Propera edició de grup guiat del trekking CIMSDECERVOLS – 3 de les 4 etapes del Tour, en plena temporada LA BRAMA DEL CÉRVOL. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 1 al 4 d’OCTUBRE farem la 3 de les 4 etapes del trekking CIMSDECERVOLS, justament les 3 etapes en les quals resulta mès fàcil veure els animals i sentir cap al vespre l’increible concert de la BRAMA, ja que justament aquest època de l’any es quan estan en ple zel. A mès a mès garudirem ja d’un paisatge pre-tardorenc, època en que ja comença la transformació cromàtica dels boscos caducifolis.
El planning es el següent:
1 d’octubre: Punt de trobada. Nit prèvia a Baró
2 d’octubre: Trasllat a Hortoneda. etapa Boumort – Ref. Cuberes
3 d’octubre: etapa Ref. Cuberes – Les Piques – Llagunes
Propera edició de grup guiat del trekking circular de la Serra del Port del Comte – Muntanya d’Alinyà VOLTA COMTEDELPORT, VERSIÓ 3 DIES en plena temporada de tardor. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 10 al 12 d’OCTUBRE farem la VOLTA COMTEDELPORT, un increible i espectacular trekking de tardor pel Port del Comte en el qual pujarem els cims mès alts: Tosa Pelada, Pedró dels Quatre Batlles i Puig de les Morrres i visitarem indrets emblemàtics de la muntanya com les capçaleres de la Vall d’Alinyà, Canalda, els camps de l’Arp i el Salí d’Oden.
Propera edició de grup guiat de la MICROCREMADA CENTRAL per acomidar la temporada estival. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 11 al 13 de setembre farem la MICROCREMADA CENTRAL amb la variant del PONT CABRARIS, on encara podrem gaudir d’un bon bany al riu (per valents). Un recorregut variat i molt divertit amb bonics trams de corda. A part del curiós i atractiu Pont Cabraris coneixarem altres indrets imprescindibles de la ruta del Caracremada com Busa, Cap de Verd, Sant Llorenç de Morunys i Gósol.
El planning es el següent:
11 de setembre. Inici ruta a Gòsol – tram Gòsol – Cap del Verd – Sant Llorenç de Morunys
12 de setembre. Sant Llorenç de Morunys – Serra de Busa – Aiguadora
13 de setembre: Aiguadora – Pont Cabraris – Gósol
POSSIBILITAT DE PASSAR L’EMBASSAMENT DEL PANTÀ DE LA LLOSA AMB CAIAC (increment 15,00 euros)
Ens avancem al hivern i obrim UNIC I EXCLUSIU grup a la temporada per fer la 1a edició de la ruta dels 101 Llacs amb raquetes de neu. Nou disseny per evitar la part mès complicada de la ruta amb raquetes (que justament es la pujada al Refugi de l’Illa per la Vall de Maldriu), itinerari que sovint està intransitable per les mateixes branques del bosc doblegades per la neu.
Ara hem fet un disseny diferent, molt mès d’alta muntanya que ens assegurarà uns dies inigualables entre cims nevats i paisatges hivernals d’alta muntanya. L’itinerari també està dissenyat per poder transitar tota l’estona dels cims amb raquetes de neu i evitar en tot moment els possible perill d’allau en cas de que la neu sigui molt abundant en alçada.
El planning es el següent:
19 de desembre: viatge a Andorra. Nit prèvia a Encamp.
20 de desembre: Trasllat als Cortals. 1a jornada Cortals Ensagents a Ref. Illa per la Serra de Pessons.
21 de desembre: 2a etapa: Refugi Illa – Vall de la Llosa – Lles. Nit a un hostal al poble de Lles.
22 de desembre: 3a etapa: Lles als Estanys de la Pera. Nit al refugi d’Estanys de la Pera
23 de desembre: Estanys de la Pera – Coll Peirafita – Engolasters. Trànsfer amb cotxe a Encamp. Final de la travessia.
PREU DE LA RUTA: 270,00 EUROS – 10 ÚNIQUES PLACES – ESTRICTE ORDRE D’INSCRIPCIÓ.
Amb la participació d’en Pako Crestas com a dissenyador de la ruta i gestor de l’agencia de viatges Mon Petit. La seva participació no representa capo sobre cost sobre el preu de la ruta. Es tracta dons d’una ruta auto guiada amb la participació dels seu dissenyador com un mès de l’equip. No es una ruta guiada.
Ultima edició de grup guiat de la RUTA 101 LLACS d’aquesta temporada estival. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 24 al 27 de setembre farem la RUTA DE 4 DIES DELS 101 LLACS, que discorre per les Valls de Maldriu i la Llosa i altres indrets de la Cerdanya com Cap de Rec i Estanys de la Pera.
El planning es el següent:
24 de setembre: Punt de trovada previ a l’Engolasters. Pujada de la Vall de Maldriu. Nit al Refugi de l’Illa.
25 de setembre: Travesia Refugi de l’Illa – Vall de la Llosa – Cap de Rec. Nit al refugi de Cap de Rec.
26 de setembre: Cap de Rec – Tossal Bovinar – Pic de la Colilla – Estanys de la Pera. Nit al refugi d’Estanys de la Pera.
27 de setembre: Estanys de la Pera – Pic Monturull – Pic Negre d’Urgell – Vall de Maldriu – Estanys d’Engolasters. Final de la travessia.
Hola amic, la tardor es sens dubte una de les millor èpoques de l’any per fer trekking per casa nostra, tot aprofintant la possibilitat de que tenim ponts festius tants al setembre, com a l’octubre com al novembre.
Desde CATALONIA TREKKING fem una promoció vàlida per inscripcions fetes des del 15 d’agost fins al 15 de setembre del 2020 per tots els nostres trekkings suscrptibles a fer-se durant els mesos de SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE i que son:
Casa Rogel és una antiga casona de pedra dedicada al turisme rural i situada en una zona natural on gaudir de la relaxació.
L’allotjament es troba situat a la població de Llessui, província de Lleida, per la zona d’Aigüestortes. Llessui és una localitat situada a la comarca de Pallars Sobirà a la província de Lleida a una altitud de 1.417 metres i compta amb una població de 113 habitants.
Disposa de: Microones, rentadora, Rentaplats, TV, … entre una altra sèrie de comoditats.
Es pot realitzar en els seus voltants, activitats de: Senderisme, … entre altres coses.
========
REFUGI TACITA
El refugi Tacita és un refugi de muntanya situat als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i St.Maurici, a la Central de Capdella (Vall Fosca).
Envoltat de muntanyes i indrets insòlits, des del nostres allotjament et convidem a gaudir de la natura, l’esport, la cultura i l’aventura de la manera més confortable i econòmica al mateix temps. La Vall Fosca és un indret únic on podràs gaudir de la natura i la muntanya en estat pur. t’hi esperem?
=======
CASA BATLLE – LES ESGLÉSIES (VALL DE MANYANET)
Al cor de la vall del riu Bòssia, una de les més verges de Pirineu, i a peu de les extraordinàries muntanyes de Llevata, amb la Pica de Cerví de 2.753 m d’altitud, es troba el poble de les Esglésies, envoltat pel riu Bòssia i el barranc de Sentís. Un paisatge encantador enmig d’un entorn de particular bellesa on trobareu la tranquil·litat i la pau típiques d’un poble de Pirineu.
Casa Batlle és la més antiga de la vila de les Esglésies i el seu origen es remunta a el segle XVI quan dos germans procedents d’un castell, anomenat Castell Germà situat a sobre d’una gran roca i del seu antic poble situat sota la roca del castell i anomenat Perpinyà (encara que es en poden visitar les ruïnes), decideixen traslladar-se a la recerca de millors i fèrtils terres i fundar el poble de les Esglésies.
========
CASA XEP – TAÜLL
Casa Xep està situada a la plaça del poble davant de l’església romànica de Santa Maria del s. XII que juntament amb Sant Climent de Taüll i totes les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Casa Xep és una casa restaurada i rehabilitada com a residència casa de pagès, conservant el seu encant i decoració rústica de la casa d’alta muntanya. En el seu interior la fusta és el material que s’imposa. Consta de cinc habitacions, de les quals quatre són dobles i una triple. Disposa de tres banys d’ús compartit per a les cinc habitacions i una cuina amb sala d’estar en la qual hi ha sofà, televisió i llar de foc. En tots aquests serveis els clients tindran lliure accès. Servei de guia d’alta muntanya. www.oriolbaro.com
======
REFUGI COLOMINA
L’edifici del refugi Colomina va ser construït a la riba de l’estany de el mateix nom a 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca, la companyia FECSA -actualment Endesa- va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que el va inaugurar com a allotjament muntanyós 1973. Posteriorment, el 1985, la Federació hi ha realitzar una completa reforma per adaptar-lo a les necessitats dels excursionistes que cada vegada visitaven amb més assiduïtat al sector meridional de Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El 2011 es va inaugurar la darrera reforma, que va consistir en la construcció d’un annex que a l’estiu funciona com a zona de motxilles i que en absència de guarda es converteix en el refugi lliure. Amb l’ampliació realitzada aquest 2017 el refugi ha augmentat considerablement en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també ha augmentat, adequant-se així a les necessitats reals de l’refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes. Zona amb multitud de possibilitats excursionistes tant a l’estiu -entre les que es troba la popular travessa Carros de Foc com a l’hivern, amb l’esquí de muntanya. Pel refugi també passa el GR 11.20, una de les variants de la senda de gran recorregut transpirinenc.
Punts de referència: * Poble de Beget * Torrent dels Trulls * El Sunyer * Torrent de Bellestil * Masos del Bac * Pla dels Claus * Mas de las Figuera * Fajosa d’en Batlle * bassa de Monars * Coll Ferriol * Cim del Comanegra.
Punt de partida: Poble de Beget, 610 metres
Com arribar-hi: Beget està comunicat per la carretera que neix a mig camí entre Camprodon i Prats de Molló i que se dirigeix vers a la Garrotxa, passant, prèviament, per Rocabruna i anant a parar a Oix.
Horari: 3 hores i 15 minuts per la pujada i 2 hores 45 minuts per la baixada.
Desnivell: 947 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: Durant la pujada travessem dos rius o torrents, un justa al sortir del poble i un altre quan portem menys d’una hora de marxa. No hi ha fonts durant el trajecte, o sigui que el millor serà aprovisionar-nos d’aigua a Beget, on si que hi ha fonts.
Descripció itinerari: 0,00 h. Poble de Beget, 610 metres, essent davant de la plaça de l’església hi trobem un rètol indicador, traspassem el pont i anem pel marge esquerra del poble, en direcció E-N.E. pels carrerons que guanyen alçada vers a les afores d’aquesta petita i entranyable població.
0,05 h. Ja hi som al costat de les darreres cases del poble i trobem una bifurcació amb un rètol que ens indica que el camí del Comanegra es el que puja vers a l’esquerra. Atenció, nosaltres haurem de continuar pel camí horitzontal de la dreta que, segons el rètol, ens duu a Bestracà. Taques grogues. Passem pel costat d’una darrera construcció aïllada i de seguida ens trobem amb el curs del riu, es tracta del Torrent dels Trulls. No hi ha pont, i si les aigües baixen nodrides no ens quedarà mes remei que descalçar-nos. A l’altre costat de les aigües trobem que el camí de seguida comença a dibuixar unes marcades ziga zagues ascendents en mig del bosc. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20 h. Traspassem una pista transversal, continuem pujant vers a l’est pel mig del bosc. Corriol ben marcat i indicat amb taques grogues.
0,25 h. Ens trobem amb un parell de construccions, a partir d’aquest moment el camí ens transforma en pista de terra que continuarem en sentit ascendent vers al S.E.
0,30 h. El Sunyer. Mas amb turisme rural. Compte amb els gossos. A partir d’aquest punt trobem una pista de terra ample i ben marcada que continua sense pèrdua possible vers a l’est. Aquesta pista es transitable per vehicles.
0,50 h. Torrent de Bellestil. La pista continua ben marcada i sense pèrdua, agafant ara direcció vers al sud. Taques grogues esporàdiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Masos del Bac. Conjunt dispers de cases. La pista ara comença a presentar mal estat pel transit de vehicles, però cap mena de problema per continuar-hi a peu. Traspassat el conjunt de cases la pista, ja en constant ascens, dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers al N.E.
1,25 h. Pla dels Claus. 880 metres. Es el moment d’abandonar la pista principal. El Pla forma una mena de coll amb prats. Les senyals de pintura que ens indiquen el punt on hem d’abandonar la pista son prou clares, al estar localitzades en un gran arbre aïllat. Continuem dons vers a l’esquerra per una camí ample en desús que puja vers al nord fen ziga zagues. Taques grogues
1,30 h. Runes del Mas de las Figuera. Passem per davant de les runes indret on el camí en transforma en un corriol que va a parar al peu de les cingles situades sobre el que resta de construcció, per anar pujant després pel ben mig de bosc, dibuixant ziga zagues en la pronunciada pendent, en tendència vers al N.E. Taques grogues i algun tram amb fites.
1,50 h. Coronem i traspassem una mena de aresta boscosa coneguda com la Fajosa d’en Batlle, cota 1.106 metres, el camí continua vers a l’esquerra en direcció est. Cal parar bastant atenció a les marques en aquesta zona en general, ja que el corriol no sempre està prou ben marcat i el terreny sovint es un xic dispers.
2,10 h. En una zona que forma una mena de prat en un altiplà, deixem d’anar vers al E per tornar a dirigir-nos vers al N-N.E. pendent amunt. Seguir les taques grogues amb atenció.
FOTO PAKO CRESTAS
2,25 h. Prat alta de la pujada on el terreny s’obre i arribem a una mena de cota o altiplà herbós. Continuem vers al nord, taques gorgues esporàdiques. Traces de camins paral·leles obertes pel bestiar. Passem al costat de la bassa de Monars.
2,45 h. Coll Ferriol. Traspassem una ample pista i tot seguit encarem la pujada vers al cim, ja ben visible, per guanyar les darreres i llargues pendents herboses. Cartell indicador. En aquest punt abandonem les taques de color grog per continuar les taques vermelles i verdes. El camí, un xic discontinu, puja primer a ple vessant vers al nord i després comença descrivint una llarga travessia diagonal ascendent vers a la dreta, o sigui, vers a l’est. Quan passem per sota el cim tenim dos alternatives. La primera consisteix en abandonar el camí i pujar directament pel vessant obert d’herba i de pendent pronunciada vers a l’aresta situada a pocs metres del cim. La segona consisteix en continuar el camí fins al marge de una mena d’aresta que es després al sud del cordal principal i continuar a plena cadena vers a l’oest per coronar el cim. Aquesta segona opció es més còmoda però comporta 5 minuts més de marxa.
3,15 h. Cim del Comanegra. 1.557 metres. Sostre de l’Alta Garrotxa. Curiosament els arbres no permeten una bona panoràmica des del cim, si anem a la cota secundaria situada 2 minuts més a l’oest, solucionarem el problema de la manca de perspectiva.
Descens: Pel mateix camí en sentit descendent. Calcular 2 hores 45 minuts pel retorn.
FOTO PAKO CRESTAS
IMPRESCINDIBLE:
Beget i el romànic:Beget és un poble de l’Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l’any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui és un poble turístic i de segones residències. Al 2005 tenia 27 habitants. Cal destacar l’església de Sant Cristòfol, veritable joia del romànic català. És un edifici d’una sola nau, amb l’absis amb arcs llombards, amb un gran finestral i un campanar que és una torre llombarda de planta quadrada, que destaca per damunt les teulades del poble.
Pel que fa a la decoració interior, es poden trobar altars barrocs, un retaule gòtic i la Mare de Déu de la Salut, amb alabastre de Beuda, la pica baptismal i la Majestat, talla romànica policromada d’uns dos metres d’alçada del segle XII, considerada una de les obres cabdals de l’escultura romànica catalana. Amb motiu del 75è aniversari del Museu Nacional d’Art de Catalunya, aquesta obra va ser mostrada fora del seu emplaçament per primera vegada. Es va aprofitar l’ocasió per restaurar la peça. L’interior de l’església no va patir destrosses durant la guerra civil espanyola el 1936 ja que els veïns ho varen impedir.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Amb l’afany de posar en marxa nous trekking circulars per tota la geografia catalana i aprofitant trams del nostre Pirineu pocs coneguts pels excursionistes, vàrem celebrar a mitjans d’aquest mes de juliol, en concret del 14 al 16, la que va ser la 1a edició del que hem anomenat PIRISUD INÈDIT OCCIDENTAL. De tant sols tres dies i que discorre per les valls Fosca, Manyanet i Taüll.
FOTO PAKO CRESTAS
Vàrem arribar al refugi Tacita amb una previsió de temps bastant dolenta pels següents 2 dies, però que a darrera hora semblava que no havia de ser tant catastròfica. Com el primer dia havíem de pujar al cim i fer carena (hi ha possibilitat d’evitar-ho), varem fer el possible per arribar dalt de tot abans de les pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Ja sortirem amb un cel ben ennuvolat i malgrat que al principi de la sortida de sol semblava que el cel es volgués obrir, la veritat es que a les proximitats del cim la boira estava ben enganxada. Varem anar tirant de GPS i intuïció per pujar fins dalt de Tossal Llarg o els Tres Pessons.
FOTO PAKO CRESTAS
Com era d’esperar no vàrem trobar a ningú en tota la pujada. La vall es bastant encisadora, amb un bonic contrast entre la part inicial pel mig del bosc i la final amb terreny obert de rasos. Llàstima que els esquelets de les instal·lacions del que havia de ser una nova pista d’esquí, projecte avui en dia abandonat des de fa mès d’una dècada, hagin embrutat les zones altes. Com a espècie humana no tenim remei …
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada dalt del cim respiro tranquil. La baixada es visualitza be i sembla que la pluja continua respectant-nos decidida a no arribar encara. Gaudim d’una llarga i espectacular baixada per un llom infinit. A la part baixa entrem en un bosc antic, encisat … sembla que a qualsevol racó ens hagi de sortir un follet.
FOTO PAKO CRESTAS
La tempesta brama ja quan arribem al coll per sota la Serra de Plandestàs, on ja anem caminant per pista. Cau una forta calamarsada que ens obliga a resguardar-nos sota un bons pins i desprès transforma la pista en una mena de petit riu. Arribem a los Avellanos amb el cel ja obrint-se. La calma que sempre ve (o gairebé sempre) desprès de la tempesta.
FOTO PAKO CRESTAS
D’Avellanos al poble de les Iglesias fem encara un xic de drecera per camps i bosc i desprès ja una llarga pista asfaltada. En aquest indret, malgrat ser transitable per vehicles, tampoc veiem a ningú. Nomès una veïna del poble quasi abandonat de Avellanos ens comenta que el camí pel qual volem baixar fa molts anys que ningú el transita. Però quan veu que jo hi continuo baixant torna a fer un comentari que, com a mínim, ens sembla curiós. Diu “… no se, però aquell home (referint-se a mi) te molt clar que va baixant, s’ho deu conèixer prou … ja deu saber on va”. Per suposat era la primera vegada que hi passava.
FOTO PAKO CRESTAS
Al poble de les Iglesias (que nomès te una d’església) gaudim d’una molt bona estada a Casa Batlle, una casa rural que es un veritable museu. La Pepita ens parla de la ruta del Cinquè Llac, amb la qual al dia següent compartim trajecte comú fins a la Collada de Sant Pere al Prat de l’Hort.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia, també núvol però sense pluja (per sort) presenta tres parts ben diferenciades. La primera que va per pobles com Sentis (amb el seu Raval), Sas i Erta, passant també per l’ermita del Sant Quiri dalt d’un bonic tossal panoràmic. Els dos darrers pobles, molt ben conservats, deuen ser dels pocs pobles de Catalunya on encara no arriba la carretera asfaltada. L’accés es per una llarguíssima pista de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon tram de la jornada es la pujada vers a la Coma del Port d’Erta passant per sota l’imponent cim de la Pica de Cerví. Pugem per un antic camí ramader completament en desús i anem a parar a una alta coma on hi tenim el paisatge mès d’alta muntanya de la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
De fet es pot pujar la Pica de Cerví com activitat complementaria en aquest segon dia de travessa, però nosaltres ho varem descartar per culpa del temps incert. Malgrat anar tota l’estona per la boira, varem gaudir també de les zones altes amb imatges mig fantasmagòriques, les muntanyes que semblaven entreveure’s i els bonics salts d’aigua de la zona alta de la Coma.
FOTO PAKO CRESTAS
La tercera part de la jornada es la baixada vers a Taüll, primer per les pistes i desprès per la Vall, vers a aquets poble que es un dels indrets mès fotogènics del nostre Pirineu amb la inimitable església romànica de Sant Climent. Patrimoni de la Humanitat. Visita obligada.
FOTO PAKO CRESTAS
Gaudim del merescut descans a la cas rural de Cal Xep. Descansem, ens hidratem, i gaudim del sopar i de una bona vetllada. Demà la jornada es mès curta, ja em fet el mès dur de la travessia i la previsió del temps es boníssima, o sigui que tenim la sensació que la ruta ja la tenim coll avall.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia es l’únic que coincidim amb mès gent, de fet ens trobem diversos grups ja que es una part comuna amb el GR-11. S’ha acabat el Pirineu Inèdit, solitari, exclusiu. No obstant gaudint d’una molt bona jornada amb la travessia del Port del Rus i la baixada cap a Capdella per la salvatge vall del riu Riqüerna. Arribem al final d’etapa poc desprès de mig dia, contents d’haver compartit aquest tres intensos i variats dies de trekking.
FOTO PAKO CRESTAS
Jo nomès penso en que la zona ha de ser especialment bonica a la tardor. Encara mès solitària si cal. La Vall de Manyanet ha de ser un autèntic regal pels sentits, i si les nevades son tardanes i no han arribat als cims, la travessia no te cap mena de problema. Allà queda … qui sap, a lo millor farem una segon edició vers a l’octubre …. El que si que us puc avançar es que aquest mes d’agost del 2020 farem l’altre cercle de la Pirisud Inèdit, o sigui la part oriental, que enllaça les Valls d’Àssua, Fosca i Colomina.
Concluem el nostre ventall de sortides programades per aquest estiu, tot organitzant grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 17 al 21 d’agost per fer l’anomenat TREKKING FLAMA ETERNA, que enllaça Carançà amb el Canigó.
El planning es el següent:
17 Agost. Trobada. Inici de la ruta a Toès. Pujada per les gorges de Carançà fins el refugi de Carançà on farem nit.
18 d’agost – travesia Refugi de Carançà a Ulldeter. Nit al Alberg Pastuira.
19 d’agost – Travesia Ulldeter – Esquerdes de la Roja – Ref. Mariailles. Nits a l’esmentat refugi.
20 d’agost – Ref. Mariailles – Pica del Canigó – Vernet. Nit a Gite d’Etape a Vernet.
21 d’agost- Baixada a Vilafranca de Conflent on agafarem el tren Grog per tornar a Toès.
El preu es de 230,00 euros i inclou:
Gestió integral de les reserves per part de l’organització.
Mitja pensió als refugis, més picnic pel segon , tercer i, quart dia de marxa.
Mantes en els indrets de pernoctació
Samarreta exclusiva de la ruta
Neck Tube de la col.lecció «Pako Crestas»
Mapes sectorials de la ruta
Dossier descriptiu complert de la ruta i tracks.
Bono regal 100,00 euros per programa VIATGES MON PETIT.
catalonia-trekking 