguim comença a perdre alçada.

Km. 50,8 (586,4) – Deixem la pista i prenem un corriol que davalla pel mig del bosc de manera pronunciada en direcció oest i després S.O. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,2 (586,8) – Entrem a la població de Vallbona de les Monges.  En concret pel carrer de Raval del Tallar, mena de carretera que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Per davallar després cap a l’esquerra pel carrer del Tallat i el carrer Major.

Km. 51,5 (587,1) – Plaça del Monestir, centre de la població on hi ha el convent de Santa Maria de Vallbona. Seguim  pel carrer major passant per sota de les arcades i per últim pel carrer de la Muralla. Girem vers a la nostra esquerra per un vial asfaltat que ens duu vers a llevant, vorejant el gran monestir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (587,3) – Final de la població. Creuem la riera de Maldanell. Plafó informatiu i rètol. Seguim pel vial asfaltat, que comença a guanyar alçada, en direcció E i després S.E.

Km. 51,9 (587,5) – Pista de terra que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en sentit ascendent pel vial asfaltat. A la nostra dreta resta una esplanada coneguda com la Plana.

Km. 52,0 (587,6) – Pista que surt vers a la nostra dreta al costat d’una construcció. Es el moment d’abandonar l’asfalt i seguir aquest camí en direcció S.O. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 52,4 (588,0) – Abandonem la pista i ens endinsem al bosc per un corriol ben marcat en direcció S.E. Entrem en l’anomenada Obaga dels Bosquets. Cartell indicador. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 52,6 (588,2) – Trifurcació. Estem a la part alta de la pujada. Seguim la pista del centre en direcció S.S.E. però de seguida l’abandonem per prendre un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Tot plegat esta molt ben indicat gràcies a les marques del GR-175.

Km. 52,7 (588,3) – Anem a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 52,8 (588,4) – Una pista surt de manera perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim recte en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,1 (588,7) – Una nova pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per l’esquena, per la nostra dreta.

Km. 53,4 (589,0) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir el suau davallada en orientació sud. Marques del GR-175.

Km. 53,8 (589,4) – Anem a parar a un vial asfaltat al límit de la comarca. Cartell indicador. Seguim uns pocs metres la nova carretera vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’oest.

Km. 53,9 (589,5) – Prenem una pista que surt al marge esquerra de la carretera en direcció sud. De seguida presenta una primera bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta. Marques del GR-175. Ara be un llarg tram sense pèrdua possible. A la nostra esquerra resten les Comes de Vallbona.

Km. 55,0 (590,4) – Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 55,4 (591,0) – Abandonem el vial asfaltat per agafar un trencall a la nostra esquerra i vorejar un cementiri.

Km. 55,5 (591,1) – Una vegada situats en front del cementiri hi trobem unes escales que davallen en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-175.

Km. 55,7 (591,3) – Creuem la carretera L-232 pel seu punt quilomètric 8, ja estem a l’entrada de la població dels Omells de na Gaia. Davallem per carrerons a la recerca del centre del poble, en concret pel carrer de Vallbona, el carrer de la Muralla i el carrer de Jubilat.

Km. 56,1 (591,7). Centre del poble, on hi ha la zona esportiva, les piscines i un punt de restauració. Passem per les proximitats de l’església de Santa Maria dels Omells que resta per sobre nostre (pujant pel carrer de la font). Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui cap al sud, pel propi carrer de la font, per sortir de la nucli urbà.

Km. 56,5 (592,1) – Ja tornem a ser-hi en zona de camps. Finalitza l’asfalt i seguim per l’ample pista de terra en direcció sud, haurem passat entre les Granges de Miró i de Cal Magí de Tomàs. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,0 (592,6) – Em començat a pujar de manera decidida, a l’alçada d’un revolt abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra esquerra que en realitat es una drecera. Marques del GR-175. Estem pujant per un vessant conegut com les Espedrogues.

Km. 57,2 (592,8) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció sud, pujant ara de manera molt suau. Cartell indicador.

Km. 57,5 (593,1) – Bifurcació. Seguim recte ignorant la pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta.

Km. 58,0 (593,6) – Una pista secundària surt en perpendicular a la nostra dreta. Seguim tot recte vers al sud, i després S.E. Marques del GR-175. Estaca a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 58,9 (594,5) – Creuem de manera transversal la carretera T-232, a l’altre costat hi ha una bifurcació en forma de “V” agafem el brancal de la dreta. Poc després una nova pista secundària surt a la nostra dreta, seguim recte per la pista principal. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 59,3 (594,9) – Plana de la Dona Morta. Tornem a creuar en transversal la carretera T-232. Seguim en direcció sud per una senda.

Km. 59,6 (595,2) – El Racó. La senda mort en una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra dreta i després seguim de nou recte vers al sud. Marques del GR-175.

Km. 59,8 (595,4) – Fondo de la mina. Un camí secundari que ignorarem surt vers a la nostra dreta. Seguim capa a les primeres cases de poble, properes i ben visibles.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 60,0 (595,6) – Barri de la Font. Afores de la població de Senan. Pugem pel carreró vers al sud, tendència S.E. Marques del GR-175.

Km. 60,3 (595,9) – Tornem a coincidir amb la carretera T-232 que seguirem uns quants metres vers al sud. Estem davant de l’entrada al poble de Senan, el seu nucli principal resta dons a la nostra esquerra.

Km. 60,4 (596,0) – Abandonem la carretera i agafem una pista vers a la nostra dreta en direcció S.O. A partir d’aquest punt abandonem la ruta de Cister (GR-175) i seguim el GR-3, força menys marcat.

Km. 60,8 (596,4 – Alzina de la Pastora. La pista comença a guanyar alçada de manera suau però constant en S.O.

Km. 61,5 (597,1) – Pla dels Cogirimells. Creuem de manera transversal una altre pista per continuar pujant en direcció sud, tendència S.O.

Km. 61,6 (597,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim recte en direcció oest. Estem flanquejant la part alta del turó dels Morellons.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 62,2 (597,8) – La Serreta. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques GR-3.

Km. 62,3 (597,9) – Brancal que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem per seguir en direcció S.O.

Km. 62,7 (598,3) – Cap de la Serra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot recte obviant el brancal de la nostra dreta, continuant en direcció sud. Passem per una zona de bosc, aviat ens endinsem sota els gegantins molins blancs del Parc Eòlic de la Serra de Vilobí. Marques GR-3

Km. 63,7 (599,3) – Després de passar pel costat de la central elèctrica, la pista de terra passa a estar pavimentada. Se’ns incorpora una nova pista pavimentada per la nostra dreta. Seguim recte per terreny molt planer vers al S.O. sempre caminant per sota les gegantins molins. Just en aquest tram passem pel costat de la Punta de la Coma de Bom, 684 metres, veritablement inapreciable en mig d’un terreny molt horitzontal.

Km. 64,3 (599,9) – Abandonem la pista pavimentada i seguim per un camí que neix vers al N.O. i que de seguida perd alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 64,5 (600,1) – Unió de camins. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3 que havíem abandonat momentàniament a la part alta de la Serra. Seguim la senda vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en orientació N.O.

Km. 65,8 (601,4) – Pla del Barraquer. Bifurcació. Abandonem les marques del GR-3 i seguim vers a la nostra dreta, davallant pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 66,2 (601,8) – Cantaperdius. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció N.O. i perdent alçada de manera constant.

Km. 67,2 (602,8) – Costa de la Cirera. Creuem una pista tranversal, més aviat fem uns poc metres vers a la nostra esquerra per tornar a agafar de nou el corriol descendent pel mig del bosc en direcció N.O.

Km. 67,3 (602,9) – Anem a parar a un nou camí horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km 67,4 (603,0) – Punt d’unió amb una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a la nostra esquerra, suavíssima baixada, en direcció N.O.

Km. 67,5 (603,1) – Abandonem de nou la pista i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra en direcció oest i que discorre al costat de murs de pedra seca.

Km. 67,7 (603,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. En aquest punt tornem a coincidir amb les marques del GR-3, les quals no trobarem amb la freqüència a la que ens tenen acostumades altres GR.

Km. 68,1 (603,7) – Abandonem la pista principal i seguim per un camí en desús i amb vegetació que neix a la nostra esquerra i que puja fent ziga zagues vers a l’oest. A mida que guanyem alçada el camí es va fent més clar i net. Hem torna a deixar de banda les marques del GR-3.

Km. 68,8 (604,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguíem vers a la nostra dreta, passant a tocar d’una granja.

Km 69,2 (604,8) – Vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Cartell indicador. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3, entrem a la població de Fulleda, pugem per carrerons vers a l’oest, anant a parar a la Plaça Vella. Creuem prèviament la carretera LV-2012.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 69,4 (605,0) – Església de Santa Maria de Fulleda. Seguim pel carrer de la Costa, ara en direcció S.O. i perdent de nou alçada, per arribar a la plaça de Ramón Santamaria i des d’aquí seguir pel carrer de la Bassa que ens durà de nou fora del nucli urbà. Seguim per una ample i evident pista. Marques del GR-3.

Km 70,1 (605,7) – Era del Salat. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 70,7 (606,3) – Una senda que ignorem se’ns incorpora a la pista a l’alçada d’un revolt. Rètol indicador. Seguim la pista de baixada

Km. 70,8 (606,4) – Finalitzat el revolt hi ha una nova bifurcació on trobem la Font de les Ventoses. Seguim vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem en un indret conegut com el Fondo dels Pous.

Km. 71,1 (606,7) – Pista secundària que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 71,5 (607,1) – Després d’un revolt passem pel costat de la Cabana d’Elies. Trifurcació. Seguim la pista central vers al N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 71,8 (607,4) – Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra.

Km. 71,9 (607,5) – Nova pista que ignorem, que surt en baixada vers a la nostra dreta i que just comunica amb la pista que haurem descartat poc abans.

Km. 72,0 (607,6) – Font de la Marieta. Seguim recte per la pista en direcció N.O: Justament estem al marge esquerra d’una mena de vall oberta, coneguda com el Fondo de la Font de la Marieta.

Km. 72,1 (607,7) – Bifurcació, ignorem un primer brancal que surt a la nostra esquerra i acte seguit un camí que surt a la nostra dreta. Seguim per la pista principal. Marques del GR-3.

Km. 72,3 (607,9) – Nova bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Al poc passem al costat de les runes del Corral de l’Ametller, moment en que la pista descriu un marcat revolt i comença a guanyar alçada dibuixant una llarga ziga zaga i allunyant-nos definitivament de la vall per la qual transitàvem. Marques del GR-3.

Km. 73,5 (609,1) – Pla del Corral de l’Ametller, 556 metres. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta però al poc abandonem la mateixa per agafar un corriol que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-3. 

Km. 74,6 (610,2) – Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta començant un tram de baixada en direcció S.O.

Km. 75,3 (610,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,6 (611,2) – Cabana d’en Bertran del Llobero (propera però no visible).. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,7 (611,3) – Cabana dels Bertran de Cal Ferrer (propera però no visible). Abandonem la pista i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0 (611,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-3.

Km. 76,1 (611,7) – Vall de Vinquixa. Ens trobem de nou amb un tram d’asfalt, en concret coincidim ara amb una carretera que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Tram força planer.

Km. 77,7 (613,3) – Abandonem la carretera i seguim per una pista vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 77,9 (613,5) – Mitjançant un túnel passem per sota de la línia ferroviària que uneix Barcelona i Lleida. Seguim per la pista en direcció N.O. i després oest.

Km. 78,3 (613,9) – Mas Escoda, que resta a la nostra esquerra. Obviem el brancal que surt just vers al mas i seguim recte orientació oest. Marques del GR-3.

Km. 78,4 (614,0) – Església de Sant Bonifaci, que resta a la nostra dreta i ben val una visita. No raja aigua de la font. Seguim per la pista ample i horitzontal vers a l’oest.

Km. 78,5 (614,1) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte. Marques del GR-3. Al poc passem pel costat del Mas de Botero que es localitza a també a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 78,8 (614,4) – Triple pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir N.O. Creuem l’anomenat Sot del Pep de l’Elvira.

Km. 78,9 (614,5) – Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 79,2 (614,8) – los Sots. Trifurcació. Seguim per la pista del centre en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9 (615,5) – Creuem de manera transversal una pista, seguim en orientació cap al N.O.

Km. 80,2 (615,8) – Cabana del Mont-ros de Quer. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 80,3 (615,9) – Camí secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem

Km. 80,7 (616,3) – Anem a parar a una zona d’obres on hi ha una canal d’aigua en fase de construcció. En aquest punt perdem transitòriament el GR-3. Seguim per la pista de la nostra esquerra davallant vers a l’oest

Km. 80,8 (616,4) – Nus de pistes. Girem vers a la nostra dreta i creuem la canalització d’aigua en construcció amb l’auxili d’un pont. A l’altre extrem del pont creuem de manera transversal una pista i seguim recte vers al nord.

Km. 81,1 (616,7) – Fondo del Mont-ros. Passem pel costat d’un orri que trobem a la nostra dreta. Acte seguit se’ns incorpora una pista també per la nostra dreta i ens tornem a retrobar amb les marques del GR-3. Seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 81,2 (616,8) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 81,9 (617,5) – Racó de l’Antonillo. Anem a parar a una pista transversal. Atenció, marques de GR cap a tots dos costats. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km 82,0 (617,6) – Plana del Clement. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem (es l’accés a una bassa). Seguim recte en direcció oest.

Km. 82,3 (617,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es la carretera LV-2013. Marques del GR-3. Creuem la Plana de Pubill.

Km. 83,3 (618,9) – Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont

Km. 84,2 (619,8) – Unió de carreteres. En aquest punt coincideixen la LV.2013 i la LV-2012. Plaça amb una font. Entrem a la població de la Floresta, que creuarem seguint la pujada del carrer Alcalde J.Torné i el carrer de la Riba i la Plaça de la Mancomunitat per anar a parar davant del Castell de la Floresta, punt on tornem a trobar la carretera i per on sortirem del poble.

Km. 85,0 (620,4) – Pou de gel de casa de l’Assumpte, a uns 50 metres de la carretera, que ben val una visita. Després continuem per la vora de l’asfalt de la carretera LV-2012 en direcció nord.

Km. 85,4 (621,0) – Deixem la carretera per agafar una pista que neix a la nostra dreta en direcció nord. Al poc passem pel costat de la Casa d’en Guirao que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 85,7 (621,3) – Creuament de pistes. Girem vers a la nostra esquerra per seguir la pista que orienta les nostres passes vers al O.N.O. Marques del GR-3.

Km. 86,1 (621,7) – Pista que surt vers a la mostra dreta i que ignorem per seguir recte vers al O.N.O.

Km. 86,4 (622,0) – Creuem una pista transversal per seguir cap al O.N.O: Al poc passem pel costat d’un granja de porcs que resta a la nostra dreta.

Km. 87,2 (622,8) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.N.O. Terreny molt planer. Marques del GR-3.

Km. 87,7 (623,3) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem (es l’accés a una finca particular), per seguir recte en direcció O.N.O.

Km. 88,3 (623,9) – Creuem una canal de rec. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent.

Km. 88,6 (624,2) – Pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 88,7 (624,3) – Doble pista que ignorarem per seguir tot recte, la primera se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i la segona neix en perpendicular per la dreta. Marques del GR-3.

Km. 88,8 (624,4) – Font Vella. Comença l’asfalt. Seguim encara rectes vers a ponent uns quants metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 89,0 (624,6) – Creuem la canal d’aigua, es la Canal d’Urgell. Cruïlla. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció sud, per girar al poc mitjançant un revolt, re orientant-nos de nou cap a l’oest i després cap al S.O., i anant sempre al costat de la canal d’aigua que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 89,4 (625,0) – Creuem de manera transversal un vial asfaltat. Seguim paral·lels a la canalització d’aigua del Canal d’Urgell.

Km 90,0 (625,6) – Entren dins de la població de les Borges Blanques.

Km. 90,2 (625,8) – Creuem les vies del tren mitjançant una alta passarel.la de color verd. Una vegada a l’altre costat de les vies entrem de ple a la població. Pujarem vers al S.O. per l’avinguda Santiago Rossinyol que al poc passa a dir-se carrer de la Font. Una vegada a la Rambla del Marques d’Olivart girem vers a la nostra dreta. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 90,9 (626,5) – Església de l’Assumpció. Centre del poble de les Borges Blanques. Seguim vers al sud per la plaça de la Constitució per girar vers a la nostra dreta pel carrer del Carme, travessar la plaça de Ramón Arques, girar vers a la nostra esquerra pel carrer de l’Hospital i anar a parar a l’ample carrer del Raval de Lleida que seguirem vers a la nostra dreta i que, després d’un tram llarg i recte, canvia de nom, es diu Avinguda de Jaume de Segarra, i ens anirà duent fora de la població. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 91,7 (617,3) – Just al sortir del poble abandonem la carretera N-240a (que es la prolongació natural de l’avinguda de Jaume de Segarra) i prenem una ample pista de terra vers a la nostra esquerra, la qual discorre paralel.la al rec d’aigua de la Canal d’Urgell.

Km. 92,1 (627,7) – Passem per sota la carretera N-240 mitjançant el túnel d’un viaducte. Seguim paral·lels a la canal de rec en direcció oest, i després N.O, per una ample pista i per terreny molt planer. Marques de GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 92,8 (628,4) – Pista que neix vers  a la nostra esquerra i que seguirem per creuar per sobre de la canal d’aigua i allunyant-nos definitivament de la mateixa, orientant les nostres passes vers a l’oest. Travessem l’anomenat Planellot

Km. 93,1 (628,7) – El Puntarró. Passem pel costat d’una granja. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 93,4 (629,0) – Brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tit recte en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 93,8 (629,4) – Important nus de pistes, seguim en direcció oest, tendència S.O., deixant un brancal a la nostra esquerra i dos brancals a la nostra dreta. Marques de GR-3.

Km. 94,3 (629,9) – Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 94,5 (630,1) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 95,4 (631,0) – Cantacorbs. Creuem una pista transversal per seguir to recte vers a l’oest. Zona molt planera.

Km. 95,6 (631,2) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que passa, mitjançant un túnel, per sota de la via del tren AVE.

Km. 95,7 (631,3) – A l’altre costat del túnel trobem un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques GR-3.

Km. 95,9 (631,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 96,4 (632,0) – Estem davant d’un tancat habilitat per la pràctica de paint-ball. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra per seguir en direcció S.O. Marques GR-3. Suau pujada.

Km. 96,5 (632,1) – Estem davant del Mas de Miravall, ignorem una pista a la nostra dreta que es d’accés a l’esmentat mas, continuem vers al S.O.

Km. 96,7 (632,3) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem. Rètol indicador.

Km. 96,8 (632,4) – Anem a parar a una pista tranversal. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Marques GR-3. Perdem alçada de manera molt suau. Acte seguit anem paral.lels a la autopista AP-2, per una pista planera. Marques GR-3.

Km. 97,6 (633,2) – Després d’un revolt anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra.

Km. 97,9 (633,5) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra i passem per un pont per sobre de la autopista AP-2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 98,4 (634,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O. Marques GR-3.

Km. 98,8 (634,4) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 98,9 (634,5) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 99,1 (634,7) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra allunyant-nos de manera gradual de l’autopista. Marques GR-3.

Km. 99,3 (634,9) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.O.

Km. 99,5 (635,1) – Creuem una pista transversal i seguim recte vers al S.O.

Km. 100,1 (635,7) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i a la qual donarem l’esquena per continuar recte vers al S.O. Travessem una zona de plans conegudes com Collroig.

Km. 100,8 (636,4) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ens comunicaria amb un vial asfaltat molt proper. Ignorem el brancal i seguim recte vers al S.O.

Km. 101,2 (636,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 101,3 (636,9) – A l’alçada d’un revolt deixem el vial asfaltat i pugem vers a la nostra esquerra per un camí es desús, bastant ple de vegetació. La pista en desús, molt curta, va a morir a una mena de cul-de-sac que es un camp abandonat. Pugem per forta pendent cap a la carretera ben visible a sobre nostre. Darrer tram sense camí definit.

Km 101,6 (637,2) – Coincidim amb la carretera LV-7023 que seguíem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem a la població de Castelldans. Passarem per davant de l’església de Santa Maria de Castelldans, situada just a l’inici de la població, seguirem pel carrer Major fins a la Plaça Catalunya, seguirem per l’avinguda de les Garrigues per sortir de la població. Marques del GR-3 i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 102,5 (638,1) – Sitges del Xoll. Sortim de la població de Castelldans. Abandonem la carretera C-233 (que es la prolongació natural de l’avinguda de les Garrigues) i prenem un vial vers a la nostra dreta i de seguida una pista, també cap a la nostra esquerra per dirigir les nostres passes vers al oest, tendència S.O. Aquesta nova pista discorre paralel.la a la carretera que resta ben visible a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 102,7 (638,3) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’O.S.O.

Km. 103,3 (638,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 103,5 (639,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i seguim per la pista de terra,. Ample i molt planera, que surt vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència N.O. Creuem els Herbassars de Castelldans. Marques del GR-3.

Km. 104,1 (639,7) – Surt un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem transitat per una vall molt oberta coneguda com la Vall de Matxerri.

Km. 105,0 (640,6) – Trencall que surt a la nostra esquerra en perpendicular i que prendrem per continuar en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 105,3 (640,9) – Cabana d’en Baluard. Seguim recte per la pista vers al S.O.

Km. 105,8 (641,4) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 105,9 (641,5) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que descartem per seguir recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 106,3 (641,9) – Pla de Matxerri. Brancal que surt a la nostra dreta i que descartem, ara la pista pren direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 106,5 (642,1) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem en un indret amb nidificacions d’ocells que fa que hi hagi restriccions puntuals de pas (que no ens afecten), depenent de l’època de l’any. La pista que acabem de descartar es un exemple.

Km. 107,2 (642,8) – Lo Tancat Vell. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta on la pròpia unió de camins dibuixen una mena de triangle. Encaminem les nostres passes vers a l’oest.

Km. 107,4 (643,0) – Nova intersecció de pistes, seguim ara vers a la nostra esquerra deixant a la dreta un brancal en forma de “V” i re orientant de nou les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-3.

Km. 107,7 (643,3) –  Creuem de manera transversal un vial asfaltat i seguim per una planera pista de terra en direcció S.O. Marques del GR-3.

Km. 108,3 (643,9) – Nus de pistes. Seguim recte deixant una doble bifurcació a la nostra dreta i una tercera pista a la nostra esquerra.

Km. 108,6 (644,2) – Mas de Melons. Deixem la pista i prenem una drecera poc marcada vers al sud per davallar per terreny obert. Marques del GR-3.

Km. 108,9 (644,5) – Vall de Melons. Tornem a coincidir amb una pista, la qual ja era ben visible quan hem iniciat la drecera de baixada. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Seguim ara un llarg tram per aquesta vall oberta, sense pèrdua possible. Només trobem una falsa bifurcació al tram central del sector. Tant el brancal dret com l’esquerra s’uneixen al poc. Les marques de GR-3 ens porten pel segon.

Km. 110,6 (646,2) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 110,7 (646,3) – Bifurcació. Abandonem el llit de la vall i seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud. Al poc la pista descriu una diagonal i guanya alçada.

Km. 111,2 (646,8) – Los Plans. Tram final d’aquest darrer curt sector de pujada. Creuem una pista de manera transversal i seguim en diagonal vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 111,4 (647,0) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 111,8 (647,4) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra, també en direcció N.O. dibuixant un revolt.

Km. 112,0 (647,6) – Nova unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta guanyant alçada en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 112,1 (647,7) – Roca dels Set Minyons. Anem a parar a una carretera que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 113,0 (648,6) – Creuem de manera transversal la carretera LV-7021. Seguim tot recte pel vial asfaltat que creua per sobre el riu de Set i al poc comença a guanyar alçada en direcció S.O. Marques del GR-3. Passem pel costat de la població d’Aspa que resta a la nostra esquerra, a tocar. Veurem el Palau-Castell d’Aspa que tanca la població pel seu extrem.

Km. 113,6 (649,2) – Deixem la carretera asfaltada i seguim per una pista que neix a la nostra dreta, a tocar d’una granja, la mateixa acaba en un cul de sac, davallem uns metres a la recerca d’un corriol que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Al agafar el corriol ens retrobem les marques del GR-3.

Km. 115,1 (650,7) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra esquerra guanyant alçada tot dibuixant una ziga zaga. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 115,3 (650,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.

Km. 115,7 (651,3) – Deixem la pista principal i agafem una senda que davalla vers a la nostra dreta en direcció N.N.E. Marques del GR-3.

Km. 116,0 (651,6) – Bifurcació. Seguim el brancal superior, o sigui el de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 116,1 (651,7) –  Abandonem la pista i agafem un corriol que surt a la nostra esquerra i que segueix flanquejant a mig vessant en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 116,5 (652,1) – Bifurcació de sendes. Seguim vers a la nostra dreta perdent alçada i apropant-nos, mica en mica, al fons de la vall, sempre en direcció N.O. i seguint les marques del GR-3.

Km. 116,9 (652,5) – Creuem el riu de Set per continuar transitant pel marge dret de les aigües. La senda guanya alçada de manera suau i en diagonal vers al N.O. passant per sota d’una mena de coves de terra erosionades.

Km. 117,3 (652,9) – Lo Terrox. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 117,6 (653,5) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al centenar de metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 118,4 (654,0) – Creuem de manera transversal una pista. Estem a tocar del Pla de la Peixera que resta a la nostra dreta. Baix al riu, a tocar, tenim una zona de barraques habitades.

Km. 119,1 (654,7) – Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim vers a l’esquerra en direcció oest.

Km. 119,4 (655,0) – Creuem en transversal la carretera C-12 per continuar per la pista tot recte, si be la mateixa descriu un revolt just després d’aquesta intersecció i re orienta les nostres passes vers al nord, deixant un brancal a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 119,7 (655,3) – Bifurcació. Seguim recte vers al nord, deixant una pista perpendicular a la nostra esquerra.

Km. 119,9  (655,5) – Nus de pistes. Seguim pel brancal de la nostra esquerra en direcció N.O. i després O. Creuem els Plans de Vinfaro.

Km. 121,4 (657,0) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. En realitat es l’accés a la planta de tractament de residus del Segrià, que ara estem flanquejant durant una bona estona, al tractar-se d’una instal·lació de grans dimensions que ocupa molt de terreny. Seguim la pista vers a ponent. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,1 (657,7) – Lo Pla Dellà. Cruïlla de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una ample pista en suau pujada que ens orienta les nostres passes vers al nord.

Km. 122,3 (657,9) – Una cruïlla. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció oest. Creuem un sector conegut com les Solanes. Transitem pel mig de camps de arbres fruiters.

Km. 123,2 (658,8) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 123,6 (659,2) – Nus de pistes i camins. Seguim tot recte en direcció N.O. deixant a la nostra esquerra dues pistes i a la nostra dreta dos camins, un dels quals es una trialera. Marques del GR-3.

Km. 123,9 (659,5) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 124,8 (660,4) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que obviem per seguir recte en direcció N.O.

Km. 125,3 (660,9) – Creuem en transversal una pista i passem per un túnel que ens permet travessar per sota l’autopista AP-2. Marques del GR-3.

Km. 125,4 (661,0) – A l’altre costat del túnel creuem novament una pista transversal i seguim tot recte en direcció N.O. Travessem el Pla de les Boqueres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 125,7 (661,3) – Passem per sota del Pont de les Cinc Boqueres. Passem per sota la canal d’aigua de Serós. Una vegada a l’altre costat de les arcades trobem una bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta. Seguim transitat pel mig de camps de conreus d’arbres fruiters. Marques del GR-3.

Km. 126,4 (662,0) – Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta.

Km.  126,8 (662,4) – Anem a parar a la carretera C-230a, que creuarem per agafar una pista que va a tocar, paralel.la a una canalització d’aigua i que re orienta les nostres passes vers al N.E. Marques del GR-3.

Km. 127,4 (663,0) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim vers al N.E. pel marge esquerra de la canal d’aigua.

Km. 127,5 (663,1) – Inici de l’asfalt. Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular i continuem en paral·lel a la canal d’aigua. Marques del GR-3.

Km. 128,1 (663,7) – Travessem la Canal d’Urgell. Vial asfaltat que creuem en transversal. Seguim recte vers al N.E. continuant paral·lels a la canalització d’aigua de rec.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 128,5 (664,1) – Girem vers a la nostra esquerra per re orientar les nostres passes vers al N.N.O. creuant les planes conreades de les Hortes, abandonant definitivament la canal de rec. Marques del GR-3.

Km. 129,3 (664,9) – Los Pantamolls. Zona de vegetació de ribera. Pista transversal que seguim vers a la nostra dreta en direcció est.

Km. 129,5 (665,1) – Presa de Butsènit, que ens permet creuar el riu Segre.

Km. 129,6 (665,2) – Essent a l’altre costat del riu trobem una intersecció. Seguim la pista planera vers a la nostra dreta, en direcció oest, seguint ara un llarg tram paral·lel al riu i condicionat per anar en bici i caminant. Llarga secció sense pèrdua possible que ens va apropant, paulatinament, a Lleida. Rètol indicador i estaca a cada punt quilomètric d’aquesta mena de passeig vora el riu. Al principi d’aquets tram passem pel costat dels Aiguamolls de Rufea.

Km. 133,1 (668,7) – Passem per sota la via del trena l’alta velocitat que enllaça Madrid – Lleida – Barcelona.

Km. 133,6 (669,2) – Abandonem la pista del costat esquerra del riu i creem el propi riu Segre per una passarel·la metàl·lica. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 134,0 (669,6) – Inici de l’asfalt. Seguim recte vers al nord.

Km. 134,7 (670,3) – Torre del Melción. Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 135,0 (670,6) – Passem sota un pont que resta a la nostra dreta i que ens permet el pas per sota la carretera LL-11 Entrem així a la població de Lleida. Girem pel carrer de Pere de Cabrera vers a la nostra esquerra, passant pel costat d’una zona comercial per arribar al c. de Jaume II, ample passeig que discorre entre el riu Segre i el campus universitari. Seguim en direcció N.E. per crear el riu Segre pel pont de La universitat i una vegada a l’altre vora, a la Plaça Espanya, girem vers a la nostra dreta per l’avinguda de Madrid fins a situar-nos davant de l’església de Sant Jaume. Iniciem la pujada pel barri vell de la ciutat, en concret pel carrer dels Cavallers , passant pel costat del Convent del Roser i sempre en sentit ascendent arribar a la fortificació de la Seu Vella.Km. 137,2 (672,8) – Fortificació de la Seu Vella de Lleida, punt final del novè tram i dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR EL TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cervera-lleida-41162608

SENDERS DEL 1714 – TRAM PRATS DEL REI – CERVERA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (482,4)  Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt inicial del present tram (el vuitè) dels senders del 1714. Comencem a caminar vers al sud seguint un corriol que voreja l’església del conjunt de masos de la Manresana. Taques blaves.

Km. 0,3 (482,7) – Bifurcació. Trobem dos corriols estrets. Seguim el de la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E. taques blaves.

Km. 0,5 (482,9) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. Taques blaves.

Km. 2,1 (484,5) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista principal en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,3 (484,7) – Anem a parar a la carretera asfaltada BV-1301 en les proximitats del mas de Can Passada, que resta a la nostra dreta. Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui vers a l’esquerra, en direcció nord.

Km. 2,5 (484,9) – Deixem la carretera asfaltada i seguim una pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció E.S.E. Marques GR i blaves.

Km. 2,8 (485,2) – Clot del Cego. Deixem la pista de terra i seguim per un corriol ascendent, ben marcat, que neix a la nostra dreta en direcció S.E. Marques GR i blaves.

Km. 3,1 (485,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per girar de nou cap a la dreta per un segon trencall. Desprès de la segona intersecció la nostra marxa seguirà essent en direcció S.E., tendència més cap al sud, per anar girant gradualment cap a l’est. Seguim el llit natural de la Vall del Torrent de Can Mates, sempre cap a llevant. Marques GR i blaves.

Km. 5,4 (487,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud. Creuem el torrent (normalment sec) del nervi de la vall per la qual anàvem perdent alçada de manera molt suau. Ara guanyarem alçada, també de manera molt suau. Coincidim amb les marques del GR-7, continuen havent marques blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,4 (488,8) – Passem pel costat del Mas de Ca l’Eusebi, que resta a la nostra dreta, i acte segut creuem les aigües de la Riera de Maçana. Just passat el curs del rierol neix a la nostra esquerra un brancal secundari que ignorem. Seguim per la pista principal, guanyant alçada de manera molt suau, vers al S.S.E. Al poc travessem la Plana de Cal Roig.

Km. 7,1 (489,5) – l’Escolà. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra que traspassa una mena de collet i davalla per la vall del costat, dirigint les nostres passes vers al S.E. Continuem amb les marques del GR-7, però just en aquest punt deixem les marques blaves.

Km. 7,5 (489,9) – Can Bleda. Bifurcació. En aquest indret hi ha una font i una ermita. Seguim la pista ascendent que segueix tot recte en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km 8,5 (490,9) – Obaga del Mas del Tronc. Deixem la pista per agafar un corriol ascendent, que neix a la nostra dreta en direcció sud i que puja pel mig del bosc amb forta pujada. Cartell artesanal indicador a la cruïlla, que ens informa que es l’accés al proper refugi de Mas del Tronc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7 (491,1) – Mas del Tronc. Refugi de muntanya. Seguim pujant pel corriol el mig del bosc en direcció S, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km  9,3 (491,7) – Part alta de la pujada. Anem a parar a una ample pista. Entrem de ple al Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Durant un bon tros haurem de caminar sota els gegantines torretes dels molins de vent. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 10,8 (493,2) – Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem al cor del parc eòlic i continuem caminant sota els enormes molins blancs. Cartell indicador. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,2 (493,6) – Bifurcació. Ignorem el brancal de surt a la nostra dreta i seguim pel vial asfaltat de la part alta del serrat en direcció a ponent. Cartell indicador.

Km. 11,8 (494,2) – Anem a parar a u nou vial asfaltat (carretera BV-1031) que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Em flanquejat prèviament el vessant sud de cim de la Còpia de Palomes, cota màxima de la Serra de Rubió.

Km. 12,2 (494,6) – Pla del Casetà. Tornem a deixar la carretera i prenem un nou vial, també asfaltat, que discorre per sota dels molins de vent i que surt a la nostra dreta també en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 12,7 (495,1) – Cartell indicador, sender que surt a la nostra esquerra i que te marques del PR. Nosaltres obviem aquest camí i seguim pel GR-7 mitjançant el vial asfaltat que es va reorientant vers a l’E.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,9 (495,3) – Creuem de manera transversal una pista, seguim tot recte pel vial asfalta vers a l’est, tendència S.E.

Km. 13,3 (495,7) – Pla del Rabasser. Tornem a creuar una pista transversal per seguir pel vial asfaltat tot recte.

Km. 13,6 (496,0) – Estem a punt de sortir del Parc eòlic de la Serra de Rubió. A la nostra dreta hi trobem construccions de les instal·lacions elèctriques del parc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,0 (496,4) – Planes del Puig. Deixem a la nostra esquerra un vial descendent i seguim tot recte pel vial asfaltat vers a l’est. Marques del GR-7.

Km. 14,8 (497,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta (senyal de vial sense sortida) per continuar davallant de manera suau pel vial asfaltat. Val a dir que aquesta pista que obviem es l’accés a la Casa Berenguer, mas que resta a la nostra dreta i que aviat passarem pel costat.

Km. 15,6 (498,0) – Poble de Rubió. Deixem a la nostra esquerra el vial d’accés al centre d’aquest petit poble. Al poc passem per davant de l’església de Santa Maria de Rubió. Continuem davallant de manera suau vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,9 (498,3) – A l’alçada d’un revolt de la carretera, deixem la mateixa i seguim per un camí que davalla en direcció sud, tot passant pel costat del cementiri que resta a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,2 (498,6) – Conjunt de cases de Ca l’Alzina i Cal Tató. Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.

Km. 16,3 (498,7) – La pista fa un revolt i gira d’orientació, però de seguida trobem una drecera que neix a la nostra esquerra i que agafarem per davallar de manera pronunciada pel mig del bosc. Marques del GR-7.

Km. 16,5 (498,9) – Solana de Cal Tató. Anem a parar de nou a terreny asfaltat, en concret a l’esplanada que hi ha al sud del conjunt de cases que hem flanquejat. Creuem tot recte vers al S.O. i anem a la recerca d’un corriol descendent. Marques de GR-7. Cartell indicador.

Km. 16,6 (499,0) – Bifurcació de senders. Seguim el de la nostra esquerra, descendent, en direcció S.O. i amb marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,0 (499,4) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per segui per la senda principal que continua davallant de manera suau però constant vers al S.O. Al poc passem pel costat de les runes de  Can Rigolfes.  Aquest tram que estem davallant, de vegetació arbustiva i baixa, rep el nom de la Costa de Puig Grau.

Km. 17,6 (500,0) – Torrent de Marrinxes (gairebé sempre sec). El corriol mica en mica ha anat guanyant amplada fins a convertir-se en una pista. Se’ns incorpora un brancal secundari per la nostra esquerra i als pocs metres trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 17,7 (500,1) – Nou brancal que se incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte, per una pista ja ben ample, en direcció sud. Al poc deixem a la nostra dreta el mas de Cal Bertran.

Km. 18,6 (501,0) – Cal Pallerols. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9 (501,3) – Voregem el mas de Cal Codinelles deixant-lo a la nostra dreta i anem a parar a una nova pista transversal que seguirem alhora vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 19,0 (501,4) – Rasot de Codinelles. Un brancal secundari se’ns incorpora per la nostra dreta en perpendicular. L’ignorem i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-7.

Km. 19,2 (501,6) – Riera de Rubió. Creuem un vial asfaltat i seguim per un corriol que discorre paral·lel a la riera en direcció O.S.O. Marques del GR-7. Iniciem ara un tros de camí força agradable sota l’empara de la vegetació de ribera. Cartell indicador.

Km. 19,5 (501,9) – Petita zona de pícnic. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pel corriol tot recte al marge esquerra de les aigües de la riera. Marques del GR-7.

Km. 19,6 (502,0) – Anem a parar a una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Es el moment d’abandonar el corriol paral·lel a la riera i pujar per aquest nou vial.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,7 (502,1) – Drecera que neix a l’esquerra de la pista i que ens fa pujar de manera directe i accentuada per un vessant mig herbós mig boscos. Marques de GR-7. Als pocs metres trobem l’asfalt de la carretera BV-1037 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem al Pla de Rubió.

Km. 19,9 (502,3) – Conjunt de cases de Cal Cintarró, Cal Torre i Torredenuça. Deixem de nou l’asfalt per seguir per un camí bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al sud.

Km. 20,1 (502,5) – Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal. Seguim tot recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 20,2 (502,6) – Falsa bifurcació. Tant una brancal com l’altre tornen a unir-se 100 metres endavant. Seguir les marques de GR-7 que van pel brancal inferior, o sigui, el de l’esquerra. Passem pel costat de Cal Cesc, masia propera que no divisarem al estar nosaltres dins del bosc i localitzar-se el mas en els plans situats per sobre nostre.

Km. 20,7 (503,1) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la nova pista en ascendent vers a la nostra dreta, deixant als pocs metres un brancal secundari a la nostra esquerra per continuar pujant en direcció S.O. fins dalt d’una pla, on la marxa es re orienta vers a ponent.

Km. 21,4 (503,8) – Conjunt de cases de Can Traver. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,5 (503,9) – Plans de Traver. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,8 (504,2) – Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,9 (504,3) Clot del Ganxo. Travessem una pista per seguir tot recte pel corriol que perd alçada de manera decidida pel mig del bosc.

Km. 22,4 (504,8) – Creuem en transversal la carretera C-1412a. Seguim davallant pel mig del bosc vers al sud. A la part final de la baixada hi trobem el reixat de protecció de l’autovia A-2. Seguim al seu costat pel marge d’un camp de conreu, ara en direcció N.O., a la recerca del pas a nivell per sota d’aquesta important via de comunicació.

Km. 22,7 (505,1) – Túnel que ens permet creuar per sota, al costat de la Riera de l’Anoia, l’autovia A-2, marques del GR-7.

Km. 22,9 (505,3) Pont de Cal Ganxo i Hostal de Cal Ganxo. Anem a parar a l’asfalt de la carretera N-IIa, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. El camí de Sant Jaume està indicat amb marques grogues (sageta) en el sentit de la marxa que fem nosaltres, i amb marques vermelles (també sagetes) pels que fan el camí en direcció contrària.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,1 (505,5) – En aquest punt deixem les marques del GR-7 i seguim per l’antiga carretera, avui en dia gairebé de desús pel transit de vehicles, tot recte en direcció N.O. Coincidim a partir d’ara amb el Camí de Sant Jaume. Ve un llarg tram d’asfalt, pesat, feixuc i monòton. Cartell indicador.

Km. 25,3 (507,7) – Després d’haver deixat enrere les Planes de la Joncosa, ens trobem amb l’Hostal Jorba i la seva benzinera. Seguim sense pèrdua possible per l’antiga N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 25,9 (508,3) – Passem per sota l’autovia A-2 mitjançant un túnel. Seguim per l’antiga N-IIa sempre en tendència a ponent i seguint el camí de Sant Jaume.

Km. 26,7 (509,1) – Tornem a creuar-nos amb l’autovia A-2, la qual travessarem ara gràcies a l’auxili d’un pont. Seguim per la monòtona N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 27,8 (510,2) – Abandonem momentàniament l’asfalt de la N-IIa per seguir per una ample pista que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Durant el trajecte que em coincidit amb l’antiga carretera hem deixat enrere els punts quilomètrics de 541 a 545, ambdós inclosos. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 28,0 (510,4) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que s’endinsa en un túnel i seguim tot recte per la pista ascendent en direcció O, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas del Simó.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,6 (511,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 28,8 (511,2) – Anem a parar a un vial asfaltat ascendent que seguirem en pujada vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 28,9 (511,3) – Prenem una pista horitzontal que surt en perpendicular a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Al poc entrem dins de la població de Santa María de Camí i perdem alçada. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 29,1 (511,5) – Església de Mare de Déu del Camí. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de l’antiga N-IIa que seguirem vers a la nostra esquerra, cap a ponent. Cartell indicador i panell informatiu de l’església.

Km. 29,9 (512,3) – Després d’un tram de carretera on deixem enrere el punt quilomètric 539 i passar pel costat del mas de Cal Rosor, que resta al marge dret del vial, abandonem la carretera principal i prenem un nou vial asfaltat que surt a la nostra dreta. Cartell indicador del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (512,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al oest per la carretera secundària. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 30,5 (512,9) – Entrem dins de la població de Porquerisses que creurem e la seva integritat per la carretera secundària que es el seu eix central, sempre cap a ponent i passant pel costat de l’església de Sant Genis. Cartells indicadors a l’entrar i al sortir de la població.

Km. 30,8 (513,2) – Poc abans d’incorporar-nos de nou a la N-IIa deixem l’asfalt per seguir una pista que neix a la nostra esquerra i que discorre per una mena d’avinguda sota l’ombra dels plataners, en direcció O, tendència S.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 31,1 (513,5) – Plana del Roig. Brancal que neix a la nostra esquerra i que agafem (cartell indicador) per girar de nou als poc metres, ara vers a la nostra dreta, per seguir un corriol estret un amb un xic tancat per la vegetació i que re orienta les nostres passes vers al O i després S.O. Anem paral·lels i a tocar del riu Anoia, si be no l’arribem a creuar.

Km. 31,8 (514,2) – Deixant a la nostra esquerra el mas de Cal Foc Encès, i després d’un curt tram de pujada, tornem a coincidir amb l’antiga N-IIa, a l’alçada del mas conegut com la Quinta Forca. Seguim la carretera vers a ponent. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,0 (514,4) – Pont d’Angleçola, on hi ha una bifurcació de carreteres i una parada d’autobús. Ara seguirem un llarg tram de carretera monòton, avorrit i sempre en suau i constant pujada. Durant aquest llarg tram d’asfalt deixem enrere els punts quilomètrics 536 a 533, i construccions com l’Hostal del Violí i Cal Baiona (tots dos abandonats)

Km. 36,5 (518,9) – Coll de la Panadella. Important nus de carreteres amb serveis com hostal, restaurants i benzinera, avui en dia amb visible decadència des de la construcció de l’autovia A-2 que ha desviat la gran majoria de transit rodat de la zona.

Km. 36,8 (519,2) – Deixant la rotonda enrere i la benzinera, abandonem per fi l’asfalt i comencem a caminar per una pista que neix a la nostra esquerra i que pren direcció oest. Just a la cruïlla o a la bifurcació hi ha la construcció relativament nova de l’església de la Mare de Déu del Bon Viatge. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,0 (519,4) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,2 (519,6) – Pla de la Torre. Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.  Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,4 (519,8) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

Km. 38,5 (520,9) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest. Passem pel costat de la Font de Josefa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 39,2 (521,6) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O. Estem en una mena de vall molt oberta que justament es coneguda com La Vall.

Km. 39,3 (521,7) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O.

Km. 40,0 (522,4) – Anem a parar a la carretera LV-2032, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,1 (522,5) – Pista de terra que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar per l’asfalt de la carretera vers a l’oest i al poc, de nou, vers al N.O.

Km. 40,4 (522,8) – Lo Colomer. Mas granja que deixem a la nostra esquerra (brancal d’accés que ignorem) per seguir tot recte per la carretera vers al N.O.

Km. 41,2 (523,6) – Poble de Pallerols i església de Sant Jaume de Pallerols. Plaça amb font. Creuem el poble i seguim per la carretera LV-2032 vers al N.O. Creuem les Planes de riu Ondara. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 42,7 (525,1) – Creuem el poble de Sant Antolí i Vilanova, on trobem l’església de santa Maria. Seguim tot recte per la carretera que es l’artèria principal del poble. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població.

Km. 43,5 (525,9) – Població dels Hostalets. Església de Sant Jordi. Creuem la població pel centre seguint el eix central (que ja no es la carretera LV-2032) vers al N.O. Cartells indicadors. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 43,6 (526,0) – Anem a parar a un nou vial perpendicular, que es la carretera L-203, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador.

Km. 43,9 (536,3) – Riu Ondara. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 44,4 (526,5) – Mas del Molí. Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 44,9 (527,3) – Els Ergullols, pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (528,4) – Sant Pere d’Arquells. Creuem la població pel carrer de Sant Pere, deixant a la nostra dreta l’esglèsia.

Km. 46,1 (528,5) – Oratori. Trifurcació. Malgrat que a la cruïlla hi ha un cartell indicador que ens informa que hem de seguir recte per una pista asfaltada per seguir el camí de Sant Jaume, nosaltres anirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O, abandonant l’asfalt. De fet aquí neixen dos variants, ja que totes dues tenen les seves marques i els seus rètols indicadors. Nosaltres optarem per la que va per sobre de la serra situada més al sud.

Km. 46,2 (528,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció . Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume. La pista inicia una llarga i constant pujada vers al  S.O.

Km. 46,7 (529,1) – Falsa bifurcació, ja que en realitat es tracta d’una drecera. Pujarem seguint la pista principal, o sigui vers a la nostra esquerra, i dibuixant el revolt que fa la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,9 (529,3) – Tossal dels Avellaners. Ja estem dalt del cordal. Unió de pistes. Coincidim, a partir d’aquest punt, amb les  marques del GR-171. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 47,1  (529,5) – Corral del Monjo. Oratori – ermita. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 47,2 (530,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 48,0 (530,4) – Bosc del Corral. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume. Iniciem un tram de baixada, endinsant-nos en una mena de vall molt ample.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2 (531,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a la dreta en direcció nord.

Km. 49,3 (531,7) – Revolt i nova bifurcació. Obviem el brancal que surt a al nostra dreta i re orientem les nostres passes vers al O.N.O. tram molt planer. Marques del GR-171. Seguim una mena de vall molt oberta, es una zona coneguda com el Montpaó.

Km. 50,6 (533,0) – Mas Cremat. Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-171.

Km. 50,8 (533,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte. Cartell indicador. Al poc passem pel costat de l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, indret on la pista fa un revolt i re orienta les nostres passes vers al N.E. Cervera ja es ben a prop i visible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,3 (533,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 51,4 (533,8) – Les Sorts del Massot. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra dreta i creuem el riu d’Ondara. Iniciem un tram de pujada en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (534,1) – entrant pel barri de Sant Francesc, ja hi som als carrers de la població de Cervera. Pugem en direcció nord i després oest per la forta pujada del carrer de Sant Francesc per endinsar-nos en el laberíntic casc antic de la població seguint la successió de carrer Nou, carrer Costa de Grimau i carrer de Sant Bernat, per anar a parar a la plaça de l’Ajuntament.

Km 52,4 (534,8) – Església de Santa Maria de Cervera. Seguim ara el carrer Major en direcció nord, passant per la Plaça de Santa Anna i seguint pel carrer de Santa Anna.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2 (535,6) – Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima, punt final d’aquest vuitè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/prats-del-rei-cervera-41158142

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM CARDONA – PRATS DEL REI

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (429,7) – Essent a la plaça de la Fira, al centre del poble de Cardona, entre l’ajuntament i l’església de Sant Miquel, davallem per unes escales metàl·liques situades al marge sud de la plaça i que ens faciliten l’accés a la carretera BV 3001 situada per sota nostre.

Km. 0,3 (430,0) – Una vegada a la carretera la creuem i ens situem al costat del camp de futbol. Seguim pel vial asfaltat o carrer paral·lel al camp de futbol (que no es la carretera que ja haurem creuat) i que ens permet sortir definitivament de la població caminant en direcció S, tendència S.O. El vial rep el nom de la carretera de la Mina Nieves. Marques del GR-3

Km. 1,1 (430,8) – Estem davant de l’entrada al Parc de les Mines de Sal de Cardona. Final del vial asfaltat. Seguim per la pista que surt a la nostra esquerra i que voreja pel costat del tancat del Parc de les Mines, en direcció S.-S.O.

Km. 1,6 (431,1) – Ja em donat l’esquena al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Una pista se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció S.O. Tram planer. Al poc veurem que la pista mort en un tancat, girem vers a la nostra esquerra per un corriol i coincidim amb un camí mes estret que seguirem cap a la dreta, alhora també en direcció S.O. Marques del GR-3

Km. 1,7 (431,4) – Bifurcació. Seguim el camí ample de la nostra esquerra, en suau pujada. Mica en mica es va transformant en pista. Marques del GR-3

Km. 1,8 (431,5) – Deixem la pista i prenen un corriol que neix a la nostra dreta i que travessa una zona de camps. Marques del GR-3. A l’altre costat del prat el corriol, ben marcat, comença a guanyar alçada en direcció S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,1 (431,8) – Anem a parar a una pista perpendicular a l’alçada d’una torreta. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 2,5 (432,2) – Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i seguim per terreny en suau pujada vers al O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 2,7 (432,4) – Unió de pistes. Seguim per la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador a la cruïlla. Petita bassa a la nostra dreta. Davant nostre divisem el mas de Bolsegura.

Km. 3,3 (433,0) – Creuem una pista transversal. Cartell indicador. Seguim cap al sud tot recte per la pista central.

Km. 3,6 (433,3) – Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra i que es l’accés a Can Prat. Seguim recte vers al sud resseguint un revolt que ens re orienta vers a l’oest.

Km. 3,9 (433,6) – Pla de Santa Cecilia. Brancal que surt a la nostra esquerra, que es l’accés a l’ermita de Santa Cecilia i que obviem per seguir en direcció sud. Terreny planer. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7 (434,4) – Creem una pista transversal i deixem un segon brancal a la nostra esquerra, passem pel costat de mas de Capdeboc que resta a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi ha una hípica. Seguim tot recte vers al S.E., tendència est, en suau baixada. Marques del GR-3.

Km. 5,3 (435,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta in que obviem per seguir tot recte en direcció E.-S.E.

Km. 5,6 (435,3) – Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 5,8 (435,5) – Sant Martí de Fontelles. Ens trobem amb una nova pista que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que seguirem en direcció S.O. Tram bastant planer. Marques del GR-3

Km. 5,9 (435,6) – Bifurcació. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir la marxa en direcció S.O. Estem dalt de l’anomenat Serrat de Vallbona.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,7 (436,4) – Una pista secundària que ignorem se’ns incorpora per l’esquena en diagonal per l’esquerra. Seguim en direcció sud.

Km. 7,5 (437,2) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3. Perdem alçada de manera gradual en direcció S.E.

Km. 8,4 (438,1) – Deixem la pista que seguim un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que es una drecera.

Km. 8,5 (438,2) – Ens retrobem de nou amb la pista. Estem en les proximitats del mas de Vallbona.

Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 8,8 (438,5) – Bifurcació de pistes. Fem el revolt i seguim vers a la nostra esquerra. Als pocs metres una nova drecera que ens permet perdre alçada tallant de nou la pista i que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 9,0 (438,7) – Pla de la Paret. Creuem el llit normalment eixut del Torrent de Can Felix. A partir d’aquest punt comencem de nou un tram de pujada pel mig del bosc anomenat l’Obaga de l’Horta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,2 (438,9) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc. Marques del GR-3.

Km. 9,3 (439,0) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc, ara en tendència est i de manera força més suau. Marques del GR-3.

Km. 9,9 (439,6) – Pista que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’est en suau pujada.

Km. 10,3 (440,0) – Cruïlla de pistes. Seguim en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 11,0 (440,7). Estem al costat del Sant Andreu de l’Horta. La pista descriu un marcat revolt que voreja la finca, obviant un brancal secundari que neix a la nostra esquerra i re orientant les nostres passes vers al sud. El paisatge canvia de manera radical al passar de transitar pel mig del bosc al fer-ho per plans oberts amb amples vistes panoràmiques.

Km. 11,5 (441,2) – Plans de l’Horta. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 11,6 (441,3) – Pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,4 (442,1) – Bifurcació que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est. Als pocs metres passem pel costat del Mas de Serramorena. Marques del GR-3. Entrem en un tram amb el paviment asfaltat

Km. 12,7 (442,3) – Pla de Cal Fèlix. 602 metres. Deixem el brancal asfaltat a l’alçada d’un revolt i prenem una pista que surt a la dreta en direcció N.O.. Passem pel costat d’un dipòsits que resten a la nostra esquerra.

Km. 13,0 (442,7) – Creuem una pista de manera transversal amb un doble brancal paral·lel a la nostra esquerra. Seguim recte en direcció N.O. Marques del GR-3. Ara estem travessant el Pla del Rovellons, poblat de bosc de pineda.

Km. 13,9 (443,6)– esglesiola de Sant Martí de la Serra, a tocar de la pista, en mig del bosc, a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc passem pel costat del Mas de Claret de la Serra, que també resta a la nostra esquerra. Seguim per l’ample pista, sense pèrdua possible, vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 14,4 (444,1) – Cruïlla de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra i comencem a davallar vers al S.O. Tram on hi ha indicis de que el bosc va ser afectat per incendis. Marques del GR-3.

Km. 14,8 (444,5) – Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar perdent alçada en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,3 (445,0) – Bosc de la Font de la Roca (afectat per incendis) Anem a parar a una pista perpendicular, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada. Marques del GR-3.

Km. 15,7 (445,4) – Nova fusió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. per la pista principal.

Km. 15,8 (445,5) – Pla de la Caseta. Conjunt de cases que caldrà vorejar deixant-les a la nostra dreta i dibuixant un revolt. Trobem una primera bifurcació a la nostra esquerra que obviem.

Km. 16,0 (445,7) – Segona bifurcació que també obviem per continuar vorejant el conjunt de cases, ara en direcció O.N.O.

Km. 16,2 (445,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, dibuixant una mena de revolt i orientant les nostres passes, gradualment, vers al S.O. i després S.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,4 (446,1) – Nova pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud. Marques del GR-3. Comencem la travessia de l’anomenat Pla de Santa Susanna.

Km. 17,0 (446,7) – Neix una pista vers a la nostra esquerra que obviem. Seguim tot recte vers al sud. De nou comencem a prendre alçada de manera suau però gradual.

Km. 17,1 (446,8) – Nova pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir prenent alçada vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 17,2 (446,9) – Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (447,1) – Una pista se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada i descrivint un marcat revolt que ens fa canviar radicalment de direcció, re orientant-nos vers a l’oest. Voregem el gran mas el Molí de Saló.

Km. 18,1 (447,8) – Creuem la Riera de Saló, normalment eixuta. Seguim per la pista. Marques del GR-3.

Km. 18,2 (447,9) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,3 (448,0) – Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers a l’oest.

Km. 18,4 (448,1) – Un corriol neix a la nostra esquerra en direcció S.O. agafem aquests camí ascendent. Marques del GR-3.

Km. 18,9 (448,6) – Anem a parar al petit poblet de Saló, conjunt de cases que majoritàriament resten a la nostra dreta. Creuem la carretera BV-3002, però enlloc de continuar recte per la pista situada enfront nostre, seguim l’asfalt uns pocs metres vers a l’esquerra i torbarem un corriol ascendent que puja pel mig del bosc en direcció S.E. Passem pel costat de la Font del Saló. Cartell indicador. Seguim aquesta nova, marcada i estreta senda amb marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,4 (449,1) – Creuem una pista de manera transversal. Continuem pujant, ja de manera més suau, vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 19,8 (449,5) – Pla de Plaixats. Part alta de la pujada. Creuem una pista de manera transversal i anem a parar al ben mig d’una zona de conreus. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 que van pel marge dels conreus, descrivint una mena d’arc i re orientant les nostres passes vers al S.O. Deixem a la nostra dreta els Camps Davant Saló, presidits per unes construccions. Una vegada que hem vorejat la zona de conreus el camí torna a dibuixar-se de manera clara i ens duu sense pèrdua possible vers al S.O.

Km. 20,8 (450,5) – Bosc de la Vena. Unió de pistes, seguim tot recte vers al O.S.O. tornant a guanyar alçada. A la nostra esquerra divisem una enorme figuera.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,6 (451,3) – Plana de la Vena. Estem a la part alta d’una mena de cordal. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 21,8 (451,5) – Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que surt a la nostra esquerra. Tornem a iniciar un nou tram de baixada.

Km. 21,9 (451,6) – Deixem la pista i prenem un corriol que s’endinsa pel mig del bosc, perdent alçada vers al S.E. Marques del GR-3. Atenció, algun tram amb la vegetació una mica tancada, malgrat que el camí es fàcil de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,1 (451,8) – Creuem una petita zona de camps, just pel mig. Una estaca situada a l’altra banda del plans ens servirà de referència. Continuem perdent alçada per un corriol una mica tancat, on caldria una bona desbrossada. Marques del GR-3.

Km. 22,3 (452,0) – Anem a parar a una pista descendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 22,6 (452,3) – Unió de pistes. Abandonem totes dues i seguim tot recte per un corriol descendent que fa drecera. Marques del GR-3.

Km. 22,7 (452,4) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest per trobar-nos als pocs metres amb una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,8 (452,5) – Riera de Coaner. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,1 (452,8) – Dalt de la pujada hi trobem el conjunt de cases de Claret de Cavallers, alguna d’elles en runes, i amb l’església de Sant Pere a la part alta. Conjunt un tant fantasmagòric perdut en mig del no res. Seguim la pista, ara en sentit descendent i vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 23,5 (453,2) – Mas de Cal Fuster, el qual passem a tocar vorejant-lo pel seu costat nord, Seguim la pista ascendent vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,7 (453,4) – Anem a parar a una nova pista ascendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O. Al poc passem pel costat de la boca d’una mina que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,8 (453,5) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 24,5 (454,2)  – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al sud.

Km. 25,1 (454,8) – Una pista en desús surt a la nostra esquerra en diagonal, seguim tot recte donant l’esquena a aquesta bifurcació secundària.

Km. 25,2 (454,9) – Torrent del Codony (normalment sec) Fem un revolt i canviem radicalment de direcció, re orientant les nostres passes vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 25,4 (455,1) – Passem pel costat del Mas de Cal Codony que resta a tocar a la nostra dreta. Seguim la pista, ara vers al S.O., iniciant un nou tram de pujada, al principi bastant suau. La pista descriu alguna ziga zaga a mida que guanya alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (455,7) – Deixem la pista i agafem un camí que puja directament pel bosc en direcció sud. Pujada monòtona i un pel feixuga. Marques del GR-3.

Km. 27,1 (456,8) – Pla del Ras. Final de la forta pujada. Anem a parar a una nova pista que seguirem tot recte vers al S.O., ignorant el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 27,3 (457,1) – Unió de pistes. Deixem dos brancals a la nostra dreta, al primer del qual li donarem l’esquena, i seguirem tot recte vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 27,6 (457,3) – Serra de Castelltallat, alçada 870 metres. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc passem pel mig del conjunt de cases de Can Ferrer.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 28,2 (457,9) – Bifurcació de carreteres. En aquest punt deixem el GR-3 (que segueix en direcció sud) i continuem vers a l’oest, tendència S.O. pel vial asfaltat. A partir d’aquest punt seguim el PR C-77. Cartell indicador.

Km. 28,6 (458,3) – Coma de Cal Pons. Ignorem uns pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra, per continuar tot recte pel vial asfaltat vers a ponent.

Km. 29,0 (458,7) – Creu Grossa. Estem en una mena de coll. Seguim pel vial asfaltat que va per la part alta del cordal, sempre vers a ponent. Marques del PR C-77. Cartell indicador.

Km. 29,3 (459,0) – Deixem l’asfalt i seguim per la pista que segueix tot recte per la part alta de la carena en direcció O.S.O. La pista asfaltada quedarà dons a la nostra esquerra. Marques del PR C-77. Cartell indicador. Al poc passem a prop del mas de Can Genis, que no veurem al quedar just a tocar però a l’altre banda de la carena.

Km. 29,6 (459,3) – Brancal que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem per dalt del Turó de Goberna, alçada 917 metres. Marques del PR C-77.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (459,9) – brancal secundari que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 30,3 (460,0) – Bifurcació. En aquest punt deixem les marques del PR C-77 que segueixen per la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la part alta del cordal en direcció oest. Seguim un tram bastant planer per començar mes tard a perdre alçada de manera suau però constant.

Km. 31,0 (460,7) – Serrat del Pal. 912 metres. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal, sempre vers a l’oest. Aquest tram intermedi no te cap marca de pintura.

Km. 34,1 (463,8) – Final del Serrat. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’un marcat revolt, ens retrobem amb les marques del GR, en concret del GR-7. Seguim vers a la nostra esquerra davallant en diagonal pel mig d’un vessant orientat al sud, encarrilant les nostres passes vers a l’E.S.E.

Km. 34,8 (464,5) –Coll de Trilla. 831 metres. Bifurcació. Seguim recte per la pista que continua perdent alçada vers a l’E.S.E. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,9 (464,6) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta. Marques del GR-7. Al poc passem pel costat de la Font de Restaculs que sovint està eixuta.

Km. 35,4 (465,1) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem, al igual que farem en un segon brancal bastant immediat, però que surt vers a la nostra esquerra. En tots dos casos seguim recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 35,9 (465,6) – Pla de la Casa Nova. Creuem de manera transversal una pista que present un doble brancal paral·lel al marge esquerra.  A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada.

Km. 36,5 (466,2) – Creuem novament una pista transversal, deixant primer un brancal a la nostra esquerra i acte seguit a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada en direcció sud. Marques del GR-7.

Km. 37,2 (466,9) – Coll del Castell. 806 metres. La fortificació, propera i ben visible, resta dalt d’un turó a la nostra esquerra (Turó de Boixadors, coronat pel castell homònim). Unió de pistes. Cartell indicador. Nosaltres continuem vers al sud. Marques del GR-7. A partir d’aquest punt tornem a perdre alçada. Davallem ara per l’anomenat Bosc de Gironella.

Km. 38,0 (467,7) – Brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

Km. 38,1 (467,8) – Anem a parar a un pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, perdent també alçada de manera molt mes suau. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,3 (468,0) – Nou brancal per la dreta que ignorem per continuar davallant per la pista encarada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 38,5 (468,2) – Cal Gironella. Mas que resta a la nostra dreta. Seguim per l’ample pista tot recte vers al sud.

Km. 38,9 (468,6) – Creuem un vial asfaltat i seguim davallant recte vers al sud per una pista de terra. Marques del GR-7. Cartell indicador. Tot seguit passem per l’anomenada Solana de les Feixes.

Km. 39,5 (469,2) – Arribem a una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per anar a parar una pista ben ample que seguirem vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

Km. 40,1 (469,8) – Obaga de Gotzems. Brancal secundari que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per continuar per l’ample pista vers al sud, tendència S.O.

Km. 40,2 (469,9) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,3 (470,0) – Dos nous brancals secundaris que neixen a la nostra esquerra, el primer a menys de 50 metres del segon, i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,6 (470,3) – Torre de Can Ponça i estació de tren de Seguers – Sant Pere Sallavinera. Comencem amb l’asfalt. Cartell indicador. Seguim la carretera BV 3501 vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,4 (471,1) – Passem per un túnel per sota de la autovia C-25, seguim per la carretera asfaltada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 41,8 (471,5) – Unió de carreteres. Rètol indicador. Anem a parar a la carretera N-141b. Ala cruïlla tenim davant el mas de Cal Francisco de Prat. Seguim per l’asfalt de la nova carretera vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 42,4. (472,1) – Deixem la carretera N-141b i agafem un vial també asfaltat vers a la nostra esquerra que ens duu a la propera població de Sant Pere Sallavinera.

Km 42,6 (472,3) – Pont sobre la Riera de Sant Pere. Anem a parar a la carretera BV-1033. Deixem momentàniament les marques del GR-7 i pugem a la plaça principal del poble on trobem l’església de Sant Pere. Davallem per carrerons vers a l’est per retrobar de nou les marques del GR-7 i el vial que, ara en direcció sud, ens farà sortir de la petita població.

Km. 42,9 (472,6) – Casa de l’Iquero i Granja de l’Iquero. Bifurcació. Seguim el vial asfaltat (carretera BV-1033) vers a la nostra esquerra. Acte seguit passem pel costat de altres masos com Cal Mingo i Ca la Muda.

Km. 43,3 () – Cal Soler. Nova bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 43,6 (473,3) – Cal Mosso i Cal Pagès. Final de l’asfalt. Seguim per l’ample pista de terra en direcció E.-S.E.

Km. 44,0 (473,7) – La Querosa. Nus de pistes. Vers a la nostra esquerra surten també marques de GR amb un indicador que ens informe que porten cap a Sapera. Nosaltres continuarem vers al sud deixant a la nostra dreta un brancal i dos mes a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques de GR-7. Tram bastant planer amb alguna zona de suau pujada.

Km. 44,2 (473,9) – Bosc d’en Miquel. Obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra.

Km. 44,6 (474,3) – Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per l’asfalt en direcció est i després sud (revolt).

Km. 44,9 (474,6) – Deixem de seguida l’asfalt per continuar per una ample pista de terra que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 45,1 (474,8) – Estem sota el veïnat de Seguers. Cap a la nostra esquerra neix un camí que ens duu a la necròpolis de Seguers. Plafó informatiu. Seguim per la pista principal que va per la part baixa d’una mena de vall, vers al S.E. Marques del GR-7.

Km. 45,5 (475,2) – Deixem l’ample pista i el GR-7 i ens desviem per una pista secundària que neix a la nostra dreta al costat d’una zona de conreus. Atenció, resulta força fàcil passar-se de llarg d’aquest trencall si no anem atents. No hi ha cap rètol indicador. Creuem Reguer de Sanç i encaminem la pujada mitjançant ziga zagues i pendent constant per l’anomenada Obaga de Cal Butzems, en conjunt anant en direcció sud. La pista es força evident i els possibles trencalls que presenta a la part baixa estan tant en desús que ja no cal tenir-los en consideració.

Km. 46,9 (476,6) – Plana Nova. Ja en una zona més planera hi trobem una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 47,0 (476,7) – bastant a prop de l’anterior trencall trobem aquest segon que ens torna a fer canviar la direcció de la marxa, en concret vers al sud, tot seguint el trencall de la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 47,7 (477,4) – Obaga del Cuiner. Deixem la pista ample i seguim vers a la nostra esquerra per un trencall secundari, en direcció sud.

Km. 48,0 (477,7) – Travessem una zona de camps. Deixem a la nostra esquerra un brancal que es l’accés a Cal Pepa, mas que resta més al sud nostre. Nosaltres ara seguim les nostres passes en direcció oest.

Km. 48,3 (478,0) – Serra de les Marietes. Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista descriu un revolt, passem per un indret conegut com el Tros del Jepa.

Km. 48,9 (478,6) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Travessem el Pla de Puigfarner on la vegetació presenta restes d’antics incendis.

Km. 49,4 (479,1) – Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a la nostra dreta i que ens duu en direcció N.O. i després més cap a l’oest. Vegetació amb restes d’incendis.

Km. 50,4 (480,1) – Mas de Puigfarner. Granja completament envoltada d’una tanca metàl·lica que no permet l’entrada. Haurem de deixar momentàniament la pista i seguir pel marge dels conreus situats al marge esquerra de la construcció. No hi ha camí. Una vegada haguem deixat enrere el mas tornem a pujar per pendents de terra i pedra per retrobar la pista.

Km. 51,3 (481,0) – Prat del Grau. Travessem una pista transversal, seguint tot recte en direcció S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,6 (481,3) – Plana Gran. Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra. Aquí coincidim amb la ruta circular al voltant de Prats de Rei que recorda la batalla de l’any 1711.

Km. 51,8 (481,5) – Can Mensa. Deixem enrere la construcció i trobem una nova bifurcació vers a la dreta que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km. 52,0 (481,7) – Travessem la carretera BV-1301 i seguim recte vers al sud, seguint les indicacions (estaques) del circuit de la batalla de Prats del Rei.

Km. 52,7 (482,4) – Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt final del present tram (el setè) dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardona-a-prats-de-rei-41156370

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM LA SEU D’URGELL – CARDONA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (333,9) –  Començant aquest sisè tram des de la Torre Solsona, a les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols, Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR 7 i 150.

Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 28,6. (362,5) – Just després de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E. Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg. Auxili de les marques del GR-7.

Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.

Km. 29,2. (363,1) –  Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 29,6. (363,5) – Creuem en transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.S.O.

Km. 29,7. (363,6) – Novament creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades, malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-7.

Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant pel mig del bosc en direcció S.O.

Km. 31,4. (365,3) – En qüestió de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal. Seguim recte pel corriol ascendent.

Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port. On localitzem el refugi – restaurant de Coll de Port i topem de nou amb la carretera C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant uns quants metres.

Km. 32,1. (360,0) – Abandonem l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.

Km. 32,4. (360,3) – Creuem per dues vegades consecutives la carretera C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec de torrentera, es tracta de la Rasa de Coll de Port.

Km. 32,6. (366,5) – Corriol que neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la torrentera. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5. (367,4) – Creuem de nou la carretera C-462 de manera transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.

Km. 33,7. (367,6) – Novament travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.

Km. 33,8. (367,7) – Una vegada més creuem la carretera C-462 per seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.

Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Estem al costat de Cal Bep, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,8. (368,7) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre alçada en direcció sud.

Km. 34,9. (368,8) – Proximitats de Cal Mall. Nova bifurcació de sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.

Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un proper revolt.

Km. 35,4. (369,3) – Després del revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.

Km. 35,6. (369,5) – Proximitats del mas de Cal Poma, que divisem a la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda vers al sud.

Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació. Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 36,1. (370,0) – Proximitats del mas de Cal Cameta, que resta a la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra. Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la torrentera central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.

Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.E. pel marge esquerra de la riera.

Km. 36,9. (370,8) – Carretera asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.

Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de la Vall de Lord.

Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació. Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques del GR-7.

Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 38,2. (372,1) – Després de passar pel costat de la planta depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener, transitant ara al marge dret de les aigües.

Km. 38,8. (372,7) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del GR-7.

Km. 39,1. (373,0) – Drecera que surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar a la carretera LV-4012 (que més amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.

Km. 39,5. (373,4) – Deixem la carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a la nostra dreta.

Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació. Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.

Km. 41,5. (375,4) – Camí que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.

Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar a la carretera LV-4012 al costat del punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping Morunys.

Km. 42,2. (376,1) – Estem davant de l’entrada del càmping Morunys. Seguim encara per la carretera vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,4. (376,3) – Corriol que neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca. Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.

Km. 43,0. (376,9) – Font al marge dret del camí. Acte seguit travessem la rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.

Km. 43,4. (377,3) – Estem al centre del poble de Sant Llorenç de Morunys. Davant del Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del GR-7.

Km. 43,8. (377,7) – Afores de la població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.

Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del GR-7.

Km. 44,7. (378,6) – Creuem de manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.

Km. 45,0. (378,9) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 45,5. (379,4) – Pista que surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.

Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació. Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.

Km. 45,8. (379,7) – Deixem l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canalda o Roc Foradat. Curiosa bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada, alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.

Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació. Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.

Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.

Km. 48,1. (382,0) – Nova bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció N.O.

Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga. Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.

Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera LV-4241b, a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret conegut com els Plecs del Negre. Marques del GR-7.

Km. 50,9. (384,4) – Per un moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud. Comencem a creuar l’anomenat Pla de la Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar. Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del GR-7.

Km. 51,6. (385,5) – Unió de corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.

Km. 52,0. (385,9) – El Borrut. 1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18. Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 52,6. (386,5) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció sud.

Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 54,2. (388,1) – Petita clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil perdre l’equilibri.

Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta, davallant de manera constant vers al S.O.

Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció S.O. i després sud, creuant el Cap del Pla i el Pla de Riard.

Km. 57,8. (391,7) – Passat el punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12, deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.

Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E, tendència S.E., passant pel costat del mas de Cal Riard que resta una mica més al sud.

Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En aquest punt  retrobem de nou les marques del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.

Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant paral·lela a la pròpia carretera.

Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.

Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per l’anomenada Rasa de Meix. El corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al sud.

Km. 61,2. (395,1) – Zona recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 61,3. (395,2) – Abandonem l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa. Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.

Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de l’asfalt. Tram de baixada.

Km. 61,8. (395,7) – Coincidim una altre vegada amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la nostra esquerra.

Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.

Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.

Km. 63,8. (397,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud.

Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km. 64,9. (398,8) – Pista en desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel brancal de la dreta.

Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació. Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.

Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 66,0. (399,9) – Creuem un vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.

Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte en direcció sud, tendència S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 66,8. (400,7) – Un camí es desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall oberta, a tocar de les aigües del riu Negre. Marques del GR-7.

Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació. Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt i les primeres cases de la població de Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints, situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa la població que es la carretera C-26, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del 1714.

Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció S.O. per anar a parar a la ribera del riu Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada en direcció S.E. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 70,0. (403,9) – Passem per sota de la carretera C-26 que discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.

Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.

Km. 70,4. (404,3) – Creuem de manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de masos i granges de Cal Pubill, Ca l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial asfaltat.

Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.

Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a l’església de Santa Llúcia, i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.

Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot passant per una rotonda.

Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la carretera C-55 i prenem una pista asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel costat de la granja i dipòsits de Olpisa, re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació. Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 74,7. (408,6) – Pista en desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est.

Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb les zones de ferm de terra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0. (409,9) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.

Km. 76,6. (410,5) – Proximitats de Cal Xeringa. Corriol que surt a la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.

Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig pel mig del bosc per un tram bastant planer.

Km. 77,8. (411,7) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km.78,1. (412,0) – Cal General. Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.

Km. 79,6. (413,5) – Unió de pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 79,8. (413,7) – Arribem a una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.

Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar a una pista a tocar de les aigües del Pantà de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E.

Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal, indret on localitzem el mas de Cal Perpetu, l’església de Sant Ponç i la presa del pantà de Sant Ponç. Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.

Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 81,1. (415,0) – Proximitats del càmping de la Ribera. Deixem l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.

Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.

Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 82,5. (416,4) – Per fi arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de Xixons.

Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la zona conreada es torna a dibuixar una pista.

Km. 83,1. (417,0) – Proximitats del molí i la masia de Canet que resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 84,2. (418,1) – Proximitats de Cal Rabassa. Pista que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara comença a guanyar alçada.

Km. 84,6. (418,5) – Nova pista que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en direcció sud.

Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní, situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció  S.E. Aviat passem pel costat del punt quilomètric 68.

Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.

Km. 85,7. (419,6) – Una pista de terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.

Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.

Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta, la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.

Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 88,2. (422,1) – Brancal en forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.

Km. 88,6. (422,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.

Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una canal d’aigua paral·lela al riu Ter.

Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.

Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació. Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.

Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver. Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a la nostra dreta i traspassem per un Pont de Sant Joan per sobre el riu Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un pas per sota la carretera C-55. Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar. Entrem a la població de Cardona. Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,1, (428,0) – Divisem davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al 1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta carretereta del mirador que ens duu a la part alta.

Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona i l’església de Sant Vicenç. Reculem sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza l’oficina de turisme.

Km. 95,5. (429,4) – Essent de nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira, passant per la Plaça de la Fira.

Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-seu-urgell-cardona-41148975

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – MOIÀ – VIC

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (107,5) – Des de la plaça de l’església de Santa Maria de Moià, on també hi ha la casa museu Rafael Casanova, sortim en direcció nord pel carrer del carreró, per continuar després vers al N.E. pel carrer del Passarell (marques de G.R.) que ens durà a les afores de la població.

Km. 0,6. (108,1) – Finalitza l’asfalt i seguim per una pista de terra, a la nostra dreta tenim el conjunt de cases de les Illes, que ja representen el límit urbà de la població de Moià.

Km. 0,9. (108,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i continuem per la pista principal en direcció N.-N.E. Taques G.R. i blaves.

Km. 1,3. (108,8) –  El Molí Nou. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra cap al nord. De seguida trobem l’embassament del molí noi.

Km. 1,7. (109,2) – Deixem la pista i continuem per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta en direcció est. Tram curt de forta pujada. Marques G.R. i blaves.

Km. 2,1. (109,6) – Anem a parar als Plans del Picanyol on trobem una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,2. (109,7) – Cruïlla. Rètol indicador. Deixem la pista i prenem la senda que surt vers a la nostra dreta. Suau pujada. Marques de G.R. i blaves.

Km. 3,3. (110,8) – Després d’un llarg tram de pujada per un corriol en mig del bosc, creuem una pista tranversal i el camí en transforma de nou en pista.

Km. 3,5. (111,0) – Estem dalt de l’anomenat Serrat del Picanyol. Localitzem un bassa a la nostra esquerra, d’aigües verdoses i que rep el nom de Bassa del Riu, alhora que neix un brancal a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció N.E. Terreny bastant planer.

Km. 4,1. (111,6) – Anem a parar a un nus de pistes en forma de “X”. Seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est. Marques G.R. i blaves.

Km. 4,3. (111,8) –  Brancal que surt vers a la nostra dreta i que obviem per continuar tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 4,8. (112,3) – Nova unió important de pistes. Estem davant de Can Nespler i Sant Pere de Ferrerons que resten davant nostre a certa distància. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. Marques G.R. i blaves

Km. 5,1. (112,5) – Localitzem a la nostra dreta la Bassa de Nespler i tot seguit deixem a la nostra esquerra un camí secundari. Seguim per la pista principal en direcció N.E.

Km. 5,9. (113,4) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la pista principal. Marques de G.R. i blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,5. (114,0) – Passem pel costat de la creu vermella (més aviat està pintada de color rosa), la qual resta a la nostra dreta. Seguim per la pista sense pèrdua possible.

Km. 7,2. (114,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Girem per la pista que la nostra esquerra canviant radicalment el sentit de la marxa, que ara ens duu vers a ponent.

Km. 7,7. (115,2) – Passem per davant de la casa Alta, la pista descriu un revolt i es re orienta vers al N.O.

Km. 8,1. (115,6) – Collet de la Caseta Alta, 987 metres. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra esquerra prenent direcció oest, tendència S.O. Marques G.R. i blaves.

Km. 8,5. (116,0) – Obviem un brancal que surt a la nostra dreta per continuar tot recte vers al O.-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7. (116,2)Dolmen de Puig Rodó. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta en direcció N.O.

Km. 8,8. (116,3) – Nova pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem. Un cartell ens informa que es tracta d’un accés a una bassa de bombers. Estem en el tram més enlairat d’aquest quart tram dels senders del 1714. Traspassem per poc els 1.000 metres d’alçada.

Km. 9,7. (117,2) – Serrat de L’horabona. Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Ja fa una estona que anem perdent alçada.

Km. 10,4. (117,9) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera molt suau però constant

Km. 11,2. (118,7) – Coll Sobirà. Imperceptible coll en mig del bosc. Camí en desús vers a la nostra dreta que ignorem.

Km. 11,6. (119,1) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal i al qual donarem l’esquena per continuar cap al nord. Marques de G.R. i blaves.

Km. 11,8. (119,3) – Estem a tocar del poble de l’Estany, de fet just a l’entrada coincidim amb una bifurcació que ens fa anar en direcció contraria, coincidint amb un tram del Camí Català de Sant Jaume. Val la pena, malgrat que em de continuar vers a la nostra dreta en direcció nord, desviar-nos una estona del camí estricte i visitar el bonic i pintoresc poble de l’Estany. Conclosa la visita complementària seguirem dons per aquest nou brancal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,1. (119,6) – Bifurcació. Agafem el brancal de la nostra esquerra, que es el descendent.

Km. 12,5. (120,0) – Surt vers a la nostra dreta una pista en perpendicular que es la que haurem de seguir en direcció S.E. Cartell indicador. Creuem el Pla de la Carrera, amb una ample zona de conreus i pastures a la nostra dreta.

Km. 13,4. (120,9) – Important nus de pistes i camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 14,2. (121,7) – Bifurcació. Atenció per que la localització del cartell indicador dona peu a confusions. Caldrà seguir el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció N.E. i després est.

Km. 14,4. (121,9) – Ignorem una pista que davalla en diagonal per la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada vers a llevant.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,5. (122,0) – Creuem una pista secundària, fruit de la desbrossada de bosc, de manera transversal

Km. 14,7. (122,2) – Bifurcació. Continuem pel brancal ascendent de la nostra dreta fent un canvi radical del sentit de la marxa. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R. La pista dibuixa un marcat revolt i torna a re orientar les nostres passes vers al E.-S.E. Pujada no massa pronunciada però constant.

Km. 15,3. (122,8) – Serrat Gran de Postius. Traspassem una mena de coll. Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim per la pista que davalla tot recte vers a l’est i que de seguida presenta un revolt que re orienta la marxa vers al S.-S.E. Marques de G.R.

Km. 15,6. (123,1) – Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera constant. Cartell indicador.

Km. 16,5. (124,0) – Creuem una pista de manera transversal, seguint tot recte vers a l’est i continuant el descens d’alçada. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,9. (124,4) – A l’alçada d’un revolt ignorem un camí que surt a la nostra dreta i girem vers l’esquerra seguint la pista més ample i evident. Davant nostre divisem el mas de Puigcardó.

Km. 17,0. (124,5) – Nou brancal que surt a la nostra dreta, que obviem i que resulta ser l’accés al mas. Petita bassa a la cruïlla. Continuem per la pista principal en direcció N.O. Entrem en una zona de bosc coneguda com la Baga de Puigcardó. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 17,6. (125,1) – Bifurcació on trobem una gran bassa d’incendis. Girem vers a la nostra dreta per la pista descendent que re orienta les nostres passes vers al N.E. Rètol indicador.

Km. 18,8. (126,3) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Ja estem a la part baixa de la vall a tocar de la riera que resta per sota nostre cap a la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 20,5. (128,0) – Doble cruïlla una a tocar de l’altre. La primera surt cap a la nostra esquerra i la segona cap a la nostra dreta. En tots dos casos ignorem les pistes secundàries i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 21,2. (128,7) – Anem a parar a la carretera BV-4317 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.N.E. Tenim davant nostre el Molí de la Roca. Cartell indicador.

Km. 22,2. (129,7) – Després d’un bon tram d’asfalt abandonem de nou la carretera per prendre una pista que davalla uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R. La nova pista descriu un revolt i es trona a orientar vers al N.N.O. anant en paral·lel al traçat de la carretera.

Km. 22,7. (130,2) – Travessem les aigües de la riera de Muntanyola i obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta.

Km. 23,1. (130,6) – Can Ros Guixer. Arribem a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 23,5. (131,0) – Plans d’Aliberc. Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena per la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,6. (131,1) – Deixem el vial pavimentat a l’alçada d’un revolt i continuem tot recte per una ample pista de terra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques de G.R. Al poc passem pel costat del conjunt de construccions de l’Aliberc de Baix, que resta a la nostra dreta.

Km. 23,9. (131,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Agafem el brancal de l’esquerra passant per sobre de la riera de Muntanyola. Seguim després de nou vers al N.E. per una zona molt planera.

Km. 24,4. (131,9) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra dreta que segueix recte vers al N.E. i passa pel costat del camp de futbol municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, que resta a la nostra esquerra.

Km. 25,0. (132,5) – Proximitats del poble de Santa Eulalia de Riuprimer. De fet el traçat de l’itinerari no arriba al poble ja que en aquest punt ens desviem vers a la nostra dreta per agafar un corriol que continua seguint el traçat natural de la riera. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 25,3. (132,8) – El senderó va a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui en direcció N.E.

Km. 25,5. (133,0) – Se’ns incorpora per l’esquerra una pista en diagonal que obviem per continuar tot recte  vers al N.E. Al poc passem pel costat del Molí de Torroella i el Mas de Torroella que resten a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 25,9. (133,4) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim tot recte cap a llevant. Marques de G.R.

Km. 26,4. (133,9) – Després d’una curta pujada estem a tocar del mas de l’Om. Nus de pistes. Panoràmica sobre la plana de Vic i la pròpia població. Davallem per la pista de la nostra esquerra en direcció E. i després N.E. Marques de G.R.

Km. 27,3. (134,8) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4316. Seguim tot recte per un camí que ens endinsa a la vora de la riera del Mèder. Aquest darrer tram ja forma part dels circuits de la rodona verda de Vic. Cartell indicador.

Km. 27,8. (135,3) – Bifurcació de camins. Seguim pel de la nostra dreta que es el que discorre al costat de la riera. Marques G.R.

Km. 28,8. (136,3) –  Anem a parar a una pista a les proximitats de la població de Sentfonts. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,9. (136,4) – Masos de Can Rafel i Can Clara, que resten a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta que continua seguint el curs natural de la riera del Mèder, la qual sempre es localitza a tocar a la nostra dreta.

Km. 29,4. (136,9) – Can Faldilla. Ens trobem amb una carretera estreta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra per passar per sobre un pont.

Km. 29,5. (137,0) – L’altre costat del pont abandonem de nou l’asfalt i prenen un corriol que surt cap al N.N.E. i que discorre de nou pel costat de les aigües de la riera.

Km. 30,0. (137,5) – Can Gassany. Creuem de nou la riera en el aiguabarreig de les rieres del Mèder i Sant Joan del Galí, amb l’auxili d’una passarel·la. Passem immediatament per sota de la carretera C-17 que resta enlairada bastants metres per sobre nostre. Passem per sota el viaducte on hi ha una bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra.

Km. 30,3. (137,8) – Anem a parar a una vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en lleugera pujada

Km. 30,4. (137,9) – Just abans d’anar a parar a una carretera que veiem pocs metres per sobre nostre, localitzem un corriol que surt a la nostra dreta i que torna a anar paral·lel a la riera del Mèder. Seguim aquest camí. Rètol indicador. Marques de G.R.

Km. 31,4. (138,9) – Entrem al cas urbà de Vic per l’anomenada carretera de la Guixa en direcció est, deixant de banda el pont del remei. Girem vers al N.E. pel passeig de Pep Ventura que discorre paral·lel al riu. Pugem pel passeig de la Generalitat fins a la part final del Parc de Jaume Balmes.

Km. 32,6. (140,1) – Pujant pel carrer de Santa Maria anem a parar a la Plaça de la Catedral, on hi ha la pròpia catedral de Sant Pere, el Palau Episcopal i el Museu de la Diòcesis de Vic. Indret on finalitza aquest quart tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/moia-vic-41139535

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM TALAMANCA – MOIÀ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (86,5) – Des del castell de Talamanca ens endinsem al casc antic anant pels carrerons situats a ponent de la població, fins a trobar una pista descendent que neix en direcció sud. Cal seguir aquesta pista per sortir definitivament d’aquesta petita població.

Km. 0,5.(87,0)  – Font del castell, que resta a la nostra esquerra. Continuem davallant per la pista que dibuixa un revolt i es re orienta vers al N.E i després E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,8. (87,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista vers a l’est. Estem passant per una zona de bosc coneguda com la Baga del Castell.

Km. 1,2. (87,7) – Indret conegut com les Llanes. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 1,4. (89,9) – Creuem la riera de Talamanca. Abandonem la pista i pugem pel corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel bosc en direcció E.N.E. Atenció. Hi ha dos corriols que neixen al mateix punt en forma de “V”. Cal agafar el situat més a l’esquerra de tots dos, que es justament el que guanya desnivell de manera més decidida i s’allunya del llit de la riera. Ve ara un tram relativament llarg de pujada pel mig del bosc. El camí no te cap mena de marques, però tota l’estona està molt ben fressat. Aquest bosc es conegut com els Solells del Molí del Menut.

Km. 2,3. (88,8) – Ens incorporem a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Continuem guanyant alçada però d’una manera molt més pausada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,3. (89,8) – Cau de la Guilla. Anem a parar a la part alta de la carena on ens trobem una gran torre elèctrica i un nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, fem un revolt vers a l’oest i de seguida ens tornem a encarar vers al nord. Aquest carena boscosa rep el nom de Serra de Mussarra.

Km. 3,5. (90,0) – Brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte ves al nord.

Km. 3,7. (90,2) – La Mussarra. Mas que resta a la nostra esquerra. Brancal que se’ns incorpora també des de la dreta i que ens fa coincidir de nou amb marques de G.R., en concret del G.R. 3. Seguim tot recte vers al nord per una pista bastant horitzontal. Cartell indicador.

Km. 3,9. (90,4) – Camps del Casalot. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques de G.R.

Km. 4,1. (90,6) – Bifurcació a la nostra esquerra que ignorem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 4,4. (90,9) – Camps del Francesc. Nova pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta per la pista de descriu un revolt i que comença a perdre alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,6. (91,1) – Nus de pistes. Prenem un camí que fa baixada i que surt vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques G.R.

Km. 4,8. (91,3) – Anem a parar de nou a una pista després d’un tram de corriol, la qual seguirem en sentit descendent vers al nord. Marques G.R.

Km. 5,0. (91,5)Serrat del Llogari. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.

Km. 5,1. (91,6) – Abandonem la pista i baixem pel mig del bosc per un corriol amb forta baixada que surt a la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 5,2. (91,7) – Creuem de manera transversal una nova pista i continuem davallant pel corriol amb pronunciada i decidida baixada. Marques de G.R. Passem per les roques d’en Luan  i el Coll de la Portella.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,8. (92,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.-E.

Km. 5,9. (92,4) – Brancal que neix en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal vers a l’est.

Km. 6,3. (92,8) – Creuem la carretera B-124, ja hi som al límit urbà de la població de Monistrol de Calders. Seguim uns quants metres la carretera vers la nostra dreta, o sigui en direcció est, creuem el pont del Solà i girem vers a la nostra esquerra per l’avinguda del Doctor Tarrés cap al centre de la vila. Marques de G.R. i cartells indicadors.

Km. 6,6. (93,1) – Centre de Monistrol de Carders on trobem l’església de Sant Feliu, creuem la riera de Sant Joan pel pont del rector i encarem un tram de pujada pel carrer del Call per anar a sortir de nou de la població. Cartells indicadors i marques de G.R.

Km. 6,9. (93,4) – Parc del Serrat. Una vegada a la part alta deixem l’asfalt i prenem una ample pista que surt en direcció N.E.. Cartell indicador i marques de G.R. Creuem una zona de bosc coneguda com els Pins del Feliu.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,3. (93,8) – Deixem un brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra. Passem alhora pel costat del cementiri que el localitzem a la nostra dreta. La pista, sense pèrdua possible, ens duu vers al nord, i després vers al N.E.

Km. 7,7. (94,2) – Resclosa de la Païssa. Seguim recte per la pista ample i evident cap al nord, més tard la pròpia pista presenta un revolt, que ens re orienta les passes vers a l’est.

Km. 8,7. (95,2) – Bifurcació. Estem a tocar de la cantera de Pomanyà. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.-N. Marques de G.R. En un tram concret veiem una vista en perspectiva sobre la riera i els anomenats Gorgs Blaus, indret força atractiu, que contrasta amb el paisatge uniforme de bosc de pi de la contrada.

Km. 9,4. (95,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. A la nostra esquerra, un xic per sobre nostre, discorren les aigües de la riera de la Golarda.

Km. 12,3. (98,8) – Mas del Xei. Bifurcació. Seguim la pista que continua tot recte en direcció est i després N.E., marques de G.R. Entrem de ple a l’anomenada Vall de Marfà.

Km. 13,3. (99,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Comencem a perdre alçada.

Km. 13,5. (100,0) – Tanca a la pista. Camí que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem per la pista (marques de G.R.) en direcció N.O. i després N.

Km. 13,8. (100,3) Mas de Datzira, que està a tocar a la nostra esquerra. Continuem per la pista. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,2. (100,7) – Creuem les aigües de la riera de la Golarda. Atenció, no hi ha pont ni pedres que ens ajudin a fer el creuament de la riera ens obligarà a mullar-nos els peus si baixa aigua. Continuem per la pista que ara guanya alçada en direcció S.E.

Km. 14,5. (101,0) – Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 15,2. (101,7) – Bifurcació vers a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal, molt planera, en direcció E.-N.E. Marques de G.R. Aviat passem pel costat del Camps de Marfà.

Km. 16,5. (103,0) –  Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,8. (103,3) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 18,1. (104,6)Salt Candeler. Estem a tocar de la riera de Castellnou. Bifurcació. Ignorem el brancal que se’ns incorpora per la dreta i seguim tot recte en direcció N.-N.E.

Km. 18,3. (104,8) – Creuem el torrent de la Font Candelera. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord. Tornem a guanyar alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,3. (105,8)Vila-rasa. Altiplà des del qual divisem Moià. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Ample pista que deixa a banda i banda entrades a finques particulars. Marques G.R.

Km. 19,9. (106,4)Polígon industrial de Sot d’Aluies. Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E., ja hi som a les primeres cases de la població de Moià.

Km. 20,5. (107,0) – Creuem la carretera N-141c i entrem de ple al casc urbà de Moià. Passem per la Plaça del Moianès, pugem vers al N.E. pel carrer Santa Magdalena que dona pas al carrer del Comerç i després al carrer de Sant Antoni.

Km. 21,0. (107,5) – Església de santa Maria de Moià, centre del poble on hi ha la casa museu Rafael de Casanoves i on finalitza aquests tercer tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/talamanca-vic-41138527

SENDERS DEL 1714 – TRAM BORN – TALAMANCA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (14,9) – Sortim del mercat del Born i prenem el carrer Comerç vers a la nostra dreta en direcció N.O. i després N.

Km. 0,6. (15,5)  Anem a parar a l’ample passeig dels Països Catalans, on es recomanable anar per la part central a la recerca de l’Arc de Triomf, que resta a la nostra esquerra en direcció N.O i es ben visible.

Km. 0,8. (15,7). Arc de Triomf. Continuem pujant pel Passeig de Sant Joan sempre en direcció N.O. Ample i evident avinguda.

FOTO PAKO CRESTAS

Km.  1,5.(16,4)  Plaça Tetuan. Creuem la Gran Via de les Corts Catalanes. Seguim pujant pel passeig de Sant Joan en direcció N.O.

Km. 2,2. (17,1) Creuem l’avinguda Diagonal i seguim pel passeig de Sant Joan que en aquesta part alta hi presenta una zona de vianants ample a la part central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,2. (18,1) Part alta del Passeig de Sant Joan, seguim vers a la nostra dreta Travessera de Gràcia per girar de nou vers a l’esquerra pel carrer Escorial.

Km. 3,3. (18,2) Plaça Joanic. Seguim pel carrer que segueix en diagonal vers a la nostra dreta en sentit nord i que es el carrer Pi i Margall.

Km. 3,9. (18,8)  Abandonem el carrer Pi i Margall a la part alta del mateix, per girar vers a la nostra esquerra pel carrer de Sardenya.

Km. 4,2. (19,1) Creuem la Ronda Guinardó. Estem al costat del camp del Club esportiu Europa que resta a la nostra esquerra. Continuem en direcció N.O. pel carrer Sardenya.

Km. 4,4. (19,3) Plaça de Sanllehy Creuem l’avinguda Verge de Montserrat i seguim pel carrer ascendent que surt en diagonal vers al N.O. i que es el carrer de Miquel de Sant OIiver.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7. (19,6) Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra dreta, pujant en direcció N.N.O. pel carrer d’Albert Llanas. A la part alta el carrer passa dir-se  Ramiro de Maeztu. Entren en una plaça en mig de edificis amb unes amples escales a la part central, pugem per les mateixes, creuem la carretera del Carmel i seguim guanyant alçada vers al N.E. per unes altres escales molt mes estretes.

Km. 5,2. (20,1)  Punt Alt de les Delícies. Cota màxima que assolirem durant la travessa urbana de la ciutat de Barcelona. Seguim vers al nord pel carrer del santuari si be de seguida girem vers a la nostra dreta pel carrer de Gran Vista.

Km. 5,3. (20,2) Girem vers a la nostra esquerra per encarar un carrer de forta baixada, que s’orienta vers al nord i que es el carrer Conca de Tremp.

Km. 5,6. (20,5) Girem vers a la nostra dreta pel carrer de l’Arboç.

Km. 5,7. (20,6) Anem a parar a la Rambla del Carmel, per la qual davallarem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 6,1. (21,0)  Estem a la boca nord del túnel de la Rovira. Seguim uns quants metres cap al nord fins que podem creuar carrer de les Ciències per anar per la vorera de la dreta. Seguim sempre en direcció nord i continuem perdent alçada.

Km. 6,6. (21,5) Al final del carrer de les Ciències, amb la seva rambla central, hi trobem al marge dret una passatge amb escales per on haurem de baixar (passatge de Tossa) per a creuar en carrer Lisboa i seguir en direcció N.O. per carrer Porto. Continuem pujant, ara pel lateral dels anomenats Parcs de les Rieres d’Horta, en concret pel vial lateral de la dreta que rep el nom de carrer de Jerez que passa a dir-se el camí de l’església a la part alta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,4. (22,3) Part alta del jardins de la Riera d’Horta. Seguim per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, primer vers al N.E. i després cap al nord. Passant per davant del famós restaurant del mas de Can Cortada.

Km. 7,8. (22,7) Passem les rondes (B-20) per un pas soterrani. Justament al ser-hi al costat nord de les mateixes, encara essent a un nivell d’alçada inferior, i trobem un petit corriol amb forta pujada a la nostra esquerra que pujarem uns poc metres per anar a parar a una zona de jardins i aparcament de terra. Seguint en direcció est arribem al lateral de Velòdrom d’Horta. Pugem pel carrer dels Germans Desvalls.

Km. 8,3. (23,2) Parc del Laberint. Trobem la primera senyal del G.R.6,  amb un cartell que ens indica que, alhora, estem al camí de Sant Jaume. Continuem pujant pel carrer del Germans Desvalls, deixant la porta del parc de laberint a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,6. (23,5) Final de l’asfalt. Continuem pujant per l’ample pista de terra vers al N.O. Al poc deixem a la nostra dreta una escola, el centre educatiu  Can Llupià.

Km. 8,8. (23,7) La pista en converteix en camí. Bifurcació. Deixem l’esmentat camí i pugem per una drecera que surt en diagonal vers a la nostra esquerra amb forta pujada. Marques G.R. Cartell indicador. Al poc anem a parar a un altre corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra i als pocs metres el corriol descriu un nou revolt ascendent, re orientant-se cap l’oest i guanyant alçada de manera constant al costat d’un tancat en xarxa que resta a la nostra esquerra. Segon rètol indicador al darrer revolt. Marques de G.R. Seguim durant una bona estona el corriol ben marcat i evident, deixant a la nostra dreta el turonet que sustenta les restes del Castell de Fortí.

Km. 9,7. (24,6) Traspassem un mena d’aresta. Estem a tocar del Turó del Trac. Estem sota una gran torre elèctrica. Creuem un camí transversal i seguim per un camí ample i evident en constant pujada vers al N.O. Rètol indicador a la cruïlla de camins. Marques G.R.

Km. 9,9. (24,8) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Suavíssima pujada.

Km. 10,0. (24,9) Deixem a la nostra dreta una pista que surt en perpendicular i seguim tot recte en direcció O.N.O.

Km. 10,3. (25,2) Deixem la pista per pujar per un estret i marcat corriol que neix vers a la nostra dreta i que s’enfila amb força pel mig de la vegetació de matolls en direcció N.O.

Km 10,5. (25,4) Pas del Rei, 404 metres. Traspassem la carena creuant un corriol de manera transversal i començant a davallar pel mig del bosc en direcció N.O. Marques G.R.

Km. 10,9. (25,8) La senda va a parar a una pista que seguirem en direcció oest, deixant a dreta i a esquerra dos brancals. Rètol indicador. Tram amb lleugera baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 11,0. (25,9) A l’alçada d’un revolt, i malgrat que les indicacions del cartell indicador de la cruïlla ens informen que el G.R. es per la drecera que neix en profunda baixada vers a la nostra esquerra, ignorarem l’esmentada indicació per continuar per la pista de la nostra dreta (camí de la carena). Una cadena barra el pas de vehicles. La pista es converteix en poc en un bonic camí en mig del bosc que seguint la part alta de la serra, davalla de manera constant vers al N.O., alternant trams horitzontals amb curts trams de baixada. Estem flanquejant pel vessant  S.O: del Turó de Sant Medir.

Km 11,4. (26,3) Se’ns incorpora un corriol en diagonal per l’esquena per la nostra dreta. Seguim tot recte pel camí de dalt de la carena en direcció N.O.

Km 11,6. (26,5) Trencall vers a la nostra esquerra que deixa la carena i per desnivell amb decisió. Cartell indicador. Deixem el camí de la carena i davallem per aquest corriol de pronunciada baixada vers a l’oest, tendència S.O. Antigues marques de G.R., la majoria de les quals estan pintades a sobre per dissimular-les.

Km. 12,3. (27,2) Riera de Sant Medir. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Aquí coincidim amb les noves marques de G.R. Cartell indicador. En poques passes deixem a la nostra dreta la Font de Can Servà.

Km. 13,3. (28,2) Una pista surt vers a la nostra dreta, la qual ignorem per seguir tot recte en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R. (només als cartells)

Km. 13,5. (28,4) Un corriol neix a la nostra esquerra. L’obviem i seguim davallant per la pista vers al nord. Cartell indicador.

Km. 13,6. (28,5) Novament un camí ascendent que ignorem surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuem per la pista que al poc arriba al mas de Can Borrell. Revolt per a l’esquerra per flanquejar l’esmentada construcció.

Km. 13,8. (28,7) Pista transversal situada al costat del mas. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.O., al poc, just passat el mas, trobem una nova pista vers a la dreta que ignorem per seguir tot recte en direcció N.O. i després N. Ambdues bifurcacions estan molt properes i tenen els seus respectius cartells indicadors. Seguim pel G.R.

Km. 14,3. (29,2) Una nova pista se’ns incorpora per l’esquena per la nostra dreta. Seguim recte en direcció nord. A la nostra dreta divisem els camps del Borrell.

Km. 14,6. (29,5) Pista que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal que ara es re orienta vers a l’oest. Cartell indicador. Seguim pel G.R.

Km. 15,0. (29,9) Un corriol neix en diagonal a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal vers a l’oest. Al poc creuem les aigües de la riera de Sant Medir i ens situem al marge dret de les aigües.

Km. 15,5. (30,4) Un nou brancal neix en perpendicular a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte vers a l’oest.

Km. 15,7. (30,6) Pi d’en Xandri. Arbre catalogat. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim tot recte per l’ample i evident pista vers a l’oest.

Km. 16,2. (31,1) Plaça del Rotary Internacional. Entrem ja a la zona urbana de Sant Cugat de Vallès, deixant enrere la pista de terra per caminar per carrers pavimentats. Girem vers a la nostra dreta i seguim per l’avinguda de les corts Catalanes fins a una zona de parc (Parc de la Pollancrera) on  girem car a la nostra esquerra per agafar l’ample carrer Puig i Cadafalch en direcció oest. Més tard el carrer passa de denominar-se Rambla de Celler, la qual finalitza en una rotonda (just on hi ha el Celler Cooperatiu). Girem vers a la dreta i seguim per carres Sant Medir que ens porta a la Plaça Octàvia, on trobem el Monestir de Sant Cugat, centre de la població. Durant el trànsit urbà hi ha marques de G.R. i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,8. (32,7) Monestir de Sant Cugat. Aquí neix el camí del Monjos, el P.R. que haurem de seguir fins al cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Seguim vers a l’oest pel carrer Major fins a la Plaça de Pere sant, en la mateixa direcció seguim pel carrer de Sant Domènech per creuar en perpendicular el carrer de Sant Magí. Seguint recte vers a l’oest, tendència N.O:, el carrer es fa més ample. Estem al Passeig de la Creu que va a morir a la Plaça Rafael Casanova. Girem vers a la nostra esquerra per buscar un carrer paral·lel que seguim de nou vers a la nostra dreta en direcció N.O., el nou vial rep el nom de Avinguda Rius i Taulet, la qual passa per sobre la línia de ferrocarrils. Més tard el carrer es bifurca en forma de “V” a l’alçada de la Plaça de Sant Domènec. Seguim el vial de la dreta, que es diu Avinguda Graells fins a l’alçada d’una petita plaça on trobem un rètol indicador. Durant tot aquest trajecte urbà hi ha marques de P.R. i dels senders del 1714.

Km 19,4. (34,3) carrer Victor Català. Malgrat que la retolació i les marques de G.R. ens aconsellen girar vers a la nostra dreta, seguim tot recte per l’ample avinguda Graells en direcció N.O. Anem a parar a una avinguda encara més ample que seguim vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 20,0. (34,9) Rotonda. Seguim en direcció N.O. per l’avinguda de la Clota.

Km. 20,3. (35,2) Segona rotonda. Seguim en la mateixa direcció. Ja estem de nou a les afores de la població. Creuem una zona semi-urbana on hi trobem de nou camps oberts.

Km. 20,5. (35,4) Tercera rotonda. Estem a tocar del mas de Can Delaire que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i creuem per sobre un pont l’autopista AP-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 20,7. (35,6) Al costat nord del pont per sobre l’autopista trobem una quarta rotonda, on coincidim de nou amb les marques del P.R. del camí del monjos, seguim vers a l’oest cap a les 9h en el sentit del rellotge de la rotonda i de seguida dibuixem un revolt que ens re orienta de nou vers al nord. Transitem ara per una vial asfaltat però fora ja del nucli urbà, entre camps i naus. A la nostra esquerra i trobem el polígon industrial de Can Graells.

Km. 21,7 (36,6) Deixem a la nostra esquerra l’institut japonès. Bifurcació. Deixem per fi l’asfalt i seguim per la pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. P.R. del camí dels monjos.

Km. 22,3. (37,2) Bifurcació. Seguim la pista principal que es la de la nostra dreta que segueix recte en direcció nord.

Km. 22,7. (37,6) Se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim vers al nord. Marques P.R.

Km. 22,8. (37,7) Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim recte en tendència al N.E., guanyant alçada i deixant dos brancals a la nostra dreta i un altre a la nostra esquerra. Marques P.R.

Km. 23,3. (38,2) Anem a parar a una pista tranversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques P.R. Mica en mica va canviant la nostra orientació de la marxa i ens tornem a dirigir vers al N.O. Zona bastant planera que discorre pel mig del bosc.

Km. 23,6. (38,5) Travessem en perpendicular una pista. Seguim tot recte vers al N.O.

Km. 23,8. (38,7) Una pista que obviem se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques P.R.

Km. 23,9. (38,8) Anem a parar a una zona urbanitzada, de nou trepitgem asfalt. En concret es la urbanització de Can Barata. Seguim el vial descendent i recte vers al nord. Marques de P.R. i senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 24,3. (39,2) Creuem de manera transversal la carretera C-1413a. Seguim tot recte, de nou per una pista de terra, ara guanyant alçada i sempre cap al nord. Cartell indicador. A ma esquerra resta la construcció coneguda com la Torre Blanca.

Km. 24,5. (39,4)  Important nus de pistes, Seguim en direcció N.O. deixant a la nostra dreta dues pistes i a la nostra esquerra dues més. Marques P.R.

Km. 24,9. (39,8) Anem a parar a una pista tranversal. Un camí se’ns incorpora per l’esquena. Seguim la nova pista cap a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 25,2. (40,1) Neix una pista vers a la nostra dreta i als pocs metres una segona vers a la nostra esquerra. Obviem totes dues i seguim recte per la pista principal vers al N.O. Marques P.R.

Km. 25,4. (40,3) De nou ens trobem amb pistes secundàries que neixen a banda i banda de la pista principal, en concret un primer brancal a la nostra dreta i immediatament dos més en forma de “V” a la nostra esquerra. Abandonem les pistes i seguim per un camí ample que puja tot recte vers al N.O. guanyant alçada de manera decidida.

Km. 25,6.  (40,5) Serra de Galliners. Cota. Unió de pistes (de fet la pista que procedeix per la nostra esquerra es la mateixa que em abandonat en l’anterior cruïlla). Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Alta torreta elèctrica en aquest punt.

Km. 25,7. (40,6) Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques P.R.

Km. 25,8. (40,7) Se’ns incorpora per la nostra dreta una pista que ignorem per continuar tot recte en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 25,9. (40,8) Brancal que surt en perpendicular per la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 26,1. (41,0) Successió de brancals on trobem 3 cartells indicadors gairebé enganxats. En concret deixem tres camins a la dreta i dos a l’esquerra. Seguim tot recte en tendència al N.O. Marques de P.R.  Suau pujada.

Km. 26,5. (41,4) Quan tornem a davallar ens trobem una nova bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Marques P.R.

Km. 26,7. (41,6) Anem a parar a una  nova zona urbanitzada. Son les afores del Barri de les Fonts. Seguim en direcció N.O. pel carrer Líbia.

Km. 26,8. (41,7) Abandonem momentàniament l’asfalt per seguir per un corriol que neix a la nostra dreta en diagonal i que dona l’esquena a una de les construccions perifèriques de la urbanització per passar per la seva dreta. Marques P.R.

Km. 27,0. (41,9) Tornem de nou al vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim cap a la nostra dreta vers al nord pel carrer d’Egipte. De seguida perdem alçada.

Km. 27,2. (42,1) Davallem per unes escales (marques P.R.) i anem a parar a una ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es tracta de l’avinguda d’Àfrica que continua perdent alçada. Cartell indicador.

Km. 27,8. (42,7) A la part baixa de l’avinguda, just quan estem a punt d’arribar a una rotonda i quan localitzem un parc o plaça a la nostra esquerra, abandonem de nou l’asfalt i seguim per un  petit corriol que neix a la nostra dreta en diagonal. Cartell indicador. Transitem al costat dels conreus dels grans Plans de Can Sabater del Torrent, que resten a la nostra dreta. La pista passa pel costat d’una benzinera i es re orienta vers a l’est discorrent paralel.la al important eix viari de la C-58. Perdem alçada a la recerca del pas sota nivell que ens permetrà passar per sota l’autopista.

Km. 28,7. (43,6) Boca sud del pas sota l’autopista C-58. Creuem per dins del túnel vers al nord.

Km. 28,8. (43,7) Boca nord del túnel. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra que torna a discórrer paralel.la a l’autopista, però ara vers a l’oest i pel costat oposat de l’eix viari. Tram pavimentat

Km. 29,3. (44,2) Bifurcació. Deixem el paviment i seguim la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Caminem ara en direcció est, tendència N.E. Suau baixada.

Km. 29,5. (44,4) Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Suavíssima però constant pujada.

Km. 29,8. (44,7) Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció O.N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (45,4) Camps del Bellots. Creuem una pista de manera transversal seguint tot recte en direcció N.O. Cartell indicador. Estem al P.R. del camí dels monjos.

Km. 31,0. (45,9) Deixem a la nostra dreta una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,2. (46,1) Deixem a la nostra esquerra una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,3. (46,2) Proximitats del mas de Can Torroella (que resta a la nostra esquerra). Girem vers a la nostra dreta a la recerca d’un pont que ens permetrà traspassar el nou important eix viari que trobem, que es tracta de la carretera N-150.

Km. 31,6. (46,5) Passem per sobre la carretera N-150 amb l’auxili d’un pont. Una vegada a l’altre banda del vial seguim per la vorera vers a l’oest, passant pel costat del tanatori de Terrassa. Just per aquest indret entrem a la població de Terrassa, tornant a fer un nou tram de travessia urbana.

Km. 31,9. (46,8) Girem ver a la nostra dreta pel carrer del camí del Monjos en direcció nord. El carrer del camí del monjos va a parar i mor al carrer Saragossa que seguim en diagonal vers a la nostra dreta. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 32,7. (47,6) Plaça de Vilardell. Rotonda. Seguim en direcció nord tot recte pel carrer d’Àlaba. Ample avinguda que finalitza en una nova rotonda. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 33,2. (48,1) Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont. Seguim ara per una pista horitzontal de sorra que es just la perifèria de la població. A ma esquerra tenim edificis i a ma dreta els boscos del Camp del Roure. Seguim vers al nord. Marques de P.R.

Km. 33,6. (48,5) Tornem de nou a la zona urbana i a caminar per carrers. Girem vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. seguint pel carrer d’Amposta fins una nova rotonda on girarem vers a la dreta per seguir pel carrer del Mont Perdut, de nou en direcció nord. Tres carrers després girem vers a la nostra esquerra pel carrer de Sierra Nevada cap a l’oest. Bifurcació en forma de “V” seguim el carrer de la nostra dreta (carrer Cervera) per girar de nou vers al nord, o sigui vers a la dreta pel carrer de Reus que seguirem fins al final. Marques de P.R. i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,7. (49,6) Anem a parar a una avinguda ample que torna a ser el perímetre de la ciutat. Es en concret en carrer Ibáñez de Ardecoa que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 35,0. (49,9) Un corriol surt vers a la nostra dreta en direcció nord creuant el marge dret del carrer (marge no edificat) i entrant de ple en una zona de terraplens on localitzem el mas de Can Montllor. Seguim per una pista planera. Marques de P.R. Cartell indicador.

Km. 35,2. (50,1) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O. Cartell indicador.

Km. 35,3. (50,2) Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra dreta re orientant la marxa vers al N.N.E. Cartell indicador. Marques P.R. Seguim per un corriol de terra per terreny força planer.

Km. 35,6. (50,5) Anem a parar a una rotonda on tornem a trepitjar asfalt. Seguim en direcció O.N.O. per l’ample Avinguda de Font i Sagué. Estem al polígon industrial de Can Petit. Aquest tram es una pica desangelat. Marques de P.R. i de senders del 1714.

Km. 36,1. (51,0) En un punt sense cartell indicador neix una pista vers a la nostra dreta que descriu un revolt i fa pujada. Passem pel costat del mas de Can Petit que queda a la nostra dreta. Atenció per que en aquest punt tampoc no abunden les senyals de pintura i pot resultar relativament fàcil passar de llarg la desviació. Seguim per camps llaurats vers al nord, seguint un corriol que discorre paral·lel a un llarg mur que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,6. (50,5) Al finalitzar el mur anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Poques marques de P.R. Passem al costat de la finca de Santa Magdalena de Puigbarral que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,9. (50,8) Davallem per unes escales i seguim per una nova pista vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,7. (52,6) La pista va a morir a la carretera d’accés, just a l’inici de la zona urbana de la població de Matadepera. Seguim per l’anomenada carretera de Terrassa (que aquí ja forma part d’un carrer 100% urbà) en direcció nord. Seguim la carretera per passar per davant de l’Ajuntament. Marques P.R. i senders 1714.

Km. 38,5. (53,4) Església de Sant Joan de Matadepera. Centre del poble. Seguim vers a la nostra esquerra pel carrer de Sant Joan en direcció N.O.. Més tard anem a parar al carrer de Sant Llorenç que seguirem vers al nord. Passem per la plaça de Sant Jordi, moment a partir del qual el vial canvia de nom i hem de continuar pel carrer de Jaume Faura. A l’alçada del pavelló municipal girem vers a la dreta i de seguida de nou a l’esquerra per continuar també vers al N.O. pel carrer Ramon Llull. Al segon carrer girem de nou a la dreta, cartell indicador, i seguim recte vers al N.N.E. pel carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. A la part alta, quan ja estem tocant la riera, girem vers a la nostra esquerra per travessar la zona urbanitzada de Can Prat. Estem ja a punt de sortir del casc urbà. Tot aquest entrellat de carrers tenen indicacions, tant de marques de P.R., dels senders del 1714 i de cartells.

Km. 40,0. (54,9) El carrer asfaltat deixa pas a una ample pista de terra. Entrem al bosc abandonant la zona urbana de Matadepera, si be a continuació ens ficarem de pel en una grandíssima zona de urbanitzacions on la edificabilitat es més dispersa. Ara per ara seguim per la pista en direcció nord tenint a la nostra dreta el torrent del Salt (normalment eixut).

Km. 40,1. (55,0) Deixem l’ample pista i prenem un corriol de forta pujada vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Anem per la drecera pel mig del bosc. Marques P.R. Cartell indicador a la bifurcació.

Km. 40,4. (55,3) Anem a parar a un vial asfaltat. La zona de connexió del sender al carrer està un xic en precari, ja que es nota que l’anterior camí ha estat desviat pel tancament d’una finca particular. Anem a parar a una cruïlla de carrers en forma de “Y” invertida. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i pugem per una forta pujada amb unes escales de pedra a la part inicial. Orientem les nostres passes vers Al nord.

Km. 40,6. (55,5) Anem a parar de nou a un carrer asfaltat de la urbanització que seguim igualment vers al nord en sentit ascendent. En concret es tracta del carrer de Girbau.

Km. 40,9. (55,8) Cartell indicador. Deixem de nou l’asfalt i prenem una pista que neix vers a l’est, tendència N.E. i que al poc dibuixa un revolt. Estem al Serrat del Monjos. Marques P.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,3. (56,2) Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Cartell indicador. Continuem per una pujada constant per una mena de tallafoc, a la nostra esquerra i trobem diferents edificacions que son el límit de la zona urbanitzada.

Km. 42,0. (56,9) Anem a parar de nou a l’asfalt, en concret al carrer Dalmau que seguirem uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador.

Km. 42,1. (57,0) Abandonem de nou l’asfalt i prenem un camí ascendent que neix en direcció N.E. Passem tal vegada pel marge dret de les edificacions limítrofes de la urbanització Cavall Bernat. Forta pujada, a la part altra hi trobem un dipòsit.

Km. Se’ns uneix un camí per la nostra dreta. Seguim guanyant alçada de manera decidida vers al nord. Marques de P.R. Entrem dins de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Km. 42,3. (57,2) Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques de P.R. Cartell indicador. Estem molt a prop del cingle, en concret de la Roca de les Onze Hores. Puguem per unes ziga zagues per una canal enclotada i boscosa, amb camí molt ben fressat (a trams empedrat) pel vessant est del conjunt de parets, trobant un pas feble.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,9. (57,8) Pla dels Escorpins. Bones vistes panoràmiques sobre la plana del Vallés, amb el ja llunyà Collserola de teló de fons. El camí, molt ben traçat va guanyant alçada vers al nord. A partir d’aquest moment ja desapareix les marques de pintura i el P.R. està indicat per estaques localitzades en punts estratègics o pels propis cartells indicadors.

Km. 43,2. (58,1) Proximitats de la Cova de la Dona Morta. Creuem de manera transversal un camí. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció nord.

Km. 43,5. (58,4) Pi del Vent. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc ens trobem un altre corriol que surt vers a l’esquerra i que ignorem per continuar pujant pel camí empedrat, fins assolir els plans propers a la Roca Foradada de Can Pobla.

Km. 43,9. (58,8) Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra el camí que duu vers al proper avenc de Can Pobla. Seguim pujant vers al nord. Estaques indicadores del P.R.

Km. 44,3. (59,2) Nova bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i pugem fent ziga zagues per pujar pel camí empedrat fins a l’altiplà de Roca Colom.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 44,8. (59,7) Cim de la Mola. 1.103 metres, on trobem el santuari de Sant Llorenç de Munt. Indret on finalitza el camí del Monjos, o sigui el P.R. C-31. A partir d’aquest moment caldrà seguir les marques de S.L. (verdes i blanques). Davallem del curiós cim de la Mola (amb forma de pastís gegant) seguint la senda ben traçada i evident vers al N.O. que descriu una gran “Z” per davallar per un grau situat entre les coves de de l’alzina i la de la sargantana. Caminem sota una cingle fins al proper collet situat al nord del cim.

Km. 45,8. (60,7) Coll del Morral del Drac. 957 metres. Davallen corriols a banda i banda, nosaltres seguim per la senda que discorre per la zona alta de la carena en direcció N.O. i després nord, guanyant de nou alçada de manera molt suau. Camí molt ample i evident. Estaques amb marques de S.L. (verdes i blanques). Caminant pel mig del bosc passem a tocar del Turó d’en Griera i el Turó del Boc, ambdós a ma dreta.

Km. 47,1. (62,0) Pla dels Ginebrons. Surt cap a la nostra dreta un corriol cap els Òbits, el qual ignorem per seguir cap al nord fent un tram de pujada. Indicadors de S.L.

Km. 47,5. (62,4) Collet dels Tres Termes, on acabem aquesta fase de pujada. Creuem un corriol de manera transversal i seguim per dalt de la carena i pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 48,5. (63,4) Passem pel costat del Roure del Palau, arbre monumental. Seguim per l’ample senda en mig del bosc en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2. (64,1) Coll d’Eres, 942 metres, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall. Davant tenim l’arrodonit Montcau el qual no caldrà assolir, ja que davallem per l’ample camí que segueix vers a la nostra esquerra en direcció oest i després N.O. Amplíssim camí sense pèrdua possible, bastant planer però que mica en mica perd desnivell.

Km. 50,4.  (65,3) Coll d’Estella. 912 metres. Neix a ma dreta un corriol indicat que resulta ser una de les altres pujades al Montcau, continuem per l’ample pista vers al O, tendència S.O.

Km. 50,8. (65,7) Coll de les d’Estenalles, on trobem una caseta d’informació del Parc. Creuem la carretera i coincidim de nou amb les marques del G.R. (vermelles i blanques), en concret del G.R. 5 que puja per unes escales per agafar un corriol que ens continua duent vers a ponent.

Km. 51,4. (66,3) Després d’un curt tram de pujada anem a parar a un corriol transversal i horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R. Estem a la Serra de la Mata.

Km. 51,6. (66,5) Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt molt a prop de la Casa de la Mata i l’església de Sant Jaume. Malgrat que cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció S.O., val la pena desviar-se uns quants metres vers al S.E. i visitar el Mas de la Mata on hi ha l’oficina del Parc de Sant Llorenç i Serra de l’Obac.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,9. (66,8) Replà situat davant del gran Mas de la Mata, tornem desfent les nostres passes fins a la darrera cruïlla.

Km. 52,2. (67,1) Essent de nou al traçat estricte del G.R., continuem la pista vers al S.O.

Km. 52,3. (67,2) passem pel poc marcat Coll del Vent, ja em donat l’esquena a l’església de Sant Jaume que es localitza dalt del turonet que em flanquejat per la seva dreta. Seguim l’ample camí sense pèrdua possible, en conjunt bastant planer. Bifurcació secundària a la nostra dreta que ignorem.

Km. 52,5. (67,4) Travessem una pista por marcada. Seguim pel camí principal per dalt de la carena en direcció S.O.

Km. 52,8. (67,7) Coll de la Geganta. El camí canvia gradualment de direcció i es re orienta vers al O.N.O.. A poc més d’un centenar de metres creuem de nou un camí transversal, continuant de manera evident per l’ample camí de la carena.

Km. 53,5. (68,4) Carena de la Castanyera. Bifurcació. Deixem un camí que surt a la nostra dreta per seguir el camí que davalla vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 54,3. (69,2) Coll de Boix. Es el moment d’abandonar el G.R. i prendre el camí indicat amb estaques amb inscripcions de “Mura”. El corriol surt del mateix coll, on hi ha una trifurcació de camins. La senda estreta, pel mig d’una tram boscós, re orienta les nostres passes vers al N.N.O.

Km. 54,5. (69,4) Anem a parar a una nova pista  a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 54,6. (69,5) Un corriol neix a banda esquerra de la pista. Estaca indicadora,. Abandonem la pista i seguim per aquest nou corriol en direcció nord. Ve un llarg tram de senda ben marcada i sense bifurcacions problemàtiques que combina trams de bosc amb trams d’aresta – llom força amples i amb bones vistes panoràmiques. Sempre caminarem vers al nord per dalt de la carena, passant pel Pla de Serrallonga, el Turó dels Ducs i el Pla de l’Estrepar.

Km. 56,9. (71,8) Collet del Reixac. Bifurcació en mig del bosc. El corriol descendent de la nostra esquerra, que obviem, duu a les coves de Mura. Nosaltres continuem també recte vers al nord, perdent alçada de manera gradual. Estaca indicadora a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,6. (72,5) A mitja baixada passem per la Font del Cargol, de surgència temporal.

Km. 58,8. (73,7) Anem a parar a una pista ample que continuarem en sentit descendent vers a la nostra dreta.

Km. 58,9. (73,8) Cruïlla de pistes. Seguim per la central que davalla de manera pronunciada vers al proper poble de Mura, que ja fa estona que es ben visible. Atenció, l’estaca indicadora no està del tot ben col·locada i dona peu a ficar-nos per un corriol a la nostra dreta que duu a una mena de torrentera sense sortida.

Km. 59,0. (73,9) Creuem la riera de Mura i ja entrem a la zona urbana de la població de Mura, seguim per la carretera vers a la nostra esquerra per agafar el sistema de carrerons, entrant pel corral de l’Era, que ens permetrà creuar el poble passant per la plaça central on hi ha l’ajuntament. Sortirem del poble per un carrer que puja en diagonal amb forta pendent i que rep el nom de carrer de la Muntanya.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 59,7. (74,6) Creu del Terme, part alta de la població, on coincidim de nou amb la carretera BV-1223. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta en direcció nord. Suau i constant pujada. Passem pel costat del cementiri, indret on la carretera descriu un marcat revolt.

Km. 60,1. (75,0) Bifurcació. Una pista pavimentada surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Deixem la carretera i pugem per aquest nou vial.

Km. 60,6. (75,5) Collet de Sant Martí. Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Malgrat el que ens indica l’esmentat cartell, cal deixar de banda la pista de la nostra esquerra i seguir per la que davalla en diagonal vers al N.E. Ja em canviat de vall.

Km. 61,2. (76,1) Passem pel costat d’una cabana de pedres rodona. Seguim l’evident pista que va perdent alçada seguint el curs natural de la vall. Llarg tram sense bifurcacions.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,2. (77,1) Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra esquerra i als pocs metres creuem la riera del Torrent d’en Ramonet, per situar-nos en el vessant dretà de les aigües. Continuem davallant i seguint el curs natural de la vall en direcció nord.

Km. 63,3. (77,2) Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista guanya alçada descrivint un marcat revolt en forma de “S”

Km. 64,2. (79,1) Nova bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra dreta i seguim el curs de la vall, ara a mitja alçada. La pista de seguida fa un revolt i es re orienta vers al nord i després de nou vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 65,2. (80,1) Bifurcació. Abandonem definitivament la vall i pugem per la pista de la nostra dreta en direcció nord. Pujada constant i un pel feixuga.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,3. (81,2) Mas de la Vila. Enorme mas dalt un altiplà. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.E. Trobem de nou un cartell indicador. Passem per davant del mas que restarà a l’esquerra de les nostres passes.

Km. 66,8. (81,7) Bifurcació. Ignorem el brancal que surt en diagonal a la nostra esquerra, donant-li l’esquena i seguint tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 67,6. (82,5) Cantagalls. Arribem a una mena de collet on traspassem la carena. Talamanca ja es ben visible. Nus de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Dibuixem un marcat revolt i re orientem les nostres passes vers a l’oest i després cap al N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 68,7. (83,6) Traspassem la riera del Torrent d’en Güell. La pista, evident i única, descriu un marcat revolt i es re orienta vers a l’est, guanyant alçada de manera molt suau però bastant constant.

Km. 70,1. (85,0) Can Valls, mas que deixem a la nostra dreta. Al poc entrem a la zona asfaltada que representa el límit de la zona urbana del poble de Talamanca. Seguim per vials ascendents per la anomenada urbanització de la Quintana.

Km. 70,9. (85,8) Creuem la carretera BV-1221 i estem en la plaça principal del poble de Talamanca, on trobem diversos establiments i una font. Seguim pels carrerons del cas antic, passant per davant de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Km. 71,6. (86,5) Castell de Talamanca. Punt final del 2n trams dels senders del 1714.

PODEU DESCARREGAR-VOS EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/born-talamanca-41136443

Autor: PAKO CRESTAS

FOTO PAKO CRESTAS

PERAUBA (LA NOGUERA)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Peralba, o Perauba, poble avui despoblat que havia format part del municipi de Santa Maria de Meià, és situat a ponent del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet, al sector occidental del municipi. La seva antiga església parroquial, ara sufragània de la de Santa Maria de Meià, és dedicada a santa Magdalena i en depenia la de Rúbies. La jurisdicció del lloc pertanyia al prior de Meià. Prop del camí de la Passarella, hi ha la capella romànica de Sant Pere de Cabrera, en ruïna; se’n conserva l’absis, un arc toral apuntat i la porta adovellada a migdia. Dins l’antic terme de Peralba hi ha la caseria i antiga quadra de Montnar i el despoblat de Cabrera el qual pren el nom de serra de Cabrera i és un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies. Colldorenga, petit llogaret avui reduït a un mas, és situat al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Al segle XI i fins el 1920 formà municipi amb Santa Maria de Meià. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga.

El coll d’Orenga (902 m d’altitud) comunica la Conca de Meià amb la Vall d’Àger; al seu costat de tramuntana hi ha una masia d’aspecte senyorívol, amb portal adovellat i finestres renaixentistes. A l’indret s’alcen dues torres rodones ben conservades, del segle XI, que algú anomena els Castellots. Junt amb la torre de l’Espinal, vora Colldorenga, formaven part d’un cinyell fortificat.

Autor: Pako Crestas

MONTLLEÓ (LA SEGARRA)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

El despoblat Montlleó era una entitat de població del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra.

Està situat al sector septentrional del terme, al turó del Castell de Montlleó. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells. Com a llocs d’interès te les ruïnes del Castell de Montlleó i l’església romànica de Santa Maria. El despoblat està dalt del turó del castellot de Montlleó, el punt més alt de la comarca.

L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia se’n conserven dos; per dins hi ha reformes de l’època gòtica i neoclàssica; s’hi alça un airós campanar del principi del segle XIX.

Autor: PAKO CRESTAS

MARMELLAR (BAIX PENEDES)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Despoblat localitzat al municipi d’el Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis de Marmellar daten de l’any 1023.

Segons arxiu parroquials, la població de Marmellar l’any 1717 era de 65 habitants i de 59 l’any 1787. A partir del cens de1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 hi figuraven 26 habitants. Segons les cròniques, l’any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.

L’any 1993 la troballa d’una noia morta al poble va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar